Post on 10-Jul-2015
description
Júlia López Valera
JÚLIA LÓPEZ VALERAINSTITUT BANÚS
ART BARROC
Júlia López Valera
El Barroc neix en un context de crisi general a Europa al s. XVII. Crisi econòmica,social, política i religiosa.
Impera el pessimisme, la pèrdua de confiança en l’home.
Neix una espiritualitat nova, l’home no és capaç de solucionar els seus problemessense l’ajut de Déu.
És un art religiós, vinculat a Roma: defensa la Contrareforma catòlica contra elprotestantisme.
Art que busca impressionar, emocionar, acollir el poble en la fe catòlica.
CONTEXT HISTÒRIC
La crisi econòmica-social és produïda per un seguit de males collites, fam,
mortalitat per epidèmies i pestes.
La crisi político-social és deguda a les guerres entre catòlics i protestants.
Els reis volen imposar el seu poder al Papa. La burgesia ajuda als reis en contra de la noblesa i eclesiàstics ,
que donen suport al Papa.
ARQUITECTURA
Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (I)
L’arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins dos terçosdel segle XVIII. En aquesta última etapa es denomina estil rococó.
Neix a Roma.
Es manifesta a gairebé tots els països europeus i, en el que eren en aquell temps ,les colònies d’Espanya i Portugal a Amèrica, avui països independents.
Destaca la monumentalitat dels edificis: ús de columnes gegantines, frisosondulants, façanes corbes.
Façana principal amb decoració aparatosa i teatral a base de columnes, relleus,escultures (Horror vaqui).
Interiors fastuosos amb altars de fusta recarregats que semblen decorats teatrals,combinen arquitectura, escultura i pintura. Ús del clarobscur.
Els principals edificis són catedrals i esglésies però també hi ha edificis civils comPalaus.
Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (II)
Integració de l’arquitectura i els monuments en el marc urbà.
S’elaboren plans reguladors de l’urbanisme. Exemple: Roma, on es tracen grans viesper unir les 7 basíliques. El Papa Sixte V creà la Roma Santa, el centre de la qual va serSanta Maria la Major.
Júlia López Valera
DOS TIPUS D’URBANISME
Integració generalPlaça de Sant Pere de Bernini
Integració puntual Plaça Navona de Roma, de Bernini
La plaça com a element urbà integrador es desenvolupa al segle XVII.
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (III)
Urbanisme de jardins, creant sensació d’espais infinits i diversos.
El palau, com a síntesi de funcionalitat i poder. Model unitari, en forma d’U o de H,per connectar l’edifici als jardins.
Les esglésies representen el poder religiós i estan al servei de la Contrareforma.
Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (III)
La planta esdevé més dinàmica: les plantes dels edificis dibuixen formesel·líptiques, ovals, o una combinació de les dues. Les formes poden ser còncaves oconvexes.
La línia corba s’utilitza en murs, façanes,columnes salomòniques, sobre elementsclàssics.
Els edificis són concebuts com a gransescultures. Façanes ondulades.
Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (IV)
Desapareix la proporcionalitat, en benefici dela tendència a les dimensions exagerades i dela sensació de monumentalitat.
La creació de jocs de llum i color, de zonesil·luminades i fosques, es combina ambl’exuberància decorativa (“horror vacui”).
L’escultura i la pintura s’integren a l’edifici percrear una sensació d’un tot unitari.
Els materials utilitzats són els clàssics: la pedra, el marbre, la fusta. Donen molta importància als marbres de color, al bronze i al guix blanc.
Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA (V)
El dinamisme del Barroc s’expressa entre d’altres coses, en el canvi de les formes ideals.Com a nova figura bàsica apareix l’oval (longitudinal i transversal), allargament dinàmicdel cercle.
Júlia López Valera
ALGUNES OBRES: SAN CARLO ALLE QUATTRO FONTANE (BORROMINI)
Júlia López Valera
ALGUNES OBRES:EL PALAU DE VERSALLES(JULES HARDOUIN-MANSART)
Júlia López Valera
ALGUNES OBRES: SAN’IVO ALLA SAPIENZA(BORROMINI)
Júlia López Valera
ALGUNES OBRES: SANT ANDREU DEL QUIRINAL(BERNINI)
Júlia López Valera
ALGUNES OBRES: PLAÇA MAJOR DE SALAMANCA(CHURRIGUERA)
Júlia López Valera
ROCOCÓ: SANTUARI DE WIES. DOMINIKUS ZIMMERMANN
Júlia López Valera
Júlia López Valera
Júlia López Valera
Júlia López Valera
ESCULTURA
Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA
S’origina a Itàlia amb la figura de Bernini.
Caràcter omnipresent perquè la trobem a tots els llocs: façanes, retaules, espaispúblics…
Els materials varien segons la zona de producció: pedra, marbre, bronze,fusta…
La tipologia i la temàtica són diverses: religiosa, monuments funeraris, retrats dereis o papes, mitològica… Grups, eqüestres, jacents…
Les formes són: escultura exempta o de ple volum i relleu. També es dóna launifacialitat (un sol punt de vista) o la multifacialitat (diversos punts de vista), típicdel manierisme.
La teatralitat, relacionada amb la unifacialitat. Considera l'obra escultòrica com auna representació escenogràfica. El marc on s’enquadri l’obra serà molt important,així com l’espai original on anava. Per potenciar aquest efecte teatral, els escultorsbarrocs no renuncien a la pintura, al color i a la llum. L’arquitectura es posa alservei de l’escultura.
Júlia López Valera
CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA
El dinamisme i el moviment, amb el predomini de les formes obertes. Es volcaptar el moment concret d'una acció. Tots els elements de les figuresintensifiquen aquest moviment: la roba, el cabell, els braços i cames...
L’expressió dels sentiments més diversos d’una manera totalment naturalista.
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(I)
GIAN LORENZOBERNINI
(1598-1680)
Autoretrat
Gian Lorenzo Bernini fou un consumat retratista.
Retrat d’una jove
Bust del cardenal Escipió BorgheseMarbre, 78 cm. (1632, el seu mecenes abansdels papes Urbà VIII, Innocenci X i Alexandre
VII).
Lluís XIV (1665)
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(II)
• Bust realitzat durant una visitaa França.
• Representa el cabells a la modade l’època.
• Abundants plecs que donendinamisme a l’escultura i generenun contrast lumínic de caràcterpictòric.
• El gest digne d’un monarca,distant i impertorbable.
• David apareix tensant la fona per atacarGoliat.
• El dinamisme queda emfatitzat per lacomposició piramidal amb varis punts devista.
DAVID (1619, 1’70m)
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(III)
• La tensió i el dramano queden reduïts tansols al seu cos, sinóque es transmeten al’espectador, quequeda inclòs dins de lacomposició.
• A destacar elgest de ràbia enl’expressió deDavid.
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(IV)
EL RAPTE DE PROSERPINA (1621-22)
Marbre (2’95 m)
• Tema inspirat en la Metamorfosisd’Ovidi.• Grup escultòric que presenta una claravisió frontal, que no limita la multiplicitatdels punts de vista.
• Grup escultòric de caràcter violent idinàmic, mostra la resistència deProserpina al rapte de Plutó, creantdiferents textures, segons la posició de lesfigures.
• Té un marcat caràcter moralista,contraposant la brutalitat de Plutó a labellesa de Proserpina, el vici a la virtut,expressant els estats anímics i elsdiferents comportaments psicològics.
APOL·LO I DAFNE
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(V)
• El papa Urbà VIII li encarregà 4 nínxols,per a decorar els 4 grans pilars toralsque sustenten la cúpula de MiquelÀngel, amb la finalitat de reduir la sevamassa i fer-los més diàfans i, també, permostrar les santes relíquies conservadesen Sant Pere (la seva adoraciós’emmarca dins el clima de laContrareforma i la Guerra dels 30 anys).
• Les relíquies eren: fragment de la creu,la llança amb la que Longino obrí elcostat a Crist, el drap de la Verònica i lacreu de Sant Andreu.
• Bernini dissenya les 4 estàtuesmonumentals: Santa Elena (mare deConstantí), Sant Longinos, la Verònica iSant Andreu, però tan sols va esculpiraquesta, entre 1629 i 1638, que fa mésde 3 m).
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(VI)
• Representa la plenitud de l’estil Barroc,obra commovedora, que incita a ladevoció (segons els principis del Concilide Trento).
• Sant Longinos està consternat endescobrir que Jesús era realment el Fillde Déu. La figura obre els seus braços,violentament, creant un eix que es tancaper la llança.
• El seu rostre molt expressiu i els plecsen moviment creen sensació declarobscur (recorda al Laocoont trobaten 1506).
BALDAQUÍ DE SANT PERE(1624-1633)
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(VII)
CÀTEDRA DE SANT PERE (1657-1666)
• Realitzada de marbre blanc i estucdaurat.
• Es tracta d’un altar, dins el qual estroba la càtedra de Sant Pere.
• Es troba situada a l’absis principal dela Basílica de Sant Pere del Vaticà.
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(VIII)
EXTÀSI DE SANTA TERESACAPELLA DEL CARDENAL FEDERICO
CORNARO, en Santa Maria de la Victòria(Roma).
(1645-1652)
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(IX)
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(X)
Font del Quatre Rius, Plaça Navona(1651, Innocenci X)
Font de Tritó,Plaça Barberini (1624-1643)
SEPULCRE FUNERARI D’URBÀ VIII (1627-47)
• El Papa Urbà VIII, va iniciar en 1639 laconstrucció del seu propi mausoleu,concebut com un monumentd’autoglorificació.
• El pontífex està sedent en la seva càtedrai beneint sobre la seva tomba, mentre queal seu costat es troben les al·legories de laCaritat i de la Justícia.
•Presenta una composició piramidal, dinsla qual l’únic motiu de caràcter funerari ésel sarcòfag.
• Bernini utilitza, en la realització delsepulcre, marbre blanc i de colors, jaspe,bronze i bronze molt daurat, realitzant lafigura del pontífex en bronze, i el sepulcreen pòrfir obscur, colors pur del dol.
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(XI)
•La figura d’Urbà VIII el mostra al mónorgullós com un emperador, coronat ambla tiara i amb un gest arrogant
SEPULCRE FUNERARI D’ALEXANDRE VII (1671-1678)
• És un dels darrers treballs escultòrics deBernini en Sant Pere del Vaticà.
• Presenta canvis en la concepció delsepulcre papal.
• Recorda la composició del sepulcred’Urbà VIII, però és més complex, ambquatre al·legories de composicióprofunda.
• Les al·legories fan referència (d’esquerraa dreta) a la Caritat, la Veritat, laPrudència i la Justícia.
•El pontífex no està representat amb posatarrogant, sinó de genolls, humilment isense tiara.
• Sota ell es troba la porta d’una de lessagristies de Sant Pere, que simbolitza, ensentit dramàtic i espacial, l’entrada en elMés Enllà.
ESCULTURA BARROCA A ITÀLIA : BERNINI(XII)
ESCULTURA BARROCA A FRANÇA
APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673) FRANÇOIS GIRARDON
SEPULCRE DE RICHELIEU (1675-1694)
FRANÇOIS GIRARDON
MONUMENT EQÜESTRE DEL GRAN ELECTOR DE SAXÒNIA
(1689-1703)
ANDREAS SCHLÜTTER
ESCULTURA BARROCA A ALEMANYA
Júlia López Valera
Juan Matínez MontañésCrist de la Clemència
Gregorio FernándezCrist Jacent
Pedro de MenaMagdalena Penitent
Alonso CanoImmaculada
ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA: LA IMATGERIA
Pedro de MenaMagdalena Penitent
Gregorio FernándezCrist Jacent
•
ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA:CARACTERÍSTIQUES
Temàtica quasi exclusivament religiosa, tan sols a la Cort n’hihaurà escultura monumental. Absència de temes mitològics iprofans.
Es continua realitzant retaules, on apareixen figures exemptes i,algunes vegades, en baix relleu. També es fa cadiram de cor i elsfamosos passos de Setmana Santa.
Decadència de l’escultura funerària.
Material més emprat és la fusta, seguint la tradició hispana.
Al llarg d’aquest període s’abandonarà la tècnica del’estofament; i posteriorment es policromarà.
Juan Matínez MontañésCrist de la Clemència
Pedro de MenaSant Francesc d’Assís
ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA:CARACTERÍSTIQUES
Per extremar el realisme de les figures s’utilitzenpostissos: cabells reals, corona real, ulls de cristall,llàgrimes de cera, etc. Es creen imatges, en les que esrealitzen amb minuciositats caps, cares, mans i peus, i seles vestia amb roba real.
Els artistes aconsegueixen l’expressió dels sentiments enles figures: dolor, angoixa, mort, èxtasi.
La finalitat de les escultures és suggerir una profundaemoció religiosa en l’espectador, en consonància ambl’esperit de la Contrarreforma catòlica, de la qualEspanya és gran defensora.
La teatralitat barroca tindrà, amb la imatgeria espanyola,la seva màxima expressió.
Escola castellana: realisme violent i
patètic.Gregorio Fernández
(1576 -1636)
Escola andalusa: realismeclassicista.
Juan Martínez Montañés(1568 -1649)
Múrcia: els preludis del Rococó
Francisco Salzillo(1707-1783)
ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA: GRANS ESCOLES
José Churriguera
• Retaule de Sant Esteban deSalamanca.
• Recàrrega decorativa: estilxurrigueresc.
ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA: CHURRIGUERESC
Júlia López Valera
PINTURA
BARROCA
PINTURA BARROCA: CRONOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES
Neix al s.XVI i dura fins a la primera meitat del s.XVIII.
CARACTERÍSTIQUES
Gust pel que és efectista i aparatós.
Tendència al naturalisme i al realisme, el reflex fidel de la realitat és ladeformitat, el dolor i, fins i tot, cadàvers en putrefacció.
Triomf del color sobre el dibuix. Ric colorit.
Estudi i importància de la llum. Cerca forts contrasts: tenebrisme (clarobscur).
Predomini de la pintura a l’oli sobre tela (el fresc a les voltes).
Cerca del moviment i dinamisme: composicions asimètriques idesequilibrades, línia corba, tensió.
Domini de la perspectiva aèria: s’intenta representar l’atmosfera que envoltaels objectes.
Temàtica variada: religiosa és la preferida, retrats, mitologia, natures mortes(bodegons), escenes costumistes, paisatges.
PINTURA BARROCA ITALIANA: CARAVAGGIO (I)
CaravaggioDescans en la fugida a Egipte
(1597)Oli sobre tela
(133.5 x 166,5 cm)Palazzo Doria-Pamphili, Roma
CaravaggioNoi amb cistella de
fruites(~1594)
Oli damunt llenç(70 x 67cm)
RomaGalleria Borghese
(autoretrat)
VOCACIÓ DE SANT MATEU
PINTURA BARROCA ITALIANA: CARAVAGGIO (II)
SOPAR D’EMAÚS
LA CRUCIFIXIÓ DE SANT PERELA INCREDULITAT DE SANT TOMÀS
PINTURA BARROCA ITALIANA:ARTEMISIA GENTILESCHI
PINTURA BARROCA FRANCESA: GEORGES LA TOUR
(1593-1648)
PINTURA BARROCA FRANCESA: LE NAIN
PINTURA BARROCA PAÏSOS BAIXOS:RUBENS(I)
ADORACIÓ DELS REIS MAGS (1624)
DEVALLAMENT DE LA CREU
RAPTE DE LES FILLESDE LEUCIP
LES TRES GRÀCIES
PINTURA BARROCA PAÏSOS BAIXOS:RUBENS (II)
EL JUDICI DE PARIS(1638-1639)
Museu del Prado, Madrid
VISITACIÓ DE LA MARE DE DÉU I LA PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE
PINTURA BARROCA ESCOLA HOLANDESA: REMBRANDT(I)RembrandtDavallament de la creu
RembrandtBou obert en canal o escorxat
DÀNAE
PINTURA BARROCA ESCOLA HOLANDESA: REMBRANDT(II)
LA LLIÇÓ D’ANATOMIA DEL DOCTOR TULP (1632)
SÍNDICS DEL GREMI DE DRAPERS (1662).RembrandtLa ronda de nit
obra també conegudacom
“La Milícia del capitàFrans Banning Cocq”.
PINTURA BARROCA PAÏSOS BAIXOS:VERMEER (I)
LA NOIA DE LA PERLA
EL TALLER DEL PINTOR O L’ART DE LA PINTURA
PINTURA BARROCA PAÏSOS BAIXOS:VERMEER (II)
DONZELLA ABOCANT LLETNOIA LLEGINT UNA CARTA
VISTA DE DELFT (1602)
Vista de Delft, és un dels seus quadres més admirats (vers 1660-1661, Mauritshuis, La Haia). Va ser el seu segon i darrer paisatge urbà i representa una
visió molt fidel. La impressió que ens causa la llum, denota un tractament d’inigualable mestria.
PINTURA BARROCA VALENCIANA (I)
JOSEP DE RIBERAMARTIRI DE SANT FELIP
CRIST ABRAÇANT A SANT BERNATFRANCESC RIBALTA
LA DONA BARBUDA
PINTURA BARROCA ANDALUSA (I)
FRANCISCO DE ZURBARÁN
LA MEDITACIÓ DE SANT
FRANCESC
CRIST DE LA CREU (1627)FRANCISCO DE ZURBARÁN
PINTURA BARROCA ANDALUSA (II)
NOIA A LA FINESTRA, 1670MURILLO
IMMACULADA
MURILLO LA SAGRADA FAMÍLIA DE L’OCELLET
TRIOMF DE LA MORT SOBRE LA VANITAT
Finis Gloriae Mundi(1672)
In ictu oculi(1672)
PINTURA BARROCA ANDALUSA (III)
DIEGO DE SILVA Y VELÁZQUEZ
(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
El mestre del Barroc espanyol
Velázquez
Júlia López Valera
Júlia López Valera
Júlia López Valera
PINTURA ROCOCÓ(I)
JEAN-HONORÉ FRAGONARD:
EL GRONXADOR
LA PINTURA ROCOCÓ (S. XVIII)
FRANÇA: l’agonia de l’Antic Règim
Un art que exalta la galanteria,l’elegància, el caprici, l’exotisme,
la intimitat, l’erotisme, l’amor peruna naturalesa sofisticada...
La GAMMA CROMÀTICA: tons pastel i colorsclars (gris, verd poma, blau cel, rosa
pàl·lid, beix...)
Públic i clients: Aristòcrates i burgesos(nostàlgia i emulació)
TEMÀTICA:La dona, dolça i femeninaL’ amor terrenalEscenes de festaReunions de societat
Cerca del PLAER a l’ obra d’ art.(hedonisme estètic: l’ art per l ‘art)
Ruptura amb l’academicisme classicista del s. XVII FRANÇA: WATTEAUFRAGONARDBOUCHERCHARDIN
Obres de petit format. Format (decoratiu)
REGNE UNIT:GAINSBOROUGHREYNOLDS
ITÀLIA:TIÉPOLOCANALETTOGUARDI