L’art a la meitat del segle XIX

Autor: Pol Hernàndez

Assignatura: Història

El Romanticisme

El Romanticisme s'originà a Alemanya, inicialment com a moviment literari però ràpidament passà a influenciar totes les arts. És com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. Té caràcter revolucionari i trencador. Aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país.

CaracterístiquesEl Romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el Neoclassicisme i anteposava, abans de tot:

• La major importància del sentiment enfront la raó. • La forta tendència nacionalista de cada país. • La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat. • La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina. • La creativitat enfront a la imitació neoclàssica. • L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta,

conclosa i tancada.• Ruptura amb la tradició, l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i

socials.• Busca la llibertat autèntica.

Autors i obres

Eugène Delacroix

La mort de Sardanapale

La liberté guidant le peuple

Frédéric Chopin

Theodore Géricault

Húsar a caball

La balsa de la medusa

El derby de Epson

Caspar David Friedrich

Kreidefelsen auf Rügen

El mar de gel

Home contemplant la lluna

El Realisme

• El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. La majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat, el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.

Característiques

• Característiques• Recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i

dels somnis. • Representació de la realitat el més acurada possible,

sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.

• Temes contemporanis de la seva època, solen mostrar una critica social.

• Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.

Jean-François Millet

Les espigoladores

Filadora dreta

Home amb una arada

Juaquin Sorolla

Marina

Defensa del parc d’artilleria de Montlleó

Nens a la platja

Camille Corot

Autorretrat

Record de Montefontaine

Ville d’Avray

Escultura

Auguste Rodin

El Pensador

Els burgesos de Calais

El petó

Arquitectura

Magatzems Carson, Pirie and Scott

Opera de París

Parlament de Londres

Torre Eiffel

Palau de cristall de Madrid

Estaciò d’Orsay a París