Post on 18-Jul-2015
Actuació docent i innovació
Mònica Marqués Monner
Components de l’acte didàctic
Investigació de la funció docent
P r e s a g i - p r o d u c t e P r o c é s - p r o d u c t e M e d i a c i o n a l( p r o c e s s o s m e n t a l s )
C o n t e x t u a l o e c o l ò g i c
P r e s p e c t i v e s
Paradigma presagi-producte (1930)
• Eficàcia de l’ensenyament com a conseqüència de les característiques físiques i psicològiques del professor.
• Crítiques:– Considera el que el professor és, però no el que el
professor fa.– els elements contextuals, les activitats i el paper
de l’alumne i les activitats.
Paradigma procés-producte (1960)
• Busca relacions entre el comportament del professor (procés) i el rendiment dels alumnes (producte).
• Pretén identificar mètodes d’ensenyament general aplicables a qualsevol situació de E-A.
• Crítiques:– No te en compte el paper de l’alumne ni el
context.– Només dona importància als processos
observables.
Paradigma mediacional (1970)
• Els processos mentals en l’actuació docent i discent com a mediadors del procés d’E-A.
• Les creences, les expectatives, el sistema de valors,etc., afecten el comportament docent.
• Crítiques:– Excessiva i exclusiva preocupació pels processos
interns.– Oblit de les dimensions socials i contextuals que
afecten el procés d’E-A.
Paradigma contextual (1970)
• L’aula com un espai de comunicació i intercanvi sòcio-cultural.
• El professor ha de planificar i guiar situacions complexes, maneig de múltiples variables.
• El professor és un gestor de la pràctica a l’aula i no un mer transmissor de informació
Models de formació docent
Acadèmic Tècnic Personal Pràctic Social reconstruccionista
Domini del contingut.
Formació especialitzada
Professor com a transmissor.
Domini de les aplicacions del coneixement com a regles d’actuació.
Domini del contingut i les habilitats per tansmetre’l.
Domini d’unes característiques de personalitat que facilitin el procés d’autoeducació- autodesenvolupament de l’alumne.
Ensenyament com a activitat complexa determinada per el context.
Formació a partir de la pràctica i la interacció amb experts.
Escenari complex.
Reflexió constant sobre la pròpia actuació.
Importància dels valors i l’ideologia del professor
La innovació educativa
Perspectives teòriques:
Tecnològica (1960) Cultural (1970) Socio-política (1980)
• Disseny i elaboració deprocediments, programes,materials eficaços, etc.
• Conjunt de funcions basadesen l’anàlisi racional i lainvestigació científica (procés lineal).
• El professor com a executor
• Posada en pràctica dela innovació.
• Adequació al context. Procés essencial posat en pràctica.
• El professor com a implementador.
• Justificació i legitimació de la Innovació.
• Intervenció entre pràctica, ideologia del mestre i els interessos socials i culturals.
•El professor com a agent curricular.
Funcions del professor innovadorConjunt d’accions - activitats - tasques en les
que participa el professor en els diferents contextos d'intervenció educativa:
sociocultural, institucional i instructiu.
Comunitat
AulaCentre
Funció docent
El professional innovador ha de responsabilitzar-se de:
a) La necessitat del canvi, implica una transformació d’actitud i
adquirir noves competències professionals.
b) L’aplicació pràctica de la investigació-acció, element de millora de
la mateixa pràctica professional (innovació).
c) El treball en equip, noves habilitats socials (el professor
aïllat en la seva aula no té sentit). Nova concepció del centre educatiu i de
seu sistema relacional, dels valors i de les estructures.
d) L’ existència d’altres protagonistes (família, mitjans de comunicació,
altres professionals, etc.) amb els quals s’ha de relacionar.
e) La presència d’altres mitjans (les noves tecnologies) que li permeten
alliberar-se de la rutina, deixar de banda els plantejaments memorístics
tradicionals, etc.
El nou professional queda definit per:
Tenir un esperit innovador, ser flexible,
treballaren equip, amb coneixements
tecnològics, que creu el la seva professió i que te
sentit de la responsabilitat i el compromís.
(Tejada, 2000)
Perfil professional:
• Coneixement de l’entorn.• Capacitat de reflexió sobre la pràctica.• Actitud autocrítica i avaluació professional.• Capacitat d'adaptació als canvis (flexibilitat).• Tolerància a la incertesa.• Capacitat d’iniciativa i presa de decisions.• Autonomia per intervenir. • Treball en equip.• Voluntat d'autoperfeccionament.• Compromís ètic i professional.
(Tejada, 1998)
Bibliografia
• Tejada, J. (2000). “Innovación curricular en la formación docente”. II Seminario Internacional sobre Evaluación Implementación, Chile: Universidad Metropolitana de Ciencias de la Educación.
• Tejada, J. (2000). El docent i l’acció mediadora. Barcelona: UOC.