El còmic

És una estructura narrativa formada per la seqüència progressiva de pictogrames, en els quals poden integrar-se elements d’escriptura fonètica.

— És un gènere narratiu perquè explica una història.

— La llengua escrita imita o representa la llengua oral espontània.

— Registre de llengua informal: estàndard i col·loquial.

— Té com a funció l’entreteniment.

— Llenguatge propi: vinyetes, globus, onomatopeies i altres signes.

L’origen del còmic

Té l’origen en els acudits gràfics del segle XIX que aparei-

xien en publicacions periòdiques. Els primers còmics van

aparèixer als Estats Units i s’editaven als diaris. Altres cò

mics americans són Tarzan, Dick Tracy o Flash Gordon, dels quals se n’han fet versions cinematogràfiques. També els superherois com Superman, Spiderman, els Quatre Fantàstics, etc., han tingut molt èxit al llarg de la història i s’han convertit en personatges coneguts per tothom gràcies primer al còmic i després al cinema.

La vinyeta

Una vinyeta és cada un dels diferents requadres en què es divideix una historieta gràfica. Dins de cada requadre apareix el dibuix amb els personatges o l’acció on queda definit un espai i un temps determinats.

La llum, la proporció i els colors dels dibuixos poden anar canviant per donar èmfasi a alguns aspectes del lloc representat, dels objectes o dels personatges.

La bafarada

La bafarada o globus és l’espai de la vinyeta on hi ha el text. Serveix per posar

les paraules en boca dels personatges: què diu cadascú, com ho diu o bé ex-

pressar què en pensa. Contenen les paraules justes per facilitar la seva lectura.

La onomatopeia

Les onomatopeies són representacions textuals de crits, sorolls, veus d’animals i qualsevol altre so, com timbres, telèfons o cops. Les paraules que representen les onomatopeies tenen també un fort component visual, ja que segons com estiguen escrites o dibuixades les lletres representaran més o menys intensitat del so en qüestió. Les onomatopeies omplen sovint tota la bafarada, són coneguts pels lectors de còmics i estalvien moltes explicacions.

Les línies cinètiques

Són línies que ens donen informació sobre els moviments dels personatges o dels objectes. Aquestes línies són molt utilitzades en el còmic japonès.

Els personatges i l’expressió corporal

La definició dels personatges és molt important a l’hora de preparar la història. És convenient fer dibuixos en diferents possicions del personatge i en moviment.

L’enquadrament

L’enquadrament seria la composició dins de la vinyeta i es classificaria igual que en el cinema en:

Pla general: informació global de l'escena.

Pla de conjunt: els personatges de l’escena.

Pla sencer: un personatge de cap a peus.

Pla americà: acosta els objectes o els personatges a l'espectador. Originari de les pel·lícules western i que curta des d'on comencen les pistoles. .

Pla mitjà: el personatge des de la cadera.

Primer pla: registre amb detall, pot mostrar el bust o el rostre de la figura.

Primeríssim pla: un plànol de detall.

I a més a més

• El guió és el primer i fonamental. Si no hi ha un mínim d’interés en la història, no servirà de molt esforçar-se en el dibuix.

• La documentació és important si volem acostar-nos en major o menor grau a la realitat.  

• Amb el llapis farem un plantejament del que serà la pàgina tintada. Fins ací no hi ha problema per a rectificar qualsevol descuit.

• El tintat és, tal vegada, la part més delicada de tot el procés. Un pols ferm és indispensable.

• Les trames són un recurs expressiu més que podem utilitzar.

• El color, encara que no és imprescindible, ajuda a reforçar l’ambientació. Ben tractat pot considerar-se com un element narratiu més.

• El retolat i la maquetació és la part final. Inserirem els diàlegs del guió en les bafarades i ens els fragments narratius de les cartel·les.

La tinta és la part més delicada, perquè podem tirar per terra el treball o aconseguir un bon acabat, equilibrant les masses de clar i foscos.Una història a color haurà de tintar-se amb menys taca de negre per a poder treballar la il·luminació amb el color. Hem de crear contrastos entre negres i blancs per a donar més varietat i riquesa a la imatge. L’organització de contrastos ha de ser estudiada per a aconseguir una distribució equilibrada de masses clares i fosques.

El tintat

El retolat és important que siga net, llegible. Generalment, en la historieta, s’usen tipografies de "pal sec". Convé que no s’ajusten en excés al contorn del globus o bafarada. Si es va a retolar infogràficament haurem d’escanejar les pàgines pintades i incloure els diàlegs en els seus corresponents entrepans en qualsevol programa de maquetació, ajustant el cos del text perquè no quede excessivament estret en els globus.

Alguns exemples

http://sepiensa.org.mx/contenidos/l_landart/home.html

http://www.christojeanneclaude.net/um.shtml

http://www.robertsmithson.com/index_.htm

http://plataformadearte-factoryart.blogspot.com

ReferènciesComo hacer un comicComo hacer un comic

Sonia Andrés AlzolaSonia Andrés Alzola

Lectura de la imatgeLectura de la imatgeÀmbit de la ComunicacióÀmbit de la Comunicació

Como hacer un comicComo hacer un comicSonia Andrés AlzolaSonia Andrés Alzola

Lectura de la imatgeLectura de la imatgeÀmbit de la ComunicacióÀmbit de la Comunicació