PALIMPSESTO #09

febrer

o 201

4

Ceclia Obiol

lmbit investigador i acadmic i, ms endavant, tamb al ter-reny professional. Fa uns quants anys, per diverses circumstncies, Margarit va deixar de banda lestimada arquitectura per dedicar-se plena-ment a lnica cosa que mai ha pogut deixar de fer, que s la poesia. Parlem amb ell sobre el paper que una i altra han jugat, i juguen, a la seva vida.

a fa dcades que Joan Margarit, sempre acompanyat del seu inseparable Carles Buxad, es va convertir en un dels referents pioners en el clcul destructures, primer en J

CO. The sentit parlar sovint de la importncia de lofici en la formaci de la identitat i la dignitat moral duna persona. Quin ha estat el teu ofici? Quin paper ha jugat larquitectura i quin la poesia?

JM. No es tracta noms duna qesti moral. s que la poesia, lart en general, no s un ofici, i per tant no dna la seguretat que dna lofici. O sigui, amb lart thas dacostumar a viure insegur per aquell territori. Qu s el que ven aquesta inseguretat? Ho ven la passi, la necessitat, i lartista s una persona que t la necessitat danar per una direcci i fer unes determinades co-ses. I si no fa all, doncs es tira per la finestra. Que s largument quan et diuen i per vost, quina s la diferncia entre ser un poeta o un arquitecte? Doncs miri, si a mi ning em deixa fer darquitecte ho sentir, tindr problemes, per aqu sacabaran les coses. Si alg no em deixa fer de poeta macabar tirant per la finestra. Vost mateix, aquests sn una mica els resultats.

La poesia, lart, no et dna aquesta seguretat, que s la de que daqu cinc anys sers millor professional que ara. Aix, dentrada, no sembla gran cosa doncs ho s, i molt, perqu tu vas pel mn trepitjant fort. No perqu tho reconeguin, s amb tu mateixa. s que tu mateixa dius jo sc arquitecta, i ara sc una arquitecta que t un valor, el que sigui, per daqu deu anys ser millor, segur. Aix dna una tranquilitat, i et dna un entusiasme per fer les co-ses. Et dna uns marges de comportament. En canvi, el fet de tenir sempre el pas segent absolutament sense saber per on an-ir, ni com, de lart, s tot el contrari. Llavors lart et dna una fora, que no tnen les persones que no sn artistes, que s aquesta necessitat danar en aquella direcci, i per tant s tan impossible no anar en aquella direcci que el sol fet danar-hi ja et dna uns nims i et paga, per entendrens. Per la persona que no t aix, lnica cosa que la pot mantenir en forma i contenta de viure s aquesta sensaci de seguretat que dna lofici.

Per aix s tan greu que la gent perdi lofici. Perqu, a part daix, lofici dna una altra cosa, que s identitat. Lartista no t cap se-guretat, no t res, per la identitat la t tant ms forta que tot, que aix el salva. En canvi, la persona que t un ofici s una manera, tamb, dadquirir una identitat que potser no s congnita, potser no la portaves per ladquereixes. Per aix fa por una societat en la qual la gent no tingui la identitat que dna lofici, ni tampoc la seguretat, perqu aquesta seguretat no la salves amb seguretat social; s una seguretat interior de la persona que s molt abans de totes les altres, aix no pertany a lestat del benestar s abans.

CO. La vocaci es fabrica?

JM. La vocaci t molts graus. La vocaci, en lltim grau, s la de lartista. s una vocaci necessria, si no la fas mors. Aquest s el lmit de la vocaci, que es dna en territoris especials. Un s el territori de lartista, laltre s el territori segurament de la religi, de la mstica, daquest tipus de coses, potser una dedi-caci a la filosofia... El que passa s que, precisament, lofici pot suplir perfectament la manca de vocaci. La vocaci tamb es fabrica. La vocaci artstica no es fabrica, ja hi s, i desgraciat el que se la vol fabricar sense tenir-la, aquesta s lartstica. Per

Contra la intemprie moralUna conversa amb Joan Margarit

Primer llibre de Clcul Matricial publicat a Espanya, 1970