CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA

CLIMES CÀLIDS

ZONA CÀLIDA: PAISATGE EQUATORIAL

Precipitacions: Molt abundants, 1500 y 2500 mm. No hi

ha estació seca.Temperatures:

Altes y uniformes tot l’any (al voltant de25-26º C).

Oscil.lació térmica: No més de 3º.

EQUATORIAL

EQUATORIAL

Vegetació: Selva equatorial.

Els riu: Són els més caudalosos I regulars del

món. Ex. El Amazones.

Climograma de Kuala-Lumpur (Malasia)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

220

240

260

280

300

P mm

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

150

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 157 209 277 285 207 121 117 157 206 251 289 223

TEMP. 26,8 27,2 27,4 27,3 27,7 27,7 27,1 27,1 27 26,8 26,7 26,6

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

EQUATORIAL

EQUATORIAL. VEGETACIÓ

Selva I jungla

Arbres molt alts ( 80 m). Arbustos, herbes i flors al sotabosc. Ambient fosc i humit.

EQUATORIAL. VEGETACIÓ

EQUATORIAL. VEGETACIÓ

EQUATORIAL. VEGETACIÓ

EQUATORIAL. VEGETACIÓ

EQUATORIAL. DEFORESTACIÓ

EQUATORIAL. DEFORESTACIÓN

EQUATORIAL. DEFORESTACIÓ

EQUATORIAL. DEFORESTACIÓ

EQUATORIAL. Rius

Río Amazonas

EQUATORIAL. Rius

Ríu Congo

EQUATORIAL. Rius

EQUATORIAL. FAUNA

EQUATORIAL. FAUNA

EQUATORIAL: HABITANTS

Zones poc poblades Agricultura rudimentària Zona asiàtica: molt poblada, la selva a

reculat.

EQUATORIAL. HABITANTS

Crema de bosc

EQUATORIAL. ELS HABITANTS

Plantacions de Bananes

EQUATORIAL. LOS HABITANTES

Arròs

PAISATGE TROPICAL

TROPICALPrecipitacions:

Menys abundants que l’ equatorial. Una estació seca más o menys llarga

(segons les variacions). HivernUna estació humida (estiu molt plujós)

Temperatures: Altes com a l’equatorial. Al voltant dels

30ºCOscil.lació tèrmica:

Més que a l’equatorial , entre 5 I 10º

Climograma de Nueva Delhi

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

220

P mm

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 22,7 20,1 14,5 10,1 15 67,9 200,4 200,3 122,5 18,5 3 10

TEMP. 14,1 16,9 22,4 28,6 32,9 33,8 31 29,8 29,2 26 20,3 15,4

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

TROPICAL

Els rius: Durant l’estació seca gairabé no duen aigua I

a l’època de pluges experimenten grans crescudes.

TROPICAL

TROPICAL. Rius

TROPICAL. VEGETACIÓ. BOSC TROPICAL

A PROP DE L’EQUADOR: Semblant a la selva però els arbres perden les fulles, més espaiats…

TROPICAL. VEGETACIÓ

TROPICAL. VEGETACIÓ

Manglares

TROPICAL. VEGETACIÓ

TROPICAL. VEGETACIÓ. LA SABANA

La sabana

TROPICAL. VEGETACIÓ. La sabana

Herba i arbustos i pocs arbres dispersos.

TROPICAL. VEGETACIÓ. ESTEPA

Estepa de ÁfricaEns allunyem de l’equador.

Arbustos espinosos

TROPICAL. VEGETACIÓ. La estepa

TROPICAL. FAUNA

TROPICAL. FAUNA

TROPICAL. HABITANTES

Pigmeus

TROPICAL. HABITANTS

Massai

TROPICAL. HABITANTS

Plantación de té

ZONA CÀLIDA: PAISATGE DESÈRTIC

Precipitacions: Són insignificants e irregulars (total anual

inferior a 100 mm).La sequedat de l’aire és extrema: resseca la terra i absorveix l’aigua de la pluja)

Les temperatures:Varien molt durant la nit I el dia. Fins a 30ºC de diferència.

DESÈRTIC

Climograma de Jedda (Arabia Saudita)

0

10

20

30

40

50

60

70

P mm

0

5

10

15

20

25

30

35

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 2 0,7 0 2 0,1 0 0 0 0 0,2 11 34

TEMP. 23,9 23,9 25 27,2 29,4 30 31,7 31,7 30,6 28,9 27,2 25

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

DESÈRTIC

DESERT DE SORRA

DESERT

DESERT PEDREGÓS

DESERT PEDREGÓS

RIUS

No hi ha cursos d’aigua permanents, l’aigua s’evapora ràpidament

WADIS

Resten secs durant tot l’any i només porten aigua quan plou

DESÈRTIC. RIUS

Río Nil

Excepte quan atravessen la zona rius que provenen de zones d’altres climes, com és exemple el Nil quan passa pel desert de Nubia.

Vegetació: Poques plantes I adaptades a la falta

d’humitat.

DESÈRTIC

DESÈRTIC. VEGETACIÓ

Quan parlem d’OASIS tots pensem en una cosa semblant a això. No?

Són més extensos

La vegetació amb la seva ombra protegeix els conreus

DESÈRTIC. OASIS

DESÈRTIC. FAUNA

DESÈRTIC. HABITANTS

DESÈRTIC. HABITANTS

CLIMES TEMPERATS

PAISATGE MEDITERRANI

Temperatures:

Estius càlids I secs I hiverns frescos I suaus (pel mar). Temperatura media anual de 16-18°.

Amplitud térmica entre 10-16° .

Precipitaciones:

Irregulars segons els anys. : escasa a l’estiu I abundants a la tardor.

En general escases: de 400 a 600 mm.

MEDITERRANI

Climograma de Atenas (Grecia)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

P mm

0

5

10

15

20

25

30

35

40

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 62 36 38 23 23 14 6 7 15 51 56 71

TEMP. 9,3 9,9 11,3 15,3 20 24,6 27,6 27,4 23,5 19 14,7 11

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

MEDITERRANI

Vegetació : Boscos de fulla perenne: pins, alzines. Arbres

baixos amb fulles petites I dures que les protegeix de la calor.

Sotabosc matoll de fulla petita Quan la tala, pastura o incendi destrueix el

bosc apareix unm matollar molt espès anomenat GARRIGA.

El bosc mediterrani està molt degradat per l’home.

MEDITERRANI

MEDITERRANI. VEGETACIÓ

PINS

MEDITERRANI. VEGETACIÓ

MEDITERRANI. VEGETACIÓ

ALZINES

MEDITERRANI. VEGETACIÓ

ELS RIUS MEDITERRANI

Els més irregulars del món. A l’estiu poden quedar secs I crescudes a la

tardor provocant riuades I inundacions.

MEDITERRANI RIUS.

Segura

Garriga

MEDITERRANI. VEGETACIÓ

Al sotabosc es desenvolupa un matoll espinós de fulla petita

Garriga

MEDITERRÁNEO. VEGETACIÓ

Garriga

MEDITERRANI. VEGETACIÓ

MEDITERRANI. FAUNA

Llangardaixo de Mallorca.En el paisatge mediterrani no hi viuen grans mamífers. Hi abunden els ratolins de camp, serps i altres rèptils, com també nombrosos insectes i aus.

MEDITERRÁNEO. FAUNA

Cabres en una zona mediterrània.

MEDITERRANI CONREU

Arros en València

MEDITERRANI

Vinya California

PAISATGE OCEÀNIC

OCEÀNICTemperatures:

Hiverns suaus I estius frescos (acció del mar).

Oscil.lació tèrmica petita: entre 8 I 15º.

Precipitacions:Pluges suaus I persistents durant tot

l’any. Total anual entre 600-800 mm

Climograma de Brest (Francia)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

P mm

0

10

20

30

40

50

60

70

80

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 133 96 83 69 68 56 62 80 87 104 138 150

TEMP. 6,1 5,8 7,8 9,2 11,6 14,4 15,6 16 14,7 12 9 7

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

OCEÀNIC

Vegetació: Boscos de fulla caduca: roures, castanyers, faigs Molt degradat per l’acció de l’home.

OCEÀNIC

OCEÀNIC. VEGETACIÓ I FAUNA

Les temperatures suaus i les pluges contínues permeten que als paisatges oceànics hi creixinboscs d’arbres tronc alt i fulla grossa caduca

OCEÀNIC. VEGETACIÓ

Roure

OCEÀNIC. VEGETACIÓ

faig

OCEÀNIC. VEGETACIÓ

Castany

OCEÀNIC. VEGETACIÓ I FAUNA

Landa

Humitat i boires: matoll espinós

OCEÀNIC. VEGETACIÓ. PRAT

Prat

Sorgeix després de la tala de boscos: alimentació de bestiar

OCEÀNIC. FAUNA

La fauna és rica en insectes, mamífers i aus, degut a la gran riquesa vegetal.

ELS RIUS

Cabal abundant I regular durant tot l’any per les pluges.

Rin

Habitants

Europa: Zones molt poblades Amèrica: poc poblades

OCEÀNIC. HABITANTS

PAISATGE CONTINENTAL

Temperatures:

Gran oscil.lació tèrmica ( més de 15°).

Els hiverns són freds I secs I els estius càlids I plujosos.

Precipitacions:

Escasses, es concentren als mesos d’estiu.

CONTINENTAL

CONTINENTAL

VEGETACIÓ

– TAIGÀ: Boscos de conífires. Pins, avets….– La pradera o estepa: zpmes extenses d’herba.

CONTINENTAL. VEGETACIÓ

Taiga

CONTINENTAL. VEGETACIÓ

Taiga

CONTINENTAL. VEGETACIÓ

Taiga

CONTINENTAL

Estepa

CONTINENTAL

Estepa

CONTINENTAL

Pradera

ELS RIUS

Els rius : – En invierno se congelan las aguas y suelos.– En primavera se produce el deshielo que provoca

grandes crecidas

CONTINENTAL. RIUS

Misisipi

CONTINENTAL. FAUNA

Bisont

CLIMES FREDS

PAISATGE POLAR

La temperatura :

No superior a 10°.

El invierno dura 8 ó 9 meses y no hay verdadero verano. La intensidad del frío polar se explica por la naturaleza de la insolación, los rayos del sol dan siempre oblicuos.

Precipitaciones:

Sobre todo en forma de nieve.

VEGETACIÓ:

La tundra formada por musgos, líquenes, gramíneas, abedules enanos.

Los ríos:

El agua solamente se encuentra en estado líquido durante el verano.

POLAR

Climograma de Eureka (Canadá)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

P mm

-40

-35

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 3 2 2 2 3 3 16 14 11 9 2 2

TEMP. -35,9 -37,3 -37,6 -26,8 -9,7 2,7 5,7 3,8 -6,7 -21,6 -30,6 -35,2

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

POLAR

POLAR

POLAR

POLAR

Una praderia de flors de gel

POLAR

Turberas

POLAR

Tundra: molsa, líquens i flors petites.

POLAR

POLAR. VEGETACIÓ

POLAR. VEGETACIÓ

Tundra

POLAR. FAUNA

POLAR. HABITANTES

EsquimalsLapons

D’alta muntanya

Altituds superiors als 2500 m

Les temperatures són baixes durant tot l’any.

Alta muntanya

Climograma de Sierra Nevada (España)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

P mm

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

T ºC

PRECIP.

TEMP.

PRECIP. 81 95,4 69,5 59,8 53,4 35,7 6,8 4,7 28,3 64,7 95,3 89,6

TEMP. -2,2 -2,8 -2,5 -0,1 3,7 9,9 15,3 15,8 10,6 3,8 1,1 -1

ENE FEB MAR ABR MAY JUN JUL AGO SEP OCT NOV DIC

Alta muntanya

De alta montaña

De alta montaña

Alta muntanya

Alta muntanya

Alta muntanya

HABITANTS