Neoclassicisme: escultura

� Es passa de manera lenta del dinamisme barroc a l’equilibri i la proporcionalitat, gràcies, en part, al racionalisme del moment.

�L’harmonia de les escultures es basa en els models clàssics.

�Es considera que són tan perfectes que només es poden imitar, mai superar-les.

�Imiten els temes, mitològics, minva el religiós.

�Els materials: marbre i bronze, abandonant la fusta plicromada del Rococó.

�Els gèneres més corrents varen ser: el retrats (de la burguesia), el monument públic i el funerari.

�El fet que la monarquia, l’alta noblesa i l’Església deixin de ser el únics clients i que apareix en el mercat de l’art la mova burguesia, amb gustos ben diferents, farà canviarl’escultura i, de fet, tot l’art.

• L’escultura ha de servir de model de comportament. T ambé els retrats. Moral pública.

• La bellesa és ideal. El nu és corrent, però poc sensual.

• Són notables els sepulcres.

�Els principals representants:

Antonio Canova (1757-1822)

Bertel Thörwaldsen (1770-1844)

A Catalunya:

Damià Campeny

Antoni Solà

Antonio Canova

Monumento funerario de María Cristina de AustriaAutor: Antonio CánovaFecha: 1798-1805Museo: Iglesia de los Agustinos de VienaCaracterísticas: 574 cm. altura

Bertel Thörwaldsen

Alemanya: Schadow

Catalunya:

Damià Campeny

Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART. Ed Vicens Vives, 2010