Post on 28-Nov-2018
Bona tarda a tothom.
Vull començar el meu discurs agraint molt sincerament la presència en
aquesta sala d'alcaldes i regidors de la comarca i de totes aquelles persones
que heu vingut de fora del Penedès. També de diputats, del president de la
Federació de Municipis de Catalunya i sobretot d'amics, molts amics i
amigues, veïns i veïnes que ens heu volgut acompanyar avui i així com els
que seguiu aquest Ple per Ràdio i Televisió de Vilafranca. Moltes gràcies a
tots i a totes.
Permeteu-me fer un agraïment molt especial a l’alcalde Marcel Esteve i als
companys de govern, també des de la més sincera amistat. Un equip que en
els darrers dos anys han portat a terme un treball intens en una conjuntura
política i econòmica complicada.
També vull donar les gràcies als treballadors i a les treballadores de
l’Ajuntament, un col.lectiu amb una altíssima qualitat humana i
professional, que és el que fa funcionar els diferents serveis que
l’administració local presta a la ciutadania.
Sóc conscient que assumeixo la responsabilitat de l’alcaldia de Vilafranca
en un moment difícil i ho faig perquè crec en la política i en la ciutadania.
Estic convençut que, entre tots, anirem endavant. Ho faig amb la mateixa
il·lusió i compromís que l’any 1999 quan vaig ser escollit regidor d’aquest
Ajuntament dins l'equip de l’alcalde Joan Aguado.
No cal dir que aquest és, per a mi, un moment agredolç. La renúncia fa una
setmana de l’alcalde Marcel Esteve i les dificultats per arribar acords en
determinats temes, per tirar endavant projectes que l’equip de govern
considerem importants per Vilafranca, li donen a l'acte d'avui aquest punt
agre del que us parlava.
També tinc el convenciment que aquest consistori, que avui tinc l'honor de
presidir, compta amb un important potencial de criteris, idees, sensibilitats i
propostes.
Som vint-i-una dones i homes que configurem un important capital humà,
que ara fa dos anys vam ser dipositaris d’una de les responsabilitats més
valuoses que hom pot ostentar: la voluntat dels nostres conciutadans i
conciutadanes que, amb el seu vot lliure i universal, van decidir que la
configuració d’aquest consistori fos la que en aquest moment tenim. És a
dir, que cap força política tingués una majoria prou àmplia per
desenvolupar de forma íntegra i exclusiva les propostes del seu programa
electoral i que exercís el govern la llista més votada, la del Partit dels
Socialistes.
Aquesta evidència, amb la proporció que la ciutadania va decidir, va posar
de manifest la necessitat d'un esforç de diàleg permanent que, tot s'ha de
dir, en els darrers dos anys hem intentat des del grup municipal Socialista,
si bé amb menys fortuna de l’esperada i la desitjada.
Els regidors i les regidores de l’equip de govern tenim experiència en el
diàleg per fer possible l’acord. En el meu cas, en el mandat anterior, fins i
tot gaudint de la majoria suficient del govern per tirar endavant els temes,
com a regidor d’Hisenda o Recursos Humans, vaig arribar a acords amb
grups de l’oposició en moltes ocasions més enllà dels partits que formàvem
el govern. És a dir, com a govern, sempre ha estat prioritari poder ampliar
el consens, fins i tot quan en altres etapes no era estrictament necessari.
Les dificultats en la governabilitat dels darrers dos anys són responsabilitat
de tots i cada un dels regidors i regidores del consistori que, per activa o
per passiva, amb major o menor intensitat, han condicionat l'actuació
d'aquest Ajuntament. Cada membre des del lloc que li ha tocat representar,
sigui al govern o sigui a l’oposició, hi té responsabilitat. El govern
assumeix la seva part.
És innecessari, en aquest moment, reiterar que la situació que viu el món
occidental, de profunda crisi econòmica, afecta de ple també la nostra vila.
Estem en un moment de dificultats on hi ha persones de Vilafranca que no
poden exercir el dret a treballar o a tenir un habitatge i, per això, ara més
que mai, són vigents les propostes d’un model de ciutat que aspira a una
plena igualtat d’oportunitats i a la justícia social. Des de l’Ajuntament,
l’administració més propera al ciutadà, hem d’impulsar la cultura de
l’esforç que han demostrat sempre els vilafranquins i la seva capacitat de
cohesió social.
Us ho diu una persona nascuda a Vilafranca el 14 d’agost de 1974, de pares
treballadors que van arribar als anys setanta de fora de Catalunya i que es
van instal·lar en un pis de lloguer al carrer Martorell, al barri de l’Espirall.
Tant la meva germana com jo hem estudiat gràcies al suport de beques i
amb l’ajuda pública. De fet, molts dels que llavors vam començar a
estudiar en una escola que tot just arrencava, l’escola Pau Boada, érem fills
de pares que provenien d’altres pobles, lluny de Catalunya. Deixeu-me fer
un incís per dir que em fa molta il·lusió que en un futur proper pugui
compartir consistori amb qui és actualment director de l’escola, en Ramon
Zaballa. Crec fermament en l’escola pública. L'escola és el primer graó
d'una societat perquè sigui lliure, com ens deia el germà de la Dolors Piera
en la inauguració de l’escola nova de la Girada.
I després de l'escola, l’Institut Eugeni d’Ors on ja coincidíem amb
companys de la resta de centres educatius i dels diferents barris. En aquesta
època vaig estar vinculat a entitats esportives de l’Espirall i de les Clotes.
He residit sempre a Vilafranca, primer a l'Espirall, posteriorment al barri de
la Barceloneta-Sant Magí i actualment al barri de Sant Julià.
El meu interès per la política neix de la influència de l’avi patern. Un avi
que militava políticament en partits d’esquerres quan un cop d’estat va fer
esclatar la Guerra Civil i es va veure obligat a exiliar-se amb la seva
família, curiosament, a la ciutat americana de San Francisco, ciutat que
després vaig poder visitar i on vaig conèixer una part de la família que allà
va trobar la seva terra d’acollida. Després el meu avi va tornar, i amenaçat
amb un expedient político-social, va haver d'anar treballant com podia
sense poder ingressar a la seva plaça del cos de funcionaris. El meu avi es
va alegrar quan va veure que em presentava com a regidor per primera
vegada. Ell feia una defensa aferrissada del socialisme com el camí cap a la
justícia social. En el fons, valors d’esquerres, com els que defensava el meu
amic vilafranquí Pere Juan Almenara, que justament demà farà un any de la
seva mort i que va ser company a l’exili a Veneçuela del vilafranquí Eusebi
Pérez, fundadors tots dos del Casal Català en aquell país.
A casa dels meus pares s’ha parlat sempre poc de política, fins i tot diria
que avui és el primer dia que m’acompanyen en aquest saló de sessions i
n’estic molt orgullós i content. La prudència, la coherència i el rigor són
valors que m’han transmès de manera molt clara. Us deia que a casa es
parlava poc de política. El meu pare havia participat a finals dels 70’s en
diferents reunions ja sigui amb motiu del naixement de les associació de
veïns de l’Espirall o del barri del Centre de Vilafranca o en les reunions
que es feien a Cal Manel Roig d’Altafulla, on fins i tot havia coincidit amb
el després conseller primer Pep Bargalló amb motiu de la Marxa de la
Llibertat. Altafulla em fa pensar en l’amic Fonxo Blanc. Per cert, va ser ell
qui va suggerir el meu nom per entrar a formar part de l’equip del Joan
Aguado i del Marcel Esteve, quan em vaig presentar per primera vegada.
Una altra cosa que sempre recordaré era la tristor, les llàgrimes, dels meus
pares quan s’acomiadaven dels seus pares, els meus avis, després de breus
estances amb ells. I després quan no van poder estar al seu costat quan ja
els avis eren grans i els necessitaven. Aquests sentiments sempre aniran
amb mi. Per això, en relació amb els nouvinguts de fora de Catalunya,
persones que han deixat tota o part de la seva família lluny d'aquí, hem
d’apostar per la inclusió social, com diu l’exregidor Fèlix Plantalech, des
de la radicalitat democràtica, en la defensa dels seus drets i també dels seus
deures.
He anat compaginant la feina professional amb la política durant diversos
anys. Vaig començar l'activitat política com a simpatitzant del Partit dels
Socialistes l'any 1993 justament en moments també difícils, i des de l’any
1996 com a militant (el mateix Joan Aguado i Narcís Serra em van donar la
benvinguda). L’any 2004 vaig esdevenir primer secretari del Partit dels
Socialistes a Vilafranca.
Després d’acabar la llicenciatura universitària d’enginyeria de
telecomunicacions vaig entrar a treballar en una empresa multinacional de
la qual estic en excedència. Per cert, em veig reflectit jo mateix en el
personatge del llibre del premi Nobel sud-africà John Maxwell Coetzee
titulat Joventut, on el protagonista més o menys de la meva edat també
treballava justament en aquesta mateixa empresa i ho deixava tot pel que
era la seva passió. És una curiositat, i tot sigui dit, no els avanço el final.
He tingut la sort de treballar a l’empresa privada com a enginyer i a la
Universitat com a professor (fent el projecte de tesi doctoral amb el
sociòleg Manel Castells), però us ho he de confessar: la meva escola ha
estat Vilafranca, la seva gent. I em sento amb deute amb aquesta vila que
tots estimem i que ens ha fet créixer com a ciutadans de ple dret. Per això,
des de l’any 2004 vaig decidir fer un llarg parèntesi professional per
treballar per Vilafranca amb una dedicació completa.
Aquests valors són els que sento com a meus i vull agrair molt sincerament
el llegat d’anteriors consistoris de Vilafranca que m’han transmès aquesta
passió pel municipalisme. Els diferents consistoris presidits pels alcaldes
Fèlix Sogas, Joan Aguado i Marcel Esteve i el conjunt de regidors i
regidores.
Amb el vostre permís, vull també recordar que Vilafranca també em va
permetre conèixer, l’últim dia de la festa major de 2003, la meva dona
Montse. M’encomana molta energia i ganes de lluitar sobretot en
condicions adverses. Gràcies pel teu suport.
El Dr. Josep Estalella Graells afirmava, en la conferència inaugural de
l’Exposició d’Art del Penedès celebrada a Vilafranca l'any 1926, que el
Penedès era la terra, el que dóna caràcter a la nostra Vila, com el Quixot de
Cervantes que es defineix com “hidalgo de la Mancha”, nosaltres som del
Penedès. El científic vilafranquí Josep Estalella Graells és un personatge
que admiro. La seva manera d’entendre la vida i els seus mètodes
innovadors li van provocar alguns problemes, fins que amb motiu de
l’esclat de la Guerra Civil es va desencoratjar molt i va morir de seguida.
Volia convivència per sobre de coneixements, homes bons per sobre
d'homes savis, i si eren savis millor.
Una altra persona que avui vull recordar és el meu sogre Joan Farré Torner,
nascut a Vilobí del Penedès, que treballava amb molt d’esforç les seves
vinyes i em va transmetre també els nostres valors com a penedesencs:
terra d’acollida i cultura de l’esforç i del treball diari.
Avui, inici d’un gran repte personal, sense començar des de zero, parteixo
de la realitat d’una Vila que ha sabut fer-se gran amb coherència, amb pau
social, que ha avançat i molt en qualitat de vida, que disposa de serveis i
d’equipaments de primer nivell per a tots aquells que hi vivim i hi
treballem.
Vilafranca tirarà endavant perquè té les bases per fer-ho, n’estic
convençut. Això m’esperona a continuar fent de l’ajuntament una
institució, que no l’única, per avançar en projectes que tenen a veure amb el
model social, amb la promoció econòmica de la ciutat, amb la capacitat de
transformació i amb la seva capitalitat.
Sóc conscient que agafo el govern de la ciutat en un moment difícil, però
estic segur també que, amb l’esforç de tots, serem capaços de superar
aquest moment.
Un primer missatge que vull deixar molt clar en aquesta primera part del
meu discurs. Si hem arribat al punt en què ens trobem avui, està clar que no
hem fet les coses prou ben fetes. El resultat de les darreres eleccions
municipals ens porta a sumar esforços, govern i oposició, per garantir
l’estabilitat i permetre la governabilitat a l’Ajuntament.
Nosaltres, el govern, hem assumit, assumim, amb autocrítica, els temes que
no s’han plantejat prou bé, tant pel que fa a les propostes en si com a les
formes. Expressem la nostra voluntat clara de canvi.
Avui es produeix un relleu a l’alcaldia. També un relleu generacional. La
meva generació és una generació que ha viscut amb ús de raó en
democràcia. Per cert que en aquest any de trentè aniversari dels
Ajuntaments democràtics, hem de retre homenatge a tota la gent que ha
lluitat perquè la democràcia arribés al nostre país.
Per tant, la nostra generació, que ha viscut plenament en democràcia, també
ha de pensar a mig termini, en la Vilafranca del futur , en la Vilafranca
que volem per als que ara són nens i nenes. Hem de treballar pel futur una
vegada superem aquest període de crisi.
Permeteu-me que esmenti ara aquells temes que, a Vilafranca i al meu
entendre, cal abordar de manera urgent i amb la màxima eficàcia.
En primer lloc les polítiques socials. Treballar per la ciutat de les
persones, una ciutat inclusiva amb justícia social.
El benestar de les persones que viuen i conviuen en una ciutat neix de la
suma de tres aspectes bàsics:
• Assegurar la igualtat d’oportunitats en la consecució dels drets
socials.
• Tenir un entorn físic de qualitat.
• Tenir una bona convivència ciutadana. Això és una convivència
presidida pel civisme, pel sentiment de pertinença, pel
reconeixement dels altres i pel reconeixement de la diferència.
Una convivència que lliga les persones al seu entorn.
Malgrat que estem treballant per elevar el grau de compliment d’aquests
aspectes, Vilafranca és una ciutat que compleix de manera destacada
aquests paràmetres i això no és en va. Això respon a l’aplicació constant i
convençuda de polítiques d’esquerres des d’aquest ajuntament.
Per fer real la Vilafranca de les persones, treballem per la consecució dels
drets socials dels vilafranquins amb un programa d’atenció a la
dependència (gent gran, discapacitats, persones amb malaltia terminal) que
és d’ampli abast tant a nivell tècnic com econòmic. Gràcies a la
reestructuració interna dels Serveis Socials en els darrers mesos del 2008,
hem pogut atendre el 100% de les persones que esperaven que se’ls
elaborés el seu pla individual d’atenció a la dependència.
L'aposta per aquest dret social ens permet alhora fomentar el sector
d’ocupació que genera tota l’atenció a la dependència a través de tallers
d’ocupació i poder tenir cicles formatius d’auxiliar d’infermeria.
Això no treu, i aquest és el meu compromís, que cal seguir treballant per
poder obtenir més places de residència i els equipaments adients a una Vila
com la nostra. És a dir, la nova residència de gent gran i el segon
ambulatori.
En l’atenció a la dependència contemplem com un eix de treball
fonamental la idea de ciutat inclusiva. Volem seguir treballant perquè les
persones amb discapacitat puguin seguir millorant l'exercici dels seus
drets socials.
És conegut, i així vull que continuï essent, que l’Ajuntament posa vetllador
als infants de totes les escoles -públiques i concertades- que necessitin
aquest suport per a les hores lectives que no contempla el Departament
d’Ensenyament. Això bàsicament es concreta en l’horari del menjador i en
les activitats de colònies i sortides. L’objectiu és doble: evitar la
discriminació dels infants en l’accés a un servei pel fet de patir una
discapacitat i alhora ajudar les famílies en la conciliació de la vida laboral.
Però possiblement és el moment de fer un especial èmfasi en l’àmbit de
l’atenció als infants i a les seves famílies. Sempre, però especialment en
èpoques de crisi, són fonamentals les polítiques de suport a les famílies.
Les famílies, amb totes les seves formes possibles, són el nucli on creixen i
es fan persones els nostres infants. És imprescindible garantir la igualtat
d’oportunitats per a totes elles.
Vull destacar aquí l’ampliació del servei de bus urbà amb 3 línies i la
gratuïtat per als escolars i acompanyants, jubilats, pensionistes i persones
amb dificultats de mobilitat.
Sóc un ferm convençut que de la qualitat dels vincles, de les seves
relacions amb els adults, de l’exemple dels seus professors, dels seus
polítics, dels mitjans de comunicació..., els infants faran la composició del
món que els envolta.
Estarem tots d’acord que en aquest aspecte la societat actual té un gran
deute amb els infants. Crec i aposto per fer un gran esforç col·lectiu per
tal de ser millor mirall per als nostres menuts. Tenir uns pares i mares
confiats, amb feines estables, amb un benestar físic, emocional i econòmic
són la millor garantia de tenir uns infants confiats, estables des del punt de
vista físic i emocional i, en definitiva, feliços. Però, de retruc, és la millor
garantia de tenir en un futur una societat més saludable i més equilibrada.
La realitat encara ens diu que som molt lluny d’aquí. Més que mai ens cal
treballar molt, amb afany i constància, dia a dia i pas a pas.
El nou context de crisi ens porta a destinar un esforç importantíssim a
pal·liar els seus efectes dins les famílies. En aquest sentit, amb la
implementació del projecte de reutilització i gratuïtat dels llibres de text
a totes les escoles també hem aconseguit un ajut directe a les famílies.
Aquest ha estat un projecte complex, però que ens situa com un dels pocs
municipis catalans que ho té desenvolupat d’una manera completa tant en
l’escola pública com en la concertada.
Mai com ara tantes famílies tenen hipotecats els seus habitatges. Mai com
ara la feina és un bé escàs. Cal assegurar el dret a l’habitatge, ara
perillosament amenaçat i amb les despeses que genera, a tantes famílies
que s’han vist abocades a l’atur. Nous segments de la població entren en la
franja d’una nova pobresa. És una franja que es nodreix de les classes
mitjanes i tots som susceptibles de formar-ne part.
Un segon eix de treball seria l'espai públic com espai de qualitat, espai
de convivència, espai de cohesió social. Com sempre ha dit l’alcalde
Marcel Esteve, la tranquil·litat ciutadana.
L'espai públic és definidor del nostre projecte de ciutat. Com a
mediterranis que som, sempre se li ha donat molta importància a l’espai
públic. En un moment de tants canvis demogràfics, socials, d’hàbits, amb
elements que pressionen i sobrepressionen l’espai públic, aquest serà un
objectiu bàsic en aquests dos anys de mandat.
Perquè l’espai públic és l’escenari on conviuen usos molt diferents, és
l’espai on la cohesió o descohesió social es fa més evident. És el lloc on
entren en col·lisió els drets individuals. És per tot això que intervindrem en
aspectes que tenen a veure amb arranjar físicament els carrers i les places.
Aquesta setmana hem adjudicat les obres del Fons Estatal d'Inversió
Local. És un conjunt de 10 projectes, amb un valor de més de 6 milions
d’euros, que han de servir per millorar la via pública i fomentar l’activitat
econòmica i l’ocupació. Després de les últimes setmanes de revisió dels
projectes ja els tenim a punt per posar-los en marxa. Ara vindrà tota la feina
de coordinació i seguiment d’aquestes obres intentant reduir en la mesura
que sigui possible les molèsties a la ciutadania.
És important tenir nets i endreçats els carrers, com ho és també el treball
conjunt amb els barris, que ens permet anar més enllà del que ens mostra
l’estat més o menys deficient d’un carrer.
Us asseguro que aquesta serà una voluntat bàsica però que anirà molt més
enllà.
Cohesionar Vilafranca i fer-ho des dels seus barris ha estat una voluntat
d’aquest govern, que vol avançar encara més en aquesta manera de fer.
En aquest àmbit vull destacar projectes com el desenvolupament de la Llei
de Barris de l’Espirall, la sol·licitud d'una nova proposta de Llei de Barris
per a Sant Julià i les millores al barri del Centre. Aquest eix de
transformació Espirall-Centre-Sant Julià ens ha de permetre posar en valor
tots aquests espais públics que és el nostre patrimoni més preuat. Són
projectes que també són iniciativa d’altres grups municipals.
L’inici dels ajuntaments democràtics es va caracteritzar per una
transformació de les ciutats, del seu espai públic. Avui, trenta anys després,
ens tornem a trobar en un moment clau per fer d’aquest espai públic un
entorn que permeti avançar en el sentiment de pertinença, generar
complicitats i tenir un percepció de seguretat. En definitiva, més
proximitat.
Un tercer eix serien les Oportunitats, l'Ocupació, la Generació
d’activitat econòmica.
Com a institució tenim la responsabilitat, la capacitat i la voluntat de tirar
endavant projectes que afectin el model social, la promoció econòmica de
Vilafranca i que permetin la transformació de la ciutat i el reforçament de
la seva capitalitat.
Aquesta no és una voluntat nova. En tot cas us expresso una voluntat
renovada. El model educatiu que aquest ajuntament ha tirat endavant
dintre de les seves competències és modèlic arreu de Catalunya i així vull
que continuï sent. Des de l’aposta decidida per l’educació dels més petits
amb l’àmplia oferta de llars d’infants fins al nou projecte Aprendre a
Vilafranca, que contempla aquesta visió integradora de l’educació al llarg
de tota la vida, en són exemples palpables.
En un moment com l’actual, la potent xarxa d’atenció a les persones
desocupades que desplega l’Ajuntament des de la Fassina és una eina
bàsica per ajudar tots aquells que es troben en situació d'atur.
Aquesta política de formació i ocupació i alhora de rehabilitació d’espais
patrimonials ha deixat el seu llegat en equipaments com els claustres de
Sant Francesc, l’Escorxador, la Fassina i, més recentment, Cal Berger o
tota la recuperació que s’està executant dels entorns naturals més propers a
Vilafranca com són les rieres o la muntanya de Sant Pau.
Però sobretot, si en alguna cosa deixa el seu llegat és en la seva funció
bàsica d’ajudar, en un moment complicat, les persones desocupades a
engegar un nou itinerari professional.
I tant important són aquestes polítiques d’ocupació com el fet de no deixar
sols els emprenedors. Hem d’acompanyar-los en el procés de creació de la
seva empresa. Així ho hem vingut fent des de fa més de vint anys i així ha
de continuar sent.
És evident que des d’un ajuntament no podrem modificar els tipus d’interès
ni injectar líquid al sistema financer, però com a alcalde sí que em puc
comprometre a impulsar totes les polítiques actives necessàries per fer front
a aquesta crisi.
I faré tots l’esforç necessari perquè la capacitat inversora de
l'Ajuntament no s’aturi ni s’ajorni. Les inversions previstes per al 2009 no
poden esperar més.
Tot això ho treballarem colze a colze amb els ciutadans i ciutadanes
afavorint la seva participació en la presa de decisions de l’Ajuntament.
Continuarem amb tots els processos de participació ciutadana iniciats i
n’engegarem de nous.
Aquesta és la Vilafranca que imagino, una Vilafranca plural que doni
respostes als qui busquen habitatge, a les famílies (nucli bàsic de
convivència), als joves, als qui volen crear la seva pròpia empresa, als
comerciants... que doni respostes a les persones amb especials dificultats
per accedir al món laboral, als nouvinguts, amb els seus drets i deures, als
qui volen una Vilafranca amb més cultura, on tothom pugui practicar
l'esport...
També vull posar en marxa els propers dies més mesures de caràcter
urgent per afrontar la crisi econòmica. La concreció de les mesures
immediates en aquests tres àmbits que veuran la llum en els propers
dies és la següent:
- Elaborarem de forma urgent un pla que tingui com a objectiu fer front a
les noves necessitats socials que s’estan donant. Aquest pla ha de
contemplar:
Incrementar el suport a les entitats que duen a terme una tasca
social per ajudar a aquells que més ho necessiten.
Ampliar els recursos adreçats a les famílies que tenen dificultats
per a conservar el seu habitatge i pagar les obligacions que se’n
deriven.
Reforçar l’àrea d’educació, garantint que tots els nens i totes les
nenes de Vilafranca puguin participar en les mateixes activitats,
prestant especial atenció a aquells infants que tenen algun tipus de
discapacitat i a aquelles famílies que tenen problemes econòmics.
- En un moment en que s’iniciaran tantes obres de millora a la via pública
en tots els barris de la vila (l'eix Cid-Pines, els carrers General Vallès,
General Cortijo, primer tram del carrer Sant Pere, un nou aparcament al
Poble Nou, el carrer Torrelles de Foix, etc.), hem preparat un important
dispositiu per informar els veïns i veïnes de Vilafranca de l’impacte que
aquestes obres tindran i que disposin d’un contacte fàcil amb els inspectors
d’obres per tal de poder garantir l’atenció davant de les possibles molèsties
que es puguin ocasionar.
- Activarem un servei en horari de tarda que pugui reduir el temps de
detecció i solució de les urgències en el manteniment de la via pública.
- Finalitzarem un pla d’accessibilitat a Vilafranca per garantir que tots els
ciutadans i ciutadanes es puguin moure per tota la vila sense cap
impediment a la seva mobilitat.
El darrer eix d’actuació immediata s’ha de centrar en el món del treball.
En aquest sentit, proposo que en les properes setmanes s’aprovi un paquet
de mesures que contemplin:
- La creació de nous plans d’ocupació tenint en compte la demanda real de
treball que hi ha a la nostra comarca. Cal potenciar la formació laboral
dels joves que busquen una primera ocupació.
- També ha de contemplar la formació d’aquelles persones que s’han
quedat a l’atur i que per raons d’edat o de manca de demanda de la seva
activitat professional poden tenir dificultats per trobar una nova ocupació.
No es tracta tant sols de crear ocupació, sinó de crear ocupació de
qualitat . Per tant, cal incentivar la formació d’aquests ciutadans i
ciutadanes en les noves activitats que poden demandar treball, estimulant la
creació, sempre que sigui possible, d’autoocupació en el sector serveis.
- Proposarem noves ajudes a la promoció de l’ocupació autònoma que
està previst que entrin en vigor durant el proper mes d’abril. Aquests ajuts,
que els autònoms hauran de gestionar durant els primers dos mesos
d’activitat, hauran d’estar avalats pel centre Àgora de l’ajuntament i
consistiran en quantitats econòmiques a fons perdut que aniran des dels
4.000 als 8.000 euros depenent de la situació dels emprenedors.
- La Societat Municipal d’Habitatge sol·licitarà el crèdit de 500.000 euros,
ja aprovat per tots els grups municipals en el si del consell de la Societat.
Aquest crèdit es destinarà a la rehabilitació d’habitatges al centre
(incloent el carrer Sant Pere) donant feina a les petites empreses locals.
Aquests 500.000 € s’afegiran a la quantitat ja aprovada en el Ple per
aquesta actuació.
- Revisarem immediatament els procediments de concessió de llicències
urbanístiques d'obres i d'activitats per agilitar els tràmits, i ampliarem els
supòsits de simple comunicació prèvia per obrir una activitat econòmica.
Aquesta mesura és especialment adient en etapes de crisi i no contradictòria
amb el compliment de les garanties urbanístiques i mediambientals.
Per tirar endavant aquestes mesures cal el consens polític i el compromís
dels diferents grups. Es per això, en els propers dies, em posaré en
contacte amb tots els portaveus per tal de mantenir una primera reunió. No
podem perdre temps, els ciutadans i ciutadanes es mereixen respostes
immediates.
En aquest mateix sentit, la propera setmana convocaré les Associacions de
Veïns i les entitats que treballen amb finalitats socials, per fer-les partícips
de les diferents actuacions a fer, demanar-los la seva opinió i la seva
col·laboració.
Cal treballar junts, grups polítics, societat civil i tots els ciutadans i
ciutadanes per superar els moments difícils i preparar un futur millor a les
generacions que vindran.
Pel que fa a la gestió de l'alcaldia i de l'equip de govern, vull
manifestar una proposta de millora interna i un compromís molt clar
en aquest sentit.
Com no pot ser d’una altra manera, el govern es compromet a adoptar la
iniciativa, a treballar intensament, a sotmetre els projectes al consistori i a
dialogar.
Som un govern obert, amb voluntat d’entesa i amb l’objectiu de propiciar
grans acords especialment en assumptes estratègics de ciutat. Volem
cercar el major consens possible, sense excloure cap grup municipal.
És a partir de l’anàlisi de la situació global i local, de l’escenari que les
urnes van donar el maig del 2007 a Vilafranca i de la necessitat de posar en
funcionament el motor polític d’aquest Ajuntament, que, de forma pública,
clara i inequívoca, faig algunes propostes concretes que desitjo siguin
estudiades, analitzades i resoltes de forma urgent en els pròxims dies:
- Com vostès saben la Junta de Govern és l’òrgan de gestió
del govern més important, ja que té la gran majoria de les
competències delegades. Des d'ara ofereixo la possibilitat
d’assistència i de participació directa dels regidors i
regidores que no són del govern en les juntes de govern
local que se celebren setmanalment. Aquesta és una
proposta clara de voluntat de transparència i per facilitar
l’accés de la resta de regidors i regidores a la tasca de
govern.
- Per garantir la màxima participació en els òrgans
d’informació i de decisió d’aquest Ajuntament,
formalitzarem un procediment per als dictàmens que
s’aproven inicialment per Junta de Govern i després s'han
de sotmetre a aprovació final pel plenari municipal. Des
d’aquest punt de vista, s’aprovarà un protocol de
l’itinerari dels diferents expedients en funció del seu
contingut garantint en tot moment la participació efectiva
de tots els grups municipals. Aquest és un aspecte
clarament de millora que portarem a consideració de la
resta de grups a la propera Comissió informativa de
seguiment del govern.
- Per garantir un espai de treball entre el govern i la resta de
grups municipals, proposo fer una Comissió de seguiment
del govern cada quinze dies, una abans del Plenari
Municipal i una altra després.
- Per reforçar l’acció de govern, des de l’Alcaldia m’ofereixo
per assumir directament algunes delegacions
específiques que facin referència als principals projectes de
ciutat ja sigui en l’àmbit de l’urbanisme o dels serveis
d’atenció a les persones.
- Finalment, vull convidar a aquells grups municipals amb
els que compartim més propostes programàtiques a
participar directament del govern. Aquest pot ser un
aspecte clau per millorar la governabilitat a l’Ajuntament.
És a dir, en aquest mateix moment, obro el govern de
Vilafranca als grups que així ho desitgin perquè entrin a
formar-ne part, amb la proporcionalitat lògica i amb les
condicions que es pactin amb cada portaveu, de forma
urgent i sobre la base del model de ciutat i dels projectes
que puguem compartir. En els propers dies convocaré els
diferents grups per iniciar les converses necessàries.
Un darrer missatge final. Per fer que tot això sigui realitat tenen el meu
compromís i el de tot l’equip de govern. Esmerçarem tots els esforços
necessaris per assegurar la governabilitat d’aquesta institució, que és
imprescindible en aquests moments de crisi econòmica. Vilafranca té un
patrimoni col·lectiu, la seva ciutadania, que és el principal actiu per
combatre les dificultats, la seva força col·lectiva.
Des de Vilafranca, capital del Penedès, vull treballar amb la resta
d’Alcaldes i Alcaldesses per reforçar Vilafranca i el Penedès com un
territori que sigui un referent en el nostre país.
Compto amb tots vostès des de la discrepància lògica que significa formar
part de formacions polítiques diferents, però amb la complicitat que tenim
pel fet de treballar per un objectiu comú que es diu Vilafranca. Per la
igualtat d’oportunitats i la justícia social, per una sola ciutadania.
Moltes gràcies a tots i a totes.
Visca Vilafranca i visca Catalunya.
Francisco Romero Gamarra