14. ESPANYA I CATALUNYA SOTA EL FRANQUISME (1939 1975) · 14.1. Les característiques generals de...

Post on 03-Sep-2019

4 views 0 download

Transcript of 14. ESPANYA I CATALUNYA SOTA EL FRANQUISME (1939 1975) · 14.1. Les característiques generals de...

14. ESPANYA I CATALUNYA SOTA EL FRANQUISME (1939‐1975)

QUQUÈÈ ESTUDIAREM?ESTUDIAREM?

14.1. Les característiques generals de la

dictadura franquista.

14.2. Els anys de la postguerra (1939-1945):

feixisme i misèria.

14.3. L’assentament del règim (1945-1959).

14.4. Els canvis dels anys seixanta.

14.5. La crisi del final de la dictadura.

14.6. Catalunya sota el franquisme.

14.1. Les característiques generals de la dictadura franquista

El franquisme, una dictadura

Concentració de tots els poders en Franco: * Cap de l’estat. * Cap del poder executiu, legislatiu i judicial. * Comandament Superior de l’exèrcit.

REP EL TÍTOL de “Caudillo de España” i “Generalísimo de los ejércitos”.

Partit únic FET y de las JONS.

Supressió de drets i llibertats dels ciutadans.

“España, una, grande y libre” (no s’admet descentralització) abolició de les autonomies de Catalunya i País Basc.

Doc1. Organització de l’estat franquista.

Els vencedors: els suports del franquisme

Frente de Juventudes, Sección Femenina, Sindicato Español Universitario, Central Nacional Sindicalista

TERRATINENTS I EMPRESARISAtura la reforma agrària i les col·lectivitzacions

Els vençuts: entre l’exili i la repressió

• Repressió brutal contra tota dissidència. • Judicis sumaríssims i execucions. • Condemnes a treballs forçosos (Batallones de

Trabajadores). • Clima de por i terror ningú expressa el descontentament. • Exili dels republicans pèrdua de les elits culturals i polítiques del país.

Doc2. Franco entrant “bajo palio” a la catedral de Vitòria

14.2. Els anys de la postguerra (1939-1945): feixisme i misèria.Un govern d’orientació feixista• Segona Guerra Mundial (1939-45) Franco té suports feixistes.

• 1941 – Enviament de la División Azul “voluntaris” que van anar a lluitar per Alemanya al front rus.

• 1942 – Derrotes alemanes Franco torna a la neutralitat i retira la División Azul el 1943.

• El règim funciona seguint les directrius bàsiques dels feixismes: • Autarquia i intervencionisme (Instituto Nacional de Indústria i Servicio

Nacional del Trigo). • Partit únic: FET y de las JONS + Sindicat únic (Central Nacional

Sindicalista) + Sección Femenina + Organización Juvenil de España (OJE) tots ells de la Falange.

• Símbols feixistes. • Repressió molt dura.

*** Única oposició: els MAQUIS.

Visita de Serrano Suñer a Berlín el 1940. A la sevadreta l’acompanyaHimmler.

Trobada Hitler-Franco a Hendaia (1940)

ELS ANYS MÉS BLAUS (1939-45)…

EL FRANQUISME: LA CONSTRUCCIÓ D’UNA DICTADURA (1939‐1959)

13.6. L’oposició: exili i resistència

Ex. El camp de concentració d’Horta (Barcelona) – recepció, classificació i destinació en BBTT. 

Garita vigilància

L’economia: un país desolat POSTGUERRA: 

Destrucció i devastació de la guerra – reconstrucció. 

Desabastament (falta de productes). 

Racionament Cartilla de Racionament. 

Mercat negre (o estraperlo). 

(TEXTOS p. 289)

3. L’assentament del règim (1945‐1959)

De l’aïllament a l’acceptació internacional Fi Segona Guerra Mundial (1945)  aïllamentinternacional d’Espanya. 

ANY 1946:   * No es permet l’entrada d’Espanya a l’ONU. * Retirada dels ambaixadors. * Tancament de la frontera francesa. 

Però comença la Guerra Freda… EUA busca aliats i Franco és anticomunista. 

1953  Concordat amb la Santa Seu: Reconeixement del RègimFranquista a canvi de donar privilegis a l’església. 

1953  Tractat d’Amistat hispanonord‐americà: EUA començarà a instal∙lar bases militars a Espanya i donarà $. 

•GUERRA FREDA: Franco = “centinela de Occidente”(davant l’avenç del comunisme).

Franco amb Eisenhower (1959)

L’abandonament del feixisme, però no de la dictadura Franco, ja després del final de la Segona Guerra Mundial, comença a abandonar els trets més feixistesper aconseguir l’acceptació internacional: 

Treu militars i falangistes del govern per catòlics i monàrquics conservadors. 

La salutació a la romana ja no és obligatòria. 

La FET passa a anomenar‐se Movimiento Nacional. 

Defineix l’estat com una democràcia orgànica (fals). 

L’arribada dels tecnòcrates inicia el canvi econòmic

Finals dels anys 50  comencen a entrar al govern elstecnòcrates (membres de l’Opus Dei amb nivell tècnic alt). 

Potencien el creixement econòmic (el DESARROLLISMO). 

1959 – Pla d’Estabilització (creixement industrial):  Facilitats a la creació d’empreses privades.  Creació d’empreses públiques (sobretot energètiques).  Facilitats a la inversió estrangera.  Reducció dels aranzels. 

REALMENT: Espanya aprofita la conjuntura de creixementeconòmic a nivell mundial. 

4. El canvi dels anys seixanta

4. Els canvis dels anys 60El canvi econòmic (1960‐1973)

Creixement industrial (més d'un 7% annual):  avantatges als industrials + inversió estrangera + salaris reduïts + baixos drets laborals.  

Turisme: Gràcies a l'estat del benestar europeu.  Agricultura: mecanització. Emigració: aportació de divises. 

Resultats:  CREIXEMENT DESEQUILIBRAT (les zonesindustrials tradicionals, bàsicament). 

Per què el creixement econòmic?

El canvi demogràfic

Creixement important de població (Baby boom + reducció mortalitat). 

MIGRACIONS: 

Interiors (èxode de les zones rurals cap a les zonesindustrialitzades)  conseqüències: grans àreesmetropolitanes, procés d’urbanització ràpid, barraquisme,…

Exteriors: dos milions d’espanyols emigren a Europa. 

Modernització social, peròno política

• Aparició de la SOCIETAT DE CONSUM! (finalment…). • Educació obligatòria fins als 14 anys (millor nivell

educatiu)  problema?

• Xoc cultural per l’arribada del TURISME del nordd’Europa: veuen noves realitats i nous valorsProblema?

• PERÒ… LA DICTADURA SEGUEIX IGUAL! (única excepció: la Ley de Prensa, que tan sols va estar vigent de 1966‐1969). 

EL CONSUMISME

5. La crisi final de la dictadura. La reorganització de l’oposició al franquisme

• El ressorgiment de l’oposició és conseqüència directa delscanvis econòmics i socials dels anys 60. 

QUINS GRUPS HI HA A LA OPOSICIÓ: • Partits polítics (clandestins): tenen l’objectiu de crear 

plataformes unitàries (“la unió fa la força). Exemples: Junta Democràtica (PCE) i Plataforma de Convergencia Democrática (PSOE)  que s’uniran en la famosa PLATAJUNTA. 

• Moviment veïnal: demanen millores als carrers i barris. • Moviment estudiantil: demanen llibertat ideològica. • Sindicats: demanen drets laborals. • Grups terroristes: GRAPO, FRAP, ETA (lluita armada). 

La crisi final del règim• 1973: Crisi del petroli encariment brutal del petroli

afecta empreses augment atur tornen els emigransd’Europa baixa el turisme,…

• Vagues i descontentament social (resposta: repressió i estatd’excepció constant). 

• Crisi política del règim: • Malaltia de Franco, que provoca el nomenament de successors: • Cap de govern: Almirall Lluís Carrero Blanco (assassinat 1973). • Cap d’Estat: Joan Carles de Borbó. 

• Conflicte del Sáhara Español  s’independitza i ésannexionada al Marroc (Marxa Verda). 

OPERACIÓ OGRO: atemptat d’Eta contra Carrero Blanco (just després del nomenament com a successor de Franco).

El conflicte del Sáhara

La mort del dictador

Balanç final (conseqüènciesdel règim franquista)

• País industrialitzat, però no desenvolupat (20 anys de retard respecte Europa!). 

• Desigualtats importants: • Entre la població (riquesa‐pobresa / nivells educatius / nivell de vida, males condicions dels obrers,…). 

• Territorialment (zones industrials / zones ruralssubdesenvolupades). 

• Processos d’urbanització descontrolats (ex. zona litoral). 

Catalunya sota el franquisme

• Anticatalanisme radical  perquè era un focus republicà (i de revolució social) i per la consciència nacional diferenciada: • Per tant va tenir sempre una gran desconfiança envers els catalans

(no van ocupar mai cap càrrec). • Va reprimir militants de partits d’esquerres i catalanistes.  Ex. 

Companys. • Lloc d’Espanya amb més presos i condemnes (especialment 1939‐

40). 

• Suspenció de l’autonomia, l’Estat i la Generalitat. • Prohibició de la llengua, els símbols i les tradicions

culturals catalanes. 

Les condicions de vida i els canvis delsanys seixanta a Catalunya

• Primera etapa (fins 1959): • Misèria i racionament. • Condicions laborals molt dolentes i salaris molt baixos: 1951 – Primera vaga de tramvies. 

• Segona etapa (a partir de 1960): • Desarrollismo = creixement econòmic. • Arribada del turisme (xoc cultural). • Arribada dels fluxos migratoris del sud i centre peninsular. 

L oposició al règim

• Els maquis. • Front Nacional de Catalunya (1940)  unió de totes 

les forces catalanistes. • PSUC  unió dels comunistes catalans. • Comissions obreres (CCOO) sindicat clandestí. • Assemblea de Catalunya (1971)  totes les forces

d’oposició catalanes: “Llibertat, Amnistia i Estatutd’Autonomia!”. 

• Però el més important… LA RESISTÈNCIA DE TOT EL POBLE CATALÀ (cultural, ideològica, musical,…). 

La nova cançó

Editorials i publicacions