J o a n O l i v e rJ o a n O l i v e r( “ Pe re quar t ” )( “ Pe re quar t ” )

Mil vuit-cents noranta-nouJoan Oliver surt de l’ou.

D’una família de pesde Sabadell, al Vallès.

Fa els estudis d’advocatperquè el pare ho ha manat.

Amb l’Obiols i en Trabalfan un trio genial.

Fa teatre, narrativa, poesia nova i viva.

Amb les bèsties solidari,escriu tot un Bestiari.

Quan esclata el trenta-sis,accentua el compromís.

Se’n va, deixa el domicili,són les Corrandes de l’exili.

Amb el Berenguel, airòs,cap a Xile toca el dos.

Mil nou-cents quaranta-vuit,torna a casa; omple un buit.

Però no tot va de primera,se li mor Ció Riera.

Per presons i racons erra,fins que troba Eulàlia Serra.

El setanta, amb bon humor,va rebre el Premi d’Honor.

Combatiu i sorneguer,va ser l’Oliver.

Va morir el vuitanta-sis;se l’enduia eldesencís.

BESTIARI

És un recull de poemes sobre animals.

vaca suïssaQuan jo m’embranco en una causa justacom en Tell sóc adusta i arrogant:prou, s’ha acabat! Aneu al botavantvós i galleda i tamboret de fusta!La meva sang no peix la noia flacani s’amistança amb el cafè pudent...