Has vist mai els cargols?Sobretot, després d'haver plogut, surten amb les seves closques, a passejar per l'herba mullada i tendra.

Ja saps com són els cargols!

A l'estiu, després de la pluja, si amb els teus amics en busques uns quants (sense fer-los mal), podeu fer carreres de cargols, és força divertit!

Si ho proves, després torna'ls a deixar en llibertat. Respecta totes les coses que Déu – el nostre Pare - ha creat.

Què passa! Què li passa a aquest cargol?

Quan té por, quan s'espanta, quan troba una dificultat...

El Sr. Cargol s'encongeix. No lluita, no és gens decidit, s'amaga i prou.

El cargol no es defensa, no lluita, s'amaga.

Saps, tu, si hi ha homes-cargols?

Has vist mai una senyora que sigui un cargol?

Doncs mira, hi ha HOMES i DONES que són cargols!

Es refugien dins d'una closca invisible, s'instal·len, i sobretot s'amaguen quan fora d'ells hi ha problemes.

Procuren passar-ho el millor possible, sense recordar-se que en el món hi ha d'altres homes, d'altres germans.

I no volen saber res dels problemes dels altres!

A més d'homes i dones com cargols, també hi ha nois i noies-cargols.

No s'interessen per treballar (els seus pares ja ho fan), ni per fer-se grans (es pensen que un creix sense esforç).

No s'adonen que s'ha de créixer per dintre i per fora.

És tan fàcil estar aïllats de tot el que passa a fora de nosaltres!

És tan fàcil estar còmodament asseguts, sense fer res.Diuen: “s'hi està molt bé, a dins la closca... i si treus el cap per mirar o per fer alguna cosa, potser podries rebre”.

A tots ens pot sortir una closca, si badem. En el fons del nostre cor, tot ho som una mica de cargols.

Moltes vegades ens deixem portar per la mandra. Sabem que hem de donar la cara... Però tenim tantes pors.

Però, el xicot i la noia com cal, el qui vol seguir Jesús, és aquell que pensa...

Aquell que domina la seva por i vol sortir cada dia de la seva closca.

I fa l'esforç de no restar tancat, donant la cara enfront del món que l'envolta. Cada dia surt, per trobar-se amb els altres germans.

Sempre amb un somriure als llavis, amb els ulls ben oberts.

Estimant, somrient, sabent que Déu és al nostre costat, i ens estima, i ens ajuda a sortir de la nostra closca.

Costa repartir el que és nostre, t'exposes que no te'n quedi.

Costa repartir, sempre, la pau. T'exposes a rebre.

Costar ajudar els qui ens necessiten, t'exposes a no poder fer allò que t'agrada.

Costa transformar el mal en bé, fer que neixin alegries on hi ha plors i tristeses.

Però, Jesús, que no va fer mai el cargol, ens va dir que el nostre Pare-Déu, ens volia sempre fora la closca.

I si ell ho va dir, sabem que és important. Un dia estarem amb ell, lliures per sempre de les nostres closques.

A tots ens pot sortir una closca, si badem. Compte! Per això Jesús, a l'Evangeli, diu tan sovint: “Vigileu”

“Tot el que feu a un d'aquests germans meus, malalts, presoners, afamats, necessitats d'ajuda, a mi m'ho feu”.

Àudio-visuals Claret - 21 (1978)www.claret.cat

dibuixos: Rita Cullaguió: Francesc Bofill

trobareu més contes a: www.mouteenxarxa.cat/documents