Els grans del Pessebre de Brunyola

Amics de Brunyola

Textos d'autors catalans / Fotografies: Pere Torra

Els grans del Pessebre de Brunyola

Amics de BrunyolaTextos d'autors catalans / Fotografies: Pere Torra

El Pessebre el fem tots: petits i grans. En els dos llibresmonogràfics anteriors hem parat especial atenció als àngels i alsinfants, però sense els grans... Què passaria sense els grans?Doncs, sense els grans, no hi hauria pessebre.Gràcies a tots!

Quan feia, ricd'infància, a clar denit,mentre la gent dormiaja, el pessebre,amb palpadores mansde cec, absort,posava tous de molsahumida als juntsdels suros nets i veiaclar paisatge.

Ara que intento, vell ipobre, fer,desconhortat, nit closaja, el poema,bròfec, nuós, ambmans tremolejants,poso llacunes desilenci trist,mot rera mot, i miro latenebra.

Joan Vinyoli

Amb mots balders, ja ferestes, ja savis,robats al vent i al més culte invasor,una parla viril donares als teus llavis,fornal vivent de nostra nació.On el romà solia forjar glavisel tremp trobà la falç del segador.

Josep Carner i Ribalta

Instal·lats als palaus i als balconsi als passeigs-que els besavis i els avis i elsparesens varen llegar-,els Altíssims Senyorssempre entre ells, per a ells,representen amb pompa farsescai somriures quallats, fotogènics,un joc, paròdia crueldel net regimentd'un poble que malda i s'esplaiai s'aferma i progressa-en les arts i l'estudii el treball i el comerç, i l'esporti en els cants i la dansa-contra vent i esquivantla traveta, el cop baix,el parany i l'esquer llaminer.

Pere Quart

La taverna delluny ensprometiala síndria, la riallai el vi dolç;la taverna que téper companyiaun piló de grava iun grapat de pols.

I és l'enamoradadel qui s'arrossegade dies i de nits,i diu quatre fàsticsde tot, i mastegala punta cremadade l'escanyapits.

Ovidi Montllor

Una campanabuida toca apassat, i totesles figures delpessebre a lallum delcelobert del pisantic, solemne,es deixondienfrisoses d'anar aplaça, que elNadal era japrop, clar ientelat.

Joan Vinyoli

Dóna'm lluita, car novull posar-me a adorarels ídols imbecils deles paraules, araque és el tempsd'agafar-les comganivets o malls.És el temps d'agafar-les i fer-les foc i flama,de dir açò i allòclarament i tenaç.Dóna'm lluita i motiusde plany od'esperança.Si no tingués què dir,tapa'm la boca ambfang.No em deixes a la vorade l'ègloga i les dàlies.No vull trair quilluita, qui passa son ofam.

Vicent Andrés i

Estellés

Que gent que hiha a la plaça!Em deuen esperar;Jo que els llegeixoels versos,Tots riuen, i se'nvan.

Si una noia embesava...De quin ofici faig?Ara tanquen lesportes:Qui sap on ésl'hostal!

J.V. Foix

Quan ve Nadal femel pessebreamb rius,muntanyes decolors,el caganer, l'estrella,l'Àngel,el Nen, la Mare i elspastors,cantem cançons imengem neules,també torrons ialtres llamins,i per arrodonir lesfestesque omplen de joiagrans i ninsens aboquem a lesfinestresa esperar els reisque van venint.

Miquel Martí i Pol

Tu, vent geliu, elque fibla i somica,no véns amb rúfolmissatge del mal;cara a la llar fasun poc de musicaen tot foratassajant una micaels flabiols de lanit de Nadal.

Josep Carner

Caminem a l'atzarsota l'impulsd'una novacertesa,amb ulls àvids,oberts,per abastar-ne unescaigde llum, i esperem.

Montserrat Abelló

Amb un vímet quecreixiainnocent a vora seuhe lligat la dolçaaimiaben estreta en unpom breu.Quan l'he tingudalligadam'he girat de caraal mar...M'he girat al marde cara,que brillava comcristall;he aixecat el pomenlairei he arrencat acórrer avall.

Joan Maragall

Hi ha d'haver unmoment per tot.En aquestes duesimatges de ladreta, hemenxampat elssupervisors de totel muntatge delpessebre mentrefeien una aturadatècnica al bar "ElPessebre" percontinuarocupant-se delpessebre.

A l'altra pàginapodeu veure quèpassa al campanar.

Per molts anys!

Tot és ben clari és nova meravella,qui ha portat l'estrellafins aplegar al portal?Veig un Minyó,un Pare i una Mare,sentiment de plaurea dones i pastors.Passar una nitvora del foc encès,tenir un recés,les ganes de dormir.

Joan Josep Roca Labèrnia

Anem ara, en silenci, recobrantpel riu del temps quiet totes les coses.Redescobrim els camps: observa la masia,els ànecs i les oques al bassal,el safareig a un angle solellósdel pati: roba estesa regalima,la masovera surt i crida l'aviram,mentre al bladar transita la recol·lectora,que escampa al seu redolbales de palla ben atapeïda,i va perdent-se en l'aire la fressa del tractor,que llaura ja el guaret; són els penatsencara vius: és per això que dormenles bèsties a l'estable i un recolliments'estén pertot. Aclucarem els ulls:se'ns n'obriran uns altres en el somnique hi veuran més en l'orba obscuritat.

Joan Vinyoli

Dura coml'aigua dura.Arrel d'ellamateixa.En èxtasiperennela pedraperpetuala pedra, imatgepura,i la idea depedrase'ns fa del totmadura.

Josep Palau iFabre

M'alegrava d'anarsentint pel boscel so de la destraldel llenyataire,en la cremosaquietud de l'airefragant de ruda ifum de lligabosc.Tu, llenyataire,com un déu abatsarbres de somni, dellegenda obscura,en l'aire màgic deles soledats:allà a l'estiu elventijol murmura,l'abella libaromanins fadatsi corre una aiguacristal·lina i dura.

Joan Vinyoli

I contemple elpaís, joc deretaules:El bosquet i elcastell, i unsnúvols altsQue em fanpresentl'hivern, senseparaules,I el fullamcruix,m'ullprenc delspropis mals.

J.V. Foix

¿Qui sap el quevindrà i el que emdeserta?Nou any és nouengany; en vidaincerta,jo sóc una ombraque s'esmuny defrau.

Oh Veritat, tusola coronadaben al dellà delstombs del'estelada!Sigues-me llei icertitud i pau.

Josep Carner

Avui, sabeu? lesfades i les bruixess'estimen.Han canviat entreelles escombres ivaretes.I amb cucurull denit i tarot depoetesendevinen l'enllà,on les ombress'animen.

Maria MercèMarçal

Reis generososd'Orientque dueu coses ala genti cenyiu, entorn del'esponade l'infant, lalumínica corona.

I amb el ceptred'or -vareta-clouen els ullsamb somnis depoeta,aura de pau detota la família,la vigília.

Carles Fages deCliment

És aleshores,mentre l'estrellacamina lentacap al seu jóc,que noms difícilsvénen, i llavissecs, calladíssims,rompen ambcànticsde llibertat.

Salvador Espriu

Al llibre d'aquest 2014 hi trobareu imatges dels dos darrerspessebres i la tria de textos homenatja Joan Vinyoli, ambmotiu del centenari del seu naixement.