Post on 29-Sep-2018
FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
Joana Palou Mir
Nomenclatura de composició amb utilització de prefixes
1) Utilització de prefixes multiplicadors.
2) El prefix mono NO resulta necessari si no dona lloc a confusió.
3) NO es poden realitzar CONTRACCIONS excepte en el cas “MONÒXID”.
Nº SIMPLE COMPLEXES*
1 MONO- -
2 DI- BIS-
3 TRI- TRIS-
4 TETRA- TETRAKIS-
5 PENTA- PENTAKIS-
6 HEXA- HEXAKIS-
7 HEPTA-
8 OCTA-
9 NONA-
10 DECA-
Nomenclatura de Composició amb l’estat d’oxidació.
1) Nombre l’oxidació amb NOMBRES ROMANS. 2) SENSE DEIXAR ESPAI entre el nom del element i l’estat
d’oxidació. 3) Si l’element només té un estat d’oxidació aquest NO s’ha
d’indicar.
1) Nombre de càrrega amb NOMBRES ARÀBICS i el SIGNE. 2) SENSE DEIXAR ESPAI entre el nom del element i el nombre
de càrrega. 3) NOMÉS es pot utilitzar per COMPOSTS IÒNICS.
Nomenclatura de Composició amb el nombre de càrrega.
ESTATS D’OXIDACIÓ
CÀLCUL DEL ESTATS D’OXIDACIÓ
HClO4 H+ Cl? O2-
H2SO3 H+ S? O2-
Fe2O3 Fe ? O2-
CO32- KAl(SO4)2 Cr2O7
2-
C? O2- K+ Al3+ S? O2- Cr? O2-
Nomenclatura dels elements
Normes
• S’anomenen amb el nom del element.
• Si forma substàncies moleculars s’han de indicar el nombre d’àtoms amb un prefix multiplicador.
• El prefix MONO s’utilitza només en el cas de que l’element no estigui en forma atòmica en estat natural.
Exemples
Fórmula Nom sistemàtic Nom acceptat
Ag Plata
N Mononitrogen
N2 Dinitrogen
O2 Dioxigen Oxigen
O Monoxigen
O3 Trioxigen Ozó
P4 Tetrafòsfor Fòsfor Blanc
Cl2 Diclor
Al Alumini
Nomenclatura Cations Normes
• Nom de l’element amb el nombre de càrrega amb NOMBRES ARÀBIC entre parèntesi i SENSE deixar cap espai.
• Si tenen més d’un àtom, s’indica amb un prefix multiplicador
Exemples
Fórmula Nom amb nombre de càrrega
Na+ Sodi(1+)
Co3+ Cobalt(3+)
H+ Hidrogen(1+)
Fe2+ Ferro(2+)
Fe3+ Ferro(3+)
Hg22+ Dimercuri(2+)
Hg2+ Mercuri(2+) Fórmula Nom de
substitució Nom tradicional
H3O+ Oxidani Oxoni
NH4+ Azani Amoni
Nomenclatura Anions
Normes
• Nom del element acabat amb –ur (excepte l’oxigen que s’anomena ÒXID) continuat per el nombre de càrrega amb NOMBRES ARÀBICS i SENSE deixar espai.
• El nombre de càrrega es pot suprimir si no dona lloc a ambigüitat.
• Si estan formats per més d’un àtom amb un prefix multiplicador.
Exemples:
Fórmula Nom amb nombre de càrrega
Nom acceptat
Cl- Clorur(1-) o Clorur
S2- Sulfur(2-) o Sulfur
S22- Disulfur(2-)
O2- Òxid(2-) o Òxid
O22- Diòxid(2-) Peròxid
C22- Dicarbur(2-) Acetilur
N3- Nitrur(3-) o Nitrur
CN- Cianur
OH- Hidròxid
Nomenclatura de Composts Binaris
PREFIXOS MULTIPLICADORS Prefix-electronegatiu-UR de prefix-electropositiu
NOMBRES D’OXIDACIÓ Electronegatiu-UR de Electropositiu(estat d’oxidació en
nombres romans) NOMBRE DE CÀRREGA
*si el compost és iònic: metall - no metall Electronegatiu-UR de Electropositiu(nombre de càrrega
en nombres aràbics)
*Si l’element més electronegatiu és l’oxigen s’anomena ÒXID.
Ordre d’electronegativitat
En una fórmula química ben escrita l’element electronegatiu sol coincidir amb l’element que està escrit a la dreta i el més
electropositiu amb el que està més a l’esquerra.
Nomenclatura de Composts Binaris Fórmula Nomenclatura de composició.
Amb prefixos multiplicadors
Amb estat d’oxidació. Amb nombre de càrrega
FeH2 Dihidrur de ferro Hidrur de ferro(II) Hidrur de ferro(2+)
PS3 Trisulfur de fòsfor Sulfur de fòsfor(III) Sulfur de fòsfor(3+)
HCl Clorur de hidrogen Clorur de hidrogen No té caràcter iònic.
Fe2O3 Triòxid de diferro Òxid de ferro(III) Òxid de ferro(+3)
O5Cl2 Diclorur de pentaoxigen
- No té caràcter iònic
K2O Òxid de dipotassi Òxid de potassi Òxid de potassi
Au3N Nitrur de trior Nitrur d’or(I) Nitrur d’or(1+)
Na2S Sulfur de disodi Sulfur de sodi Sulfur de sodi
SF6 Hexafluorur de sofre Fluorur de sofre(VI) No té caràcter iònic
CBr4 Tetrabromur de Carboni
Bromur de Carboni (IV) No té caràcter iònic
Hidrurs dels grups 16 i 17
• Aquests hidrurs quan estan es dissolució aquosa es poden anomenar com a àcids:
Àcid (nom del element)-hídric
Fórmula Nom acceptat Fórmula Nom acceptat
HF (aq) Àcid Fluorhídirc
H2S (aq) Àcid Sulfhídiric HCl (aq) Àcid Clorhídric
H2Se (aq) Àcid Selenhídric HBr (aq) Àcid Bromhídric
H2Te (aq) Àcid Tel·lurhídirc HI (aq) Àcid Iodhídirc
Hidrurs del grups 13 al 17
• S’utilitza la nomenclatura de substitució.
• Al nom acabat amb el sufix –à.
Nom Nom Nom Nom Nom
BH3 Borà CH4 Metà NH3 Azà o amoníac
H2O Oxidà o aigua
HF Fluorà
AlH3 Alumà SiH4 Silà PH3 Fosfà H2S Sulfà HCl Clorà
GaH3 Gal·là GeH4 Germà AsH3 Arsà H2Se Selà HBr Bromà
InH3 Indigà SnH4 Estannà SbH3 Estibà H2Te Tel·là HI Iodà
Peròxids • Composts formats per la combinació d’un element amb O2
2-
• Per prefixes multiplicadors s’anomenen com els òxids.
• Per estat d’oxidació s’anomenen com a peròxids
• Per el nombre de càrrega com a diòxid(2-)
Fòrmula Prefixes Multiplicadors Nombre d’oxidació Nombre de càrrega
H2O2 Diòxid de dihigrogen Peròxid d’hidrogen No té caràcter iònic
CuO2 Diòxid de coure Peròxid de coure(II) Diòxid(2-) de coure(2+)
Na2O2 Diòxid de disodi Peròxid de sodi Diòxid(2-) de sodi
*H2O2 també es pot anomenar aigua oxigenada
Hidròxids
• Composts formats per combinació de un metall amb ions OH-
• S’anomenen com els composts binaris amb l’ús de la paraula HIDRÒXID
Fòrmula Prefixes multiplicadors Nombre d’oxidació Nombre de càrrega
NaOH Hidròxid de Sodi Hidròxid de Sodi Hidròxid de Sodi
Cu(OH)2 Dihidròxid de coure Hidròxid de coure(II) Hidròxid de coure(2+)
Ca(OH)2 Dihidròxid de calci Hidròxid de calci Hidròxid de calci
KOH Hidròxid de potassi Hidròxid de potassi Hidròxid de potassi
Pb(OH)4 Tetrahidròxid de plom Hidròxid de plom(IV) Hidròxid de plom(4+)
Oxoàcids. Nomenclatura tradicional Nombre d’oxidació Prefixes i sufixes Grup 17
El més petit àcid hipo- element-ós HClO Àcid hipoclorós
àcid element -ós HClO2 Àcid clorós
àcid element-ic HClO3 Àcid clòric
El més gran àcid per- element-ic HClO4 Àcid perclòric
* Igual per la resta d’halògens: Br i I. Grup 16
H2SO3 Àcid sulfurós
H2SO4 Àcid sulfúric
* Igual per Se i Te.
Dobles
H2S2O7 Àcid disulfúric
H2Cr2O7 Àcid dicròmic
H4P2O7 Àcid difosfòric
Altres
HNO2 Àcid nitrós H4SiO4 Àcid silícic
HNO3 Àcid nítric H3PO3 Àcid fosforós
H3BO3 Àcid bòric H3PO4 Àcid fosfòric
H2CO3 Àcid carbònic H2CrO4 Àcid cròmic
HMnO4 Àcid permangànic
Oxoàcids: Nomenclatura d’hidrogen • Utilitza prefixes multiplicadors per indicar la composició
del àcid. Prefix-hidrogen(prefix-òxid-element-at)
Fórmula Nomenclatura tradicional Nomenclatura d’hidrogen
HClO Àcid hipoclorós Hidrogen(òxidclorat)
HClO2 Àcid clorós Hidrogen(diòxidclorat)
HClO3 Àcid clòric Hidrogen(triòxidclorat)
HClO4 Àcid perclòric Hidrogen(tetraòxidclorat)
H4SiO4 Àcid silícic Tetrahidrogen(tetrasilicat)
H2Cr2O7 Àcid dicròmic Dihidrogen(heptaòxiddicromat)
H2CO3 Àcid carbònic Dihidrogen(triòxidcarbonat)
Oxosals: Nomenclatura tradicional
Nombre d’oxidació
Prefixes i sufixes
Exemple Prefixes i sufixes
Exemple
El més petit
Àcid hipo- -ós
HClO Àcid hipoclorós
Hipo- -it ClO- Hipoclorit
àcid -ós HClO2 Àcid clorós -it ClO2- Clorit
àcid -ic HClO3 Àcid clòric -at ClO3- Clorat
El més gran
àcid per- -ic HClO4 Àcid perclòric Per- -at ClO4- Perclorat
Grup 16
H2SO3 Àcid sulfurós SO32- Sulfit
H2SO4 Àcid sulfúric SO42- Sulfat
Dobles
H2S2O7 Àcid disulfúric
S2O72- Disulfat
H2Cr2O7 Àcid dicròmic
Cr2O72- Dicromat
H4P2O7 Àcid difosfòric
P2O74- Difosfat
* Igual per la resta d’halògens: Br i I.
* Igual per Se i Te.
Oxosals: Nomenclatura tradicional • Es substitueix el prefix –ic per –at i el –ós per –it. • S’indica la càrrega o l’estat d’oxidació del catió.
Nom de anió de element(estat d’oxidació o càrrega)
Altres
HNO2 Àcid nitrós NO2- Nitrit
HNO3 Àcid nítric NO3- Nitrat
H3BO3 Àcid bòric BO33- Borat
H2CO3 Àcid carbònic CO32- Carbonat
H4SiO4 Àcid silícic SIO44- Silicat
H3PO3 Àcid fosforós PO33- Fosfit
H3PO4 Àcid fosfòric PO43- Fosfat
H2CrO4 Àcid cròmic CrO42- Cromat
HMnO4 Àcid permangànic MnO4- Permanganat
Oxosals: Nomenclatura de composició
• S’utilitzen els prefixes multiplicadors.
• Primer es descriu l’anió i després el catió.
prefix*-(prefix-òxid-element-at) de prefix-element
Fórmula Nom tradicional Nomenclatura de composició
Fe(ClO3)2 Clorat de ferro(II) Clorat de ferro(2+)
Bis(triòxidclorat) de ferro
Au2(SO4)3 Sulfat d’or(III) Sulfat d’or(3+)
Tris(tetraòxidsulfat) de dior
CaCO3 Carbonat de Calci Triòxidcarbonat de calci
K2Cr2O7 Dicromat de potassi Heptaòxiddicromat de dipotassi
NaClO Hipoclorit de sodi Òxidclorat de sodi
Pb(NO3)4 Nitrat de plom(IV) Nitrat de plom(4+)
Tetrakis(triòxidnitrat) de plom
(NH4)2SO4 Sulfat d’amini Tetraòxidsulfat de diamoni
Sals Àcides derivades de Oxoàcids • Nomenclatura tradicional: afegir en nombre de hidrògens abans
del nom del anió.
• Nomenclatura de composició:
Prefix*[prefix-hidrogen(perfix-òxid-element-at)] de prefix-element
Fórmula Nom tradicional Nom de composició
NaHCO3 Hidrogencarbonat de sodi Hidrogen(troòxidcarbonat) de sodi
Fe(HCO3)2 Hidrogencarbonat de ferro(II) Bis[hidrogen(triòxidcarbonat)] de ferro
NH4H2PO4 Dihigrogenfosfat d’amoni Dihidrogen(tetraòxidfosfat) d’amoni
Co2(HPO3)3 Hidrogenfosfit de Cobalt(III) Tris[hidrogen(triòxidfosfat)] de dicobalt
Sals Àcides derivades de Hidràcids
• Nomenclatura tradicional:
hidrogen-element-ur de element(estat d’oxidació)
• Nomenclatura de composició:
prefix-[hidrogen(element-ur)] de prefix-element
Fórmules Nomenclatura tradicional Nomenclatura de composició
NaHS Hidrogensulfur de sodi Hidrogen(sulfur) de sodi
Ca(HSe)2 Hidrogenselenur de calci Bis[hidrogen(selenur)] de calci
Ni(HTe)3 Hidrogentel·lurur de Níquel(III) Tris[hidrogen(tel·lurur)] de Níquel
Ions Heteropoliatòmics
• Nomenclatura tradicional: s’anomenen com a les sals indicant la paraula ió al davant.
• Nomenclatura de composició: s’anomenen com a les sals indicant la càrrega entre parèntesi.
Fórmula Nom tradicional Nomenclatura de composició
PO43- Ió fosfat Tetraòxidfosfat(3-)
H2PO4- Ió dihidrogenfosfat Dihidrogen(tetraòxidfosfat)(1-)
HS- Ió hidrogensulfur Hidrogen(sulfur)(1-)
Sals Hidratades
nom de la sal prefix-hidrat
Fórmula Nom
CuSO4 · 5 H2O Sulfat de Coure(II) pentahidrat o Tetraòxidsulfat de coure pentahidrat
CaHPO4 · 3 H2O Hidrogenfosfat de calci trihidrat o Hidrogen(tetraòxidfosfat) de calci trihidrat
FeCl3 · 6 H2O Clorur de ferro(III) hexahidrat o Triclorur de ferro trihidrat
Cu3(PO4)2 · 2H2O Fosfat de coure(II) dihidrat o Bis(tetraòxidfosfat) de tricoure dihidrat