A2. Multiplicació i reproducció asexual o vegetativa

UF1. OBTENCIÓ DE MATERIAL VEGETAL DE REPOSICIÓ

NF2. Materials i sistemes de multiplicació i reproducció específica

El nou individu conserva les característiques genètiques de les plantes progenitores,

Obtenint CLONS.

Interès de la reproducció asexual:

Conservar íntegrament el genotip de la planta progenitora.

Reproduir espècies que no produeixen llavor viable o la produeixen en

quantitats molt petites.

Motius econòmics. Dificultat d’obtenir llavor

1. Introducció

Sistemes de reproducció asexual:

1.Esqueixos

D’arrel

De fullaLimbeLimbe + pecíol

Limbe + pecíol + gemma

De tijaDe fusta dura o llenyosos

De fusta semidura o semillenyosos

De fusta suau

Herbacis

2.Colgat o capficat (acodo)

3. Empelt (injerto)

4. Divisió de mata

5. Estolons

6. Bulboses

7. Propagació in vitro. El cultiu del meristema

2. Reproducció vegetativa mitjançant esqueixos

Avantatges:

Es pot realitzar amb moltes plantes en un espai reduït partint de poques plantes mare.

Es ràpid, senzill i econòmic.

2.1Esqueixos d‘arrel:

2.2 Esqueixos de fulla:

Begonia rex

Saintpaulia ionantha

Epipremmum aureum

2.3 Esqueixos de tija:

De fusta dura o llenyosos:

1. Sobretot s’utilitza en espècies de fulla caduca, però també en molts de fulla perenne. Exemples d’arbustos que es multipliquen per esqueixos llenyosos son:

--------• Árbre de Júpiter (Lagerstroemia indica)--------• Bola de neu (Viburnum opulus)--------• Deutzia (Deutzia spp.)--------• Espírea (Spiraea cantoniensis)--------• Flor d’ àngel (Philadelphus coronarius)--------• Forsitia (Forsithya spp.)--------• Glicina (Wisteria sinensis)--------• Hibisc (Hibiscus siryacus) --------•LLigabosc (Lonicera spp.)--------• Rosal (Rosa spp.)

Esqueixos de fusta dura en coníferes:

Xiprer leiland

De fusta semidura o semillenyosos:

2.4 Tractaments previs als esqueixos

a)Tractaments amb reguladors de creixement. Hormones.

Finalitat:

•Augmentar el % d’esqueixos que formen arrels.• Accelerar la seva formació•Augmentar el nombre i la qualitat de les arrels formades en cada esqueix•Augmentar la uniformitat de l’arrelament

Aquest tractament es recomana en espècies que arrelen amb dificultat.

Hormones emprades:Àcid indolbutíric (IBA) Àcid naftalenacètic (ANA)

Procediments més comuns d’aplicació:

•Preparacions comercials en pols:

•Immersió en una solució aquosa que s’ha de preparar en el moment de l’aplicaciói després s’ha de llençar. Com a orientació, la dosi és per esqueixos herbacis de

20a 50 mg per litre d’aigua (12 a 24 hores d'immersió). Esqueixos de fusta llenyosa:

50 a 150 mg/ l d’aigua (24 a 48 hores)

b) Lesionat

Fer a cada costat de l’esqueix uns talls que penetrin en l’escorça fins a la fusta i que tinguin de 2 a 5 cm de llarg.

Condicions ambientals durant l’arrelament:

• Disponibilitat d’aigua

• Temperatura: diürna: 21/27ºC; nocturna: al voltant dels 15 ºC.

• Medi d’arrelament que proporcioni, estabilitat, humitat i aireació.

Cura dels esqueixos durant d’arrelament:

Controlar temperatura i estat d’humitat per evitar el marciment.

Mantenir bones condicions sanitàries: retirar fulles i esqueixos morts o amb algun dany per evitar posteriors malalties o plagues.

3. Reproducció vegetativa mitjançant colgat

3.1 Colgat simple

3.2 Colgat compost:

3.3Colgat aeri:

Hi ha altres tipus de colgat:colgat de punta (Rubus), colgat en monticle, en trinxera.

Espècies que es poden propagar per colgat: Acer sp., Alnus glutinosa, Betula sp.,

Erica sp., laurus nobilis, Forsithya x intermedia,etc.

Factors que intervenen en l’èxit del colgat:

•Bon contacte de la planta amb el substrat.

•Tractament d’estimulació ja sigui mitjançany lesionat o mitjançant hormonat.

•Condicions d’humitat, aireació i temperatura moderades en la zona d’arrelament.

4. Empelt

Patró o portaempelt i empelt o pua

Motius per empeltar:

Perpetuar clons.

Obtenció de beneficis de certs patrons: Pinus pinea com a varietat i Pinus halepensis com a patró que arrela bé en sòls salins. Prunus persica sobre Prunus amygdalus en terres calissos per evitar problemes de clorosi fèrrica)

Canvi de cultivar de plantes establertes.

Acceleració del creixement de plantes seleccionades (així també s’aconsegueix avançar la producció). Juglans regia

Altres motius:

Augmentar o reduïr el vigor de la planta

Adaptar els arbres a diferents condicions climàtiques.

Permetre la presència de branques masculines en plantes diòiques o en plantes

autoestèrils.

Factors que influeixen en l ‘èxit de l’empelt:

Patró i pua compatibles i capaços d’unir-se

Regions cambials en contacte íntim.

Realització en el moment (època de l’any) adequat

Tipus d’empelt adient

Execució perfecta.

Protecció contra la dessecació

Cures posteriors adients.

Classificació dels empelts:

a) Segons l’època de l’any:

Empelts d’estiu: escudet, xip, canudet (anell), mallorquina.

A ull despert (abril-maig), brotaran al mateix any.A ull dormit (agost-setembre), no brotaran fins l’any següent.

Empelts d’hivern: de fenedura (hendidura), de corona, anglès

b) Segons la part utilitzada:

Empelts de gemma: l’empelt es prepara a partir d’una gemma amb un tros d’escorça més o menys gran. S’aconsella en plantes de diàmetre inferior a 2 cm.

Empelts de pua: l’empelt està constituït per un tros de branca amb una o vàries gemmes. En plantes d’entre 2 i 5 cm de diàmetre. I el de corona més de 5 cm.

4.1 Empelts de gemma:

4.1.1ESCUDET:

4.1.2 XIP, MALLORQUÍ:

4.1.3 CANUDET:

4.1.4 ANELL:

4.2 Empelts de pua:

4.2.1 ANGLÈS:

4.2.2 FENEDURA:

Fenedura doble en noguera

4.2.3 CORONA:

Noguer

Injerto de Atalantia citroides (extraño cítrico asiático) sobre pie de limonero