Post on 11-Feb-2018
7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques
1/7
TCNICAMEDI AMBIENT
c81
LINFORMATIUDEL CAATEEB
MAR2013
Els murs o parets verdes,vegetades o enjardinades, han
aparegut amb una fora inesperada a lentorn de ledificaci.
Fins fa pocs anys es tractava duna tipologia constructiva mar-
ginal, ara es parla de generalitzar el seu s per aprofitar els seus
beneficis ambientals.
Aquests murs, ara coneguts com jardins verticalssn un
tipus de sistema constructiu on una combinaci destructures,
substrats, sistemes de reg i drenatge genera un hbitat capa desostenir una vida vegetal sobre una estructura vertical, o incli-
nada amb molta pendent, amb la particularitat de qu tots els
elements sn el producte directe de la intervenci humana. Les
plantes, en general, no prosperen en situacions verticals, amb
les excepcions que podem trobar a la natura. En general, pros-
peren amb moltes dificultats als edificis i estructures de creaci
humana, tant en interiors com a lexterior. La necessitat dincre-
mentar leficincia energtica de les edificacions i de millorar la
qualitat de vida a les ciutats, est impulsant una consideraci
ms acurada del potencial que les plantes poden jugar en lasso-
liment dobjectius de qualitat ambiental a la ciutat moderna.
Els beneficis ambientals sn la reduccidels gradients trmics, la retenci
dhumitat ambiental i partculesaries, i lincrement de la biomassa i labiodiversitat en lentorn urb
Els murs vegetats: avantatgesi consideracions tcniques
Gabino CarballoPaisatgistaTcnic dEspais VerdsAjuntament de Barcelona
7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques
2/7
TCNICAMEDI AMBIENT
82c
LINFORMATIUDEL CAATEEBMAR2013
En la darrere dcada shan popularitzat els jardins verticals
realitzats pel botnic francs Patrick Blanc. El seu sistema ser-
veix per a interiors i en faana, i ha estat utilitzat per diverses
firmes darquitectura davantguarda. Es presta tamb a aplica-
cions ms mundanes, com poden ser les pantalles antisoroll i
pancartes publicitries.
Aquest sistema neix del treball de camp i observaci bot-
nica desenvolupat per Blanc en nombrosos viatges al trpic
i es compon de dues capes de geotxtil de poliamida de 3 mil-
lmetres de gruix que actuen com a substrat, sobre una placa de
PVC de 10 mm i una xapa dacer que alhora es part duna estruc-tura metllica portant en la seva part posterior. El sistema es
rega per gravetat, des de dalt i per inundaci de les capes de poli-
amida en una soluci enriquida amb minerals que les plantes
poden absorbir segons les seves necessitats.
Amb carcter, es tracta dun sistema quasi hidropnic, on
la planta pren el que necessita de laigua present a les lmines
de poliamida, que actuen com a agents de subjecci mecnica
del sistema radicular. La hidroponia s un mtode utilitzat
per conrear plantes fent servir solucions minerals i substrats
inerts o artificials en comptes de sl agrcola, un principi que
va ha estar aprofitat per algunes plantes epfites i litfites
durant milions danys i ara per Patrick Blanc per a la creaci dejardins verticals. Lorigen subtropical de lhbitat de referncia
daquest sistema s la font dalgunes de les seves limitacions,
com sn la seva elevada freqncia de reg i la seva baixa capaci-tat de reserva hdrica, que shan manifestat sobretot en aplica-
cions en climes mediterranis amb orientacions sud.
El rigors treball realitzat pel botnic francs en el desen-
volupament del seu sistema s en certa manera la culminaci
tcnica i esttica duna tradici sestn des de les primeres
civilitzacions urbanes. La idea en si mateixa no s nova, ja que
sembla ser que la primera patent mundial dun sistema de murs
vegetals correspon al paisatgista americ Stanley W. Hart que
al 1938 va registrar un sistema de mur verd aplicable a edificis i
estructures.
Cortines vegetals
Sense anar tan lluny en el temps, tenim tamb ledifici projectat
pels arquitectes Josep Maria Fargas i Enric Tous, amb projecte
paisatgstic obra del jardiner Everest Munn. Situat a la crulla
de lAvinguda Diagonal amb la Gran Via de Carles III de Barce-
lona, s avui la seu del Grup Planeta i es caracteritza per lespec-
tacular aplicaci de duna altra tipologia destructura vegetada:
la cortina vegetal.Aquest tipus de sistema es basa en laplicaci a gran escala
de cinturons de jardineres, separades de ledifici per un passa-
ds dengraellat metllic. Fabricades en acer, aconsegueixen
una longitud propera als 3.800 metres, el que sembla que hagi
estat un rcord en lpoca. Les jardineres es van omplir duna
elaborada barreja de materials i capes de drenatge i de pro-
tecci de la vegetaci que es van regar mitjanant un sistema
hidropnic desenvolupat pels doctors en biologia Jordi Aguil i
Xavier Martnez.
Aquest paradigma de la cortina vegetal ofereix un potencial
per a la creaci de murs vegetats en clima mediterrani superior
a les propostes de Blanc, que semblen molt ms susceptiblesde patir estrs hdric en les condicions extremes dels nostres
estius. Aix no vol dir que aquest sistema sigui la panaceauniversal: tots els sistemes de mur vegetat sn susceptibles de
fracs, per la seva singular demanda sobre els elements vius.
De fet, aquestes dues tipologies de mur vegetat, el jard verti-
cal i la cortina vegetal, constitueixen els extrems dun espectre
de solucions tcniques ja en el mercat. Una de les variacions
ms interessants s el sistema creat pel mestre jardiner lex
Puig de Vivers Ter de Girona, en collaboraci amb lenginyeria
ASEPMA, i anomenat comercialment com a Babylon.
Sistema Babylon
Aquest sistema es caracteritza per estar constitut per unaestructura portant de rails dacer enganxades al parament del
edificis o sobre una estructura portant separada del mateix.
Daquests rails pengen gabions dacer duns 15 cm de gruix. El
Cal consultar un expert en jardineria acada projecte perqu matisi la convenin-cia dusar unes espcies o altres
SISTEMA DE CORTINA VEGETAL A LEDIFICI PLANETA A BARCELONA SISTEMA BABYLON A LAVINGUDA DE LESTATUT DE CATALUNYA A BARCELONA
7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques
3/7
TCNICAMEDI AMBIENT
c83
LINFORMATIUDEL CAATEEB
MAR2013
Locupaci massiva de vegetaciintegrada en ledificaci sobre un
territori o ciutat sencera en millorariasignificativament les condicionsclimtiques
gabi cont una bossa de material plstic dalta resistncia en
exteriors i un substrat que pot ser modificat en funci de les
condicions i necessitats de laplicaci. El sistema de reg s per
degoteig, i en la seva aplicaci ms sofisticada, serveix com un
sistema de tractament daiges residuals grises, procedents
de ledifici on sinstalla el sistema.
El mur vegetat combina tecnologia de depuraci daiges
grises per biofiltraci, s a dir, mitjanant la filtraci de laigua
a travs del sistema radicular de plantes, amb el potencial pai-
satgstic i arquitectnic dels murs vegetats. Aquests sistemes
de depuraci daiges grises per biofiltraci shan descartat
fins ara en mbits urbans pels seus elevats requeriments de
superfcie til. La proposta de Puig i Asepma sn un important
avan que evita aquest escull i integra les possibilitats de la
vegetaci sobre faanes amb aspectes veritablement funcio-
nals i ambientals.
El sistema tamb es proposa per utilitzaci com a element
refrigerant de laire per evaporaci de laigua del sistema de
reg, la qual cosa situa aquest sistema com un element de suport
de les installacions dels edificis on es colloca, la qual cosa ens
indica ja ls potencial de aquestes estructures vegetades en
la millora del rendiment energtic dels edificis en diferents
vessants.
La ms espectacular de les seves installacions, fins ara, s la
situada a ledifici de Tabacalera de Tarragona, on sha integrat
completament en el cicle de laigua de ledifici per al tractament
i reciclatge daigua per al seu s en les zones verdes venes.
En efecte, hi han altres sistemes en el mercat, per gaireb
tots es poden assimilar a un dels tres sistemes exposats, dos
dels quals -el de Blanc i el de Puig- gaudeixen de la seva corres-
ponent patent.
Resumint, el desig per aplicar acabats vegetals a estructures
arquitectniques ha diferenciat dos tipus de mur vegetal:
La cortina vegetal s una estructura ancorada a la faana
a lestructura de ledifici. La vegetaci sorganitza a travs
de jardineres i/o sistemes modulars que successivamentformen un element vertical verd, sense reemplaar la funci
del material dacabat de la faana.
Eljard verticals un sistema constructiu en lmines o
mduls ancorats a la faana o mitgera dissenyat per supor-
tar plantes en situacions ambientals molt desfavorables.
Aquest tipus destructura reemplaa a lacabat de faana
tradicional. Normalment, sha de deixar una distncia rao-
nable al parament de ledificaci, per garantir la ventilaci.
Els elements essencials de tots aquests sistemes es repetei-
xen: una estructura portant, un mitj o substrat de creixement
radicular, moltes plantes, un sistema de reg, un sistema de
recollida daiges i un sistema de recirculaci daigua si es vol
estalviar en el consum daquest lquid.
Manteniment, substrats i tipus de plantes
Altres elements dimportncia a considerar sn els sistemes
daccs i de seguretat per a tasques de revisi i manteniment,
les installacions de sensors de control remot, lexistncia de
divisions modulars que facilitin el desmuntatge i reparaci de
danys en aquestes estructures, dipsits dacumulaci daigua,
connexi a claveguera i les installacions de enllumenat i il-
luminaci.
Els substrats poden ser de diferents tipus, encara que en
general, sembla que simposen els materials sinttics, com les
poliamides i les llanes de roca per a s hidropnic (la de tipus
allant no serveix). Altres materials dorigen ms natural sn
possibles, per en qualsevol cas sha comprovar que el seu ori-
gen s compatible amb la certificaci de certificacions ambien-
tals tipus LEED, BREAAM o Minergie, si lobtenci daquests
s un objectiu del projecte.
Les plantes utilitzades poden ser de tot tipus, segons la
situaci del mur i la seva exposici, tot i que es recomana la
utilitzaci de plantes no llenyoses, de desenvolupament limitat
MUR DE TERRES ARENADES (AV. DE LESTATUT DE CATALUNYA) SISTEMA BABYLON A LEDIFICI DE LA TABACALERA DE TARRAGONA
7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques
4/7
TCNICAMEDI AMBIENT
84c
LINFORMATIUDEL CAATEEBMAR2013
i adaptades a condicions poc favorables, com lalta exposici
al vent, la insolaci i lestrs hdric. No s convenient utilitzar
receptes: cal consultar un expert en jardineria a cada projec-
te perqu matisi la convenincia dusar unes espcies o altres.
A ms de la por al possible fracs del sistema, que est jus-
tificat, sovint est present la por a qu les plantes escollides
afectin els elements constructius de manera incontrolada. Peral professional competent aquesta por a les plantes no est jus-
tificada. Les plantes installades pels ssers humans no danyen
les edificacions, sin que saprofiten dels defectes de disseny i
construcci per expandir els seus hbitats i les seves oportuni-
tats de supervivncia. La nostra manca de percia i cura en el
procs de gesti del projecte s el que danya ledificaci.
En les paraules de linvestigador alemany Van Schayck
al 1996 en contra de largument de la desestabilitzaci, hem
desmentar que una faana verda no s apta quan lestructura
de ledifici t esquerdes o un acabat defectus. Tanmateix, els
edificis nous o restaurats haurien destar equipats molt ms
freqentment amb faanes verdes perqu fins i tot protegeixen
la membrana envoltant de ledifici. La vegetaci esmorteeix els
valors climtics extrems, de manera que disminueix la difern-
cia de temperatures entre hivern i estiu. Com a conseqncia,
la dilataci dels materials en superfcie s menor. A ms, es
disminueix la incidncia de radiaci UV i la vegetaci protegeix
la faana davant els elements.
Aquests comentaris ens orienten cap als beneficis ambi-
entals daquestes estructures vegetades, que sn fonamental-
ment: la reducci dels gradients trmics, la retenci dhumitatambiental i partcules aries, i lincrement de la biomassa i la
biodiversitat en lentorn urb.
Un dels efectes ambientals de la vegetaci s que la seva
prpia presncia en el medi altera les condicions del medi al
seu favor, facilitant la seva supervivncia i ajudant a combatre
la prdua incontrolada daigua en el seu organisme, que les
plantes gestionen de manera molt acurada alliberant les quan-
titats necessries segons les circumstncies. Aquest fenomen,
anomenat evapotranspiraci, s pot considerar lequivalent
vegetal de la transpiraci animal.
Els diversos estudis realitzats fins ara han pogut determinar
que la vegetaci en faanes produeix un efecte de refredament
de lambient precisament perqu augmenten la humitat rela-tiva de laire a causa de levapotranspiraci i perqu les fulles
actuen com a dissipadors de la radiaci solar, que s una altra
propietat dels teixits de les parts verdes de les plantes.
Balan energtic
Pel que fa a la utilitzaci de material vegetal per a la millora de
les condicions trmiques dels edificis, s important tenir pre-
sent que NO es pot considerar la vegetaci com a un material
allant per se. Altres elements i materials del mur verd poden
actuar com a tal, per no la vegetaci, que noms pot actuar per
atenuar certes condicions climtiques, com ara la insolaci, o
les turbulncies atmosfriques, ja que la seva sofisticada bio-
mecnica absorbeix lenergia cintica de laire. Aquest efecte
ajuda a la creaci de bosses daire relativament esttiques
entre el fullatge.
Segons el mateix Van Schayck, en el cas dels murs vegetats,
entre la vegetaci i la faana es genera un efecte de cambra
daire, que dalguna manera actua com un allant i que pot
contribuir a un augment de la millora del rendiment trmic de
ledifici i en conseqncia una millora del balan energtic. Els
mateixos estudis indiquen que les faanes verdes rebaixen la
velocitat de laire que discorre sobre la faana en fins a un 30%.
Aix redueix la prdua de calor de ledifici i millora les condici-
ons de lespai urb circumdant.
Aquest efecte microclimtic s tant ms significatiu quan
les superfcies vegetades en la ciutat augmenten exponenci-
alment: una faana o una coberta vegetal poc poden fer, per
moltes faanes poden assolir beneficis ambientals perfecta-
ment mesurables en termes de temperatures mitjanes, i del
rendiment energtic de les edificacions i de les installacions de
refrigeraci i de calefacci, en particular.
Part dels beneficis ambientals poden ser atributs als mate-
rials inerts dels sistemes de murs vegetats: el substrat dels
sistemes absorbeixen i retenen part de les precipitacions, el que
ajuda a reduir els pics daiges pluvials a les xarxes de sane-
jament, i simultniament redueix la necessitat daportaci
daigua a les plantes mitjanant sistemes de reg. Aquesta aigua
tamb sevapora normalment, contribuint a reduir les tempe-
ratures ambientals en les condicions ms extremes. Aquest s
un factor a tenir en compte, ja que aquells sistemes que aportinmajor potencial per a la retenci daigua de manera temporal,
tamb poden contribuir ms al seu estalvi i la millora de les
temperatures ambientals.
Els edificis nous o restaurats hauriendestar equipats amb molta msfreqncia amb faanes verdes perqu finsi tot protegeixen lenvoltant de ledifici
7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques
5/7
TCNICAMEDI AMBIENT
c85
LINFORMATIUDEL CAATEEB
MAR2013
Les condicions ambientalsLa veritat s que el rendiment daquests sistemes est nti-
mament vinculat amb les condicions ambientals del lloc on
es construeix i la seva exposici, per la qual cosa s important
avaluar els coneixements disponibles sobre el nostre clima i
entorn i no aplicar receptes importades sense escrutini tcnic.
Afortunadament, a les conclusions desenvolupades en les lti-
mes dcades en diversos pasos del nostre entorn, safegeixen ja
estudis sistemtics com el treball realitzat per Javier Mrquez
Privado a lEscola Tcnica Superior dArquitectura de Barce-
lona.
En el seu article,La vegetaci com allant trmic en faanes,
Mrquez Privado apunta la potencialitat de ls de la vegetaci
com a allant trmic a les faanes dedificis i els possibles aspec-tes positius i negatius de la utilitzaci de vegetaci en edificaci
a partir duna srie de proves realitzades sobre edificacions. El
resultat daquests exemples emprics sobre el comportament
trmic de faanes amb o sense coberta vegetal es resumeix en
dos estudis.
En el primer cas, es va dur a terme lestudi sobre una faana
vegetada de doble pell. Es van realitzar mesuraments de tem-
peratura de laire al llarg de tot lany i els resultats van indicar
que la temperatura ambiental en lespai intermedi entre faana
i el sistema de mur vegetat, la cambra daire, va ser inferior
al perode en qu la planta presentava fullatge i superior en el
perode sense fullatge. Pel conjunt dels mesuraments daquest
primer estudi, Mrquez Privado afirma que la temperatura
superficial a la paret de faana va ser de mitjana 5,5 C superior
a les rees assolellades respecte de les rees ombrejades per la
cortina vegetal, arribant al mxim de 15,8 C de diferncia al
mes de setembre en orientaci sud-oest. La diferncia entre
una condici i una altra ens acosta a les mesures realitzades
pels experts internacionals en els seus respectius climes.
En el segon estudi comentat per Mrquez Privado, lexperi-
ment compara el comportament trmic de quatre paraments
amb diferents tractaments vegetals, el que va permetre obtenir
dades sobre la temperatura superficial i sobre la temperatura
i velocitat de laire en quatre tipus de faanes. En un cas, es va
aplicar la vegetaci directament sobre el mur, a lestil tradi-
cional. En un altre cas es va utilitzar un sistema demparrat
modular sobre el qual descansa la vegetaci de manera ms
controlada, deixant un espai intermedi entre plantes i faana
de ledifici. Pel tercer sistema es van fer servir mduls precul-
tivats. Tamb es va utilitzar un parament nu, sense vegetaci,
com a element de control.
Els resultats de la comparaci de dades obtingudes de les
quatre faanes indiquen que no es registren grans difernci-
es en les temperatures de laire situat davant de les faanes,
segons els mesuraments realitzats a 1 m i a 10 cm enfront
daquestes, encara que existeix una petita diferncia de 01/02 C
entre la faana nua i aquella amb vegetaci directa. En general,
sembla que el comportament trmic s similar entre les dues
faanes amb vegetaci trepadora. Una mica ms significatiu
s el fet que la diferncia de temperatura superficial entre lafaana sense vegetaci i la de vegetaci enfiladissa indirecta
s de 2.7 C mentre que amb la faana de panells precultivats la
diferncia s de 5 C. En el sistema de paret viva (panells precul-
tivats), la temperatura de laire a 10 cm de la faana augmenta
1.1 C respecte a la cambra daire posterior.
Segons Mrquez Privado, sobserva una major diferncia de
temperatura en el cas del sistema de panells precultivats com-
parat amb els altres sistemes, probablement per la reducci del
100% de la radicaci solar que podria incidir sobre la faana.
Tamb sindica que els murs vegetats sn ms eficients en con-dicions climtiques ms extremes i clides, s a dir, a lestiu, la
resta de lany els seus efectes sn menys notables. La vegetaci
t una influncia sobre lenvoltant de ledifici que depn molt
de les condicions climtiques prpies del lloc i lestaci de lany.
Avantatges en la utilitzaci
de vegetaci en faanes
Si considerem totes les dades enumerades en aquests estudis,
podem concloure que els avantatges en la utilitzaci de vegetaci
en faanes es concentren en una franja definida de condicions i
exposicions ambientals que sn, fonamentalment, les segents:
1. La vegetaci ajuda a millorar el comportament trmic de les
superfcies dels edificis en condicions daltes temperatures i
elevada exposici solar.
2. La possibilitats de regulaci trmica i destalvi energtic
derivades dels sistemes de faanes vegetades sobt en refrige-
raci, amb un lleuger efecte, prcticament menyspreable, en
calefacci.
3. Tots els sistemes daplicaci de vegetaci en faanes es compor-
ten de manera similar, s a dir, tots aporten avantatges.
La vegetaci ajuda a millorar elcomportament trmic de les superfciesdels edificis en condicions daltestemperatures i elevada exposici solar
7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques
6/7
TCNICAMEDI AMBIENT
86c
LINFORMATIUDEL CAATEEBMAR2013
4. Els sistemes de que es fonamenten en la
utilitzaci de lmines o panells modu-
lars ofereixen millors resultats de regu-
laci trmica que altres aplicacions de
vegetaci sobre faana.
Respecte a les possibilitats de mesurar
el possible allament trmic d aquests
sistemes, cal dir que les dades disponibles
no estan sistematitzades. Les investigaci-
ons realitzades en aquest camp semblen
ser inexistents per part dels fabricants i
subministradors, de manera que no dispo-
sem de dades suficients que ens permetin
quantificar la capacitat allant de les seves
propostes.
La capacitat de regulaci trmica de la
vegetaci es fonamenta bsicament en la
interacci amb la radiaci solar, el refreda-
ment evaporatiu i la variaci de lefecte del
vent sobre ledificaci. Potser, els sistemes de murs verds que
fan servir feltres geotxtils o panells precultivats de materials
hidropnics puguin ser considerats com a part allant dins el
conjunt de la faana, per no aix la part vegetal.
Tot i aquestes limitacions, hi han possibilitats en ls
daquests sistemes com a elements passius destalvi energtic,
fonamentalment com a eines de millora del funcionament de
les installacions actuals. Cal avanar en lestudi de projectes
executats i recopilar dades del abans i el desprs de la seva
installaci. Aix ens ajudaria a definir el rendiment dels sis-
temes de vegetaci aplicats i comenar a avanar en la creaci
dun banc de dades que illumini els processos de selecci des-
pcies vegetals, tipologies i sistemes en cada microclima i facili-
ti el desenvolupament de noves solucions tcniques.
Compromesos amb la qualitat
Un altre dels beneficis esperats de locupa-
ci de vegetaci com a material de millora
ambiental sn de lordre econmic. Encara
que s molt difcil quantificar el retorn de
la inversi a curt termini, s possible deter-
minar el retorn que sobtindria de lestalvi
energtic potencial si es compleixen les pre-
visions teriques sobre la inversi inicial i
el manteniment a llarg termini.
No obstant aix, amb un preu dinversi
per metre quadrat que difcilment baixa
de 200 i que fcilment ascendeix a 500
per m2, s difcil assegurar que el promotor
o propietari de ledifici recuperar la seva
inversi en un temps raonable. Sobretot si
considerem que aquests sistemes compor-
ten un manteniment mnim consistent en
un parell de visites anuals per part de perso-
nal amb coneixements de jardineria, no noms de netejar vidres.
Amb una rtio de reposici aproximat (per moltes vivaces) de
cinc anys de vida til, s fcil veure que aquest tipus de solucions
noms estan a labast dels promotors i propietaris ms compro-
mesos amb la qualitat del seu producte immobiliari.
Potser, les capacitats destalvi energtic daquests sistemes
siguin menyspreables puntualment, per locupaci massiva
de vegetaci integrada en ledificaci sobre un territori o ciutat
sencera milloraria significativament les condicions climti-
ques de la mateixa, augmentant la seva eficincia energtica
a travs de la reducci del s de laire condicionat a lestiu, per
exemple. Aquest pot ser el gran incentiu per continuar desen-
volupant i implantant aquests sistemes en edificis a mesura
que lenergia sencareix.
Millora de lentorn urb
Altres avantatges ms fcils denumerar les millores en elbenestar i la salut mental i fsica dels ciutadans, en la qualitat
dels espais, lincrement de ls dels mateixos i els negocis situ-
ats en la seva proximitat, lefecte sobre el turisme i la inversi
DETALLS DELS SISTEMA BABYLON EN PREPARACI ALS VIVERS TER DE SILS (GIRONA)
Tots els sistemes daplicaci de vegetacien faanes es comporten de manerasimilar, s a dir, tots aporten avantatges
DETALL DEL SISTEMA DE REG DE LESCULTURA DE
JEFF KOONS A LA BEYELER FOUNDATION DE SUSSA
7/23/2019 Els Murs Vegetats - Advantatges i Consideracions Tecniques
7/7
TCNICAMEDI AMBIENT
c87
LINFORMATIUDEL CAATEEB
MAR2013
en coneixement aplicat, m dobra qualificada i en materialsde jardineria, que sn productes de proximitat. Una tendncia
emergent s la seva utilitzaci com a hort urb, amb fins des-
plai i de producci per a consum personal, que permet millorar
les condicions de cohesi social i la trobada entre persones a
travs de la prctica de lhorticultura.
Des del punt de vista ecolgic les faanes verdes tenen
potencial per convertir-se en importants bitops que ajuden a
completar les interconnexions ecolgiques entre espais verds
urbans. Segons Bartfelder i Khler (1987), en les faanes verdes
sestableixen sobretot espcies daranyes i insectes que formen
un grup bsic despcies, necessari per a lalimentaci daus,
especialment les autctones. A ms de tenir aquest potencial de
reserva alimentria, les faanes verdes poden servir per niar isn zones importants de fugida i protecci en lentorn urb.
Un altre efecte ambiental notable s lefecte del filtratge de les
plantes caduciflies que disminueix considerablement la crre-
ga de pols en laire, amb el resultat positiu per a les persones amb
allrgies i problemes respiratoris. Encara hi ha potencial perqu
les faanes i murs vegetats incrementin la crrega de pollens
en laire, s improbable que aquests siguin de tipus allergogen
especialment si es verifica la selecci despcies amb un jardinero paisatgista amb coneixements suficients de vegetaci.
Innovar per avanar
Ls de la vegetaci a escala urbana esdevindr en laugment
de la biomassa, la millora de la biodiversitat i de la qualitat de
laire a travs de la retenci de partcules en suspensi i reten-
ci de CO2, la reducci del soroll, la disminuci dels vessaments
i millora del grau dhumitat atmosfrica i de la qualitat de lai-
gua i amb la reducci de lefecte illa de calor de les ciutats. Tots
aquests objectius sn mesurables, i per tant, es poden assolir.
En aquest punt, cal fer constar tamb el cost de no fer: una
societat que es limita a fer el bsic, sense invertir ni arriscar en
coneixement, en el desenvolupament de solucions tcniquesdavantguarda, sestanca i perd oportunitats de negoci i de crei-
xement. Ens trobem per tant, en la disjuntiva de si avanar, expe-
rimentar i recollir dades que ens permetin seguir avanant, o de
quedar-nos on estem. Si tot es redueix a una qesti de preu no
serem capaos davaluar el valor daquests sistemes ni ara ni en
el futur. Aix es veritat per als murs vegetats com per a qualsevol
altre aspecte de la nostra societat.
especialistes en jardineria vertical