Post on 27-Jun-2015
Aprendre a aprendre’nsMarta Bosch
CNL Girona
Què i per a qui?
Què? Un qüestionari metacognitiu per respondre després de cada unitat didàctica.
Per a qui? Per a 23 estudiants d’un curs intermedi 2 del SCC del Pla de l’Estany.
Objectius
-Fomentar l’autonomia de l’estudiant a partir de la presa de consciència del propi procés d’aprenentatge.
- Fer explícit l’estadi cognitiu superior que s’assoleix en la interacció amb els altres.
El qüestionari
Inspirat en...
-L’article “Instruments per al foment de processos autoreguladors en situacions diverses d’aprenentatge” d’Olga Esteve i Marta Arumí. Generalitat de Catalunya,
Barcelona, 2006.
-- Els qüestionaris que inclou el llibre Fem-ho fàcil. Intermedi català per a adults 2, de l’Editorial Barcanova, que és el llibre que vam utilitzar durant el curs.
El qüestionari
Els textos en Arial, 24 punts
i en Arial 20 punts, segons les necessitats
Funcionament
1. Els estudiants van omplir el qüestionari després de cada unitat didàctica.
2. A mig curs, els els vaig demanar i els vaig fer comentaris al mateix paper del qüestionari. Hi va haver un comentari oral genèric amb tot el grup classe i, també, converses individuals.
3. A final de curs vam repetir la dinàmica.
* El qüestionari representava el 10% de l’avaluació final.
Reflexions i debat
Reflexions i debat
Altres reflexions,
-La importància/dificultat de trobar espais de tranquil·litat a casa per treballar.
- L’ús d’Internet per resoldre dubtes.
- L’esforç per començar a llegir en català una estona cada dia.
- L’aprenentatge a través dels altres i la superació de la vergonya a expressar l’opinió dins el grup.
Reticències
-Estudiants que els costa fer la graella en un inici ja que no acaben d’entendre què se’ls demana. En aquest cas, i amb el vistiplau de la persona en qüestió, llegeixo la graella d’un company.
- Hi va haver un estudiant que no es va acabar de convèncer de la utilitat del qüestionari. Tot i això, el final el va respondre amb reflexions curtes però significatives.
Regals col·laterals
El qüestionari va permetre...
- Conèixer els aspectes del programa que els angoixava no assolir.
- Saber els temes amb els quals volien aprofundir.
- Les tasques/activitats que els semblaven més divertides i/o útils.
- Treballar la manca de confiança en la capacitat d’aprenentatge de molts estudiants.
Per pensar-hi...
- El qüestionari s’ha de passar després de cada unitat didàctica? Si abusem del recurs no podem caure en l’avorriment de l’alumnat i en el desaprofitament?
- Com s’ha de fer el tractament de la informació dels qüestionaris, individualment, en grups, amb tot el grup classe?
- Cal fer preguntes més concretes al qüestionari? O està bé que siguin obertes ja que sense constrenyiments sorgeixen les preocupacions i satisfaccions més genuïnes?
Valoració final
“L’experiència d’aquest qüestionari és excessivament curta, incipient i parcial. És un tros de fang sense modelar, però
crec que sí, que val la pena.”
PER QUÈ?
-Aturar-se a pensar, fer balanç i veure’s obligat a trobar paraules sobre com aprenem com a individus i, sobretot, en relació als altres és un esforç que, sens dubte, ens aporta més coneixement sobre nosaltres mateixos i ens ajuda a la regulació del nostre aprenentatge.
-“Però això només és una part d’un procés molt més complex que inclou molts prismes.”
Valoració final
- Institucions i professionals ens ho creiem això de l’autoregulació?
-Estem preparats per treballar-hi?
- Fomentar l’autonomia és un canvi per a l’alumnat però també per al professorat, que pot sentir-se incòmode en un paper que replanteja
el seu rol tradicional.
Gràcies!