En aquest apartat he buscat el recolzament de les línees bàsiques. Amb les línies he vulgut portà la visió de l'espectador cap a un punt en concret o per moure la vista d'un objecte a un altre. He utilitzat el format vertical i el format horizontal. He treballat el flux per donar-li algunes fotografies una sensació de moviment. Amb les lineas diagonals he mostrat més dinamisme.

Ens podem fixar que en la fotografia de les escales: que tenim un seguit de línies diagonals que ens delimiten i ens porten la mirada fins a dalt de l’escala. També podem veure que el tronc de l’arbre simula una linea vertical la qual ens dóna una sensació de profunditat. Finalmnent podem apraciar en una fotografia com les línies horitzontals ens porten cap el elements. En aquest cas, en dos homes.

Els elements repetits ens donen un sentit de relació de les diferents parts d’una imatge. La unió d’elements molts cops ens pot aportar una sensació d’unió. En les següents fotografies es pot veure com he buscat diferents maneres de mostrar aquesta tècnica. Podem veure que he utilitzat diferents tipus de formats, i en alguna fotografia he utilitzat el recurs de l’enfocament sel.lectiu. També he utilitzat el concepte d’espai obert. Encara que el cel el considerem un espai obert, aquesta gran distància que hi ha entre l’objectiu i els ocells ens provoca una sensació d’abstració (Característica de els espais tancats).

En aquest apartat ens podem fixar que utilitzant aquesta tècnica aconseguim un cert dinamisme a la fotografia. Els grups de tres ens dónan una sensació de moviment. Un una de les imatges he fotografiat a dos membres del grup en un punt de vista posterior i al tercer en un frontal, així he aconseguit una sensació de moviment. També en algunes de les fotografies he aplicat la regla dels tres terços per donar-li

una major importància als protagonistes de la imatge.

En aquest apartat he buscat mostrar els dos tipus de colors que hi ha: els colors càlids i els colors clars. En la primera imatge predomina el blau , el qual, ens transmet una serenor. Ens dóna una sensació de tranquil·litat i confiança. També està lligat a que he fotografiat un element tranquil, com és un llac. En la segona fotografia he buscat tot el contrari. He intentat expressar més acció. Una imatge més temperental, per això me recolzat amb una posta de sol on el color vermell. regna en

tota la fotografia.

Aquest part ha sigut la que m’ha costat més. He obtat per fotografiar imatges on aparegui principalment la regla de terços, ja que, és molt utilitzada en la qüotidianitat. Amb ella fixo clarament els punts interés de la fotografia. És a dir, on vull que vagin les mirades del les persones. També he arribat ha utilitzar la raó áurea. On he establit una asimetria.

Les línies corbes en la fotografia ens transmeten un moviment. Ens donen una sensació de que tot té un cert flux i dinamisme. En aquest cas he fotografiat una corba en la qual he omplert l’enquadrament per poder assegurar-nos que es converteix en el centre d’atenció de la fotografia. A més així he eliminat possibles elemtens que ens preguessin l’atenció.

En els retrats normalment busquem centrar l’atenció de la fotografia al element retratat. Per aconseguir aquest objectiu utilitzem l’enfocament sel.lectiu. Ens les tres fotografies següents he utilitzat aquest recurs per donar-li el major protagonisme a la persona retratada. És important en que al fons de la fotografia, la qual estarà desenfocada no hi hagin masses elements que ens puguin distreure del centre d’interès. Per fer aquestes fotografies he buscat un velocitat d’obturació ràpida i una obertura de diafragma gran per així

aconseguir un desenfocament.

En aquest apartat he obtat per un enquadrament artificial. El enquadrament ma servit per emmarcar el centre d’interès de la fotografia, la natura. He jugat amb l’enmarcar un element natural a través d’un element artificial.

Amb el que busquem a les simetries es mostrar la difència entre elements amb simetries aperents I simetries reals. Els elements simetrics solen tenir el eix central en el mig de la fotografia.Les aparents serien aquells que d’un cop d’ull ens semblan perfectes però realment no ho són. És el cas del cotxe reflectat. En canvi les simetries reals són aquellas que són exactament igualts.