Filosofia PolíticaTema 5

jesús gómez febrer 2011

Índex

1.Objectius d’ aquest tema

2.La filosofia política 3.Teories polítiques 4.Utopies 5.Distòpies 6.La democràcia

Leviathan, un monstre marí.És el símbol de l’ Estat o poder polític.

1.Objectius d’ aquest tema

Veure conceptes fonamentals de la teoria política :

-sistema polític -democràcia -democràcia parlamentària -divisió de poders -ideologia - ...

2.La filosofia política = La reflexió sobre aquells temes

relacionats amb la vida col·lectiva : -les formes d’ organització de la

societat -els mecanismes que fan possible la

vida col·lectiva : les lleis, la justícia, els drets...

2.1 Breu història de la reflexió política

A) Les primeres reflexions

Els pensadors grecs : Els sofistes, Plató i

AristòtilPericles. Un dels inventors de la democràcia.

Temes que els preocupen :

-Sistemes polítics -Lleis -Què és la justícia -Què és natural i què

és convencional?

B) Època moderna

 S. XVI-XVIII

B.1 ) El Renaixement (s. XVI)

Època de grans canvis socials

Moltes propostes polítiques.

Cal destacar : - Separació Esglèsia-

Estat -Inici idees dignitat i

llibertat personal.

B.2 )Els pensadors contractualistes dels segles XVII i XVIII

Alguns pensadors defensen que els individus han de “pactar” ( donat que són lliures ) i organitzar la societat.

Thomas Hobbes

C) Època contemporània

C.1)Molts pensadors polítics

Exemple : - s XIX:John Stuart

Mill i Karl Marx

J. S. Mill K. Marx

John Stuart Mill

Karl Marx

C.2)Expansió de les ideologies de la nostra època:

-a) liberalisme -b) ideologies

col.lectivistes : comunisme i nazisme. -c) anarquisme Bakunin, un dels

ideòlegs de l’ anarquisme

C.3)Generalització de la democràciaUn dels grans canvis al llarg del s XX

La Índia és el pais democràtic amb major nombre d’ habitants.

3. Teories polítique

s

3.1 Què és una teoria política?

 És una proposta d’ organització de la societat

Hi ha una gran diversitat i quantitat de teories polítiques

Algunes han estat molt influents positiva o negativament.

Per a molts el comunisme ha estat una proposta política molt negativa, tal com es vol mostrar en aquest dibuix : l’ ideologia comunista i socialista provocant el desastre social i econòmic.

Les teories polítiques Sempre es basen en una

manera d’entendre la naturalesa humana

Per exemple : si pensem que els humans som “dolents” per naturalesa, proposarem un sistema autoritari.

Segons Hobbes som “dolents” per naturalesa. Proposarà , doncs, un govern

autoritari.

3.2 La teoria política d’ Aristòtil

 

Grècia s IV aC. Mestre d’ Alexandre el Gran. El primer gran pensador defensor

de la democràcia. Obra “Política”.

Aristòtil va ser tutor d’ Alexandre el Gran, extraordinari dirigent militar i polític

El seu pensament d’ Aristòtil es resumeix a la frase:

“l’ home és un animal polític”

Què vol dir?

1) Som l’ únic animal capaç de viure col·lectivament i dotar-se de normes comuns.

Altres animals viuen agrupats i segueixen normes, però aquestes són biològiques , no decidides per ells.

2) No som “autosuficients” : necessitem més que cap altre animal als demés per a poder realitzar les nostres capacitats.

3) Som l’ únic animal amb llenguatge.

Segons Aristòtil els animals no tenen realment un llenguatge. Es comuniquen necessitats elementals però no parlen.

El llenguatge humà permet expressar idees.

Segons Aristòtil la democràcia és el millor sistema polític perquè

1)Es basa en els ciutadans Ser un ciutadà = tenir drets = no ser un súbdit

2)És més eficaç a l’ hora de resoldre els problemes.

Perquè la democràcia permet tenir en compte l’ opinió de tots

3)Garanteix la justícia. I per tant el respecte als interessos personals.

Aristòtil afirma que la democràcia és el sistema més eficaç a l’ hora de resoldre els problemes. És una idea que compartim.

3.3 Les teories del pacte social

També són anomenades teories contractualistes

Segles XVII i XVIII Tomas Hobbes,

John Locke i Jean Jaques Rousseau.

Hobbes

LockeRousseau

Els tres pensadors segueixen un esquema semblant

1) Mateix objectiu: proposen un model de societat on

la gent tingui una vida agradable.

2) Hipòtesi :

Parteixen d’ una hipòtesi : la de l’ estat natural dels éssers

humans. L’ estat natural són les

característiques reals del humans, allò que seriem si la societat no ens hagués “socialitzat”.

3) Proposta

L’ idea de les característiques naturals els serveix per a fer la seva proposta de model de societat

Per exemple: Si per naturalesa la gent és dolenta cal una

autoritat forta que vigili. Si homes i dones som bons per naturalesa

caldrà un govern tolerant.

3.3.1 Thomas Hobbes Britànic. 1588-1679 És el primer

contractualista Objectiu és proposar un

tipus de societat on la gent pugui sobreviure i viure bé.

Obra : Leviathan.

Portada del llibre Leviathan, de Thomas Hobbes.

Com som realment?

1) Egoistes: Sempre volem el nostre

propi benefici. Amor propi : ens estimem

a nosaltres mateixos.

2) Volem ser lliures. Sense llibertat no podem aconseguir el que volem.

3) Som perillosos “L’ home és un llop per als altres

homes” Tots volem el millor. Som rivals.

Som enemics. Si no ens controléssim toparíem

constantment. Es donaria una lluita de tots contra

tots: l’ única llei seria la llei del més fort.

4) Intel·ligents

Entenem que si donem via lliure als nostres desigs tots acabaríem morint i que ens cal pactar.

Pacte entre els individus

L’ única forma de sobreviure és “pactar”

Què pactem?

-Tots renunciem a ser lliures -Tots ens sotmetem a una persona

o grup de persones És a dir : a un poder polític

El poder polític :

- és l’ Estat -el tindrà un rei -el rei tindrà poder absolut -la funció del poder polític

és garantir la convivència i el benestar

3.3.2 John Locke

Gran Bretanya 1632-1704 Molta importància en la

Història de la Filosofia. Obra més important :

“Dos Tractats sobre el Govern” El va publicar després de la revolució de 1688 que posà fi a la monarquia absoluta i establí la monarquia parlamentària

“Carta sobre la Tolerància” defensant la llibertat religiosa.

1) Teoria política de J. Locke

Pren com a base l’ estat natural de l´ésser humà (les característiques reals).

Són:

1) Llibertat (= independència)

2) Igualtat : per naturalesa som iguals en voler el millor.

3) Raonables (= sensatesa)

4) Ens agrada la propietat privada

2) Podríem ser feliços Tots volem ser feliços La naturalesa ens ha donat la

possibilitat de ser-ho Per què hi ha tants problemes que

ens allunyen de la felicitat?

Resposta : hi ha individus que sobrepassen els seus límits i danyen als demés.

La convivència pateix moltes dificultats.

3) Conviure ens és inevitable Com organitzar-nos per a poder

viure el millor possible? Cal garantir les nostres

aspiracions naturals: llibertat, igualtat, propietats.

Recurs: cal ACORDAR ENTRE TOTS.

4) El pacte o contracte

Decidim “conviure”

Renunciem a una part de la nostra llibertat (per exemple a l’ ús particular de la violència o a no respectar la propietat dels altres)

Decidim reconèixer una autoritat que ens mani a tots : és el que anomenem poder polític o Estat.

Però hi ha coses a les que no podem renunciar : els DRETS INALIENABLES.

5) Els drets inalienables Inalienables = irrenunciables Quins són? Drets essencials com ... Entre ells : el dret de revolta Per què conservar els drets

essencials? Per A mantenir la nostra Individualitat (= dignitat, capacitat de decidir)

Poder expressar les nostres idees és un dels drets fonamentals

Un altre dret essencial: el poder associar-nos per a la defensa dels nostres interesos.

Dret a tenir creences religioses i a triar entre elles.

Aquell que mani no ha de tenir un poder absolut El poder mal utilitzat pot

provocar conseqüències terribles :

Totalitarismes, Injustícies, corrupcions, favoritismes, ...

Com l’ individu es pot sortir menys perjudicat davant el poder?

Amb la DIVISIÓ DEL PODER. Legislatiu Executiu Judicial

7.El sistema polític Quin sistema polític proposa Locke? Democràcia parlamentària. Aspecte destacable : No confesionalitat del poder polític = Neutralitat en relació a la religió.

3.3.3 Rousseau

Suïssa 1712 / França 1778. Il·lustració Obres : “El contracte social” “Sobre l’ origen de la desigualtat entre els homes”

Altres

1) Quines són les nostres característiques naturals? Som egoistes Però també tenim capacitat de’ empatia - Aquesta capacitat ens fa ser bondadosos -Per això Rousseau afirma que per naturalesa l’

ésser humà és bo i defensa la idea del “bon salvatge”

Ens estimem ser lliures Preferim la vida individual o en grups molt

reduits

Som iguals La propietat privada no és

natural Suficient per a ser feliços

2) Viure en societat ha estat sempre negatiu per l’ individu

Hem perdut les nostres qualitats naturals :

- La bondat natural - No som lliures - No som iguals

  

3) Quina ha estat la causa del canvi? La propietat privada Voler tenir propietats

genera - tot tipus de sentiments

negatius - desigualtats : rics i

pobres, classes socials. - conflictivitat

Llegim aquestes paraules de Rousseau

El primer, a qui, després d'haver-se apropiat d’un terreny, se li va acudir dir “això és meu” i va trobar persones tan ximples que s’ ho van creure, va ser el vertader fundador de la societat actual.

Quants crims, guerres, assassinats, quantes misèries i horrors hagués estalviat al gènere humà aquell que, arrencant les tanques hagués dit als seus semblants: «Guardeu-vos d'escoltar a aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits són de tots i que la terra no és de ningú”.

1) Busqueu una frase equivalent a “arrencant les tanques”.

2) Significat de l’ expressió “els fruits són de tots...la terra no és de ningú”.

3) Quina ideologia s’ inspirarà en Rousseau?

4) La proposta política de Rousseau

Cal “reorganitzar” la societat per a poder recuperar allò que hem

perdut : llibertat, bondat, igualtat...

Com ho podem fer? Amb un PACTE

Però en el pacte - No podem perdre gens de

llibertat

Però : com és possible pactar amb els altres i no perdre gens de llibertat?

Rousseau proposa la fòrmula de la “voluntat general”

En què consisteix?

La fòrmula de la “voluntat general” consixteix en que al pactar

Ens identifiquem amb la voluntat col.lectiva (la meva voluntat és la de tots)

Per això mantenim la nostra llibertat.

5) Quin sistema polític resulta de la proposta de Rousseau? Una democràcia

directa : els individus no deleguen el seu vot

No una democràcia parlamentària

Gran influència: Molta presència en les

ideologies anarquistes, socialistes i comunistes.

La seva crítica ens porta a veure l’ altre aspecte d’alguns conceptes:

- Progrés : no tot és positiu - Sentiments : més

importants que la raó

4.Les utopies

1. Què és una utopia?

La paraula utopia és resultat de la combinació de dos paraules gregues :

-U = No -Topos = territori Així doncs, literalment “utopia”

significa “Territori inexistent”. (Paraules que utilitzem relacionades: toponímia, topografia,

topologia...)

Ampliant el significat direm que : Una utopia és la proposta d’ una societat tan

ideal que és impossible que sigui real. És ideal o perfecta perquè en ella no es donarien

els problemes que sempre trobem a les nostres societats :

-violència -pobresa -opressió -guerres -delinqüència

2. El perquè de les utopies

Molt presents al llarg de la història de la humanitat .

Per què si són irrealitzables?

Perquè es presenten com l’ alternativa a una situació present que es considera negativa.

3. Dos tipus d’ utopies

Les Utopies del passat i Les utopies del futur

3.1 Utopies del passat

Fan referència a l’ existència d’èpoques ideals de la humanitat ja perdudes.

Exemples poden ser : -La imatge bíblica del

Paradís i -L’ Atlàntida

El Paradís.

La idea del paradís pot ser interpretada com el sentiment d’ una situació ideal perduda

La Atlàntida.

És un mite molt present en la cultura europea i al que fa referència Plató.

Potser Plató en els seus “Diàlegs” no fes més que relatar una veritat històrica i no una llegenda de l'antiguitat en esmentar l'existència al costat dels Pilars d'Hèrcules d'una fabulosa ciutat-l'Atlàntida, que en qüestió d '"un dia i una nit. … va desaparèixer entre les profunditats del mar ".

Un grup internacional d'investigadors, amb el suport de la National Geographic Society dels Estats Units, diu que ha trobat indicis del mite que ve fascinant des de fa 11.000 anys just sota les marismes del Parc Nacional de Doñana.

L'equip de geòlegs i arqueòlegs ha invertit dos anys de treballs amb l'ajuda de fotografies de satèl lit, radars capaços de penetrar la terra, cartografia digital i tecnologia submarina. I d'acord a les seves conclusions l'Atlàntida amb el seu peculiar disseny circular va estar situada al nord-oest de Cadis. També ha confirmat que el final d'aquesta ideal ciutat va venir en forma d'un cataclisme de la naturalesa: un terratrèmol i un brutal tsunami com el sofert la setmana passada per Japó. Passadissos sota el subsòl ABC 15.3.11

A continuació diverses representacions de la Atlàndida

B

B

C

3.2 Utopies del futur Ens parlen d’ una societat perfecta

que existirà en al futur

Alguns utòpics del futur :

Plató

Campanella, Thomas More, Francis Bacon ,

Karl Marx, comunisme, anarquisme.

Plató Campanella More

Bacon BakuninMarx

3.4 El perill de les utopies

Voler imposar utopies provoca conseqüències lamentables i dramàtiques : com a exemple ens pot servir l’ experiència de la Revolució Francesa, el nazisme i el comunisme.

L’ idealitzada Revolució Francesa va tenir expressions de violència extrema.

Un dels episodis lamentables de la Revolució Francesa va ser la decapitació d’ Olympe de Gouges, autora de la “Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana”

Una de les conseqüències del comunisme va ser el GULAG. Es calcula que en aquests camps de concentració comunistes van morir 7 milions de persones.

h

Alexander Solzhenitsyn, escriptor rus i premi Nobel.

Va ser empresonat al Gulag (8 anys) per dissentir de la política comunista i defensar la llibertat.

h

Una de les conseqüències del nazisme va ser...

k

Allibera-ment d’ un Camp

Viatge a la llibertat

4. Algunes utopies del futur

4.1 Plató i la seva utopia

Plató Grec, atenenc, del segle V aC. De família molt poderosa

econòmica i políticament En la seva obra “República”

presenta una societat perfecta

Un dels autors més influents a la nostra història.

Atenes

f

Per a aconseguir fer real aquesta societat s’ han de donar vàries condicions:

1)Classisme

-La societat ha d’ estar dividida en classes

-Tres classes : dirigents, militars i treballadors

h

Segons Plató ha d’ haver un sector de la societat que tingui la funció de la seva defensa davant els enemics

h

e

e

2) El poder l’ han de tenir persones capacitades

-Han de ser els “millors” (els més savis, els més justos...)

Els treballadors mai han d’ accedir al poder.

-Nom del sistema: aristocràcia (la paraula grega aristos, vol dir el millor)

Plató jove

3) Cal prioritzar sempre l’ interés de tots sobre l’ interès personal.

-L’ important és que el conjunt funcioni.

-Els individus no tenen valor per ells mateixos: s’han de subordinar a l’ interès general.

4)La propietat:

-El desig de la propietat és una de les causes del problemes socials i de les conductes immorals.

-Els que manin i els militars no tindran propietats privades.

-Els treballadors sí.

Cal dir que Plató va tractar a portar a terme la seva idea de societat però sempre va fracassar.

4.2 Karl Marx: la proposta del comunisme

S. XIX Alemanya “Manifest del Partit Comunista” Base del socialisme i comunisme Influència extraordinària

r

1) Allò que som: Amants de la llibertat Iguals Éssers nascuts per a realitzar-nos

com a persones Marx comparteix idees de pensadors

anteriors principalment de Rousseau.

2) Per què no podem realitzar els nostres trets naturals?

La societat ho fa impossible perquè Es basa en la l’ opressió d’ unes

persones per unes altres Aquesta opressió és basa en el poder

econòmic Fins ara la Història ha estat la història

del domini d’ unes persones sobre unes altres

Segons Marx sempre hi ha hagut dues classes o sectors socials : el dominant i el dominat

Nens miners. Marx denuncia el treball infantil. Vol que els treballadors s’aixequin contra aquesta injustícia i l’ opressió d’ unes persones per unes altres.

3) Què cal fer?

Cal una REVOLUCIÓ Els treballadors o oprimits han de

sublevar-se Han de conquerir el poder per la força I imposar noves condicions de vida El primer pas : hi haurà una dictadura:

la dictadura dels treballadors.

Marx crida a la revolució obrera. Serà violenta perquè la burgesia no vodrà cedir el poder.

4) Mesures del poder dels treballadors

Eliminació propietat privada Educació , sanitat per a tots Imposició de la igualtat : acabar

amb les classes socials.

5) Al final, el comunisme

Al final ( lluny en el temps) s’ instaurarà el comunisme.

En el comunisme tothom serà lliure : Marx deia que el comunisme és el regne de la llibertat.

6) Liberalisme o col.lectivisme? Dos importants conceptes de la filosofia

política : Liberalisme i col.lectivisme. Què defensa el liberalisme? Què defensa el col.lectivisme? És Marx liberal o col·lectivista? ...

5. Les distòpies

r

j

j

h

1) Què és una distòpia?

També s’ anomenen antiutopies Distòpia: dis vol dir anormal, dolent. Així doncs, Distòpia: vol dir lloc dolent i

per tant societat inaceptable La distòpia és una societat fictícia amb un

govern tirànic i on la gent és manipulada i es creu satisfeta però realment les condicions són inaceptables.

El primer que en parla : John Stuart Mill

John Stuart Mill.S. XIXÉs el primer en parlar de les distòpies.

2) Característiques d’ una distòpia

Totalitarisme : poder autoritari, no democràcia.

Classisme : dues classes socials molt definides i impossibilitat de movilitat social.

Conformisme : Manipulació des del govern : quasi impossible no veure les coses tal com es vol que siguin vistes.

Revolta condemnada al fracàs

j

Una de les característiques de la distòpia és el conformisme i la manipulació.

Els ciutadans són manipulats :

El poder arriba a perfeccionar els mecanismes de propaganda de tal manera que s’ aconsegueix que els ciutadans arribin a no tenir pensament propi i a no adonar-se de la vertadera realitat.

3) La literatura i les distòpies: Bradbury, Huxley, Orwell Novelistes que descriuen distòpies Huxley, “Un món feliç” ( 1932 )  Bradbury , “Farenheit 451” (1933) Orwell , “1984” (1948)  Objectiu d’ aquests autors: cridar l’ atenció del

perill del camí de la nostra societat que pot conduir a situacions semblants a les que ells descriuen.

 

Huxley

Huxley,”Un Món Feliç”

Predeterminació del futur dels nens amb tecnologia genètica.

Vàries classes de persones, entre elles la dels futurs dirigents.

Els bombers es dediquen a la crema de llibres.

No està permès tenir llibres.

El llibre representa la llibertat del pensament.

Bradbury avisava del perill de que els Governs no respectin la llibertat dels individus.

George Orwell, “1984”

Orwell descriu la situació terrible en que podem arribar a trobar-nos com a individus que som, totalment indefensos davant el poder.El Gran Germà t’ està observant. Aquí veiem la imatge de Hitler, però ell denunciava el perill de tot totalitarisme, també el comunista.

4) El cinema i les distòpies

És un tema molt present al cinema. Veiem alguns exemples.

La Naranja Mecánica (1971)

Blade Runner

(1982)

I , Robot (2004)

6. La democràcia

6.1 La paraula “democràcia”

Significat de la paraula Democràcia : d’ origen grec (demos, cràcia) que vol dir “govern del poble”.

6.2 Definició Anomenem

democràcia a un sistema polític o forma d’ organitzar la societat en la qual el poder polític deriva de la voluntat dels ciutadans. Els ciutadans donen el poder i el controlen.

6.3 Breu història 1) La democràcia grega

Els grecs, a Atenes, descobreixen i implanten aquest sistema polític al s. VI aC

Destaquen dos noms: Clístenes i Pericles.

Clístenes introdueix el concepte clau de la democràcia, el concepte d'isonomia : tots som iguals davant la llei.

Clístenes impulsa la democràcia

Pericles a Atenes

Característiques de la democràcia grega :

- Democràcia directa : tots els ciutadans intervenen en la

presa de decisions. - Isonomia : la mateixa llei per a tots.

- Isegoria (iso + àgora) : igualtat en el dret a parlar en l'espai públic o

àgora - Isoteleia : igualtat a l'hora de pagar impostos - Isocratia : igualtat en l'accés a càrrecs públics.

Els atenesos opten per l’ igualtat, però es tractava d'una igualtat només entre els que eren ciutadans de la polis.

Aquests sí que comptaven i tenien drets; però dins d'aquesta categoria no hi figuraven les dones, ni els estrangers, ni els esclaus.

Tots aquests estaven mancats dels drets que compartien els ciutadans.

Ciutadans i no ciutadans

L’ experiència democràtica d’ Atenes va acabar quan els romans van conquerir

Atenes.

2) La democràcia actual

Avui considerem que la democràcia és la manera més justa i eficaç d’ organitzar la societat,

però fins al XVIII no apareix el primer estat realment democràtic: els EEUU.

Es diu que l’ esdeveniment més important del segle XX va ser el de la generalització de la democràcia.

6.4 La democràcia com un ideal i la democràcia com una realitat.

1) Democràcia com un ideal

-Els principis dels sistema democràtic són indiscutiblement positius :

Drets individuals, igualtat, justícia... -Però no existeix cap país on la

democràcia sigui perfecta, és a dir, que realment porti a terme totalment allò que proclama.

-Així la paraula democràcia fa referència a un ideal que ens agradaria que es realitzés.

-Podem dir que la democràcia entesa com un ideal és una ...

2) Democràcia com realitat

-És el que podem comprovar -Alguns trets es compleixen : ... -D’ altres no : - ... - ...

Aquesta acudit compara la democràcia ideal amb la democràcia com a realitat. En teoria els ciutadans tenim la darrera paraula però en realitat els polítics...

Ens els països democràtics es defensa el dret de tots a tenir un treball però tots veiem la realitat.

Els països democràtics parlen del dret de tots a una vida digna, però la vida real ens mostra que ...

Els països democràtics parlen del dret a tenir un habitatge però és problema de les persones sense sostre (homeles) és una realitat.

6.5 Característiques de la democràcia moderna

1) El valor de l’ individu.

L’ individu és considerat “ciutadà”

No som súbdits sinó ciutadans

Ser ciutadà = ser titular de drets

I determinant del poder

Vivim en una societat, és a dir, junt amb moltes altres persones, però cadascú de nosaltres és un ésser individual, amb un valor absolut, per la nostra dignitat i perquè som irrepetibles.

2) Llibertat i igualtat. El fonament del sistema : Llibertat i igualtat de tots

els ciutadans Igualtat davant la llei Igualtat d’ oportunitats El límit de la llibertat

personal és el dany a l’ altre

En una societat democràtica ningú té més valor que els altres. Ningú té menys.

Tots tenim el mateix valor.

3) Delegació de poder

Els ciutadans no exercim el poder d’ una manera directa

Deleguem la capacitat de decidir

Ho fem a través de les eleccions

Per això les democràcies actuals es diuen democràcies representatives o indirectes.

Les democràcies actuals no són directes

Les democràcies actuals són indirectes.

4) Divisió del poder:

Tres àmbits del poder : Legislatiu, executiu i

judicial Han de ser

independents Raó de la divisió : El control mutu.

5) Pluralisme:

Significa diversitat, opinions diferents, propostes alternatives.

Poder expressar-nos a través d’ instruments com : partits polítics, associacions..

El partit guanyador és important però també els partits opositors perquè

Cal una alternativa.

- Pluralisme

6)Estat de dret:

Sinònim de democràcia Les democràcies reben la seva legitimitat

del dret, no de la força. El dret = les normes recolzades pels

ciutadans i els drets que aquests tenen. Un sistema polític = estat de dret si es basa

en normes decidides democràticament i si garanteix els drets dels individus.

Les dictadures no són estats de drets : es basen en l’ imposició per la força

El fonament d’ un estat de dre és la llei i aquesta té la finalitat de protegir els drets de les persones.

7) Carta Magna o Constitució

= Expressió dels

principis de l’ Estat de Dret.

=Document fundacional d’ una societat democràtica

En aquesta imatge veiem la primera pàgina de la Constitució dels EUA redactada el 1787 . És la més antiga i continua vigent.

8) El poder i la religió.

Separació de l’ Estat o sistema de poder i la religió.

Practicar la religió és un dret personal i el poder polític ha de ser neutral en relació a ella.

6.6 Perills de la democràcia La democràcia és el millor dels sistemes polítics però a

la democràcia hi ha perills davant els quals els ciutadans hem d’ estar vigilants.

Un del primers pensadors que s’ adonà d’ aquests perills, va ser J. S. Mill al XIX

1)E perill de la demagògia

En democràcia és clau per els polítics convèncer els ciutadans .

No sempre convencen els millors

Sinó els més manipuladors.

t

2)El perill de la dictadura de la majoria

A les democràcies es prioritzen els interessos majoritaris

És lògic que així sigui Però hi ha un perill : ignorar o reprimir

drets individuals o minoritaris.

És un mecanisme que es diu criteri de la norma de la majoria

Però la democràcia no es defineix en funció de la majoria sinó

del respecte als drets de tots els ciutadans

Aquest drets són l’ essència de la democràcia

Interessos de la majoria

Drets individuals i de

les minories

No respecte

dels

Per evitar el perill de la dictadura de la majoria aquesta té uns límits :

no poden (moralment ni legalment) :

a) Vulnerar drets individuals

Veiem alguns exemples

Per exemple no poden decidir suprimir la llibertat d’ expressió de ningú

No poden prohibir tenir creences religioses

No poden prohibir el dret a expressar-me estèticament tal com vull

b) Tampoc poden decidir no respectar el drets de les minories : ètniques, polítiques, etc.

Una minoria no respectada fins fa poc ha estat la de les dones

Mill va exigir que les dones poguessin votar.

MILL

3) El perill d’ un mal ús o abús del poder

Manipulacions, corrupció, arbitrarietats, favoritisme

Grècia : els polítics han governat irresponsablement el pais i han provocat l’ empobriment dels ciutadans en un 30%

A la sèrie Els Simpson s’ analitza el problema de l’ abús del poder

Corrupció

Ïndex de països segons el nivell de corrupció

http://www.transparency.org/policy_research/surveys_indices/cpi/2010/results

 4) No sempre es garanteixen drets fonamentals:

treball, assistència sanitària, no pobresa...

5)Indiferència i no participació dels ciutadans

Molta gent prefereix no participar a la vida política no votant.

Per raons molt diverses

6)Funcionament incorrecte d’ elements claus del sistema:

La Justícia és lenta o parcial

La policia a vegades no actua correctament

La Justícia és un dels elements clau de la democràcia. Ha de funcionar correctament

--No es garanteixen drets fonamentals: treball, habitatge, no pobresa...