Post on 13-Oct-2020
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 133
CAMP D’EXPERIMENTACIÓ DE LA PROTOHISTÒRIA (CEP). El procés de
l’arquitectura. La restitució d’ un taller de premsat d’època ibèrica (cases 15 i 16)
1. OBJECTE DEL PROJECTE
El present projecte té per objecte la realització dels treballs d’arquitectura experimental
a la fortalesa ilergeta dels Estinclells (Verdú, l’Urgell).
2. AUTORS DEL PROJECTE
Equip Estinclells1
3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
3.1. Situació
El poblat ibèric dels Estinclells és un assentament ilerget del segle III aC situat a la
comarca de l’Urgell. Es troba ubicat en una punta d’un promontori allargassat del terme
de Verdú, envoltat de planes fèrtils. Actualment, sota la seva falda sud, hi circula la
carretera que va de Tàrrega a Sant Martí de Maldà. Es troba situat a 5 Km de Verdú i a
7 Km de Tàrrega. L’accés al jaciment és fàcil. El tram final es fa per un camí de terra de
150 metres de recorregut.
1 David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, Conxita Ferrer Àlvarez, Jordi Morer de Llorens, Josep
Pou Vallès, Oriol Saula Briansó
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 134
Es tracta d’un conjunt d’estructures força complet i relativament ben conservat que
constitueix un clar exemple del que seria un poblat ibèric de reduïdes dimensions, però
amb una entitat defensiva i de control de territori destacable.
3.2. Antecedents
Gràcies a les diferents intervencions dutes a terme, excavacions programades dins del
marc del projecte d’investigació i dues intervencions d’excavació i consolidació fetes
ens els tres Plans d’ocupació sol·licitats els anys 2003, 2004, 2005 i 2010, s’ha excavat
la pràctica totalitat del jaciment (s’ha recuperat gairebé tot el tram urbanístic de
l’assentament) recuperant-se en un estat més que acceptable més de la meitat de les
cases de l’assentament.
Conegut des de començaments del segle XX, el poblat ibèric dels Estinclells ha
esdevingut durant els darrers anys un referent fonamental per al coneixement de la
cultura ibèrica ilergeta. El major impuls que ha tingut la investigació del jaciment ha
estat gràcies al Servei d’Ocupació de Catalunya juntament amb el Consell Comarcal de
l’Urgell. Ambdues institucions han dut a terme, l’any 2003-04, 2004-05, 2005-06 i
2009-10 sengles Plans d’Ocupació que, a banda de potenciar el coneixement científic
del jaciment, han contribuït de forma decisiva a la seva preservació i difusió social.
Gràcies a aquestes intervencions una part del jaciment ja és visitable.
El bon estat de conservació d’una gran part del jaciment, amb zones que conserven tota
la part construïda en pedra, i el fet de tractar-se d’una excavació realitzada amb
modernes tècniques d’excavació i d’anàlisis complementàries, ha permès obtenir prou
dades per plantejar una interpretació arquitectònica de les restes exhumades emprant
tècniques d’arqueologia experimental.
Els únics antecedents d’arquitectura experimental ibèrica duts a terme a Catalunya es
van desenvolupar al jaciment ibèric d’Alorda Park o les Toixoneres de Calafell (Baix
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 135
Penedès). Els anys1993 i 1994 es va desenvolupar el Projecte de reconstrucció del
poblat ibèric de Calafell2. Aquest pretenia transformar el jaciment arqueològic en un
model en el que fos comprensible la seva interpretació per un públic d’ampli espectre3.
3.3. La intervenció a realitzar
3.3.1. Consideracions prèvies
Per plantejar la intervenció s’ha optat per a la interpretació arquitectònica del conjunt
utilitzant els mateixos materials que els recuperats a l’excavació arqueològica del
jaciment i emprant tècniques d’arqueologia experimental. Allà on els resultats de les
excavacions no ofereixen informació s’ha cercat en altres jaciments de la mateixa època
o en la comparació etnogràfica.
Per a redactar el present projecte s’han tingut en compte les observacions fetes sobre la
mateixa interpretació arquitectònica original de l’assentament. Per completar la
2 El projecte va ser presentat en el marc de la I Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, celebrada en aquesta localitat entre els dies 20 i 22 de gener del 2000. Publicat a BELARTE, M.C.; POU,J.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (ed.): Tècniques constructives d’època ibèrica i experimentació arquitectònica a la Mediterrània. Actes de la I Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell. Arqueomediterrània, 6. Universitat de Barcelona. 2001. 3 Aquesta intervenció ha generat una notable bibliografia. Destaquen les següents publicacions: - POU, J., SANMARTÍ, J. i SANTACANA, J.: “La reconstrucció del poblat ibèric d'Alorda Park o de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès)”. Tribuna d'Arqueologia, 1993-94, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1995. Pàg. 51-62. - POU, J., SANMARTÍ, J. i SANTACANA, J.: “Hipòtesis constructives i experimentació a la ciutadella ibèrica de Calafell”. Miscel·lània Penedesenca 1996. Sant Sadurní d’Anoia, 1999. Pàg. 87-106. - POU, J.: “El projecte Ciutadella ibèrica de Calafell” . Segones jornades de patrimoni cultural i societat. Premià de Mar, 1999. Pàg. 43-50. - ASENSIO, D, MORER, J. i POU, J: “Técnicas de construcción protohistóricas a partir de la reconstrucción experimental de la Ciudadela Ibérica de Calafell (Taragona)”. Actas del II Congreso Nacional de Historia de la Construcción. A Coruña, 2000 - ASENSIO, D, MORER, J., POU, J., SANMARTÍ, J. i SANTACANA, J.: “El projecte d’interpretació arquitectònica de la ciutadella ibèrica de Calafell (Baix Penedès)”. Tècniques constructives d’època ibèrica i experimentació arquitectònica a la Mediterrània. Actes de la I Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell. Universitat de Barcelona, 2001. - POU, J.: “Piedra, tierra y madera: la arqueología experimental aplicada a la protohistoria”. Actas de los XV Cursos Monográficos sobre el patrimonio histórico. Reinosa, 2005.
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 136
informació s’ha dut a terme un estudi etnogràfic, entre d’altres, per part dels signants del
present projecte al nord d’Àfrica, més concretament a la zona de l’Atles i Antiatles
magrebí. Aquest estudi es va dur a terme els mesos d’abril de 2008 i el desembre de
2009 i va servir per obtenir dades sobre aquells aspectes de la dinàmica i evolució
constructiva d’edificacions fetes amb els mateixos materials que els emprats a la
fortalesa dels Estinclells i que no havien pogut ser documentats a través de l’observació
en el mateix jaciment arqueològic.
A diferència de l’esmentat projecte de Calafell, la intervenció que es proposa realitzar
no serà sobre les mateixes restes arqueològiques originals, sinó que es farà una recreació
a escala 1:1 a 100m aproximadament del mateix jaciment i amb la mateixa orientació
que els recintes originals. En aquest sentit, es reproduirà topogràficament el traçat dels
recintes objecte de la intervenció, això és els recintes 15 i 16, així com del fragment de
la muralla a la qual s’adossarien aquests recintes4. Cal dir que, en el sector del jaciment
corresponent a aquests recintes, no s’ha conservat el traçat original de la muralla que
encerclava tot l’assentament. És per això que, en aquest cas s’ha projectat el traçat de la
muralla que sí es conservava en altres zones del poblat, i es reproduirà emprant la
mateixa tècnica constructiva que l’original.
La llicència d’estudis atorgada a Ramon Cardona Colell durant el curs 2009 i 2010 ha
permès ordenar i plantejar tot el projecte futur sobre el jaciment, alhora que plantejar els
ponts necessaris per al seu aprofitament didàctic des del món de l’ensenyament.
3.3.2. Els materials
Els alçats dels murs de les cases i de la muralla s’aixecaran en pedra, essent la seva
alçada d’uns 50 cm. Aquests sòcols es bastiran tenint present la màxima alçada
conservada i que era la màxima alçada de la que disposaven aquests, tal com es desprèn
del fet que, a aquesta alçada el sòcol es trobava anivellat per poder continuar la
construcció amb material terrós. Damunt d’aquests murs petris, lligats amb morter de 4 La reproducció topogràfica serà duta a terme per l’empresa SAF de Verdú.
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 137
fang s’aixecaran les parets emprant tovots, ja que es tracta de l’únic sistema documentat
en el procés d’excavació.
En el cas de la muralla s’utilitzarà un mòdul per als tovots de 50x25x10 cm. En el cas
de les parets dels recintes s’empraran tovots de 40x35x10 cm ja que és un dels mòduls
documentats durant el procés d’excavació del jaciment. Puntualment s’utilitzaran tovots
de 26x14x11 cm, també documentats en l’excavació arqueològica. Per fer tovots
s’emprarà la mateixa terra recuperada durant el procés d’excavació, barrejada amb palla
i aigua. El resultat d’aquesta barreja és introduït dins de motlles de fusta, que donen la
forma i dimensions finals de cada tovot.
A diferència d’altres excavacions, en el cas del poblat dels Estinclells no s’ha
documentat la construcció basada en el sistema de tapial, per la qual cosa es descarta la
utilització d’aquest sistema.
Les cobertes van sostingudes amb bigues de fusta, col·locades a una distància de 50 cm
entre els seu centres, ja que, a manca de dades arqueològiques, es considera que aquesta
distància és suficient per mantenir el pes de la coberta i facilitar el trànsit pel seu
damunt. No es disposa d’informació arqueològica del mateix jaciment per saber com es
realitzaven els trams entre les bigues, però es disposa d’indicis per proposar un tipus de
coberta. Entre les restes dels enderrocs d’alguns dels recintes excavats s’han recuperats
fragments de coberta formats per argiles suposadament originàries de la mateixa zona
on es troba l’assentament. Alguns d’aquests fragments conserven empremtes de
vegetals. Analitzades macroscòpicament semblen correspondre a l’espècie Imperata
cylindrica encara actualment molt present a la zona i coneguda amb el nom de canya
xisca. S’han realitzat proves per determinar les empremtes que aquest material vegetal
deixa en una barreja d’argila i palla i els resultats han estat positius.
Per tant, es proposa un entrebigat format per brancatge d’entre 2 i 4 cm de diàmetre, el
qual serà cobert per la canya xisca que servirà de suport per a l’argila que serà barrejada
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 138
amb palla. La palla emprada serà la d’alguna de les espècies de cereals documentades al
mateix jaciment5.
Per sobre de la preparació descrita es col·locaran tres capes d’argila barrejada amb palla
que haurien de permetre impermeabilitzar les coberts evitant-ne filtracions d’aigua. Es
considera que tres capes d’entre 8 i 10 cm és l’aconsellable per aconseguir aquesta
impermeabilització. Això no exclou que s’haurà de dur a terme una programació de
manteniment a la qual es farà referència posteriorment. Malgrat que els paral·lels
consultats en l’estudi etnogràfic no poden ser copiats, atès que les construccions que es
realitzen actualment amb aquest sistema a la zona estudiada, totes utilitzen plàstics entre
les canyes i les capes d’argila, la informació oral proporcionada per constructors que
havien realitzat aquest tipus de construccions amb anterioritat a la utilització de plàstics,
apunten a l’aplicació d’un mínim de tres capes d’argila barrejada amb palla. Prèviament
a la seva aplicació, però, l’argila serà garbellada per apartar-ne els nòduls de mida
superior als 3-4 cm i que dificulten la formació d’una capa homogènia. La palla amb la
que es barrejarà l’argila també serà trinxada per aconseguir fragments no més grans de
5-6 cm per tal de facilitar una millor barreja d’ambdós materials (argila i palla). Un cop
més cal remetre’s a l’estudi etnogràfic per justificar aquesta actuació. La proporció entre
l’argila i la palla serà aproximadament de 4:1.
Els càlcul de material necessari per a realitzar la intervenció és el següent:
Tovots:
Muralla: 2800 tovots de 50x25x10cms
Recintes: 2187 tovots de 40x35x10 cms
En total seran 66 metres cúbics de terra (35 per la muralla i 31 per les cases).
5 L’anàlisi carpològica duta a terme per Daniel López, F. Xavier Cantero i Almudena Yagüe en diferents
estrats del recinte 15 ha revelat la presència de diferents cereals, sobretot blat i ordi).
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 139
Bigues de fusta:
114 bigues de fusta de 2,5m de llargada x 0,10/0,12 cm de diàmetre
20 bigues d'1m de llargada x 0,10/0,12 cm de diàmetre
2 bigues de 2,5m de llargada x 0,15/0,20 cm de diàmetre
19 bigues de 4,5m de llargada x 0,15/0,20 cm de diàmetre
A això caldrà afegir brancatge per cobrir uns 15 metres quadrats de cobertes, canya
"xisca" per escampar per sobre i uns 3 metres cúbics d'argila per a fer les cobertes, que
caldria barrejar amb palla de blat.
3.3.3. Descripció de la intervenció d’arquitectura expe1rimental
Pel que fa al tram de la muralla, que s’aixecarà en primer lloc (la totalitat de recintes
excavats s’adossen al mur perimetral, per la qual cosa es dedueix que aquest va ser
construït amb anterioritat als recintes), tindrà una llargada de 10m i una amplada
d’1,10m. L’alçada dels primers 50 cm serà realitzat amb pedres de mida gran, unides
amb fang. Per damunt s’alçaran 3,5m de paret terrosa formada per tovots de 50x25x10
cm units amb fang. L’alçada total de la muralla ve donada per l’alçada mínima que han
de disposar els recintes que s’hi adossen tenint en compte que cal incloure un pas de
ronda, tal com es descriurà posteriorment. A aquest alçat s’afegirà un ampit de tovots
rematat amb una filera de pedres lligades amb fang d’uns 80 cm d’alçada per 50 cm
d’amplada. D’aquesta forma s’aconseguirà una alçada exterior del tram de muralla de
gairebé 5m, alçada mínima per tal que la muralla sigui efectiva a nivell defensiu.
Pel que fa al conjunt format pels recintes 15 i 16 la proposta arquitectònica és aixecar
els murs amb tovots de 40x35x10 cm, reproduint un els models recuperats durant el
procés d’excavació del mateix jaciment. Aquestes mides s’ajusten perfectament a
l’amplada dels sòcols de pedra originals, la qual oscil·la entre els 45 i 50 cm. El sistema
de col·locació serà trencant les juntes de la filera immediatament inferior per tal de
donar una major consistència i estabilitat als murs.
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 140
Ambdós recintes presenten dues estances separades per un mur que els divideix en dos
habitacles. El més allunyat de la porta d’accés i que, per tant, té com a paret de fons la
muralla, es troba situat a 2,5m d’aquesta. L’excavació d’altres recintes del mateix
jaciment amb la mateixa disposició que els recintes 15 i 16 ha posat de manifest la
presència d’un segon pis en l’estança que es troba a tocar de la muralla6. Aquest fet s’ha
interpretat com la conseqüència de la necessitat de disposar d’un pas de ronda
suficientment ample com per permetre una circulació fluida de persones i, potser,
d’algun instrument defensiu. Aquest darrer fet és, però, difícil de demostrar, ja que no
s’ha recuperat cap element que faci pensar en la presència d’algun tipus d’armament
pesant, com per exemple una ballesta. En tot cas, la presència d’aquesta segona planta
és segura, ja que, d’altra banda, resultaria molt difícil l’accés a la part alta de la muralla
que, cal recordar, ha de disposar d’una alçada mínima de 4m per tal de ser efectiva.
6 Els resultats de les excavacions de la fortalesa dels Estinclells, especialment de la distribució i
característiques dels diferents recintes, han estat abastament donats a conèixer. En destaquen les següents publicacions: - ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. i SAULA, O.: “El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell): un assentament fortificat ilerget del segle III aC”. Revista d’Arqueologia de Ponent, núm. 13. Lleida, 2003. - ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. i SAULA, O.: “Noves dades sobre el nucli fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, Urgell)”. XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Món Ibèric als Països Catalans. Puigcerdà, 2005. - ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. i SAULA, O.: “Noves investigacions arqueològiques a l’assentament fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, Urgell)”. Oppidum, núm. 3. Solsona, 2005. - ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; MORER, J.; POU, J. i SAULA, O.: “El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell): un assentament fortificat ilergeta del segle III aC”. Tribuna d’Arqueologia 2003-2004. Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2005. - ASENSIO, D.; CARDONA, R.; FERRER, C.; GARCIA-DALMAU, C.; MORER, J.; POU, J. i SAULA, O.: “L’arquitectura domèstica en el nucli fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), segle III aC”. L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (1r mil·lenni aC). Actes de la IV Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell-Tarragona, 6 al 9 de març de 2007). Arqueomediterrània 11. Universitat de Barcelona, 2009.
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 141
Casa 15
Casa 16
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 142
Planta de la casa 15
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 143
Planta casa 16
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 144
Per tant, els recintes més propers a la muralla disposaran d’un trespol a la mateixa
alçada que la coberta del recinte anterior. Aquest es farà amb bigues de fusta recobertes
a la part superior amb el mateix sistema que el descrit en l’apartat de materials. En
aquest cas, però, s’experimentarà un altre sistema de col·locació de les bigues. Atès que
aquest espai és de dimensions més reduïdes que el primer recinte al qual s’accedeix des
de l’exterior, les bigues necessàries no ultrapassen en cap cas els 2,5m de llargada. Així,
tant el pis del trespol com la coberta superior de la segona planta es cobriran amb bigues
d’entre 10 i 12 cm de diàmetre col·locades una a tocar de l’altra. Per sobre d’aquesta
base es regularitzarà amb canya xisca i s’aplicaran les capes d’argila barrejada amb
palla anteriorment descrites.
Experimentació amb canya xisca
L’acabat final d’aquestes parets alçades a base de tovots serà un arrebossat fet amb el
mateix material amb la que es fabriquen aquests, la qual cosa donarà un aspecte
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 145
uniforme a la construcció. Es deixaran alguns fragments de paret sense arrebossar per
poder incorporar l’explicació del sistema constructiu al discurs didàctic.
La diferència d’alçada entre els recintes més propers a la muralla i els que donen a la
façana de les cases permetrà l’obertura d’un pas entre aquests recintes a l’alçada de
l’altell del recinte posterior. D’aquesta manera es podrà accedir al terrat dels recintes
davanters. En les construccions amb coberta plana que encara es conserven a l’actualitat
a les zones de la Mediterrània i de l’Àfrica subsahariana els terrats són utilitzats com un
espai més per a desenvolupar-hi activitats de diverses característiques. A través d’una
senzilla escala de fusta es podrà accedir, al seu temps, des del terrat dels recintes
davanters al dels recintes adossats a la muralla.
Pel que fa a les cobertes, la ubicació de les cases en la xarxa viària marca la direcció
dels desguassos i orientacions d’aquestes, que havien de lliurar les aigües vers la zona
central del poblat, per tal de poder ser acumulada a la gran cisterna central. Es plantegen
dues hipòtesis possibles: fer la coberta plana, seguint els models de l’arquitectura púnica
i la popular nord-africana, grega i eivissenca, o bé fer cobertes amb pendents més
pronunciades. S’opta per la primera en base als paral·lels etnogràfics documentats en
l’estudi realitzat al Marroc anteriorment esmentat.
Les cobertes seran rematades amb una revora al seu voltant. La funció principal
d’aquestes serà que l’aigua de pluja que caigui al seu damunt sigui conduïda cap a unes
obertures que es faran expressament per afavorir-ne l’evacuació. En aquests punts de
sortida d’aigües pluvials es col·locarà una pedra o una fusta de perfil còncau incrustada
a la paret que evitarà que l’aigua regalimi directament sobre la paret. Els desguassos
pluvials d’aquests recintes es faran en direcció cap al que era el carrer que, en el poblat
original, transitava entre la cisterna central i els edificis perimetrals, ja que l’aigua era
conduïda cap a la cisterna per ser aprofitada per al consum.
Un dels principals problemes que s’han detectat en construccions fetes amb materials
terrosos ha estat l’encaix de la barreja d’argila i palla amb parets verticals a les quals
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 146
aquesta s’hi lliurava. L’argila és un material que es dilata o es contrau en funció de la
humitat que absorbeix. Així, en èpoques de calor i/o d’humitat molt baixa, aquest
material se separa de les parets, ja siguin de pedra o de terra. Aquest fet provoca que,
quan es produeix un nou episodi de pluges tinguin lloc filtracions per l’espai entre la
paret i la coberta, provocant que la humitat penetri als elements vegetals (canyes i
bigues) la qual cosa acaba provocant que aquestes es podreixin.
L’encaix entre la coberta dels recintes anteriors i la paret sobrealçada amb tovots que
separa aquests recintes amb la segona planta dels recintes adossats a la muralla es
solucionarà fent que l’arrebossat de la paret de tovots s’apliqui amb posterioritat a la
coberta dels recintes anteriors, tapant d’aquesta manera els possibles espais entre la
coberta d’argila i palla i la paret. Finalment, caldrà preveure la col·locació de portes en
els espais de pas entre la coberta d’aquests recintes i l’altell dels recintes adossats a la
muralla per evitar l’entrada d’aigua de pluja a l’interior d’aquest.
3.4. Consideracions finals
Un dels principals problemes que afecta la construcció a base de terra i amb cobertes
d’elements vegetals és la humitat. Per controlar aquesta, quan els diferents recintes del
poblat ibèric es trobaven en funcionament originàriament, segurament la presència de
llars de foc a l’interior dels recintes, amb la conseqüent escalfor i el fum que aquestes
emanaven, contribuïen al seu descens i, per tant, al propi manteniment dels recintes.
Per a controlar les humitats a l’interior dels recintes es proposa la instal·lació d’uns
mesuradors d’humitat, fent un registre diari de la humitat ambiental i mesurant la
incidència de diferents actuacions que es puguin dur a terme a l’interior dels recintes,
encenent els focs i altres mesures que es puguin endegar. També es proposa la
instal·lació d’una petita estació meteorològica a l’exterior per poder mesurar les
incidències climàtiques i poder establir una relació entre aquestes i l’evolució del
conjunt arquitectònic experimental.
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 147
Amb tot, és necessari realitzar un manteniment a l’exterior de les cobertes. A partir de
l’estudi etnogràfic realitzat, es pot establir que el manteniment exterior ha de consistir
en l’aplicació d’una capa d’argila garbellada barrejada amb palla un mínim de dos cops
a l’any, un cop finalitzat l’hivern i l’estiu, és a dir, abans del començament de la
primavera i la tardor, estacions en les que es produeix el major nombre de
precipitacions. Les dates d’aquestes actuacions poden variar en funció de les previsions
meteorològiques. A això cal afegir les reparacions que es puguin dur a terme de forma
puntual quan sigui necessari pel desgast que es pugui produir degut a la utilització o a
fenòmens climatològics de caràcter excepcional.
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 148
3.5.-Planimetria
A
A’
B
B
CC
D’ D
E
E
F
F
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 149
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 150
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 151
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 152
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 153
CEP Camp Experimental de la Protohistòria. Fortalesa ilergeta dels Estinclells
Llicència retribuïda 154