ELS CINC REGNES

ELS CINC REGNES

MONERES

PROTOCTISTS

FONGS

PLANTES

ANIMALS

MONERES

• Les moneres son unicel·lulars.

• Les moneres són cèl·lules procariotes.

• Poden ser autòtrofes o heteròtrofes.

• Les moneres poden formar colònies.

• Les moneres poden viure en tots els medis.

CLASSIFICACIÓ DE LES MONERES

• Coc: Forma arrodonida.

• Vibrió: Forma de coma.

• Bacil: Forma allargada.

• Espiril: forma espiral.

MORFOLOGIA de les moneres

- Les moneres són un regne biològic d’essers vius. Son unicel·lulars i procariotes.

- No estan relacionades amb els regnes dels animals, plantes i fongs.

- Com son microscòpiques tenim que observar-les amb un microscopi òptic o electrònic.

FUNCIONS VITALS de les moneres

NUTRICIÓ:La nutrició de les moneres pot ser de dos tipus:

Autòtrofa: Que es produeixen ells mateixos la matèria orgànica que necessiten.

Heteròtrofa: Que s’alimenten de matèria orgànica ja elaborada.

RELACIÓ: Quan els bacteris detecten que el medi on és i les seves condicions no

són acceptables per a la seva supervivència, reaccionen secretant substàncies. Les substancies amb que s’envolta es solidifica creant una pel·lícula impermeable i protectora, quan la bactèria es protegeixen d’aquesta manera es converteixen en espores de resistència.

REPRODUCCIÓ:La reproducció dels bacteris és asexual, es reprodueixen

per bipartició.

PROTOCTISTS

Els protoctists poden ser:

• PROTOZOUS

• ALGUES

PROTOZOUS

• Els protozous son unicel·lulars.

• També son heteròtrofs.

• Els protozous son eucariotes.

• Els protozous viuen en medis aquàtics.

CLASSIFICACIÓ DELS PROTOZOUS

• Flagel·lats:

• Ciliats:

• Rizòpodes:

• Esporozous:

MORFOLOGIA DELS PROTOZOUS

• Els protozous són un tipus d'organismes unicel·lulars, eucariotes i heteròtrofs.

• Hi ha una sèrie de mecanismes que els permeten desplaçar-se de manera activa.

• Els protozous són generalment organismes aquàtics.

• Formen part del plàncton marí, que és l'aliment de molts altres organismes marins.

FUNCIONS VITALS DELS PROTOZOUS

• NUTRICIÓ: Son majoritàriament heteròtrofs però també n’hi ha algun

que pot fer la fotosíntesi.

• RELACIÓ: Quan els protozous capten un canvi de medi reaccionen amb

les conseqüències. Si captessin un medi més dolent es convertirien en un cist de resistència que pot estar molt de temps, inclús dècades.

• REPRODUCCIÓ: Normalment es reprodueixen asexual ment per

bipartició, però també hi han possibilitats de fer-ho sexualment per fusió de petits gàmetes.

ALGUES

• Les algues poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.

• Les algues son eucariotes.

• També son autòtrofes.

• Les algues poden formar colònies.

• Les algues viuen en medis aquàtics.

CLASSIFICACIÓ DE LES ALGUES

• Algues vermelles:

• Algues verdes:

• Algues brunes:

MORFOLOGIA DE LES ALGUES

• Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars però totes són autòtrofes ja que contenen clorofil·la i realitzen la fotosíntesi.

• Alliberen entre el 30 i 50% del total de l’oxigen atmosfèric.

• Les algues pluricel·lulars estan formades per agrupacions de cèl·lules no especialitzades, és a dir, no formen teixits verdaders.

• Les podem trobar en roques, al sòl, en plantes i animals però la majoria viuen en ambient aquàtic (salat, dolça, llocs humits, neu …)..

FUNCIONS VITALS DE LES ALGUES

REPRODUCCIÓ: Es poden reproduir a sexualment per fragmentació (per mitjà de fragments) o construint espores, sexualment per gàmetes.

NUTRICIÓ: Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars però totes són autòtrofes ja que contenen clorofil·la i realitzen la fotosíntesi.

RELACIÓ: Les algues pluricel·lulars estan formades per agrupacions de cèl·lules no especialitzades, és a dir, no formen teixits verdaders.

FONGS

• Els fongs poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.

• Els fongs són cèl·lules eucariotes.

• Tenen una nutrició heteròtrofa.

• Els fongs es reprodueixen per espores.

CLASSIFICACIÓ DELS FONGS

• Llevats:

• Floridures:

• Fongs que formen bolets.

Són unicel·lulars, poden ser paràsits i s'utilitzen per elaborar aliments.

Són pluricel·lulars, poden ser paràsits i apareixen sobre alguns aliments.

Son pluricel·lulars, poden ser comestibles i viuen en llocs humits.

MORFOLOGIA DELS FONGS

• Són heteròtrofs, és a dir, prenen la matèria orgànica ja elaborada. No fan la fotosíntesi.

• Els fongs presenten una gran varietat de formes i mides.

• Formen un regne d'organismes unicel·lulars o pluricel·lulars, per tant, no tots els fongs són microorganismes, ja que molts es poden observar a simple vista.

• Els llevats son un dels tipus de fongs unicel·lulars més importants.

FUNCIONS VITALS DELS FONGS

• NUTRICIÓ: Els fongs realitzen una nutrició heteròtrofa, que significa que extreuen el seu aliment del medi.

• RELACIÓ: Poden ser paràsits ( son fongs que només et fan mal ), sapròfits ( son fongs que fan be ) o simbiòtics ( son fongs que et fan be ).

• REPRODUCCIÓ: Poden reproduir-se sexualment o a sexualment.

LÍQUENS

• Associació simbiòtica entre una alga unicel·lular i un fong.

Liquen al microscopi.

TIPUS DE LÍQUENS

• Líquens foliacis:

• Líquens fruticulosos:

• Líquens crustacis:

PLANTES

• Les plantes son éssers pluricel·lulars.

• Tenen cèl·lules eucariotes.

• La seva nutrició es autòtrofa

• Les plantes creixen fixades al sol.

CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES

• Plantes amb flor

- Gimnospermes

- Angiospermes

• Plantes sense flor

- Briòfits

- Pteridòfits

Les plantes poden ser amb flor o sense flor

PLANTES AMB FLOR

GimnospermesNo tenen fruit.

Pi pinyer

AngiospermesTenen fruit

Alzina

PLANTES SENSE FLOR

BriòfitsNo tenen vasos conductors.

Per exemple poden ser molses:

Pteridòfits• Tenen vasos conductors.

Per exemple poden ser falgueres:

MORFOLOGIA DE LES PLANTES

• Una planta és un ésser viu pluricel·lular autòtrof.

• Les plantes obtenen l'energia que necessiten per viure mitjançant el procés de la fotosíntesi oxigènica .

• S'estima que actualment existeixen unes 350.000 espècies de plantes.

• Inclouen organismes familiars com ara arbres, herbes, arbustos, lianes, falgueres, molses i les algues verdes.

FUNCIONS VITAL DE LES PLANTES

• NUTRICIÓ: Autòtrofa perquè fan la fotosíntesi.

• RELACIÓ: Les arrels s’orienten cap al lloc que hi ha mes aigua i les tiges i les fulles s’inclinen cap al lloc que hi ha mes sol.

• REPRODUCCIÓ: Es reprodueixen per les flors que fan fruits i llavors.

ANIMALS

• Els animals poden ser vertebrats o invertebrats:

- Invertebrats:

Son els que no tenen ossos al cos.

Els porífers i els celenterats, mol·luscs, cucs, artròpodes i equinoderms.

- Vertebrats:

Són els que tenen ossos al cos.

Mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos.

INVERTEBRATS

• Els porífer i els celenterats. ( no artròpodes )

• Els mol·luscs. ( no artròpodes )

• Els cucs ( no artròpodes )

• Els artròpodes ( artròpodes )

• Els equinoderms. ( no artròpodes)

PORÍFERS

Els porífers no tenen ni òrgans ni aparells:

Esponges

CELENTERATS

• Tenen una simetria radial.

• Tenen un cos tou amb tentacles.

• Son carnívors.

Poden ser meduses o polps:

Polps

Meduses

CUCS

• Els cucs poden ser:

- Platihelmints:Son uns cucs mes senzills, tenen un cos pla dividit en segments i son hermafrodites. Son paràsits com per exemple el Tènia.

- Nematodes:Tenen un cos cilíndric que no esta dividit entre anells. No tenen òrgans respiratoris com per exemple la triquina o els cucs intestinals.

- Anèl·lids: Tenen un cos cilíndric dividit entre anells, son hermafrodites i amb sexes separats . Per exemple el cuc de terra.

MOL·LUSCS

• Els mol·luscs tenen un simetria bilateral.

• Tenen un cos tou.

• Poden ser carnívors o herbívors.

• Poden tenir pulmons o brànquies.

• Realitzen la metamorfosi.

Cargol

CLASSIFICACIÓ DELS MOL·LUSCS

• Els mol·luscs poden ser:

- Gasteròpodes:

El cargol terrestre, el llimac, la pagellida...

- Bivalves:

El musclo, la petxina de pelegrí...

- Cefalòpodes:

El pop, el nàutil, la sípia...

ARTRÒPODES

• Tenen una simetria bilateral.

• Tenen un esquelet extern.

• Tenen una alimentació variada.

• Poden tenir tràquees o brànquies.

• Poden tenir un creixement mut o fan la metamorfosi.

CLASSIFICACIÓ Dels ARTRÒPODES

- Els artròpodes poden ser:

• Insectes

• Aràcnids

• Crustacis

• Miriàpodes

INSECTESEls insectes poden ser:

Himenòpters Dípters Coleòpters

Dermàpters Ortòpters Heteròpters

Lepidòpters Odonats Sifonàpters

ARÀCNIDS

• Els aràcnids són una classe d'animals invertebrats artròpodes. Majoritàriament són terrestres i compten amb bona part de les 65.000 espècies de quelicerats que es coneixen, entre les que s'inclouen les aranyes els escorpins i les paparres, entre altres.

CRUSTACIS

• Els crustacis és un nombrós grup d'artròpodes.

• Compta amb gairebé 68.000 espècies actualment.

• Inclouen molts animals marins ben coneguts com la llagosta, la gamba, el cranc, el bernat ermità i el peu de cabra o percebe.

MIRIÀPODES

- Els miriàpodes poden ser:

• Quilòpodes: Son una classe de predadors rapits i verinosos que son centcames, centpeus i escolopendres.

• Diplòpodes: Són una classe de miriàpodes que inclou, entre d'altres, els populars milpeus.

• Pauròpodes: Són una classe d'artròpodes miriàpodes similars als quilòpodes , petits i antics.

• Símfils: Són una classe de miriàpodes que es troba estretament emparentada amb els quilòpodes.

EQUINODERMS

• Tenen una simetria radial.

• Tenen un esquelet intern.

• Son carnívors.

• Respiren per la pell.

• Fan la metamorfosi.

CLASSIFICACIÓ DELS EQUINODERMS

Els equinoderms poden ser:

• Equinoïdeus: Son garotes o eriçons de mar.

• Ofiuroïdeus: Son falses estrelles.

• Asteroïdeus: Son estrelles de mar.

• Holoturioïdeus: Son cogombres de mar.

• Crinoïdeus: Son clavellines o lliris de mar.

VERTEBRATS

Els animals vertebrats poden ser:

• Mamífers

• Aus

• Rèptils

• Amfibis

• Peixos

La majoria tenen columna vertebral

MAMÍFERS

• Alimenten les cries amb llet secretada per glàndules mamàries.

• N'hi ha unes 5.500 espècies a tot el món.

• La seva mida va des del diminut ratpenat de nas porcí (30–40 mm i 2 g) fins a l'enorme balena blava (33 m i 181 tones).

• Tenen columna vertebral com tots els animals vertebrats.

CLASSIFICACIÓ DELS MAMÍFERS

Els mamífers poden ser:

• Monotremes: Ponen ous, son de sang calenta, tenen pel que els cobreix el cos. Per exemple pot ser l’equidna o l'ornitorinc.

• Marsupials: Comprenent a grups d'animals extints. Per exemple pot ser el cangur o el coala.

• Placentaris: Comprenen la major part dels mamífers vivents. Per exemple poden ser gats, gossos, elefants ...

ocells

• Són una classe de vertebrats de sang calenta que ponen ous.

• Tots els ocells tenen plomes.

• N'existeixen unes 10.000 espècies vivents.

• Viuen en ecosistemes d'arreu del món de l'Àrtic a l'Antàrtic.

• La mida dels ocells varia des dels 5 cm del colibrí de Helen fins als 2,7 metres de l'estruç.

EL BEC DELS OCELLS• Hi ha diferents tipus de becs:

Aligot: Bec corbat i fort. Caça presses i n’esquinça la carn.

Oreneta: Bec curt i de gran obertura. Captura insectes mentre vola.

Bernat: Bec llarg i punxegut. Pesca peixos en aigües poc fondes.

Ànec: Bec pla i ample. Filtra l’aigua i en reté l’aliment.

Gall: Bec curt i fort. S’alimenta de gra que ha de trencar.

RÈPTILS

• Tenen escates i cua que els diferencien de alguns animals.

• Son ovípars.

• La mida dels rèptils vivents avui en dia va des d'un dragó minúscul, que només mesura 1,6 cm de llargada, fins al cocodril marí, que pot assolir una llargada de sis metres i pesar més de 1.000 kg

CLASSIFICACIÓ DELS RÈPTILS

Els rèptils poden ser:

• Ofidis: Són rèptils carnívors allargats i mancats de potes. Son tot tipus de serps.

• Saures: Són un subordre de rèptils de l'ordre dels escatosos que agrupa les sargantanes, els dragons, els camaleons, les iguanes i els varànids, entre altres.

• Quelonis: Són una família de tortugues.

• Crocodilians: Són un ordre de grans rèptils que aparegueren fa 84 milions d'anys al Cretaci superior durant l'estatge Campanià. Son tot tipus de cocodrils

AMIFÌBIS

• Tenen una pell nua i humida i una cua.

• N'existeixen unes 6.350 espècies arreu del món.

• Foren els primers vertebrats a adaptar-se a una vida semi terrestre.

• Els amfibis són animals de sang freda no amniotes.

CLASSIFICACIÓ DELS AMFIBIS

Els amfibis es classifiquen en:

• Anurs: Són un ordre d'amfibis, que inclou tots els animals coneguts vulgarment com a granotes i gripaus.

• Urodels: Tenen el cos prim, les potes curtes, i la cua llarga.

Acostumen a ser salamandres, axolots, anguiles, tritons...

PEIXOS

• Son aquàtics i per això respiren amb brànquies.

• Tenen escates i aletes.

• Hi ha unes 30.000 especies al mon.

• Poden ser peixos d’aigua dolça (rius, llacs...) o d’aigua salada (mars, oceans...).

CLASSIFICACIÓDELS PEIXOS

• Condrictis: Són una classe de peixos cartilaginosos ja que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà. Acostumen a ser taurons i rajades.

• Osteïctis: Són una classe de vertebrats, que inclou a tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades; poden tenir cartílag però en poca quantitat.

ELS VIRUS

• No es consideren essers vius perquè no fan cap de les funcions vitals que fan els essers vius.

• Son paràsits obligats.

• Viuen en tots els ambients.

• No es mouen per si sols. Virus de la sida

PROCÉS D’INFECCIÓ D’UN VIRUS

1- Entrada del virus a la cèl·lula.

2- Reproducció i unió dels components vírics.

3- Sortida de nous virus

FI DE LA PRESENTACIÓ

• Creat per Yuriy Mudryak.

• Director Yuriy Mudryak.

• Actor Yuriy Mudryak

• Banda sonora Yuriy mudryak