Breu resum de la llengua catalana

1. EI naixement de I'idioma (4 -7)

3. EI catala escrit durant I'edat mitjana. (15-20)

Breu resum de la llengua catalana

4. Els segles XVI, XVII i XVIII (21-23)

5. EI segle XVIII: de I'opressió política al desenvolupament económico (24-27)

6. La Renaixenea (28-30)

Breu resum de la llengua catalana

7.La codificació del català modern (31-33)

8.EI primer terç del segle XX (34-35)

9.EI franquisme (36-42)

10.Situació actual de la llengua catalana. (42-45)

1. Els primers pobladors de Catalunya parlaven Ilengües preromanes. L’ ocupació romana fou fins al segle V dC. La principal dominació va ser cultural i lingüística.

1.EI naixement de I'idioma

2. Anomenen romanització el procés pel qual es produí I'adopció de la Ilengua i de la cultura lIatines per part dels autóctons. (llatí vulgar)

1.EI naixement de I'idioma

CIUTATS EN ÈPOCA ROMANA

3. L'lmperi romà es va fondre amb la dels visigots. El regne visigótic va desaparéixer amb I'arribada dels àrabs (711), que van conquerir en pocs anys la Península. La península Ibérica majoritariament arabitzada, lIevat de la franja nord, on els diferents parlars romànics anaven prenent més forma, com el català.

1.EI naixement de I'idioma

VISIGODOS

4. La frontera entre els francs i els àrabs s'establia al Ilarg de la línia del rius Cardener-Llobregat-Segre.

5. La independéncia de Catalunya es va iniciar quan Borrell II (947-992), comte de Barcelona, trenca el lIigam de vassallatge amb el rei franc Hug Gapet..

1.EI naixement de I'idioma

•La confederació catalanoaragonesa va valer expandir-se cap a Occitania, peró va fracassar i al final es va iniciar I'expansió cap al sud musulmá

2.L'expansió de la corona catalanoaragonesa (segles XIII-XV)

• Les diverses conquestes i posteriors repoblaments del rei Jaume I el Conqueridor va definir els actuals Iímits del domini lingüístic, que va acabar amb la repoblació catalana de I'Alguer (1354).

2.L'expansió de la corona catalanoaragonesa (segles XIII-XV)

Jaume I el Conqueridor

• El Regne de Valéncia els catalans van dominar la part costanera i els aragonesas van controlar la part interior.

2.L'expansió de la corona catalanoaragonesa (segles XIII-XV)

•Gran part dels musulmans del País Valencia van continuar vivint i parlant I'arab fins que al 1609 els van expulsar.

2.L'expansió de la corona catalanoaragonesa (segles XIII-XV)

ALQUERIA DE SILLA. ÈPOCA MUSULMANA

•L'espai que van deixar buits els van repoblar amb gent la gran majoria parlava castellà i es va produir una castellanització.

2.L'expansió de la corona catalanoaragonesa (segles XIII-XV)

Dominis territorials catalans al segle XIV

• En el segle XIV la Corona va continuar expandint-se amb la incor-poració de les illes de Sicilia (1282) i Sardenya (1354), dels ducats d'Atenes i Neopatria (1379) i, finalment, del regne de Napols (1443). Llevat de l'Alguer, el català no s'implanta en aquestes te-rres,

2.L'expansió de la corona catalanoaragonesa (segles XIII-XV)

Corona s'anava convertint en una gran potència política i comercial. i el català adquiria el rang de la Ilengua europea de prestigi.

REI JAUME I EL CONQUERIDOR

2.L'expansió de la corona catalanoaragonesa (segles XIII-XV)

• Durant el segle XIII va apareixer la figura de Ramon Llull (1232-1315), primer escriptor europeu a fer servir la Ilengua própia per a tractar de qüestions científiques, filosófiques i teológiques.

3.EI catala escrit durant I'edat mitjana

RAMON LLULL

3.EI catala escrit durant I'edat mitjana

• Llull va ser el creador de la prosa en catala perque ell va ser el primer a utilitzar-Ia per tot arreu, incloent aquelles funcions reservades al llatí.

3.EI catala escrit durant I'edat mitjana

• Al segle XIV per obra de la Cancelleria Reial,, van fixar i unificar la Ilengua escrita catalana. El segle XV va ser el Gran Segle de la literatura catalana, amb figures com Joanot Martorell i Ausias March.

3.EI catala escrit durant I'edat mitjana

• A I‘època medieval, la Ilengua catalana es va estendre geogràficament i a més va ser la lIengua nacional d'un Estat poderós.

AUSIÀS MARCH

3.EI catala escrit durant I'edat mitjana

• El SV també va ser I'inici del declive polític, amb I'elecció de Ferran d'Antequera en el compromís de Casp (1412). El 1479 va tenir lloc la unió dinàstica de la Corona catalanoaragonesa i la castellana.

CORONA D’ ARAGÓ S.XV

3.EI catala escrit durant I'edat mitjana

• La mort de Germana de Foix va fer que les dues corones estiguessin separades.

MANUAL COMPROMIS DE CASP

4.Els segles XVI, XVII i XVIII

• Es va produir la progressiva supeditació política, cultural i lingüística de la Corona d'Aragó a Castella.

• Al segle XVII la política expansionista i absolutista va provocar les revoltes de Portugal i de Catalunya (Guerra dels Segadors, 1640-1652), que va acabar amb la independencia de Portugal (1640) i amb la derrota de Catalunya.

4.Els segles XVI, XVII i XVIII

• La Catalunya del nord va passar a mans de LLuís XIV de França el rei del Sol.

• Al sud deis Pirineus la lIengua catalana va resistir als cops castellanitzadors gracies a la seva important tradició cultural i literaria, com també gracies a I'oficialitat única del catala en els regnes corresponents, com la Generalitat o el Consell de Cent.

4.Els segles XVI, XVII i XVIII

• Des del segle XVI la literatura culta va anant disminuint i sovint va ser de baixa qualitat, sobretot en comparació amb la del s. XV.

• El castella va anant guanyant posicions com a Ilengua principal, per a I'expressió culta i va ser un signe de prestigi, i distintiu de c1asse.

• Fins a inicis del XVII la lIengua catalana va continuar essent la lIengua parlada per la immensa majoria de la població, monolingüe catalanoparlant.

5.EI segle XVIII: de I'opressió política al desenvolupament económico

• En el segle XVIII va començar la Guerra de Successió. La Guerra de Successió va crear un conflicte armat entre els partidaris de I'arxiduc Carles d'Austria i el frances Felip de Borbó.

• El primer li va fer costat a la Corona d'Aragó. El segon li van donar soport a Castella

FELIP V

CARLE

S

D’À

USTRIA

5.EI segle XVIII: de I'opressió política al desenvolupament económico

• A mesura que les tropes castellanofranceses anaven conquerint els territoris de I'antiga Corona d'Aragó, s'hi anaven imposant la Ilengua, les Ileis i les institucions de Castalla a través del Decret de Nova Planta

5.EI segle XVIII: de I'opressió política al desenvolupament económico

• La promulgació deis Decrets de la Nova Planta va provocar I'enderrocament de I'ordre constitucional deis antics territoris de la Corona d'Aragó, amb I'abolició de les institucions propies les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent.

el Consell de Cent.

5.EI segle XVIII: de I'opressió política al desenvolupament económico

• El 1765 Carles III va imposar el castella als tribunals i a I'ensenyament essent precisament I'extensió de I'alfabetització un dels factors principals de castellanització. Encara que el poble no va deixar d'utilitzar la lIengua catalana.

6. La Renaixenea La renaixença és el moviment de redreçament de la cultura i de la Ilengua catalana

6. La Renaixenea

Un dels objectius de la Renaixença va ser la recuperació de la lIengua com a vehicle d'expressió literària i en tots els generes.

6. La Renaixenea

Aixo es va aconseguir als anys 80 amb els jocs florals, on van apareguer escriptors de la talla de Jacint Verdaguer en poesia, de Narcis Oller en novel·la o d'Ángel Guimera en teatre

7.La codificació del català modern

• Una de les necessitats que s'havia de fer després de la Renaixença va ser el de normativitzar I'idioma. L'idioma havia perdut part de la seva frescor

per a recobrar la seva categoria de lIengua culta urgía disposar d'una ortografia unitaria.

El 1906 es va celebrar a Barcelona el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana en aquest congrés es va crear l’ academia de la lIengua.

7.La codificació del català modern

• Aquesta tasca de regulació de I'idioma es va completar amb la publicació de la gramatica (1913) i del diccionari oficials (1932), obres signades per Pompeu Fabra.

7.La codificació del català modern

• El resultat d'aquesta feina normativitzadora va ser una Ilengua moderna, apta per a tots els ambits d'ús i reflex de la unitat dels territoris de parla catalana

8.EI primer terç del segle XX

• Tret del parèntesi de la dictadura militar de Primo de Rivera el qual va dissoldre la Mancomunitat de Catalunya, fundada y presidida per Enric Prat de la Riba, el catala s'usava en tots els àmbits de la vida pública i cultural.

MANCOMUNITAT

8.EI primer terç del segle XX

• Es pot afirmar que als anys trenta s'estava liquidant la situació de diglòssia heretada de les etapes anteriors

9.EI franquisme

• La rebel·lió militar de 1936, va provocar que la guerra civil. La victoria feixista va comportar la supressió del regim democratic i, per tant, I'abolició de l'Estatut d'Autonomia i de les institucions, a més de la supressió de totes les Ilibertats democràtiques.

9.EI franquisme

• Va haver-hi un intent de genocidi cultural, que va comportar la prohibició del catala en qualsevol ambit públic o oficial.

9.EI franquisme

• El franquisme va forçar a I'exili 100.000 catalans, entre els quals destacaven escriptors de renom. D'altres van viure a I'exili interior.

• La població de totes maneres utilitzaven el català en un àmbit familiar o col·loquia

9.EI franquisme

• A finals dels anys cinquanta, I'arribada d'immigració que cada vegada adquiria dimensions desconegudes fins aleshores, amb els desplaçament cap a les zones industrials de Catalunya de les zones peninsulars més deprimides

CARTELLS GUERRA CIVIL

9.EI franquisme

• Un nou factor desestabilitzador va ser el boom turístic dels anys seixanta, espacialment a les IlIes.

FOTOGRAFIA GUERRA CIVIL

9.EI franquisme

• Durant els anys seixanta el régim es va veure obligat a obrir-se i ser menys intolerant amb relació a certes manifestacions culturals

CARTELLS

9.EI franquisme

• El moviment de recuperació va tenir més força al Principat que a les Illes o al País Valencia.

CARTELLS

10.Situació actual de la

Llengua catalana.

• Amb la mort del dictador va arribar la democràcia.

10.Situació actual de la !

lengua catalana.

• Aconseguint una constitució espanyola i l’anulació de les institucions franquistes

Manifestació a Barcelona l'11 de setembre de 1977, per a la recuperació d'un estatut d'autonomia, de les institucions de la Generalitat

10.Situació actual de la !

lengua catalana.

• En els darrers anys la presència del catala ha augmentat a I'ensenyament, a la vida pública, als mitjans de comunicació.

MAPA IDIOMES ESPANYA DES DE 711 FINS AVUI DOMINI LINGÜÍSTIC DE LA

LLENGUA CATALANA

CLOENDA