CUBISME

institut montsacopa. olot

EL CUBISMEMoviment o estil pictòric pertanyent a les denominades primeres avantguardes, i en aquesta òrbita, al llenguatge racional i normatiu, en oposició a altres moviments també avantguardistes que, com l'expressionisme, van optar per la intuïció i l'expressivitat com a llenguatge característic. Els seus principis estètics van ser descrits i teoritzats pel poeta Guillaume Apollinaire. El sentit marcadament revolucionari i rupturista de les seves consecucions convertirà el cubisme en una veritable revolució de les arts plàstiques. En el seu desenvolupament, cal assenyalar diverses fases:

1- Cubisme analític (1907-1912). Descomposició dels elements plasmats en el quadre en diferents formes geomètriques o bé a través d'estructures cúbiques que se superposen, amb la qual cosa s'elimina tota mena de sensació volumètrica fins que no queda més que una mera trama reticular de línies sobre un fons, el color del qual es reduirà a les dues gammes cubistes. Dues obres ben significatives del cubisme analític són Dona amb mandolina (1910), de Braque, i La fàbrica d'Horta d'Ebre (1909), de Picasso. Els temes representats amb més freqüència en aquesta fase seran les natures mortes, en les quals instruments musicals, partitures, pipes, taules, cadires, gots o ampolles ofereixen angles de visió nous.

2- Cubisme sintètic (1912-1915). Les composicions d'aquests anys, malgrat que presenten una geometrització evident, permeten que l'espectador pugui captar fàcilment les formes globals que hi són representades. El tret que més clarament caracteritza aquesta etapa és la incorporació d'una tècnica que serà àmpliament utilitzada en la pintura posterior: el collage. En un primer moment, es tractava d'enganxar papers retallats i integrar-los a la superfície del quadre; més endavant, però, es van emprar tota mena d'elements de la vida quotidiana, com ara etiquetes, retalls de roba, cartes de joc o trossos d'hule. Les obres es van anar treballant amb plans més amples i la gamma de colors es va enriquir com veiem, per exemple, en les dues obres de Picasso Vive la France i Els tres músics.

3- Cubisme òrfic (a partir del 1913). Els cubistes òrfics van incloure en el seu llenguatge pictòric el color i les línies corbes. El representant més característic d'aquesta tendència és Robert Delaunay, i una de les seves obres més significatives és La torre Eiffel.

4- Corrents derivats del cubisme. La influència del cubisme es fa palesa en tres corrents avantguardistes posteriors: el futurisme italià, el suprematisme rus i el neoplasticisme holandès, en el qual excel·leix la gran figura de Piet Mondrian.

GEORGES BRAQUE. DE CÉZANNE AL CUBISME PASSANT PEL FAUVISMEHTTP://MUSEOTHYSSEN.ORG/THYSSEN/EXPOSICIONES/WEBEXPOSICIONES/2002/BRAQUE/BRAQUE_INTRO.SWF

Georges Braque; 1906. Paisatges de l’Estaque

P. Cézanne. El mar a l'Estaque, 1883-1886 i 1885

PAISATGE DE L’ESTAQUE. L'any 1900 es va traslladar a París, on va poder

estudiar pintura i veure les exposicions que s'hi

feien. Els fets més decisius en la seva trajectòria van

ser, sens dubte, la trobada amb Picasso i la posterior

amistat que va néixer entre els dos artistes. Van

treballar plegats

amb una gran harmonia i amb una entesa total. La

Primera Guerra Mundial, tanmateix, va trencar

aquesta dinàmica de treball conjunt: Braque va ser

militaritzat i ferit greument en el front de guerra.

L'any 1917 va tornar a París, on va continuar

treballant primer en cubisme sintètic, si bé més tard

la seva obra va anar evolucionant cap a posicions

més conservadores. Va morir a París, l'any 1963,

després d'haver assolit un prestigi extraordinari.

81X65 cm. i 73x59’5 cm. 1908 G. Braque

P. Picasso, 1908

VARIACIONS EN LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI

En un paisatge de tipus tradicional l'espai se suggereix mitjançant línies en diagonal que coincideixen en un punt de fuga:

A Cases a l'Estaque l'espai se suggereix amb una trama de plans perpendiculars

La France est un pays de géomètres et Georges Braque fut l'un des meilleurs d'entre eux

CUBISME ANALÍTIC. 1907-1912

El guitarrista (1910)de Picasso

Cafè (1911) de Braque

Ma Jolie, Dona amb cítara o guitarra, (1912) de P. Picasso

Dona amb mandolina (1910), de Braque,

Aria de Bach,(1912-13), de Braque

CUBISME SINTÈTIC. 1912-1914

Juan Gris. L’ampolla d’anís

Picasso. El guitarrot

Pipa, ulleres i diari

CUBISME SINTÈTIC (1912-1915) I CUBISME ÒRFIC (DES DEL 1913)

Picasso: Els tres músics. Robert Delaunay La torre Eiffel

GEORGE BRAQUEEtapa fauvista. Paisatges de l’Estaque, 1906

Cubisme analític.Figueres amb guitarra Retrat de Picasso

Cubisme sintètic. Le Jour

Ocells

PICASSO(1881-1973)

EVOLUCIÓ DE LA SEVA OBRA

Realisme. Ciència i caritat . 1897 Etapa blava: La vida 1903 Etapa rosa. Família de saltimbanquis. 1905

CUBISME ANALÍTIC

Les senyoretes del carrer d’Avinyó. 1907 La fàbrica d'Horta d'Ebre (1909)

Cubisme analític.

Fernande OlivierFàbrica d’Horta de Sant Joan

ETAPA CLÀSSICA. 1920 - 1930

Dues dones corrent per la platja (1922)

Evolució del cubisme.Cubisme sintètici adaptacionsal concepte picassià

SURREALISME , 1928-1932

La dansa (1925), Figures a la vora del mar (1931) Nu en un jardí (1934)

GUERNICA. 1937. 349X776 CM.

«... Gernika, la ciutat més antiga dels bascos, va ser completament destruïda ahir a la tarda mitjançant un seguit d'incursions aèries dels insurrectes. El bombardeig d'aquesta ciutat, indefensa i molt allunyada del front, va durar tres hores i quart: una poderosa flota d'avions alemanys no va parar de descarregar damunt la ciutat bombes de cinc-cents quilos i més de tres mil projectils incendiaris. El caces, a més, volaven rasants metrallant la població civil que corria a refugiar-se en els camps. Dels 7.000 habitants que tenia la ciutat, en van morir 1.654 i hi va haver 889 ferits ...». The Times

Entre el cubisme i el surrealisme, passant per l'expressionisme

ANÀLISI DE L’OBRA

EL TOROLa tauromàquia és un tema molt freqüent en la iconografia de Picasso, sobretot a partir dels gravats de la Suite Vollard (1933). Aquí, el toro, amb posat altiu i desafiador, com si la tragèdia no l'afectés, significa el poble espanyol, que no podrà ser dominat per l'agressió violenta de què és víctima. També és símbol de la força noble i desitjosa de justícia.

EL CAVALL FERIT Amb una llança clavada al costat, el cavall és l'al·legoria del poble agredit per la violència. El sofriment que l'aclapara s'expressa mitjançant la llengua, punxeguda i esmolada com un ganivet, que sembla sortir-li de les entranyes.

EL GUERRER MORTEsquarterat, amb el cap tallat i els braços estesos en direccions contraposades, el guerrer és a terra, vençut. El braç dret sosté l'empunyadura d'una espasa esbocinada; també hi té una flor. La mà de l'altre braç és aspra i plena de durícies; hi ha qui ha volgut veure-hi una estrella de cinc puntes. El cap arrodonit presenta uns ulls en forma ovalada, desmesuradament esbatanats. Tots els elements masculins del quadre –el toro, el cavall, el guerrer– tenen la mateixa forma d'ulls, en contrast amb la dels personatges femenins, que, en forma de llàgrima, ens recorden l'especial sofriment de les dones.

EL VÈRTEX LLUMINÓS

Damunt mateix del cap del cavall ferit, crema una bombeta tancada en una pantalla o tulipa oval amb raigs punxeguts, que recorda l'ull de Déu tal com apareix en la iconografia tradicional; de la bombeta i del llum que duu a la mà una figura femenina que surt d'una finestra a la dreta, en procedeix un triangle lluminós que organitza la composició de l'obra.

LA DONA ATRAPADA PER LES FLAMESIntentant desesperadament alliberar-se de les flames que l'envolten, la dona mira cap al cel com si volgués aturar les bombes incendiàries. És evident que la posició desesperada de la dona recorda la del personatge central del cèlebre quadre de Goya, Els afusellaments de la Moncloa.

LA DONA AJUPIDA

La dona que avança mig arrossegant-se, des de la dreta cap al centre del quadre, com si busqués la llum de la pantalla, reforça amb la seva posició la diagonal compositiva de l'obra.

LA MARE AMB EL FILL MORTPicasso va dur a terme nombrosos esbossos previs d'aquest motiu. En tots ells, però, el detall més significatiu és el rostre de la dona que plora amb desesperació. Porta el fill mort en braços, la boca s'obre en un crit colpidor, les dents sortides i la llengua esmolada com un punyal, talment fruit d'una ferida que li ha esquinçat les entranyes.

LAS MENINAS (1957)

ALTRES AUTORS CUBISTES.

JUAN GRIS (1887-1927)

R. DELANUY (1885-1941)

PAU GARGALLO (1881-1934)

Altres formes de cubisme. PIET MONDRIAN i la simplificació plàstica. Ritme i color.