Post on 19-Sep-2018
Conceptes previs
Substàncies simples o elements
Cations i anions
Compostos binaris
Hidrurs
Òxids
Altres compostos binaris
Bases o Hidròxids
Àcids
Anions dels àcids
Sals
1
1.1 |Conceptes previs.
El nombre d’oxidació d’un element en una espècie química és un
nombre enter (amb signe + o -) que correspon a la càrrega d’un
àtom d’aquest element si els electrons de cada enllaç s’assignen a
l’element més electronegatiu o no metall.
Exemple : H2O
O
H H
O: nombre d’oxidació -2 (com si guanyés 2 electrons)
H: nombre d’oxidació +1 (com si perdés 1 electró)
1.1 |Conceptes previs.
1.1 |Conceptes previs.
En un compost neutre, la suma algebraica dels estats d’oxidació
dels elements que el formen és zero.
En un ió, serà la seva càrrega.
1.1 |Conceptes previs.
1.1 |Conceptes previs.
1.2 |Substàncies simples o elements
. Els metalls formen xarxes cristal·lines, la fórmula és el seu
símbol sense subíndexs: coure (Cu), ferro (Fe), cadmi (Cd)…
També ho fan alguns no metalls: B, Si, C(grafit), C(diamant)..
1.2 |Substàncies simples o elements
1.3 |Cations i anions
Catió: Àtom o grup d’àtoms amb càrrega elèctrica positiva.
K+ , Ba2+ , H3O+ , NH4
+ ...
La fórmula d’un catió monoatòmic és el símbol de l’element, i la d’un catió
poliatòmic els dels àtoms que el constitueixen, i s'escriu en els dos casos a la
part superior dreta la càrrega elèctrica que presenta.
Els cations monoatòmics s’anomenen amb la paraula ió o catió seguida del
nom de l’element. Si l’element pot formar més d’un catió, s’indica el seu nombre
d’oxidació amb xifres romanes i entre parèntesis.
Els cations poliatòmics: H3O+ ió oxoni, NH4
+ ió amoni
Anió: Àtom o grup d’àtoms amb càrrega elèctrica negativa.
H- , Cl- , Se2- , S2- ...
La fórmula d’un anió monoatòmic és el símbol de l’element, i la d'un anió
poliatòmic els dels àtoms que el constitueixen; i s'escriu en els dos casos, a la
par t superior dreta, la càrrega elèctrica que presenten.
Els anions monoatòmics, s’anomenen amb l’arrel del nom de l’element acabat
en –ur.
Els anions poliatòmics: OH- ió hidròxid, CN- ió cianur
1.4 |Compostos binaris
Compostos binaris: Compostos formats per combinació de dos elements
químics diferents. HCl , CO2 , PCl3 ...
Formulació
• En primer lloc, s’escriuen junts els símbols dels dos elements en l’ordre que
dóna la IUPAC (primer l’element més electropositiu i després l’element més
electronegatiu):
Metalls...
• S’han de conèixer les valències amb les quals actuen els dos elements.
• El nombre total de valències aportades per cadascun dels elements que es
combinen ha de ser el mateix, així la suma de nombres d’oxidació serà zero. Això
s’aconsegueix creuant les valències en els subíndexs (i simplificant-les, si es pot).
El peròxid d'hidrogen (H2O2) és una
combinació binaria de l’hidrogen.
1.4.1 |Hidrurs
Hidrurs: Combinacions binàries de l’hidrogen amb un altre element.
a) Hidrurs de no–metalls de caràcter àcid: Combinacions de l’hidrogen amb els
elements més electronegatius. Les seves solucions aquoses són àcides i es
coneixen com a àcids hidràcids.
HF Fluorur d’hidrogen o àcid fluorhídric HCl Clorur d’hidrogen o àcid clorhídric
H2S Sulfur d’hidrogen o àcid sulfhídric H2Te Tel·lurur d’hidrogen o àcid tel·lurhídric
1.4.1 |Hidrurs
b) Altres hidrurs de no-metalls: Combinacions de l’hidrogen amb altres no-
metalls.
H2O Aigua NH3 Amoníac
CH4 Metà PH3 Fosfina
c) Hidrurs dels metalls: Combinacions de l’hidrogen amb un metall.
BaH2 Hidrur de bari
CrH2 Hidrur de crom (II)
1.4.2 |Òxids
Òxids: Compostos binaris constituïts per oxigen i qualsevol altre element,
excepte el fluor.
a) Òxids metàl·lics: Combinació d’un metall amb l’oxigen.
Na2O Òxid de sodi PbO Òxid de plom (II)
PbO2 Òxid de plom (IV) Al2O3 Òxid d’alumini
1.4.2 |Òxids
b) Òxids no metàl·lics: Combinació d’un no-metall amb l’oxigen.
Cl2O7 Heptaòxid de diclor
NO2 Diòxid de nitrogen
XeO4 Tetraòxid de xenó
Triòxid de crom (CrO3).
1.4.2 |Òxids
c) Peròxids: Combinació d’un element amb l’oxigen en forma de peròxid
i que actua amb nombre d’oxidació -1. Ió peròxid: O22-
Na2O2 Peròxid de sodi
H2O2 Peròxid d’hidrogen
CaO2 Peròxid de calci
(queden fórmules aparentment no simplificades o amb estats d’oxidació anòmals)
1.4.3 |Altres compostos binaris
a) Metall i no metall o sals binàries: S’utilitza habitualment la nomenclatura
d’Stock.
NaCl Clorur de sodi PbS2 Sulfur de plom (IV)
FeN Nitrur de ferro (III) AlBr3 Bromur d’alumini
1.4.3 |Altres compostos binaris
b) No metall i no metall: S’utilitza habitualment la nomenclatura estequiomètrica.
CCl4 Tetraclorur de carboni
CS2 Disulfur de carboni
PCl3 Triclorur de fósfor
PCl5 Pentaclorur de fósfor
El tetraclorur de carboni
s’utilitza com a dissolvent
1.5 |Hidròxids o bases
Hidròxids o bases: Compostos formats per la combinació d’un catió metàl·lic
amb l’ió o els ions hidròxid, OH–.
Per formular-los cal escriure, primer, el catió metàl·lic i, després, tants ions
hidròxid com càrregues positives tingui el catió.
Per anomenar-los s’utilitza la nomenclatura de Stock
Li+, OH– → LiOH Hidròxid de liti
Fe2+, 2 OH– → Fe(OH)2 Hidròxid de ferro (II)
Fe3+, 3 OH– → Fe(OH)3 Hidròxid de ferro (III)
Potassa o hidròxid de potassi (KOH)
1.6 |Àcids
Àcid: Substància que dóna ions hidrogen H+ en solució aquosa.
a) Hidràcids: Àcids formats per un no-metall, concretament F, Cl, Br, I, S, Se, Te i
l’hidrogen. S’anomenen: àcid ............hídric.
HF Àcid fluorhídric H2S Àcid sulfhídric
b) Oxàcids: Àcids que en la seva molècula, a més d’hidrogen tenen oxigen.
S’anomenen amb els noms tradicionals segons l’estat d’oxidació del no-metall:
Àcid hipo.......ós, àcid ........ós, àcid ..........ic, àcid per............ic
HClO Àcid hipoclorós HMnO4 Àcid permangànic
En el cas del P, As, B i Si hi ha oxoàcids amb més H2O: orto- o bé sense: meta-
HPO3 Àcid metafosfòric H3PO4 Àcid ortofosfòric o àcid fosfòric
Diàcids: Compostos resultants de la condensació (o unió) de dues molècules d’un
oxoàcid amb pèrdua d’una molècula d’aigua. S’afegeix di- al nom.
H2S2O7 Àcid disulfúric H2S2O5 Àcid disulfurós
1.6 |Àcids
Un àcid en dissolució aquosa es dissocia donant ions H+ i l’anió restant.
HCl → H + + Cl –
H2SO4 → 2 H + + SO42-
a) Anions d’hidràcids: Tenen la terminació –ur.
Cl - ió clorur S 2- ió sulfur CN - ió cianur
b) Anions d’oxàcids: Mantenen tot el nom de l’oxoàcid però canviant la terminació
-ós per -it i la terminació -ic per -at .
ClO - ió hipoclorit SO42- ió sulfat
S2O52- ió disulfit BO3
3- ió ortoborat
MnO4 – ió permanganat Cr2O7
2- ió dicromat
Quan l’àcid no perdi tots els ions H+, es diu en el nom els àtoms d’H que manté.
HS - ió hidrogensulfur HCO3- ió hidrogencarbonat
1.7 |Anions dels àcids
1.8 |Sals
Sal: Compost que deriva d’un àcid per substitució de l’ió hidrogen o els ions
hidrògens per cations metàl·lics o per l’ió amoni NH4+.
a) Sals dels hidràcids: Sals que s’obtenen quan els anions F-, Cl–, Br–, I–, S2-,
Se2- i Te2- es combinen amb cations metàl·lics (o amb l’ió amoni).
Fe2S3 Sulfur de ferro (III) (o Trisulfur de diferro)
b) Sals dels oxàcids: Sals que s’obtenen quan un anió d’un oxoàcid es combina
amb un catió metàl·lic.
AgNO3 Nitrat de plata KNO2 Nitrit de potassi
c) Sals àcides: Sals en les quals no tots els ions hidrògens de l’àcid del qual
deriven han estat substituïts per cations metàl·lics.
Ba(HSO3)2 Hidrogensulfit de bari NaHCO3 Hidrogencarbonat de sodi
d) Sals hidratades: Sals que tenen els ions de l’estructura cristal·lina envoltats
de molècules d’aigua.
FeSO4 • 7H2O Sulfat de ferro (II) heptahidratat
1.8 |Sals
1.8 |Sals
Resum:
Nom oxoàcid
Àcid hipo…....ós
Àcid ……...ós
Àcid ………ic
Àcid per……..ic
Nom oxoanió
Ió hipo…....it
Ió ………it
Ió ………at
Ió per……..at
Nom oxosal
hipo…....it de ……....
………it de ………
………at de ………
per……..at de ………
Àcid sulfúric Ió sulfat Sulfat de sodi
H2SO4 SO42- Na2SO4
Àcid nitrós Ió nitrit Nitrit de ferro (III)
HNO2 NO2- Fe(NO2)3