Post on 18-Dec-2021
DIAGNOSI TONA 2030
Introducció
En un context de canvis en els models tecnològics, econòmics i socials, i amb una consolidació en
l’agenda pública de les polítiques de major respecte i cura del medi ambient, s’endega un procés
participatiu per tal de contribuir a definir el posicionament del municipi vers un escenari en
continua evolució. L’objectiu d’aquest procés no és altre que enfortir-nos com a poble davant dels
reptes de la propera dècada, amb la voluntat de reflexionar plegats cap a on ha d’anar Tona i el
paper que ha de jugar.
La planificació estratègica com eina de planificació no està exempta de canvis metodològics, ara
cobra més importància el seguiment i l’anàlisi continuat, amb una major demanda de participació
ciutadana. La governança a de garantir l’adaptació de l’estratègia al context de referència, des del
més proper Osona i Catalunya, al més allunyat Europa i el món.
La creació de la marca ciutat ‘Tona Amunt!’ va ser un exercici de definició de l’estratègia a seguir, a
través dels valors col·lectius què ens identifiquem com a poble (sostenibilitat, tradició, educació i
qualitat de vida), i que volem projectar de cara enfora. Molts dels projectes que hem desenvolupat
ja integren aquest ADN, que ara volem continuar incorporant als reptes de futur.
La participació ciutadana esdevindrà un factor clau d’èxit del Pla, així com la implicació dels
principals actors identificats alhora de contribuir a desenvolupar les propostes plantejades.
Els eixos estratègics sorgeixen de la prospecció de les diferents línies de treball identificades, en els
diferents àmbits d’actuació política dels darrers anys i el seu creuament amb la diagnosi i la
participació ciutadana.
La diagnosi no contempla una anàlisi exhaustiva de totes les variables socioeconòmiques
territorials, sinó una perspectiva de la situació actual que, conjuntament amb els objectius
estratègics caldrà anar actualitzant i adaptant als canvis que s’aniran succeint.
Situació actual
El context d’aquest procés bé delimitat per la l’Agenda de Desenvolupament Sostenible que va
aprovar l’Assemblea General de les Nacions Unides el setembre de 2015. Aquesta contempla 17
objectius (ODS) d’aplicació global, des de l’1 de gener de 2016, que han de permetre un món
sostenible l’any 2030. Per aconseguir-ho cal impulsar models de desenvolupament inclusius i
sostenibles, harmonitzant el creixement econòmic, amb la inclusió social i la protecció del medi
ambient.
Europa disposa de l’Estratègia Europa 2020, que persegueix dotar-se, per a la segona dècada del
segle XXI, d’una economia intel·ligent, sostenible i integradora, com a via de superar les mancances
i deficiències estructurals de l’economia europea, millorar la seva competitivitat i productivitat i
sustentar una economia social de mercat sostenible. Entre els recursos esmentats per l’Agenda
2030, n’hi ha molts connectats amb les polítiques europees. La Unió Europea disposa de
competències exclusives com en política comercial, i d’altres compartides amb els estats membres,
com en ajuda internacional, el veritable cavall de batalla de l’Agenda 2030, i en fiscalitat.
Pel que fa al nostre marc més proper, poc a poc s’ha deixat enrere una gran crisi (econòmica, fiscal,
financera, social)
que ha marcat a tot el país i que ha afectat també al nostre municipi. Catalunya està en una
evolució positiva des del 2014, els creixements han vingut capitalitzats per la indústria, amb
creixements que ha vorejat el 6% (5,9% el 2015), encara que en el 2017 i 2018 s’està produint una
lleu desacceleració del creixement que ens mesura el PIB, la previsió del 2018 és d’un 2,9% i d’un
2,5% pel 2019.
Evolució del producte interior brut. 2013-2017
Per sectors. Variació en volum
Unitats: Tant per cent (Base 2010).
Font: Idescat. Comptes econòmics anuals de Catalunya.
2013 2014 2015 2016 2017
PIB -1 2,1 3,8 3,6 3,4 Valor afegit brut -0,6 1,9 3,2 3,5 3,3 Agricultura 6,8 0,9 -2,9 6,1 -3,1 Indústria -0,8 2,8 5,9 5 4,9 Ind. manufacturera 0,3 3,6 4,8 6,4 4,6 Construcció -10 -1,3 2,3 3,2 4,7 Serveis 0,1 1,8 2,7 3,1 2,9 Comerç, transport i hostaleria 0,7 0,2 2,4 3,3 2,3 Act. immobiliàries, professionals i altres 0 3,4 2,6 3,9 3,4
Adm. pública, educació, sanitat i serveis socials -0,7 1,3 3,1 0,9 2,7
Impostos nets sobre productes -5,5 5 10,9 4,7 3,9
Institut d'Estadística de Catalunya https://www.idescat.cat/pub/aec/355
Ara bé, es seguirà creant ocupació, per sobre dels 70 mil llocs de treball per any (79,9 i 72,1 mil llocs
de treball a temps complet pels anys 2018 i 2019), encara que lleugerament per sota dels 96,5 mil
creats l’any 2017.
La Tona del 2018 és diferent a la Tona del 2008. Hi ha hagut canvis que han afectat al teixit
productiu, a l’estructura social i òbviament als pressupostos municipals. No només en els ingressos
sinó també en les prioritats a atendre. Tot i així, la situació actual del municipi és bastant sòlida i
disposa d’unes bases prou estables com per afrontar el futur amb confiança.
Recordar que Tona és un municipi de 16,54 Km2 porta d’entrada de la plana de Vic des del Sud, a
596 m d’alçada, compta amb una ubicació privilegiada a 10 km de Vic, en l’eix de la C-17, i gaudeix
de proximitat als principals eixos viaris del país, que la fan molt accessible des de qualsevol punt de
Catalunya.
Demografia
La població de Tona és d’uns 8.100 habitants. Ja han quedat enrere els grans creixements de
població de la primera dècada del segle XXI (la mitjana anual del creixement del període 2001-2011
va ser del 28,09%) i ara està estabilitzada en un lleuger creixement (0,36% en el període 2013-2017)
que dobla el creixement mitjà a Catalunya. De tota manera en el darrer any la població ha crescut
un 2,05%.
Aquest creixement no es deu tant a cap onada migratòria lligada al creixement d’un sector
econòmic concret sinó a l’atracció residencial i la qualitat de vida del municipi per les persones que
viuen a Osona o a l’entorn de Barcelona.
Font: Diputació de Barcelona, Hermes https://www.diba.cat/hg2/default.asp
Encara s’està lleugerament per sobre de la mitjana catalana i osonenca pel que fa als joves (menys
de 15 anys).
A l’igual que a la resta del país, també hi ha un percentatge de persones de més de 65 anys superior
al de joves menors de 14 anys. Tot i així, l’envelliment de la població (95,85%) és lleugerament
inferior a la mitjana de Catalunya, hi ha més població en el grups més joves que en el grups d’edat
més avançada. A dia d’avui, la mitjana d’edat tot just supera els 40 anys.
POBLACIÓ TOTAL gener 2017 8.114h
VARIACIÓ 2013-2017 0,36%
Habitants per km2 491
Percentatge de joves (0-15 anys) 18,12%
Percentatge d'adults (16-64 anys) 64,52%
Percentatge població gran (≥65) 17,37%
índex envelliment* 95,85
Edat mitjana 41,70
Font: Diputació de Barcelona, Hermes https://www.diba.cat/hg2/default.asp
En l’estructura de la població per edats s’observa la reducció de la base, fruit del menor creixement
dels darrers anys, amb predomini de persones de 30 a 45 anys, però tenint en compte que el
percentatge d’immigració és baix, això significa que el municipi atrau famílies joves.
Font: Diputació de Barcelona, Hermes https://www.diba.cat/hg2/default.asp
El percentatge de població estrangera (7,25%) es troba molt per sota de la mitjana catalana i és
gairebé la meitat que el de la comarca d’Osona. Aquest fet segurament contribueix a que tant la
taxa de natalitat com la taxa de fertilitat, siguin inferiors a la mitjana catalana i encara més respecte
al conjunt de la comarca d’Osona.
Tona % Osona %
Població. Per sexe. 2017
Homes 4.008,00 49,40 78.092,00 49,88
Dones 4.106,00 50,60 78.480,00 50,12
Total 8.114,00 100,00 156.572,00 100,00
Població. Per grups d'edat. 2017
De 0 a 14 anys 1.383,00 17,04 26.084,00 16,66
De 15 a 64 anys 5.322,00 65,59 102.915,00 65,73
De 65 a 84 anys 1.171,00 14,43 22.523,00 14,39
De 85 anys i més 238,00 2,93 5.050,00 3,23
Total 8.114,00 100,00 156.572,00 100,00
Població. Per lloc de naixement. 2017
Catalunya 6458,00 79,59 117878,00 75,29
Resta d'Espanya 872,00 10,75 14987,00 9,57
Estranger 784,00 9,66 23707,00 15,14
Total 8114,00 100,00 156572,00 100,00
Població. Per nacionalitat. 2017
Espanyola 7.526,00 92,75 135.578,00 86,59
Estrangera 588,00 7,25 20.994,00 13,41
Total 8.114,00 100,00 156.572,00 100,00
Naixements. Per sexe. 2017
Nens 34,00 48,57 724,00 50,24
Nenes 36,00 51,43 717,00 49,76
Total 70,00 100,00 1.441,00 100,00
Defuncions. Per sexe. 2016
Homes 34,00 69,39 703,00 51,88
Dones 15,00 30,61 652,00 48,12
Total 49,00 100,00 1.355,00 100,00
Des d’una perspectiva demogràfica, Tona és el quart municipi d’Osona, per darrera de Vic, Manlleu
i Torelló. Amb una densitat de població alta (491 h/Km2) respecte al conjunt de la comarca i de
Catalunya, però molt menor a la majoria de ciutats mitjanes catalanes. El que ens indica que per la
mida del municipi i l’entorn on es troba, la densitat és més alta del que semblaria, però tot així molt
allunyada de la mitjana de la majoria de municipis del país. Això es deu en bona part a l’estructura
urbanística del municipi.
Població Tona Osona Catalunya
Densitat de població. 2017
Superfície (km2) 16,54 1.245,20 32.108,00
Densitat (hab./km2) 490,6 125,7 235,3
Població. Per sexe. 2017
Homes 4.008 78.092 3.710.200
Dones 4.106 78.480 3.845.630
Total 8.114 156.572 7.555.830
Font: Diputació de Barcelona, Hermes https://www.diba.cat/hg2/default.asp
Economia L’estructura econòmica, pel que fa el teixit empresarial de Tona, està centrada en el sector serveis a
l’igual que a la gran majoria de municipis del país. La majoria d’empreses de Tona són terciàries i a
molta distància hi ha les empreses del sector industrial i la construcció que té un pes destacable. El
sector agrícola és més reduït, no així en la resta de la comarca, però si que es troba força per sobre
de la mitjana provincial.
Nombre d’empreses per sectors Tona
Font: Diputació de Barcelona, Hermes https://www.diba.cat/hg2/default.asp
Nombre d’empreses per sectors província de Barcelona
Font: Diputació de Barcelona, Hermes https://www.diba.cat/hg2/default.asp
Tant en l’estructura productiva com en l’ocupació, per sectors d’activitats, Tona presenta nivells de
terciarització per sota de la mitjana catalana i la província, compta amb un sector de la construcció
molt significatiu des de la perspectiva relativa, doblant els percentatges d’Osona i gairebé de
Catalunya.
Font: Idescat
Agricultura 31 2,14% 1.032 1,96% 9.395 0,34%
Indústria 390 26,90% 19.028 36,09% 441.285 16,08%
Construcció 117 8,07% 2.103 3,99% 133.192 4,85%
Serveis 912 62,90% 30.554 57,96% 2.160.955 78,73%
Total 1.450 100,00% 52.717 100,00% 2.744.827 100,00%
Tona Osona Catalunya
Afiliacions al règim general de la S.S. segons ubicació del compte de
cotització. Per sectors. 09/2018
Pel que fa als afiliats al regim d’autònoms, per sectors d’activitat, el pes relatiu del sector de la construcció s’iguala a la indústria, fet que no succeeix a nivell d’Osona, mentre que pel conjunt del país aquest supera a la indústria, posant de relleu la singularitats d’aquest sector.
Font: Idescat
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Diputació de Barcelona, Hermes https://www.diba.cat/hg2/default.asp
Des de la perspectiva econòmica, Tona també manté la quarta posició, fet que ve donat per la seva situació geogràfica en l’eix de la C-17, on és concentra l’activitat econòmica del municipi, tant a les zones de les 4 Carreteres i la Canal, com al polígon industrial les Goules.
Agricultura 31 4,01% 1.138 7,25% 23.491 4,26%
Indústria 132 17,05% 3.674 23,40% 45.759 8,30%
Construcció 132 17,05% 2.055 13,09% 67.012 12,16%
Serveis 479 61,89% 8.831 56,26% 414.751 75,27%
Total 774 100,00% 15.698 100,00% 551.014 100,00%
Tona Osona Catalunya
Afiliacions al règim d'autònoms de la SS. segons ubicació del compte de
cotització. Per sectors. 09/2018
Vista aèria de la C-17 (2008)
En els darrers anys s’ha edificat la darrera pastilla de sòl industrial del polígon les Goules i l’ocupació de les naus industrials arreu del municipi és pràcticament absoluta. De tota manera, el municipi disposa de sòl industrial programat per poder ampliar el polígon industrial Goules. Des d’una perspectiva de factors de localització industrial, destacar que els dos darrers anys s’han aconseguit fer efectiu el desplegament de fibra òptica, tant en mercat empresarial com en el domèstic i en aquests hi ha 3 operadors de telecomunicacions que han desplegat fibra òptica i que ofereixen serveis de banda ampla a través d’aquesta tecnologia.
Font: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), 2011.
El sòl industrial del municipi equival, pràcticament, 240 mil metres quadrats de sostre edificable. Encara hi ha pendent d’urbanitzar el 20,73% del mateix (48.764 m2), que correspondrien a l’ampliació de l’actual polígon industrial les Goules.
Sòl industrial urbanitzat m2 % m2 %
Zona de les 4 Carreteres 17.769 8,98% 23.101 9,65%
Zona de la Canal 74.055 37,45% 111.846 46,73%
Polígon Industrial les Goules 58.127 29,39% 55.647 23,25%
subtotal 149.951 75,82% 190.594 79,63%
Sòl industrial no urbanitzat
Polígon Industrial les Goules II 47.812 24,18% 48.764 20,37%
Total 197.763 100% 239.358 100%
Superfície Sostre edificable
Sòl industrial programat
Pel que fa a la dimensió comercial del municipi, aquesta és 10,97 comerços per cada 1.000
habitants, està per sota de la mitjana catalana que està en 13,4 establiments per cada mil
habitants. Hi ha doncs, una certa debilitat comercial.
Pel que fa al sector turístic, des de la perspectiva de l’allotjament està poc musculat a la comarca (1,15% de llits sobre el total de la província). En aquest sentit, Tona destacava per tenir tres hotels, encara fruit de l’herència del termalisme al municipi. En els darrers anys s’ha tancat l’hotel Aloha i el balneari Codina, el darrer que es mantenia actiu. L’anàlisi del mercat de treball d’Osona, ens diu que en el període 2009-2018 la dinàmica pròpia ha
fet guanyar 6.579 llocs de treball, però el conjunt de l’economia catalana i els sectors predominants
a la comarca han frenat aquest creixement i han generat pèrdues de llocs de treball per un total de
3.473.
Pel que fa a l’any 2018, l’economia catalana, seguint la tendència iniciada el 2014, ha contribuït a
crear 2.607 llocs de treball, en canvi Osona té sectors que han evolucionat pitjor i s’han perdut 222
llocs per estructura productiva i la dinàmica pròpia n’ha fet perdre 356 més.
El comportament històric de l’atur a Tona és més positiu que a la comarca, la província i el conjunt
del país. Així, el setembre del 2018, la taxa d’atur a Tona és del 8,62% en comparació al 9,57%
d’Osona, el 10,45% de la província de Barcelona i el 10,10% de Catalunya.
Si ens hi fixem, en tots els grups d’edat, Tona manté uns percentatges menors excepte entre els
més joves (de 16 a 24 anys) on la proporció de desocupats a Tona és superior a la mitjana de la
província (12,59% i 11,69% respectivament).
Pel que fa a la durada, també hi ha un component estructural a Tona amb els parats de llarga
durada (més de 24 mesos), ja que representen un 35% dels desocupats. En canvi, a Osona
representen el 31% i a Catalunya, al voltant del 28%. El més preocupant però, és que sembla que va
en augment.
Si comparem la taxa d’atur amb els municipis de la comarca a gener del 2018, veiem com la xifra és
menor a la resta i som el segon municipi amb menys atur de la comarca. El 9,64% al gener del 2018
i el 8,62% el setembre d’aquest any.
Per últim, pel que fa a la contractació, hi ha predomini de la contractació temporal com en el conjunt de país, si bé es troba en un nivell mig, sense ser dels municipis amb més temporalitat.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Diputació de Barcelona, Hermes https://www.diba.cat/hg2/default.asp
Qualitat de vida
Un dels elements més característics de Tona és la qualitat de vida que s’hi respira, que ha atret a
moltes persones al llarg de la seva història i ha afavorit l’arrelament de les noves generacions. Però
més enllà de la percepció, Tona té uns indicadors que ho reafirmen, si bé hi ha altres aspectes a
millorar. La qualitat de vida es mesura en petits indicadors en els que Tona destaca.
Un dels principals elements competitius de Tona és la seva ubicació estratègica. Entre Vic i
Barcelona que no només ha tingut conseqüències residencials sinó també econòmiques, ja que la
seva ubicació és ideal per el desenvolupament econòmic i residencial.
En la majoria d’indicadors relacionats amb el benestar social i qualitat de vida, més enllà de la
situació econòmica, Tona excel·leix situant-se molt per sobre de la majoria de municipis i per sobre
de la mitjana. Per que fa a sostenibilitat, seguretat, equipaments o gestió pública.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Diputació de Barcelona, Hermes https://www.diba.cat/hg2/default.asp
INDICADORS RELACIONATS AMB EL BENESTAR LOCAL TONA OSONA
CONDICIONS MATERIALS DE VIDA
Pensió mitjana (euros) 2017 911,69 888,89
Renda Familiar Disponible Bruta per habitant (milers d’euros) (Relació entre el total de la renda del municipi i/o àmbit
seleccionat vers la població total del municipi) 18.541 16.300
MEDI AMBIENT
Residus kg/h/dia 2017 1,16 1,18
% recollida selectiva 2017 83% 56%
SEGURETAT CIUTADANA
Policies locals per 1.000 h 1,73 0.86
EQUIPAMENTS ESPORTIUS Pavellons 3,00 40,00
Piscines cobertes 0,00 23,00
Pistes d'atletisme 1,00 4,00
BIBLIOTEQUES Públiques 1 18
GOVERNANÇA
Eleccions municipals. 2015
Participació (%) 56,50 60,60
Eleccions al Parlament de Catalunya. 2015
Participació (%) 81,30 82,60
Eleccions al Congrés dels Diputats. 2016
Participació (%) 61,50 63,80
Es generen menys residus que la mitjana de la comarca, es fa una recollida selectiva molt per sobre
que a la resta d’Osona (gairebé 30 punts de diferència), aquí hi té molt a dir el sistema de recollida
porta a porta que es fa al municipi des de l’any 2000. Només Taradell està per sobre de Tona a la
comarca.
La sostenibilitat està present en moltes de les polítiques que es porten a terme. En aquest sentit
forma part del Pacte d’alcalde de la Unió Europea (2011) i disposa d’un Pla d’Acció d’Energia
Sostenibles (PAES) des del 2013, en el marc de l’estratègia Europa 2020, amb l’objectiu de
contribuir a reduir el 20% de les emissions de CO2 a l’atmosfera, reduir un 20% el consum energètic
i augmentar un 20% l’ús de les energies renovables. Per la qual cosa elabora un inventari
d’emissions. De fet, Tona treballa des de l’any 2008 en l’execució de mesures d’estalvi energètic,
tant en els equipaments municipals com en l’enllumenat públic. També s’apliquen criteris de
sostenibilitat a la gestió de l’arbrat municipal i les zones verdes del municipi. En aquest sentit, el
municipi disposa de 3 flors d’honor al projecte de Viles Florides
Resultats de recollida selectiva
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Diputació de Barcelona, Hermes https://www.diba.cat/hg2/default.asp
També es disposa del doble de policies per càpita que la resta de la comarca, fet que incideix
directament en l’índex delinqüencial que és un dels més baixos d’Osona. Tot i així s’està treballant
en desenvolupament de sistemes de videovigilància, que ja s’han començat a instal·lar en el polígon
industrial les Goules.
En temes educatius, Tona excel·leix pel que fa en equipaments, ja que segurament és el municipi de
la seva mida (menys de 10.000 habitants) amb l’oferta educativa més completa en el conjunt del
país. Abasta des de l’escola bressol municipal a l’Institut de secundària i l’Escola d’Hostaleria
82,14%
72,83%
69,82%
68,74%
58,70%
50,26%
41,61%
0,00% 50,00% 100,00%
Taradell
Tona
Manlleu
Roda de Ter
Torelló
Vic
Centelles
Taradell
Tona
Manlleu
Roda de Ter
Torelló
Vic
Centelles
Taxa titulats universitaris 2017
Municipi Total
Vic 19,68%
Taradell 17,28%
Centelles 16,10%
Tona 15,58%
Torelló 13,99%
Manlleu 10,17%
Roda de Ter 9,14%
d’Osona, passant per l’Escola municipal de música i l’Aula Oberta (formació de persones adultes).
Una oferta que contempla els diferents models educatius: públic, concertat i privat.
Tot i això, pel que fa a la taxa de titulats universitaris, encara hi ha camí a recórrer ja que el
percentatge de titulats superiors del municipi podria ser més elevat.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Diputació de Barcelona, Hermes https://www.diba.cat/hg2/default.asp
Pel que fa a les places de residències per a gent gran, Tona disposa d’una oferta destacada en
comparació a altres poblacions similars, si bé, la majoria d’aquestes són exclusivament privades
(152) i hi ha limitacions en places públiques o concertades.
Tots aquests, són ingredients necessaris per gaudir d’un municipi de qualitat que a dia d’avui estan
presents en Tona, si bé segurament, encara queden molts aspectes a potenciar. Tona té les bases
molt clares però ha de consolidar encara més alguns aspectes per esdevenir un referent indiscutible
en qualitat de vida.
La situació econòmica de Tona és bona si mirem la majoria dels indicadors. Tant en renda per
càpita, com en nivell d’atur o endeutament del municipi. Si bé, és possible millorar l’economia
tonenca.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Diputació de Barcelona, Hermes https://www.diba.cat/hg2/default.asp
Tona es troba en sisena posició en el rànquing de renda Familiar Disponible Bruta entre els
municipis de 7.000 a 8.500 habitants de Catalunya. Amb una xifra mitjana de 18.541 euros que
suposa estar per sobre de la renda mitjana d’Osona que és de 16.300 (un 12% menys de la de
Tona).
Rànquing Renda Familiar Disponible Bruta per habitant municipis catalans entre 7000 i
8500 habitants (gener 2017)
Municipi Euros per habitant
Cabrils 28.612
Ametlla del Vallès 24.123
Tiana 22.366
Centelles 19.133
Santa Eulàlia de Ronçana 18.653
Tona 18.541
Sant Fruitós de Bages 18.378
Santpedor 18.115
Sant Fost de Campsentelles 17.701
Santa Coloma de Cervelló 17.608
Viladecavalls 15.346 Sant Esteve Sesrovires 15.094
Polinyà 14.558
Gelida 14.150
Masquefa 13.076
Santa Margarida i els Monjos 12.516
Si ens fixem en la base de renda declarant, veiem que Tona està per sobre dels municipis de
l’entorn com Vic o Torelló amb gairebé 21.000 euros.
La mitjana del patrimoni declarat pels veïns de Tona és superior al d’Osona, però lleugerament
inferior al patrimoni declarat pel conjunt dels catalans.
Habitatge Pel que fa l’habitatge, destaca la poca oferta d’habitatge de lloguer (al voltant del 20%), fet que pot dificultar l’emancipació de molts joves. Això pot repercutir negativament en el mercat immobiliari. La gran majoria dels habitatges de Tona són habitatges principals, hi ha molt pocs habitatges secundaris (entorn el 5%) i hi ha una xifra considerable d’habitatge buit (10%)
La radiografia de Tona avui en dia és la d’un municipi que té unes bases sòlides, que té molts potencials per a convertir-se en un municipi que destaqui per la qualitat de vida i el dinamisme econòmic, però que té alguns punts febles que ha de millorar. Té reptes en el model productiu, en ocupació dels més joves, en l’oferta d’habitatge i reptes en el
model comercial. Però per contra, té unes bases molt estables i unes potencialitats enormes en
termes de dinamització econòmica, educativa, atracció residencial i turística. A més de disposar
d’uns serveis molt per sobre de la mitjana en municipis de les seves característiques.
Comparativa impositiva
Tona té una pressió impositiva similar a la dels municipis amb més densitat de població de la
comarca. No obstant, destaca clarament en l’oferta de serveis funeraris, a un cost molt per sota de
la resta de municipis.
COMPARATIVA IMPOSITIVA
TONA CENTELLES TORELLÓ TARADELL
RODA TER
MANLLEU VIC
IBI, tipus gravamen béns urbans 0,83 0,74 0,94 0,635 0,59 0,696 0,585
IBI, tipus gravamen béns rústics 0,74 0,65 0,9 0,755 0,59 0,9 0,3
IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA, De 16 fins a 19,99 cavalls fiscals €
163,99 162,28 179,22 173,92 179,2 179,22 179,22
TAXA GESTIÓ RESIDUS MUNICIPALS per habitatge €
125 105 127,07 120 /160 habitatge aïllat
106 128,5 135,6
TAXA MANTENIMENT CEMENTIRI MUNICIPAL, concessió drets funeraris nínxol, pis més econòmic €
150 778,69 300,5 597,39 443,4 sense dades
387,9
manteniment € 15 sense dades sense dades 10 12,95 sense dades
15,95
TAXA GUALS, habitatge unifamiliar € 34 30,22 30 15 24,65 40 format dades no permet comparar
Font: Ordenances fiscals ORGT https://orgtn.diba.cat/Informacio/Home/informacio
L’endeutament del municipi està contingut en la mitjana dels municipis similars a Tona amb 2.734.
Un endeutament correcte si tenim en compte el nombre de serveis i equipaments que hi ha a Tona.
Mercat de treball
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Diputació de Barcelona, Hermes https://www.diba.cat/hg2/default.asp
69 296 398 662 920 1.242 1.674 1.992
2.512 2.734 2.781 3.164 3.211
4.631 5.656
11.887
Santa Margarida i els Monjos
Centelles
Santa Coloma de Cervelló
Santpedor
Ametlla del Vallès, L'
Sant Fruitós de Bages
Cabrils
Gelida
Viladecavalls
Tona
Tiana
Polinyà
Santa Eulàlia de Ronçana
Masquefa
Sant Fost de Campsentelles
Sant Esteve Sesrovires