Post on 30-Mar-2016
description
CATALAN SPORTS CLUSTER
INDESCAT
PROJECTE EFISport Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
Manual de millors pràctiques
PROYECTO EFISport Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
Manual de mejores prácticas
PROJECTE EFISport Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
Manual de millors pràctiques
Edició: Indescat. Associació Catalana Clúster de la Indústria de l’Esport
Av. Gran Via, 8, planta 6
08902 L’Hospitalet de Llobregat
©2012, Indescat. Associació Catalana Clúster de la Indústria de l’Esport
Redacció: BioQuat® i Efectiva Comunicació
Disseny gràfic i maquetació: aTotArreu.com / www.atotarreu.com
Impressió: A3 Copiseny
Dipòsit legal: B-30.788-2012
1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................... 07
2. OBJECTIUS DEL PROJECTE EFISPORT ................................................................................................... 10
3. ABAST DE L’ANÀLISI ........................................................................................................................................ 12
4. CONCLUSIONS .................................................................................................................................................... 15
4.1 DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC ................................................................................................. 16
4.2 CONSUMS ESPECÍFICS DELS CENTRES: RATIS ENERGÈTICS ......................................................... 19
4.3 CONSUM D’AIGUA D’UN CENTRE ESPORTIU ........................................................................................ 23
4.4 POTENCIAL D’ESTALVI DELS CENTRES ESPORTIUS ........................................................................ 29
5. RECOMANACIONS ........................................................................................................................................... 30
5.1 CLIMATITZACIÓ ..................................................................................................................................................31
5.2 IL·LUMINACIÓ ..................................................................................................................................................... 32
5.3 ESTALVI D’AIGUA .............................................................................................................................................. 33
5.4 PISCINES ............................................................................................................................................................ 34
6. TAULA DE CONVERSIÓ ENERGÈTICA ..................................................................................................... 39
7. COMUNICACIÓ .................................................................................................................................................. 40
7.1 OBJECTIUS DE LA COMUNICACIÓ ............................................................................................................. 41
7.2 PÚBLICS OBJECTIUS ....................................................................................................................................... 41
7.3 POSICIONAMENT COMUNICATIU I MISSATGES PRINCIPALS ........................................................ 42
7.4 ACCIONS DE COMUNICACIÓ ....................................................................................................................... 43
8. ENLLAÇOS D’INTERÈS .................................................................................................................................. 48
1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................................................ 53
2. OBJECTIVOS DEL PROYECTO EFISPORT .............................................................................................. 56
3. ALCANCE DEL ANÁLISIS ............................................................................................................................. 58
4. CONCLUSIONES ................................................................................................................................................. 61
4.1 DISTRIBUCIÓN DEL CONSUMO ENERGÉTICO ...................................................................................... 62
4.2 CONSUMOS ESPECÍFICOS DE LOS CENTROS: RATIOS ENERGÉTICAS ...................................... 65
4.3 CONSUMO DE AGUA DE UN CENTRO DEPORTIVO ............................................................................ 69
4.4 POTENCIAL DE AHORRO DE LOS CENTROS DEPORTIVOS ............................................................. 75
5. RECOMENDACIONES ...................................................................................................................................... 76
5.1 CLIMATIZACIÓN ................................................................................................................................................ 77
5.2 ILUMINACIÓN .................................................................................................................................................... 78
5.3 AHORRO DE AGUA .......................................................................................................................................... 79
5.4 PISCINAS ............................................................................................................................................................ 80
6. TABLA DE CONVERSIÓN ENERGÉTICA .................................................................................................. 85
7. COMUNICACIÓN ............................................................................................................................................... 86
7.1 OBJETIVOS DE LA COMUNICACIÓN ........................................................................................................ 87
7.2 PÚBLICOS OBJETIVOS .................................................................................................................................. 87
7.3 POSICIONAMIENTO COMUNICATIVO Y MENSAJES PRINCIPALES ............................................. 88
7.4 ACCIONES DE COMUNICACIÓN ................................................................................................................. 89
8. ENLACES DE INTERÉS ................................................................................................................................... 94
05
PROJECTE EFISport
INT
RO
DU
CC
IÓ
1. INTRODUCCIÓ
A Catalunya hi ha 13.271 instal·lacions espor-
tives que apleguen un total de 35.424 espais
esportius1, el 38% de les quals eren de propie-
tat privada, el 53% públiques, i el restant 9%
propietat de clubs o associacions, i han anat
creixent en nombre en més de l’1% anual en els
darrers 4 anys. A la vegada, el número de per-
sones que practica esport activament també
ha crescut en els darrers anys fins a situar-se
en el 46% de la població espanyola2. Aquests
factors, sumats a la percepció de l’esport com
a hàbit saludable tant per la societat com per
les administracions públiques, ha fet augmen-
tar en els últims anys el nombre d’instal·lacions
esportives, així com també les inversions en la
remodelació de les ja existents per tal de satis-
fer les necessitats de confort que els usuaris
demanen i fer front a la creixent competència
entre instal·lacions.
1 Observatori Català de l’Esport
2 Estudi Indescat 2012 sobre la població espanyola de 12 a
70 anys: el 46% es considera població activa (practiquen
esport dos o més dies per setmana), i arriba fins un 63%
si sumem els esportistes ocasionals (un dia a la setmana)
07
PROJECTE EFISport
INT
RO
DU
CC
IÓ
Tant és així, que avui en dia moltes de les
instal·lacions esportives de Catalunya, siguin
públiques o privades, són tant centres per a
la pràctica esportiva com espais orientats al
wellness o benestar. Aquesta tendència ha
fet incrementar el nombre de “centres espor-
tius” on es mesclen diferents instal·lacions per
a la pràctica esportiva i propostes lúdiques o
de benestar: sales de lTNESS, piscines, saunes,
paddle, pistes poliesportives…1
Per cobrir les noves necessitats de serveis com
ara piscines, saunes, banys de vapor, hidromas-
satge i la climatització de les sales d’activitats
es requereix una gran quantitat d’energia tèr-
mica, convertint aquestes instal·lacions en cen-
tres de gran consum d’energia. Per fer-nos-en
una idea, una instal·lació esportiva municipal
amb zona d’aigües i serveis wellness pot con-
sumir l’electricitat anual equivalent a 400 famí-
lies de 4 persones, i el gas natural de 500. Això
suposa l’emissió d’una quantitat anual de gai-
rebé 1 milió de kg de CO2, equivalent a la que
1 Com a exemple, trobem 5.488 sales esportives especia-
litzades, 682 piscines cobertes, 5.098 pistes poliespor-
tives o 350 pistes de paddle
absorbirien més de 3.200 arbres (300kg CO2/
arbre i any).
Tal i com s’observa a la taula següent, l’aug-
ment del preu de l’energia al llarg dels darrers
cinc anys ha estat notable i causat tant per l’en-
cariment del preu del petroli com per l’augment
dels termes regulats de l’energia, que depenen
del govern. En un escenari de preus a l’alça,
sembla clar que l’única solució per mantenir
els costos d’explotació dels centres esportius
és una disminució del consum energètic. Si es
vol mantenir la qualitat del servei, queda palesa
la necessitat que les instal·lacions inverteixin en
eficiència energètica: millorar la gestió, renovar
equips, augmentar la conscienciació dels treba-
lladors, però també la negociació periòdica de
les condicions de contractació energètica amb
les comercialitzadores de gas i electricitat i un
millor seguiment i control de la facturació.
08
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
INT
RO
DU
CC
IÓ
Les gràfiques següents mostren com els preus del gas i l’electricitat industrials espanyols
s’han pràcticament doblat els darrers 10 anys.
A la taula següent es recullen els preus dels últims 5 anys en un dels centres mostra del present
estudi, amb un augment considerable, sobretot els últims dos anys.
!/MWh 2007 2010 2011 2012 Increment
Gas natural 30 38 43 48 62%
Electricitat 111 114 128 132 19%
En aquest marc es planteja el present projecte,
anomenat EFISport, i que sorgeix com a res-
posta de les empreses catalanes de la indús-
tria de les instal·lacions esportives, agrupades
a través d’Indescat, al repte de l’eficiència
energètica.
09
PROJECTE EFISport
OB
JE
CTI
US
DE
L P
RO
JE
CT
E E
FIS
PO
RT
2. OBJECTIUS DEL PROJECTE EFISPORT
Aquest projecte està liderat per Indescat, el
clúster català de l’esport, i per algunes de les
empreses que el conformen. Indescat té com
a objectiu la millora de la competitivitat de les
empreses membres, així com del sector espor-
tiu català en general. Des de la fundació d’In-
descat, les empreses de la cadena de valor de
les instal·lacions esportives (arquitectes, engi-
nyeries, constructores, fabricants d’equipa-
ments, gestors d’instal·lacions…) han destacat
tenir un repte comú: la necessitat d’instal-
lacions més eficients des de tots els punts
de vista. Per tal de poder assolir aquest repte
tots els agents de la cadena de valor hi juguen
un paper i, per tant, abordar una instal·lació
més eficient només sota el paraigües d’una
part de la cadena de valor és abordar el repte
de forma parcial.
Així doncs, l’objectiu és abordar el repte de
l’eficiència de forma conjunta, entenent per
eficiència:
• Eficient econòmicament: menys inversió,
menys manteniment i més adequació a l’ús.
• Eficient energèticament: menys consum
d’energia i aigua.
• Eficient mediambientalment: menys resi-
dus, menys emissions contaminants i menys
impacte urbanístic.
A partir d’aquest punt el projecte se centra
especialment en l’eficiència energètica i en la
millora de la gestió de les instal·lacions exis-
tents, tenint en compte que aquesta és tan sols
una part important d’allò que considerem un
model de gestió “eco-eficient”.
10
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
OB
JE
CTI
US
DE
L P
RO
JE
CT
E E
FIS
PO
RT
Partint d’aquest model, els objectius del projecte EFISPORT són:
1. Reflexionar sobre la realitat actual de l’efici-
ència energètica en instal·lacions esportives.
2. Establir uns paràmetres de comparació
en eficiència energètica en instal·lacions
esportives basats en un treball de camp
concret i rigorós.
3. Diagnosticar energèticament 5 instal-
lacions gestionades per empreses d’Indes-
cat, amb la finalitat que aquestes millorin
la seva eficiència energètica.
4. Efectuar unes propostes generals de
millora de la gestió energètica que servei-
xin a qualsevol instal·lació esportiva:
a. formulant un seguit de propostes de millora,
b. formular un pla de comunicació com a
mesura de millora en sí mateix.
5. Conscienciar els diferents públics objec-
tius que intervenen en la gestió energètica
d’una instal·lació, comunicant els resultats
amb la màxima difusió possible a la resta
d’instal·lacions esportives catalanes, espa-
nyoles o internacionals.
6. Derivar un seguit de projectes d’innovació
orientats al disseny i millora de productes i
serveis per a instal·lacions esportives.
7. Finalment, elaborar el present Manual de
millors pràctiques, en què es recullen els
resultats i les recomanacions.
Per elaborar aquest manual i a fi de poder treballar en les seves conclusions s’ha establert una col-
laboració amb l’Institut Català d’Energia (ICAEN).
Àre
es d
’actu
ació
de
l co
mpte
d’e
xplo
tació
de
la
insta
l·la
ció
Model eco-eficient per a la gestió d’instal·lacions esportives
Personal
Energia i Aigua
Manteniment
Estructura
EQUIPAMENTS/INSTAL·LACIONS GESTIÓ CONSUMIDOR/SOCIETAT
Pilars
Externalització / Pagament segons
rendiment i Sistemes d’Indicadors
Sist. automatització de les instal·lacions
Redisseny de l'ús que millori l’eficiència
del personal existent
Establir un pla de RRHH per definir el
procés en l’àrea de personal:
-Pel personal tècnic
-Personal de manteniment i neteja
-Direcció
Reglament de règim intern que
estableixi drets i obligacions
Especificacions tècniques prod. fred/calor
Sist. informàtic gestió i control energètic
Automatització de consignes
Sistemes adequats d'il·luminació
(regulació i control)
Aïllaments, tancaments i control elements
conducció
Renovació aire / aprofitament aire ext.
Recuperació aigües grises / aigua piscina
Sistemes de Producció i/o
reaprofitament d’energia (energies
renovables)
Sistemes de comunicació/informació i
difusió a l’usuari (consums per
usuari/activitat)
Programes de formació i difusió de
resultats (inclosa l’administració)
Negociació amb proveïdors (compra
centralitzada)
Sistema d’indicadors i monitorització
de consums per equipaments
Pla de manteniment
Pla de neteja
Control de consums (materials)
Control de qualitat
Redisseny d'instal·lacions
Sistemes innovadors tractament d’aigua
Substitució de productes de neteja per
dosificadors monodosi
Indicadors de satisfacció del client
Sistemes de comunicació/informació i
difusió al client
Programes de formació i difusió de
resultats
Aplicació d’economies d’escala
per mancomunar serveis,
inversions, consums i formació
Programes de formació i difusió de
resultats
Formació del personal especialitzat i
adequat a la instal·lació
Formació específica pels sistemes i
equipaments de la instal·lació
11
PROJECTE EFISport
AB
AS
T D
E L
’AN
ÀLI
SI
3. ABAST DE L’ANÀLISI
Per a la realització d’aquest projecte s’han dut
a terme diferents diagnosis energètiques a
instal·lacions esportives gestionades per mem-
bres d’Indescat. En concret es tracta de 5 cen-
tres gestionats per Duet Sports, Eurofitness,
Llop Gestió de l’Esport, SEAE i la Univer-
sitat Autònoma de Barcelona, els quals han
facilitat les dades necessàries, han coliderat
aquest projecte, i han participat en l’elaboració
d’aquest document. A la vegada, les empreses
Blautec, Fluidra, Hernando & Sauqué, Romi-
man, Top Consulting Esportiu, Tarkett i el
Centre Tecnològic Leitat han participat acti-
vament en la confecció d’aquest document
aportant la seva experiència i coneixement en
eficiència energètica en instal·lacions espor-
tives. Per últim, l’empresa BioQuat ha estat
l’encarregada d’elaborar les diagnosis energè-
tiques i les conclusions tècniques del projecte,
tot aportant també el seu coneixement i expe-
riència en aquestes i altres auditories realitza-
des prèviament.
Centre 1 Centre 2 Centre 3 Centre 4 Centre 5
Piscina coberta sí sí sí sí sí
Piscina descoberta no sí sí no no
Serveis wellness sí sí sí sí sí
12
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
AB
AS
T D
E L
’AN
ÀLI
SI
Les auditories energètiques que s’han dut a terme comprenen l’anàlisi en detall dels següents punts:
1. Contractació de les fonts energètiques
(electricitat, gas natural,…).
1.1 Optimització de la potència
contractada.
1.2 Estudi dels preus d’energia actuals
contractats versus els preus de mercat.
2. Qualitat del subministrament elèctric.
Verificar, mitjançant equips de mesura,
que no existeixen problemes o anomalies
a la xarxa elèctrica que puguin afectar la
maquinària.
2.1 Tensió (detecció de microtalls i com-
provació que la tensió estigui dins el
rang permès).
2.2 Intensitat (verificar la correcta com-
pensació de fases i la circulació pel
neutre, els pics d’intensitat en arranca-
des de motor, etc.).
2.3 Factor de potència (comprovar el cor-
recte funcionament de les bateries de
condensadors per evitar penalitza-
cions d’energia reactiva a la factura
elèctrica).
2.4 Harmònics (revisar que no hi hagi har-
mònics que puguin causar problemes
als equips electrònics).
3. Il·luminació.
3.1 Realitzar un inventari detallat per valo-
rar la tecnologia emprada i el consum
associat.
3.2 Quantificar el consum mitjançant
equips de mesura. Valorar l’estalvi
energètic, econòmic i el temps de
retorn de lluminàries més eficients.
3.3 Valorar l’actual model de gestió de l’en-
llumenat al centre (centralitzat i amb
horari, a petició de l’usuari/treballa-
dors, mitjançant sensors de presència/
fotocèl·lules,…). Proposar millores en
automatització.
4. Climatització (piscines, oficines, sales
activitats,…).
4.1 Realitzar un inventari detallat per valo-
rar la tecnologia dels equips.
4.2 Quantificar el consum mitjançant
equips de mesura. Valorar l’estalvi
energètic, econòmic i el temps de
retorn d’equips de climatització més
eficients.
4.3 Valorar l’actual model de gestió de la
climatització al centre (centralitzat i/o
amb horari, a petició de l’usuari/treba-
lladors, ús de termòstats, ús de freeco-
oling, ús de recuperadors de calor…).
5. Motors (bombes de filtratge, calefacció,
ACS, climatitzadors, aerotermos,…).
5.1 Realitzar un inventari detallat dels
equips existents.
5.2 Quantificar el consum mitjançant
equips de mesura (els de major potèn-
cia) o bé estimant-ne les hores de fun-
cionament anuals. Valorar l’estalvi
energètic i econòmic que suposaria la
substitució dels motors per d’altres de
major eficiència, així com l’ús de varia-
dors de freqüència (VF).
5.3 Valorar l’actual gestió i proposar l’ús
de variadors de freqüència, si s’escau.
6. Gestió de l’aigua
6.1 Proposar mesures d’estalvi i d’ús raci-
onal de l’aigua (campanyes consci-
enciació als usuaris, ús d’airejadors,
reductors de cabal i dutxes de baix
consum).
6.2 Quantificar el cost que representen les
bombes per filtrar l’aigua de les pisci-
nes. Valorar la substitució dels motors
actuals per d’altres de major eficiència,
així com la implantació de variadors de
freqüència (VF) (possibilitat d’adequar
13
PROJECTE EFISport
AB
AS
T D
E L
’AN
ÀLI
SI
la potència de filtratge segons el cost
de la tarifa horària).
6.3 Valorar l’estalvi, la inversió i el període
de retorn d’instal·lar mantes tèrmiques
a les piscines, si no se’n disposa.
7. Conscienciació d’usuaris i treballadors.
7.1 Mitjançant les visites a les instal-
lacions, valorar el nivell de conscien-
ciació que treballadors i usuaris tenen
vers el bon ús de la instal·lació i per
tant l’estalvi energètic, així com quines
eines posa el centre al seu abast per
tal de contribuir a un ús eficient dels
recursos energètics i de l’aigua.
7.2 Proposar campanyes efectives de
comunicació i conscienciació entre els
usuaris i els treballadors.
8. Sistema de Gestió Energètica (Gestió
Directa).
8.1 Valorar el cost, l’estalvi i el període de
retorn d’un Sistema de Gestió Energè-
tica basat en comptadors d’energia i
entorn SCADA, amb la finalitat que el
propi centre (o un gestor energètic)
pugui supervisar el consum i quantifi-
car els estalvis derivats de les actuaci-
ons proposades a l’auditoria.
9. Empresa de Serveis Energètics (ESE)
(Gestió Indirecta).
9.1 Presentar les ESEs com a una pos-
sible solució en matèria de genera-
ció eficient d’energia tèrmica (calor i
fred), i que contribueixen a la reducció
d’energia primària del centre, execu-
tant inversions en equip eficient que el
client possiblement no podria assumir.
14
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
CO
NC
LUS
ION
S
4. CONCLUSIONS
Després d’auditar els 5 centres esportius ante-
riorment caracteritzats, juntament amb la
recopilació de la informació d’auditories que
la consultora BioQuat havia realitzat anterior-
ment a altres instal·lacions esportives —algunes
de les quals també són propietat dels gestors
d’instal·lacions participants en el projecte— s’ha
obtingut una distribució del consum en electri-
citat, gas i aigua.
Si bé un nombre significatiu d’instal·lacions
esportives de Catalunya no disposen de tots
els serveis que ofereixen els centres que s’han
considerat a l’estudi, es pot afirmar el consum
d’aquelles instal·lacions esportives que oferei-
xen zona d’aigües i serveis wellness als usua-
ris representa una gran part del consum total
de les instal·lacions esportives a Catalunya.
Paral·lelament, es pot afirmar que el potencial
d’estalvi en valors absoluts és molt major en
aquells centres que ofereixen zona d’aigües.
15
PROJECTE EFISport
CO
NC
LUS
ION
S
4.1 DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC
L’estudi de la contractació energètica, basada
avui en dia encara en la recopilació de les fac-
tures emeses per les comercialitzadores, reve-
len que a les instal·lacions esportives MOSTRA
pràcticament 2/3 del consum energètic prové
de la combustió de gas natural (ACS, clima-
tització piscines, climatització edifici…), men-
tre que l’electricitat representa al voltant d’1/3
d’aquest.
Pel que fa al pes econòmic d’ambdues fonts
energètiques, l’escenari és totalment opo-
sat, a causa que avui per avui el preu del kWh
d’electricitat és molt superior al del gas natural.
D’aquesta manera, l’electricitat acaba repre-
sentant més del 60% del cost energètic als
centres esportius, tal i com reflecteix el gràfic
de distribució del cost energètic.
El consum elèctric de les INSTALqLACIONSMOS-
TRA per a aquest estudi està comprès entre els
800MWh i els 1.500MWh anuals, és a dir entre
100.000 i 200.000€ amb un preu de 130€/
MWh
D’altra banda, el consum anual de gas natu-
ral d’aquestes instal·lacions es mou entre
els 1.000MWh i els 3.000MWh, és a dir entre
50.000€ i 150.000€.
Tal i com s’ha comentat a l’abast de l’estudi,
la instal·lació d’equips de mesura i comptatge
elèctric portàtils als consums més rellevants de
les instal·lacions ha permès realitzar una seg-
mentació del consum anual d’aquestes.
16
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
CO
NC
LUS
ION
S
El gràfic següent mostra quin és el pes dels diferents equips de consum en una instal·lació espor-
tiva que disposa tant de piscina de competició (25m), com de saunes, hidromassatge i climatitza-
ció a les sales d’activitats dirigides.
./4!0ISCINADEMCLIMATITZADA3AUNESSEQUESAVESTIDORSMASCUL¦IFEMEN¦:ONADHIDROMAS-
SATGEAMBJETSDAIGUAAPRESSI«2EFREDADORADAIGUAPERACLIMATITZACI«DESALESDACTIVITATS
Si el centre esportiu no disposa dels serveis wellness (sauna, hidromassatge, jets de pressió,…) la
reducció del consum elèctric del centre es de l’ordre del 10%, de manera que la resta de consums
guanyen més pes.
17
PROJECTE EFISport
CO
NC
LUS
ION
S
El rang de consum és molt ampli i depèn de les
necessitats tèrmiques del centre, que bàsica-
ment són en funció del disseny inicial de l’edi-
fici (altura dels sostres, orientació de les sales
d’activitats o sobredimensionat dels equips),
de l’ocupació d’aquest (sales d’activitats), de la
mida i nombre de piscines, però sobretot del
correcte ús que es faci dels equips de climatit-
zació i il·luminació.
Tal i com s’observa en ambdós casos, les bom-
bes de filtratge de l’aigua de la piscina repre-
senten més del 25% del consum elèctric d’un
centre esportiu d’aquestes característiques.
Aquest elevat percentatge acostuma a con-
centrar-se en un petit nombre de bombes d’ai-
gua, les quals funcionen majoritàriament les
24h del dia per tal de garantir la qualitat de l’ai-
gua en tot moment. Si bé la normativa actual
no estableix cada quantes hores s’ha d’haver
filtrat el vas de la piscina, moltes instal·lacions
estan dissenyades per fer-ho cada 6 hores (pis-
cina privada) i cada 4 hores (piscina pública).
Aquest elevat consum es pot disminuir amb la
introducció dels tubs UV i l’ús de variadors de
freqüència a les bombes, que permeten tant
un estalvi d’aigua com d’electricitat pel fet de
poder ajustar el nivell de filtració a les necessi-
tats reals de la instal·lació.
Respecte a la il·luminació, amb consums
d’entre 100 i 250MWh, la gestió intel·ligent
de l’enllumenat encara és nul·la a la majoria
d’instal·lacionsMOSTRASi bé algunes presenta-
ven sensors de presència i polsadors temporit-
zats a zones concretes i de baixa ocupació, la
tecnologia i la gestió actual de la majoria de les
làmpades no possibiliten un ús eficient de la il-
luminació, que s’adeqüi a les condicions lumíni-
ques de cada estança i segons les condicions
lumíniques exteriors.
Pel que fa al consum dels climatitzadors,
també prop del 25%, només una instal·lació
disposava d’un sistema de cabal variable amb
control de la temperatura per zones, compor-
tes motoritzades, sensors d’ocupació per CO2 i
variadors de freqüència als motors dels clima-
titzadors. D’altra banda, una altra instal·lació
tenia funcionant els climatitzadors de totes les
sales les 24h del dia, els 365 dies l’any.
18
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
CO
NC
LUS
ION
S
4.2 CONSUMS ESPECÍFICS DELS CENTRES: RATIS ENERGÈTICS
Per tal d’estudiar i comparar els nivells de
consum d’electricitat, gas i aigua dels 5 cen-
tres auditats, és necessari elaborar un seguit
de ratis: respecte la superfície, el nombre de
persones usuàries que accedeixen a les instal-
lacions al llarg de l’any (accessos) i també el pes
que representa per a cada centre la despesa de
cadascun d’aquests subministraments sobre la
despesa anual.
A continuació es resumeixen tant les característiques del centre en quant a usuaris, superfícies i
consums d’electricitat, gas i aigua, així com els corresponents ratis.
Centre 1 Centre 2 Centre 3 Centre 4 Centre 5
Característiques del centre
Usos anuals 167.692 551.456 612.000 211.000 134.625
Superfície (m2) 4.968 9.859 46.000 8.699 2.205
Superfície zona d’aigües 11% 30% 9% 13% 25%
Superfície zona climatitzada 54% 32% 14% 42% 68%
Superfície sauna (m2) 18 30 32 18 16
Consums
ELECTRICITAT (kWh) 876.086 1.856.792 1.433.974 1.085.991 465.175
GAS (kWh) 1.269.520 2.765.362 2.463.105 2.443.453 1.186.563
AIGUA (m3) 4.375 44.797 100.974 20.046 7.215
Ratis sobre despesa econòmica anual
Electricitat 6% 7% 6% 10% 13%
Gas 4% 3% 4% 7% 9%
Aigua 0,4% 2% 3% 2% 2%
Total subministres 11% 12% 13% 19% 24%
Ratis sobre superfície
kWh electricitat/m2 instal·lacions 176 188 261 125 211
kWh tèrmic/m2 climatitzats 478 873 448 665 791
m3 aigua/m2 instal·lacions 0,9 4,5 2,5 2,3 3,3
Ratis sobre usuaris
kWh electricitat/ús 5,2 3,4 2,3 5,1 3,5
kWh tèrmic/ús 7,6 5,0 4,0 11,6 8,8
litres aigua/ús 26 81 165 95 54
19
PROJECTE EFISport
CO
NC
LUS
ION
S
La gràfica següent mostra la relació de superfícies i accessos anuals de cada centre. S’observa com
el centre 3 és tres vegades més gran que la mitjana; això és degut que les instal·lacions engloben
tant una pista d’atletisme com una extensa zona ajardinada i de pitch&put, entre d’altres
equipaments.
Pel que fa al pes que tenen els subministraments d’electricitat, gas i aigua respecte la despesa
anual del centre, s’observa una forquilla d’entre el 10% i el 24%; essent l’electricitat el subministra-
ment que comporta més despesa econòmica, entre un 6 i un 13%, i l’aigua el que menys, entre un
0,4% i un 2,8%.
20
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
CO
NC
LUS
ION
S
En termes absoluts, 3 dels 5 centres consumeixen al voltant de 2,5GWh de gas anual, així com
un consum d’electricitat superior a 1GWh. No obstant això, és en el consum d’aigua on es troben
majors diferències: mentre el centre 1 consumeix poc més de 4.000m3 d’aigua anuals, el centre 3
en consumeix més de 100.000m3, 25 vegades més.
Si s’elaboren ratis de consum d’electricitat i gas per usuari, s’obtenen resultats molt desiguals:
• Entre 2,3 i 5,2kWh elèctrics/usuari i any
• Entre 4 i 11,6kWh tèrmics/usuari i any
De manera que els centres 2 i 3, que més consumien, passen a tenir consums per usuari menors.
21
PROJECTE EFISport
CO
NC
LUS
ION
S
Pel que fa al consum d’electricitat i gas per unitat de superfície, s’ha considerat:
• kWh electricitat/m2 cobert
• kWh tèrmic/m2 climatitzat
On s’obtenen rangs amb valors força variats però amb diferència del mateix ordre de magnitud:
• Entre 125 a 261 kWh elèctrics/m2
• Entre 448 i 873 kWh tèrmics/m2
Respecte el consum d’aigua per usuari, si bé s’observen valors d’entre 20 i 160 litres/usuari, un con-
sum ajustat, tal i com es mostra a l’apartat següent, es mouria al voltant dels 50litres/usuari. En el
cas del centre 3, la gran quantitat de superfície ajardinada penalitza el consum per usuari, que es
veu corregit al rati per m2 d’instal·lació.
22
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
CO
NC
LUS
ION
S
4.3 CONSUM D’AIGUA D’UN CENTRE ESPORTIU
Si bé la societat actual és conscient del cost eco-
nòmic que representen el gas natural i l’electri-
citat, així com l’impacte ambiental que suposa
el seu consum, sovint l’aigua és menystinguda
en aquests termes.
Tal i com es mostra al gràfic següent, l’any 2009 es destinava el 43% del consum d’aigua de les
Conques Internes de Catalunya als usos urbans.
També el 2009, l’Agència Catalana de l’Aigua
establia un consum d’aigua de 108,44l/hab-
dia, un 11% menys que l’any 1994, amb 121,44l/
hab·dia. Aquesta disminució és deguda majo-
ritàriament a la conscienciació que des de
l’administració pública es du a terme periòdi-
cament, especialment coincidint amb l’estiu i
en períodes de sequera.
Al gràfic següent s’observa la disminució del consum d’aigua dels darrers 15 anys, amb una impor-
tant influència de les sequeres de 2005-06 i 2007-08, que van donar lloc a algunes de les Orde-
nances Municipals d’estalvi d’aigua.
23
PROJECTE EFISport
CO
NC
LUS
ION
S
A continuació es mostra la distribució anual per
mesos dels costos que representen l’electrici-
tat, el gas natural i l’aigua a 3 centres esportius.
Si bé tots tres centres presenten un volum de
consum molt diferent, la seva distribució final
coincideix. En termes de cost econòmic, es pot
establir que un centre esportiu destina l’11% de
la factura anual a l’aigua, el 35% al gas natural
i el 54% a l’electricitat.
Els gestors d’un dels centres esportius mos-
TRA d’aquest projecte realitzen un seguiment
del consum d’aigua de les instal·lacions mitjan-
çant comptadors parcials d’aigua. D’aquesta
manera poden controlar el consum d’aigua per
edificis i usos, evitar desviacions per culpa de
fuites d’aigua o ús indegut de les instal·lacions.
Així mateix, també els permet fer un seguiment
dels estalvis derivats de campanyes de consci-
enciació i d’ús racional de l’aigua.
24
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
CO
NC
LUS
ION
S
Aquest centre esportiu disposa de dues piscines de 16 i 25m, un poliesportiu i l’edifici central, els
consums del qual es detallen a continuació.
2010 2011
Centre m3 % m3 %
Poliesportiu 6.283 30% 6.855 34%
Piscina 10.101 48% 7.795 39%
Edifici Central 4.566 22% 5.482 27%
Total 20.951 20.132
25
PROJECTE EFISport
CO
NC
LUS
ION
S
Mitjançant les dades d’accés al centre, es calcula el rati litres/usuari dels anys 2010 i 2011. D’aquesta
manera es pot valorar si el consum d’aigua d’un mes està justificat per una major afluència
d’usuaris.
S’observa que a l’estiu augmenta el consum d’aigua per usuari. Les raons són l’ús d’aigua per a reg
i el manteniment de les piscines al mes d’agost.
El ratis globals anuals van ser de 54,5 i 51
litres/usuari els anys 2010 i 2011 respectiva-
ment. Aquests valors anuals són baixos res-
pecte el Centre 3 anteriorment graficat que,
amb 3 piscines, obté un rati de 107 litres/
usuari.
Gràcies a comptadors parcials d’aigua, el Cen-
tre 1 disposa d’un registre mensual de consum
d’ACS (Aigua Calenta Sanitària) al Poliesportiu,
així com el control de les aportacions per reno-
vació d’aigua a les piscines.
La taula següent mostra com el 30% de l’aigua consumida al Poliesportiu l’any 2010 va ser Aigua
Calenta Sanitària ( a 60ºC).
2010 2011
Poliesportiu m3 % m3 %
ACS 1.881 30% 2.227 32%
Aigua freda 4.402 70% 4.628 68%
26
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
CO
NC
LUS
ION
S
No obstant, les lectures mensuals dels comptadors revelen que el pes de l’ACS és molt dife-
rent segons el mes de l’any. El gràfic següent mostra com els mesos més freds s’arriba al
50% d’ACS.
Pel que fa al consum d’aigua a l’edifici Piscina, la taula següent mostra el desglossament del con-
sum dels anys 2010 i 2011. S’observa una reducció del 37% de la partida Resta de consums, que
principalment està representada per les dutxes i els sanitaris.
2010 2011
Piscina m3 % m3 %
Renovació vas petit 1.171 12% 1.163 15%
Renovació vas gran 2.292 23% 2.462 32%
Resta de consums 6.638 66% 4.170 53%
27
PROJECTE EFISport
CO
NC
LUS
ION
S
La renovació d’aigua de les piscines representa un 17% del consum d’aigua total del Centre 1, apro-
ximadament. A més, tal i com s’observa al gràfic següent, les tasques de manteniment i neteja de
la piscina gran el mes d’agost van representar el 9% del consum anual d’aigua de la zona Piscina
l’any 2010.
El gràfic següent mostra com, a excepció del mes d’agost en què hi ha el manteniment de la piscina
gran, el consum de dutxes i sanitaris representen més del 70% del consum d’aigua de la Piscina.
28
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
CO
NC
LUS
ION
S
4.4 POTENCIAL D’ESTALVI DELS CENTRES ESPORTIUS
Finalment, s’ha estimat un potencial d’estalvi
pels punts de consum anteriorment indicats,
així com per aquells aspectes que aporten un
estalvi energètic tot i que no estan lligats direc-
tament amb la tecnologia, sinó amb la gestió i
conscienciació.
1. Contractació (millora del preu d’electricitat
i gas natural) – 5%
2. Il·luminació – 35-50%
3. Climatització (energia tèrmica: calderes,
refredadores i deshumectadores) – 15-25%
4. Motors (climatitzadors, bombes d’aigua: fil-
tratge piscina, calefacció, ACS,…) – 10-30%
5. Generació d’energia tèrmica (canvi calde-
res) - 15%
6. Gestió de l’aigua. Variable, segons disseny
inicial. Fins un 40%
7. Conscienciació - 5%
8. Gestió dels equips – 20%
9. Sistema de Gestió Energètica – 5%
10. Empresa de Serveis Energètics (ESE) –
segons els límits de les responsabilitat dins
el centre esportiu.
En termes generals a lesINSTALqLACIONSMOSTRA
s’observa un estalvi potencial d’entre el 25%
i el 35% en el cost total en electricitat, men-
tre que respecte el gas natural l’estalvi entre
PRODUCCI«d’energia tèrmica i millora del preu
del combustible està entre el 15% i el 25% de
la factura anual. Un inconvenient important
en la conjuntura actual és que es requereixen
inversions elevades per tal de realitzar el canvi
de calderes de gas natural, precisament en un
moment en què les empreses no disposen de
liquiditat.
Pel que fa al potencial d’estalvi en aigua, aquest
es podria quantificar entre un 25% i un 40%.
No obstant, aquesta és una forquilla força apro-
ximada, ja que a les auditories energètiques
realitzades no es van instal·lar comptadors
parcials d’aigua, i basada en dades d’un cen-
tre esportiu que sí que realitza un seguiment
desglossat del consum d’aigua, juntament amb
una valoració de la tecnologia actual dels emis-
sors d’aigua (aixetes, dutxes, lavabos…).
29
PROJECTE EFISport
RE
CO
MA
NA
CIO
NS
5. RECOMANACIONS
Per tal de fer arribar el missatge a les perso-
nes responsables i usuàries de les instal·lacions
esportives s’han elaborat un seguit de consig-
nes, metodologies o recomanacions de bones
pràctiques, que es recullen a continuació:
30
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
RE
CO
MA
NA
CIO
NS
5.1 CLIMATITZACIÓ
Públic objectiu:
Gestors d’instal·lacions esportives
• Establir temperatures de consigna coherents
segons l’ús de la sala i l’època de l’any.
• Fer ús de termostats programables i que
aquests no estiguin a l’abast dels usuaris.
• Revisar l’estat de l’aïllament de la xarxa de
conducció de calor i fred.
• Instal·lar recuperadors de calor als actuals
climatitzadors o extraccions d’aire. D’aquesta
manera s’aconsegueix aprofitar una part
molt important d’energia, sobretot a l’hivern
i a l’estiu, en zones climatitzades com sales
d’activitats, vestuaris o piscines.
• Instal·lar variadors de freqüència als motors
dels climatitzadors, així com sensors de qua-
litat de l’aire, que permetin ajustar el nivell de
renovació d’aquest segons l’ocupació.
• Implantació d’un sistema de gestió integral,
que permeti la visualització, el control i l’ac-
tuació sobre les temperatures de consigna
establertes per a cada estança, segons hora-
ris preestalberts d’utilització de les sales.
Aquests sistemes permeten optimitzar els
recursos emprats, fent ús del freecooling
dels climatitzadors, els variadors de freqüèn-
cia en sistemes de cabal variable i, per tant,
redueixen la despesa tèrmica tant a l’hivern
com a l’estiu.
• Instal·lar proteccions solars exteriors (ten-
dalls, cortines,…).
Públic objectiu:
Treballadors
• Mantenir les estances climatitzades d’ús no
esportiu a 21ºC a l’hivern i 26ºC a l’estiu. Per
cada grau per sobre o per sota d’aquestes
temperatures de referència es consumeix un
8% més d’energia.
• Mantenir tancades les portes i finestres de
les estances climatitzades ajuda a minimit-
zar les pèrdues de temperatura, conservant
així al màxim possible les condicions de cli-
matització interiors del local. En conseqüèn-
cia, s’afavoreix l’estalvi d’energia.
Públic objectiu:
Usuaris
• Respectar la temperatura de les sales i
no manipular els sistemes de ventilació o
climatització.
31
PROJECTE EFISport
RE
CO
MA
NA
CIO
NS
5.2 IL·LUMINACIÓ
Públic objectiu:
Gestors d’instal·lacions esportives
• Ús de làmpades de baix consum i fluorescents
amb reactància electrònica.
• Sempre i quan el període de retorn ho justi-
fiqui, substitució de làmpades halògenes per
d’altres LED, amb un consum fins a 5 vegades
menor. Substitució de fluorescents linials per
tubs LED, que consumeixen la meitat.
• Utilitzar sensors de presència a zones de
baixa ocupació: passadissos, lavabos, sales
d’estiraments, etc.
• Utilitzar fotocèl·lules per gestionar la il-
luminació exterior, així com també la de
zones de pas molt il·luminades, juntament
amb sensors de presència.
• En general, implantar un Sistema de Gestió
Intel·ligent de la il·luminació, el qual adequï
el flux de llum que aportin els fluorescents/
LEDs en cada moment i segons els requeri-
ments llumínics de la sala i l’aportació de llum
natural que hi ha en cada moment.
• Pintar les parets amb colors clars.
Públic objectiu:
Treballadors i usuaris
• Ser conscients d’apagar els llums que siguin
innecessaris.
• Evitar encendre llums innecessàriament
també pot contribuir a l’estalvi d’energia.
• Pensar en aprofitar la llum natural sempre
que sigui possible.
• Desconnectar les llums de les sales, pas-
sadissos, despatxos, etc. que estiguin
desocupades.
32
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
RE
CO
MA
NA
CIO
NS
5.3 ESTALVI D’AIGUA
Públic objectiu:
Gestors d’instal·lacions esportives
• Ús d’aixetes termoestàtiques
i temporitzades a les dut-
xes: estalvi 15% d’energia.
L’energia representa de 3
a 6 vegades el cost de l’ai-
gua calenta estalviada.
• Canvi de capçal de les dut-
xes per d’altres de baix con-
sum: 30-65% d’estalvi d’aigua.
Moltes de les dutxes de les instal-
lacions actuals mantenen capçals que mal-
gasten l’aigua.
• Instal·lació d’airejadors (perlitzadors) a les
aixetes: estalvi de fins el 70% d’aigua. S’obté
una sensació de major pressió i de més aigua,
provocada per la barreja aire-aigua.
• Instal·lació de reductors volumètrics a l’en-
trada de les dutxes: 20-35% estalvi. S’ha de
tenir en compte que per a cada BAR de pressió
de més, respecte la pressió mitja de 2,5bar,
es consumeix un 15% més d’aigua.
• Ús de WC de doble descàrrega: 40-60%
d’estalvi d’aigua.
• Substitució dels actuals fluxors dels inodors
per d’altres més economitzadors.
• Substitució a urinaris secs, molt útils per a
zones amb gran afluència d’usuaris.
• Aprofitament d’aigua de la pluja per a sanita-
ris i/o jardineria
• Aprofitament d’aigües grises per a sanitaris.
• Adaptació/substitució de plantes per espè-
cies menys consumidores d’aigua.
• Promoure que l’empresa encarregada de la
jardineria practiqui la xerojardineria: jardine-
ria orientada a l’estalvi d’aigua.
Públic objectiu:
Usuaris
Tot i que el seu comportament
pot incidir poc en la reduc-
ció de consum d’aigua, es
destaquen les següents
recomanacions.
• Promoure l’ús de descàr-
rega simple als inodors que
en disposin. Recordar-ho mitjan-
çant cartells al lloc de consum.
• Promoure la dutxa ràpida, indicant els
litres d’aigua que s’utilitzen diàriament al cen-
tre a la zona de dutxes.
33
PROJECTE EFISport
RE
CO
MA
NA
CIO
NS
5.4 PISCINES
Públic objectiu:
Gestors d’instal·lacions esportives
• Cloració salina.
• Menor manteniment i cost en productes
químics.
• Major seguretat, sobretot en petites
instal·lacions privades i amb personal poc
qualificat.
• Major qualitat de l’aigua i beneficis per a
les persones (no irritació dels ulls, prote-
geix els cabells, no irritació de la pell, major
durabilitat dels banyadors…).
• Desinfecció de l’aigua mitjançant llum UV:
major qualitat i estalvi d’aigua.
A la gràfica següent s’observa com en un estudi realitzat per FLUIDRA a una piscina de 400m3
s’aconsegueixen estalvis de fins el 70% en aigua, així com una reducció del nivell de clor combinat
present a l’aigua, responsable de la mala olor a les piscines.
Sempre i quan la qualitat de l’aigua ho permeti, l’ús de les làmpades UV durant la nit suposa un
estalvi econòmic important, ja que aquests equips poden arribar a tenir potències de fins a 4kW.
• Ús de mantes tèrmiques a les piscines:
reducció de les pèrdues per evaporació.
• Tancament dels vasos de compensació: menor
evaporació i corrosió dels equips de la sala de
màquines. Major comfort pels treballadors.
• Instal·lació de variadors de freqüència a bom-
bes d’aigua d’escalfament d’Aigua Calenta
Sanitària i vasos de les piscines. Segons si
s’està més o menys aprop de la tempera-
tura desitjada, bombejar més o menys cabal
d’aigua. Actualment moltes d’aquestes bom-
bes funcionen ininterrumpudament totes les
hores que el centre roman obert.
34
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
RE
CO
MA
NA
CIO
NS
Filtració:
• Instal·lació de variadors de freqüència a les
bombes d’aigua: permet ajustar el nivell de
filtració segons l’ocupació o la tarifa elèc-
trica. Sempre que la qualitat de l’aigua ho
permeti, filtrar a menor velocitat suposa uns
estalvis importants ja que la potència consu-
mida per la bomba és proporcional al cub del
cabal impulsat.
La gràfica següent mostra la regulació de les bombes d’aigua que es du a terme mitjançant vari-
adors de freqüència, els quals augmenten la velocitat dels motors de les bombes durant les nits,
aprofitant un menor cost de l’electricitat:
S’observa com durant el dia es treballa amb potències d’entre 42 i 45kW, una reducció del 25%
respecte la potència de filtració nocturna, 62kW.
D’altra banda, s’ha de tenir en compte que no
totes les bombes d’aigua presenten els matei-
xos costos d’operació. Un estudi realitzat per la
consultoria BioQuat posa de manifest com, per
unes pressions d’entre 12 i 14 m.c.a., hi ha dife-
rències de fins a un 50% en el cost de bom-
beig entre 4 bombes del mercat del mateix
segment.
35
PROJECTE EFISport
RE
CO
MA
NA
CIO
NS
La gràfica sobre el cost específic de bombeig mostra com, per a una pressió de treball de 14m.c.a.,
la bomba representada en color blau té un cost energètic de bombeig de 0,06kWh/m3, mentre que
el de la verda és de 0,08kWh/m3, un 33% major.
Per tal de comparar els diferents tipus de bombes, s’adjunta la corba característica de cadascuna
d’elles. Les bombes blava i vermella són de 7,5CV, mentre que les verda i la lila són de 10CV.
36
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
RE
CO
MA
NA
CIO
NS
Dit d’una altra manera, en el moment d’escollir les bombes d’aigua d’una instal·lació és molt impor-
tant tenir en compte l’eficiència hidràulica d’aquesta en el punt de treball de la instal·lació. S’entén
l’eficiència hidràulica com la raó entre la potència hidràulica i la potència elèctrica. El gràfic sobre
eficiència hidràulia mostra com la diferència en eficiència comporta les variacions anteriorment
mostrades.
Si es calcula el cost de filtratge d’una piscina de 25m amb un vas de 1.000m3, a raó de 4 renovaci-
ons diàries del vas de la piscina, s’obtenen diferències de més de 3.000€ anuals en consum d’elec-
tricitat pel conjunt de la instal·lació per a una pressió de 12m.c.a.
37
PROJECTE EFISport
RE
CO
MA
NA
CIO
NS
Públic objectiu:
Treballadors
• Realitzar la renovació d’aigua dels vasos
juntament amb la neteja dels filtres de les
piscines.
• Ús de l’aigua de renovació, o provinent de
la neteja dels filtres, a sanitaris o jardineria
(prèvia eliminació del clor).
Públic objectiu:
Usuaris
• Mantenir la higiène corporal i dutxar-se
abans d’entrar a la piscina
• Utilitzar casquets de bany
• No emetre substàncies orgàniques
• No entrar menjar a la piscina
./4!!QUESTESRECOMANACIONSSIB¢BSIQUESCOMPORTENUNESTALVIENAGENTSQU¦MICSINECESSI-
TATSDElLTRACI«ITRACTAMENTDELAIGUA
38
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
TAU
LA
DE
CO
NV
ER
SIÓ
EN
ER
GÈ
TIC
A
6. TAULA DE CONVERSIÓ ENERGÈTICA
1kWh elèctric = 0,24 kg CO2
(segons el mix energètic espanyol l’any
2010)
1kWh gas natural = 0,2016 kg CO2
Automòbil:
2,6kg CO2/litre gasoil
2,3kg CO2/litre gasolina
Automòbil:
120g/km | 1.200kg/any
(amb 10.000km) = plantar 4 arbres
Família 4 persones:
Electricitat:
3600kWh/any - 864kg CO2/any
Gas natural:
6000kWh/any – 1.210kg CO2/any
TOTAL=2.074 kg CO2/any
Arbre = 300kg CO2/any
Gasoil = 2,6kg CO2/litre
Desplaçament en avió = 0,25kg CO2/km
Desplaçament en autobús = 0,06kg CO2/km
Tren/metro = 0,03kg CO2/km
Deixalles = 3kg CO2/kg de deixalla | família
600kg deixalles any = 1.800kg CO2 en
deixalles
39
PROJECTE EFISport
CO
MU
NIC
AC
IÓ
7. COMUNICACIÓ
Aquest Manual de millors pràctiques se cen-
tra en la diagnosi, conclusions i recomanacions
per a l’assoliment de millores tant tècniques
com d’actuació per aconseguir excel·lir en efi-
ciència energètica a les instal·lacions espor-
tives. Com s’ha explicitat anteriorment, els
objectius principals d’aquest manual són els
d’aconseguir un estalvi d’energia significatiu i
que això repercuteixi en una major sostenibili-
tat tant ambiental com de negoci.
Cal ser conscients però, que sense una comu-
nicació efectiva amb els públics objectius (tant
interns com externs) per a l’aplicació de les
recomanacions del Manual, difícilment s’acon-
seguirà implementar amb èxit les millores que
s’hi proposen. Primer, cal que els màxims res-
ponsables de les instal·lacions n’assumeixin els
continguts i les millores que pot suposar per al
seu negoci, tant pel que fa a la imatge com als
comptes de resultats.
Després, cal traslladar aquests valors als tre-
balladors perquè s’hi adhereixin, hi donin
suport i els apliquin. Finalment, cal sensibi-
litzar i conscienciar els usuaris que les seves
accions, sovint de fàcil compliment, contribu-
iran positivament a l’èxit de la campanya per
reduir la despesa energètica i per tant, millo-
rar la sostenibilitat ambiental.
En aquest sentit, tot seguit es detallen dife-
rents aspectes a tenir en compte per a la
comunicació i la sensibilització per aconseguir
l’eficiència energètica.
40
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
CO
MU
NIC
AC
IÓ
7.1 OBJECTIUS DE LA COMUNICACIÓ
En primer lloc, s’han definit quins són els objectius de la comunicació per al projecte EFISport.
• Una difusió el més àmplia possible de les con-
clusions i recomanacions de l’estudi d’estalvi
energètic a les instal·lacions esportives entre
els públics objectius.
• Una imatge del projecte EFISport percebuda
com a positiva i un augment de notorietat de
la instal·lació o grup que implementa les acci-
ons de millora d’eficiència energètica.
• Visualització de les accions sorgides i impul-
sades per Indescat i cadascuna de les empre-
ses i instal·lacions esportives que les duguin
a terme.
• Establiment d’un calendari efectiu d’accions
comunicatives.
• Resposta de “compra”: l’objectiu final és que
les conclusions i recomanacions siguin perce-
budes com a útils i se’n derivi l’aplicació dels
diversos públics objectius.
7.2 PÚBLICS OBJECTIUS
Cal tenir en compte, com es detalla més enda-
vant, que la priorització de missatges vari-
arà en funció del públic al qual ens dirigim, ja
que mentre que els directius i gestors d’instal-
lacions prioritzaran el benefici estalvi econò-
mic, per al públic usuari el missatge principal
ha de centrar-se en la sostenibilitat ambiental.
Per resumir-ho, diem que cal adaptar el mis-
satge al públic, utilitzant diferents variacions
de la mateixa melodia.
Gràcies a una anàlisi detallada de l’entorn
comunicatiu del sector de les instal·lacions
esportives i de la incidència que hi pot tenir la
implementació d’un projecte de millora de l’efi-
ciència energètica, s’han definit els diferents
públics objectius.
A. Públics interns:
a. Consells d’administració i accionistes.
b. Consells de direcció i directius.
c. Gestors de les instal·lacions esportives.
d. Treballadors.
B. Públics externs:
a. Projectistes d’instal·lacions esportives.
b. Usuaris.
c. Federacions/Clubs esportius
d. Institucionals/administració.
e. Mitjans de comunicació (de proximitat).
41
PROJECTE EFISport
CO
MU
NIC
AC
IÓ
7.3 POSICIONAMENT COMUNICATIU I MISSATGES PRINCIPALS
Dins el Pla de comunicació del projecte EFIS-
port s’ha treballat a fons per a la consecu-
ció d’un posicionament clar, definit i coherent
per transmetre amb claredat els objectius i
els beneficis que comporta. El posicionament
marca la identitat d’un projecte. És el conjunt
d’atributs que l’identifiquen i el diferencien
d’altres accions que s’hagin dut a terme en el
passat.
En el cas que ens ocupa, i en base al posicio-
nament definit, s’ha triat com a paraules clau
per a la comunicació: “Eficiència energètica
en l’esport = estalvi econòmic = sostenibilitat
ambiental”. D’aquí sorgeix el concepte eix de
comunicació: “Promovem l’estalvi energètic
a les instal·lacions esportives”. I finalment, es
destaquen tres objectius estratègics: la dismi-
nució de costos energètics, mediambientals i
econòmics; l’augment de la competitivitat i raci-
onalització dels recursos emprats; i la comuni-
cació, conscienciació i participació dels públics.
De tot plegat sorgeix un lema que ajuda a
comunicar el posicionament. El lema utilitzat
en la campanya de comunicació que algunes
instal·lacions ja han començat a implementar
és el següent:
“Junts fem l’esport més sostenible”D’aquest posicionament ja definit en sorgeixen uns missatges clau principals a comunicar als
públics objectius:
• L’empresa/instal·lació esportiva s’adhereix i
implementa una campanya d’eficiència ener-
gètica (EFISport) promoguda i impulsada per
Indescat, el clúster català de la indústria de
l’esport, i amb el suport de l’ICAEN (Institut
Català d’Energia).
• La campanya inclou un esforç de comuni-
cació com mai s’havia fet per aconseguir la
implicació de tots els públics.
• La campanya es dirigeix a gestors i projec-
tistes, treballadors i usuaris d’instal·lacions
esportives, entre d’altres.
• Les recomanacions sorgeixen de les conclu-
sions d’un estudi que analitza diverses instal-
lacions esportives de membres del clúster
Indescat i s’apliquen a les totes les tipologies
d’instal·lacions.
• L’aplicació d’aquestes recomanacions d’efici-
ència energètica té com a objectiu una major
sostenibilitat ambiental i un estalvi econò-
mic considerable. El potencial d’estalvi apro-
ximat segons l’activitat de consum varia molt
segons l’any de construcció del centre, així
com de l’equipament (maquinària) que s’uti-
litzi, i el correcte dimensionat d’aquesta vers
el servei que ha de donar, però de mitjana:
• Gestió de l’aigua: variable segons dis-
seny de inicial, fins a un 40%.
• Electricitat: estalvi potencial d’entre un
25% i un 35% del cost total.
• Gas natural: entre la millora en la pro-
ducció i del preu del combustible,
estalvi d’entre un 15% i un 25% de la
factura anual.
• El present Manual de millors pràctiques es
fa extensiu a tot el sector per afavorir-ne
l’aplicació.
42
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
CO
MU
NIC
AC
IÓ
Com s’avançava en l’apartat “públics”, cal tenir
present que la priorització dels missatges es fa
en funció del públic al qual ens dirigim en cada
moment. Mentre que davant el públic intern
cal prioritzar en primer lloc el binomi “efici-
ència energètica = estalvi econòmic”, per al
públic extern —sobretot usuaris— cal prioritzar
el binomi “eficiència energètica = sostenibilitat
ambiental”.
Així doncs, en tots els materials que des d’In-
descat s’han treballat per implementar la
comunicació de les recomanacions sorgides
en el projecte EFISport, s’ha tingut en compte
aquesta priorització de missatges i l’adaptació
de registre al públic objectiu a què es dirigeix
cada acció comunicativa.
7.4 ACCIONS DE COMUNICACIÓ
En base a l’anàlisi de l’entorn comunicatiu del
sector de les instal·lacions esportives i dels
públics objectius; en coherència amb el posi-
cionament comunicatiu proposat i establert
i dels missatges claus resultants escollits i de
la seva priorització; i un cop analitzats i destri-
ats els canals i eines de comunicació més usats
en les empreses que gestionen instal·lacions
esportives, es proposen tot un seguit d’accions
de comunicació a implementar.
La bondat d’aquestes accions és que totes
s’adeqüen a la consecució de l’objectiu final: la
difusió de la campanya d’eficiència energètica i
de les seves recomanacions. Se’n poden aplicar
tantes com es consideri oportú, en funció de
les eines i canals de comunicació de què disposi
cada organització/instal·lació esportiva. Òbvia-
ment, com més se n’apliquin, més possibilitats
d’èxit en la sensibilització, conscienciació i
implicació/adhesió dels públics objectius.
A banda de cada acció de comunicació propo-
sada, es defineixen els públics objectius a qui
van dirigides, els materials a lliurar/treballar
per a la consecució d’una comunicació efectiva
i els objectius/beneficis de cada acció.
43
PROJECTE EFISport
EFISportés un projecte de:
>ĂƚĞǀĂĐŽůͻůĂďŽƌĂĐŝſĞŶƐĨĂŵĠƐĞĮĐŝĞŶƚƐŝůĂƚĞǀĂŽƉŝŶŝſĠƐŝŵƉŽƌƚĂŶƚ
ŽŵĞŶƚĂƋƵğĞƚƐĞŵďůĂĂƋƵĞƐƚĂĐĂŵƉĂŶLJĂĚĞƐƚĂůǀŝĞŶĞƌŐğƟĐĂƚƌĂǀĠƐĚĞ
;ďƷƐƟĂƐƵŐŐĞƌŝŵĞŶƚƐĐŽƌƌĞƵͿ
DĂŶƟŶŐƵĞƵĞůƚĞƌŵžƐƚĂƚĚĞĐůŝŵĂƟƚnjĂĐŝſĂϮϱǑĂůĞƐƟƵŝϮϭǑ
ĂůŚŝǀĞƌŶ
DĂŶƟŶŐƵĞƵƚĂŶĐĂĚĞƐůĞƐƉŽƌƚĞƐŝĮŶĞƐƚƌĞƐĚĞůĞƐĞƐƚĂŶĐĞƐ
ĐůŝŵĂƟƚnjĂĚĞƐƉƌŽĮƚĞƵůĂůůƵŵŶĂƚƵƌĂůĂƉĂŐƵĞƵĞůƐůůƵŵƐƋƵĞƐŝŐƵŝŶŝŶŶĞĐĞƐƐĂƌŝƐ
ĞƐĐŽŶŶĞĐƚĞƵĞůƐůůƵŵƐĚĞůĞƐƐĂůĞƐƉĂƐƐĂĚŝƐƐŽƐĚĞƐƉĂƚdžŽƐ
ĞƚĐƋƵĞĞƐƟŐƵŝŶĚĞƐŽĐƵƉĂƚƐůŵŝůůŽƌƐĂůǀĂƉĂŶƚĂůůĞƐĠƐůĂƉĂŶƚĂůůĂĂƉĂŐĂĚĂĞƐĐŽŶŶĞĐƚĞƵĚĞůĐŽƌƌĞŶƚĞůğĐƚƌŝĐƚŽƚƐĞůƐĂƉĂƌĞůůƐƋƵĞŶŽ
ĞƐƟŐƵĞƵƵƟůŝƚnjĂŶƚhŶĂƉĂƌĞůůĞŶŵŽĚĞĚĞƐƉĞƌĂ;^ƚĂŶĚLJͿ
ĐŽŶƟŶƵĂĐŽŶƐƵŵŝŶƚĞŶĞƌŐŝĂ
>ĞƐƚĂůǀŝĚĞŶĞƌŐŝĂĞŶƐĨĂŵĠƐƐŽƐƚĞŶŝďůĞƐŝĂĨĂǀŽƌĞŝdžĞůďŽŶĨƵŶĐŝŽŶĂŵĞŶƚĚĞů
ĐĞŶƚƌĞƉĞƌĂŝdžžƵƐĚĞŵĂŶĞŵƋƵĞ
Junts fem l'esport més sostenible
CO
MU
NIC
AC
IÓ
A. Accions de comunicació interna:
a. Reunions internes consell d’administració i/o consell de direcció
Públic objectiu: consells d’administració, accionistes, directius, gestors (en efecte cadena).
Format: dossier informatiu que inclou: carta explicativa de l’estudi EFISport amb principals
conclusions, decàleg de recomanacions per a treballadors (segons àmbit), PDF de cartelle-
ria i resum de campanya de comunicació en general.
Objectiu: adhesió dels primers actors de la cadena interna i aconseguir el seu suport per a
implementar-la. Donar a conèixer el missatge internament als màxims responsables d’im-
pulsar la campanya d’eficiència energètica.
b. Mailing direcció i gestors d’instal·lació
Públic objectiu: consells d’administració, accionistes, directius, gestors (en efecte cadena).
Format: carta explicativa de l’estudi amb principals conclusions i decàleg de recomanacions
per a públics (treballadors i usuaris).
Objectiu: donar a conèixer el missatge internament a les persones participants en la presa
de decisions per a la implementació del projecte i que aquest es difongui en cadena a tots
els estaments de l’organització.
c. Mailing treballadors d’instal·lacions esportives
Públic objectiu: treballadors i treballadores de les instal·lacions pertanyents a l’empresa/
instal·lació que implementa el projecte de millora de l’eficiència energètica.
Format: carta molt senzilla i clara amb explicació (simple) de la campanya i decàleg de reco-
manacions (tècniques, administració i altres). Es pot distribuir a través de la pròpia estruc-
tura de gestió i comunicació (mailing, intranet, etc.).
Objectiu: que s’hi adhereixin i segueixin les recomanacions. Obtenció de resposta, que “hi
diguin la seva”, via bústia de suggeriments (on i off line), trobades amb la direcció, etc. Pas-
sat un temps des del llançament i la
implementació de la campanya, és
important comunicar els resultats
obtinguts, per aconseguir així una
major adhesió i participació.
d. Cartelleria amb recomanacions a
les sales de reunions
Públic objectiu: tot el públic con-
siderat intern a les instal·lacions
esportives.
Format: el text de les recomana-
cions dirigides a treballadors en
format “cartell”, situat en un lloc
visible en les sales de reunions
de cada instal·lació esportiva.
Objectiu: reiteració del mis-
satge i de les recomanacions i
aplicació d’aquestes.
44
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
EFISportés un projecte de:
>ĂƚĞǀĂĐŽůͻůĂďŽƌĂĐŝſĞŶƐĨĂŵĠƐĞĮĐŝĞŶƚƐŝůĂƚĞǀĂŽƉŝŶŝſĠƐŝŵƉŽƌƚĂŶƚ
ŽŵĞŶƚĂƋƵğĞƚƐĞŵďůĂĂƋƵĞƐƚĂĐĂŵƉĂŶLJĂĚĞƐƚĂůǀŝĞŶĞƌŐğƟĐĂƚƌĂǀĠƐĚĞ
;ďƷƐƟĂƐƵŐŐĞƌŝŵĞŶƚƐĐŽƌƌĞƵdžĂƌdžĞƐƐŽĐŝĂůƐͿ
DĂŶƟŶŐƵĞƵĞůƚĞƌŵžƐƚĂƚĚĞĐůŝŵĂƟƚnjĂĐŝſĂϮϱǑĂůĞƐƟƵŝϮϭǑĂůŚŝǀĞƌŶ
WĞƌĐŽŶƐĞƌǀĂƌůĂƚĞŵƉĞƌĂƚƵƌĂĂĚĞƋƵĂĚĂŵĂŶƟŶŐƵĞƵƚĂŶĐĂĚĞƐůĞƐƉŽƌƚĞƐŝĮŶĞƐƚƌĞƐĚĞůĞƐĞƐƚĂŶĐĞƐĐůŝŵĂƟƚnjĂĚĞƐƉƌŽĮƚĞƵůĂůůƵŵŶĂƚƵƌĂůĂƉĂŐƵĞƵĞůƐůůƵŵƐƋƵĞƐŝŐƵŝŶŝŶŶĞĐĞƐƐĂƌŝƐ
>ĂŝŐƵĂĠƐƵŶďĠŵŽůƚƉƌĞƵĂƚĨĞƵͲŶĞƵŶďŽŶƷƐƚĂŶƋƵĞƵůĞƐĂŝdžĞƚĞƐ
&ĞƵƷƐĚĞůĂĚĞƐĐăƌƌĞŐĂƐŝŵƉůĞĂůtƐĞŵƉƌĞƋƵĞƐŝŐƵŝƉŽƐƐŝďůĞ
>ĞƐƚĂůǀŝĚĞŶĞƌŐŝĂĞŶƐĨĂŵĠƐƐŽƐƚĞŶŝďůĞƐŝĂĨĂǀŽƌĞŝdžĞůďŽŶĨƵŶĐŝŽŶĂŵĞŶƚĚĞů
ĐĞŶƚƌĞƉĞƌĂŝdžžƵƐĚĞŵĂŶĞŵƋƵĞ
Junts fem l'esport més sostenible
EFISportés un projecte de:
Junts fem l'esport més sostenible
Col·laboreu amb
ůΖĞƐƚĂůǀŝĞŶĞƌŐğƟĐ
sempre que sigui
ƉŽƐƐŝďůĞƵƟůŝƚnjĞƵůĂ
ĚĞƐĐăƌƌĞŐĂƐŝŵƉůĞ
CO
MU
NIC
AC
IÓ
B. Accions de comunicació externa:
a. Placement de “decàleg bàsic” de
recomanacions en espais diversos
Públic objectiu: usuaris de les instal-
lacions esportives.
Format: el text del decàleg en forma
“cartell” per poder-lo penjar en un lloc
visible en espais diversos de les instal-
lacions esportives: vestíbuls, vesti-
dors, zones de vending, cafeteries i
restaurants…
Objectiu: donar a conèixer la campanya
als usuaris, fer-los partícips d’aquesta i
que segueixin les recomanacions. Opció
de generar feedback a través de “bústia
de suggeriments” on i off line.
b. Placement de recomanacions especí-
fiques en punts estratègics
Públic objectiu: usuaris de les instal-
lacions esportives.
Format: enganxines (un model per recoma-
nació) amb missatges molt concrets i direc-
tes situades en punts estratègics (prop dels
sanitaris, punts de llum, saunes, etc.)
Objectiu: recordatori directe de les reco-
manacions en el mateix lloc on haurien
d’aplicar-se.
c. Transmissió de missatges/decàleg
bàsic en pantalles i canals tancats de
TV de les instal·lacions esportives
Públic objectiu: usuaris de les instal-
lacions esportives.
Format: el text del decàleg en forma
“pantalla” Power Point per retransme-
tre’l en les pantalles o canals tancats de
TV en aquelles instal·lacions esportives
que en disposin.
Objectiu: donar a conèixer la campanya
als usuaris, fer-los partícips d’aquesta i
que segueixin les recomanacions. Opció
de generar feedback a través de “bústia
de suggeriments” on i off line.
45
PROJECTE EFISport
CO
MU
NIC
AC
IÓ
d. Notícia destacada al web i al newsletter de l’empresa/instal·lació
Públic objectiu: treballadors, usuaris de les instal·lacions esportives i altres públics.
Format: notícia curta, amb link a explicació de projecte i de les bondats de l’eficiència ener-
gètica per a la sostenibilitat ambiental, conclusions i decàleg de recomanacions adjunt (car-
tell en format PDF).
Objectiu: donar a conèixer la campanya als públics i generar suports, fer-los partícips
d’aquesta i que segueixin les recomanacions. Opció de generar feedback a través de “bús-
tia de suggeriments” on i off line.
e. Dinamització a les xarxes socials en què tingui presència l’empresa/instal·lació
Públic objectiu: diversos
Format: generació de posts als comptes de facebook, twitter,… sobre la posada en marxa
de la campanya de conscienciació i sensibilització, amb links que dirigeixin a la notícia de la
pàgina webs de l’empresa/instal·lació.
Objectiu: donar a conèixer la campanya a tots els contactes i seguidors que l’empresa/instal-
lació tingui a les xarxes socials i generar interès perquè enllacin a las web corporatives. Bus-
car adhesions i feedback.
f. Reunions amb institucions/administracions de proximitat
Públic objectiu: institucional, dirigents dels departaments o organismes que poden tenir
relació amb l’eficiència energètica i les instal·lacions esportives en el territori on es troba la
instal·lació.
Format: Reunions amb els departaments/organismes relacionats.
Objectiu: donar a conèixer la implementació del projecte i la campanya d’estalvi energètic a
les administracions públiques del territori, guanyar adhesions i suport institucional.
46
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
CO
MU
NIC
AC
IÓ
IMPLEMENTACIÓ
Amb la implementació d’aquestes accions de
comunicació es pretén, com s’ha explicitat
reiteradament, aconseguir que la posada en
marxa de la campanya d’eficiència energètica
sigui el més exitosa possible. A més comunica-
ció, més difusió i conscienciació i més adhesi-
ons. En aquest sentit, Indescat disposa d’un
“Manual d’ús dels materials de comunicació”,
a fi i efecte de facilitar la implementació de la
campanya.
Per acabar, cal recordar la importància de ser
coherents amb el posicionament comunicatiu
establert, de prioritzar els missatges al públic
objectiu a què ens dirigim, d’adaptar el registre
comunicatiu, i d’utilitzar els canals i eines (i for-
mats) més adequats.
En conclusió, amb l’aplicació de les accions
proposades s’aconseguirà una comunicació
efectiva. Això revertirà, de segur, en un major
acompliment i seguiment de les recomana-
cions i per tant, d’un augment de l’eficiència
energètica i de la sostenibilitat tant econòmica
com ambiental.
47
PROJECTE EFISport
EN
LLA
ÇO
S D
’INT
ER
ÈS
8. ENLLAÇOS D’INTERÈS
Institut Català d’Energia – ICAEN
gencat.cat/icaen
Secretaria General de l’Esport
www.gencat.cat/esports
Agència d’Energia de Barcelona
www.barcelonaenergia.cat
Diputació de Barcelona
www.diba.es/web/esports/equipaments
Instituto para la Diversificación
y Ahorro de la Energía – IDAE –
www.idae.es
Fundación de la Energía
de la Comunidad de Madrid
www.fenercom.com
Fundación Empresa&Clima
www.empresaclima.org
Comisión Nacional de Energía
www.cne.es
Red Eléctrica de España
www.ree.es
Canal Empresa Eficiente de Gas Natural
www.empresaeficiente.com
48
PROJECTE EFISport: Eficiència Energètica en Instal·lacions Esportives
PROYECTO EFISport Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
Manual de mejores prácticas
INT
RO
DU
CC
IÓN
1. INTRODUCCIÓN
En Cataluña existen 13.271 instalaciones depor-
tivas que reúnen un total de 35.424 espacios
deportivos1, el 38% de las cuales eran de pro-
piedad privada, el 53% públicas y el 9% res-
tante propiedad de clubes o asociaciones, y
han ido creciendo en número en más del 1%
anual en los últimos 4 años. A su vez, el número
de personas que practica deporte activamente
también ha crecido en los últimos años hasta
situarse en el 46% de la población española2.
Estos factores, sumados a la percepción del
deporte como hábito saludable tanto para la
sociedad como para las administraciones públi-
cas, ha hecho aumentar en los últimos años el
número de instalaciones deportivas, así como
también las inversiones en la remodelación de
las ya existentes para satisfacer las necesida-
des de confort que los usuarios piden, así como
para hacer frente a la creciente competencia
entre instalaciones.
1 Observatori Català de l’Esport
2 Estudio Indescat 2012 sobre la población española de 12
a 70 años: el 46% se considera población activa (prac-
tican deporte dos o más días por semana), y llega hasta
un 63% si se suman los deportistas ocasionales (un día
a la semana)
53
PROYECTO EFISport
INT
RO
DU
CC
IÓN
Tanto es así, que hoy en día muchas de las ins-
talaciones deportivas de Cataluña, sean públi-
cas o privadas, no tan solo son centros para la
práctica deportiva sino que también son espa-
cios orientados al wellness o bienestar. Esta
tendencia ha hecho incrementar el número de
“centros deportivos” donde se mezclan dife-
rentes instalaciones para la práctica depor-
tiva y propuestas lúdicas o de bienestar: salas
de fitness, piscinas, saunas, paddle, pistas
polideportivas…1
Para cubrir las nuevas necesidades de servi-
cios como piscinas, saunas, baños de vapor,
hidromasaje y la climatización de las salas de
actividades se requiere una gran cantidad de
energía térmica, convirtiendo estas instalaci-
ones en centros de gran consumo de energía.
Para hacernos una idea, una instalación depor-
tiva municipal con zona de aguas y servicios
wellness puede consumir la electricidad anual
equivalente a 400 familias de 4 personas, y
el gas natural de 500. Esto supone la emisión
1 Como ejemplo, encontramos 5.488 salas deportivas
especializadas, 682 piscinas cubiertas, 5.098 pistes
polideportivas o 350 pistas de paddle
de una cantidad anual de casi 1 millón de kg de
CO2, equivalente a la que absorberían más de
3.200 árboles (300kg CO2/árbol y año).
Tal y como se observa en la siguiente tabla, el
aumento del precio de la energía a lo largo de
los últimos cinco años ha sido notable y cau-
sado tanto por el encarecimiento del precio
del petróleo como por el aumento de los térmi-
nos regulados de la energía, que dependen del
gobierno. En un escenario de precios al alza,
parece claro que la única solución para man-
tener los costes de explotación de los centros
deportivos es una disminución del consumo
energético. Si se quiere mantener la calidad del
servicio, resulta evidente la necesidad de que
las instalaciones inviertan en eficiencia ener-
gética: mejorar la gestión, renovar equipos,
aumentar la concienciación de los trabajado-
res, pero también la negociación periódica de
las condiciones de contratación energética con
las comercializadoras de gas y electricidad y un
mejor seguimiento y control de la facturación.
54
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
INT
RO
DU
CC
IÓN
Los gráficos siguientes muestran cómo los precios del gas y la electricidad industriales españoles
se han prácticamente doblado en los últimos 10 años.
En la siguiente tabla se recogen los precios de los últimos 5 años en uno de los centros muestra del
presente estudio, con un aumento considerable, sobre todo en los últimos dos años.
!/MWh 2007 2010 2011 2012 Incremento
Gas natural 30 38 43 48 62%
Electricidad 111 114 128 132 19%
En este marco se plantea el presente proyecto,
nombrado EFISport, y que surge como res-
puesta de las empresas catalanas de la indus-
tria de las instalaciones deportivas, agrupadas
a través de Indescat, al reto de la eficiencia
energética.
55
PROYECTO EFISport
OB
JE
TIV
OS
DE
L P
RO
YE
CT
O E
FIS
PO
RT
2. OBJETIVOS DEL PROYECTO EFISPORT
Este proyecto está liderado por Indescat, el
clúster catalán del deporte, y por algunas de
las empresas que lo conforman. Indescat tiene
como objetivo la mejora de la competitividad
de las empresas miembros, así como del sec-
tor deportivo catalán en general. Desde la fun-
dación de Indescat, las empresas de la cadena
de valor de las instalaciones deportivas (arqui-
tectos, ingenierías, constructoras, fabricantes
de equipamientos, gestores de instalaciones…)
han explicitado tener un reto común: la nece-
sidad de disponer de instalaciones más efi-
cientes desde todos los puntos de vista.
Para poder alcanzar este reto todos los agen-
tes implicados juegan un papel y, por tanto,
abordar una instalación más eficiente bajo el
paraguas de sólo una parte de estos agentes
es abordar el reto de forma parcial.
Así pues, el objetivo es abordar el reto de la efi-
ciencia de forma conjunta, entendiendo por
eficiencia:
• Eficiente económicamente: menos inversión,
menos mantenimiento y uso más adecuado.
• Eficiente energéticamente: menos consumo
de energía y agua.
• Eficiente medioambientalmente: menos resi-
duos, menos emisiones contaminantes y
menos impacto urbanístico.
A partir de este punto el proyecto se centra
especialmente en la eficiencia energética y en
la mejora de la gestión de las instalaciones exis-
tentes, teniendo en cuenta que esta es sólo una
parte importante de lo que consideramos un
modelo de gestión “eco-eficiente”.
56
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
OB
JE
TIV
OS
DE
L P
RO
YE
CT
O E
FIS
PO
RT
Partiendo de este modelo, los objetivos del proyecto EFISPORT son:
1. Reflexionar sobre la realidad actual de la efici-
encia energética en instalaciones deportivas.
2. Establecer unos parámetros de compara-
ción en eficiencia energética en instalaci-
ones deportivas basados en un trabajo de
campo concreto y riguroso.
3. Diagnosticar energéticamente 5 instalaci-
ones gestionadas por empresas de Indes-
cat, con el fin de que estas mejoren su
eficiencia energética.
4. Efectuar unas propuestas generales de
mejora de la gestión energética que sirvan
a cualquier instalación deportiva:
a. formulando una serie de propuestas de mejora;
b. formular un plan de comunicación como
medida de mejora en sí mismo.
5. Concienciar a los diferentes públicos obje-
tivos que intervienen en la gestión ener-
gética de una instalación, comunicando los
resultados con la máxima difusión posible
al resto de instalaciones deportivas catala-
nas, españolas o internacionales.
6. Derivar una serie de proyectos de inno-
vación orientados al diseño y mejora de
productos y servicios para instalaciones
deportivas.
7. Finalmente, elaborar el presente Manual
de mejores prácticas, en las que se reco-
gen los resultados y las recomendaciones.
Para elaborar este manual y con la finalidad de poder trabajar en sus conclusiones se ha estable-
cido una colaboración con el Institut Català d’Energia (ICAEN).
Áre
as d
e a
ctu
ació
n
de
la
cue
nta
de
exp
lota
ció
n d
e la
in
sta
lació
n
Modelo eco-eficiente para la gestión de instalaciones deportivas
Personal
Energía y Agua
Manteniment
Estructura
EQUIPOS/INSTALACIONES GESTIÓN CONSUMIDOR/SOCIEDAD
Pilare
s
Externalización / Pago según rendimiento y
Sistemas de Indicadores
Sist. automatización de las instalaciones
Rediseño del uso que mejore la eficiencia del
personal existente
Establecer un plan de RRHH para definir
el proceso en el área de personal:
-Para personal técnico
-Personal de mantenimiento y
limpieza
-Dirección
Reglamento de régimen interno que
establezca derechos y obligaciones
Especificaciones técnicas prod. frío/calor
Sist. informático gestión y control energético
Automatización de consignas
Sistemas adecuados de iluminación
(regulación y control)
Aislamiento, cierres y control elementos
conducción
Renovación aire / aprovechamiento aire ext.
Recuperación aguas grises / agua piscina
Sistemas de Producción y/o
reaprovechamiento de energía (energías
renovables)
Sistemas de comunicación/información y
difusión al usuario (consumos por
usuario/actividad)
Programas de formación y difusión de
resultados (incluida la administración)
Negociación con proveedores (compra
centralizada)
Sistema de indicadores y Monitorización
de consumos para equipamientos
Plan de mantenimiento
Plan de limpieza
Control de consumos (materiales)
Control de Calidad
Rediseño de instalaciones
Sistemas innovadores tratamiento de agua
Sustitución de productos de limpieza para
dosificadores mono dosis
Indicadores de satisfacción del cliente
Sistemas de comunicación/información y
difusión al cliente
Programas de formación y difusión de
resultados
Aplicación de economías de escala
per mancomunar servicios,
inversiones, consumos y formación
Programas de formación y difusión de
resultados
Formación del personal especializado y
adecuado a la instalación
Formación específica para los sistemas y
equipamientos de la instalación
57
PROYECTO EFISport
ALC
AN
CE
DE
L A
NÁ
LIS
IS
3. ALCANCE DEL ANÁLISIS
Para la realización de este proyecto se han lle-
vado a cabo diferentes diagnosis energéticas
en instalaciones deportivas gestionadas por
miembros de Indescat. En concreto se trata de
5 centros gestionados por Duet Sports, Euro-
fitness, Llop Gestió de l’Esport, SEAE, y la
Universitat Autònoma de Barcelona, que han
facilitado los datos necesarios, han coliderado
este proyecto y han participado en la elabora-
ción de este documento. A su vez, las empresas
Blautec, Fluidra, Hernando & Sauqué, Ros-
miman, Top Consulting Esportiu, Tarkett y
el Centre Tecnològic Leitat han participado
activamente en la confección de este docu-
mento aportando su experiencia y conocimi-
ento en eficiencia energética en instalaciones
deportivas. Por último, la empresa BioQuat
ha sido la encargada de elaborar los diagnósti-
cos energéticos y las conclusiones técnicas del
proyecto, aportando también su conocimiento
y experiencia en éstas y otras auditorías reali-
zadas previamente.
Centro 1 Centro 2 Centro 3 Centro 4 Centro 5
Piscina cubierta sí sí sí sí sí
Piscina descubierta no sí sí no no
Servicios wellness sí sí sí sí sí
58
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
ALC
AN
CE
DE
L A
NÁ
LIS
IS
Las auditorías energéticas que se han llevado a cabo comprenden el análisis en detalle de los sigui-
entes puntos:
1. Contratación de las fuentes energéticas
(electricidad, gas natural…).
1.1 Optimización de la potencia contratada.
1.2 Estudio de los precios de energía actu-
ales contratados versus los precios de
mercado.
2. Calidad del suministro eléctrico. Verificar,
mediante equipos de medida, que no exis-
ten problemas o anomalías en la red eléc-
trica que puedan afectar a la maquinaria.
2.1 Tensión (detección de micro cortes y
comprobación de que la tensión esté
dentro del rango permitido).
2.2 Intensidad (verificar la correcta com-
pensación de fases y la circulación por
el neutro, los picos de intensidad de
arranque de motores, etc.).
2.3 Factor de potencia (comprobar el cor-
recto funcionamiento de las baterías
de condensadores para evitar penali-
zaciones de energía reactiva en la fac-
tura eléctrica).
2.4 Armónicos (revisar que no haya
armónicos que puedan causar proble-
mas a los equipos electrónicos).
3. Iluminación.
3.1 Realizar un inventario detallado para
valorar la tecnología empleada y el
consumo asociado.
3.2 Cuantificar el consumo mediante
equipos de medida. Valorar el ahorro
energético, económico y el tiempo de
retorno de luminarias más eficientes.
3.3 Valorar el actual modelo de gestión
del alumbrado en el centro (centrali-
zado y con horario, a petición del usu-
ario/trabajadores, mediante sensores
de presencia/fotocélulas,…). Proponer
mejoras en automatización.
4. Climatización (piscinas, oficinas, salas
actividades…).
4.1 Realizar un inventario detallado para
valorar la tecnología de los equipos.
4.2 Cuantificar el consumo mediante
equipos de medida. Valorar el ahorro
energético, económico y el tiempo de
retorno de equipos de climatización
más eficientes.
4.3 Valorar el actual modelo de gestión de
la climatización en el centro (centra-
lizado y/o con horario, a petición del
usuario/trabajadores, uso de termos-
tatos, uso de freecooling, uso de recu-
peradores de calor, …).
5. Motores (bombas de filtrado, calefacción,
ACS, climatizadores, aerotermos, …).
5.1 Realizar un inventario detallado de los
equipos existentes.
5.2 Cuantificar el consumo mediante equi-
pos de medida (los de mayor potencia)
o bien estimar las horas de funciona-
miento anuales. Valorar el ahorro ener-
gético y económico que supondría la
sustitución de los motores por otros
de mayor eficiencia, así como el uso de
variadores de frecuencia (VF).
5.3 Valorar la actual gestión y proponer
el uso de variadores de frecuencia, si
procede.
6. Gestión del agua.
6.1 Proponer medidas de ahorro y de uso
racional del agua (campañas de conci-
enciación a los usuarios, uso de airea-
dores, reductores de caudal y duchas
de bajo consumo).
6.2 Cuantificar el coste que representan
las bombas para filtrar el agua de las
piscinas. Valorar la sustitución de los
59
PROYECTO EFISport
ALC
AN
CE
DE
L A
NÁ
LIS
IS
motores actuales por otros de mayor
eficiencia, así como la implantación de
variadores de frecuencia (VF) (posibili-
dad de adecuar la potencia de filtrado
según el coste de la tarifa horaria).
6.3 Valorar el ahorro, la inversión y el perí-
odo de retorno de instalar mantas tér-
micas en las piscinas.
7. Concienciación de usuarios y trabajadores.
7.1 Mediante las visitas a las instalaciones,
valorar el nivel de concienciación que
trabajadores y usuarios tienen hacia
el buen uso de la instalación y por lo
tanto, del ahorro energético, así como
qué herramientas pone el centro a su
alcance para contribuir a un uso efici-
ente de los recursos energéticos y del
agua.
7.2 Proponer campañas efectivas de
comunicación y concienciación entre
los usuarios y los trabajadores.
8. Sistema de Gestión Energética (Gestión
Directa).
8.1 Valorar el coste, el ahorro y el período
de retorno de un Sistema de Gestión
Energética basado en contadores de
energía y entorno SCADA, con el fin de
que el propio centro (o un gestor ener-
gético) pueda supervisar el consumo y
cuantificar los ahorros derivados de las
actuaciones propuestas en la auditoría.
9. Empresa de Servicios Energéticos (ESE)
(Gestión Indirecta).
9.1 Presentar las ESEs como una posi-
ble solución en materia de generación
eficiente de energía térmica (calor y
frío), y que contribuyen a la reducción
de energía primaria del centro, ejecu-
tando inversiones en equipos eficien-
tes que la instalación posiblemente no
podría asumir.
60
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
CO
NC
LUS
ION
ES
4. CONCLUSIONES
Después de auditar los 5 centros deportivos
anteriormente caracterizados, junto con la reco-
pilación de la información de auditorías que la
consultora BioQuat había realizado anterior-
mente en otras instalaciones deportivas —algunas
de las cuales también son propiedad de los gesto-
res de instalaciones participantes en el proyecto—
se ha obtenido una distribución del consumo en
electricidad, gas y agua.
Si bien un número significativo de instalaciones
deportivas de Cataluña no disponen de todos
los servicios que ofrecen los centros que se
han considerado en el estudio, se puede afir-
mar que el consumo de aquellas instalaciones
deportivas que ofrecen zona de aguas y ser-
vicios wellness a los usuarios representa una
gran parte del consumo total de las instalaci-
ones deportivas en Cataluña. Paralelamente,
se puede afirmar que el potencial de ahorro en
valores absolutos es mucho mayor en aquellos
centros que ofrecen zona de aguas.
61
PROYECTO EFISport
CO
NC
LUS
ION
ES
4.1 DISTRIBUCIÓN DEL CONSUMO ENERGÉTICO
El estudio de la contratación energética,
basado hoy en día todavía en la recopilación
de las facturas emitidas por las comercializa-
doras, revelan que en las instalaciones depor-
tivas muestra prácticamente 2/3 del consumo
energético proviene de la combustión de gas
natural (ACS, climatización de piscinas, clima-
tización del edificio, …), mientras que la electri-
cidad representa alrededor de 1/3 del mismo.
En cuanto al peso económico de ambas fuentes
energéticas, el escenario es totalmente opu-
esto, debido a que hoy por hoy el precio del kWh
de electricidad es muy superior al del gas natu-
ral. De este modo, la electricidad acaba repre-
sentando más del 60% del coste energético
en los centros deportivos, tal y como refleja el
gráfico de distribución del coste energético.
El consumo eléctrico de las instalaciones mues-
tra para este estudio está comprendido entre
los 800MWh y 1.500MWh anuales, es decir,
entre 100.000 y 200.000€ con un precio de
130€/MWh.
Por otro lado, el consumo anual de gas natu-
ral de estas instalaciones se mueve entre los
1.000MWh y los 3.000MWh, es decir entre
50.000€ y 150.000€.
Como se ha comentado en el alcance del estu-
dio, la instalación de equipos de medida y con-
taje eléctrico portátiles a los consumos más
relevantes de las instalaciones ha permitido
realizar una segmentación del consumo anual
de las mismas.
62
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
CO
NC
LUS
ION
ES
El gráfico siguiente muestra cuál es el peso de los diferentes equipos de consumo en una instala-
ción deportiva que dispone tanto de piscina de competición (25m), como de saunas, hidromasaje
y climatización en las salas de actividades dirigidas.
NOTA: Piscina de 25m climatizada. Saunas secas en los vestuarios masculino y femenino. Zona de
hidromasaje con jets de agua a presión. Enfriadora de agua para climatización de salas de actividades.
Si el centro deportivo no dispone de los servicios wellness (sauna, hidromasaje, jets de presión,…)
la reducción del consumo eléctrico del centro es del orden del 10%, de modo que el resto de con-
sumos gana más peso.
63
PROYECTO EFISport
CO
NC
LUS
ION
ES
El rango de consumo es muy amplio y depende
de las necesidades térmicas del centro, que
básicamente dependen del diseño inicial del
edificio (altura de los techos, orientación de las
salas de actividades o sobredimensionado de
los equipos), del uso del mismo (salas de activi-
dades), del tamaño y número de piscinas, pero
sobre todo, del correcto uso que se haga de los
equipos de climatización e iluminación.
Tal y como se observa en ambos casos, las bom-
bas de filtrado del agua de la piscina represen-
tan más del 25% del consumo eléctrico de un
centro deportivo de estas características. Este
elevado porcentaje suele concentrarse en un
pequeño número de bombas de agua, las cua-
les funcionan mayoritariamente las 24 horas
del día para garantizar la calidad del agua en
todo momento. Si bien la normativa actual no
establece cada cuántas horas se debe haber
filtrado el vaso de la piscina, muchas instala-
ciones están diseñadas para hacerlo cada 6
horas (piscina privada) y cada 4 horas (piscina
pública). Este elevado consumo puede dismi-
nuir con la introducción de los tubos UV y el
uso de variadores de frecuencia en las bombas,
que permiten tanto un ahorro de agua como
de electricidad por el hecho de poder ajustar
el nivel de filtración a las necesidades reales de
la instalación.
Respecto a la iluminación, con consumos de
entre 100 y 250MWh, la gestión inteligente de
este ámbito aún es nula en la mayoría de insta-
laciones muestra. Si bien algunas presentaban
sensores de presencia y pulsadores temporiza-
dos en zonas concretas y de baja ocupación, la
tecnología y la gestión actual de la mayoría de
las lámparas no permiten un uso eficiente de
la iluminación, que se adecue a las condiciones
lumínicas de cada estancia y según las condici-
ones lumínicas exteriores.
En cuanto al consumo de los climatizadores,
también cerca del 25%, sólo una instalación
disponía de un sistema de caudal variable con
control de la temperatura por zonas, compu-
ertas motorizadas, sensores de ocupación por
CO2 y variadores de frecuencia en los motores
de los climatizadores. Por otro lado, otra insta-
lación tenía funcionando los climatizadores de
todas las salas las 24 horas del día, los 365 días
del año.
64
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
CO
NC
LUS
ION
ES
4.2 CONSUMOS ESPECÍFICOS DE LOS CENTROS: RATIOS ENERGÉTICAS
Con el fin de estudiar y comparar los niveles
de consumo de electricidad, gas y agua de los
5 centros auditados, es necesario elaborar
una serie de ratios: respecto a la superficie, el
número de personas usuarias que acceden a
las instalaciones a lo largo del año (usos) y tam-
bién el peso que representa para cada centro el
gasto de cada uno de estos suministros sobre
el gasto anual.
A continuación se resumen tanto las características del centro en cuanto a usuarios, superficies y
consumos de electricidad, gas y agua, así como las correspondientes ratios.
Centro 1 Centro 2 Centro 3 Centro 4 Centro 5
Características del centro
Usos anuales 167.692 551.456 612.000 211.000 134.625
Superficie (m2) 4.968 9.859 46.000 8.699 2.205
Superficie zona de aguas 11% 30% 9% 13% 25%
Superficie zona climatizada 54% 32% 14% 42% 68%
Superficie sauna (m2) 18 30 32 18 16
Consumos
ELECTRICIDAD (kWh) 876.086 1.856.792 1.433.974 1.085.991 465.175
GAS (kWh) 1.269.520 2.765.362 2.463.105 2.443.453 1.186.563
AGUA (m3) 4.375 44.797 100.974 20.046 7.215
Ratios sobre gasto económico anual
Electricidad 6% 7% 6% 10% 13%
Gas 4% 3% 4% 2% 9%
Agua 0,4% 2% 3% 7% 2%
Total suministros 11% 12% 13% 19% 24%
Ratios sobre superficie
kWh electricidad/m2 instalaciones 176 188 261 125 211
kWh térmico/m2 climatizados 478 873 448 665 791
m3 agua/m2 instalaciones 0,9 4,5 2,5 2,3 3,3
Ratios sobre usuarios
kWh electricidad/uso 5,2 3,4 2,3 5,1 3,5
kWh térmico/uso 7,6 5,0 4,0 11,6 8,8
litres agua/uso 26 81 165 95 54
65
PROYECTO EFISport
CO
NC
LUS
ION
ES
El gráfico siguiente muestra la relación de superficies y accesos anuales de cada centro. Se observa
como el centro 3 es tres veces mayor que la media, lo que es debido que las instalaciones englo-
ban tanto una pista de atletismo como una extensa zona ajardinada y de pitch & put, entre otros
equipamientos.
En cuanto al peso que tienen los suministros de electricidad, gas y agua respecto el gasto anual
del centro, se observa una horquilla de entre el 10% y el 24%, siendo la electricidad el suministro
que conlleva más gasto económico, entre un 6 y un 13%, y el agua el que menos, entre un 0,4% y
un 2,8%.
66
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
CO
NC
LUS
ION
ES
En términos absolutos, tres de los 5 centros consumen alrededor de 2,5 GWh de gas anual, así
como un consumo de electricidad superior a 1GWh. Sin embargo, es en el consumo de agua donde
se encuentran mayores diferencias: mientras que el centro 1 consume poco más de 4.000m3 de
agua anuales, el centro 3 consume más de 100.000m3, 25 veces más.
Si se elaboran ratios de consumo de electricidad y gas por usuario, se obtienen resultados muy desiguales:
• Entre 2,3 y 5,2 kWh eléctricos / usuario y año
• Entre 4 y 11,6 kWh térmicos / usuario y año
De manera que los centros 2 y 3, los que más consumían, pasan a tener consumos por usuario menores.
67
PROYECTO EFISport
CO
NC
LUS
ION
ES
En cuanto al consumo de electricidad y gas por unidad de superficie, se ha considerado:
• KWh electricidad/m2 cubierto
• KWh térmico/m2 climatizado
Donde se obtienen rangos con valores bastante variados pero con diferencias del mismo orden de magnitud:
• Entre 125 a 261 kWh eléctricos/m2
• Entre 448 y 873 kWh térmicos/m2
Respecto al consumo de agua por usuario, si bien se observan valores de entre 20 y 160 litros/usu-
ario, un consumo ajustado, tal y como se muestra en el apartado siguiente, se movería alrededor
de los 50litros/usuario. En el caso del centro 3, la gran cantidad de superficie ajardinada penaliza
el consumo por usuario, que ve corregida la ratio por m2 de instalación.
68
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
CO
NC
LUS
ION
ES
4.3 CONSUMO DE AGUA DE UN CENTRO DEPORTIVO
Si bien la sociedad actual es consciente del
coste económico que representan el gas natu-
ral y la electricidad, así como el impacto ambi-
ental que supone su consumo, a menudo el
agua es menospreciada en estos términos.
Tal y como se muestra en el gráfico siguiente, en 2009 se destinaba el 43% del consumo de agua
de las cuencas internas de Catalunya a los usos urbanos.
También en 2009, la Agència Catalana de l’Ai-
gua establecía un consumo de agua de 108,44
l/hab·día, un 11% menos que en 1994, con 121,44
l/hab·día. Esta disminución es debida mayo-
ritariamente a la concienciación que desde la
administración pública se lleva a cabo periódi-
camente, especialmente coincidiendo con el
verano y en periodos de sequía.
En el gráfico siguiente se observa la disminución del consumo de agua de los últimos 15 años, con
una importante influencia de las sequías de 2005-06 y 2007-08 en Cataluña, que dieron lugar a
algunas de las Ordenanzas Municipales de ahorro de agua.
69
PROYECTO EFISport
CO
NC
LUS
ION
ES
A continuación se muestra la distribución anual
por meses de los costes que representan la
electricidad, el gas natural y el agua en 3 cen-
tros deportivos. Si bien los tres centros presen-
tan un volumen de consumo muy diferente, su
distribución final coincide. En términos de coste
económico, se puede establecer que un centro
deportivo destina el 11% de la factura anual
al agua, el 35% al gas natural y el 54% a la
electricidad.
Los gestores de uno de los centros deportivos
muestra de este proyecto realizan un segui-
miento del consumo de agua de las instalacio-
nes mediante contadores parciales de agua. De
esta manera pueden controlar el consumo de
agua para edificios y usos, evitar desviaciones
por culpa de fugas de agua o uso indebido de
las instalaciones. Este control también les per-
mite hacer un seguimiento de los ahorros deri-
vados de campañas de concienciación y de uso
racional del agua.
70
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
CO
NC
LUS
ION
ES
Este centro deportivo dispone de dos piscinas de 16 y 25m, un polideportivo y el edificio central.
Sus consumos se detallan a continuación.
2010 2011
Centro m3 % m3 %
Polideportivo 6.283 30% 6.855 34%
Piscina 10.101 48% 7.795 39%
Edificio Central 4.566 22% 5.482 27%
Total 20.951 20.132
71
PROYECTO EFISport
CO
NC
LUS
ION
ES
Mediante los datos de acceso al centro, se calcula la ratio litros/usuario de los años 2010 y 2011.
Así se puede valorar si el consumo de agua de un mes está justificado por una mayor afluencia de
usuarios.
Se observa como en verano aumenta el consumo de agua por usuario. Las razones son el uso de
agua para riego y el mantenimiento de las piscinas en el mes de agosto.
Las ratios globales anuales fueron de 54,5 y
51 litros/usuario los años 2010 y 2011 respec-
tivamente. Estos valores anuales son bajos res-
pecto al Centro 3 anteriormente graficado que,
con 3 piscinas, obtiene una ratio de 107 litros/
usuario.
Gracias a contadores parciales de agua, el Cen-
tro 1 dispone de un registro mensual de con-
sumo de ACS (Agua Caliente Sanitaria) en el
Polideportivo, así como el control de las aporta-
ciones por renovación de agua en las piscinas.
La tabla siguiente muestra como el 30% del agua consumida en el Polideportivo el año 2010 fue
Agua Caliente Sanitaria (a 60 º C).
2010 2011
Polideportivo m3 % m3 %
ACS 1.881 30% 2.227 32%
Agua fría 4.402 70% 4.628 68%
72
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
CO
NC
LUS
ION
ES
Sin embargo, las lecturas mensuales de los contadores revelan que el peso de la ACS es muy dife-
rente según el mes. El gráfico siguiente muestra como los meses más fríos el ACS llega al 50%.
En cuanto al consumo de agua en el edificio Piscina, la tabla siguiente muestra el desglose del con-
sumo de los años 2010 y 2011. Se observa una reducción del 37% de la partida Resto de consu-
mos, que principalmente está representada por las duchas y los sanitarios.
2010 2011
Piscina m3 % m3 %
Renovación vaso pequeño 1.171 12% 1.163 15%
Renovación vaso grande 2.292 23% 2.462 32%
Resto de consumos 6.638 66% 4.170 53%
73
PROYECTO EFISport
CO
NC
LUS
ION
ES
La renovación de agua de las piscinas representa aproximadamente un 17% del consumo de agua
total del Centro 1. Además, tal y como se observa en el gráfico siguiente, las tareas de mantenimi-
ento y limpieza de la piscina grande en agosto representaron el 9% del consumo anual de agua de
la zona piscina en 2010.
El gráfico siguiente muestra como, a excepción del mes de agosto en que se encuentra el manteni-
miento de la piscina grande, el consumo de duchas y sanitarios representan más del 70% del con-
sumo de agua de la piscina.
74
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
CO
NC
LUS
ION
ES
4.4 POTENCIAL DE AHORRO DE LOS CENTROS DEPORTIVOS
Finalmente, se ha estimado un potencial de
ahorro para los puntos de consumo anterior-
mente indicados, así como por aquellos aspec-
tos que aportan un ahorro energético aunque
no estén relacionados directamente con la tec-
nología, sino con la gestión y la concienciación.
1. Contratación (mejora del precio de electri-
cidad y gas natural) - 5%
2. Iluminación - 35-50%
3. Climatización (energía térmica: calderas,
enfriadoras y deshumectadora) - 15-25%
4. Motores (climatizadores, bombas de
agua: filtrado piscina, calefacción, ACS…)
- 10-30%
5. Generación de energía térmica (cambio
calderas) - 15%
6. Gestión del agua. Variable, según diseño
inicial. Hasta un 40%
7. Concienciación - 5%
8. Gestión de los equipos - 20%
9. Sistema de Gestión Energética - 5%
10. Empresa de Servicios Energéticos (ESE) -
según los límites de responsabilidad den-
tro del centro deportivo.
En términos generales en las instalaciones
muestra se observa un ahorro potencial de
entre el 25% y el 35% en el coste total en elec-
tricidad, mientras que respecto al gas natural
el ahorro entre producción de energía térmica
y mejora del precio del combustible está entre
el 15% y el 25% de la factura anual. Un incon-
veniente importante en la coyuntura actual es
que se requieren inversiones elevadas para
realizar el cambio de calderas de gas natu-
ral, precisamente en un momento en que las
empresas no disponen de liquidez.
En cuanto al potencial de ahorro en agua, éste
se podría cuantificar entre un 25% y un 40%.
Sin embargo, esta es una horquilla bastante
aproximada, ya que en las auditorías energéti-
cas realizadas no se instalaron contadores par-
ciales de agua, y basada en datos de un centro
deportivo que sí realiza un seguimiento desglo-
sado del consumo de agua, junto con una valo-
ración de la tecnología actual de los emisores
de agua (grifos, duchas, lavabos…).
75
PROYECTO EFISport
RE
CO
ME
ND
AC
ION
ES
5. RECOMENDACIONES
Con el fin de hacer llegar el mensaje a las per-
sonas responsables y usuarias de las instala-
ciones deportivas se han elaborado una serie
de consignas, metodologías o recomendaci-
ones de buenas prácticas, que se recogen a
continuación:
76
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
RE
CO
ME
ND
AC
ION
ES
5.1 CLIMATIZACIÓN
Público objetivo: Gestores de instalaciones
deportivas
• Establecer temperaturas de consigna coheren-
tes según el uso de la sala y la época del año.
• Hacer uso de termostatos programables y
que éstos no estén al alcance de los usuarios.
• Revisar el estado del aislamiento de la red de
conducción de calor y frío.
• Instalar recuperadores de calor en los actu-
ales climatizadores o extracciones de aire.
De esta manera se consigue aprovechar una
parte muy importante de la energía, sobre
todo en invierno y en verano, en zonas cli-
matizadas como salas de actividades, vestu-
arios o piscinas.
• Instalar variadores de frecuencia en los
motores de los climatizadores, así como sen-
sores de calidad del aire, que permitan ajus-
tar el nivel de renovación de éste según la
ocupación.
• Implantación de un sistema de gestión inte-
gral, que permita la visualización, el control y
la actuación sobre las temperaturas de con-
signa establecidas para cada estancia, según
horarios preestabecidos de utilización de las
salas. Estos sistemas permiten optimizar los
recursos empleados, haciendo uso del free-
cooling de los climatizadores, los variadores
de frecuencia en sistemas de caudal variable
y, por tanto, reducen el gasto térmico tanto
en invierno como en verano.
• Instalar protecciones solares exteriores (tol-
dos, cortinas…).
Público objetivo: Trabajadores
• Mantener las estancias climatizadas de uso
no deportivo a 21 º C en invierno y a 26 º C
en verano. Por cada grado por encima o por
debajo de estas temperaturas de referencia
se consume un 8% más de energía.
• Mantener cerradas las puertas y ventanas de
las estancias climatizadas ayuda a minimizar
las pérdidas de temperatura, conservando al
máximo las condiciones de climatización inte-
riores del local. En consecuencia, se favorece
el ahorro de energía.
Público objetivo: Usuarios
• Respetar la temperatura de las salas y no
manipular los sistemas de ventilación o
climatización.
77
PROYECTO EFISport
RE
CO
ME
ND
AC
ION
ES
5.2 ILUMINACIÓN
Público objetivo:
Gestores de instalaciones deportivas
• Uso de lámparas de bajo consumo y fluores-
centes con reactancia electrónica.
• Siempre y cuando el periodo de retorno lo
justifique, sustitución de lámparas halógenas
por otras LED, con un consumo hasta 5 veces
menor. Sustitución de fluorescentes lineales
por tubos LED, que consumen la mitad.
• Utilizar sensores de presencia en zonas de
baja ocupación: pasillos, aseos, salas de esti-
ramientos, etc.
• Utilizar fotocélulas para gestionar la ilumina-
ción exterior, así como también la de zonas
de paso muy iluminadas, junto con sensores
de presencia.
• En general, implantar un Sistema de Gestión
Inteligente de la iluminación, el cual adecue
el flujo de luz que aporten los fluorescentes/
LEDs en cada momento y según los requeri-
mientos lumínicos de la sala y la aportación
de luz natural que hay en cada momento.
• Pintar las paredes con colores claros.
Público objetivo:
Trabajadores y usuarios
• Ser conscientes de apagar las luces que sean
innecesarias.
• Evitar encender luces innecesariamente tam-
bién puede contribuir al ahorro de energía.
• Pensar en aprovechar la luz natural siempre
que sea posible.
• Desconectar las luces de las salas, pasillos,
despachos, etc. que estén desocupados.
78
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
RE
CO
ME
ND
AC
ION
ES
5.3 AHORRO DE AGUA
Público objetivo:
Gestores de instalaciones deportivas
• Uso de grifos termostáticos y
temporizados en las duchas:
ahorro del 15% de ener-
gía. La energía representa
de 3 a 6 veces el coste del
agua caliente ahorrada.
• Cambio de cabezal de las
duchas por otras de bajo
consumo: 30-65% de ahorro de
agua. Muchas de las duchas de las ins-
talaciones actuales mantienen cabezales que
malgastan el agua.
• Instalación de aireadores (perlizadores) en
los grifos: ahorro de hasta el 70% de agua.
Se obtiene una sensación de mayor pre-
sión y de más agua, provocada por la mez-
cla aire-agua.
• Instalación de reductores volumétricos a la
entrada de las duchas: 20-35% ahorro. Debe
tenerse en cuenta que por cada bar de pre-
sión de más, respecto a la presión media de
2,5 bar, se consume un 15% más de agua.
• Uso de WC de doble descarga: 40-60% de
ahorro de agua.
• Sustitución de los actuales fluxores de los
inodoros por otros más economizadores.
• Sustitución a urinarios secos, muy útiles para
zonas con gran afluencia de usuarios.
• Aprovechamiento de agua de la lluvia para
sanitarios y/o jardinería.
• Aprovechamiento de aguas grises para
sanitarios.
• Adaptación/sustitución de plantas por espe-
cies menos consumidoras de agua.
• Promover que la empresa encargada de la
jardinería practique la xerojardinería: jardi-
nería orientada al ahorro de agua.
Público objetivo:
Usuarios
Aunque su comportamiento
puede incidir poco en la reduc-
ción de consumo de agua,
se destacan las siguientes
recomendaciones.
• Promover la descarga simple
de agua en los inodoros que dis-
pongan de ella. Recordarlo medi-
ante carteles en el lugar de consumo.
• Promover la ducha rápida, indicando los litros
de agua que se utilizan diariamente en el centro
en la zona de duchas.
79
PROYECTO EFISport
RE
CO
ME
ND
AC
ION
ES
5.4 PISCINAS
Público objetivo: Gestores de instalaciones deportivas
• Cloración salina.
• Menor mantenimiento y coste en produc-
tos químicos.
• Mayor seguridad, sobre todo en pequeñas
instalaciones privadas y con personal poco
cualificado.
• Mayor calidad del agua y beneficios para
las personas (no irritación de los ojos,
protege el cabello, no irritación de la piel,
mayor durabilidad de los bañadores …).
• Desinfección del agua mediante luz UV:
mayor calidad y ahorro de agua.
En el gráfico siguiente se observa como en un estudio realizado por FLUIDRA en una piscina de
400m3 se consiguen ahorros de hasta el 70% en agua, así como una reducción del nivel de cloro
combinado presente en el agua, responsable del mal olor en las piscinas.
Siempre y cuando la calidad del agua lo permita, el uso de las lámparas UV durante la noche supone
un ahorro económico importante, ya que estos equipos pueden llegar a tener potencias de hasta 4kW.
• Uso de mantas térmicas en las piscinas:
reducción de las pérdidas por evaporación.
• Cierre de los vasos de compensación: menor eva-
poración y corrosión de los equipos de la sala de
máquinas. Mayor confort para los trabajadores.
• Instalación de variadores de frecuencia
en bombas de agua de calentamiento del
Agua Caliente Sanitaria y vasos de las pis-
cinas. Según si se está más o menos cerca
de la temperatura deseada, bombear más o
menos caudal de agua. Actualmente muchas
de estas bombas funcionan ininterrumpida-
mente todas las horas que el centro perma-
nece abierto.
80
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
RE
CO
ME
ND
AC
ION
ES
Filtración:
• Instalación de variadores de frecuencia en las
bombas de agua: permite ajustar el nivel de
filtración según la ocupación o la tarifa eléc-
trica. Siempre que la calidad del agua lo per-
mita, filtrar a menor velocidad supone unos
ahorros importantes ya que la potencia con-
sumida por la bomba es proporcional al cubo
del caudal impulsado.
El gráfico siguiente muestra la regulación de las bombas de agua que se lleva a cabo mediante vari-
adores de frecuencia, los cuales aumentan la velocidad de los motores de las bombas durante las
noches, aprovechando un menor coste de la electricidad:
Se observa como durante el día se trabaja con potencias de entre 42 y 45kW, una reducción del
25% respecto a la potencia de filtración nocturna, 62kW.
Por otra parte, debe tenerse en cuenta que no
todas las bombas de agua presentan los mis-
mos costes de operación. Un estudio realizado
por la consultoría BioQuat pone de manifiesto
como, por unas presiones de entre 12 y 14 mca,
hay diferencias de hasta un 50% en el coste
de bombeo entre 4 bombas del mercado del
mismo segmento.
81
PROYECTO EFISport
RE
CO
ME
ND
AC
ION
ES
El gráfico siguiente muestra como, para a una presión de trabajo de 14m.c.a., la bomba represen-
tada en color azul tiene un coste energético de bombeo de 0,06kWh/m3, mientras que el de la
verde es de 0,08kWh/m3, un 33% mayor.
Para poder comparar las diferentes bombas, se adjunta la curva característica de cada una. Las
bombas azul y roja son de 7,5CV, mientras que las verde y lila de 10CV.
82
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
RE
CO
ME
ND
AC
ION
ES
Dicho de otro modo, en el momento de escoger las bombas de agua de una instalación es muy
importante tener en cuenta la eficiencia hidráulica de éstas en el punto de trabajo de la instalación.
Entiéndase la eficiencia hidráulica como la razón entre la potencia hidráulica y la potencia eléc-
trica. El gráfico siguiente muestra como la diferencia en eficiencia conlleva las diferencias anteri-
ormente mostradas.
Si se calcula el coste de filtrado de una piscina de 25m con un vaso de 1.000m3, a razón de 4 reno-
vaciones diarias del vaso de la piscina, se obtienen diferencias de más de 3.000€ anuales en con-
sumo de electricidad para el conjunto de la instalación para una presión de 12m.c.a.
imagen30.tif
83
PROYECTO EFISport
RE
CO
ME
ND
AC
ION
ES
Público objetivo:
Trabajadores
• Realizar la renovación de agua de los vasos
junto con la limpieza de los filtros de las
piscinas.
• Uso del agua de renovación, o proveniente
de la limpieza de los filtros, a sanitarios o jar-
dinería (previa eliminación del cloro).
Público objetivo:
Usuarios
• Mantener la higiene corporal y ducharse
antes de entrar en la piscina
• Utilizar gorros de baño
• No emitir sustancias orgánicas
• No entrar comida en la piscina
NOTA: Estas recomendaciones, si bien básicas, comportan un ahorro en agentes químicos y nece-
SIDADESDElLTRACI«NYTRATAMIENTODELAGUA
84
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
TAB
LA
DE
CO
NV
ER
SIÓ
N E
NE
RG
ÉT
ICA
6. TABLA DE CONVERSIÓN ENERGÉTICA
1kWh eléctrico = 0,24 kg CO2
(según el mix energético español el año
2010)
1kWh gas natural = 0,2016 kg CO2
Automóvil:
2,6kg CO2/litro gasoil
2,3kg CO2/litro gasolina
Automóvil:
120g/km | 1.200kg/año
(con 10.000km) = plantar 4 árboles
Familia 4 personas:
Electricidad:
3600kWh/año - 864kg CO2/año
Gas natural
6000kWh/año – 1.210kg CO2/año
TOTAL = 2.074 kg CO2/año
Árbol = 300kg CO2/año
Gasoil = 2,6kg CO2/litro
Desplazamiento en avión = 0,25kg CO2/km
Desplazamiento en autobús = 0,06kg CO2/km
Tren/metro = 0,03kg CO2/km
Desecho = 3kg CO2/kg de basura | familia
600kg de basura por año = 1.800kg CO2 en
basura
85
PROYECTO EFISport
CO
MU
NIC
AC
IÓN
7. COMUNICACIÓN
Este Manual de mejores prácticas se centra
en el diagnóstico, las conclusiones y las reco-
mendaciones para el logro de mejoras tanto
técnicas como de actuación para conseguir
sobresalir en eficiencia energética en las ins-
talaciones deportivas. Como se ha explicitado
anteriormente, los objetivos principales de este
manual son los de conseguir un ahorro de ener-
gía significativo y que esto repercuta en una
mayor sostenibilidad tanto ambiental como de
negocio.
Hay que ser conscientes sin embargo, de que
sin una comunicación efectiva con los públi-
cos objetivos (tanto internos como externos)
para la aplicación de las recomendaciones del
Manual, difícilmente logrará implementar con
éxito las mejoras que se proponen. Primero,
es necesario que los máximos responsables de
las instalaciones asuman los contenidos y las
mejoras que puede suponer para su negocio,
tanto en lo referente a la imagen como a las
cuentas de resultados.
Después, hay que trasladar estos valores a los
trabajadores para que se adhieran a ellos, los
apoyen y los apliquen. Finalmente, hay que sen-
sibilizar y concienciar a los usuarios de que sus
acciones, a menudo de fácil cumplimiento, con-
tribuirán positivamente en el éxito de la cam-
paña para reducir el gasto energético y por
tanto, mejorar la sostenibilidad ambiental.
En este sentido, a continuación se detallan
diferentes aspectos a tener en cuenta para la
comunicación y la sensibilización para lograr la
eficiencia energética.
86
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
CO
MU
NIC
AC
IÓN
7.1 OBJETIVOS DE LA COMUNICACIÓN
En primer lugar, se han definido los objetivos de comunicación para el proyecto EFISport.
• Una difusión lo más amplia posible de las con-
clusiones y recomendaciones del estudio de
ahorro energético en las instalaciones depor-
tivas entre los públicos objetivos.
• Una imagen del proyecto EFISport percibida
como positiva y un aumento de notoriedad
de la instalación o grupo que implementa las
acciones de mejora en eficiencia energética.
• Visualización de las acciones surgidas e
impulsadas por Indescat y cada una de las
empresas e instalaciones deportivas que las
lleven a cabo.
• Establecimiento de un calendario efectivo de
acciones comunicativas.
• Respuesta de “compra”: el objetivo final es
que las conclusiones y recomendaciones
sean percibidas como útiles y se derive la
aplicación de estas por parte de los diversos
públicos objetivos.
7.2 PÚBLICOS OBJETIVOS
Hay que tener en cuenta, como se detalla más
adelante, que la priorización de mensajes vari-
ará en función del público al que nos dirigimos,
ya que mientras que los directivos y gestores
de instalaciones priorizarán el beneficio/ahorro
económico, para el público usuario el mensaje
principal debe centrarse en la sostenibilidad
ambiental. Para resumirlo, decimos que hay
que adaptar el mensaje al público, utilizando
diferentes variaciones de la misma melodía.
Gracias a un análisis detallado del entorno
comunicativo del sector de las instalaciones
deportivas y de la incidencia que puede tener
la implementación de un proyecto de mejora
de la eficiencia energética, se han definido los
diferentes públicos objetivos.
A. Públicos internos:
a. Consejos de administración y
accionistas.
b. Consejos de dirección y directivos.
c. Gestores de las instalaciones
deportivas.
d. Trabajadores.
B. Públicos externos:
a. Proyectistas de instalaciones
deportivas.
b. Usuarios.
c. Federaciones / Clubes deportivos
d. Institucionales / administración.
e. Medios de comunicación (de
proximidad).
87
PROYECTO EFISport
CO
MU
NIC
AC
IÓN
7.3 POSICIONAMIENTO COMUNICATIVO Y MENSAJES PRINCIPALES
Dentro del Plan de comunicación del proyecto
EFISport se ha trabajado a fondo para la con-
secución de un posicionamiento claro, definido
y coherente para transmitir los objetivos y los
beneficios que conlleva. El posicio namiento
marca la identidad de un proyecto. Es el con-
junto de atributos que lo identifican y diferen-
cian de otras acciones llevadas a cabo en el
pasado.
En el caso que nos ocupa, y en base al posici-
onamiento definido, se ha elegido como pala-
bras clave para la comunicación: “Eficiencia
energética en el deporte = ahorro económico =
sostenibilidad ambiental”. De ahí surge el con-
cepto eje de comunicación: “Promovamos el
ahorro energético en las instalaciones depor-
tivas”. Y finalmente, se destacan tres objetivos
estratégicos: la disminución de costes ener-
géticos, medioambientales y económicos; el
aumento de la competitividad y racionalización
de los recursos empleados, y la comunicación,
concienciación y participación de los públicos.
De todo ello surge un lema que ayuda a comu-
nicar el posicionamiento. El utilizado en la
campaña de comunicación que algunas insta-
laciones ya han comenzado a implementar es
el siguiente:
·”Juntos hacemos el deporte más sostenible”De este posicionamiento ya definido surgen unos mensajes clave principales a comunicar a los
públicos objetivos:
• La empresa/instalación deportiva se adhiere
e implementa una campaña de eficiencia
energética (EFISport) promovida e impulsada
por Indescat, el clúster catalán de la indus-
tria del deporte, y con el apoyo del ICAEN
(Institut Català d’Energia).
• La campaña incluye un esfuerzo de comuni-
cación como nunca se había hecho para con-
seguir la implicación de todos los públicos.
• La campaña se dirige a gestores y proyectis-
tas, trabajadores y usuarios de instalaciones
deportivas, entre otros.
• Las recomendaciones surgen de las conclu-
siones de un estudio que analiza diversas
instalaciones deportivas de miembros del
clúster Indescat y se aplican a todas las tipo-
logías de instalaciones.
• La aplicación de estas recomendaciones de
eficiencia energética tienen como objetivo
una mayor sostenibilidad ambiental y un
ahorro económico considerable. El poten-
cial de ahorro aproximado según la actividad
de consumo varía mucho según el año de
construcción del centro, así como del equipo
(maquinaria) que se utilice, y el correcto
dimensionado de éste en relación al servicio
que debe dar, pero de media:
• Gestión del agua: variable según diseño
de inicial, hasta un 40%.
• Electricidad: ahorro potencial de entre
un 25% y un 35% del coste total.
• Gas natural: entre la mejora en la pro-
ducción y del precio del combustible,
ahorro de entre un 15% y un 25% de la
factura anual.
• El presente Manual de mejores prácticas se
hace extensivo a todo el sector para favore-
cer su aplicación.
88
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
CO
MU
NIC
AC
IÓN
Como se adelantaba en el apartado “públicos”,
hay que destacar que la priorización de men-
sajes se hace en función del público al que nos
dirigimos en cada momento. Mientras que ante
el público interno se debe priorizar el binomio
“eficiencia energética = ahorro económico”,
para el público externo - sobre todo usuarios-
hay que priorizar “eficiencia energética = sos-
tenibilidad ambiental”.
Así pues, en todos los materiales que desde
Indescat se han trabajado para implementar
la comunicación de las recomendaciones sur-
gidas en el proyecto EFISport, se ha tenido en
cuenta esta priorización de mensajes y la adap-
tación de registro al público objetivo al que se
dirige cada acción comunicativa.
7.4 ACCIONES DE COMUNICACIÓN
En base al análisis del entorno comunicativo
del sector de las instalaciones deportivas y
de los públicos objetivos, en coherencia con
el posicionamiento comunicativo propuesto y
establecido y los mensajes claves resultantes
escogidos y de su priorización, y una vez anali-
zados y priorizados los canales y herramientas
de comunicación más usados en las empresas
que gestionan instalaciones deportivas, se pro-
ponen una serie de acciones de comunicación
a implementar.
La bondad de estas acciones es que todas se
adecúan a la consecución del objetivo final: la
difusión de la campaña de eficiencia energética
y de sus recomendaciones. Se pueden aplicar
tantas actuaciones como se considere opor-
tuno, en función de las herramientas y canales
de comunicación de que disponga cada orga-
nización/instalación deportiva. Obviamente,
cuantas más se apliquen, más posibilidades
de éxito en la sensibilización, conciencia-
ción e implicación/adhesión de los públicos
objetivos.
Aparte de cada acción de comunicación propu-
esta, se definen los públicos objetivos a los que
van dirigidas, los materiales a entregar/trabajar
para la consecución de una comunicación efec-
tiva y los objetivos/beneficios de cada acción.
89
PROYECTO EFISport
EFISportes un proyecto de:
dƵĐŽůĂďŽƌĂĐŝſŶŶŽƐŚĂĐĞŵĄƐĞĮĐŝĞŶƚĞƐLJƚƵŽƉŝŶŝſŶĞƐŝŵƉŽƌƚĂŶƚĞ
ŽŵĞŶƚĂƋƵĠƚĞƉĂƌĞĐĞĞƐƚĂĐĂŵƉĂŹĂĚĞĂŚŽƌƌŽĞŶĞƌŐĠƟĐŽĞŶ;ďƵnjſŶ
ƐƵŐĞƌĞŶĐŝĂƐĐŽƌƌĞŽͿ
DĂŶƚĠŶĞůƚĞƌŵŽƐƚĂƚŽĚĞĐůŝŵĂƟnjĂĐŝſŶĂϮϱǑĞŶǀĞƌĂŶŽLJĂ
ϮϭǑĞŶŝŶǀŝĞƌŶŽWĂƌĂĐŽŶƐĞƌǀĂƌůĂƚĞŵƉĞƌĂƚƵƌĂĂĚĞĐƵĂĚĂŵĂŶƚĠŶĐĞƌƌĂĚĂƐůĂƐ
ƉƵĞƌƚĂƐLJǀĞŶƚĂŶĂƐĚĞůĂƐĞƐƚĂŶĐŝĂƐĐůŝŵĂƟnjĂĚĂƐƉƌŽǀĞĐŚĂůĂůƵnjŶĂƚƵƌĂůƉĂŐĂůĂƐůƵĐĞƐƋƵĞƐĞĂŶŝŶŶĞĐĞƐĂƌŝĂƐ
ĞƐĐŽŶĞĐƚĂůĂƐůƵĐĞƐĚĞůĂƐƐĂůĂƐƉĂƐŝůůŽƐĚĞƐƉĂĐŚŽƐĞƚĐƋƵĞ
ĞƐƚĠŶĚĞƐŽĐƵƉĂĚŽƐůŵĞũŽƌƐĂůǀĂƉĂŶƚĂůůĂƐĞƐůĂƉĂŶƚĂůůĂĂƉĂŐĂĚĂĞƐĐŽŶĞĐƚĂĚĞůĂĐŽƌƌŝĞŶƚĞĞůĠĐƚƌŝĐĂƚŽĚŽƐůŽƐĂƉĂƌĂƚŽƐƋƵĞŶŽ
ĞƐƚĠƐƵƟůŝnjĂŶĚŽhŶĂƉĂƌĂƚŽĞŶŵŽĚŽĚĞĞƐƉĞƌĂ;^ƚĂŶĚLJͿ
ƐŝŐƵĞĐŽŶƐƵŵŝĞŶĚŽĞŶĞƌŐşĂ
ůĂŚŽƌƌŽĚĞĞŶĞƌŐşĂŶŽƐŚĂĐĞŵĄƐƐŽƐƚĞŶŝďůĞƐLJĨĂǀŽƌĞĐĞĞůďƵĞŶ
ĨƵŶĐŝŽŶĂŵŝĞŶƚŽĚĞůĐĞŶƚƌŽƉŽƌůŽĐƵĂůƌĞĐŽŵĞŶĚĂŵŽƐ
Juntos hacemos el deporte más sostenible
CO
MU
NIC
AC
IÓN
A. Acciones de comunicación interna:
a. Reuniones internas consejo de administración y/o consejo de dirección
Público objetivo: consejos de administración, accionistas, directivos, gestores (efecto cadena).
Formato: dossier informativo que incluye: carta explicativa del estudio EFISport con las prin-
cipales conclusiones, decálogo de recomendaciones para trabajadores (según ámbito), PDF
de cartelería y resumen de campaña de comunicación en general.
Objetivo: adhesión de los primeros actores de la cadena interna y conseguir su apoyo para
implementarla. Dar a conocer el mensaje internamente a los máximos responsables de
impulsar la campaña de eficiencia energética.
b. Mailing dirección y gestores de instalaciones
Público objetivo: consejos de administración, accionistas, directivos, gestores (efecto cadena).
Formato: carta explicativa del estudio con principales conclusiones y decálogo de recomen-
daciones para públicos (trabajadores y usuarios).
Objetivo: dar a conocer el mensaje internamente a las personas participantes en la toma de
decisiones para la implementación del proyecto y que éste se difunda en cadena a todos los
estamentos de la organización.
c. Mailing trabajadores de instalaciones deportivas
Público objetivo: trabajadores de las instalaciones pertenecientes a la empresa/instalación que
implementa el proyecto de mejora en eficiencia energética.
Formato: carta muy sencilla y clara con explicación (simple) de la campaña y decálogo de reco-
mendaciones (técnicas, administración y otros). Se puede distribuir a través de la propia estruc-
tura de gestión y comunicación (mailing, intranet, etc.).
Objetivo: que se adhieran y sigan las recomendaciones. Obtención de respuesta, que “compar-
tan su opinión”, vía buzón de sugerencias (on y off line), encuentros con la dirección, etc. Pasado
un tiempo desde el lanzamiento e imple-
mentación de la campaña, es importante
comunicar los resultados obtenidos,
para conseguir así una mayor adhesión
y participación.
d. Cartelería con recomendaciones en
las salas de reuniones
Público objetivo: todo el público con-
siderado interno a las instalaciones
deportivas.
Formato: el texto de las recomen-
daciones dirigidas a trabajadores
en formato “cartel”, situado en un
lugar visible en las salas de reunio-
nes de cada instalación deportiva.
Objetivo: reiteración del mensaje
y de las recomendaciones y apli-
cación de las mismas.
90
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
EFISportes un proyecto de:
dƵĐŽůĂďŽƌĂĐŝſŶŶŽƐŚĂĐĞŵĄƐĞĮĐŝĞŶƚĞƐLJƚƵŽƉŝŶŝſŶĞƐŝŵƉŽƌƚĂŶƚĞ
ŽŵĞŶƚĂƋƵĠƚĞƉĂƌĞĐĞĞƐƚĂĐĂŵƉĂŹĂĚĞĂŚŽƌƌŽĞŶĞƌŐĠƟĐŽĞŶ;ďƵnjſŶ
ƐƵŐĞƌĞŶĐŝĂƐĐŽƌƌĞŽͿ
DĂŶƚĠŶĞůƚĞƌŵŽƐƚĂƚŽĚĞĐůŝŵĂƟnjĂĐŝſŶĂϮϱǑĞŶǀĞƌĂŶŽLJĂϮϭǑĞŶŝŶǀŝĞƌŶŽWĂƌĂĐŽŶƐĞƌǀĂƌůĂƚĞŵƉĞƌĂƚƵƌĂĂĚĞĐƵĂĚĂŵĂŶƚĠŶĐĞƌƌĂĚĂƐůĂƐƉƵĞƌƚĂƐLJǀĞŶƚĂŶĂƐĚĞůĂƐĞƐƚĂŶĐŝĂƐĐůŝŵĂƟnjĂĚĂƐƉƌŽǀĞĐŚĂůĂůƵnjŶĂƚƵƌĂůĂƉĂŐĂůĂƐůƵĐĞƐƋƵĞƐĞĂŶŝŶŶĞĐĞƐĂƌŝĂƐůĂŐƵĂĞƐƵŶƌĞĐƵƌƐŽŵƵLJƉƌĞĐŝĂĚŽŚĂnjďƵĞŶƵƐŽĚĞĞůůĂ
ĐŝĞƌƌĂůŽƐŐƌŝĨŽƐhƟůŝnjĂůĂĚĞƐĐĂƌŐĂƐŝŵƉůĞĞŶĞůtƐŝĞŵƉƌĞƋƵĞƐĞĂƉŽƐŝďůĞ
ůĂŚŽƌƌŽĚĞĞŶĞƌŐşĂŶŽƐŚĂĐĞŵĄƐƐŽƐƚĞŶŝďůĞƐLJĨĂǀŽƌĞĐĞĞůďƵĞŶĨƵŶĐŝŽŶĂŵŝĞŶƚŽĚĞůĐĞŶƚƌŽƉŽƌůŽĐƵĂůƌĞĐŽŵĞŶĚĂŵŽƐ
Juntos hacemos el deporte más sostenible
EFISportes un proyecto de:
Juntos hacemos el deporte
más sostenible
Colabora con el
ĂŚŽƌƌŽĞŶĞƌŐĠƟĐŽ
siempre que sea
ƉŽƐŝďůĞƵƟůŝnjĂůĂ
descarga simple.
CO
MU
NIC
AC
IÓN
B. Acciones de comunicación externa:
a. Placement de “decálogo básico” de
recomendaciones en espacios diversos
Público objetivo: usuarios de las instala-
ciones deportivas.
Formato: el texto del decálogo en forma
“cartel” para poderlo colgar en un lugar visi-
ble en espacios diversos de las instalaciones
deportivas: vestíbulos, vestuarios, zonas de
vending, cafeterías y restaurantes…
Objetivo: dar a conocer la campaña a los
usuarios, hacerles partícipes de ésta y
que sigan las recomendaciones. Opción
de generar feedback a través de “buzón
de sugerencias” on y off line.
b. Placement de recomendaciones
específicas en puntos estratégicos
Público objetivo: usuarios de las insta-
laciones deportivas.
Formato: pegatinas (un modelo por
recomendación) con mensajes muy
concretos y directos situadas en pun-
tos estratégicos (cerca de los sanitarios,
puntos de luz, saunas, etc.)
Objetivo: recordatorio directo de las
recomendaciones en el mismo lugar
donde deberían aplicarse.
c. Transmisión de mensajes/decálogo
básico en pantallas y canales cerrados
de TV de las instalaciones deportivas
Público objetivo: usuarios de las instala-
ciones deportivas.
Formato: el texto del decálogo en forma
“pantallazo” Power Point para retrans-
mitirlo en las pantallas o canales cer-
rados de TV en aquellas instalaciones
deportivas que dispongan de ellos.
Objetivo: dar a conocer la campaña a los
usuarios, hacerles partícipes de ésta y
que sigan las recomendaciones. Opción
de generar feedback a través de “buzón
de sugerencias” on y off line.
91
PROYECTO EFISport
CO
MU
NIC
AC
IÓN
d. Noticia destacada en la web y el newsletter de la empresa/instalación
Público objetivo: trabajadores, usuarios de las instalaciones deportivas y otros públicos.
Formato: noticia corta, con link a explicación de proyecto y de las bondades de la eficiencia
energética para la sostenibilidad ambiental, conclusiones y decálogo de recomendaciones
adjunto (cartel en formato PDF).
Objetivo: dar a conocer la campaña a los públicos y generar apoyos, hacerles partícipes de
ésta y que sigan las recomendaciones. Opción de generar retorno a través de “buzón de
sugerencias” on y off line.
e. Dinamización en las redes sociales en las que tenga presencia la empresa / instalación
Público objetivo: varios
Formato: generación de posts en las cuentas de facebook, twitter, … sobre la puesta en
marcha de la campaña de concienciación y sensibilización, con links que dirijan a la noticia
de la página web de la empresa / instalación.
Objetivo: dar a conocer la campaña a todos los contactos y seguidores que la empresa/ins-
talación tenga en las redes sociales y generar interés para que enlacen a las web corporati-
vas. Buscar adhesiones y feedback.
f. Reuniones con instituciones/administraciones de proximidad
Público objetivo: institucional, dirigentes de los departamentos u organismos que pueden
tener relación con la eficiencia energética y las instalaciones deportivas en el territorio
donde se encuentra la instalación.
Formato: Reuniones con los departamentos/organismos relacionados.
Objetivo: dar a conocer la implementación del proyecto y la campaña de ahorro energético
en las administraciones públicas del territorio, ganar adhesiones y apoyo institucional.
92
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
CO
MU
NIC
AC
IÓN
IMPLEMENTACIÓN
Con la implementación de estas acciones de
comunicación se pretende, como se ha explici-
tado reiteradamente, conseguir que la puesta
en marcha de la campaña de eficiencia ener-
gética sea lo más exitosa posible. A más comu-
nicación, más difusión y concienciación y más
adhesiones.
Por último, cabe recordar la importancia de
ser coherentes con el posicionamiento comu-
nicativo establecido, de priorizar los mensa-
jes al público objetivo al que nos dirigimos, de
adaptar el registro comunicativo, y de utilizar
los canales y herramientas (y formatos) más
adecuados.
En conclusión, con la aplicación de las accio-
nes propuestas se conseguirá una comunica-
ción efectiva. Esto revertirá, a buen seguro, en
un mayor cumplimiento y seguimiento de las
recomendaciones y por tanto, en un aumento
de la eficiencia energética y de la sostenibilidad
tanto económica como ambiental.
93
PROYECTO EFISport
EN
LA
CE
S D
E IN
TE
RÉ
S
8. ENLACES DE INTERÉS
Institut Català d’Energia – ICAEN
gencat.cat/icaen
Secretaria General de l’Esport
www.gencat.cat/esports
Agència d’Energia de Barcelona
www.barcelonaenergia.cat
Diputació de Barcelona
www.diba.es/web/esports/equipaments
Instituto para la Diversificación
y Ahorro de la Energía – IDAE –
www.idae.es
Fundación de la Energía
de la Comunidad de Madrid
www.fenercom.com
Fundación Empresa&Clima
www.empresaclima.org
Comisión Nacional de Energía
www.cne.es
Red Eléctrica de España
www.ree.es
Canal Empresa Eficiente de Gas Natural
www.empresaeficiente.com
94
PROYECTO EFISport: Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas
Amb la col·laboració de: Con la colaboración de:
Amb el suport de: Con el apoyo de: