Post on 08-Apr-2017
EL VERB
Forma i aspectes generals: Flexió Conjugació Paradigma regular Velarització Observacions
Les formes no personals: Infinitiu Participi Gerundi
Forma i aspectes generals: la flexió verbal
Indica estats d’ànim, sentiments, processos, esdeveniments, moviments, accions o existència d’éssers animats o inanimats.
Fa de nexe entre el subjecte i el predicat nominal; també pot construir una oració per si mateix.
Flexió de persona i nombre, temps, aspecte, mode i veu. Les marques de flexió s’observen el morfema verbal. El significat, en el lexema.
Cant-àvem lexema - morfema: persona (1ª)
indica nombre (pl.)temps (passat)aspecte (imperfet)mode (indicatiu)veu (activa)
Forma i aspectes generals: la flexió verbal
Mode
Indicatiu Acció real i segura.Frases afirmatives, negatives, interrogatives.
El rescat no millorarà la situació de crisi
Subjuntiu Probabilitat, desig, dubte, hipòtesi o actitud subjectiva. També prohibicions.
Tant de bo jutjaren els responsables de la crisi
Imperatiu Ordres i instruccions Salveu les persones, no els bancs!
Condicional Condicions i suposicions Seria més just si canviara el model econòmic
Pers. i nom.
1a, 2a, 3a Singular (imperatiu no té 1a) Treballe, treballes, treballa
1a, 2a, 3a Plural Treballem, treballeu, treballen
Aspecte
Perfectiu Acció acabada (passat simple o perifràstic+temps compostos)
La reforma laboral no ha millorat el mercat de treball
Imperfectiu Acció en procés (temps simples)
Abans teníem més drets socials
Temps
Present (simultaneïtat) Pense, opines, analitza
Passat (anterioritat) Va manifestar, haguera sabut
Futur (posterioritat) Farem
Forma i aspectes generals: la conjugació
La conjugació és el conjunt de totes les formes del verb. La regularitat la marca la no alteració o alteració mínima respecte al model de conjugació. La majoria dels verbs són regulars tot i que els més emprats són més aviat irregulars.
La coneixem separant el morfema d’infinitiu:
Conjugació 1a(85%)
2a(5%)
3a(10%)
Morfema -ar -er -re -r -ir
Exemples Ball-arParl-ar
Tém-erSab-er
Bat-rePerd-re
Di-rDu-rFe-r
PURA INCOATIVA
Sent-irDorm-ir
Pat-irServ-ir
Forma i aspectes generals: la conjugació Els dos models de la 3a conjugació
PURS INCOATIUSLex.+ morf. Lex. + increment + morf.
[-isc-/-isqu-, -(e)ix-: 1ª, 2ª, 3ª i 6ª del pres. indi. i subj., i imperatiu]
Model: dormir jo dorm+Ø tu dorm+s ella/ell dorm+Ø nosaltres dorm+im vosaltres dorm+iu elles/ells dorm+en
Model: servir jo serv+isc tu serv+eix+es ella/ell serv+eix nosaltres serv+im vosaltres serv+iu elles/ells serv+eixen
Altres: bullir, collir (i derivats), consentir, cosir, cruixir, fugir, morir, obrir, omplir, sentir, tossir...
Altres: afegir, ajupir-se, assumir, consumir, oir, presumir, resumir, repercutir, vestir...
Accepten ambdues conjugacions: afegir, escopir, engolir, fregir, llegir, mentir, tenyir, renyir, vestir...Particularitats: els verbs acudir i lluir canvien de significat segons el model seguit: Acudir (pur) significa vindre una idea al cap. Lluir (pur) significa emetre llum, ser lluminós. (incoatiu) significa anar o vindre a un lloc. (incoatiu) significa tindre aspecte resplendent.
Forma i aspectes generals: verbs regulars
Paradigmes dels verbs regulars
Forma i aspectes generals: verbs irregulars
1a conj.: anar, estar i dar -arcaic-
2a conj.: -LDRE i -NDRE perden -D del lexema
excepte en el futur, el condicional i el pretèrit perfet perifràstic:
Dissoldre i comprendre: dissoldré, comprendran (fut.); dissoldria, comprendria (condi.); vaig dissoldre, vàrem comprendre (pret. perf. perifr. indi.); vages dissoldre, vaja comprendre (pret. perf. perifr. subj.)...
PERÒ perden la D la resta de temps: dissolc, dissolies, dissolgué, hem dissolt, dissolguen, dissolguera, dissol -tu-...
Forma i aspectes generals: la velarització Verbs -majoritàriament de la 2a conj.- que
presenten el so velar sord [k] en la 1a persona singular present indicatiu: moc, puc, aprenc...
Així, afegeixen al lexema un so velar representat per les grafies c/qu o g/gu en alguns temps. Acabats en:
–NDRE; -LDRE: atendre, aprendre... -URE: beure, creure, escriure, moure... -ER; ÉIXER: conéixer, córrer, meréixer,
nàixer...– Verbs d’altres conjugacions: estar, dir, dur,
obrir, omplir...
Forma i aspectes generals: la velarització
Temps verbals afectats: Present d’indi. (1a sg.): aprenc, meresc, moc,
molc... Present de subj.: aprenga, meresca, moga,
molga... Imperfet de subj.: aprenguera, meresquera,
moguera, molguera... Passat simple: coneguí, meresquí, moguí,
molguí, meresquí Imperatiu: aprenguen, creguem, cresquen... Participi: begut, creguda, paregudes,
crescudes...
ATENCIÓ: mai no velaritzen ni l'infinitiu (*volguer) ni el gerundi (*beguent)!
Forma i aspectes generals: verbs amb forma doble
Verbs de conjugació mixta: fan el gerundi i l’imperfet d’indicatiu com un verb de la 3a, i la resta de temps, com un verb de la 2a conj. velaritzat: Tenir o tindre: tenint, tenia, tinc, tinga... Venir o vindre: venint, venia, vinc, vinga...
Verbs amb formes secundàries normatives: cabre/caber, caldre/caler, valdre/valer, jaure/jeure,
nàixer/néixer, traure/treure Ésser i ser: ésser s’empra en registres formals i com a
nom; ser, en la resta de casos. Compondre # Composar:
Compondre música, un conjunt d’elements...: Ha compost una òpera preciosa Els ossos componen l’esquelet.
Composar una multa: Els composaren per traginar mercaderia robada.
Forma i aspectes generals: formes no personals
Els verbs estan compostos de formes personals i formes no personals. Les no personals són les següents:– Infinitiu– Participi– Gerundi
Poden servir per a construir perífrasis verbals: Han de vindre a les 8h (perífrasi d’obligació: haver de+infinitiu)
Mònica està escoltant la ràdio tot el matí (perífrasi que indica continuïtat o reiteració: estar+gerundi)
Infinitiu Anomena el verb de forma general. Indica la conjugació. Terminacions: -ar; -er,-re,-r; -ir.
Funcions: Subjecte Verb (en perífrasis) Predicat nominal Complement directe Complement circumstancial
Alguns infinitius han estat substantivats i poden dur l'article: El sopar, el deure, el menjar...
Atenció a algunes formes d'infinitiu que se solen confondre: Concloure (*concluir), florir (*floréixer), pertànyer
(*pertenéixer), voler (*volguer), batre (*batir), reflectir (*reflexar), trair (*traicionar), romandre (*permanèixer)...
InfinitiuUsos incorrectes:
– De manera independent, amb valor de recapitulació o precedit d’article o de la preposició a:
Sobre això, cal recordar que... (sobre això, *recordar que...)
Fumar és dolent (*el fumar és dolent) Cal destacar la importància del fet (*A destacar: la ...) Convé concloure, finalment, que ha anat bé
(*Concloure...) Amb valor d’imperatiu. En aquest cas, utilitzeu formes
d'imperatiu -ordres positives- o de subjuntiu -ordres negatives-
Tanqueu la porta (*tancar la porta) Amb valor de condicional:
Si no arribes prompte, no hi anirem (*De no arribar...) Si no haguera sigut per ella, no estaríem ací (*A no ser per
ella...)
Infinitiu Usos correctes de l'infinitiu:
Amb valor imperatiu si va precedit de la prep. A: Vinga, totes a dormir!; A callar, ja n'hi ha prou!
Amb valor temporal: Al + infinitiu: l'acció expressada per l'inf. és
simultània a la del verb principal. Té un valor duratiu.
Al caminar per la senda es veu el castell (=mentre camines...)
En + infinitiu: l'acció expressada per l'inf. indica anterioritat a la del verb principal. Té un matís puntual:
En caure es féu un blau (=tan bon punt va caure...) Altres formes amb valor temporal: En acabar de + inf.;
en acabant de + inf. ; en acabat de + inf. (=després de)
Participi
Fa referència a accions anteriors i acabades. Té flexió de gènere i de nombre.
Funció adjectiva: Portes els cabells mal pentinats.
Funció nominal: No m'agrada el pentinat que portes.
Forma els temps compostos de perfet: Heu viatjat mai a Nova York?
Participi
Formes regulars:
Conjugació 1a 2a 3aMorfema -at, -ada, -ats, -ades -ut, -uda, -uts, -udes -it, -ida, -its, -ides
Participi Cantat, cantada,Cantats, cantades...
Temut, temuda,Temuts, temudes...
Patit, patida,Patits, patides...
Participi
Formes irregulars:
-S -GUT -LT -UT -RT -ET -STADMÉSATÉSCLOSDIFÓSIMPRÉSPRESTRAMÉS ROMÀS...
AJAGUTBEGUTHAGUTPERTANGUTPLAGUTSIGUTTINGUT...
ABSOLTDISSOLTOLT...
BATUTPASCUTTORÇUTVENUTVISCUT...
COBERTOBERTMORT...
ESTRETCONSTRETRESTRET...
POSTRESPOSTRISTVIST...
Participi
Dobles formes:
-IR -NYER ALTRESCOMPLIR: complit o complertESTABLIR: establit o establertOMPLIR: omplit o omplertOFERIR: oferit o ofertREBLIR (=omplir): reblit o reblertSOFRIR: sofrit o sofert...
FÉNYER: fenyut o fengutPERTÀNYER: pertanyut o pertangutPLÀNYER: planyut i plangut...
COURE: cuit o cogutNÀIXER: nascut o natOLDRE: olgut o oltRAURE (consistir en): ragut o rasRIURE: rist o rigutSER: sigut o estatTÒRCER: torçut o tort...
Són incorrectes *imprimit, *ofengut, *suspengut, *tragut...
Participi Concordança del femení plural:
Quan el participi apareix posposat al pronom EN o a altre pronom feble de 3a persona:De mares, n'han arribades poquesLa carta, ja l'he rebuda
En perífrasis amb poder, voler, saber, fer, gosar i haver de on apareix pronom: La redacció, no l'he poguda fer encara
La concordança del masculí plural està en desús: Els pantalons, els has comprats?
Gerundi
Gerundi simple: indica acció en procés, expressa duració o repetició. Estudiant així, aprovarà!
Gerundi compost o perfet: indica que un fet que s’ha desenvolupat i ha arribat a la seva fi abans de produir-se l’acció expressada pel verb principal. Havent assistit tothom a la reunió, no cal fer
acta.Conjugació 1a 2a 3aMorfema -ant -ent -intGerundi simpleGerundi compost
Ball-ant
Havent ballat
Sab-ent
Havent sabut
Bat-ent
Havent batut
Du-ent
Havent dut
PURA INCOATIVASent-intHavent sentit
Pat-intHavent patit
Gerundi Pot mostrar canvis ortogràfics:
Canvi de U > V: beure-bevent...
Canvi de U > I o desaparició: riure-rient; creure-creient...
Pèrdua de D en verbs –LDRE o –NDRE: absoldre-absolent, aprendre-aprenent
Gerundi
Pot funcionar com a adverbi de manera (com?): Va entrar tremolant a cal dentista
Pot expressar anterioritat o simultaneïtat a l'acció del verb principal. Si canviem l'ordre de l'oració i es manté el significat, serà correcte: Estant malalta la coordinadora,
suspengueren la reunió (anterioritat)
Passejant per l'avinguda va trobar na Laura (simultaneïtat)
Gerundi: formes i usos incorrectes
Són incorrectes els gerundis acabats en *guent i *quent: dient (*diguent), rient (*riguent), vivint (*visquent)...
*Gerundi de posterioritat s'ha de substituir per oracions coordinades: Va caure i es va trencar la cama (va caure, *trencant-se la cama)
*Gerundi copulatiu s'ha de substituir clarament cada oració: Ací sempre s'ha cultivat taronja, i és la base de l'economia (ací sempre s'ha cultivat taronja, *sent la base...)
*Gerundi especificatiu s’ha de substituir per una oració de relatiu introduïda pel pronom que: S'han publicat els estatuts que regulen el procediment (s'han publicat els estatuts *regulant el procediment)