6 LAVANGUARDIA V I U R E DIVENDRES, 13 DESEMBRE 2013

ARXIU

TONI MERIGÓ

A quest titular en llatí ésel lema que Jorge Ma-rio Bergoglio va adop-tar per a l’escut epis-

copal quan va ser nomenat ar-quebisbe de Buenos Aires el1997. Una vegada elegit papa vadecidirmantenir-lo a l’escut pon-tifici, on apareix escrit en una cin-ta que penja d’esquerra a dreta.La frase es refereix a Mateu9,9-13, quan un Jesús que va d’unlloc a un altre es fixa en un publi-cà i li diu: “Segueix-me”. No éspròpiament una citació de l’Evan-geli, sinó d’una homilia de santBeda, que es pregunta com algúcaminant tria en un segon unapersona que a ulls de l’època erapoc de confiança: “Compadint-sei elegint” Mateu, aquesta és latraducció del lema.Els publicans, que dirigien au-

tèntiques empreses amb treballa-dors, erenuna espècie de recapta-dors d’impostos que, tanmateix,feien el negoci següent: primerpagaven els diners a l’administra-ció romana i després els recapta-ven per rescabalar-se’n, sistemaque els permetia establir unacomptabilitat paral·lela sense ha-ver de donar comptes a ningú.Els abusos eren habituals, i el seunom era sinònimde pecador entreels jueus.En una entre-

vista aRazón y fe,Francesc explicaque se sent iden-tificat amb Ma-teu. “Jo tambésóc un pecadoren qui Jesús ha posat els ulls”.Quan viatjava a Roma i residia aVia della Scrofa s’acostava a la es-glésia propera de Sant Lluís dels

Francesos a mirar el quadre quereproduïm aquí: “Aquest dit deJesús, apuntant així Mateu... Ai-xí, com Mateu, em sento jo...M’impressiona el gest. S’aferraals diners, com dient: ‘No, no ami! No, aquests diners són

meus!’”. Francesc es refereix aljove que toca amb les mans unesmonedes, encara que el quadreés ambigu sobre qui és Mateu.També podria ser-ho l’home delbarret i, segons lamajoria d’espe-cialistes, el qui porta ulleres.c

La preguntadel dia

Qui necessita un metge, segons el passatgede Mateu que inspira el lema papal?1/18

EL CONCURS

DVD ‘Nuevas prácticas sociales inspi-radas en textos bíblicos’, ambentrevistes i reportatges, editat perEulogos Media, que va servir de baseper al VI concurs Bíblic, el 2008. Cinccada dia, sortejats entre els guanyadorsde la pregunta corresponent

TRADICIONS

Els premis

MOBILITAT

Envieu la vostra resposta, unasola paraula, a l’assumpte aconcursos@lavanguardia.es, encatalà o castellà.

c Rebreu confirmació d’encert oerror al cap de poc temps.c Podeu enviar més d’una respos-ta, si heu fallat, abans de les23.59 h, però heu de participardurant tot el concurs des de lamateixa adreça electrònica.c Al cos del missatge indiqueunom i cognoms, telèfon, adreçapostal i DNI, almenys en el primermissatge.

(El concurs consta de 18 pregun-tes –una cada dia, i també unaper a l’edició del 25-26/XII/2013– i acaba el dia 31)

Treballs de senyalització de la zona verda a les Pedreres

Pessebres amb onze figures pintadesa mà, de resina i d’onze cm d’alçàriade Pessebres.com. Dos cada dia sor-

tejats entre elsguanyadors dela preguntacorresponent

Perparticipar-hi

Viatge de vuit dies a TerraSanta per a dues persones:Sortejat entre els guanyadors deles 18 preguntes. Inclou vols,pensió completa i visites: TelAviv, Galilea, Massada, marMort, Jerusalem, Betlem... guiatsper un expert en Terra Santa

X CONCURS BÍBLIC ORGANITZAT PER ‘LA VANGUARDIA’ I EL CENTREEDITH STEIN DE LA PASTORAL UNIVERSITÀRIA-ARQUEBISBAT DE BARCELONA

AGUSTÍ ENSESA

‘La vocacióde Mateu’,de Caravaggio,és un quadreque el Papasolia anar acontemplara Roma

Les noves àreesd’estacionament pera veïns entraran envigor el 2 de genera les Pedreres i albarri Güell-Devesa

SÍLVIA OLLERGirona

Girona tindrà, el 2 de gener, lesprimeres zones verdes d’apar-cament de la ciutat. L’Ajun-tament ha decidit implantaraquesta mesura als barris de lesPedreres i Güell-Devesa ambl’objectiu de “facilitar l’es-tacionament dels seus veïns ipromoure la rotació de vehi-cles”, segons explica el regidorde Via Pública, Joan Alcalà.Aquesta setmana s’han comen-çat a senyalitzar les zones ons’implantarà aquesta novamoda-litat de pagament per aparcar,que l’Ajuntament ha consensuatamb els veïns.En total seran 662 places ver-

des d’aparcament, 142 de lesquals seran a la zona de les Pe-dreres i les restants al barriGüell-Devesa, dues zones pròxi-mes al centre de la ciutat. En elcas de les Pedreres, la proximi-

tat amb el campus del Barri Vellde laUdGhavia fet quemolts es-tudiants estacionessin els vehi-cles en aquest barri. “Els nostrescarrers s’havien convertit en unabocador de cotxes i els veïns notenien on aparcar”, explica PilarAdroher, presidenta de l’associa-ció de veïns de les Pedreres.“Molts deixaven el cotxe a pri-mera hora delmatí, anaven a tre-ballar i no el recollien fins a lanit”, afegeix el president deveïns de la zona de la Devesa,

Josep Plazas. Tot i que la majo-ria veu de bon ull la mesura, hiha qui creu que al darrere hi haun afany recaptatori.Els residents del barri paga-

ran 1,5 euros per estacionar du-rant set dies en zona verda. Elsque visquin en altres barris paga-ran 0,55 cèntims/hora amb unmàxim de 6 hores, i els de forade Girona pagaran el mateixque per aparcar en zona blava,1,05 euros per hora amb un mà-xim de dues hores.c

BARCELONA Redacció

Amb el títol “Les torres huma-nes de Catalunya s’enlairenmentre l’economia d’Espanyas’enfonsa” The Wall StreetJournal dedicava ahir la sevaportada a la jornada castellerade Vila-rodona, celebrada elpassat 3 de novembre. L’articledestaca com aquesta activitatha proliferat coincidint amb lacrisi econòmica espanyola, unfet que demostren els 10.000castells que s’han coronataquest any, comparats amb els5.700 de fa cinc anys. Asse-nyala que, en l’actualitat, hi hamés colles castelleres, que“s’handisparat a causa de la cri-si econòmica i del vigorósmovi-ment independentista català”.Segons el periodistaMattMof-fett, els castells “s’han conver-tit en un dels símbols méspreuats i diferencials d’aquestaregió del nord respecte a la res-ta d’Espanya”.Així mateix, es destaca que

ara aquestes colles són refugide persones que estan sensefeina i també d’immigrants.Mentrestant es repassa i s’ex-plica com s’alça un castell. Qua-

lifiquen aquests “clubs” comun lloc en el qual els aturatspassen el temps per no veure’sdesocupats i també fan contac-tes en la recerca de feines oca-sionals.A l’article es recull fins i tot

la competència i rivalitat exis-tent entre les diferents colles ca-talanes. En aquest sentit, el dia-ri fa un extens repàs a l’actua-litat castellera i es fa menció

dels dos tres de deu amb folre imanilles descarregats aquestany pels Castellers de Vila-franca. D’altra banda, repassala història dels castells, que esvan començar a construir fa200 anys, i assenyala que, ambla democràcia, va tornar a recu-perar-se la pràctica. També des-taca la participació cada vegadamés gran de les dones.c

EL JESÚS DE FRANCESC

Girona tindrà662 zonesverdesd’aparcament

Els castells triomfenalwebde ‘TheWallStreet Journal’

El diari relacional’increment deles colles castelleresamb la crisieconòmica i l’atur

Miserandoatqueeligendo