Barcelona Ciutat de Teatre 2014

TEATRES

ACTORS

FOTÒGRAFS

Amb el suport de:

organitza:DIRECTORAleix Aguilera

cordinadora del projecteMercè Escudé

disseny gràficStephanie WurmPep Trias i Grau

www.coolturemag.com

barcelona ciutat de teatre

‘‘Barcelona Ciutat de Teatre’’ és la segona part del projecte ‘‘Barcelona Ciutat de’’ que Coolture Magazine va iniciar l’any passat amb ‘‘Barcelona Ciutat de Moda’’. Aquesta edició neix amb tres objectius: rendir homenatge a totes les persones que es dediquen al món del teatre, reivindicar el teatre com un bé irrenunciable de la nostra ciutat i denunciar la situació actual que viu la cultura. Des de sempre el teatre ha patit dificultats, però la falta de programes ambiciosos per part de les institu-cions, la falta d’educació d’anar al tea-tre i l’IVA actual han portat al sector en una situació difícilment sostenible. A pesar de tot això, són moltes les persones que aixequen el teló i es deixen la pell per reivindicar una cosa tan abstracta com necessària ano-menada cultura. Els teatres sempre havien estat un espai d’aprenentatge, entreteniment, reflexió i denúncia, ara també són barricades vers l’arma de destrucció massiva que és la in-cultura feta política. Des de Coolture Magazine sempre hem defensat que la cultura no és un luxe, la cultura és un dret i ara ho reivindiquem amb forma de teatre.

En aquest projecte han col·laborat centenars de persones i totes aques-tes persones han estat part indispen-sable perquè aquest projecte sigui el que és: un número especial del qual ens sentim molt orgullosos. Només podem donar les gràcies a totes aquelles persones que han participat; actors, actrius, directors, teatres, fotògrafs, maquilladors, perruquers, dissenyadors, estilistes, dissenyadors gràfics, assistents, etc.

‘‘Barcelona Ciutat de Teatre’’ es la segun-da parte del proyecto ‘‘Barcelona Ciudad de’’ que Coolture Magazine inició el año pasado con ‘‘Barcelona Ciudad de Moda’’. Esta edición nace con tres objetivos: rendir homenaje a todas las personas que se dedican al mundo del teatro, reivindicar el teatro como un bien irre-nunciable de nuestra ciudad y denunciar la situación actual que vive la cultura. Desde siempre el teatro ha sufrido dificultades, pero la falta de programas ambiciosos por parte de las institucio-nes, la falta de educación a ir al teatro y el IVA actual han llevado al sector a una situación difícilmente sostenible. A pesar de todo, son muchas las personas que levantan el telón y se dejan la piel para

reivindicar una cosa tan abstracta como necesaria llamada cultura. Los teatros siempre habían sido un especio de aprendizaje, entretenimiento, reflexión y denuncia, ara también son barricadas ante la arma de destrucción masiva que es la incultura hecha política. Desde Coolture Magazine siempre hemos defendido que la cultura no es un lujo, es un derecho y ahora lo reivindicamos en forma de teatro. En este proyecto han colaborado centenares de personas y todas estas personas han sido parte indispensable para que este proyecto sea lo que es: un número especial del cual nos sentimos muy orgullosos. Sólo podemos dar las gracias a todas las personas que han participado: actores, actrices, directores, teatros, fotógrafos, maquilladores, pelu-queros, diseñadores, estilistas, diseñado-res gráficos, asistentes, etc.

Aleix Aguilera Director de Coolture Magazine

ACTORS: Lluís Homar / Nausicaa Bonnín / Montse Guallar /

Albert Prat / Joan Sureda / Laia de Mendoza / Anna Gonzal-

vo / Aida Oset / Clara Cols / Roser Blanch / Pablo Lammers

/ Sergio Matamala / Sol Picó / Josep Julien / Rosa Renom

/ Joan Carreras / Maria Molins / Rubén de Eguía / Ricard

Farré / Pere Arquillué / Ana Alarcón / Maria Lanau / Aina

Clotet / Lluís Marco / Mar Ulldemolins / Clara Segura / Nao

Albet / Marcel Borràs / Mont Plans / Mariona Ribas / Anna

Gras / Isabel Rocatti / Ferran Carvajal / Aleix Rengel / Xavier

Bertran / Santi Ibáñez / Joan Amargos / Víctor Conde /

Angel Amazares / Lolo Herrero / Helena Miquel / Roser

Batalla / Ferran Lahoz / Carles Arquimbau / Laura Aubert

/ Paula Blanco/ Mima Riera / Rosa Vilà / Paul Berrondo /

Jordi Planas / Andrea Montero / David Bagés / Mingo Rà-

fols / Carles Canut / Josep Maria Pou / Carme Elias / Mercè

Managuerra / Sílvia Forns / Jordi Robles / Guillem Motos /

Emilià Carilla / Sergi Pons / Les Antonietes / Jordi Martí-

nez / Pau Roca / Carlota Olcina / Pep Cruz / Anna Azcona /

Jordi Coromina / Valeria Ballerini / Georgina Turró / Silvia

Ruggiero / Jan Forrellat / Marc Flynn / Anna Herebia / Marc

Gómez / Gerard Mínguez / Clara Gispert / Roger Berrue-zo / Ana San martín / Rubén Yuste / Víctor Arbelo / Xavi

Navarro / Lucía Torres / Dídac Flores / Clara Moraleda / En-rique Navarro / Luís Moya / Xavi Lite/ Xavi Fernández / Toni Viñals / Elena Tarrats / Marc Vilavella / Paula Vives / Raúl

Grau /Júlia Jové / Xavi Tena / Toni Torres / Maria Garrido /

Meritxell Duró / Babeth Ripoll / Bernat Cot / Montse Amat

/ Oriol Burés / Àlex Esteve / Annabel Totusaus / Alexandra

González / Jordi Milán / Josep Maria Portavella / Josep Coll

/ Xavier Palomino.

TEATRES: La Seca – Espai Brossa / La Villarroel / Mercat

de les Flors / Sala Beckett / Sala Flyhard / Sala Muntaner

/ Teatre Akadèmia / Teatre Apolo / Teatre Borràs / Teatre

del Raval / Teatre Gaudí / Cafè-Teatre Llantiol / Teatrre

Lliure / Teatre Nacional de Catalunya / Teatre Poliorama /

Teatre Romea / Teatre Tantarantana / Teatre Tívoli / Teatre

Victòria / Teatre Grec / Institut del Teatre.

FOTÒGRAFS: Pere Larrègula / Eva Germán / Mireia Ro-

dríguez / Mir Esteba / Diego Pinto / Albert Wolf / Guillem

Medina / Alejandro Molina / Daniel Murga / Nacho Martí-

nez / Erion Hegel Kross / Antonio Romero / Díaz Wichmann

/ Samo Photography / Abel Cosp / Raúl Mellado / Jordi

Blancafort / Xavi Moya / Luciano Insua / Stefano Paddeu.

TEATRES

ACTORS

FOTÒGRAFS

FotògrafAntonio Romero

Assistent de fotografiaJuán Casares

Maquillatge i perruqueriaCarlos Antúnez

VESTUARIWHO

Fundat per Lluís Fortuny l’any 1980. L’emblemàtic escenari del Llantiol porta dècades brindant oportunitats a tots aquells artistes novells que ni es lloguen a la mediatització ni someten el seu ingeni a la dictadura de les audiències.

El petit escenari tan proper, la resta del públic que va entrant i acomodant-se. Tots molt diferents, però tenen alguna cosa en comú: se senten dins de quelcom especial. Es tracta d’aquesta cosa innata que té el Llantiol. Pot ser degut a les seves petites dimensions, o a l’encant de la seva vetusta decoració, o al que saben, o al que els hi han explicat, o a tot això plegat, o a res d’això. Però quan la sala és plena i queda molt poc per que comenci la funció, es fa evident que el Llantiol posseeix un caràcter no transferible. Els que el visiten per primera vegada entenen de sobte que, havent estat probablement en tants teatres, no s’han trobat mai envoltats per un encant com el que desprèn el Llantiol.

Les nits del Llantiol poden parlar per sí mateixes, escriptors com Carandell

i Montblanch han escollit el Cafè-Teatre com a punt de trobada amb els seus personatges. L’escenari l’han trepitjat personalitats com Maria Aurèlia Campmany, Herta Frankel amb les seves titelles, Johnson amb la seva última actuació, el famós Li Chang, gran mag català, en Rogelio Rivel, germà de Charlie Rivel, etc…

En el seu escenari han nascut artistes tan dispars com Pepe Carroll, campió

del món de màgia, El Tricicle, Tamariz ,Màgic Andreu, Amparo Moreno, Vol Ras, Joan Gimeno, Mag Lari, Els Comediants, The Chanclettes. Més recentment

pel Llantiol van passar cantants com Roger Mas, El Petit Ramón, Sanjosex, Javier Krahe i monologuistes tan destacats com Dani Pérez o Ramón LSD entre d’altres.

La seva historia serveix com a garantia d’aquest bagatge cultural que han dut a terme fins ara, amb el seu tarannà de sempre i que esperem que puguin seguir exercint per a les futures promeses (i que puguin fer realitat els seus somnis) tal com han fet durant aquests 35 anys. Durant aquesta última dècada dirigit per l’artista

CAFÈ-TEATRE LLANTIOL

QUAN LA SALA ESTÀ PLENA I QUEDA MOLT POC PER QUE COMENCI LA FUNCIÓ ES FA EVIDENT QUE EL LLANTIOL POSSEEIX UN CARÀCTER ÚNIC..

Valeria Ballerini I Georgina Turró I Silvia Ruggiero

Fundado por Lluís Fortuny el año 1980. El emblemático escenario del Llantiol lleva décadas brindando oportunidades a todos aquellos artistas noveles que ni se alquilan a la mediatización ni someten su ingenio a la dictadura de las audiencias.

El pequeño escenario tan cercano, el público que va entrando y acomodándose. Todos muy diferentes, pero tienen algo en común: se sienten dentro de algo especial. Se trata de esta cosa innata que tiene el Llantiol. Puede ser debido a sus pequeñas dimensiones, o al encanto de su vetusta decoración, o a lo que saben, o a lo que les han contado, o a todo esto o quizás a nada de esto. Pero cuando la sala está llena y queda muy poco para que empiece la función, se hace evidente que el Llantiol posee un carácter no transferible. Los que lo visitan por primera vez entienden de golpe que,

habiendo estado probablemente en tantos teatros, no se han encontrado nunca rodeados de un encanto como el que desprende el Llantiol. Las noches del Llantiol pueden hablar por sí mismas, escritores como Carandell y Montblanch han elegido el Cafè-Teatre como punto de encuentro con sus personajes. El escenario lo han pisado personalidades como Maria Aurèlia Campmany, Herta Frankel con sus marionetas, Johnson con su última actuación, el famoso Li Chang, gran mago catalán, Rogelio Rivel, hermano de Charlie Rivel, etc. En su escenario han nacido artistas tan dispares como Pepe Carroll, campeón del mundo de magia, El Tricicle, Tamariz, Màgic Andreu, Amparo Moreno, Vol Ras, Joan

Gimeno, Mag Lari, Els Comediants, The Chanclettes. Más recientemente por el Llantiol han pasado cantantes como Roger Mas, El Pequeño Ramón, Sanjosex, Javier Krahe y monologuistas tan destacados como

Dani Pérez o Ramón LSD entre otros.

Su historia sirve como garantía de este bagaje cultural que

han llevado a cabo hasta ahora, con su forma de hacer de siempre y que esperamos que puedan seguir ejerciendo para futuras promesas (y que puedan hacer realidad sus sueños) tal y como han hecho durante estos 35 años. Durante esta última década dirigido por el artista polifacético Yuri Mykhaylychenko.

cuando la sala está llena y queda poco para que empiece la función se hace evidente que el llantiol posee un carácter único.

FotògrafPere Larrègula

Assistent de fotografiaKirill Radev

maquillatge i perruqueriaCarolina Ondo Mati Beltrán Angie Puig

ESTILISMEAna Pérez Xavi Grados

director making ofDavid padilla

càmara making ofMartí Mayans

vestuariJusticia Ruano Toni Francesc Custo Barcelona Juan Andrés

La Seca és un edifici històric situat al carrer dels Flassaders del barri del Born. Ja fa uns anys, l’Ajuntament va adquirir aquestes instal•lacions i l’any 2009 convocà un concurs per a la concessió de la seva explotació com a equipament cultural. L’equip del Brossa Espai Escènic, al qual es va atorgar la concessió de La Seca, ha obert les portes el 24 de setembre de 2011. És un espai que disposa, entre d’altres serveis i ofertes, de dues sales de diferent format per a representacions escèniques, un espai d’exposicions, un bar i una sala d’assajos. Aquest nou equipament cultural forma part de la xarxa de Fàbriques de Creació, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona per promoure la creació i producció cultural.

El nostre país ha estat i és, sense cap dubte, bressol d’un important número de creadors d’arts escèniques i visuals de caràcter experimental i alternatiu. Alguns dels seus treballs són reconeguts al continent europeu i a la resta del món.

En els inicis del segle XXI en què ens trobem, la realització de continguts, valors i conceptes culturals que tenen com a objectiu l’estudi, l’experimentació i la difusió es manifesten com a fonamentals per afrontar el repte de les noves tecnologies i els nous llenguatges creatius.

Aquest exercici és fonamental per fer possible l’aparició i el desenvolupament de nous creadors,

ja que aquests són els nous valors de la nostra societat i els que crearan en els propers decennis el marc de treball en el sector cultural del país.

Amb aquests objectius neix La Seca a Barcelona, amb la voluntat de constituir-se com a centre de referència per a creadors presents i futurs. Un espai de trobada, d’exhibició, d’intercanvi d’experiències, de transversalitat creativa i de diàleg en l’àmbit del pensament contemporani; una plataforma per generar les oportunitats que aquests professionals no troben en altres institucions o entitats.

LA SECA - ESPAI BROsSA

LA SECA NEIX AMB LA VOLUNTAT DE CONSTITUIR-SE COM A CENTRE DE REFERÈNCIA PER A CREADORS PRESENTS I FUTURS.

Nausicaa Bonnín I Montse Guallar I albert prat I joan sureda I Laia de mendoza I anna gonzalvo I aida oset

La Seca es un edificio histórico situado en la calle Flassaders. Hace ya unos años, el Ayuntamiento adquirió estas instalaciones y en el año 2009 convocó un concurso para la concesión de su explotación como espacio cultural. El equipo del Brossa Espai Escènic, al cual se le otorgó la concesión de La Seca, abrió las puertas el 24 de Septiembre de 2011. Es un nuevo espacio que dispone, entre otros servicios y ofertas, de dos salas de diferente formato para representaciones escénicas, un espacio de exposiciones, una sala de ensayos y un bar que se sitúa tanto en la planta baja como en la terraza del edificio. Este Lugar cultural forma parte de la red de Fábricas de Creación, un programa del Instituto de Cultura de Barcelona para promover la creación y producción en el ámbito de las Artes Escénicas y Visuales.

Nuestro país ha sido y es, sin ninguna duda, cuna de un importante número de creadores de artes escénicas y visuales de carácter experimental y alternativo. Algunos de sus trabajos son reconocidos en el continente europeo y en el resto del mundo.

En los inicios del siglo XXI en que nos encontramos, la realización de contenidos, valores y conceptos culturales que tienen como objetivo el estudio, la experimentación y la difusión se manifiestan como fundamentos para afrontar el reto de las nuevas tecnologías y los nuevos lenguajes creativos.Este ejercicio es fundamental para hacer posible la aparición y

el desarrollo de nuevos creadores, ya que estos son los nuevos valores de nuestra sociedad y los que crearán en los en los siguientes decenios el marco de trabajo en el sector cultural del país.

Con estos objetivos nace La Seca en Barcelona, con la voluntad de constituirse como centro de referencia para creadores presentes y futuros. Un punto de encuentro, de exhibición, de intercambio de experiencias, de transversalidad creativa y de diálogo en el ámbito del pensamiento contemporáneo; una plataforma para generar las oportunidades que estos profesionales no encuentran en otras instituciones o entidades.

la seca nace con la voluntad de constuirse como centro de referencia para cradores presentes y futuros.

Total look Juan Andrés18

Total look Toni Francesc24

Total look Justicia Ruano25

Total look Custo Barcelona34

FotògrafEva Germán

director D’estilisme i MUAHAntonio Garrido

Maquillatge i perruqueriaMati Beltrán Angie Puig Francisco Marín

making ofMir Esteba

vestuariElie Saab Fely Campo Calvin Klein Fili Plaza

Fundada l’any 1972 en un intent de crear un teatre proper a la classe obrera, La Villarroel sempre s’ha distingit per la seva vitalitat i pel seu compromís social. El 2005, el Grup Focus assumeix la responsabilitat de gestió i programació del teatre a tots els nivells, i encarrega la direcció artística al director argentí Javier Daulte. Del 2010 i fins al 2012 és la dramaturga Carol López qui agafa les regnes de la direcció artística de La Villarroel. A inicis de 2013 dóna el relleu a Borja Sitjà, i al 2014 és Tania Brenlle l’encarregada de portar la direcció artística de la sala.

Des de la seva creació s’han estrenat més de dos-cents cinquanta espectacles, la gran majoria en català i d’autors catalans, vint-i-una obres de producció estrangera i més de

cinquanta-cinc recitals de cançó. Espectacles, companyies i intèrprets com Ovidi Montllor, Pi de la Serra, Luis Pastor, Companyia Elèctrica Dharma, Carlos Cano, Amancio Prada, Faemino y Cansado, Charo López, Miguel Gila, Carles Alberola, Karra Elejalde, Manuel Galiana, Emma Vilarasau,

Vicky Peña, Rafael Álvarez “El Brujo”, Tricicle, La Cuadra de Sevilla, Raimon o Juanjo Puigcorbé, són exemples d’una llarga llista.

Sota la gestió del Grup Focus, La Villarroel s’ha convertit en finestra per

a la dramatúrgia contemporània, el teatre d’autor viu, i en especial, l’autoria catalana.

La Villarroel rep el suport de les següents institucions: Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura), Ajuntament de Barcelona (Institut de Cultura) i Diputació de Barcelona.

LA VILLARROEL

S’HA CONVERTIT EN FINESTRA PER A LA DRAMATÚRGIA CONTEMPORÀNIA, EL TEATRE D’AUTOR VIU I, EN ESPECIAL, L’AUTORIA CATALANA.

PERE ARQUILLUÉ I ANA ALARCÓN I MARIA LANAU I AINA CLOTET

Fundada en 1972 en un intento de crear un teatro cercano a la clase obrera, La Villarroel siempre se ha distinguido por su vitalidad y por su compromiso social. En 2005, el Grup Focus asume la responsabilidad de gestión y programación del teatro a todos los niveles, y encarga la dirección artística al director argentino Javier Daulte. En el 2010 y hasta el 2012 es la dramaturga Carol López quien toma las riendas de la dirección artística de La Villarroel. A principios de 2013 pasa el relevo a Borja Sitjà y en el 2014 es Tania Brenlle la encargada de llevar la dirección artística de la sala.Desde su creación se han estrenado

más de doscientos cincuenta espectáculos, la gran mayoría en catalán y de autores catalanes, veintiuna obras de producción extranjera y más de cincuenta recitales de cançó. Espectáculos, compañías e intérpretes como Ovidi Montllor, Pi de la Serra, Luis Pastor,

Companyia Elèctrica Dharma, Carlos Cano, Amancio Prada, Faemino y Cansado, Charo López, Miguel Gila, Carles Alberola, Karra Elejalde, Manuel Galiana, Emma Vilarasau, Vicky Peña, Rafael Álvarez “El Brujo”,

Tricicle, La Cuadra de Sevilla, Raimon o Juanjo Puigcorbé, son ejemplos de una larga lista.

Bajo la gestión del Grup Focus, La Villarroel se ha convertido en ventana para la dramaturgia contemporánea, el teatro de autor vivo, y en especial, la autoría catalana.

La Villarroel recibe el apoyo de las siguientes instituciones: Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura), Ajuntament de Barcelona (Institut de Cultura) y Diputació de Barcelona.

SE HA CONVERTIDO EN VENTANA PARA LA DRAMATURGIA CONTEMPORÁNEA, EL TEATRO DE AUTOR VIVO Y, EN ESPECIAL, LA AUTORÍA CATALANA.

Vestit Elie Saab / Sabates Calvin Klein / Joies Feli Plaza38

Vestit Fely Campo de Boutique Fashion / Joies Feli Plaza40

Total look Dirk Bikkembergs42

Vestit Elie Saab / Sabates Calvin Klein / Joies Feli Plaza44

FotògrafMireia Rodríguez

EstilismeJasmina Bassoles

Assistent de fotografiaSergi Mateu

Maquillatge i perruqueriaInma Cifré

Ajudant de maquillatgeLorena Mateu

vestuariTxell Miras

El 14 de juny de 2007, el Mercat de les Flors – Centre de les Arts de Moviment es constitueix en consorci, participat per l’Ajuntament de Barcelona i per la Generalitat de Catalunya amb la col•laboració del Ministeri de Cultura; el president del Consorci és l’alcalde de Barcelona i el vice-president és el conseller de Cultura. El Mercat de les Flors, que va néixer l’any 1985 com a teatre municipal, és centre de referència per a la investigació, producció, creació i difusió de la dansa i les arts de moviment.

La gran cúpula de 12 metres de diàmetre que governa el vestíbul del Mercat és obra de l’artista mallorquí Miquel Barceló. L’edifici té quatre sales amb programació continuada: la Sala Maria Aurèlia Capmany, la Sala Ovidi Montllor i les sales Sebastià

Gasch i Pina Bausch.El Mercat de les Flors, únic centre especialitzat en la programació de dansa a l’Estat Espanyol, forma part de la xarxa europea de Cases de

Dansa, l’European Dancehouse Network. Espai de referència internacional, està dirigit des de l’any 2007 per Francesc Casadesús.

La dansa contemporània, en totes les seves modalitats, configura una programació eclèctica que dóna cabuda també al flamenc, el tap dance o el circ d’avui, amb companyies i artistes internacionals de primer nivell així com creadors locals.

El Mercat de les Flors és un lloc per als curiosos, per al descobriment, un centre compromès amb el talent i la creativitat.

MERCAT DE LES FLORS

EL MERCAT DE LES FLORS ÉS UN CENTRE DE REFERÈNCIA PER A LA INVESTIGACIÓ, PRODUCCIÓ, CREACIÓ I DIFUSIÓ DE LA DANSA I LES ARTS EN MOVIMENT.

SOL PICÓ

El 14 de junio de 2007, el Mercat de les Flors – Centro de las Artes de Movimiento se constituye en consorcio, participado por el Ayuntamiento de Barcelona y por la Generalitat de Catalunya con la colaboración del Ministerio de Cultura; el presidente del Consorcio es el alcalde de Barcelona y el vicepresidente es el conseller de Cultura. El Mercat de les Flors, que nació en el año 1985 como a teatro municipal con un espectáculo de Peter Brook, es centro de referencia para la investigación, producción,

creación y difusión de la danza y las artes de movimiento. La gran cúpula de 12 metros de diámetro que gobierna el vestíbulo del Mercat es obra del artista

mallorquín Miquel Barceló. El edificio tiene cuatro salas con programación continuada: la Sala Maria Aurèlia Capmany, la Sala Ovidi Montllor y las salas Sebastià Gasch y Pina Bausch.

El Mercat de les Flors, único centro especializado en la programación de danza en el Estado Español, forma parte de la red europea de Casas de Danza, la European Dancehouse

Network. Espacio de referencia internacional, está dirigido desde el año 2007 por Francesc Casadesús.

La danza contemporánea, en todas sus modalidades, configura una programación ecléctica que da cabida también al flamenco, el tap dance o el circo de hoy, con compañías y artistas internacionales de primer nivel, así como creadores locales.

El Mercat de les Flors es un lugar para los curiosos, para el descubrimiento, un centro comprometido con el talento y la creatividad.

EL MERCAT DE LES FLORS ES UN CENTRO DE REFERENCIA PARA LA INVESTIGACIÓN, PRODUCCIÓN, CREACIÓN Y DIFUSIÓN DE LA DANZA Y LAS ARTES EN MOVIMIENTO

FotògrafDiego Pinto

MaquillatgeAna Sabina Vergara

PerruqueriaChristian Martínez

Making ofMir Esteba

vestuariLlamazares y de Delgado

La Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia és un espai de creació i experimentació teatral, dedicat especialment a la promoció de la dramatúrgia contemporània, i punt de trobada de dramaturgs, altres creadors escènics i públic en general.

A la Sala Beckett i al seu Obrador s’hi duen a terme tota mena d’activitats que van des dels programes de formació i experimentació més o menys especialitzats fins a la producció i programació regular d’espectacles, passant pels cursos, tallers o trobades de caràcter internacional, l’edició de textos de creació i materials teòrics, o la traducció i promoció específica d’autors, espectacles i obres, parant sempre una especial atenció a

les noves formes de l’escriptura dramàtica. Des de l’any 2011 la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia és una Fundació de

caràcter privat, oficialment reconeguda per la Generalitat de Catalunya, amb un Patronat, format per 12 dramaturgs, que vetlla per l’acompliment

dels objectius expressats en els estatuts fundacionals i que garanteix la transparència i el funcionament democràtic de l’entitat.Patrons de la Fundació Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia: Josep Maria Benet i Jornet (President), Carles Batlle, Sergi Belbel, Marta Buchaca, Toni Casares, Jordi Galceran, Juan Mayorga, Pau Miró, David Plana, Pere Riera, José Sanchis Sinisterra i Mercè Sarrias.

SALA BECKETT

LA SALA BECKETT ÉS UN ESPAI DE CREACIÓ I EXPERIMENTACIÓ TEATRAL, DEDICAT A LA PROMOCIÓ DE LA DRAMATÚRGIA CONTEMPORÀNIA.

PAU ROCA I CARLOTA OLCINASIxto Paz Produccions

La Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia es un espacio de creación y experimentación teatral, dedicado especialmente a la promoción de la dramaturgia contemporánea, y punto de encuentro de dramaturgos, otros creadores escénicos y público en general.

En la Sala Beckett y en su Obrador se llevan a cabo todo tipo de actividades que van desde los programas de formación y experimentación más o menos especializados hasta la producción y programación regular de espectáculos, pasando

por los cursos, talleres o encuentros de carácter internacional, la edición de textos de creación y materiales teóricos, o la traducción y promoción específica de autores, espectáculos y obras, prestando siempre una especial atención a las nuevas formas de la

escritura dramática.

Desde el año 2011 la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia es una Fundación de carácter privado, oficialmente reconocida

por la Generalitat de Catalunya, con un Patronato, formado por

12 dramaturgos, que vigila el cumplimiento de los objetivos expresados en los estatutos fundacionales y que garantiza la transparencia y el funcionamiento democrático de la entidad. Patronos de la Fundación Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia: Josep Maria Benet i Jornet (Presidente), Carles Batlle, Sergi Belbel, Marta Buchaca, Toni Casares, Jordi Galceran, Juan Mayorga, Pau Miró, David Plana, Pere Riera, José Sanchis Sinisterra y Mercè Sarrias.

LA SALA BECKETT ES UN ESPACIO DE CREACIÓN Y EXPERIMENTACIÓN TEATRAL DEDICADO A LA PROMOCIÓN DE LA DRAMATURGIA CONTEMPORÀNEA

FotògrafMir Esteba

assistent de fotografiaDaniel Murga

Maquillatge i perruqueriaMerche Martinez

perruqueriaSanti Gallego

MaquillatgeAndrea Gómez

making ofSanti Gallego

vestuariNerea Lurgain Heidi Soto Georgina Vendrell

La SALAFlyHard va obrir a l’octubre de 2010, amb l’objectiu de donar veu als autors d’ara i d’aquí, de fer un teatre proper que interpel•lés directament a l’espectador amb unes històries i una forma d’explicar-les que li fossin reconeixibles: atraure el públic teatral, però també crear-ne de nou. I tot això, en una sala de 45 butaques, situada al mig del barri de Sants, on l’espectador és a pocs metres dels actors, on no es pot amagar res (l’actor sent la respiració del públic i el públic percep cada detall en el rostre de l’actor).

Aquests són els objectius des de fa gairebé quatre anys, i gràcies a la complicitat dels equips artístics que han passat per la sala, gràcies a la confiança que ha fet el públic, gràcies al creixent suport de les institucions i gràcies, sobretot, a la qualitat de cadascun dels muntatges, aquests objectius han esdevingut una

realitat. Per això encaren les pròximes temporades amb la mateixa il•lusió i amb ganes de poder oferir encara més.

La sala es troba al C/Alpens 3 de Barcelona i només s’hi estrenen textos d’autors catalans contemporanis. Els preus són populars: 12 o 16€, l’espectador tria en funció del valor que li pugui o li vulgui donar. S’hi han estrenat espectacles com UN HOME AMB ULLERES DE PASTA (Premi Time Out

2011), LITUS, SMILEY (Premi Time Out 2013 i 3 Premis Butaca 2013), EL REI BORNI, NEW ORDER o LA POLS, entre d’altres. A la sala també s’hi duen a terme concerts musicals dins d’un cicle anomenat A TOCAR.

L’equip de la SALAFlyHard són Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergio Matamala.

SALA FLYHARD

LA SALA FLYHARD ES TROBA AL BARRI DE SANTS I NOMÉS S’HI ESTRENEN TEXTOS D’AUTORS CATALANS CONTEMPORANIS A PREUS POPULARS.

CLARA COLS I ROSER BLANCH I PABLO LAMMERS I SERGIO MATAMALA

La SALAFlyHard abrió en octubre de 2010, con el objetivo de dar voz a los autores de ahora y de aquí, de hacer un teatro cercano que interpelara directamente al espectador con unas historias y una forma de explicarlas que le fueran reconocibles: atraer al público teatral, pero también crear de nuevo. Y todo esto, en una sala de 45 butacas, situada en medio del barrio de Sants, donde el espectador está a pocos metros de los actores, donde no se puede esconder nada (el actor siente la respiración del público y el público percibe cada detalle en el

rostro del actor). Éstos son los objetivos hace casi cuatro años, y gracias a la complicidad de los equipos artísticos que han pasado por la sala, gracias a la confianza que ha hecho el público,

gracias al creciente apoyo de las instituciones y gracias, sobre todo, a la calidad de cada uno de los montajes, estos objetivos

han acontecido una realidad. Por eso encaran las próximas temporadas con la misma ilusión y con ganas de poder ofrecer todavía más.

La sala se encuentra en C/Alpens 3 de Barcelona y sólo se estrenan textos de autores catalanes contemporáneos. Los precios son populares: 12 o 16€, el espectador elige en función del valor que le pueda o le quiera dar. Se han estrenado espectáculos como UN HOME AMB ULLERES DE PASTA (Premi Time Out 2011), LITUS, SMILEY (Premi Time Out 2013 y 3 Premis Butaca 2013), EL REI BORNI, NEW ORDER o LA POLS, entre otros. En la sala también se llevan a cabo conciertos musicales dentro de un ciclo denominado A TOCAR.

El equipo de la SALAFlyHard son Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers y Sergio Matamala.

LA SALA FLYHARD SE ENCUENTRA EN EL BARRIO DE SANTS Y SÓLO SE ESTRENAN TEXTOS DE AUTORES CATALANES CONTEMPORÁNEOS A PRECIOS POPULARES

Total look Heidi Soto76

Total look Heidi Soto77

Total look Nerea Lurgain78

Total look Georgina Vendrell79

Total look Nerea Lurgain82

FotògrafAlbert Wolf

Assistent de fotografiaNicolás Balaguer

Maquillatge i perruqueriaMontse Utset Paola Busico Christian Martínez

vestuariG-Star Fred Perry

La Sala Muntaner comença la seva activitat teatral el 1996 amb l’objetiu de consolidar-se com a sala alternativa amb una programació estable i continuada. L’any 2005 van començar les obres de remodelació de la sala. Es va reinaugurar a l’octubre de 2006.

Es busca l’equilibri entre diferents llenguatges escènics per arribar a un públic més ampli. S’ofereixen dos franges horàries, la primera promociona nous actors i companyies estrangeres amb propostes noves i alternatives. Les obres de la segona franja són

més d’entreteniment. En general s’aposta per un teatre compromès, progressista i modern.

Els espectacles acostumen a estar unes cinc setmanes en cartell. En mantenir dos franges horàries s’estrenen al voltant de 20

espectacles per temporada. També es fan altres activitats com lectures dramatitzades, mostra de teatre breu, etc.

SALA MUNTANER

LA SALA MUNTANER COMENÇA LA SEVA ACTIVITAT TEATRAL EL 1996 AMB L’OBJECTIU DE CONSOLIDAR-SE COM A SALA ALTERNATIVA DE PROGRAMACIÓ ESTABLE I CONTINUADA

ANNABEL CASTAN I MIREIA ILLAMOLA I ORIOL TARRASON I OSCAR MUÑOZ I SANTI RICARD I DAVID VERT

La Sala Muntaner empieza su actividad teatral el 1996 con el objetivo de consolidarse como sala alternativa con una programación estable y continuada. El año 2005 empezaron las obras de remodelación de la sala y se reinauguró el octubre de 2006.

Se busca el equilibrio entre diferentes lenguajes escénicos para llegar a un público más amplio. Se ofrecen dos franjas horarias, la primera promociona nuevos actores y compañías extranjeras con

propuestas nuevas y alternativas. Las obras de la segunda franja son más de entretenimiento. En general se apuesta por un teatro comprometido, progresista y moderno.

Los espectáculos acostumbran a estar unas cinco semanas en cartel y se prorrogan dependiendo del éxito que tengan. En mantener dos franjas

horarias se estrenan alrededor de 20 espectáculos por temporada. También se hacen otras actividades como lecturas dramatizadas, muestra de teatro breve, etc.

la sala muntaner empieza su actividad teatral el 1996 con el objetivo de consolidarse como sala alternativa de programación estable y

Total look Fred Perry86

Polo look Fred Perry / Jeans i sabates G-Star87

Total look G-Star88

Polo look Fred Perry / Jeans G-Star89

Total look Fred Perry90

Camisa Fred Perry / Jeans i sabates G-Star

FotògrafGuillem Medina

director de Estilisme I mUAHAntonio Garrido

Assistent de fotografiaFrancesc Mestre

MaquillatgeLluïsa Gasch

perruqueriaFrancisco Marín Karla Auradell

vestuariElie Saab Piedad Rodríguez Florentino Calvin Klein Fili Plaza

El Teatre Akadèmia és un projecte entorn de les arts escèniques que s’inicia el 2007. El projecte arrenca amb una programació de Laboratoris Internacionals, Laboratoris Permanents d’Entrenament per a professionals i com a sala d’assaig.

Sense deixar la tasca de recerca, l’any 2010 s’inaugura com a espai d’exhibició amb Electra, de Sòfocles. A partir del novembre de 2012, s’inicia la programació estable a l’espai del Carrer Buenos Aires 47-49. Es produeixen 12 espectacles i se n’exhibeixen uns quaranta entre companyies residents i companyies convidades.

La línia que vertebra la programació busca, sempre, la posada en escena de textos teatrals que aportin saviesa sobre temes universals mitjançant una literatura d’alta qualitat.

L’espai, doncs, contempla l’apropament del treball de l’entrenament al de la producció. Es proposa la col•laboració entre artistes de l’escena per generar sinèrgies, amb l’objectiu de fer arribar la veu de l’autor amb el màxim rigor possible. També, amb aquesta finalitat, els

directors convidats són aquells que dominen la tasca de treballar amb els actors i explorar el text de tal manera que les produccions puguin aportar una mirada el més personal possible.

Podríem dir, a més, que cerquen esdevenir un nucli impulsor de projectes artístics afins amb l’objectiu final d’acollir companyies properes en la seva filosofia i apropar projectes en residència que necessitin sostre. Es dirigeixen, en definitiva, a la recerca d’experiències encaminades a la restitució del lloc que li pertoca al teatre.

TEATRE AKADÈMIA

la línia que vertebra la programació busca la posada en escena de textos teatrals que aportin saviesa sobre temes universals mitjançant una literatura d’alta qualitat.

CARME ELIAS I MERCÈ MANAGUERRA I SÍLVIA FORNS I JORDI ROBLES I GUILLEM MOTOS I EMILIÀ CARILLA I SERGI PONS

El Teatre Akadèmia es un proyecto entorno a las artes escénicas que se inicia en 2007. El proyecto arranca con una programación de Laboratorios Internacionales, Laboratorios Permanentes de Entreno para profesionales y como sala de ensayo.

Sin dejar la tarea de investigación, en el año 2010 se inaugura como espacio de exhibición con Electra, de Sófocles. A partir de Noviembre de 2012, se inicia la programación estable. Se producen 12 espectáculos y se exhiben unos cuarenta entre compañías residentes y compañías invitadas.La línea que vertebra la programación busca, siempre, la puesta en escena de textos teatrales que aporten sabiduría sobre temas universales

mediante una literatura de alta calidad.

El espacio contempla el acercamiento del trabajo del entreno al de la producción. Se propone la colaboración entre artistas de la escena para generar sinergias, con el objetivo de hacer llegar la voz del autor con el máximo rigor posible. También, con esta finalidad, los directores invitados son aquellos que dominan la tarea de trabajar con los actores y explorar el texto de tal manera que

las producciones puedan aportar una mirada lo más personal posible.

Podríamos decir, además, que buscan convertirse en un núcleo impulsor de proyectos artísticos afines con el

objetivo final de acoger compañías cercanas en su filosofía y acercar proyectos en residencia que necesiten techo. Se dirigen, en definitiva, a la búsqueda de experiencias encaminadas a

la restitución del lugar que le toca al teatro.

la línea que vertebra la programación busca la puesta en escena de textos teatrales que aporten sabiduría sobre temas universales mediante una literatura de alta calidad.

Look Elie Saab / Sabates Calvin Klein / Joies Fili Plaza96

Look Florentino 98

Look Florentino100

Look Florentino / Sabates Calvin Klein102

Look Elie Saab / Sabates Calvin Klein / Joies Fili Plaza106

Look Florentino / Sabates Calvin Klein108

Look Piedad Rodrígez de Boutique Fashion / Joies FiliPlaza110

FotògrafAlejandro Molina

Assistent de fotografiaMarcos Molina

Maquillatge i perruqueriaChristian Martínez Isabel Temprado Andrea Gómez Alaitz Laz

making ofMir Esteba

vestuariActrius Sita Murt Actors Torras

El Teatre Apolo obrí les seves portes l’any 1904, en ple cor i efervescència del Paral·lel barceloní. Això el situa entre els teatres en actiu més antics de la ciutat comtal.

A la dècada dels 50 agafà les seves regnes l’històric empresari Matías Colsada, qui es sumà la tendència de l’època, fent del teatre Apolo un referent de la Revista i la Sarsuela a Barcelona.

Al 1991 va viure la reforma integral que li donà el seu aspecte actual. Aquesta es du a terme per actualitzar les instal·lacions i garantir el màxim confort tant als artistes com al públic….i reobrí les seves portes al 1993. Aixó li permeté assolir la capacitat de 1000 persones, situant-se com un dels teatres més grans de Barcelona.

Així i al llarg dels seus 110 anys d’història, el teatre Apolo ha oscil·lat entre els artistes i generes històrics i els aconteixements de gran format més espectaculars.

En l’àmbit històric l’Apolo ha vist néixer artistes de la talla de Lina Morgan, Concha Velasco, Manolo Escobar, Lola Flores, Isabel Pantoja, Rocio Jurado o Liza Minelli. En l’àmbit del gran format ha vist passar sarsueles, operas o musicals

com Sweeney Todd de Mario Gas, Jesuscristo Superstar, We will Rock You, Cabaret, FAMA El Musical, HAIR, Mickael Jackson King of Pop etc.

Actualment el Teatre Apolo segueix amb la seva passió per l’espectacle situant-

se entre les sales de referència de Barcelona.

Un teatre de sempre…renovant-se cada dia!

TEATRE APOLO

EL TEATRE APOLO, AL LLARG DELS SEUS 110 ANYS, HA OSCIL·LAT ENTRE ELS ARTISTES I GENERES HISTÒRICS I ELS ACONTEIXEMENTS DE GRAN FORMAT MÉS ESPECTACULARS

Mariona Ribas I anna gras I isabel rocatti I ferran carvajal I aleix rengel I xavier Bertran I santi Ibañez I Joan Amargos I Victor conde

El Teatre Apolo de Barcelona abrió sus puertas en el año 1904 en pleno corazón y efervescencia del Paralelo barcelonés, referencia europea del espectáculo. Ello sitúa a este teatro entre los más antiguos de la ciudad condal aún en activo.

En la década de los 50, lo adquirió el histórico empresario Matías Colsada, quien se sumó a la tendencia de la época, haciendo del Teatre Apolo un referente de la Revista y la Zarzuela en Barcelona.

En 1991 sufrió la reforma integral que le dio su aspecto actual. Dicha reforma se llevó a cabo para

actualizar sus instalaciones y asegurar el máximo confort de artistas y público…reabriendo sus puertas en 1993. Ello le permitió ampliar su capacidad hasta 1000 personas, situándose como uno de los mayores teatros de Barcelona.

Así el Teatre Apolo ha oscilado, a lo largo de sus 110 años de vida, entre los artistas y géneros históricos y los

eventos artísticos más espectaculares.

En el ámbito histórico el Teatre Apolo ha visto nacer artistas de la talla de Lina Morgan, Concha Velasco, Manolo Escobar, Lola Flores, Isabel Pantoja, Rocio

Jurado o Liza Minelli.En el ámbito de gran formato ha visto

pasar zarzuelas, operas o musicales como Sweeney Todd de Mario Gas, Jesuscristo Superstar, We will Rock You, Cabaret, FAMA El Musical, HAIR, Mickael Jackson King of Pop etc.

Actualmente el Teatre Apolo sigue con su pasión por el espectáculo situándose entre las salas de referencia de Barcelona.

Un teatro de siempre…¡renovándose cada día!EL TEATRE APOLO, A LO

LARGO DE SUS 110 AÑOS, HA OSCILADO ENTRE LOS ARTISTAS Y GENEROS HISTÓRICOS Y LOS EVENTOS ARTÍSTICOS MÁS ESPECTACULARES

FotògrafDaniel Murga

Maquillatge i perruqueriaNayara Catalán

making ofMir Esteba

vestuariJosep Abril

Va obrir el 16 de maig de 1931 com a cinema amb el nom de Cine Urquinaona. La primera pel•lícula va ser Resurrección, amb Lupez Vélez. Tenia 950 seients en la platea i un amfiteatre. La decoració era d’estil Art déco. Fins al 1936 va projectar pel•lícules de Warner Bros. i Paramount; a partir de llavors, van fer-s’hi sobretot de Metro Goldwyn Mayer. En algunes ocasions, s’hi representaven espectacles teatrals: així, en 1932 hi va tenir lloc l’estrena del ballet Parc d’atraccions, amb música de Manuel Blancafort (sobre l’obra per a piano del mateix títol), coreografia de Joan Magrinyà i decorats d’Emili Grau-Sala.

Prengué el nom de Cine Borràs el 19 de maig de 1943, en homenatge a l’actor Enric Borràs. Esporàdicament, s’hi feien funcions de teatre. El 19 d’octubre de 1951 s’hi estrenà la sarsuela El tambor del Bruch de Federico Moreno Torroba, amb llibret d’Ignacio F. Iquino.

Des del 4 d’abril de 1953 se’n féu càrrec el grup Balañà. Reformat, es va reobrir el 10 d’abril de 1966 amb

My fair lady. A l’inici dels setanta es convertí en un cinema de reestrena. Des del 15 de setembre de 1990, va combinar el teatre i el cinema, i el 1995 va esdevenir Teatre Borràs, dedicat exclusivament al teatre. Reformat de nou, té una cabuda de 740 espectadors (470 a platea i 270 a l’amfiteatre). Va dedicar-se a la comèdia, estrenant-hi La extraña

pareja i La jaula de las locas.

Terra Baixa ha estat una referència per a Lluís Homar tota la vida. Després de fer l’obra de Guimerà als

16 anys va decidir ser actor, i en un moment molt recordat de la seva trajectòria l’hem de situar el 1990, com a protagonista de la mítica posada en escena de Fabià Puigserver. Ara Homar assumeix els papers de l’obra sol a l’escenari: ja no tan sols l’ingenu Manelic, que baixa de la terra alta al fangar de les passions humanes més turbulentes, sinó també la Marta i fins i tot l’amo Sebastià, és a dir, la Caputxeta i el Llop alhora. Pau Miró concentra en un actor la universalitat del clàssic català.

TEATRE BORRÀS

TERRA BAIXA HA ESTAT UNA REFERÈNCIA PER A LLUÍS HOMAR TOTA LA VIDA. ARA, PAU MIRÓ I LLUÍS HOMAR ADAPTEN EL CLÀSSIC DE GUIMERÀ PER A UNA SOLA VEU.

LLUÍS HOMAR

Abrió el 16 de mayo de 1931 como cine con el nombre de Cine Urquinaona. La primera película fue Resurrección, con Lupez Vélez. Tenía 950 asientos en la platea y un anfiteatro. La decoración era de estilo Art déco. Hasta 1936 se proyectaron películas de Warner Bros. y Paramount; a partir de entonces, fueron sobretodo de Metro Goldwn Mayer. En algunas ocasiones, se representaban espectáculos teatrales: así, en 1931 tuvo lugar el estreno del baile Parc d’Atraccions, con música de Manuel Blancafort (sobre la obra para piano del mismo título), coreografía de Joan Magrinyà y decorados de Emili Grau-Sala.

Tomó el nombre de Cine Borràs en mayo de 1943, en homenaje al actor Enric Borràs. Esporádicamente, se hacían obras de teatro. En octubre de 1951 se estrenó la zarzuela El

tambor del Bruch de Federico Moreno Torroba, con librito de Ignacio F. Iquino.

Desde abril de 1953 se hizo cargo del Borràs el grupo Balañá. Rormado, se reabrió el 10 de abril de 1966 con My Fair Lady. Al inicio de los setenta se convirtió en un cine de reestreno. Desde el 15 de septiembre de 1990, combinó teatro y cine, y en 1995 se convirtió en el Teatre Borràs, dedicado exclusivamente al teatro. Reformado de nuevo, tiene una cabida de 740 espectadores (470 en platea y 270 en el anfiteatro). Se dedicó a la comedia, estrenándose La Extraña pareja y La Jaula de las Locas.

Terra Baixa ha estado una referencia para Lluís Homar toda la vida. Después de hacer la obra de Guimerà a los 16 años decidió ser actor, y en un momento muy recordado de su trayectoria lo hemos de situar en 1990, como protagonista de la mítica puesta en escena de Fabià Puigserver. Ahora Homar asume los papeles de la obra solo en el escenario: ya no sólo

el ingenuo Manelic, que baja de la tierra alta al fangar de las pasiones humanas más turbulentas, sino también la Marta e incluso el amo Sebastià, es decir, la Caperucita y el Lobo a la vez.

Pau Miró concentra en un actor la universalidad del clásico catalán.

TERRA BAIXA HA ESTADO UNA REFERNCIA PARA lLUÍS HOMAR TODA LA VIDA. AHORA, PAU MIRÓ Y LLUÍS HOMAR ADAPTAN EL CLÁSICO DE GUIMERÀ PARA UNA SOLA VOZ.

FotògrafNacho Martínez

Assistent de fotografiaNarcís Carrés

MaquillatgeIsabel Temprado

perruqueriaDaniel García

vestuariWHO Pi Piquer

El Teatre és un teatre a la italiana d’estil romàntic, dividit en platea i amfiteatre, amb un teló de boca de vellut vermell que recorda els teatres clàssics. La proximitat de l’escenari al públic permet una connexió més directa amb l’espectador i facilita la interpretació i l’intercanvi d’emocions. La calidesa de l’espai i la proximitat amb l’espectador el fa idoni i únic per al teatre musical i el cabaret.

Tenint en compte aquestes característiques úniques a la ciutat, i després de l’experiència i el gran èxit que va suposar la producció i programació d’espectacles com “La Vampira del Raval” (Premi MAX 2012 a la millor composició a Albert Guinovart, Premis Butaca 2012 al millor musical, actor - Pep Cruz, actriu - Mercè Martínez, i composició musical - Albert Guinovart), “Goodbye Barcelona” (líder d’espectadors i

recaptació al 2013 en sales de menys de 200 localitats) o “Germans de sang”, que van ser èxits de crítica i públic, el Teatre del Raval és pioner i referent a Catalunya en la producció i exhibició d’espectacles musicals de petit i mitjà format, un format que permet gaudir del musical d’una manera més íntima i emotiva, allunyada de la fredor de les grans produccions.

El Teatre del Raval, l’espai del musical petit, artesà i de proximitat.

VIU EL MUSICAL. FES UN RAVAL!

TEATRE DEL RAVAL

EL TEATRE DEL RAVAL, L’ESPAI DEL MUSICAL PETIT, ARTESÀ I DE PROXIMITAT.

pep cruz I anna azcona I jordi coromina

El Teatre es un teatro a la italiana de estilo romántico, dividido en platea y anfiteatro, con un telón de boca de terciopelo rojo que recuerda los teatros clásicos. La proximidad del escenario al público permite una conexión más directa con el espectador y facilita la interpretación y el intercambio de emociones. La calidez del espacio y la proximidad con el espectador lo hace idóneo y único para el teatro musical y el cabaret.

Teniendo en cuenta estas características únicas en la ciudad, y tras la experiencia y el gran éxito que supuso la producción y programación de espectáculos como

“La Vampira del Raval” Premio MAX 2012 a la mejor composición a Albert Guinovart, Premis Butaca 2012 al mejor musical, actor - Pep Cruz, actriz - Mercè Martínez, y composición musical - Albert Guinovart), “Goodbye Barcelona” (líder de espectadores

y recaudación en 2013 en salas de menos de 200 localidades) o “Germans de sang”, que fueron éxitos de crítica y público, el Teatro del Raval es pionero y referente en Cataluña en la producción y exhibición de espectáculos musicales de pequeño y medio formato, un formato que

permite disfrutar del musical de una manera más íntima y emotiva, alejada de la frialdad de las grandes producciones.

El Teatre del Raval, el espacio del musical pequeño, artesano y de proximidad.

VIVE EL MUSICAL. HAZ UN RAVAL!el teatre del raval, el espacio del musical pequeño, artesano y de proximidad.

Look Pi Piquer141

Look WHO142

FotògrafErion Hegel Kross

EstilismeRamón Ros

Maquillatge i perruqueriaMati Beltran

assistent de maquillatge I perruqueriaValentina Flores

vestuariCelia Vela Cecilia de Rafael Leo Peralta Le Bowtie Arturo Coronel Aurevoircinderella shoes for Jeffrey Campbell

El Teatre Gaudí Barcelona és un espai dedicat a les arts escèniques situat entre l’Eixample i Gràcia. Des de fa més de 6 anys les seves dues sales posen a l’abast dels espectadors cultura de risc i de qualitat basada en:

L’experiència: Més de 20 anys de trajectòria amb companyia estable i 7 anys de sala polivalent per on han passat produccions d’èxit com The Wild Party, Per sobre de totes les coses, Tu digues que l’estimes, Pasta fullada o primeres figures del teatre català com Roger Pera, Mercè Pons, Carme Sansa, Margarida Minguillón, Joan Massotkleiner...

L’heterogeneïtat: Ofereixen una línia de programació que acull i abasta totes les disciplines artístiques (des del teatre de text, fins als musicals, la dansa, els infantils, els híbrids...) i tots els públics.

L’aparador: Són una plataforma per a nous talents (descobrint el futur del teatre català sortits de l’Institut del Teatre o Eòlia, i d’on han sortit

companyies premiades actualment com La Calòrica, Projecte Nisu, Cor de Teatre...).

El laboratori: Descobreixen i

donen suport a la nova dramatúrgia catalana (donant a conèixer autors ja consagrats com Cristina Clemente, Toni Cabré, Mar Monegal, Gerard Vàzquez, Daniela Feixas, Llàtzer Garcia, Marilia Samper...).

La font de bellesa: Arrisquen i aposten per crear bellesa. Tant amb la dansa de Carlos Chamorro, Roberto G. Alonso o Mercedes Boronat, com amb l’estrena de grans musicals com The Wild Party o Per sobre de totes les coses, apostes que de no ser pel seu risc, difícilment es podrien gaudir a Barcelona.

TEATRE GAUDÍ

EL TEATRE GAUDÍ APOSTA I ARRISCA PER CREAR BELLESA REPRESENTANT OBRES QUE DIFICÍLMENT ES PODRIEN GAUDIR A BARCELONA.

JAN FORRELLAT I MARC FLYNN I ANNA HEREBIA I GERARD MÍNGUEZ I MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ I CLARA GISPERT

El Teatro Gaudí es un espacio dedicado a las artes escénicas situado entre el Eixample y Gràcia. Desde hace más de 6 años sus dos salas ponen a disposición del público cultura de riesgo y de calidad basada en:

La experiencia: Más de 20 años de trayectoria con compañía estable y 7 años de sala polivalente por donde han pasado producciones de éxito como The Wild Party, Per Sobre de totes les coses, Tu digues que l’estimes, Pasta Fullada o primeras figuras del teatro catalán como Roger Pera, Mercè Pons, Carme Sansa, Margarida Minguillón, Joan Massotkleiner…

La heterogeneidad: Ofrecen una línea de programación que acoge y abasta todas las disciplinas artísticas (desde el teatro de texto, hasta los musicales, la danza, los infantiles, los híbridos…) y todos los públicos.

El aparador: Son una plataforma para nuevos talentos (descubriendo el futuro del teatro catalán salidos del Institut del Teatre o Eòlica, y de donde han salido compañías premiadas actualmente como La Calòrica, Projecte Nisu, Cor de Teatre…).

El laboratorio: Descubren y dan apoyo a la nueva dramaturgia catalana (dando a conocer autores ya consagrados como Cristina Clemente, Toni Cabré, Mar Monegal, Gerard Vàzquez, Daniela Feixas, Llàtzer Garcia, Marilia Samper…).

La fuente de belleza: Arriesgan y apuestan por crear belleza. Tanto con la danza de Carlos Chamorro, Roberto G. Alonso o Mercedes Boronat, como con el estreno de grandes musicales como The Wild Party o Per sobre de totes les coses, apuestas que de no ser por su arriesgo, difícilmente se podrían ver en Barcelona.

EL TEATRE GAUDÍ APUESTA Y ARRIESGA PARA CREAR BELLEZA REPRESENTANDO OBRAS QUE DIFÍCILMENTE PODRÍAN VERSE EN BARCELONA.

Look Arturo Coronel / Corbatí Le Bowtie152

Look Leo Peralta / Corbatí Le Bowtie154

Look Leo Peralta / Cecilia de Rafael / Celia Vela158

Look Celia Vela159

FotògrafStefano Paddeu

Maquillatge i perruqueriaAndrea Gómez

making ofMir Esteba

vestuariGuillem Rodríguez

El Teatre Grec va néixer gràcies a una passejada que l’arquitecte francès Jean Claude Nicolas Forestier, conservador del Bois de Boulogne, va fer l’any 1921 prop d’una pedrera de Montjuïc. «Bon lloc per a un teatre grec», va deixar anar en veure l’emplaçament. Anys més tard, set en concret, la seva observació es materialitzava en pedra i es feia realitat.

Entre el 1929 i el 1936, any en què es va tancar a causa de la guerra civil, el Teatre Grec va funcionar un total de... quinze dies. Una situació que va fer que aquesta inactivitat durés fins a l’any 1952; és a dir, setze anys després de l’última utilització i al cap de vint-i-tres d’haver-se construït. L’actriu Mercedes de la Aldea, la que es va conèixer com la primera gran amant d’aquest teatre, va estrenar el 1952, amb la col•laboració de Juan-Germán Schroeder, un Edipo rey. Aquesta estrena, el 6 de juliol,és considerada l’espectacle inaugural del Teatre Grec. Des de llavors, al llarg de la segona meitat del segle XX, a l’escenari de Montjuïc han actuat figures encara per descobrir, com Núria Espert i

Adolfo Marsillach; s’hi van viure diades històriques, com la primera representació en català, un Juli Cèsar que

va arribar el 1957 dirigit per Esteve Polls. L’any 1969, després d’haver-s’hi representat 136 espectacles des del 1952–espectacles de teatre, sarsueles, concerts, dansa, balls folklòrics, òperes i operetes–, el Grec tornava a tancar les portes, que es van reobrir tres anys més tard. Premsa i professió van fer que l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, es comprometés a restaurar un deteriorat teatre i a donar-li una certa programació regular.

Després de l’experiència privada va aterrar a Montjuïc l’Assemblea d’Actors i Directors i la gestió col•lectiva, que es va fer càrrec de la programació del 1976. El Teatre va acollir –de fet, va ser el centre i d’on va prendre el nom– els dos primers festivals Grecs. L’any 1978, el teatre va tornar a tancar. Només un any, però, perquè amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic, la història del Teatre Grec ha estat la història del Festival d’estiu de Barcelona, plenament consolidat vint-i-cinc fructífers anys després.

TEATRE GREC

LA HISTÒRIA DEL TEATRE GREC HA ESTAT LA HISTÒRIA DEL FESTIVAL D’ESTIU DE BARCELONA PLENAMENT CONSOLIDAT..

CompanYIa the chanclettesJosep Maria Portavella I Josep Coll I Xavier Palomino

El Teatre Grec nació gracias a un paseo que el arquitecto francés Jean Claude -Nicolas Forestier, consevador del Bois de Boulogne, hizo en el año 1921 cerca de una cantera de Montjuïc. «Buen lugar para un teatro griego», dijo al ver el emplazamiento. Años más tarde, siete en concreto, su observación se materializaba en piedra y se hacía realidad.

Entre 1929 y 1936, año en que se cerró a causa de la Guerra Civil, el Teatro Grec funcionó un total de... quince días. Una situación que hizo que esta inactividad durase hasta el año 1952. La actriz Mercedes de la Aldea, la que se conoció como la primera gran amante de este teatro, estrenó en 1952, con la colaboración de Juan-Germán Schroeder, un Edipo rey. Este estreno, que tuvo lugar el 6 de julio, se consideró como el espectáculo inaugural del Teatre Grec.

Desde entonces, a lo largo de la segunda mitad del siglo XX, en el escenario de Montjuïc han actuado figuras todavía entonces por descubrir, como Núria Espert y Adolfo Marsillach; se vivieron días históricos, como la primera representación en catalán, un Juli Cèsar que llegó en 1957 dirigido por Esteve Polls.En el año 1969, después de haberse representado 136 espectáculos desde 1952 espectáculos de teatro, zarzuelas, conciertos, danza, bailes folklóricos, óperas y operetas, el Grec volvía a cerrar las puertas, que se volvieron a abrir tres años más tarde. Prensa y profesión hicieron que el alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, se comprometiera a restaurar un

deteriorado teatro y dotarlo de una cierta programación regular.

Después de la experiencia privada aterrizó en Montjuïc la Asamblea de Actores y Directores y la gestión colectiva que se hizo cargo de la programación de 1976. El teatro acogió de hecho, fue el centro y de ahí adoptó el nombre los dos primeros festivales Grecs. En el año

1978, el teatro volvió a cerrar, pero solamente durante un año, porque con la llegada del primer ayuntamiento democrático, la historia del Teatre

Grec ha sido la historia del Festival de verano de Barcelona,plenamente consolidado veinticinco fructíferos años después.

LA HISTORIA DEL TEATRE GREC HA ESTADO LA HISTORIA DEL FESTIVAL DE VERANO DE BARCELONA PLENAMENTE CONSOLIDADO..

FotògrafDaniel Murga

Assistent de fotografiaIvan Mostaza

Maquillatge i perruqueriaAna Sabina Vergara Naiara Catalán Paola Busico

ajudant d’estilismeGemma Codina

making ofMir Esteba

vestuariBibian Blue

El 2 de desembre de 1976, en un local del barri de Gràcia llogat a una cooperativa de consum (La Lleialtat), un grup d’actors, directors i tècnics va obrir les portes del Teatre Lliure. Des d’aleshores, la voluntat d’entendre el teatre com un servei públic partint del dret democràtic del ciutadà d’accedir indiscriminadament a la cultura, amb una actitud de compromís ètic i estètic lligada al present i una concepció del teatre com a “art”, és a dir, com una “artesania”, ha transitat els 35 anys d’història del Teatre Lliure.

Durant aquests anys, espectadors i actors de diverses generacions han crescut, han après a estimar el teatre compartint junts un mateix viatge. Un viatge al qual també es van acabar sumant les institucions, fent de la vocació del Lliure, convertir el teatre en un servei públic, una realitat: la de ser-ho. Gràcies a totes aquestes persones, el Lliure ha crescut i s’ha renovat.

Ha crescut obrint una nova seu, gran, ben equipada i moderna a la

muntanya de Montjuïc, a l’antic Palau de l’Agricultura, envoltada de verd i de llum. Amb una sala del tot polivalent, amb gran capacitat i unes dotacions tècniques extraordinàries que la fan única i envejada arreu. I una altra de petita i pròxima on veus i vius el teatre de prop. Amb un bar restaurant on anar a fer copes i sopar a la terrassa, abans i després de la funció. I també s’ha renovat. Ha renovat l’antiga seu de Gràcia, mantenint les dimensions de proximitat i la

calidesa que la fan especial i immillorable per a l’art de l’actor.

El Lliure vol ser un teatre que es projecti cap

al futur seguint la idea de reflectir la sevaimatge com a persones i com a ciutadans, rica, complexa, contradictòria, noble, apassionant, atractiva i, en definitiva, mai avorrida. Un teatre on el públic constitueixi cada dia una assemblea, on siguem capaços de compartir sentiments d’una manera individual i col·lectiva i, sobretot, lliure.

TEATRE LLIURE

un teatre on siguem capaços de compartir sentiments d’una manera individual i col·lectiva, i sobretot, lliure.

LAURA AUBERT I PAULA BLANCO I MIMA RIERA

El 2 de diciembre de 1976, en un local del barrio de Gràcia alquilado a una cooperativa de consumo (La Lleialtat), un grupo de actores, directores y técnicos abrió las puertas del Teatre Lliure. Desde entonces, la voluntad de entender el teatro como un servicio público partiendo del derecho democrático del ciudadano de acceder indiscriminadamente a la cultura, con una actitud de compromiso ético y estético vinculada al presente y una concepción del teatro como “arte”, es decir, como una “artesanía”, ha transitado los 35 años de historia del Teatre Lliure.

Durante estos años, espectadores y actores de diversas generaciones han crecido, han aprendido a amar el teatro compartiendo juntos un mismo viaje. Un viaje en el que también se acabaron sumando las instituciones, convirtiendo la vocación del Lliure, hacer del teatro un servicio público,

en realidad: serlo. Gracias a todas estas personas, el Lliure ha crecido y se ha renovado.

Ha crecido al abrir una nueva sede, grande, bien equipada y moderna en la montaña de Montjuïc, en el antiguo Palau de l’Agricultura, rodeada de verde y de luz. Con una sala en todo polivalente, de gran capacidad y con dotaciones técnicas extraordinarias que la convierten en única y envidiada en todas partes. Y otra pequeña y próxima en la que vives el teatro de cerca. Con un bar restaurante donde tomar una copa y cenar en la terraza, antes y después de la función. Y también se ha renovado. Ha renovado su antigua sede en Gràcia, manteniendo las dimensiones de proximidad y la calidez que la

convierten en especial e inmejorable para el arte del actor.Para nuestros imprescindibles compañeros de viaje que son los espectadores, hemo diseñado una serie de abonos que desean adaptarse a las diversas necesidades y demandas.

El Lliure quiere ser un teatro que se proyecte hacia el futuro siguiendo la idea de reflejar nuestra imagen

como personas y como ciudadanos, rica, compleja, contradictoria, noble, apasionante, atractiva y, en definitiva, nunca aburrida. Un teatro

en el que el público constituya cada día una asamblea, en el que seamos capaces de compartir sentimientos de una manera individual y colectiva y, sobre todo, lliure.

un teatreo donde seamos capaces de compartir sentimientos de una manera individual y colectiva y, sobretodo, libre.

FotògrafDíaz Wichmann PHOTOGRAPHY studio bcn

Assistent de fotografiaCharlotte Jansen

Maquillatge i perruqueriaTön Vangard

making ofMir Esteba

vestuariLlamazares y de DelgadoWHO Lisa Wixell zazo&brull

Les activitats del Teatre Nacional de Catalunya es van iniciar a la Sala Tallers el 12 de novembre de 1996 amb l’estrena d’Àngels a Amèrica. El mil•lenni s’acosta, de Tony Kushner. El fet va significar la culminació d’un llarg procés iniciat en els primers anys vuitanta que va culminar amb la proposta d’encarregar la creació i l’organització del futur Teatre Nacional de Catalunya a Josep Maria Flotats.

La inauguració oficial del Teatre Nacional de Catalunya es va produir l’11 de setembre de 1997 amb L’auca del senyor Esteve, de S. Rusiñol, amb direcció d’Adolfo Marsillach..

La missió bàsica del Teatre Nacional de Catalunya és fer créixer les arts escèniques amb un alt nivell d’excel•lència i de qualitat artística

per apropar-les a tota la ciutadania. Com a teatre públic, el TNC ha de portar a terme aquest encàrrec tot vetllant per l’interès cultural, artístic i social del seu programa; i això per damunt de l’interès econòmic, de les lleis de mercat i de qualsevol altra imposició o servitud que pugui

condicionar-lo.

El Teatre Nacional de Catalunya ha de ser el referent principal del teatre a Catalunya tant per la qualitat

de la seva oferta com pel contingut de la seva programació; ha d’assolir un ventall de públic ampli i divers, tot acollint la diversitat cultural i lingüística creixent del país i ser un instrument essencial per acostar, a través de les arts escèniques, la cultura i la llengua a la ciutadania.

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

LA INAUGURACIÓ OFICIAL DEL tnc VA SER L’11 DE SEPTEMBRE DE 1997 AMB L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE DE S.RUSIÑOL. .

Josep julien I rosa renom I joan carreras I maria molins I rubÈn de eguia I ricard farré

Las actividades del Teatre Nacional de Catalunya se iniciaron en la Sala Tallers el 12 de noviembre de 1996 con el estreno d’Àngels a Amèrica. El mil•lenni s’acosta, de Tony Kushner. El hecho significó la culminación de un largo proceso iniciado a principios de los años ochenta que culminó con la propuesta de encargar la creación y organización del futuro Teatre Nacional de Catalunya a Josep Maria Flotats.

La inauguración oficial del Teatre Nacional de Catalunya se produjo el 11 de septiembre de 1997 con L’Auca del senior Esteve, de S. Rusiñol, con la dirección de Adolfo Marsillach.

La misión básica del Teatre Nacional de Catalunya es hacer crecer las artes escénicas a un alto nivel de excelencia y de calidad artística para acercarlas a toda la ciudadanía. Como teatro público, el TNC ha de llevar a cabo este encargo velando por el

interés cultural, artístico y social de su programa; y eso por encima del interés económico, de las leyes

del mercado y de cualquier otra imposición que pueda condicionarlo.

El Teatre Nacional de Catalunya ha de ser el referente principal del teatro en Catalunya tanto por la calidad de

su oferta como por el contenido de su programación; tiene que conseguir un abanico de público amplio y diverso, Toto acogiendo la diversidad cultural y lingüística creciente del país y ser un instrumento esencial para acercar, a través de las artes escénicas, la cultura y la lengua a la ciudadanía.

LA INAUGURACIÓN OFICIAL DEL tnc FUE EL 11 DE SEPTIEMBRE DE 1997 CON L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE DE S. RUSIÑOL.

Look Llamazares y de Delgado186

Look zazo&brull194

Look zazo&brull196

Look WHO202

Look Lisa Wixell204

Look Lisa Wixell206

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

FotògrafPere Larrègula

Assistent de fotografiaKirill Radev

ajudants de fotografiaNatalia Buzón Pia Wermuth

Maquillatge I perruqueriaIsabel Temprado Mati Beltrán

Direcció de vídeoMartí Mayans

operador de càmeraDavid Padilla

vestuariLlamazares y de Delgado WHO Toni Francesc Selim de Somavilla

LLUÍS MARCO I MAR ULLDEMOLINS I CLARA SEGURA I NAO ALBET I MARCEL BORRÀS I MONT PLANS