Post on 20-Sep-2020
,'~ , e Maní Checa ;Anasu' fe CarmeTmvé; ferrer• ,,- = '¡, 1 cc ~' " "T "
Ajuntament ~ de Barcelona
Direcció de Participació CiutadanaDistricte de Sant Andreu Pla de Futur del Bon Pastor
-"
. ..~
Autors:Martí Checa i ArtasuCarme Travé i Ferrer
Edició:Ajuntament de BarcelonaDirecció de Participació CiutadanaDistricte de Sant Andreu
Coordina I'edició:Núria Postico, arxivera del Districte
Disseny gráflc:Art&Graf
Impressió:Imatge i Producció Editorial
Correcció Lingüística:Centre de Norma/ització Lingüística. De/egació de Sant Andreu
Traducció al castellá.Noemí Pujol
Autors fotografíes:Xavier EscolarMartí ChecaPere Monés
Fotografíes cedides per:Rumba 3Antonio AsensioSantiago Abad
Dipósit legal: 8-7.931-2002ISBN: 84-7609-992-4
© de la present edició: Ajuntament de Barcelona© del text: e/s autors© de les imatges: e/s autors o arxius esmentats
INTRODUCCIÓ
Sembla un axioma incontestable que la historiala construeixen les persones. Una construcciófeta des de la quotidianitat, lenta i inexorable,
que es va transformant gradualment ique de tant en tant, grácies a la figura d'un
historiador, es recull i racionalitza per tald'oferir-Ia com a bé de consumo
Un recull, necessari moltes vegades, reveladord'altres, que només intenta fer memoria
d'un període o d'un esdeveniment passat.Un intent de saber el ques'ha fet, com s'ha
fet i per que s'ha fet i sobretot ambvoluntat d'utilitat futura.
La historia local, la més propera en moltssentits a la gent, potser és la que més beu
del que és quotidiá, Les persones hiesdevenen elements clau per entendre el
desenvolupament económíc, social i culturalde la comunitat historiada. Uns elements
indestriables del territori on s'aixopluguen,treballen, compren, es diverteixen,
en definitiva, viuen.
De vegades, algunes persones sobresurten peralguna qualitat o acció significativa, tant per elles
mateixes com per la comunitat ons'ubiquen. Fins i tot, aquesta mateixa comunitatles fa protagonistes i estándards d'una manera
de fer o d'una idiosincrasia més o menysidentificada amb aquell territorio
INTRODUCCiÓN
Parece un axioma incontestable que la historia laconstruyen las personas. Una construcción hechadesde lo cotidiano, lenta e inexorable, que se vatransformando gradualmente y que de vez encuando, gracias a la figura de un historiador, serecoge y racionaliza para ofrecerla comobien de consumo.
Una recopilación, necesaria muchas veces,reveladora otras, que sólo intenta recordarun período o un hecho pasado. Un intento desaber lo que se ha hecho, como se ha llevadoa cabo y sobretodo con voluntad deutilidad futura.
La historia local, la más próxima en muchossentidos a la gente, quizás es la que más bebede lo cotidiano. Las personas se convierten enelementos claves para entender el desarrolloeconómico, social, y cultural de la comunidadhistoriada. Unos elementos inseparables delterritorio donde se refugian, trabajan,compran, se divierten, en definitiva,viven.
A veces, algunas personas sobresalen por algunacualidad o acción significativa, tanto por ellasmismas como para la comunidad donde se ubican.Incluso, esta misma comunidad las haceprotagonistas y estandartes de una manera dehacer las cosas, o de una idiosincrasia más omenos identificada con aquel territorio.
Els barris de les grans ciutats com territorisque són, compleixen aixó que deiern. Són
espais on una comunitat s'identifica ambuns elements, amb uns indr;ets, amb unes
necessitats, i desenvolupa una manerade fer, una idiosincrasia propia.
El barri del Bon Pastor de Barcelona no podiaser pas diferent. És rnés, la seva geografia urbana
el converteix en una illa,cada cop més bencomunicada amb el continu urbá de Barcelona.
Una illa amb identitat marcada, feta a simateixa des que el 1907 els empresaris
Sanchís i Sala van pensar d' instal-lar-se allá.
Una identitat refermada per la posteriorconstrucció de les cases barates, d'una parroquiaprotagonista, d'un significat polígon d'habitatges, i
d'un embolcall de zones industrials, i pelvematge forcat amb un riu, el Besos.
Queda ciar, dones, que la comunitat depersones que viuen al Bon Pastor reflecteixaquesta identitat que la historia descobreix.
Com a altres lIocs, alguns membres de lacomunitat s'han significat per fer créixer, per
treballar o simplement per fer coneixer el seuterritori i la seva comunitat. De vegades amb laseva propia tasca quotidiana, que perllongada iconstant ha esdevingut important i exemplar.
Altres vegades a traves del desenvolupament detalents innats o adquirits relacionats amb la
cultura,l'esport, el treball i la política.
Los barrios de las grandes ciudades comoterritorios que son, cumplen precisamente lo quecomentábamos. Son espacios donde unacomunidad se identifIca con unos elementos, unoslugares, unas necesidades, y desarrolla una forma dehacer las cosas propia, una idiosincrasia.
El barrio del Buen Pastor de Barcelona no podíaser diferente. Es más, su geografía urbana loconvierte en una isla, cada vez mejor comunicadacon el continuo urbano de Barcelona.
Una isla con identidad marcada, hecha a sí mismadesde que en 1907 los empresarios Sanchísy Sala pensaron en instalarse allí.
Una identidad reafIrmada por la posteriorconstrucción de las casas baratas, por unaparroquia protagonista, por un signifIcativo polígonode viviendas, por un envoltorio de zonas industriales,y por el vecindario forzado con un río, el Besos.
Queda e/aro, pues, que la comunidad depersones que viven en el Buen Pastor reffejaesta identidad que la historia descubre.
Como en otros lugares, algunos miembrosde la comunidad se han signifIcado por crecer,por trabajar o simplemente por dar a conocer suterritorio y su comunidad.A veces con supropio trabajo cotidiano, que duradero y constantese ha convertido en importante y ejemplar.
Otras veces a través del desarrollo de talentosinnatos o adquiridos relacionados con la cultura,el deporte, el trabajo y la política.
Així, els deu personatges que mostrem aquíformen part d'aquesta comunitat i compleixenmolts deis requisits abans apuntats i sobretot
expliquen diferents moments de la curta,pero intensa, historia del Bon Pastor.
Probablement, no en tenim cap dubte, hi hagimolt més persones que han posat el seu gra de
sorra per treballar i fer créixer el Bon Pastor.
De fet, qualsevol habitant del barri podriaesdevenir un personatge rellevant, pero les
lógiques restriccions editorials ens fanimpossible aquest recull global.
Per altra banda, el treball que teniu a les mansforma part d'una trilogia que s'ha capbussat
en la interessant i en molts momentsalliconadora historia d'un barri de Barcelona,
el Bon Pastor. Un territori i unacomunitat de la ciutat.
Así, los diez personajes que mostramos aquíforman parte de esta comunidad y cumplen muchosde los requisitos antes apuntados y sobretodo explicandistintos momentos de la corta, pero intensahistoria del Buen Pastor.
Probablemente, no tenemos ninguna duda,haya muchas más personas que han puesto su granode arena por trabajar y hacer crecer el Buen Pastor.
En realidad, cualquier habitante del barrio podríallegar a ser un personaje relevante, pero las lógicasrestricciones editoriales nos hacen imposibleesta recopilación global.
Por otro lado, el trabajo que tenéis en las manosforma parte de una trilogía que se ha sumergidoen la interesante y en muchos momentosaleccionadora historia de un barrio deBarcelona, el Buen Pastor. Un territorio yuna comunidad de la ciudad.
Martí Checa Artasu - Carme Travé Ferrer
íNDEX
Introducció
L'empresari pioner: Enric Sanchís i Ros
MossEmJoan Cortinas o el padre botella
Antonio Asensio Forca, una vida per la lIuita
Ataúlfo, el cura obrero
Josep Adell, de la lIuita al cinema
Rumba 3, la rumba del Bon Pastor
Bernardo Gago, un pintor a Vichy
Octavi Franch, un escriptor de la nova generació
Jorge Larena: secrets d'un noveLlista
Santi Abad, de I'equip parroquial de básquet, a lalIigaAC.B
íNDICE
5 Introducción
11 El empresario Pionero: Enric Sanchís i Ros
17 Mossen Joan Cortinas o el padre botella
23 Antonio Asensio Forca, una vida a favor de la lucha
29 Ataúlfo, el cura obrero
35 Josep Adell, de la lucha al cine
41 Rumba 3, la rumba del Bon Pastor
49 Bernardo Gago, un pintor en Vichy
53 Octavi Franch, un escritor de la nueva generación
57 Jorge Larena: secretos por un novelista
61 Santi Abad, del equiPo parroquial de baloncesto a laliga A.C.B