Algunes dones gregues

Post on 18-Jul-2015

232 views 0 download

Transcript of Algunes dones gregues

SETMANA DE LA DONA 2015

IES VILAMARXANT

Amparo Gasent

Em sembla igual als déus

l’home que enfront de tu

seu, i de prop t’escolta

parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,

em colpeja el cor dins el pit,

car quan et miro un instant, ja no m’és possible

dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava

i prest un foc subtil em recorre la pell,

amb els ulls no veig res

i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor

em pren tota; estic més verda que l’herba

i em sento que estic a punt

de morir

Va viure a Lesbos al s. VII a.C. Educava noies defamílies aristocràtiques, a les quals dedicava poemesnupcials quan l'abandonaven per casar-se.

Sappho, Charles Menguin

(Segle VII a.C) Rodopis era una esclava. Es conta que,mentre es banyava, un àguila li va furtar una sandàlia i li laportà al rei d’Egipte. Ell va cercar la propietària de lasandàlia fins que, quan la trobà, comprà la seua llibertat ies casà amb ella. Altra versió la fa amant del germà de Safo,qui l’acusà de furtar la seua fortuna al seu germà.

(Segle VI a.C) Esposa o alumna dePitàgores, segons versions, aTeano s’atribueixen algunesreflexions filosòfiques sobre lesdones i el matrimoni, com ara que“les dones que han de casar-se hande despullar-se del pudorjuntament amb els vestits”. Vaescriure un llibre, Sobre la pietat, inombroses epístoles. Segonsalguns autors antics, ella mateixava dirigir l’escola de Pitàgoresdesprés de la seua mort.

(Segle V a.C.) Conegudafonamentalment per la seua relaciósentimental amb Pèricles, Aspàsiade Milet va ser hetera segonsalguns, mestra de retòrica, filòsofa,poeta i logògrafa, segons altresautors. Aquesta dona culta iintel·ligent va influir, segurament,en importants decisions d’Estatcom la guerra contra Samos.Segons Plutarc, Aspàsia va liderarun cercle intelectual en Atenes, ons’acostaven homes com Sòcratesamb les seues dones per tald’escoltar-la.

(Segle IV a.C). Friné, segons latradició, va ser el malnom deΜνησαρετή , una famosa hetera. Vaser amant i musa de Praxíteles, qui liva regalar la seua escultura d’Eros(després que Friné l’enganyara, pertal de saber quina de les seues obresera la millor).

Però més coneguda pel seu judici.Acusada d’impietat, Hipèrides notrobava arguments per defendre-la i,finalment, va recórrer a la bellesa dela jove per convèncer els membres del’areòpag de la seua innocència.

Friné davant l’areòpag, Gérôme.

Lais d’Hicara va ser una hetera delsegle IV a.C. famosa per la seuabellesa. Es diu que es permetia el luxede rebutjar els amants que no liagradaven, o de pujar-los el preu finsa l’infinit, i que s’entregava de bades aqui li venia de gust. Tanmateix, vatenir un horrible final, apedregadafins la mort al temple d’Afrodita deTessàlia, per les dones de la ciutat.

La seua història es confon amb la deLais de Corint, altra hetera,segurament alumna d’Aspàsia, amantd’Alcibíades i una de les dones mésriques d’Atenes.

Lais de Corint, Hans Holbein el Jove

Segle IV a.C. Reina de Macedònia,esposa de Filip II i mare d’Alexandreel Gran. Quan el seu home la vaabandonar per casar-se ambCleòpatra de Macedònia ella s’exilià,incità el seu germà a fer la guerra aMacedònia i després tornà i matà lanova esposa de Filip II.

Va intrigar en política tota la seuavida per aconseguir el màxim poderper al seu fill, de qui deia que era fillde Zeus. Finalment va morir a mansde Cassandre, l’etern rivald’Alexandre.

(Segle IV-V) Filòsofa neoplatònica, científica i mestra, destacà en les matemàtiques i l’astronomia. Aquesta dona d’Alexandria era filla i alumna de Teó, filòsof, geòmetra i matemàtic. Segons fonts antigues, va ser successora de Plotí en la seua escola platònica i va superar tots els filòsofs del seu temps. Es diu d’ellaque “es presentava davant els homes amb modèstia i pudor”. Tanmateix, entre els seguidors de l’arquebisbe Ciril hi havia qui l’envejava i, finalment, la mataren torturant-la amb fragments de ceràmica

Hipàtia, Charles William Mitchell

(Segle XI). Aquesta dona, esposa de ConstantíPaleòleg, era experta en filosofia pagana i, segons esdiu d’ella, “Era també erudita en lletreshumanístiques i en els col·loquis donava a conèixeramb gust coses diverses que ella mateixa havia llegit oescoltat d’altres persones, de manera que eraanomenada pels antesos ‘l’altra Teano, la pitagòrica’, o‘l’altra Hipàtia’”.

(G. Ménage, Historia de las mujeres filósofas.)

Filla i neta de polítics, va consolidar la seua carreraartística entre Grècia, Paris i EEUU. Va protagonitzardiverses obres clàssiques i pel·lícules tan conegudescom Never on Sunday, que després va ser adaptadacom el musical Illya Darling. Va compartir pantallaamb actors de la talla d’Anthony Perkins.

Segle XX (1920-1994) Actriu deteatre i cinema, cantant iactivista grega contra ladictadura dels Coronels.Aquesta dona, icona de lacultura grega, va ser una de lespersonalitats més conegudes iestimades del segle XX aGrècia.

En 1967, mentre estava a Nova York treballant, li arribàla notícia del colp d’estat a Grècia per part de l’exèrcit.De seguida que va poder, es va manifestar en contra dela dictadura i això li va valdre la retirada de lanacionalitat grega. En assabentar-se va contestar ambla frase que la va fer mítica: “vaig nàixer grega i morirégrega. El senyor Pattakos va nàixer sent un feixista imorirà sent un feixista”.

En acabar la dictadura va tornar a Grècia iva ser la primera dona Ministra deCultura. Durant el seu mandat va liderarla campanya per la recuperació delsmarbres del Partenó (encara hui, alMuseu Britànic de Londres). També vaproposar la creació de les CiutatsEuropees de la Cultura, sent Atenes laprimera en l’any 1985.

Va morir el 6 de març de 1994 a Nova York.

http://dinora-lu.blogspot.com.es/2011/10/famosas-mujeres-griegas.html

http://blogs.infobae.com/grecia-aplicada/2014/03/08/las-mujeres-mas-destacadas-de-la-mitologia-griega/ (dones en la mitologia)

http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/09/19/les-dones-de-la-vida-a-lantiga-grecia/

http://www.imdb.com/name/nm0580479/(Filmografia)

http://www.yppo.gr/1/e1120.jsp?person=6(Biografia a la web del Ministeri de Cultura Grec)

http://lapasiongriega.blogspot.com/2009/03/melina-mercuri.html w.yppo.gr/1/e1120.jsp?person=6

Fragments de pel·lícules i cançons: https://www.youtube.com/watch?v=YCFXGanTx4A

https://www.youtube.com/watch?v=G1Mw-R1nubM

https://www.youtube.com/watch?v=fGa5QWUxDf4