Edicions de l’Obrador Imaginari · 4 Antigament el paper s'havia fet a partir de diferents...

Post on 01-Jun-2020

7 views 0 download

Transcript of Edicions de l’Obrador Imaginari · 4 Antigament el paper s'havia fet a partir de diferents...

L’Obrador Imaginari

Edicions del’Obrador Imaginari

2

Edicions de l’Obrador Imaginari© JMS 1990-99Reproducció autoritzada, fora dels casos que, directament o indirectament,es vulgui fer amb algun tipus de finalitat comercial o lucrativa.La primera edició d’aquest llibret la van fer conjuntament, el 1990, lessegüents entitats: Cepa, Gepec, Adenc, Secció de Natura de la Ues, ElFanal, l’Aglà, Geven i la Casa Escola de Natura L’Arc de Sant Martí.

3

Els orígens del paper són llunyans.Sembla ser que tot just començat el

segle segon, a la Xina, es va començar aelaborar i a fer servir.

Bastant més tard, al segle vuitè, i através d’una presoners xinesos, es vaintroduir al món àrab.

I va ser des d’allí que, posterior-ment, a través de la península ibèrica, es vainiciar la seva difusió per Europa.

4

Antigament el paper s'havia fet apartir de diferents matèries.

Per exemple, aquí a Europa, i finsabans de la gran industrialització, el paperes feia amb draps.

Quan la roba de lli i de cotó era vellai ja no es podia ni sargir, els drapairesl’arreplegaven, per vendre-la després alsartesans del paper.

5

Aquella roba era primer esmicoladai, després, en uns molins especials d’aigua,lentament s’anava esfilagarsant i es feiapastosa, fins que s’obtenia una suspensiódensa d’aigua i pasta de draps.

A aquella suspensió, a la qual se liafegia una cola, s’abocava en una tina, is’anava remenant constantment, per tal queno s’assolés.

6

Llavors, a la tina, s’hi submergiahoritzontalment la forma, que era un sedàsrectangular gairebé sense vores, de tramamolt fina.

En treure la forma l’aigua s’escorriapels foradets de la trama i, damunt delsedàs, quedava una pel.lícula uniforme depasta.

Tombant la forma i fent una petitapressió, es depositava aquell incipient full depaper damunt d’un feltre de llana.

7

Repetint el procés, de mica enmica s’anava fent una pila de feltres ipapers.

Quan la pila era prou gran,normalment de mitja raima, es posava a lapremsa i es premsava, per tal d’escórrer total’aigua possible.

Un cop premsada, s’anaven separantels papers dels feltres, i els fulls es posavena assecar al mirador, que era el nom querebia el lloc airejat destinat a l’assecatge.

8

Després, un cop secs, si erenpapers que havien de servir per escriure,venia l’encolat, que tenia la finalitat dereduir la porositat i fer possible l’escriptura.

Després d’impregnar-los amb unasolució de midó o amb una cola animal,eren brunyits amb una pedra d’àgata osetinats amb un martinet.

9

Com que la obtenció del paper eraartesanal i laboriosa, i el seu preu elevat, lagent feia servir el paper amb mesura, nomésquan veritablement el necessitava. I comque les necessitats sempre són subjectives,se’n feia servir relativament poc.

Fins que a mitjans del segle XIX, laindustrialització i l’inici del món modern delconsum van alterar radicalment aquell ferartesanal i aquell ús moderat.

10

Són tres els aspectes més rellevantsd’aquell canvi:

El primer, l’inici de la fabricaciómecànica de paper.

El segon, la insuficiència de drapscom a primera matèria, a causa delincrement de producció d’aquella indústrianaixent.

El tercer, com a conseqüència de lamanca de draps, l’inici de l’ús massiu de lapasta de fusta.

11

La generalització de la pasta defusta la va facilitar la desfibradora, una novamàquina que permetia la ràpida trituraciódels troncs.

I el resultat de tot plegat va ser quees va passar d’una manufactura derecuperació, mitjançant la qual d’uns drapsvells inservibles s’obtenia un paper nou deprimera qualitat, a una indústria que, perelaborar el seu producte, necessitava agredirels arbres i els boscos.

12

L’orientació consumista d’unabanda i la visió només especulativa delsboscos d’una altra —en definitiva, lareducció de la vida en general a un fetcomercial— van fer que s’anessin disparantles xifres de fabricació i de consum depaper.

Un consum creixent que s’associavaa la idea de progrés i que es vivia com unfet plenament positiu.

13

Però ara ja podem deixar de parlaren passat, perquè és el punt on somactualment.

Avui és habitual avaluar el nivell devida d’una col.lectivitat pel consum que fa iper la quantitat de deixalles que genera.

I al parcialitazar aquest consum en elsector del paper, aquest creixement s’avaluacom a progrés cultural.

14

No cal ni dir que les dues formesd’avaluació, a més de ser sovint errònies,són perillosíssimes.

D’una banda, perquè obliden queper arribar a generar aquestes escombrariescalen abans un seguit de processosextractius i industrials molt importants,generadors sovint d’un gran impacte sobreel medi ambient.

15

D’una altra, perquè minimitzenimprudentment el problema que generen lesescombraries per elles mateixes.

Y és que la gestió de lesecombraries, tant a causa del seu volumcom de la seva composició —cada cop méspoc biodegradables i més contaminants—comença a ser un problema molt seriós.

16

I pel que fa a la associació del’augment del consum de paper a progréscultural, es obvi que hi ha —o que hi hahagut, ja que la majoria ja han estacolonitzades i destruïdes— moltescomunitats dites primitives i analfabetes,desconeixedores per tant del paper i de totsels teòrics avantatges del progrés occidental,que tenen o tenien valors culturals delsquals nosaltres n’estem, dissortadament,mancats.

17

Però a veure, mirem-ho d’una altramanera.

En la societat en què vivim,qualsevol persona, durant gairebé tot el dia,té algun paper a la mà: el bitllet del’autobús, les entrades del cinema, algunacarta, fulls de propaganda, el diari, lapaperina de les castanyes, un llibre,factures, mocadors, números de loteria...

18

Això sense comptar el paper quel'envolta, per exemple, el paper d'empaperarles parets o els cartells publicitaris delscarrers.

I el cartró, que també és un paper,només que més gruixut. I se'n fa servir unmunt, embalant, encaixant i encapsantgairebé totes les coses.

19

A capdavall, el resultat és que unapersona normal , després d’haver-lo usatd’alguna manera, llença cada dia a lesescombraries un munt de paper.

I com que el món i les escombrariescada vegada són més plens de paper, lesmuntanyes cada vegada són més buidesd’arbres i boscos.

20

Al corrent de tot això, l’AntonDrapaire pensa que les coses no van bé.Sap que no és bo, que cada dia hi hagi mésescombraries i menys boscos.

I el primer remei que se li acut ésben senzill i de sentit comú: no fer servirtant paper.

21

Veu que reduint seriosament elconsum se solucionarien els problemes mésimportants.

Així de fàcil i així de senzill.O així de complicat i difícil, si es

mira només des de l’òptica malversadora,agressiva i històricament curta de vista de lasocietat de consum avui imperant.

22

L’Anton Drapaire creu quesobretot és una qüestió d’hàbits; un dia enva fer una llista:

—Reduir el volum i el tiratge delsdiaris i llegir-los col.lectivament, als bars, ales biblioteques, a les places, junt amb elsveïns i els amics...

—Suprimir les propagandeselectorals, amb els seus munts de cartells,octavetes i pamflets, tan plens de mentides.

23

—Minimitzar la propagandacomercial, igualment massa plenad’enganyifes.

—No fer servir ni tovallons niestovalles ni mocadors de paper; ja tenimels de roba, que es poden rentar i durenmolts anys.

—Fer servir les bibliotequespúbliques, que per això són: per fer-lesservir. I no fer-se cadascú la seva bibliotecaparticular...

24

Més coses?—No llençar gens de paper ni de

cartró a les escombraries; guardar-los i dur-los als drapaires, o als contenidors de paperdel carrer.

—Procurar fer servir paper reciclatsempre que sigui possible.

25

El paper reciclat és el que es fautilitzant com a primera matèria paper vellenlloc de pasta de fusta.

Es pot recuperar tot tipus de paper.Des de fulls i sobres a cortolines i cartrons.

Com més paper es recupera —commenys se’n llença a les escombraries— méspaper reciclat es pot fer. I com més paperreciclat es fa, amb un consum igual, estallen menys arbres.

26

L’Anton Drapaire pensa que si, engeneral, ens replantegem l’ús que fem delpaper, si procurem estalviar-lo, si quann’hem de fer servir el fem servir reciclat, simai en llencem a les escombraries, si enspreocupem una mica d’aquestes coses, elsboscos deixaran de minvar i lesescombraries deixaran de créixer, i el mónserà més bonic.

Qui s’hi apunta?

27

EpílegPerò aquesta història podria ser

de qualsevol altra cosa.És del paper, però podria ser

essencialment la mateixa, amb petitesvariants específiques, si parlés delsplàstics, dels metalls, dels vidres, de laroba, de les piles, dels residus urbans oindustrials, i de tantes altres coses quesón presents en la nostra vidaquotidiana.

Plantejar-nos la utilització mésracional de tots aquests elements és unafeina que no hauríem de defugir.

I, per tant, com abans, podemtornar a dir:

Qui s’hi apunta?