ESTRUCTURA TERRA I TECTÒNICA

Post on 09-Mar-2016

223 views 1 download

description

apunts estudi terra i tectònica global

Transcript of ESTRUCTURA TERRA I TECTÒNICA

Estructura interna de la Terra

EL NOSTRE PLANETA

� En aquest tema començarem estudiant les característiques del nostre planeta. Si complicat era l’estudi de l’Univers, un indret tan proper com es el nostre planeta també pot resultar complicat!

MÈTODES D’ESTUDI DE L’INTERIOR DE LA TERRA

� Podem diferenciar:

• Mètodes directes : Ens aporten poca informació(*)

• Mètodes indirectes o geofísics

-Mètodes sísmics-Densitat-Estudi meteòrits (*)

MÈTODES DIRECTES� L'interior de la Terra, amb un radi mitjà

de 6.370 km, no es pot estudiar d'unaforma directa. Els pous i sondejos que s'han fet fins ara no han assolit mésque una dotzena de quilòmetres, cosa que ens demostra l'escàs coneixementdirecte que tenim de l'interior del nostreplaneta. Una altra font de coneixementsgeològics directes són els materialsvolcànics que provenen com a moltd'unes desenes de quilòmetres de profunditat. En resum, la zona a la qualtenim accés directe és en proporciómolt més prima que la pell d'una fruita.

Volcan Merapi (Indonesia)

ESTUDI DE METEORITS

� BUSCAR INFORMACIÓ SOBRE ELS METEÒRITS : TIPUS,CAIGUDES O IMPACTES MÉS FAMOSOS,.

� INFORMACIÓ QUE ENS APORTA EL SEU ESTUDI

MÈTODES INDIRECTES

� DENSITAT:densitat total del planeta:5,51 g/cm3.densitat mitjana de l'escorça terrestre: 2,8 g/cm3 densitat del mantell de 3,3g/cm3

Això ens permet de suposar que elsmaterials de l'interior de la Terra han d'ésser

més densos (fins a 14 g/cm3 ).

La composició de l'interior de la Terra és

heterogènia.

MÈTODES SÍSMICS

� La major part de les dades que tenim sobre l'interior del nostreplaneta han estatobtingudes gràcies a l'estudi de les onessísmiques generades alsterratrèmols o explosionsprovocades artificialment.

ONES SISMIQUES

� ONES P I S

CARACTERISTIQUES ONES

� Les ones sísmiques P i S es propaguen malament en els medis fluids disminuint la seva velocitat en augmentar la fluïdesa. Si la rigidesa es nul·la, es a dir estat líquid, les ones S no poden travessar el medi.

� La velocitat de propagació augmenta quan :� augmenta la rigidesa de les roques.� augmenta la pressió

� La velocitat disminueix en� augmentar la temperatura (un augment de temperatura fa a les

roques més "fluides").� en augmentar la densitat.

VARIACIÓ ONES SÍSMIQUES

MODELS DE LA TERRA

� MODEL GEOQUÍMIC MODEL DINÀMIC

ESCORÇA� Escorça continental , sòlida,

essencialment granítica, amb roques sedimentàries al damunt. És més espessa que l'escorça oceànica (de 30 km a 100 km sota les cadenes de muntanyes). L'escorça terrestre representa aproximadament 1'5% del volum terrestre.

� Escorça oceànica , sòlida, essencialment composta de roques basàltiques. Relativament fina (aproximadament 5 km).

MANTELL

� Ocupa aproximadament el 87% de la terra .

� Es divideix en dues parts:

1. mantell EXTERN, sòlid, elàstic;

2. mantell INTERN, fluït, viscós. 3. Capa D: límit mantell-nucli,

material fos que pot pujar en forma de plomalls fins la superfície

NUCLI

� Límits. El nucli s'estén dels 2.900 Km de profunditat finsal centre de la Terra (6.370 Km).* Representa el 16% del volum terrestre.

� Distingim entre nucli extern i nucli intern. Els dos terçosmés exteriors del nucli sembla que es troben en estatlíquid (a partir del comportament ones S) mentre que la part interna és sòlida. Aquesta és la causa de l'apariciódel camp magnètic terrestre. A uns 5100 Km es troba la discontinuïtat de Wiechert on augmenta ràpidament la velocitat de les ones P. S'interpreta com la zona que separa el nucli extern fluid de l'intern sòlid

ESTRUCTURA DINÀMICA

� Litosfera , constituïda per l'escorça (PLAQUES TECTÒNIQUES) i d'una part del mantell superior. El límit inferior de la litosfera es troba a una profunditat compresa entre 100 i 200 quilòmetres,. Es troba de vegades a la base de la litosfera (certs geòlegs la hi inclouen) una zona anomenada LVZ, o Low Velocity Zone, on s'observa una disminució de la velocitat i una atenuació marcada de les ones sísmiques P i S..

� Astenosfera , o zona inferior del mantell superior, a sota de la litosfera.

Deriva continental i Tectònica de plaques

REGISTRE DE SEISMES

SEISMES EN EUROPA

VULCANISME

La deriva continental

� Wegener (1880-1930) va presentar aquesta teoria revolucionaria.

� http://www.youtube.com/watch?v=4IhcFESsVhY

� Proves:� Geogràfiques� Paleontològiques� Geològiques i tectòniques� Paleoclimàtiques

DERIVA CONTINENTAL

RECONSTRUCCIÓ

Tectònica Global

Expansió fonsoceànic

MovimentPlaques

Deriva Continental

AlfredWegener

Corrents de convecció

PaleomagnetismeEdat roques

Paleomagnetisme

� Els canvis de polaritat del camp magnètic han quedat enregistrats en les roques oceàniques.

� Creixement simètric del fons oceànic

EDAT DE LES ROQUES DEL FONS OCEÀNIC

De la deriva continental a la tectònica global

� Durant els anys seixanta (S.XX), l’estudi del fons oceànic va confirmar l’hipòtesi de Wegener i es va introduir la Teoria de la Tectònica de Plaques

Teoria de la tectònica de plaques

� Corrents de convecció del magma de l’astenosfera. El material puja fins a la litosfera obrint-la i separant-la en plaques (dorsals oceàniques).

� En altres llocs les plaques xoquen i s’enfonsen una sota l’altra (fosses marines)

Límits de les plaques tectòniques

Límits convergents Límits divergents Límits passius

Tipus de límits

LÍMITS CONVERGENTS

fosa

Límits divergents

� Límit divergent o constructiu� les plaques s'allunyen i el buit

que en resulta és omplert per material de l'escorça terrestre, i que sorgeix del magma de les capes inferiors. El nou material fa créixer la illa d’Islàndia alguns centímetres cada segle.

� Un exemple típic d'aquest tipus de límit són les dorsals oceàniques, com per exemple la dorsal meso-atlàntica, i en la part continental, per les esquerdes com la Gran Vall del Rift

dorsals

Dorsal de XileDorsal mesoatlàntica

Falles de transformació

Foto: Falla de san Andrés (California)

Les zones de lliscament lateral més conegudes són la falla de San Andrés a Califòrnia, on la placa Pacífica es desplaça cap al Nord uns 5 cm/any, lliscant al costat de la placa Nord-americana al llarg de l'eix de la falla. Recordeu que Califòrnia és una zona de elevat risc sísmic (terratrèmol de S. Francisco el 1906).

Una altra falla de transformació és la que es presenta a Palestina (definida pel mar Mort, riu Jordà, mar de Galilea) i que representa el lliscament de la placa Aràbigarespecte l'Africana com a conseqüència del moviment de separació originat a la mar Roja.

obducció