7 CATALUNYA I ESPANYA 1898-1931 4ESO 2013-2014

Post on 03-Jul-2015

391 views 3 download

Transcript of 7 CATALUNYA I ESPANYA 1898-1931 4ESO 2013-2014

7. Catalunya i Espanya 1898-1931

CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XX

RESTAURACIÓ 2 ETAPA 1898-1923/31

ALFONS XIII 1902-1923/31

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 1923-1931

SEGONA REPÚBLICA 1931-1936

GUERRA CIVIL 1936-1939

FRANQUISME 1939-1975

JOAN CARLES I 1976

RESTAURACIÓ

2 ETAPA

1898-1931

ALFONS XIII

19O2-1923/31

DICTADURA DE

PRIMO DE RIVERA

1923-1930

7. CATALUNYA I ESPANYA 1899-1931

Context internacional:

• Fins 1914 Etapa de l’ imperialisme i del

colonialisme.

• 1914-1918 Primera Guerra Mundial

• 1917 Revolució Russa

• 1918-1939 Etapa d’entreguerres: crisi econòmica mundial (crack del 29) i ascens dels feixismes ( Hitler i Mussolini).

1902-1923 Regnat d’Alfons XIII: política

• Després del Desastre del 98 apareix el Regeneracionisme, moviment que demana reformes urgents davant la situació d’endarreriment del país.

• Política: descomposició del sistema de bipartidisme (conservadors i liberals).

• Governs inestables. Algunes tímides reformes.• L’oposició comença a ser important i a tenir un paper en la

política (republicans, regionalistes, carlins...).• Agitació social (Setmana Tràgica, crisi de 1917, pistolerisme...). • Incapacitat de democratització. Fallida del sistema. • Catalunya: predomini polític dels partits republicans i

catalanistes. Agitació social i pistolerisme. Reivindicacions catalanistes: Mancomunitat de Catalunya.

• Personatges: Maura, Canalejas, Lerroux, Prat de la Riba, Cambó, Macià, Companys

1902-1923 Regnat d’Alfons XIII: economia

• Tendència al creixement. Transformació i modernització de l’economia espanyola

• Catalunya: Més creixement. Diversificació econòmica i pèrdua de lideratge del sector tèxtil.

• Construcció de grans centrals hidroelèctriques als Pirineus.• Dualitat: zones amb força creixement i altres poc

desenvolupades. • Zones industrialitzades i modernes (Catalunya, Euskadi..)• Agricultura poc competitiva (Castella , Extremadura,

Andalusia...) i profundes desigualtats.• A Catalunya. Crisi de la fil·loxera i conflictes rabassaires• Impacte de la Primera Guerra Mundial en l’economia:

augmenta la demanda, pugen els preus però no els salaris, després de la guerra baixa la demanda.

• Crisi econòmica

Crisi

agrària

Cerealística

Centre

D’Espanya

Competència

exterior. Arribada

de cereals

estrangers més

barats (sobretot

d’Estats Units).

Demanda d’un

aranzel

proteccionista,

encapçalada per la

“Liga Agrària”

Viticultura

Catalunya

Arribada de la

fil·loxera a

Catalunya ( a partir

de 1879)

Conflicte entre

propietaris i

rabassaires pel

problema dels

contractes agraris

(rabassa morta)

Fil·loxera

• La fil·loxera és un insecte que ataca els ceps i provoca la mort de la vinya.

• Procedeix d’Amèrica del Nord i apareix a Europa a la segona meitat del segle XIX.

• Va arribar a Catalunya a partir de 1879 i va provocar la mort de la major part de les vinyes.

El contracte de rabassa morta :Era un contracte entre el propietari de la terra i el pagès, que

establia l’arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya,

amb la condició de restar dissolt en haver mort dos terços dels

primers ceps plantats, anomenat també “establiment a primers

ceps”.

El pagès podia treballar la terra com si fos seva a canvi d’una part

de la collita (a mitges, al terç o al quart)

Aquest contracte, a la pràctica, era perpetu, perquè els pagesos

utilitzaven la tècnica dels “colgats” i “capficats” i l els ceps no es

morien mai, es renovaven.

Quan va arribar la fil·loxera es va produir un conflicte entre els

pagesos i els amos de la terra perquè els contractes “a rabassa

morta” van quedar extingits i molts pagesos van ser expulsats de

les vinyes que havien treballat durant generacions

1922 Fundació a Catalunya de la “Unió de Rabassaires”, a causa de l’augment de la conflictivitat entre pagesos i propietaris pel

tema dels contractes de conreu i l’accés a la terra. Aquest sindicat

pagès defensava la petita empresa familiar davant el grans propietaris de l’ Institut Agrícola

Català de Sant Isidre.

Embassaments de Catalunya

1902-1923 Regnat d’Alfons XIII: societat

• Creixement de les ciutats• Creixement de la població (transició demogràfica)• Augment del proletariat a les zones industrials. • Migracions: arribada de treballadors a les zones industrials

(sobretot a Catalunya). Zones de procedència: Aragó i València principalment.

• Millora lenta del nivell de vida dels treballadors. • Grans desigualtats entre rics i pobres.• Forta agitació social (Setmana Tràgica, vagues

revolucionàries, vaga general, vaga de la Canadenca, pistolerisme...).

• El govern reprimeix les societats obreres. • Fundació de la CNT, sindicat anarquista (1910). • Fundació de la Unió de Rabassaires (1922): conflictivitat al

camp català.

Títol o acció de la Companyia canadenca “Barcelona Traction”, constructora de la major part de centrals

hidroelèctriques de Catalunya

10

Creixement de les ciutats

1900 1930

La transició demogràfica: La transició demogràfica és el procés de canvi demogràfic que es produeix a partir d’una

mortalitat i natalitat altes, propi de societats primitives o subdesenvolupades fins arribar al cicle demogràfic modern caracteritzat per una natalitat i mortalitat baixes.

A Espanya i Catalunya s’inicia aquesta transició a principis del segle XX: baixa la mortalitat, la natalitat es manté i creix la població.

La Setmana Tràgica 1909

• Revolta popular contra la mobilització de reservistes per anar a la guerra al Marroc.

• Vaga general, barricades als carrers, crema d’esglésies...

• El govern envia l’exèrcit per reprimir la revolta.

• Una setmana d’enfrontaments: 113 morts i 343 ferits.

• 5 condemnes a mort

• Execució de Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista, acusat injustament d’encapçalar la revolta.

El moviment obrer: el pistolerisme 1918-1923

• Radicalització del moviment obrer: cada vegada hi ha més desigualtats entre rics i pobres i els obrers pateixen de forma molt dura la crisi econòmica provocada per la pujada dels preus dels productes.

• CNT: sindicat anarquista. Molts afiliats a Catalunya i Andalusia sobretot. Accions violentes contra dirigents polítics i empresaris.

• UGT: sindicat socialista. Predomina a Madrid i Astúries principalment.

• Sindicat lliure: format per la patronal per aturar el creixement del sindicalisme anarquista. Els seus components eren pistolers a sou de la patronal contractats per assassinar líders sindicals.

• Pistolerisme (1918-1923): etapa de radicalització en que es produeixen assassinats d’empresaris i de líders sindicals. Espiral de violència.

• Creixement de la conflictivitat arrel de la crisi econòmica : vagues revolucionàries, vaga de la Canadenca 1919, ...

Salvador Seguí, “el noi del sucre”

• Salvador Seguí i Rubinat , conegut com El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle XX.

• Rep el seu sobrenom pel costum de menjar-se sols els sucres que li servien els cambrers per al cafè.

• El 1923 va ser assassinat a Barcelona per pistolers del Sindicat Lliure.

10

El catalanisme polític • El catalanisme es comença a convertir en un

moviment de masses, cada vegada té més seguidors i alguns partits catalanistes comencen a tenir representació al Congrés de Diputats.

• La Lliga Regionalista, fundada el 1901, és el partit més destacat, liderat per Cambó i Prat de la Riba. Representa el catalanisme de dretes.

• Estat Català, fundat el 1922 per Francesc Macià, és el principal representant del catalanisme d’esquerres. És republicà, catalanista i independentista.

La Mancomunitat de Catalunya 1914-1925

• La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan administratiu català des del 1714 i la principal concessió d’autogovern aconseguida pel catalanisme fins a la creació de la Generalitat el 1931.

• Funció només administrativa, no política• Política de govern orientada al desenvolupament

cultural i la modernització econòmica i social de Catalunya.

• Obra de govern en dues direccions: – Creació d’una infraestructura de serveis públics i

administratius bàsics que potenciessin el desenvolupament econòmic.

– Foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un projecte cultural i educatiu.

Edifici promogut per la Mancomunitat l'any 1920 i projectat per l'arquitecte Ramon

Puig Gairalt. L'edifici emergeix com un cos prismàtic aïllat al capdavall de la Rambla.

La seva estètica s'inscriu dins el noucentisme en el seu vessant classicista, que

es singularitza especialment en les dues portes d'accés, magnificades amb

un solemne frontó triangular sostingut per columnes jòniques.

...a partir de 1918

• Gran inestabilitat política

• Descomposició dels partits dinàstics

• 10 canvis de govern entre 1918 i 1923

• S’utilitzen les mesures d’excepció per incapacitat de resoldre els problemes

• Continua la crisi econòmica

• El catalanisme polític s’enforteix

• Derrotes militars al Marroc

• Augment de les vagues i de la conflictivitat social

Crisi política, social i econòmica

Derrotes militars al Marroc (Desastre d’Annual)

Incapacitat de democratitzar i

modernitzar el país.

Fracàs de la monarquia d’Alfons XII

Cop d’estat de Primo de Rivera

La dictadura de Primo de Rivera 1923-1930

• Primo de Rivera fa un cop d’estat i puja al poder, amb el beneplàcit del rei Alfons XIII.Instaura una dictadura militar, amb un partit únic, la Unión

Patriòtica.

Dictadura de Primo de Rivera 1923-1930

• Victòria militar al Marroc (desembarcament d ’Alhucemas 1925).

• Anticatalanisme: prohibició del català, abolició de la Mancomunitat (1925).

• Millores econòmiques: obres públiques, Exposició Universal de 1929 a Barcelona, ...

• Descontentament popular: el poble vol democràcia.• Intents de cop d’estat• Alfons XIII li retira la confiança i Primo de Rivera dimiteix el

1930• “Dictablanda” de Berenguer: la seva tasca era organitzar un

procés electoral progressiu per retornar a la normalitat constitucional.

• Convoca eleccions per preparar el camí cap a la democràcia.

Exposició universal de Barcelona 1929

Exposició universal de Barcelona 1929

L’Exposició Universal de Barcelona de 1929 va servir per remodelar la ciutat (Palau de Montjuic, Plaça d’Espanya, jardinsDe Montjuic...), però també per impulsar laIndústria catalana.

El pavelló alemany de la Expo del 1929va ser dissenyat per l’arquitecte Miesvan der Rohe.

Exposició universal de Barcelona 1929:

Palau nacional de Montjuic, actual seu del MNAC

La proclamació de la República:

14 d’abril de 1931

• 12 d’abril de 1931: eleccions municipals

• Triomf dels partits d’esquerres a les grans ciutats.

• Proclamació de la República.

• Alfons XIII abdica i se’n va a l’exili.

Vocabulari:

• Alfons XIII Borbó

• Miguel Primo de Rivera

• Enric Prat de la Riba

• Francesc Cambó

• F. Ferrer i Guàrdia

• Francesc Macià

• Salvador Seguí “el noi del sucre”

• Setmana Tràgica

• Mancomunitat de Catalunya

• Pistolerisme

• CNT-FAI

• Unió de Rabassaires

• Estat Català

• Lliga Regionalista

• Unión Patriòtica

• Desastre d’Annual

• Desembarcament d ’Alhucemas