Post on 01-Jul-2015
REACRONOSSATURN (Temps) CIBELES
HÈSTIA
VESTA
HADESDEMÈTER POSIDÓ HERA ZEUSCERES PLUTÓ NEPTÚ
JUNO JÚPITER
HEBE
Juventut
ILITIA HEFEST ARES
Vulcà Mart
ZEUSJÚPITER
PERSÈFONE
Prosèrpina
ATENA
Minerva
Segons algunes versions, Hera,
farta dels enganys de Zeus, va
decidir tenir un fill tota sola, i
va néixer Hefest. Segons altres
versions, el déu és fill de tots
dos.
VULCÀ
Volcanus
HEFESTἩφαίστος
En veure un infant tan
lleig, Hera el va llençar
de l’Olimp. O bé el va
llençar Zeus, irritat amb
Hera. Va caure durant
nou dies cap al mar, on el
van recollir Tetis i
Eurínome i el van dur a
Lemnos, on va esdevenir
un mestre dels metalls.
Va fabricar un magnífic
tro d’or per a cada déu.
Va fabricar, però, un de diamant per a Hera. Quan aquesta s'hi va asseure,
va quedar atrapada, incapaç d'aixecar-se. Els altres déus van pregar a
Hefest que l'alliberés.
Però ell es va negar, enfadat encara per haver estat expulsat. Va
intervenir llavors Dionís, qui va emborratxar a Hefest i el va portar de
tornada a l'Olimp a lloms d'una mula.
Hefest, contrariat per la treta però amo de la situació, va imposar
severes condicions per alliberar Hera, una de les quals va ser contreure
matrimoni amb Afrodita. Aquesta no va trigar a ser-li infidel.
El sol (Apol.lo), que tot ho veu, el va informar dels
afers de la seva esposa amb Ares, el déu de la guerra.
Hefest va fabricar una
teranyina invisible on
els amants van quedar
atrapats. A continuació
el déu va descobrir
l’adulteri a tot l’Olimp.
Tetis li va demanar
que construís noves
armes per a Aquil.les
A petició de Venus,
també en va construir
per a Eneas.
Temps després que Zeus es va empassar Metis, va patir un mal de
cap horrible: estava de part. Hefest li el va obrir amb la destral i heus
aquí que va sortir Atena, amb armes i tot. Hefest s’hi va enamorar.
Hefest va voler forçar Atena i, encara que va fracassar, la temptativa
va donar com a fruit Erictoni, nascut del semen del déu en caure a
terra. Hefest i Atena representen la civilització, la ciència i la tècnica.
Quan Prometeu va robar el
foc per salvar la humanitat,
el va robar juntament amb
les arts d’Hefest i Atena.
Com a càstig, Zeus el va fer
encadenar perquè una àliga
li devorés el fetge.
PROMETEU
Hefest va rebre de Zeus l'encàrrec de fabricar la primera dona. La va
modelar amb ajuda d’Atena amb terra i aigua. Després cada déu va donar
un do a qui rebria el nom de PANDORA i Zeus la va enviar a Epimeteu
amb una dot singular: una gerra plena amb els mals.
La filla de Zeus era reconeguda
com a divinitat de la guerra i
també de la saviesa.
Va participar activament en la
guerra contra els gegants, va ajudar
l’heroi Perseu, que li va regalar el
cap de Medusa, va protegir
Ulisses...
Els seus atributs, a més de les
armes, són l’olivera i l’òliba.
Porta l’ègida, un escut com el de
son pare.
ATENAἈθῆνα
MINERVA
Atena va competir amb
Posidó per donar nom a
Atenes: el déu va fer brotar
una font de l’Acròpolis; la
deessa havia fet créixer una
olivera
És també una
deessa implacable
amb qui gosa
d’enfrontar-s’hi:
Aracne n’és un
exemple
Aracne va creure que podria superar
Atena en l’art de teixir
Per això i per representar en
tapissos els adulteris del déus,
Atena la va transformar.
Encara que era molt
bella (va participar
en el judici de
Paris), no va casar
amb ningú.
Com Hera, l’altra perdedora en el judici de Paris, va ajudar
als grecs en la Guerra de Troia.
El cruel déu de la guerra,
sempre armat i acompanyat
per la por i les calamitats, no
surt massa ben parat a la
literatura grega.
En el món romà Mart fou un
déu molt venerat, perquè
primitivament era una
divinitat de la terra i perquè
era el pare de Ròmul i Rem.
ARES
Ἂρης
Mart
Atena representa la vessant
estratègica del combat. Ares és
la fúria, el coratge, la violència
ZEUS LETO
Apol.lo Àrtemis
Leto o Letona era una
divinitat solar que
simbolitzava el pas del dia
a la nit. Zeus se’n va
enamorar i, fruit dels seus
amors, Leto va quedar
embarassada de bessons.
Hera va ordenar a la seva
filla Ilitia, deessa dels
parts, que li impedís parir.
Durant molts dies els
dolors es van fer
insuportables, fins que
Zeus va fer sorgir una illa
flotant (Ortígia) i va fer
néixer Àrtemis, a qui va
donar el do d’assistir als
parts. La divinitat recent
nascuda va ajudar la seva
mare a donar a llum
Apol.lo, al qual es va
consagrar l’illa, que va
rebre el nom de Delos
(visible).
APOL.LOἈπόλλων
ceres
El déu conegut també com
Febo va assumir l’aspecte
diürn de la mare i, per tant, va
assimilar Hèlios, el Sol. Com
és el punt més alt, ho pot veure
tot: passat, present i futur. És
el déu de l’endevinació i els
oracles li estan consagrats.
Feia els homes conscients de
les seves faltes. Presideix les
lleis de la religió i les
constitucions.
Apol.lo és també déu de la medicina, art que va ensenyar al seu fill
Asclepi; i per contra, també de la malaltia, per la qual cosa és molt
respectat entre els déus. de la música i la poesia. Té com a atributs la
lira, arc i fletxes, el llorer, la palera, la serp, el cigne...
Quatre dies després del seu naixement, Apol·lo va matar al drac Pitó,
que Hera havia enviat per perseguir i matar Leto. Amb l'arc i les fletxes
que Hefest li va concedir, va arraconar i va matar Pitó a la cova sagrada
de Delfos.
Enorgullit del seu
acte, va menysprear
l’arc de Cupido.
Ràpidament li va demostrar Cupido que l’únic mal per al qual no hi ha
remei és l’amor: es va enamorar bojament de Dafne, que no volia cap
home.
Dafne va pregar al seu pare, el
riu Peneu, que la transformés.
Apol.lo no va aconseguir
l’amor de Dafne (“llorer”),
però va portar sempre un
ram de les seves fulles.
Després de la mort de Pitó, Hera va enviar el gegant Tici. Aquesta
vegada Apol·lo va ser ajudat per la seva germana Àrtemis en la protecció
de la mare. Finalment va intervenir Zeus llançant Tici al Tàrtar. Allí va
ser lligat a una roca i un àguila li devorava el fetge.
Si Apol.lo va assimilar Hèlios, la
seva bessona ho va fer amb
Selene, la Lluna. Àrtemis és una
divinitat verge dedicada a la caça i
a recórrer els boscos. La seva
fletxa no errava mai, i és per això
que encertar en els trets és fer
Diana.
Assisteix les dones en el moment
del part.
Arc, fletxes, xiprès, cérvol, porc
senglar i mitja lluna són els seus
atributs.
ÀRTEMIS
Ἄρτεμις
Quan no era més que una nena, va aconseguir que Hefest li fabriqués un
arc, en presentar -se a la seva farga sense demostrar cap mena de por.
El déu Pan li va regalar gossos de presa.
Va demostrar el seu caràcter inflexible amb el jove Acteó, que per
casualitat la va sorprendre nua mentre es banyava.
El va transformar en cérvol i els
seus propis gossos el van devorar
Níobe, reina de Tebas, va presumir perquè havia tingut catorze fills, set
homes i set dones, mentre que Leto havia tingut només dos. Apol·lo va
matar els fills mentre aquests practicaven atletisme, malgrat les seves
súpliques, i Àrtemis les filles.
Afrodita va néixer dels genitals
d’Urà, però segons Homer, és filla
de Zeus i Díone. Plató diu que hi
ha una Afrodita major, Urania, i
una menor, Pandemos.
És la divinitat de la bellesa, de
l’encant femení, de la seducció.
És la divinitat que més art ha
inspirat.
Té com a atributs el colom, el
cigne, la poma, la rosa...
Com a mare d’Eneas és
l’avantpassat diví de la gens Iulia.
AFRODITA
Venus
Ἀφροδίτη
Hefest li va regalar un arsenal de joies, entre aquestes un cenyidor que
la feia encara més irresistible.
Va casar amb Hefest i va tenir molts amants, Anquises entre ells. Però
Adonis fou la seva passió.
Àrtemis va provocar la seva mort, per presumir que era millor caçador.
Va oferir Hèlena a Paris, per la qual cosa va obtenir la poma de la bellesa
llançada per Eris durant les noces de Peleu i Tetis
MERCURI
És fill de Zeus i de Maia, la més tímida de
les set Plèiades. Durant la infantesa va
demostrar les seves habilitats com a lladre,
amagant als seus bolquers allò que robava
als altres déus.
Després Zeus el va fer missatger. És també
protector dels viatgers, dels comerciants.
Condueix les ànimes al món subterrani amb
el seu caduceu (bastó que porta).
Caduceu, sandàlies o casc amb ales, barret
de caminant són els seus atributs.
Hermafrodita és
fill d’Hermes i
Afrodita.
DIONÍS
BACUS
Va patir una dura
persecució per part
d’Hera. Hermes el va dur
a Nisa (Anatòlia?), on el
van criar les nimfes de la
pluja. Va aprendre a
conrear el raïm i a
extreure’n el suc, però
Hera el va embogir i va
vagar per la terra. A
Frígia, Rea el va curar i el
jove va anar ensenyant la
seva cultura per l’Índia,
des d’on va tornar
triomfant a Grècia.
Διόνυσος
La seva mare era Sèmele. La jove mortal, amant de Zeus, es va deixar
convèncer per Hera de demanar al déu, si és que realment era Zeus,
que s’hi presentés amb tot el seu esplendor.
Com era previsible,
Sèmele va caure
fulminada. Però abans
Zeus li va treure el fill
que portava al ventre i
el va cosir al seu genoll.
Passat el temps de gestació,
va néixer Dionís.
És déu del vi i de tot el
que el vi comporta:
collita, elaboració del vi,
terra, alegria, celebració,
alliberació...
A les seves festes es
representaven tragèdies i
comèdies.
Els seus atributs són el
raïm, el vi, les fulles de
vinya, la pantera, el
brau... L’acompanyen les
bacants, els sàtirs...
Va alliberar Ariadna ,
abandonada per Teseu a
Naxos
ALTRES
UNIONS
Zeus va transformar Ío en vedella per unir-se amb ella sense que
Hera en sospités. Com que la deessa li va col·locar Argos, un
vigilant de cent ulls, el déu va enviar Hermes perquè l’adormís.
Hermes el va matar i els ulls van formar la cua del paó d’Hera.
Transformat en brau, va
raptar Europa
Per seduir Leda es va
transformar en cigne: van
néixer: Càstor, Pòlux,
Hèlena i Clitemnestra.
Dànae el va conèixer com a
pluja d’or: Perseu en fou el
fruit.
Va suplantar el marit d’Alcmena,
Amfitrió, per seduir-la: nasqué
Hèracles
Va raptar Ganímedes, el
qual va esdevenir
l’aquarius particular dels
déus, en lloc d’Hermes.