Actesdeles

IVJornadesd’Estudis

LocalsdeFelanitx

2i3dedesembrede2016Salód’ActesdelaCasadeCulturadeFelanitx

CoordinacióiedicióMiquelÀngelVicensiSiquier

Consultaonline

www.amicsclosos.cat/4jornades

EDICIONSAMICSDELSCLOSOS

DipòsitLegalPM487-2018ImpremtaInstitut,març2018

Hapassatunpocmésd’unanydesdequesecelebrarenlesIVJornadesd’EstudisLocalsde Felanitx, organitzades demanera conjunta entre el Centre Cultural - Ajuntament deFelanitxil’associaciód’AmicsdelsClososdeCanGaià,finsalesdarrerestasquesd’edicióimaquetacióde les sevesactes,queconstitueixenelpresent llibre.Durantaquest tempsels autors han acabat de completar, polir i compondre les idees que demanera clara ibrillantexposarenalaCasadeCulturaeldesembrede2016.Totsovintlatascad’escriureno és senzilla i molt menys la d’ordenar un discurs perquè quedi entenedor. Des delsAmics dels Closos volemagrair-los el temps i l’esforç quehanposat en la redacció delsseustreballs,méssitenimencomptequemoltsd’ellsnotenenpercostumexposar-losenpúblic o, fins i tot, no s’havien plantejat mai presentar-los a unes Jornades. Amb tot,tambéhemdedirqueenalgunsdelstextoselshimancalarevisiófinaldelsautors,bépermacadetempsoperquèladonenperbona.Sis’observenalguneserradesoimprecisionsen demanan per endavant disculpes, una lectura crítica sempre hauria de servir peravançar.

Dins del nostre calendari d’activitats, possiblement, tenim dues fites periòdiques que,malgrateltempsil’esforçendur-lesaterme,ensfanmésil·lusió.Laprimera,éselsoparderecreacióhistòricaquecadaestiuenspermetconèixermillorlesdiferentssocietatsquehananatpoblantaquestterritori,aixícomgaudirdelessevesmenges.Ensegonés,sensdubte, l’organització de les Jornades d’Estudis Locals. Des d’aquestes línies, tornam aoferir el compromís de l’organització de les V Jornades l’any 2019, esperant tornar agaudirdelacol·laboraciódel’Ajuntament(tantdesdelaRegidoriadeCulturacomdesdelamateixaBatlia).Siguicomsigui,femunacridaaparticipar-hi!

MiquelÀngelVicensiSiquierPresidentdel’AssociaciódelsAmicsdelsClososdeCanGaià

Peraunpobleésessencial(iestratègic)conèixerlasevahistòriailasevacultura,nosolsperraonsacadèmiquessinósobretotperedificarunfuturquesiguimillorqueelpassat.Iuna manera molt especial i important de fer-ho és celebrant unes Jornades d'EstudisLocals. L’element d’implicació i de participació, així com el fet de compartir i tractaraspectes a vegades oblidats precisament pel món acadèmic, és el que dona caràcter al’activitat.

Al desembredel 2016 vàrem tenir l'oportunitat de gaudir de la quarta edició ambunesponènciesd’altinterès.Poguéremconèixermésaspectesdelanostrahistòriaperòtambéaprofundíremenaltresaspectescomel folklore,el feminisme, l'educació,elsesports, lafotografia... totsellsmolt transcendentsperconèixerdemésapropelnostrepassat,elpresenti,ésclar,tenirindicisdelfutur.

Aquestapublicació,quetranscriutoteslesponènciesqueesvarenpresentar,ésunaeinamoltútilperdifondreelnostreàmbitmésproper ipromoureelconeixementd'aspectesfelanitxers.Peral’Ajuntamentésunobligaciódemoltagradablecomplimentialhoraunhonorpodercol·laborarambl’ediciód’aquestesquartesjornades,aixícomjaesvaferenlesanteriorsedicions.

Cal agrair a l’Associació d'Amics dels Closos de CanGaià la gran tasca que han fet perorganitzar, altre cop, aquestes Jornades d'Estudis Locals. Per tant, només em quedadesitjarqueestorniaorganitzar,commésaviatpossible,lacinquenaedició.

Esperqueaquestllibrequeteniualesvostresmansserveixiperagafarmésconsciènciadela nostra realitat com a poble, i que també serveixi per donar el seu fruit. Entre totspodem fer avançar Felanitx cap a una millor convivència. Més informació, mésconeixementserveixenperapuntalarunFelanitxmillor.

JoanXamenaiGalmésBatledeFelanitx

SUMARI

Presentació

9–11

Conferènciainaugural

FundacióMuseuMn.CormeBauçà:passat,presentifutur

MariaMesquida

17

Societat

ComensenyarelsballsdelsCavalletsdeFelanitx.Memòriad’unmestre

AndreuAdroveriMariaRosaCons

23

ComheensenyatelsCavallets.Descripciódelspassosdecadaball

AndreuAdroveriMariaRosaCons

33

Mn.CosmeBauçàAdrover.Elsactesdepromociódelasevafigura

MariaMesquida

45

PrimerespassesdelFeminismeaFelanitx

GlòriaJulià,LauraMonserratiMariadelCarmeVidal

59

Anamal’escola

MariaRoig,JaumeBonet,XiscoColliVioletaRojas

67

RepensamaplaçaPax

MariaRoig,JaumeBonet,XiscoColliVioletaRojas

75

Mapad’ActiusdeFelanitx,unprojectedesalut

JeròniaMariaPont,JoanaValensiJaumeVicens

81

CiènciesHistòriques

ElsRossells:Tresanysdevidad’unprojecte

RafelFont,CeliaGonzález,JavierRivas,XiscoBergas,PalomaSalvador,AlejandraGalmés,BartomeuSalàiChristophRinne

93

Laceràmicad’importacióaljacimentdesRossells.EstudipreliminardelSondeig2-16

JavierRivas

103

LaintervencióarqueològicaalaNavetaDobledeClosos

LlorençOliver,BartomeuSalvà,DavidJavaloyasiJoanFornés

113

ElJudoaFelanitx:Elsinicis(1967-1981)

MiquelÀngelVicensiJoanJaumeObrador

127

SantsiMisterisd’argiladegerrer

SebastiàBarceló

135

1956,unanydamuntelmolldePortocolom

JoanMestre

149

FrancescBonnín.ElMutMaceta

AmàliaLópez

167

LaFotografiaaFelanitx,unaaproximacióhistòrica

AmàliaLópez

183

CiènciesdelaTerra

Coneixement espeleològic i patrimoni subterrani (I): Les coves i avencs deFelanitx

GabrielSantandreu

191

Coneixement espeleològic i patrimoni subterrani (II): Relació de cavitats iapèndixbibliogràfic

GabrielSantandreu

207

Les pedreres dels Sagrera a Cala Sa Nau: una prospecció geològica a un fethistòric

GuillemMasiLluísMoragues

231

CaracterístiquesdelssòlsagrícolesdeFelanitx

JaumeVadell,AntoniFont,JoanRossellóiMariaAdrover

241

LESPEDRERESDELSSAGRERAACALASANAU:UNAPROSPECCIÓGEOLÒGICAAUNFETHISTÒRIC

GuillemMasGornalsiLluísMoraguesZaforteza MAS,G.&MORAGUES,LL.(2018).LespedreresdelsSagreraacalasaNau:

unaprospecciógeològicaaunfethistòric.IVJornadesd’EstudisLocalsdeFelanitx:231-239

INTRODUCCIÓ

Lapedra,pedrenyopedrencdeSantanyíésunmaterialforçaconegutimoltvaloratperabastir façanes d'edificis, per construir voltes i columnes, per treballar motllures i pertreballsescultòrics(Binimelis,1595;Jovellanos,1806;Bover,1836;Habsburg-Lothringen,1871;Campaner,1881-1884).

Aquestapedrajaerabenconegudaal'antiguitat,jaquesen'hantrobateinesdel’edatdelbronzeantic(Bofill,2015),piquestalaiòtiques,urnesfuneràriesilàpidesromanesidurantsegleslespedreresdeSantanyíhanproveïtdematerial lesobresdelacomarcaid'arreude l'illa. A més, el seu ús ha estat important en bona part de les construccions mésemblemàtiquesde l'illa (la Seu, LlonjadePalma,Castell deBellver, ...) i de forade l’Illa(CastelNuovodeNàpols,PalaudelaVirreinadeBarcelona,...).

Geològicament podem considerar la pedra de Santanyí com (i) una roca sedimentariadenominadacalcàriaoolítica(opseudoolítica),(ii)corresponenta lesfàciesoolítiquesdelaunitatgeològicadenominadaCalcàriesdeSantanyí (ComplexCarbonàticTerminala laMediterrània), (iii) que es van formar en un ambient intermareal en una plataformamarinasomadinsd'unmardeclimatropical,(iv)durantlaCrisideSalinitatdelMessinià(Miocèterminal),arafaentre5,77i5,60milionsd’anys(MasiFornós,2017).

Desprésdevariesprospeccionsgeològiquesalazonairevisiódelesreferènciesexistents,es constata que, contràriament el que en alguns casos s’havia indicat (Muntaner, 1960;

231

LespedreresdelsSagreraacalasaNau:unaprospecciógeològicaaunfethistòric.

Sastre,1993;DanúsiBarceló,2015;Martorelletal.,2016),lapedradeSantanyíempradaperGuillemSegreraperconstruirsaLlonjadePalmaoexportar-laaNàpolsperconstruirelCastelNuovo,noprovéexactamentdecalasaNau,sinódelespedreresexistentsa lazona de més terra endins (Mas, 2013). En el present treball s’aporten evidències queexplicarienaquestapossibleconfusió.

ESTRATIGRAFIA

LapedradeSantanyís’incloudinslaunitatgeològicadeCalcàriesdeSantanyí,definidaperFornós iPomar (1983)queescorresponambelComplexCarbonàticTerminald’Esteban(1979,1996).

LaunitatdeCalcàriesdeSantanyíesdisposacoincidintambelreblertsedimentaridelesprincipals conques neògenes de Mallorca (Campos, Palma, Inca, Alcúdia-sa Pobla i saMarineta) i aflora principalment en els penya-segats del sud-oest de l’illa, lamarina deLlucmajorilabadiadePalma.

Lasevapotènciaesvariable,sensesobrepassarels30m(Fornósetal.,1991).Elseulímitinferiorestàconstituïtenelsmargesdeconcaperunasuperfícieerosivadesenvolupadasobre lesMargues de la Bonanova (Pomar et al., 1983), Unitat d’Esculls (Pomar et al.,1983)oelsubstratanterior,passantcapacentredeconcaaunaconformitat(correlativa)a sostre de laUnitat d’Esculls;mentre que el seu límit superior ho constitueix un canvibrusc als depòsits Lago Mare de la Formació ses Olles (Mas, 2013) o una importantsuperfícieerosivamitjançantlaqueessobreposenelsdepòsitsdelPliocè.

AquestaunitatestàrelacionadaamblaCrisideSalinitatMessiniana i litològicamentestàcomposta per dipòsits carbonatats litorals, formats per llims carbonatats, grainstonesoolítics i microbialites (estromatòlits i trombòlits), que cap a centre de conca passen amargues i guixos (evaporites). Correspon a una seqüència granocreixent transgressivadesenvolupadaenunambientrestringitdefàciesevaporítiques,manglars,llacunesibancsd’arena(Fornós,1983;FornósiPomar,1983;MasiFornós,2011,2012;Mas,2015b).

AlazonadelaplataformadelamarinadeSantanyílaUnitatdeCalcàriesdeSantanyíessitua directament sobre una discontinuïtat altament carstificada que afecta a la Unitatd’Esculls, i de base a sostre, està formada per 4 unitats (Fornós, 1983; Fornós i Pomar,1983)(Figura1)

a) Complex de manglar: La seva potència pot oscil·lar entre els 2-8 m. Dins d’aquestaunitat es poden diferenciar diferents nivells corresponents a biocalcarenites i fangscarbonatats amb traces (motlles fòssils) d’arrels verticals (Fig. 4B) atribuïdes a zones demanglar pròpiament dit, així com calcarenites bioclàstiques amb ostres i mol·luscs(tempestitesicanals)inivelletsd’argilesverdes(bassesestancadesambaportaciód’aiguadolça).

b)Unitatestromatolíticainferior:Ambunapotènciaqueenvoltaels5m,estàformadaperdos nivells, un inferior de fangs carbonats amb mol·luscs orientats i un superiorpròpiament estromatolític. S’interpreta com una plana restringida d’aigüesmolt somesque van permetre el progressiu desenvolupament dels cianobacteris (constructors delsestromatòlits)quefinalmentvanarribaracolonitzartotelsubstrat(hipersalinitat).

232

IVJornadesd’EstudisLocalsdeFelanitx

Figura1–EstratigrafiadelaUnitatdeCalcàriesdeSantanyí(Fornós,1983;FornósiPomar,1983)

c) Unitat oolítica: De potènciamolt variable (3-20m) està composta essencialment perfangs carbonatats, grainstones oolítics i bioclàstics, amb còdols i nivells estromatolítics.Presenten abundants estructures de corrent amb estratificacions creuades i ripplesd’ondulació. Corresponen a nivells de platges i fàcies intermareals i submareals, ambbancs d’arena oolitics. Es precisament dins aquests ambients on es van depositar elssedimentsqueactualmentconformenlapedradeSantanyí.

d)Unitatestromatolíticasuperior:Estractad’unnivelldefinsa6mdepotènciacompostessencialment per estromatòlits de tipus columnar que formen doms de fins a 2m dediàmetre basal. Aquesta unitat presenta normalment un aspecte diagenètic (alterat)particularmoltvariat(FàciesPontd’Inca).Laparticulardiagènesisobservadapodriaestarrelacionadaambunasedimentacióenunambientanormalmenthipersalí.

DISTRIBUCIÓGEOGRÀFICA

Cal ressenyar aquí, que els nivells d’explotació de la pedra de Santanyí es limitenconcretamentdinsdelnivellsdelaunitatoolítica(nivellc).

Lesexplotacionsd’aquestsnivells,enformadepedreresacelobert,s’hanlimitatalazonalitoral i prelitoral del llevant de Mallorca, entre Portocolom (Felanitx) i Cala s’Almonia(Santanyí). També hi ha constància d’una explotació antiga d’aquest tipus de pedra almunicipiPorreres(MasiSorell,2013,2017).

SesPedreresGranssituadessortintdelaviladeSantanyí,enelllocanomenatesDeume,ocupavenunaextensiódemésd'unaquarterada(7.103m2)ambunaprofunditatde5o6m.Altresbonespedreressónlesdes'AlqueriaBlanca,lesdeltermemunicipaldeFelanitx,propdePortocolom,ilesdesaMarinaenelpobledes'Horta(Fullana,1985).

233

LespedreresdelsSagreraacalasaNau:unaprospecciógeològicaaunfethistòric.

ActualmentnomésquedenunespoquespedreresenactiuaFelanitxiSantanyí,comlesdeCasCorso,CanCirerol,SantIsidre(aFelanitx)iSonJordà(aSantanyí).

DISCUSSIÓ

Argument1:LespedrereslocalitzadesacalasaNaunosondepedradeSantanyí,sóndemarèseòlicquaternari(marèsdemarinaodellivanya).

NoconeixemcappedreradepedradeSantanyí(calcàriaoolítica)allitoraldelaplataformade llevant. La majoria de pedreres d’aquesta costa de estan treballades en les dunesfòssils del Quaternari (eolianites) adossades als penya-segat (clif-front dunes), tambédenominatmarèsdemarinaomarèsdellivanya.

TantlespetitespedrereslocalitzadesalaribaSdelacala,coincidintamblazonaonhanestatexcavades lacovad’enterrament iunapetitaescalaquedeviaservirdedavalladorcapa lamar (Fig.2A), com lesespectacularspedreressituadesalspenya-segatsdesRas(Fig. 2B), no son de pedra de Santanyí, sinó que estan excavades dins formacions deeolianitesquaternàriescorresponentsaldenominatmarèsdellivanyaodemarina.

Figura 2 – Tant les petites pedreres amb escala situades al l’interior de cala sa Nau (A) com lessituades al penya-segats propers des Ras (B) no són de pedra de de Santanyí, sinó de marèsquaternari(marèsdemarinaodellivanya).

Denominació PedradeSantanyí MarèsdemarinaodellivanyaLitotipus M QEdat Miocèfinal(Messiniàsup.)

5,7-5,6milionsd’anysQuaternari(Pleistocèsup.)200.000-28.000anys

Ambient Marí(plataformaoolítica) Eòlic(dinesaèries)Litologia Calcària(pseudo)oolítica Calcarenitaeòlica(eolianita)Clasts Oòlits BioclastsCiment Carbonàtic CarbonàticGranulometria Moltfinaamitjana MitjanaamoltgruixudaEstructures Estructuresdecorrent,intraclasts Laminacióparal·lelaDensitat 1,78g/cm3 ∼1,64g/cm3Porositat 33% ∼40%Resistènciacompressió 181kg/cm2 ∼94kg/cm2Taula 1 – Diferències tècniques entre la pedra de Santanyí i el marès de marina o de llivanyaquaternari(Mas,2013)

234

IVJornadesd’EstudisLocalsdeFelanitx

Nosabemsi,amésdepedradeSantanyí,SagreravaimportatmarèsquaternariaNàpolsperòespocprobablejaqueestractad’unaareniscamoltblanaifriable,adiferènciadelacalcàriaoolíticaqueconformalapedradeSantanyí.Labaixadensitat(porositattancada)unidaaunabonaresistència(bonarelaciópes-resistència)delapedradeSantanyílafanunmaterial adient per a la construcció de les grans estructures del gòtic, en canvi caldescartar l’exportació de marès tipus Q a Nàpols ja que les propietats intrínsequesd’aquestmarèsnoelfanadientperalesgransconstruccions(estructures)gòtiques(Taula1).

Argument2:Lageologiadelazonaensindicaqueelsnivellsdecalcàriesoolítiques(pedradeSantanyí)hand’estarméscapal’interior

Tenintencompteque:

(i)lapedradeSantanyícorrespon(s’explotadins)elsnivellsdelaUnitatOolítica;

(ii)dinslaseqüenciaqueconformalaUnitatdeCalcàriesdeSantanyí,elnivellsdemanglesfòssils (ComplexdeManglar) semprees trobena la basede la seqüènciaper davall delnivelldelaUnitatOolítica(Fig.1);

(iii) als penya-segats de la costa de cala sa Nau (i voltants inspeccionats) falta el nivelloolític,acabantelspenya-segatsasostreambelnivelldeComplexdeManglarerosionat(Fig.3).

Figura 3 – A. Bocana de cala sa Nau i penya-segats adjacents; B. Detall del nivells superficialscorresponents al Complex de Manglar amb estructures verticals corresponents a motlles fòssilsd’arrelsdemangle;C.Fotografiacomparativad’unmanglaractual.

Totaixòensindicanecessàriamentqueelsnivellsoolíticscorresponentsnoméselspodemtrobaramésalturaendirecciócapl’interiordel’illa(Fig.4).Fetqueesveuconfirmatper

235

LespedreresdelsSagreraacalasaNau:unaprospecciógeològicaaunfethistòric.

laubicaciómantingudaactualde lesexplotacionsactualsdinssaMarinades’Horta(CanPicó,SanIsidro,...).

Figura 4 – Esquema de la situació i altura sobre el nivell del mar de la Unitat Oolítica(nivellsdepedradeSantanyí)enrelacióalacostaalazonadecalasaNau.

També cal tenir present que tenint en compte que les pedreres d’aquesta zona nopresenten molta profunditat, moltes de les antigues explotacions poden haver estatreblertesperpoderseguiraprofitantelterrenypelconreu.

Argument3: La fontoriginal inicial (1450-1457) realmentnoparla expressamentde cappedrera

Realmentelpagador(misserdelProcuradorReial)ensindicaqueelqueespagaeslafeinadetransportarambbarcalapedradesdelllocdecalasaNaualmolldeCiutatdeMallorca,oaPortoPetro,perésserposteriorment transportadacapaNàpols.Però,encapcaselpagadorensparladequelapedreraestiguessituadaalamateixacala.

El procurador reial cita textualment que la pedra es embarcada del “loch apellatCalasanau”peròencapcasensparladecappedrera(Muntaner,1960).

El primer que parla expressament de pedreres de cala sa Nau esMuntaner (1960). Unerror heretat pels historiadors hauria duit fins als nostres dies la possible existènciad’aquestapedreraacalasaNau,quearaconsidereminversemblantiinexistent.

CONCLUSIÓ

(i)Contràriamentelqueenalgunscasoss’haviaindicat,lapedradeSantanyíexportadaaNàpolsperGuillemSagreraperconstruirelCastelNuovo,noprovéexactamentdecalasaNau,sinódelespedreresexistentsalazonademésterraendinsasaMarinades’Horta.

(ii) El més segur és que cala sa Nau, com cala Llonga i Porto Colom fossin tan solsdavalladorsons’embarcavalapedraprovinentdelesexplotacionsproperessituadesmésalinterior,coincidintaproximadamentontrobemlesexplotacionsactualsd’aquestapedra.

(iii) La creença de que aquesta pedra provenia de cala sa Nau es tracte d’un error detranscripcióhistòricheretat.

236

IVJornadesd’EstudisLocalsdeFelanitx

(iv) Les geociències poden ésser un bon auxiliar de les disciplines humanístiques(historiografia).

BIBLIOGRAFIA

Binimelis, J, 1595. Història general del Regne de Mallorca. 7 vols. [Existeix una versiócastellanaeditadael1927].

Bofill,M.2016.Estudidel’utillatgemacrolíticdeClososdeCanGaià(Felanitx,Mallorca).DepartamentdePrehistòria.UniversitatAutònomadeBarcelona.56p.(inèdit).

Bover,J.M.1836.NoticiasHistórico-topográficasdelaIsladeMallorca,estadísticageneralde ella y periodosmemorables de su historia. Palma: ImprentaReal regentadapor JuanGuasp [existeix una segona edició de 1864, Palma: Imprenta de Felipe Juan Guasp yBarberi].

Campaner,A.1881-1884.Cronicónmayoricense.[Existeixunaedicióde1967:Campaner,A.Cronicónmayoricense.NoticiasyrelacioneshistóricasdeMallorcadesde1229a1800.LuisRipoll,Editor.PalmadeMallorca.677p.].

Danús, M., Barceló, M. 2015. Algunes dades sobre la pedra de Santanyí. I Jornadesd’EstudisLocalsdeSantanyí.AlqueriaBlanca,14 i15denovembrede2014.AjuntamentdeSantanyí-LAUSA.pp.419-440.

Esteban, M. 1979. Significance of the upper Miocene coral reefs of the WesternMediterranean.Palaeogeography,Palaeoclimatology,Palaeoecology,29:169-188.

Esteban, M., 1996. An overview of Miocene reefs from Mediterranean areas: generaltrendsandfaciesmodels.A:Franseen,E.K.,Esteban,M.,Ward,W.C.,Rouchy,J.M.(Eds.),Models for Carbonate Stratigraphy from Miocene Reef Complexes of MediterraneanRegions.Concepts inSedimentologyandPaleontology.SEPM,Tulsa,Oklahoma,USA,pp.3-53.

Fornós, J.J. 1983. Estudi sedimentològic delMiocè terminal a l’illa deMallorca. Tesi deLlicenciatura.UniversitatdeBarcelona.228pp.

Fornós, J.J., Pomar, L. 1983.Mioceno superior deMallorca: Unidad calizas de Santanyí(“Complejoterminal”).A:Pomar,L.,Obrador,J.,Fornós,J.J.,Rodríguez-Perea,A.(eds.),ElTerciario de las Baleares (Mallorca - Menorca). Guía de las excursiones. X CongresoNacionaldeSedimentología,Menorca1983.GrupoEspañoldeSedimentología.PalmadeMallorca,177-206.

Fornós, J.J., Marzo, M., Pomar, L., Ramos-Guerrero, E., Rodríguez-Perea, A. 1991.Evolucióntectono-sedimentariayanàlisisestratigràficodelTerciariodelaIsladeMallorca.ICongresodelGrupoEspañoldelTerciario.Libro-GuíaExcursiónnº2.Ed.F.Colombo.Vic.145pp.

Fullana,M.1985.Unpedrenymallorquífamós.BolletídelaSocietatArqueològicaLul·liana,41:19-22.

237

LespedreresdelsSagreraacalasaNau:unaprospecciógeològicaaunfethistòric.

Garcia-Inyesta,N.,Oliver,G.1987. Pedresque tenennom.A:Programade les Festes deSantJaume,Santanyí,1987.AjuntamentdeSantanyí.

Habsburg-Lothringen,Ll.S.1871.DieBaleareninWortundBildgeschildert.ZweiterBand.DieeigentlichenBalearen.DrittesBuch.Mallorca.I.Allgemeinertheil.F.V.Brockhaus.665pp. Leipzig. Traducció al castellà: Habsburg-Lothringen, Ll.S. 1989. Las Baleares por lapalabra y el grabado. Las Baleares propiamente dichas. Mallorca (parte general).Traduccióndelvol. IIIde lasegundapartedeDieBalearen.EdiciónCajadeBaleares“SaNostra”,vol6,931p.

Jovellanos,G.M.de,1806.MemoriasdelCastillodeBellver.A:Muntaner, Ll. (ed.)1999.GasparMelchordeJovellanos.ObrasMallorquinas.L’Espill,3:56-100.

Martorell, A.,Martorell, J, Valero, G. 2016. Cronologia de la utilitat de les pedreres deMallorca.CentreCulturaldel’AjuntamentdeFelanitx.185pp.

Mas,G.2011.ElmarèsdeMallorca:concepte,caracteritzacióitipologia.EstudisBaleàrics,100/101:151-171.

Mas, G. 2013. Definició i caracterització de la Formació ses Olles (LagoMare,Messiniàterminal) a l’Illa deMallorca (Illes Balears,Mediterrània occidental).Boll. Soc.Hist.Nat.Balears,56:209-231.

Mas,G.2015a.LapedrademarèsdeFelanitx:patrimoninaturalicultural.In:Vicens,M.A.(Ed.)ActesdelesIIIJornadesd’EstudisLocalsdeFelanitx.Felanitx,13i14dedesembrede2013.pp.123-134.

Mas, G. 2015b. El registre estratigràfic del Messinià terminal i del Pliocè a l’illa deMallorca.RelacionsamblacrisidesalinitatdelaMediterrània.Tesidoctoral.UniversitatdelesIllesBalears.534pp.

Mas, G. 2017. Hacia una tipología de la piedra de marés de Mallorca. Concepto,caracterización y estratigrafía.Boletín Geológico yMinero (Monográfico Piedra Natural:Geología,economíaymedioambiente),128(2):301-328.

Mas, G., Fornós, J.J. 2011. The Messinian Salinity Crisis Record in the Palma basin(Mallorca,BalearicIslands,WesternMediterranean).A:F.J.Sierro&J.A.González-Delgado(eds.): Joint RCMNS - RCANS Interim Colloquium. Climate changes, bioevents andgeochronology in the Atlantic and Mediterranean over the last 23 Myr, Salamanca.September21stto23rd,2011.AbstractsBook,171-172.

Mas, G., Fornós, J.J., 2012. La Crisis de Salinidad del Messiniense en la cuencasedimentariadePalma(Mallorca,IslasBaleares).Geogaceta,52:57-60.

Mas,G.,Fornós,J.J.2017.GeologiadelapedradeSantanyí.EstatActualdelaqüestió.IIJornadesd’EstudisLocalsdeSantanyí.Santanyí,11-12denovembrede2016(apremsa).

Mas, G., Sorell, J. 2013. La pedra de saMola desMonjos: una calcària plioquaternàriad’extremadaduresa.ActesdelesIVJornadesd’EstudisLocalsdePorreres,2012.Porreres,27-28d’abrilde2012.AjuntamentdePorreres.pp33-41.

238

IVJornadesd’EstudisLocalsdeFelanitx

Mas,G., Sorell, J. 2018. Pedra de “Santanyí” a Porreres.VI Jornades d’Estudis Locals dePorreres,2017.AjuntamentdePorreres(apremsa).

Muntaner,J.1960.PiedradeMallorcaenelCastelnovodeNápoles.DatosparalabiografiadeGuillermoSagrera.BolletídelaSocietatArqueològicaLul·liana,31:615-630.

Pomar,L.,Marzo,M.,Barón,A.1983.ElTerciariodeMallorca.A:Pomar,L.,Obrador, J.,Fornós,J.J.andRodríguez-Perea,A.(eds.)ElTerciariodelasBaleares(Mallorca-Menorca).Guía de las excursiones. X CongresoNacional de Sedimentología,Menorca 1983. GrupoEspañoldeSedimentología.pp.21-44.

Sastre, J. 1993. Canteros, Picapedreros y Escultores en la Seo deMallorca y el ProcesoConstructivo(SigloXIV).BolletídelaSocietatArqueològiaLul·liana,49:75-100.

239