Evacuación y traslado

Mòdul 6: Evacuació i trasllat de pacients

Durada: 198 hores

UNITATS FORMATIVES

UF1: Condicionament d’espais d’intervenció

NF1: Situacions d’emergència i zona d’actuació

A1. Anàlisi de l’entorn. Identificació de riscos

A2. Protecció de la zona

A3. Riscos pel TES: autoprotecció

NF2: Excarceració i rescat

A4. Actuació conjunta amb altres serveis de seguretat

A5. Tècniques estabilització vehicle

A6. Rescat: material i tècniques bàsiques

UF2: Mobilització

UF3: Immobilització

UF4: Conducció i transferència

UF1. Condicionament d’espais d’intervenció NF1. Situacions d’emergència i zona d’actuació

A1: Anàlisi de l’entorn

A2: Protecció de la zona

Accidents de trànsit

Escenaris amb matèries perilloses

Escenaris amb risc elèctric

Escenari amb risc incendi

Incidents NBQ

A3: Riscos de l’activitat professional. EPI’s

0. Introducció a les emergències: CONCEPTES BÀSICS

Urgències i emergències

Emergències col·lectives:

Múltiples víctimes

Catàstrofe

Causes que provoquen situacions

d'emergència: • Naturals

• D’origen humà

0. Introducció a les emergències: CONCEPTES BÀSICS

• Urgències:

Situació per la qual una persona creu que

necessita ajuda.

• Emergència:

Situació objectiva de risc vital.

0. Introducció a les emergències: EQUIPS D'EMERGÈNCIES

Emergències generals i seguretat civil:

Depèn del Departament d’Interior. Les gestionen protecció civil, mossos d'esquadra (i altres forces de seguretat: policia local, guàrdia civil...) i bombers

Emergències mèdiques:

Depenen del Departament de Salut i les presten SEM i bombers

0. Introducció a les emergències: DECÀLEG D'ATENCIÓ A LES EMERGÈNCIES

0. Introducció a les emergències: PAUTES ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIES

MAI s'actuarà fins que no estigui garantida la pròpia seguretat i la de l'equip. Baixar amb el vehicle completament aturat.

Un cop garantida la pròpia seguretat es vetllarà per la seguretat de tercers.

Finalment es farà tot el possible per garantir la seguretat de la víctima.

“El responsable de la seguretat de l'equip del vehicle assistencial és el TES conductor”

A1. Anàlisi de l'entorn: APROXIMACIÓ

0. Introducció a les emergències: PAUTES ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIES

Realitzar reconeixement visual: identificar situació (presència altres cossos, possibles riscos...)

Valorar situació i transmetre a CeCos, quan calgui:

• Confirmació del lloc incident

• Tipus d'incident

• Número de víctimes

• Impressió lesional del/s pacient

• Riscos afegits

Adoptar EPI's necessaris

Sol·licitar suport si cal

Recavar informació de testimonis/altres cossos intervinents

Analitzar tipus d’accident i mecanisme lesional.

Analitzar riscos: entorn/víctimes/altres testimonis

Què ha passat? Naturalesa sinistre

Possibles riscos (entorn insegur): què, qui, on i com

Cal demanar més recursos?

Quin material necessitem?

Anàlisi ràpid, serè i controlat

L’equip haurà de determinar si pot actuar de

forma immediata o ha d’esperar a que arribi

ajuda per tal de no incrementar el nº víctimes.

Informar Centre de Coordinació per tal que prengui les decisions oportunes.

• Tota emergència té cert risc

• Els riscos poden ser molt variats

• Cal ser molt rigorós en l’anàlisi

A1. Anàlisi de l'entorn: pautes control de l’escena

Coneixement de riscos i reducció del perill

Evitar temeritats

Portar sempre l’equip de protecció adient

Evitar i/o reduir la tensió

Complir regles de seguretat

Reduir i controlar l’agressivitat

Fer únicament allò pel que estem entrenats

Coordinar estratègia

Mai perdre perill de vista

A1. Anàlisi de l'entorn: MATERIAL PER CREAR ENTORN SEGUR

• La senyalització consisteix en col·locar senyals o indicacions per advertir de la proximitat de perill.

• L’abalisament és l’acció d’utilitzar elements per delimitar zona de risc.

Abalisament i senyalització: Impedeix difusió de l'accident, evitant nous accidents i víctimes o més danys a les víctimes ja existents

Controlar observadors i permeabilitzar entrada i sortida dels equips emergents.

CINTES

CARTELLS

A1. Anàlisi de l'entorn: MATERIAL PER CREAR ENTORN SEGUR

A1. Anàlisi de l'entorn: MATERIAL PER CREAR ENTORN SEGUR • Per assegurar la zona podem

comptar amb diferents tipus de material:

Material d’autoprotecció: els EPI

Material propi: rotatius lluminosos dels vehicles d’emergència, extintor, triangles de senyalització, cons de goma, luminosos o valles de direcció.

Materials o medis de fortuna: llanternes, fars d’altres vehicles.

Docs annex abalissament i triangles

A2. Protecció de la zona.

En el desplaçament

• Aproximació pel camí més ràpid i amb menys risc •

CeCos anirà comunicant tota la informació de què disposi.

Objectius de l’estacionament

Formar, juntament amb els altres vehicles d’intervenció i amb els rotatius encesos, una

barrera o escut de seguretat per evitar atropellaments i impactes amb altres vehicles.

•No entorpir ni interferir en l’assistència.

•Permetre la sortida i entrada al nostre vehicle assistencial.

L’estacionament variarà segons la situació

•Trànsit rodat

•Característiques de la calçada

• Visibilitat

•Condicions meteorològiques: temps de reacció

•Riscos afegits: víctimes o obstacles.

Lloc de l'estacionament

• A carrers estrets o domicilis intentarem estacionar sense tallar el trànsit. Si no és possible se sol·licitarà presencia policial.

• En carreteres: s’intentarà fora de la calçada; si no es pot, al boral i si és impossible, a la calçada.

A2. Protecció de la zona. Estacionament del vehicle

La seguretat del TES és prioritària

Si ens convertim en víctimes no podem assistir a les persones accidentades i incrementem càrrega assistencial per la resta de l’equip.

La policia s'encarregarà del trànsit i el control de les persones implicades en l'accident.

Principals amenaces:

Estesa elèctrica

Matèries perilloses

Trànsit

Circumstàncies ambientals

El TES només s'aproparà quan equips d'extinció i salvament

hagin assegurat la zona

A2. Protecció de la zona. ACCIDENTS DE TRÀNSIT: protecció de la zona amb vehicle assistencial

Factors que cal contemplar en un accident:

•Què

ha passat? Número i tipus de vehicle

moto, autobús, camió, bicicletes...

•Número, edat

i estat de les víctimes

•Tipus d'accident

55% dos vehicles en marxa

•Característiques de la zona

carretera, autovia, autopista, via urbana... Corbes, nº de carrils, canvis de rasant,

presència de mediana o boral...

•Condicions ambientals

pluja, fred extrem, neu, ràfegues de vent, etc. •

Circumstàncies especials

foc, fum, gasos, cables, substàncies perilloses, etc.

• Cal altres equips d'emergències?

Bombers, cossos seguretat, helicòpter, sanitaris especialitzats...

Com estacionar?

1. Abans d'estacionar haurem d'anar senyalitzant l’inici de la detenció

2. Asseguri’s que els vehicles que circulen darrera seu han advertit les seves

intencions.

3. Senyalitzar la nostra posició.

4. No baixar del vehicle fins que estigui totalment aturat.

5. Baixar per la zona protegida

Estacionament estàndard: Cossos de seguretat i bombers ja es troben a la zona

• Via de doble sentit de circulació

• Camió de bombers formant angle de 30º respecte l'eix de la via, a 5-10 m per darrera sinistre. L'ambulància es col·loca uns 25 m per davant de l'accident; si n'hi ha més d'una, a una distància mínima de 5-10 m entre elles.

• Els vehicles de la policia es situen abans i després de l'accident per regular el trànsit.

• Vies de sentit únic

• L'única diferència amb el cas anterior és que no cal senyalitzar abans de

l'accident ni mantenir els 25 m amb el sinistre.

FORMES D’ESTACIONAR: VIA DOBLE SENTIT

FORMES D’ESTACIONAR: VIA UN SENTIT

Estacionament si som els primers en arribar:

•Senyalitzar abans d'aturar-nos (llums)

•Establir visualment la zona de perill

•Utilitzar l'ambulància com a barrera: mínim 25m del sinistre.

•Col·locar l'ambulància formant 30º amb el portó lateral orientat cap a la

víctima. Zona assegurada.

•Connectar tots els dispositius lluminosos

•Reclamar presència policial.

•Col·locar

triangles d’averia a 50 metres de la unitat.

3. Protecció de la zona. ACCIDENTS DE TRÀNSIT

Estacionament amb poca o nul·la visibilitat: corbes, canvis

de rasant, boira, fum...

•Condicions meteorològiques adverses: augmentar en 25m més la

distància de seguretat.

•Situacions en les que les condicions de visibilitat són escasses, cal

col·locar l'ambulància a l'inici de canvis de rasant, corbes, túnels,

respectant sempre les distàncies de seguretat.

•Vigilar canvis d’espessor i de direcció de fum i boira.

RESUM senyalització de l'ambulància:

• En vies de doble sentit senyalitzem amb triangles a un mínim de 50m en ambdós sentits.

• En vies d'un sol sentit a 50m via lenta i visible a 100 si és via ràpida.

• En condicions meteorològiques adverses augmentem en 25m (mínim).

• Per la nit o amb escassa visibilitat podem utilitzar llums del vehicle. El personal haurà de dur llums de recerca i frontals.

A2. Protecció de la zona. Situacions especials: HELICÒPTERS

Senyalització d’ajuda en rescat de muntanya: SÍ

Senyalització dajuda en rescat de muntanya: NO

Actuacions amb helicòpters.

Li cal zona d’aterratge segura:

• Cal un espai d’entre 25 i 30 metres de diàmetre sense obstacles.

• Avisar de cables d’alta tensió o d’altres.

• Corrents d’aire (mocador o similar a la mà per indicar força i direcció del vent) .

• Abans de l’aterratge: comprovar que a la zona no hi ha objectes que puguin sortir volant quan aterri (bosses de plàstic, llaunes...). Lligar bé llençols, gorres, etc.

Aproximació a l’helicòpter

• Seguir SEMPRE indicacions del pilot: ens situem a la part frontal i ens apropem quan ell ho indiqui.

• MAI ens aproximarem per la part del rotor de cua.

• Les hèlices mouen l’aire del terra cap a dalt, per tant cal recollir objectes susceptibles d’enlairar-se i lligar tot allò que pogués sortir volant (llençols, gorres, jaquetes...)

• Precaució amb la pols, neu, etc... Us d’ulleres de protecció.

• No portar objectes verticalment.

• En un vessant inclinat MAI apropar-se des del nivell més elevat, SEMPRE per l’inferior.

•No tocar cap zona del parabrisa o carcassa de l’helicòpter, ja que poden estar calents.

•No fumar.

Les substàncies perilloses són aquelles que, segons la ONU, poden produir, foc, fums, vapors, gasos que poden afectar a la salut de les persones, al medi ambient o causar danys materials.

Les mercaderies perilloses - MMPP- és la forma d’anomenar a les substàncies perilloses durant el seu transport.

A2. Protecció de la zona. Situacions especials: MMPP

Seguretat en accidents amb MMPP:

• Cal incrementar la distància de seguretat i no apropar-s'hi fins autorització de bombers.

• Comprobarem existència d’incendi, fugues o risc de qualsevol d’ells des de zona segura.

• Si hi ha gasos tòxics o inflamables ens mantenim a favor del vent, tanquem ventilació de l'ambulància perquè no entri aire exterior.

• Cal protegir-se amb traje de protecció química i amb equips de respiració autònoma.

• Cal tenir en compte que en molts accidents moltes substàncies que, tot i no ser gasoses, produeixen gasos de manera que caldrà tenir el mateix tipus de protecció.

Camió sinistrat a la Palma de Cervelló

• Vessament de líquid d’una cisterna: distància de 100m.

• Vessament de gas: distància de 300m

• Incendi cisterna amb productes químics: 600m.

• Risc d'explosió d'un dipòsit: 1000m. La zona de major seguretat per a una explosió és estar parapetat darrera d'un edifici

“si no veus l'explosió, l'explosió no et veurà a tu”

Un cop establerta una zona de seguretat, es buscaran els panells taronja i la placa d’etiquetes de perill per identificar el producte.

El transport de MMPP segueixen les directrius marcades per

l’ADR, Acord Europeu sobre el transport de mercaderies

perilloses.

Nº d’identificació de perill (2 o 3 xifres)

Nº d’identificació de la matèria (número ONU) (4 xifres)

Eels panells taronja és un rectangle que es troba a la part davantera i posterior del camió. Està dividt en dues parts.

Número identificació del perill.

Indica la classe de mercaderia. Les mercaderies estàn agrupades en 9 tipus de matèria.

Número ONU, identificador de la matèria

És un número únic per a cada matèria i l’identifica.

Quan el perill d’una matèria pot estar indicat adequadament mitjançant una sola xifra, aquesta es complementa amb un 0. Quan les dues primers xifres siguin les mateixes, intensificació del perill principal. 33 = Líquid molt inflamable (Gasolina, alcohol,...) 66 = Matèria molt tòxica (Cianurs inorgànics, àcido arsènico) 88 = Matèria molt corrosiva (àcid sulfúric, NaOH) Quan el número d'identificació de perill va precedit de la lletra X indica que la matèria reacciona perillosament amb l'aigua.

A2. Protecció de la zona. Panells taronges – Nº Identificació perill

Les següents combinacions tenen un significat especial: 22 = Gas refrigerat (Neò líquid refrigerat, nitrògen, CO2) X323 = Matèria líquida inflamable que reacciona

perillosament amb l'aigua amb despreniment de gasos inflamables

X 333 = Matèria líquida espontániament inflamable que reacciona

perillosament amb l'aigua X423 = Matèria sòlida inflamable 44 = Matèria sòlida inflamable que, a una temperatura

elevada, es troba fosa (Naftalina fosa) 539 = Peròxido orgànic inflamable

A2. Protecció de la zona. Panells taronges

Plaques etiquetes de perills

Quadrades i orientades sobre el seu vértex inferior. Es troben en els laterals i/o part posterior del camió. Es divideixen en 9 classes o grup:

erill S

• Imp

A2. Protecció de la zona. Etiquetes de perill

A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC ELÈCTRIC

La presència elèctrica incontrolada pot tenir diverses procedència: un cable de mitja o alta tensió una torre elèctrica caiguda, un incendi en un transformador...

Advertir a CECOR per tal que tallin subministrament elèctric.

delimitar i abalisar la zona

tallar trànsit

En el cas d'accident amb postes elèctrics, haurem de mantenir una distància de seguretat que sigui igual al rectangle enmarcat per:

• Una base que sigui l'espai entre 5 postes, una amplada igual a l'espai entre 2 postes i com a centre el poste afectat.

Cal observar els cables. Mai ens situarem a sota ni tampoc en l'àrea en que quedaríem exposats si es produís la secció del cable. Motiu: balanceig.

En el cas que trobem gent conscient a l'interior dels vehicles els indicarem que no surtin del vehicle ja que es troben aïllats de la corrent gràcies als neumàtics.

Annexe

A2. Protecció de la zona. Accidents ferroviaris

Aquests accidents tenen les seves pròpies particularitats:

El desplegament de medis i de personal es realitzarà sempre

acompanyats pel personal del metro.

No es pot caminar entre vies d'anada i tornada. Risc

electricitat i circulació trens.

Buscar sistemes de comunicació alternatius als habituals (el

personal del metro en tenen).

“El TES sempre ha de seguir les indicacions de CeCor i les del personal especialitzat en el salvament”

A2. Protecció de la zona. INCIDENTS NBQ

ETAPES D’ACTUACIÓ:

1. ZONIFICACIÓ DE L'ÀREA

2. IDENTIFICACIÓ DE L'AGENT TÒXIC

3. RESCAT DE LES PERSONES AFECTADES

4. DESCONTAMINACIÓ

5. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA I TRASLLAT DE VÍCTIMES

6. CONTROL DEL SINISTRE

7. RECOLLIDA I TRACTAMENT DELS RESIDUS I CONTROL DE L'ENTORN

La sectorització la realitzarem creant una zona de seguritat que la dividirem en tres zones:

• Àrea de Salvament o zona calenta: és el lloc on es troben les víctimes

• Àrea de Socors o zona tèbia: és a continuació del límit extern de la zona de salvament i espai de transició entre la zona afectada i el perímetre immediat segur

• Àrea de Base o zona freda: és la zona límit amb la zona de socorro o zona tèbia. Aquí és on realitzarem la ubicació de les unitats mòbils dels serveis d’ emergència. És la considerada zona segura.

A2. Protecció de la zona. ESCENARIS AMB RISC D'INCENDI

Països anglosaxons com EEUU i Austràlia tenim:

Fusta, paper, plàstics, matolls, teles, teixits…

HIDROCARBURS I GASOS INFLAMABLES: Derivats del petroli (naftes, gas-oil, olis), disolvents polars (alcohol)

EQUIPS I INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

SODI, TITANI, MAGNESI…

Incendis de greixo animals i vegetals, comuns a cuïnes, restaurants, graellades…

Extintor de pols

Etiqueta amb dades de l’equip, fabricant i normes. Indica el tipus de foc pel qual és efectiu.

Extintor de CO2

Existeixen molts tipus d'extintors, el d‘ús més habitual són els de pols polivalent, anomenat ABC. Pot utilitzar-se en qualsevol foc (classe A / B / C), excepte en incendis amb metalls combustibles.

És important tenir en compte que en els focs de gasos, metalls especials i en els que hagi electricitat implicada no s'ha d'utilitzar mai aigua, ja que es poden produir reaccions perilloses.

Existeixen molts tipus d'extintors, el d‘ús més habitual són els de pols polivalent, anomenat ABC. Pot utilitzar-se en qualsevol foc (classe A / B / C), excepte en incendis amb metalls combustibles.

És important tenir en compte que en els focs de gasos, metalls especials i en els que hagi electricitat implicada no s'ha d'utilitzar mai aigua, ja que es poden produir reaccions perilloses.

Boques d’incendi

Contenidors de sorra

A2. Protecció de la zona. Incendi del vehicle

Precaucions:

Pols: redueixen la visibilitat i donen sensació d’ofec,

poden produir pànic.

CO2 en llocs tancats pot produir asfíxia; Pot

congelar

les mans de l’operari.

• Incendi d'un vehicle no explosiona; si

sentim petites explosions explosió dels

neumàtics.

• L’asunció de riscos Bombers avaluaran

les possibilitats d'una assistència amb risc controlat.

•La distància de seguretat i l'estacionament del vehicle s'incrementa de forma proporcional a la magnitud del sinistre. L’estacionament del vehicle serà com a mínim a una distància de 60m.

A3. Protecció de la zona. Incendi del vehicle

3. Protecció de la zona. Risc d’incendi del vehicle – Normes grals. actuació

A2. Protecció de la zona. Incendi en edificis – Normes grals. actuació

No entrar si no és per supervisió del cos de Bombers, encara que el foc s’hagi extingit!

Factors intervenen en l’incendi: •

Alçada (finestres, escales, grues…) •

Estructura edifici (ensorrament, runes) •

Diversitat materials (gasos, dissolvents…) •

Comportament foc (reaccions sorprenents per personal no professional)

•Fum (incendi tancat – intoxicació, disminució visibilitat i d’orientació)

A3. Protecció de la zona. Incendi en edificis

Primeres actuacions serveis d’extinció:

•Tallar subministre electricitat i gas

•Advertir veïns reclusió vivenda amb portes tancades i fent-se visibles.

•Tasques d’extinció i rescat simultàniament.

•Ventilar l’edifici i atacar el focus de l’incendi amb aigua pulveritzada i

extintors a l’hora que s’evacuen persones sovint amb vehicles

d’alçada

A3. AUTOPROTECCIÓ

• Autoprotecció són les mesures per disminuir riscos.

• Es pot definir risc com la contingència o proximitat d’un dany.

• Per protegir-se cal:

-Identificar riscos

-Conèixer i aplicar mesures protecció

Utilització i manteniment dels EPI:

• Seguir consells del fabricant

• Cal netejar-lo i desinfectar-lo

• El TES està obligat a tenir-ne cura

•Col·locar sempre al seu lloc

•Informar davant qualsevol alteració.

A3. AUTOPROTECCIÓ

A3. autoprotecció RISC BIOLÒGIC

• Probabilitat de contagiar-se per un microorganisme.

• Les més comuns són:

Hepatitis B •

Hepatitis C •

VIH-sida •

Tuberculosi

2. autoprotecció RISC BIOLÒGIC

Les vies de contagi són:

• Via respiratòria o aèria (saliva ): destaquen la

grip estacional, grip A, tuberculosi, algunes meningitis (entre elles les bacterianes).

• Via digestiva (vòmits, femta)

• Via sanguínia (tallades, punxades...)

A3. autoprotecció RISC BIOLÒGIC – Precaucions Universals

Conjunt de protocols dissenyats a protegir al personal sanitari i als pacients d’infeccions. Els de més interés pel TES són: •- Utilització de guants per atendre una víctima i canvi per a cada una d’elles i quan es consideri oportú. •- Ús de mascareta quan hi hagi sospita contagi via aèria. Si cal protegir els ulls. •- Cobrir ferides o talls amb apòsits impermeables per evitar l’exposició. •- Especial precaució amb els objectes punxants i tallants. •- Recollir tot el material potencialment contaminat de l’escenari.

A3. Autoprotecció RISC BIOLÒGIC

La profilaxi del personal sanitari són les mesures de protecció front les malalties.

• L'exposició a un agent infecciós és el contacte

involuntari amb fluids contaminats per inoculació percutània, inhalació o contacte amb

ferida o mucoses durant l'activitat laboral.

. Hi ha dos tipus de profilaxi:

• Profilaxi preexposició: vacunació. Entre les vacunes recomanades pel personal sanitari es troben la de la hepatitis B i la de la grip.

• Profilaxi postexposició: immediatament després de l'accident causant de l'exposició.

En accidents percutanis:

• Retirar objecte amb el que s'ha produït lesió

• Netejar la ferida amb aigua corrent, permetent

deixar fluir la sang entre 2-3´. Si cal, induir el sagnat.

• Desinfectar amb clorhexidina.

• Cobrir la ferida amb apòsit impermeable.

Esquitxades de sang o fluids sobre la pell:

• Enretirar roba contaminada

• Netejar la zona afectada amb aigua i sabó.

Esquitxades de sang sobre mucoses o ferides:

• Netejar immediatament la zona amb aigua abundant.

“En tots els casos cal anar el més aviat possible al Servei de Salut Laboral en finalitzar el trasllat de la víctima

per realitzar un seguiment i valorar necessitat de quimioprofilaxi”

A3. autoprotecció RISCOS QUÍMICS

En l'àmbit laboral del TES l'exposició a agents químics es pot produir:

• En l'escenari d'un accident amb mercaderies perilloses

• Durant la manipulació de substàncies químiques utilitzades per la neteja i desinfecció de l'ambulància

• En el manteniment mecànic del vehicle

• En l'acumulació de gasos perillosos (CO) en treballar amb l'ambulància en marxa a lloc tancat. Símptomes d'intoxicació per CO: mal de cap, marejos, debilitat, nàusees, vòmits i confusió.

Vies d’afectació: inhalatòria, digestiva i cutània.

A3. autoprotecció RISCOS QUÍMICS

Pictogrames identificatius de riscos químics (antics)

Corrosiu: producte que, per contacte, pot produir acció destructiva en els teixits dels éssersvius.Exemples: hidròxid de sodi, nitrat de plata, amoníac, els dessembussadors...En manipular substàncies corrosives no s'han d'inhalar els vapors i s'han de prendre mesuresper protegir els ulls, la pell i el vestit.

Explosiu: producte que explota per acció

d'una flama.

Exemples: nitroglicerina, àcid pícric, TNT...

Els productes explosius s'han de manipular

lluny de flames, espurnes i fonts de calor. Cal

evitar també els cops i fregaments

Inflamable: substància que crema fàcilment per

acció d'una espurna.

Exemples: l'alcohol, la gasolina...

Tipus: F / F+

Els productes inflamables s'han d'emmagatzemar

separats de les substàncies comburents i manipular-

los allunyats de les flames, les espurnes i les fonts de

calor.

Comburent: substància que, en contacte amb productes

inflamables, produeix una reacció amb emissió de calor.

Exemples: nitrat de sodi, permanganat de potassi

Els productes comburents s'han d'emmagatzemar

separats dels combustibles, tant dels inflamables (F)

com dels molt inflamables (F+). I s'han de manipular

lluny de flames, espurnes i fonts de calor.

Tòxic: producte que per inhalació o penetració cutània pot produir trastorns físics greus, agutso crònics i causar fins i tot la mort.Exemples: nitrat de plom (II)

S'ha de tenir molta cura en evitar la ingestió, inhalació i el contacte amb la pell de lessubstàncies tòxiques.

Tipus: T / T+

Nociu: substància que per inhalació, ingestió o penetració cutània pot produir trastorns físicsde gravetat limitada.Exemples: el líquid per al revelat fotogràfic, iode, els insecticides, els productes antiarnes...

En manipular substàncies nocives s'ha d'evitar amb cura la ingestió, la inhalació i el contacteamb la pell.

Irritant : substància no corrosiva que per contacte prolongat amb la pell i les mucoses potproduir una inflamació.Exemples: òxid de calci (cal viva), propanona (acetona), solució d'amoníac, els productescontra la calç, el llexiu, el sabó de rentar plats...

Les substàncies irritants s'han de manipular amb cura evitant el contacte amb els ulls i la pell.No s'han d'inhalar els vapors. En cas d'accident, s'ha de rentar la zona afectada amb aiguaabundant.

Perillós per al medi ambient : producte que presenta un perill immediat o futur per a un omés dels components del medi ambient,siguin o no perillosos per a l'home. Exemples: el mercuri, la naftalina, el petroli, els CFC.

Els productes perillosos per al medi ambient, els residus dels productes químics i els seusrecipients s'han d'eliminar a través d'un centre de recollida de residus perillosos i especials.

Documents Annexes:

Pictogrames + Frases RS

Reglamentació GHS (CLP) entrada en vigor

Entrada en vigor en 20 de gener de 2009

Per a mescles o preparats, aquest període de

transició s’allargarà fins a l’1 de juny del 2015,

moment en el qual, l’actual sistema de classificació i

etiquetat de la UE deixarà d’existir.

Per a substàncies individuals existeix un període

de transició, en el qual conviuran tots dos sistemes

de classificació fins a l’1 de desembre del 2010.

Gener 2009

1 desembre 2010

1 juny 2015

Perillós Atenció / perill

Corrosió / irritació

Efecte

sensibilitzant

Toxicitat sistèmica /

Carcinogen / mutagen /

tòxic per a la reproducció

Efectes sobre el medi ambient

Inflamable Comburent

Explosiu

Gas a pressió

Què signifiquen els pictogrames de la GHS?

A3. auprotecció RISC QUÍMIC

Normes de seguretat:

• Llegir instruccions d'us, precaucions i conservació.

• Treballar a llocs ben ventilats

• Utilitzar roba de treball adient i elements de protecció: guants, mascaretes...

A3. auprotecció RISC QUÍMIC

Etiquetatge d’un producte químic:

• Nombre de substància o preparat

• Informació del fabricant

• Pictogrames del riscos

• Riscos específics de manipulació: frases H/R

• Consells de prudència: frases P/S

autocorrecció

A3. autoprotecció RISC FÍSIC

El risc físic és la probabilitat de lesionar-se o patir patologia per l'acció d'agents físic (càrrega física, soroll, il·luminació, temperatura, radiacions, vibració...)

• Pot ser pel propi vehicle o per l'escenari de l'incident.

• Cal prendre mesures preventives

A3. autoprotecció RISC FÍSIC

Els riscos físics en la intervenció sanitària:

• Mobilització víctimes

• Riscos dels desplaçaments

• Risc d'electrocució

• Risc de cremades

• Risc de traumatismes:

Caigudes

•Talls, punxades i ferides

•Projeccions de fragments, partícules o espurnes.

A3. autoprotecció MATERIAL DE SEGURETAT

Destaquen:

•Els equips de protecció individual (EPI), destinats a protegir el cos del personal emergent.

•Materials de senyalització i abalisament. Seguretat entorn.

• S'entèn per EPI qualsevol equip, complement o accesori destinat a protegir a una persona

d'un o diversos riscos durant la seva activitat laboral.

• Els principals elements són: uniforme, calçat,

protectors de la via aèria, protectors oculars, guants i casc.

UNIFORME I CALÇAT

Ha de ser visible, amb bandes reflectants.

• Material resistent per protegir front talls i fregaments, amb genolleres i colzeres.

• Còmode

• Amb jaqueta impermeable per protegir de fred i pluja.

El calçat ha de quedar ben fixat al peu, amb sola de cautxú amb estries antilliscant, amb reforç a la punta.

PROTECTORS DE VIA AÈRIA:

• Mascaretes quirúrgiques: per evitar transmissió d'agents infecciosos.

• Mascaretes protectores autofiltrants (FFP): filtren l'aire. Són efectives per gasos, vapors, pols i aerosols. S'utilitzen quan:

•- casos sospitosos d'infecció per transmissió oral

•- en realitzar operacions que generen aerosols

•- preveiem esquitxos de sang

•- condicions ambientals amb pols, vapors, gas...

FFP1:Per a partícules de baixa toxicitat en baixes concentracions. Indicades per treballs a

l’aire lliure.

FFP2: Per sòlids o líquids de mitjana toxicitat. Pols de metalls no ferrosos, fums metàl·lics de

soldadura i gasos de materials com plom, alumini o manganès.

FFP3: Per partícules sòlides i líquides de mitjana i alta toxicitat

Mascaretes A3. autoprotecció MATERIAL DE SEGURETAT

MASCARETES

PROTECTORS OCULARS

• Ulleres protectores, mascaretes amb pantalla o pantalles protectores.

GUANTS DE PROTECCIÓ

• Rebutjables de protecció biològica.

• Per protecció química

• Guants antitall

CASC PROTECTOR

• En rescats amb risc d'ensorrament

• Caiguda de material

GUANTS VINIL

CASC PROTECTOR I ULLERES

CALÇAT SEGURETAT

EPI: equip de

protecció

individual del

transport sanitari

UNIFORME

MASCARETA

Evacuación y traslado

Documents

Transcript of Evacuación y traslado

PLAN DE SEGURIDAD Y EVACUACIÓN

EMERGENCIA Y EVACUACIÓN

Plan de Emergencia y Evacuación

EVACUACIÓN Y TRASLADO DE PACIENTES...11.2 Criterios de evaluación - Se valora el uso de las señales acústicas según el estado de salud del paciente y las condiciones de la vía.

PLAN DE EMERGENCIAS Y EVACUACIÓN

VÍA DE EVACUACIÓN. DEFINICIONES MARCO LEGAL DE LOS PLANES DE EMERGENCIA Y EVACUACIÓN.

21capitulo evacuación y transporte

GUÍA PARA LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES EN ... de... · Fichas de enfermedades y parásitos más comunes . ... rescate, la evacuación médica o el traslado de restos mortales.

Emergencia y Evacuación

SEÑALES DE EVACUACIÓN - ::: TECHNOFIRE EIRL ::: · PDF fileSEÑALES DE EVACUACIÓN SEÑALES DE EVACUACIÓN TECHNO FIRE les propone un surtido de señales y pictogramas de evacuación

Rutas de Evacuación y Señalización

Presentación sismo y evacuación b120

EMERGENCIAS Y EVACUACIÓN.

Plan de emergencias y evacuación

PLAN DE EMERGENCIA Y EVACUACIÓN

2017 normas y mapas evacuación

Guía de emergencia y evacuación

Plan de Autoprotección Equipo de Evacuación (EE) Implantación Equipo de Evacuación (EE) Emergencia, evacuación y extintores Implantación Equipo de Evacuación.

Evacuación Busqueda y Rescate

Seguridad de emergencia por incendio y evacuación · por incendio y evacuación ... (Seguridad en caso de incendio) ... señalización de evacuación. QUE HACER 2. Escuchar atentamente