Bloc 1. ORIGEN DE LA TERRA, LLUNA I TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL

Post on 30-Jun-2015

2.959 views 3 download

Transcript of Bloc 1. ORIGEN DE LA TERRA, LLUNA I TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL

ELS ORÍGENS DE LA TERRA I LA LLUNA

ORÍGENS DE LA TERRA

• La Terra tenía atmosfera amb molt poc gasos, experimentava l’arribada contínua de meteorits i presentava una activitat volcànica molt elevada.

FORMACIÓ DE LA TERRA (PÀG 22)

• Els materials es varen disposar per ordre de densitat decreixent: els més densos al centre i el més lleugers a l’escorça i lentament la superfície de la Terra es va començar a refredar, l’aigua es va condensar i varen aparèixer els oceans.

• Imatges del Precambrià, fa uns milions d’anys. Es pot observar:

- Meteorits que cauen

- Volcans en erupció

- Algues i bactèries

fotosintètiques en

proliferació

Les capes de la Terra

• DADES IMPORTANTS:- Radi: 6378 Km- La Tª augmenta 3ºC cada 100m MAGMA- Tª interna Terra milers de graus centígrads- Camp magnètic terrestre generat pels

moviments d’electrons que hi ha a l’interior del planeta, en una zona molt rica en Ferro

- Composició de la Terra s’ha descobert gràcies a l’estudi dels meteorits i les ones sísmiques.

• METEORITS. Compostos per Silici (material més abundant a l’escorça terrestre) i els més densos per ferro i níquel.

• Com la Terra es va formar a partir de fragments de roca com aquests, estudiant la seva composició es pot deduir quins materials formen el planeta:

En alguns s’han trobat

aminoàcids, és a dir que

es planteja la possibilitat de

que l’origen de la vida

estigui a l’espai.

Ones sísmiques: es generen quan hi ha un terratrèmol, les quals es propaguen per l’interior de la Terra i varien la seva trajectòria en funció del materials que es vagin trobant.Aquestes ones són enregistrades pels SISMÒGRAFS i es pot deduir la velocitat i la trajectòria. L’estudi de les ones sísmiques ha permet deduir les CAPES DE LA TERRA:- Escorça: 12-35 Km de profun.- Mantell: fins als 2900Km- Nucli: fins al centre Terra extern: líquid

intern: sòlid

ORÍGENS DE LA LLUNA

HAY DIFERENTES TEORIAS PARA EXPLICAR EL ORÍGEN:

• 1.- Era un astro independiente que, al pasar cerca de la Tierra, quedó capturado en órbita.

• 2.- La Tierra y la Luna nacieron de la misma masa de materia que giraba alrededor del Sol.

• 3.- La luna surgió de una especie de "hinchazón" de la Tierra que se desprendió por la fuerza centrífuga.

¿Cuál es la correcta?

SOLUCIÓÉs una combinació entre les 3 teories:

Quan la Terra s’estava formant va sofrir un impacte d’unplanetoide (de massa semblant a la de Mart). La col·lisió va ferdesprendre a l’espai una enorme quantitat de materials, elsquals es varen anar ajuntant per atracció gravitatòria fins aformar un nou astre, LA LLUNA. Teoria que justifica el fet de que la Lluna estigui formada permaterials molt semblants als que hi ha a la part superficial dela Terra.

TECTÒNICA DE PLAQUES

TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL

• Fou un meteoròleg alemany que va néixer a Berlín, 1 de novembre de 1880 I va morir a Groenlàndia, 15 de novembre de 1930.

• 1912 Va proposar la teoria de la DERIVA CONTINENTAL, en la què defenia que els continents d’ambdós costats de l'Oceà Atlàntic s'estaven separant.

• 1915 Wegener, va publicar la teoria de què aproximadament uns 200 milions d'anys havia existit un supercontinent gegant, PANGEA, que es va disgregar.

• Molts geòlegs van ridiculitzar Wegener per les seves idees, assenyalant que no podia explicar com es movien els continents. Només després que es descobrís l‘expansió del fons marí a mitjans del segle XX se li va reconèixer a Wegener el mèrit d'haver estat el creador de la teoria de la TECTÒNICA DE PLAQUES.

Alfred Wegener

• Pangea (del grec pan, tot i Gea, Terra) fou el SUPERCONTINENT on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys segons Wegener.

• La teoria de la DERIVA DELS CONTINENTS ve a dir que des del supercontinent original, Pangea, diferents masses de terra es van anar desplaçant fins al moment actual, en el qual, però, no deixen de desplaçar-se.

• A les acaballes del Cretaci (fa uns 65 milions d'anys), els continents ja estan aproximadament configurats com en l'actualitat.

• En aquella època a l'Índia, es van produir extenses erupcions volcàniques que van enfosquir l'atmosfera amb cendres volcàniques.

• Al mateix temps, a la península de Yucatán i al Golf de Mèxic hauria impactat un cometa o un enorme meteorit amb conseqüències devastadores a nivell planetari. Es van produir tempestes, tsunamis (onades gegants) i incendis globals de selves i boscos.

•La pols còsmica i volcànica, sumades al fum dels incendis, van deixar a la Terra en tenebres, el que hauria ocasionat l'extinció dels dinosaures, així com de diverses formes de vida.

TEORIA TECTÒNICA DE PLAQUES

• La superfície terrestre està formada per unes plaques sòlides i rígides de la LITOSFERA que comprenen escorça i part superior del mantell.

• Sota la litosfera està l’Astenosfera (molt més fluïda) on es produeixen les CORRENTS DE CONVECCIÓ.

• Aquestes corrents arrosseguen les plaques i fan que alguns llocs es separin (Límits divergents) i en uns altres es juntin (Límits convergents)

Origen de les plaques tectòniques

• Es pensa que l'origen de les plaques es deu a corrents de convecció a l'interior del mantell que fragmenta la litosfera. Els corrents de convecció són patrons circulatoris que es presenten en fluids que s'escalfen en la seva base. Es creu que la font de calor és el nucli terrestre que, s'estima, té una temperatura de 4500 °C.

MAPA DE LES PLAQUES TECTÒNIQUES

LÍMITS DE PLAQUES• Límites divergentes o constructivos: Coinciden

las corrientes ascendentes de las dos células convectivas: en superficie toman direcciones divergentes; el material que asciende solidifica convirtiéndose en Litosfera y, por tanto, se construye nueva litosfera oceánica.

• El relieve que se forma se denomina dorsal oceánica.

PROCESOS GEOLÒGICS ASSOCIATS A LES DORSALS

OCEÀNIQUES:• * Vulcanismo: el ascenso convectivo del Manto

caliente, da lugar a manifestaciones volcánicas, generalmente poco violentas, de lavas fluidas y muy continuas.

• * Creación de corteza oceánica: la solidificación de las corrientes ascendentes da lugar a la creación de   nueva corteza oceánica que empuja literalmente a la corteza más antigua.

• * Expansión del fondo oceánico: se deduce del punto anterior. La apertura de la dorsal hace que la corteza preexistente se desplace con  todo lo que en ella o sobre ella pudiera existir.

• * Límites convergentes o destructivos: Coinciden las corrientes descendentes de las dos células convectivas: la Litosfera se hunde fundiéndose parcialmente. Al converger, una placa se desliza por debajo de la otra, lo que se conoce como subducción. La dirección  de ambas placas es convergente y se destruye la litosfera oceánica. Cómo resultado de este proceso se forman las fosas oceánicas.

PROCESOS GEOLÒGICS ASSOCIATS A LES FOSES

• * Sismicidad: la entrada de la placa en el Manto y su fusión parcial, provoca tensiones y compresiones que junto con el rozamiento entre las dos placas originan numerosos terremotos.

• * Vulcanismo: la fusión parcial de la placa que subduce y el ascenso de los magmas originados origina arcos de islas volcánicas (Aleutianas, Filipinas, Japón...)

• * Orogénesis: cuando una de las dos placas que convergen en una fosa portan corteza continental, el  prisma de acreción y el arco volcánico se adosan a la masa continental originando un orógeno marginal como los Andes. Si la segunda placa lleva también corteza continental y de que colisionen dos continentes se forma un orógeno de colisión como el  Himalaya.

•  

• * Límites transformantes (NEUTROS)Los contactos entre placas no siempre sonconvergentes o divergentes, sino que lascorrientes de convección pueden llevardirecciones más o menos paralelas, en elmismo o contrario sentido, e incluso, formarángulo. En este caso ni se crea ni se destruyeLitosfera.

El rozamiento entre las placas en este tipo de límites genera, básicamente, procesos sísmicos, que serán tanto más fuertes o más débiles según la

particular relación entre ambas placas.  • * En Gibraltar la placa Eurasiática y la Africana son paralelas, con

desplazamiento en el mismo sentido. El rozamiento no es muy grande y los terremotos son de baja o media intensidad (terremotos de Granada, Almería, Murcia).

• * En el Mediterráneo oriental, estas dos mismas placas siguen siendo paralelas, pero el desplazamiento es en sentido contrario. Los terremotos son de alta intensidad (terremotos de Turquía).

• * En la costa pacífica de Norteamérica, la placa Pacífica y la Americana "chocan" en ángulo recto, formando la falla de San Andrés, origen de los terremotos de California, de alta intensidad.

QUINA ÉS CADA UNA????