asma ocupacionali

atenció primàriaDr. Rafel Panadès VallsMetge del TreballCSSL de Barcelona

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Per què parlar d’asma ocupacional?

Patologia respiratòria laboral més freqüent

Infradiagnosticada i/o mal diagnosticada

Greus repercussions personals, laboralsi socioeconòmiques

Potencialment greu/molt greu

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Què és l’asma ocupacional?

Malaltia caracteritzada per una limitacióvariable del flux aeri i/o hiperreactivitatbronquial i/o inflamació degudes a causes i condicions atribuïbles a l’ambient laboral i no a estímuls que es troben fora del treball.

De Bernstein i col. 2006

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Asma relacionada amb el treball

Asma ocupacional

Asma agreujadapel treball

AO persensibilitzants

(al·lèrgica)

AO perirritants

ART

Inici sobtatRADS

IgE dependent

(agents APM)

No IgE dependent

(agents BPM)

RD 1299/2006 que aprova el Quadre de Malalties Professionals

Inici menys sobtatAO per dosis més baixes

i repetides d’irritants

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Clínica de l’AO

Tos secaDispneaOpressió toràcicaSibilàncies

Crisi asmàtica:

Tipus de resposta

AsmaIgE

mediada

AsmaNo IgE mediada

DD amb MPOC

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Agents etiològics

Prop de 400 agents coneguts

Asma al·lèrgica

RADS

www. asmanet.comwww. asthme.csst.qc.caFonts d’informació

Isocianats (TDI)ClorAmoníac

Àc. acèticFosgè (dis. clorats + calor/RUV)

Àc. sulfúric

Fums soldadura

Productes neteja(lleixiu, salfumant)

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Història natural de l’AO al·lèrgica

Iniciexposició Sensibilització

AO(símptomes)

Atòpia*tabaquisme

Intensitatde l’exposició

Tipus d’agent

Factorspredisposants/determinants

Rinoconjuntivitis Duració exposicióDuració símptomesGravetat asma en elmoment del diagnòstic

setmanes

* Per a antigens d’APM

anys

Factors pronòstics

Diagnòstic (?) Persistència Agreujament

Exposició

Fi exposicióCuració (?)

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Freqüència de l’AO

15% de l’asma en adults

18% - 30% de les asmes iniciadesen edat adulta

ATS. American Thoracic Society Statement: Occupational contribution to the burden of of airway disease. Am J Respi Crit Care Med 2003; 167:787-797

Johson AR et al. Occupational asthma in adults in six Canadian communities. Am J Respi Crit Care Med 2000; 162:2058-62

Karjalainen A et al. Work is related to a substancial portion of adult-onset asthma incidence in the finnish population. Am J Respi Crit Care Med 2001; 164:565-568

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Subdetecció

Insuficient formació dels professionalsen temes de MT

Ineficaç implantació/execució de la VS

Possibles causes

Interessos d’empreses/MATMPSSInteressos dels treballadors

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Repercussions de la subdetecció

No adopció mesures preventives/correctores

Ni a nivell Institucional

No s’actua sobre el que “no existeix”

Ni a nivell de les empresesNi pels treballadors afectats ni pels companys

1) Laborals

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Pitjor evolució i pronòsticFormes persistents, “envellides” i greusPèrdua de la capacitat de treball

2) Personals

No indemnització com a MP

Derivació cap a la sanitat públicapressió assistencialde la despesa

3) Socioeconòmiques

Repercussions de la subdetecció

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Importància de l’AP

És qui primer contacte amb el pacienti en etapes inicials de la malaltia

diagnòstic més fàcilmillor pronòstic

És qui primer pot sospitar l’AOcontribuir al diagnòstic precoçi a millorar el pronòstic

i per tant

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Pronòstic de l’AO

Diagnòstic precoç

Duració de l’exposició a l’agent causalDuració dels símptomesGravetat de l’AO quan es diagnostica

Evitar exposició (AOA)Disminuir exposició (RADS)

Per a millorar el pronòstic

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Dades d’interès en AO

Primer metge visitatMetge de família 73%

Metge del treball 8%Urgències 19%

Temps fins 1ª visita: 3 mesosTemps fins sospita d’AO: 2 anys

Santos MS et al. “Occupational asthma and work-exacerbated asthma. Factors associated with time to diagnostic steps”. Chest 2007;131:1768-75

Temps fins diagnòstic d’AO: 4 anys

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Diagnòstic de l’AO

És difícil En certs casos

1. Sospita d’AO

2. Confirmació d’asma bronquial

3. Confirmació de l’AO

3.1 relacionar símptomes-ocupació

3.2 identificar l’agent causal

Diagnòsticclínic/funcional

Diagnòsticetiològic

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Sospita d’asma ocupacional

Tota asma d’inici en adults

Milloria fora del treball i/o empitjoramental tornar a la feina

Rinitis/Rinoconjuntivitis prèvia

Mala resposta al tractament

Ocupació/exposició de risc

Inici després d’un accidentFeina on s’ha d’utilitzar EPI respiratori

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Sospita/diagnòstic d’AO

Impossible sense:

Història clínica

Història laboral

Incidència en la cronologia dels símptomes

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Confirmació de l’asma bronquial

Reversibilitat de l’obstrucció bronquial

PBD FEV1 post > 12% i 200 ml

Hiperreactivitat bronquial inespecífica

Prova de metacolina o histamina (PC20 )

+

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Confirmació de l’AO

Relacionar asma-ocupació

Mesures seriades: Mesura seriada del FEM

Detecció agent causalConfirmació sensibilització a ag. laborals

Proves In vivo Tests cutanis (prick test) Proves In vitro RAST, ELISA

Prova de broncoprovocació específicaConfirmació del paper causal dels ag. laborals

Medir abans i després de treballar (FEV1, FEM, PC20, )

Altres: esput induït, NO exhalat (?)

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Què més es pot fer des de l’AP ?

Informar al pacient

Derivar al pneumòlegConsultar la USL

Iniciar la determinació de contingènciaen cas d’IT

contactar amb empresa/SP/mútuadenunciar a IT (si ho creu convenient)

Instrucció 1/2007 de l’ICAM

perquè pugui

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Què podem oferir des del CSSLB?

93 205 50 01rafael.panades@gencat.cat

Assessorament

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Per finalitzar…una petició

En què treballa ?

Penseu en l’AOi

pregunteu per la feina

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióCentre de Seguretat i Salut Laboral

Gràcies per la vostra atenció