[amaga]

      Història universal

Prehistòria

Paleolític

Neolític

Eneolític o Edat del coure

Edat del bronze

Edat del ferro

Edat antiga

Mesopotàmia

Antic Egipte

Antiguitat clàssica

Edat mitjana

Alta edat mitjana

Baixa edat mitjana

Imperi Bizantí

Edat moderna

Era de l'exploració

Renaixement

Barroc

Il·lustració

Edat contemporània

Revolució Francesa

Revolució Industrial

Primera Guerra Mundial

Segona Guerra Mundial

Guerra Freda

Globalització

L‘Edat Moderna va començar al 1.492 (descobriment d’Amèrica i va acabar al 1.789 (Revolució Francesa).

Aquesta es una imatge de com anaven vestits des dels més

pobres als més rics (la societat)

POLÍTICA: L’absolutisme. El naixement dels estats moderns. Cap a finals de l’Edat Mitjana i principis de l’Edat Moderna sorgeix a Europa un nou sistema polític: les monarquies autoritàries. El monarca concentra en les seves mans un gran poder, en contraposició a la disgregació política de l’Edat Mitjana

Vivien els privilegiats i els no privilegiats, des del rei (el més ric) fins als més pobres.

El fraccionament polític característic del món medieval va anar deixant pas a l'aparició de poderosos estats regits per monarquies autoritàries i absolutes. Finalment, la ciència i la tecnologia van començar a deslliurar-se dels antics prejudicis i, en conseqüència, van aconseguir un coneixement més profund de la naturalesa, per posar-la al servei del progrés.

El renaixement seria, doncs, l'art sorgit a Itàlia el segle XV i estès per tota Europa el segle XVI , i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la filosofia humanista.

En el 1492 el 12 d’Octubre Cristòfol Colom va descobrir Amèrica. Va travessar tot l'oceà fins arribar a Amèrica.

Els conjunts d’instruments forts de ministrers (entre els que es trobava la xeremia), anomenats cobles de ministrers a la Península

Ibèrica, s’incorporaren plenament des del final del segle XV a la polifonia religiosa associant-se a les capelles de cantors de les

institucions religioses. Aquest ús religiós de l’instrument es mantingué durant tot el segle XVII, i amb la pràctica de la

policoralitat s’empraren cors exclusivament instrumentals en moltes de les obres.