Francesc Reguant

Jornada tècnica

Bioeconomia

circular

i

sostenibilitat

alimentària

TÀRREGA,

13 de novembre de 2019Bioeconomia circular 1

Bioeconomia - Circular, dos conceptes que s’uneixen

Bioeconomia circular 2

BIOECONOMIA CIRCULAR

SOSTENIBILITAT

Origendel recurs

Eficiènciaen el seu ús

Recursrenovable

Economiadel recurs

El desenvolupament de la humanitat ha estat vinculat a la capacitat per obtenir energia i a

l’eficència per gestionar-la

Avui, d’acord amb la realitat dels nostres recursos, ens cal passar de la cultura de l’abundància a la cultura

de l’austeritat, a la cultura de la utilitat

La disponibilitat de fonts d’energia fòssils, estalvis geològics del

planeta, ens ha permès sommiar en un mon de creixement infinit i

recursos eterns CIRCULAR

1A

la

recerca

de

l’energia

Bioeconomia circular 3

Les fonts originals i permanents d’energia

Bioeconomia circular 4

La fotosíntesis: la fàbrica de materials biològics

Bioeconomia circular 5

Els estalvis geològics o fòssils d’energía

Bioeconomia circular 6

Petroli Carbó

A la recerca de l’energia

7

Fa un milió d’anys Fa 7000 anys

Fa 300 anysFa 70 anys

Bioeconomia circular Fa 150 anys

Evolució indicadors globals correlacionats

Bioeconomia circular 8

CONSUM D’ENERGÍA

EMISSIÓ CO2

EVOLUCIÓ POBLACIÓ

EVOLUCIÓ TEMPERATURES

Resum de correlacions perverses

Bioeconomia circular 9

COMBUSTIBLESFÒSSILS

+ desenvolupament

+ població

+ emissions CO2

+ tensió mediambiental

+ consum d’energia

+ malbaratament

+ canvi climàtic

2Nou

escenarisegle XXI,

Bioeconomia circular 10

Tensió oferta-demanda d’aliments

Bioeconomia circular 11

• Increment de població• Desenvolupament global• Desenvolupament de la bioeconomía

Practiques inadequades• Contaminació sòls• Pèrdua de sòls• Malbaratament • Contaminació d’aigües• Pèrdua de biodiversitat

Canvi climàtic• Reducció dels recursos• Pèrdua potencials productius• Increment evapotranspiració• Desertització

MESDEMANDA

MENYSRECURSOS

60 %Increment producció fins el 2050

Escenari del segle XXI

ESGOTAMENT PROGRESSIU

COMBUSTIBLES

FOSILS I ALTRES

RECURSOS MINERALS

TENSIONS

EN PROVEÏMENT

ALIMENTARI

MEDI AMBIENT

I

CANVI CLIMÀTIC

DESIGUALTAT

ECONÒMICA

I SOCIAL

DESENVOLUPAMENT SENSE RESTRICCIONS AMB VISIÓ A CURT TERMINI

ENERGIA BIODIVERSITAT

SÒLAGRÍCOLA

AIGUA

L’agricultura participa en tots els reptes, potencialment al cantó de les solucions

Bioeconomia circular 12DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE AMB VISIÓ A LLARG TERMINI

Evolució prevista de la població

Bioeconomia circular 13

Consum d’energia i població

Bioeconomia circular 14

Superficie/hab

2016

Superficie/hab

2050

Superficie/hab

2100

7.550.000.000 9.771.283.000 11.184.308.000

ha/habitant ha/habitant ha/habitant

TOTAL SUPERFICIE 136.096.598 1,80 1,39 1,22

Aigues interiors 5.975.151 0,08 0,06 0,05

Altres superficies (1) 41.404.989 0,55 0,42 0,37

Superficie forestal 39.394.070 0,52 0,40 0,35

Terres llaurables 14.121.800 0,19 0,14 0,13

Conreus permanents 1.426.704 0,02 0,01 0,01

Prats i pastures permanents 33.773.884 0,45 0,35 0,30

(1) Sòl urbà, infraestructures, deserts i glaciars

Escenaris d’ús del sòl per càpita

Bioeconomia circular 15

Font:FAO i NU

Concentració, asimetria i desigualtat

Concentració empresarial

Asimetria cadena alimentària

Pèrdua control de recursos bàsics

Major desigualtat

Mercats més inestables

Compra-venda terrenys al món

Petroli i aliments uneixen la trajectòria de preus

Bioeconomia circular 17

PREUS ALIMENTS

PREUS PETROLI

Producció i utilització de cereals

Bioeconomia circular 18

El consum de cereals creix de manera monòtona però la producció el segueix de manera més erràtica fet que pot generar tensions de preus

En 10 anys la producció i el consum de cereals al món s’ha incrementat un 24 %

19Revolució al Nord d’Africa: “Pa i llibertat”Tensions migratòries i territorials (guerra)

Especulació amb greus consequències

Bombolla especulativa juliol 2010.

Bioeconomia circular

3Nova

lectura:

la

Bioeconomia

Bioeconomia circular 20

HIDRAULICA EOLICA FOTOVOLTAICA

TERMOSOLAR

GEOTERMICA

ALIMENTACIÓ HUMANAALIMENTACIÓ ANIMALBIOMASSA FORESTALFUSTA I MOBILIARIBIOMASSA AGRÍCOLAAGROCARBURANTSBIOGASMATERIALS TÈXTILS:llana, cotó, cànem, sedaCURTITS DE PELLMATERIALS DE CONSTRUCCIÓPAPERBIOPLASTICSPRODUCTES FARMACÈUTICSPRODUCTES QUÍMICS

Energia versus bioeconomia

AIRE

AIGUA

MINERALS

FOTOSINTESI

L’agricultura és la gran fàbrica de productes renovables, és a dir, sostenibles

?¿ Bioeconomia circular 21

Una nova manera de veure l’energia

Bioeconomia circular 22

Planta solar fotovoltaica

Planta solar agro extensiva Planta solar agrícola intensiva

Planta solar forestal Planta solar urbana

Planta solar hidràulica Planta solar eòlica

Planta solar mixta agro-eòlica

Planta solar agro mes intensiva

“Passar del debat d’aliments contra

combustibles a un debat sobre aliments i

combustibles” Graziano de Silva

I sovint ens descuidem del mar

Bioeconomia circular 23

Necessari ús compartit del territori i de l’aigua

Bioeconomia circular 24

ENERGIAEÒLICA

FUSTAI LLENYA

ENERGIASOLAR

ENERGIAEÒLICA

RECICLATGEORGÀNICS

BIOMASSA

AGRO-CARBURANT

ALIMENTS

PAISATGEMEDI

AMBIENT

• Compartir• Especialitzar • Prioritzar• Posar límits

Claus de futurBIODIVERSITAT

URBANISME

Actituts

• Responsabilitat• Cooperació• Solidaritat• Flexibilitat• No absoluts• Oberts als canvis

Què aporta la nova paraula «Bioeconomia»?

• No és el concepte (referit a l’activitat de transformació d’actius biològics) el que ha canviat sinó l’escenari en el que aquesta activitat es realitza.

• S’ha passat d’una explicació a una paraula que identifica aquesta explicació.

• Amb la nova paraula “bioeconomía” s’ha passat de identificar l’activitat pel producte final a identificar-la pel seu origen comú, per la primera matèria (productes d’origen biològic).

• S’ha passat d’una identificació dispersa de les diferents activitats a una definició integradora, holística.

• La nova paraula ens apropa a la visió integradora, ens apropa a la necessitat d’una gestió coordinada i compartida

La bioeconomia és el conjunt de les activitats d’obtenció, producció i transformació de productes d’origen biològic

Bioeconomia circular 25

Una nota de reflexió

Ara en diem bioeconomia

Amb la nova paraula s’obre també la porta a nous actors

Just quan els recursos escassos poden afavorir marges extraordinaris de la bioeconomia

Bioeconomia circular 26

En deiem agricultura

Els seus productes derivats els allunyavem del seu origen

Bioeconomia circular

Bioeconomia circular 27

• Basada en la bioeconomia

• Utilitzant millor el que ja usem

• Utilitzant millor el que no usem encara

• Aprofitant millor el potencial dels oceans.

• Reciclant, en economia circular

• Evitar malbaratament

Deixar l’economia del petroli

Garantir la seguretat alimentària

Vers desenvolupament sostenible

Contra el canvi climàtic

QUÈ?

COM?

Aprendre de la Natura

Orígen biològic

Residu mínim

ECONOMIA CIRCULAR

Bioeconomia circular 28

Vers un desenvolupament sostenible

Arreglar el desgavell Guanyar el futur

c/t ll/t

ADAPTACIÓ CANVI CLIMÀTIC MITIGACIÓ CANVI CLIMÀTIC

Posar límits

Eficiència i estalvi de recursos

Reducció del malbaratament

Urgències mediambientals,

Intensificació sostenible.

Agricultura de precisió

Economia circular.

Revolució biotecnològica.

Planificació demogràfica.

Sistema orientat al benestar

Seguiment de tendències,

Reforçar infraestructures,

Canvis en localització i tipus conreus

Revolució energies renovables,

Bioeconomia,

Canvis dietètics (menys carn)

Noves fonts de proteïnes (insectes..).

Captació GEH vers embornals

4Noves

Oportunitats,

Noves

Actituds

Bioeconomia circular 30

El paper de les polítiques i de les lleis

Per avançar en la Bioeconomia Circular en un món global en competència cal:

❑ Politiques i accions orientadores i demostradores

❑ Educació vers una nova cultura del consum responsable

❑ Impuls de l’R+D i la innovació

❑Un marc regulador orientador i afavoridor

❑ Fiscalitat incentivadora

❑Unes normes establint els minims mediambientals i de seguretat

Bioeconomia circular 31

Pla d’acció de la UE per avançar en l’economia circularBrussels, 4.3.2019 COM(2019) 190 final

1. Processos de disseny i producció– Disseny ecològic i Etiquetat energètic

– Garantir durabilitat, reutilització i reparació

2. Capacitació a consumidors– Millorar informació als consumidors

– Canvi de patrons i responsabilitat dels consumidors

3. Conversió de residus en recursos i nova vida a subproductes– Exemples de normatives que ho afavoreixen (suprimir excessos legislatius)

• Aigües residuals per a ús agrícola.

• Mesures per millorar la confiança em l’aigua de l’aixeta

• Destí a pinso d’aliments per a consum humà

• Normativa que permet usar olis usats - es deixa de considerar um residu

• Fertilitzants a partir de subproductes

4. Estratègia sobre el plàstic en economia circular• Us de plàstics reciclats

• Norma sobre bio-degradabilitat dels plàstics

• Prohibició de plàstics d’un sol ús

• Reduir recipients plàstics en aliments

• Atenció a residus en vaixells

5. Innovació

Bioeconomia circular 32

Els ODS i la bioeconomia circular

Bioeconomia circular 33

Noves oportunitats de la bioeconomia circular

• Explotació sostenible però més intensa i diversificada dels recursos del bosc

• Redescobriment i redefinició de l’explotació dels recursos marins

• Nous desenvolupaments TIC-Bio – Agricultura de precisió

• Noves primeres matèries biològiques (algues, insectes, etc)

• Nous productes d’origen biològic o biotecnològic– Noves espècies i varietats

– Carn per cultiu celular

• Nous usos de vells productes

• Impuls al reciclatge: Objectiu residu zero

– Plantes de reciclatge i de compostatge

– Nous usos als subproductes

– Biorefineries

– Reutilització de les aigües residuals

– Recuperació de productes d’aigües residuals.

• Allargar la vida dels productes

– Persecució de l’obsolescència programada

– Impuls als serveis de reparacions

Bioeconomia circular 34

Nous usos a productes biològics o als seus residus(exemples OCDE)

• Nous usos de residus lignocelulòsics

• Residus urbans com a primera matèria de biorefineries

• Residus de peix per alimentar les piscifactories

• Gasos industrials provinents de la fermentació

• Nous usos a plastics reciclats

• Compostatge industrial

• Residus de la fabricació de whisky per a biocombustibles

• Residus del pa per a produir àcid succínic

• Plàstics d’aigues residuals

• Electricitat d’aigues residuals

• -----

Bioeconomia circular 35

Productes del bosc

Bioeconomia circular 36

Nova vida i utilitat dels nostres boscos

Bioeconomia circular 37

El bosc ocupa el 65 % del territori català, un boscque no sabem aprofitar

Les biorrefineries

Bioeconomia circular 38

Conversió de biomassa en productes de bioenergia i productes químics.

Alguns exemples de Catalunya

Bioeconomia circular 39

Silvia Calvo

ARPE

La Borda

Planta de biogas de Torregrossa

Més exemples

• Closca d’ametlla com a aditiu alimentari

• Pinyol d’oliva com material de construcció

• Fècula per a bioplàstics

• Aigües residuals d’Indústries agroalimentàries per produir fertilitzants

• Cel.lulosa com a aillant

• Producció de polímers amb diferents funcionalitats

• Espesants naturals per alimentació (garrofí)

• Replicació de la tela d’aranya

• ...

Bioeconomia circular 40

La lluita contrra el malbaratament alimentari

Bioeconomia circular 41

Exemple: Fluxes d’ús i malbaratament en préssec

Bioeconomia circular 42

Propostes de progrés en bioeconomía1. Coordinació i actuació global, front a problemes globals.

2. Impuls de la ciència i la tecnologia amb la mirada posada en l’ús eficient i sostenible dels recursos biològics.

3. Paper esencial de l’aigua. Sense aigua no hi ha bioeconomia. El regadiu com a eina

4. Impuls de l’eficiència. Més output amb menys input. P.ex Agricultura de Precisió. No a l’obsolescència programada.

5. Recuperar potencials de producció biològica (bosc, sòl agrari, mar,...) i de reciclatge (la ramaderia com a estratègia de reciclatge)

6. Reconeixement dels pagesos, forestals i pescadors. Professions maltractades de manera injusta i racionalment incomprensible. Cal que aquest sector essencial pel futur tingui la valoració que li correspon.

7. Remuneració dels bens públics, on n’hi hagi, per als actors que els produeixin. El cost d’oportunitat per disposar d’aquests bens ha de ser pagat a qui els fa possible.

8. Alliberar pressió sobre els recursos renovables d’origen biològic:

1. Impuls d’energies renovables no bio. Alliberar potencials productius biològics

2. Canvis dietètics menys exigents en recursos (reducció del consum de carn, per exemple).

3. Seguiment de les dinàmiques demogràfiques i possibles polítiques d’orientació.

9. Posar límits socials i mediambientals. Atenuar desequilibris, evitant abusos de posició dominant.

10. Diàleg entre la societat civil i els gestors de la cosa pública a fi d’assolir amplis consensos ver un futur sostenible. Desenmascarar les posicions NIMBY

11. Apostar per les opcions democràtiques i solidaries. L’Estat democràtics és l’únic poder que pot posar límits als grans oligopolis i solament des d’una cultura democràtica es podrà avançar pel camí que ens demana el futur.

Bioeconomia circular 43

Alguns canvis possibles en el nostre entorn...• Substitució de combustibles fòssils per renovables.

• Canviar al cotxe elèctric

• Prioritzar primeres materies bio

• Aprofitar el potencial de les tecnologies digitals (teleconferencies, no paper, etc)

• Convertir els residus en producte.. Reutilitzar (ex. oli, compostatge, incineradores, biogas ...)

• Repensar i imaginar nous usos al que ja usem

• Reparar quan sigui possible en lloc de substituir

• Reciclar paper, plàstic, vidre...

• Evitar consums innecessaris. Consumir en funció de la utilitat real.

• Actuar contra el malbaratament

• Millorar i recuperar l’aigua de l’aixeta

• Compartir eines i recursos (cotxes, cases amb serveis comunitaris...)

• Qualitat i funcionalitat adaptades a necessitats (Ex. ERP)

• Donar nova vida a productes destinats a deixalla.

• Control de l’ús dels plàstics

• Canvi cultural necessari per al canvi i per evitar postures NIMBY. Ex. Fira de les merdes.

Bioeconomia circular 44

Proposta d’exercici

OBJECTIU: CONÈIXER PER A MILLORAR

• Detallar els tipus de productes que entren a l’escola: combustibles, electricitat, llibres, papers, ordinadors, menjar, eines, vestits, envasos, etc.

• Per a aquells d’origen no biològic, questionar la seva possible substitució per altres d’origen biològic o renovable.

• Revisar la possibilitat de utilitzar materials reciclats

• Registrar i questionar (estimació) la durada de la seva vida útil dels productes.

• Registrar i questionar els diferents nivells d’evolució, possible transformació en nou producte.

• Registrar la seva sortida en forma de residu.

• Preguntar-se si els residus podrien tenir una utilitat posterior (allargar la seva vida útil)

• Comptabilitzar els residus finals sense recuperar (claveguera o abocador)

• Averiguar on van a parar i si tenen un procés posterior els residus finals

ESTABLIR UN PLA DE MILLORA

Bioeconomia circular 45

Arriben temps de canvis

La inteligencia artificial i la biotecnologia donaran a la humanitat el poder de canviar la forma de la vida i redissenyar-la

La desigualtat i la manca de democràcia poden incapacitar per gestionar en positiu els canvis que avui s’albiren