Post on 15-Jul-2020
Gestió de la qualitat en una empresa de fabricació iinstal·lació de portes automatitzades
AUTOR: Judith Solé CobaDIRECTOR: Albert Fonts Ribas
DATA: Setembre / 2001.
- 1 -
GESTIÓ DE LA QUALITAT ENUNA EMPRESA DE
FABRICACIÓ I INSTAL·LACIÓDE PORTES AUTOMATITZADES
1ª PART
ORGANITZACIÓ DE L’EMPRESA
JUDITH SOLÉ COBA
- 2 -
ÍNDEX PART I
1.- Introducció i objectiu del projecte .............................................................................. 1
2.- Antecedents ............................................................................................................... 4
3.- Objecte de l’empresa ................................................................................................. 8
4.- Dades sobre l’empresa ............................................................................................ 11
4.1.- Situació i localització ................................................................................................. 11
4.2.- Domicili social ............................................................................................ 12
4.3.- Solar ........................................................................................................... 12
4.4.- Personal ..................................................................................................... 13
4.5.- Sector en el què treballa ............................................................................ 18
5.- Disseny del subsistema d’operacions .................................................................... 20
5.1.- Objectius del subsistema d’operacions ...................................................... 20
5.2.- Producte .......... .......................................................................................... 23
- Tipus de producte .............................................................................. 23
- Materials ............................................................................................. 28
- Cicle de vida del producte .................................................................. 33
- Mercat ................................................................................................ 36
- Local industrial ................................................................................... 37
5.3.- Distribució en planta .................................................................................. 38
5.4.- Planificació de la producció ....................................................................... 46
5.4.1.- Sistemes de gestió d’estocs ......................................................... 48
5.4.2.- Etapes de la producció ................................................................. 51
5.4.3.- Planificació d’activitats.................................................................. 52
5.4.4.- Diagrama de Gantt ....................................................................... 54
- 3 -
6.- Introducció a la normativa de seguretat i higiene & qualitat .................................... 55
6.1.- Historia de la llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) .......................... 57
6.2.- Normatives: Reials Decrets i Reglaments que cal complir ........................ 58
6.3.- Aspectes econòmics de la seguretat ......................................................... 65
7.- Descripció dels plànols ........................................................................................... 70
ANNEXA 1: Càlculs elèctrics realitzats amb el programa Calculux.
ANNEXA 2:
Plànol nº 1: planta baixa distribució
Plànol nº 2: planta altell distribució
Plànol nº 3: planta baixa instal·lacions
Plànol nº 4: planta altell instal·lacions
- 4 -
1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIU DEL PROJECTE
Aquest projecte esta relacionat amb l’ assignatura d’economia i organització
industrial amb l’assignatura optativa de gestió de la producció i amb l’assignatura de
lliure elecció seguretat i legalització elèctrica. Per una part es basa en la gestió,
planificació i control de la producció i de la qualitat dels productes, i per una altra fer
una avaluació i prevenció de riscos laborals dins de l’empresa.
L’objectiu d’aquest projecte és crear les bases per que l’empresa sobre la que
estem treballant fabriqui el seu producte, millor que ho feia fins ara, tant a nivell
econòmic com competitiu.
A nivell econòmic es busca una reducció de costos i eficiència en el treball, i a nivell
competitiu crear una millor imatge al client oferint un bon producte i un bon servei.
Per poder aconseguir aquests objectius s’ implantarà un sistema d’assegurament
de la qualitat per a tota la producció que ens marcarà uns mètodes i unes pautes amb
la finalitat d’ aconseguir l’èxit del producte i de l’empresa. Seguint la metodologia
descrita en el sistema de qualitat, aconseguim fer la feina ben feta a la primera i amb
una millora contínua.
Un altre objectiu és complir amb tota la normativa de seguretat i higiene amb la
finalitat de garantir la seguretat dels treballadors i evitar els danys personals i pèrdues
econòmiques innecessàries a l’empresa per baixes laborals.
El projecte s’estructura en cinc parts:
PART I : ORGANITZACIÓ DE L’EMPRESA
Es declaren els objectius de l’empresa i la necessitat, d’ implantar un sistema
d’assegurament de la qualitat. També s’afegeix informació sobre el tipus de producte
que es fabrica , el mercat en què treballa, els seus clients i altres dades generals sobre
- 5 -
l’ empresa en que estem treballant. En aquesta primera part, també s’ inclou una anàlisi
del procés productiu i de la planificació de la producció. S’explica, també, en general,
els beneficis i pèrdues que ocasiona la seguretat en l’empresa. Es fa esment de la
normativa de seguretat, i de les normes que impliquen a l’empresa directament.
PART II: SISTEMA D’ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT
Es descriu acuradament (el que és) la qualitat passant per diferents definicions i
terminologies de diferents autors , i es parla de l’ evolució històrica de la qualitat. Un
altre punt és el sistema d’assegurament de la qualitat UNE-EN-ISO-9000, que fa
referència a la implantació en una empresa, la normativa a seguir i tota la
documentació necessària a elaborar.
PART III: MANUAL DE QUALITAT
Aquesta part és la confecció del manual de la qualitat de l’empresa. Tot el que
diu aquest manual és allò que ha de seguir fidelment l’empresa per garantir un nivell
òptim de qualitat als seus productes.
PART IV: MANUAL DE PROCEDIMENTS
És la confecció del manual de procediments de l’empresa. Aquests
procediments indiquen les passes a seguir per l’empresa per aconseguir la qualitat
dels seus productes. Els procediments estan redactats seguint la norma UNE-EN-ISO-
9000.
PART V: APLICACIÓ DE L’ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT A L’EMPRESA
Aquesta part tracta sobre un exemple pràctic de fabricació d’un producte, el qual
passa per totes les comprovacions indicades en el manual de procediments.
- 6 -
Per l’elaboració d’aquest projecte ha estat necessària la consulta bibliogràfica de
diferents llibres que tracten de matèries diferents, com és l’economia i la gestió
d’empreses, les normes de qualitat UNE-EN-ISO-9000, i llibres de seguretat a
l’empresa. També s’han consultat catàlegs o manuals proporcionats per proveïdors.
D’altra banda, la col·laboració, d’algunes persones de la plantilla de l’empresa on he
estat contractada en conveni de pràctiques, ha estat de gran ajut.
- 7 -
2. ANTECEDENTS
Es tracta d’una empresa que fins ara ha treballat amb petites empreses o
particulars. Aquestes petites empreses compren els productes per vendre’ls als seus
clients o pel seu propi ús. Els particulars són persones físiques de nivell econòmic
mitjà o alt, que per exemple s’estan fent una casa i necessiten la porta pel garatge o la
porta d’entrada als jardins, o simplement volen renovar la que ja tenen per que estan
velles o no funcionen correctament.
Amb l’arribada de grans empreses com a clients, i donat el bon moment econòmic
en què es troben els particulars o les petites empreses, la demanda de feines s’ha
multiplicat. Això ha implicat a l’empresa un augment del nombre de treballadors, per
poder complir amb les comandes dels clients.
Aquests factors han fet que la direcció de l’empresa es plantegi la necessitat
d’ implantar un sistema d’assegurament de la qualitat que s’ajusti a les normes ISO-
9000, per obtenir una millora en l’organització de l’empresa, i assegurar la qualitat dels
seus productes, la qual cosa implicarà a curt o mitjà termini ser més rentables i
competitius. La implantació d’aquesta norma a part de garantir la qualitat del producte,
garanteix que la nostra empresa sempre fabriqui els seus productes de la mateixa
manera. La manera de fer les coses, i el fer-les bé a la primera serà el que ens
proporcioni la implantació d’un sistema d’assegurament de la qualitat L’aplicació de les
normes ISO-9000 és un mètode rigorós d’assegurament de la qualitat.
Un altre mètode útil per millorar la qualitat dels processos de fabricació és reforçar
la preocupació i la motivació per la qualitat a tots els nivells. És necessari conscienciar-
se que la qualitat depèn de tots – qualitat total -.
ü LA QUALITAT ÉS COSA DE TOTS
ü LA QUALITAT ES FA, NO ES CONTROLA
- 8 -
El no fer la feina bé a la primera i el no complir amb algunes normatives de
seguretat i higiene, pot provocar pèrdues de temps que deriven en pèrdues
econòmiques. Els cost dels errors en la producció pot ser degut a diferents causes,
com, un mal disseny del producte la qual cosa implica canvis de disseny, provocant la
compra de nous equips de mesura o eines adequades per fer la feina novament,
també els materials i les instal·lacions són importants a l’hora de la producció, els
materials han d’estar en perfectes condicions per ser utilitzats. Els proveïdors, tant, els
que ens subministren eines i equips o els que ens subministren les matèries primes han
d’estar homologats pel responsable de qualitat. La homologació ens garantirà que tots
els productes comprats són de qualitat amb la qual cosa ens estalviarem pèrdues en el
procés productiu.
En el cas que els productes comprats no ens arribin en condicions òptimes per
ser utilitzats, serà necessari investigar les causes i esbrinar el o els responsables per
intentar evitar en un futur els mateixos errors. De la investigació d’aquestes causes
sorgeixen els informes d’accions correctores que ens indiquen les causes del error i les
mesures que s’han de prendre per que no torni a succeir, també, durant la investigació
es pot arribar a la conclusió que cal revisar el manual de qualitat o alguns dels
procediments o la política de l’empresa. Un altra conclusió a la que es pot arribar és a
la necessitat de modificar el procés productiu o les instal·lacions.
Totes aquestes causes anomenades anteriorment provoquen una reducció de la
productivitat i l’eficiència del procés productiu, alhora que s’incrementen els costos.
també se’ns ocasionen deixalles de materials i subproductes derivats del procés
productiu, però dels quals s’intenta treure’n profit portant-los a plantes de deixalles,
aquesta acció ens aportarà una petita retribució econòmica.
Cal donar unes garanties del producte als client per evitar, posteriorment,
possibles reclamacions de clients per un producte sense qualitat i amb retards en el
temps d’entrega, reclamació que s’ha d’investigar per conèixer la causa exacta que ha
fet que el producte no sigui de qualitat. Això el que ens provocarà és una pèrdua de
temps i per tant pèrdues econòmiques.
- 9 -
Les causes i conseqüències anteriors es mostren de forma esquemàtica en el
quadre següent:
1 CANVIS DE DISSENY
REFÚS DE PRODUCTES O EQUIPS COMPRATS2 • Investigació de causes
• Substitució de material
REVISIÓ DE MATERIALS, INSTAL·LACIONS, PROCESSOSI ACCIONS CORRECTORES
3 • Revisió i accions correctores• Preparació d’eines• Modificació d’ instal·lacions i processos
4 REPROCÉS
DEIXALLES EN LA PRODUCCIÓ5 • Material no conforme
• Material perdut en el procés• Subproductes, retalls
GARANTIES6 • Cost de garanties
• Investigació de queixes de clients• Inspecció i prova de productes retornats
Esquema 1.1: Cost dels errors
Font: “Seguridad e Higiene y Calidad Total” A. Albesa – A. Montoliu
- 10 -
L’empresa s’ha donat compte que la qualitat és un factor determinant de les
preferències dels consumidors a l’hora d’adquirir un producte, i és un avantatge davant
dels seus competidors, encara que, cada vegada més, la qualitat no és un avantatge
competitiu, sinó un requisit imprescindible.
- 11 -
3. OBJECTE DE L’EMPRESA
L’empresa TALLERS REUS SL fa tot tipus de feines de serralleria. La fabricació
de tot tipus de portes en ferro i el servei que ofereixen als clients per automatitzar-les
és el seu principal producte.
Donat l’elevat nombre de comandes que reben d’aquests productes, i donat
l’ampli espai que es necessita per la seva fabricació, l’empresa ha decidit recentment,
disposar d’un local nou que es dedicarà a la fabricació de tot tipus de portes i la
posterior automatització ja que el local on estan treballant en aquest moment s’ha
quedat petit. Aquestes noves instal·lacions afectaran al personal que treballa a
l’empresa proporcionant-los un lloc de treball amb millors condicions d’espai i comoditat
per realitzar la feina.
Aquest nou local permet proporcionar una gamma més alta de productes, una
millor servei i una millor qualitat dels mateixos, als clients.
El bon servei a clients és un objectiu fonamental per l’empresa, donat que:
• El servei pot ser un del mitjans per aconseguir un avantatge
competitiu.
• Un millor servei fa augmentar el valor afegit del producte.
• El servei és un factor determinant molt important per la percepció de la
qualitat per part del client.
Per ser competitius no n’hi ha prou amb satisfer les exigències dels clients,
també és necessari aconseguir aquest objectiu amb el mínim cost, és a dir, eliminant
les operacions que no afegeixen valor al producte, així com els costos de no – qualitat.
Podem dir, doncs, que s’ha de generar qualitat amb la màxima productivitat.
Aquesta màxima productivitat, és un objectiu important per l’empresa ja que
repercutirà en un augment dels beneficis econòmics. Però per obtenir els beneficis
primer cal invertir i planificar com s’obtindran.
- 12 -
Per obtenir una productivitat de qualitat s’han de seguir alguns punts que ens
indica la norma ISO-9000 per l’assegurament de la qualitat. L’avaluació de proveïdors
comporta l’assegurament d’obtenir uns materials fiables i de qualitat, tan mateix els
equips de mesures i les eines han de passar periòdicament una calibració i un
manteniment, per ser més fiables en el moment de la fabricació del producte. La
formació del personal és també important, han de saber com fer la feina i com utilitzar
les eines per obtenir uns bons resultats. Les auditories de qualitat ens serveixen per
verificar que realment la feina que estem fen compleix la norma d’assegurament de la
qualitat, el que dona com a resultat productes de qualitat.
Revisió de dissenys: s’ha de planificar la producció basant-se en la política de
l’empresa i amb els objectius fixats per un cert període de temps. La planificació ha de
ser fiable per això cal realitzar revisions per comprovar que s’estan assolint els
objectius fixats, i si no és així per estudiar-ne les causes. Aquestes revisions es duen a
terme amb la documentació generada durant el procés productiu.
Qualitat de proveïdors i serveis externs: tots els proveïdors han d’estar avaluats
pel departament de qualitat, i per poder comprar els seus productes han de pertanyé a
la llista de proveïdors homologats la qual cosa ens garantirà que els productes
subministrats són de la qualitat exigida per l’empresa. En el moment en que els
productes arriben a l’empresa s’han de fer un seguit de comprovacions, com poden ser,
que els material que ha arribat siguin exactament els sol·licitats, tant al tipus com a la
quantitat. Un altre feina serà realitzar les inspeccions descrites en el procediment
d’inspecció i assaig.
Planificació de la qualitat i administració: s’ha d’avaluar la possibilitat d’utilitzar
mètodes i equips nous per millorar la planificació de la producció i la qualitat dels
productes. Qualssevol modificació dona pas a desenvolupar un procediment per
detallar el nou mètode o descriure els equips nous.
Formació del personal: en cas que el personal no tingui la formació adequada
l’empresa se l’haurà de proporcionar si vol tenir un treballador que rendeixi al màxim de
les seves possibilitats.
- 13 -
Auditoria de qualitat: són necessàries per comprovar que s’està fent tot el que
diu el manual de qualitat i que s’està fent bé. Les auditories recauen tan en el sistema
com en el producte o en el procés, donat que tot forma part del sistema de qualitat.
Aquestes auditories les pot dur a terme tant el personal de l’empresa com persones
exteriors a ella.
En l’esquema 1.2 es pot veure totes les característiques anomenades
anteriorment per obtenir una productivitat de qualitat.
REVISIÓ DE DISSENYS• Planificació i realització de revisions
1 • Fiabilitat• Comprovació de documents
QUALITAT DE PROVEÏDORS I SERVEIS EXTERNS• Avaluació de proveïdors
2 • Comprovacions d’ordres de compres• Procediment d’inspecció de recepció
PLANIFICACIÓ DE LA QUALITAT I ADMINISTRACIÓ• Avaluar mètodes i equips nous
3 • Desenvolupament de procediments• Disseny d’equips de proves• Administració
4 FORMACIÓ DE PERSONAL
AUDITORIA DE QUALITAT5 • Auditoria de producte i procés
• Auditoria del sistema
Esquema 1.2: Cost de prevenció
Font: “Seguridad e Higiene y Calidad Total” A. Albesa – A. Montoliu
- 14 -
4. DADES SOBRE L’EMPRESA
4.1 SITUACIÓ I LOCALITZACIÓ
L’empresa TALLERS REUS SL dedicada a la serralleria esta situada a Reus, al
carrer Andorra nº 26, del polígon industrial Valira.
A nivell geogràfic aquesta empresa actua en l’àmbit de tota la seva comarca, el
Baix Camp principalment la seva capital Reus i de les comarques que l’envolten. La
planta està orientada al mercat, és a dir, produeix quasi tots els productes que ven
en l’àrea geogràfica establerta. El cost de producció pot resultar elevat, però es
redueixen els costos de transport i també el temps d’entrega dels béns.
Alguns factors que han estat claus en la localització de la nostra empresa han
estat:
• La proximitat dels proveïdors ja que molts d’ells tenen ubicades les
seves empreses en el mateix polígon industrial o als voltants. Això
implica un avantatge en quan al temps de subministrament del producte,
el que fa que el estoc de materials sigui menor, ja que es poden obtenir
en poc temps.
• L’obtenció de recursos bàsics com són l’energia i l’aigua, i la fiabilitat del
subministrament. Aquest factor dóna seguretat donat que el polígon
industrial és de nova construcció i aquests subministraments bàsics ja
estaven previstos.
• El mercat: Els clients poden localitzar-nos amb facilitat, donat que el
polígon es troba a prop de la ciutat. Aquest factor no és de l’ essencial per
la nostra empresa ja que es disposa d’un comercial que té per funció la
recerca de clients.
- 15 -
• Els mitjans de transport i comunicacions. El mitjà de transport més
utilitzat per la nostra empresa és el transport per carretera. Aquest mitjà
de transport és el més versàtil i flexible, tant pels llocs als que pot accedir
com pels horaris. Com a desavantatge, presenta un major cost i una
menor capacitat de càrrega. Per als nostres productes esdevé el més
còmode, el que disposa de millor capacitat de càrrega, és segur i ens
proporciona un temps d’entrega fiable.
La xarxa de comunicacions que ens envolta és bona, ja que disposem de
la carretera nacional N-340 i l’autopista A-7 que ens uneix en direcció Nord cap
a Barcelona i en direcció Sud cap a les Terres de l’Ebre, i diferents carreteres
comarcals i autovies que ens uneixen qualsevol punt de la nostra comarca o de
les que ens en volten.
4.2 DOMICILI SOCIAL
El domicili social de l’empresa TALLERS REUS S. L es troba a :
Carrer Andorra nº 26
43205 REUS (Tarragona)
4.3 SOLAR
La superfície del local és de:
Distancia N-S: 25 m
Distancia E-O: 18 m
La superfície total del local industrial és de : 450 m2
Veure plànols núm. 1 i núm. 2 adjunts al final d’aquesta part, per una millor
visualització i localització d’aquestes dades.
- 16 -
4.4 PERSONAL
La plantilla de TALLERS REUS SL, tret del personal directiu,
d’administració i personal del servei de neteja, es composa de setze persones,
que fan qualsevol tipus de feina de serralleria tant portes com altres treballs.
Amb la decisió presa per l’empresa d’obrir un nou local on només es
fabriquen tot tipus de portes cinc de les persones que treballaven en les
instal·lacions velles es van traslladar a les noves. Aquestes persones han estat
escollides ja que tenen més coneixements i experiència en aquest tipus de
feina; I una altra persona com a responsable del magatzem i encarregada de fer
proves de conformitat als productes arribats dels proveïdors.
L’execució d’aquest projecte ha fet que es contracti una persona més. Un
ajudant i aprenent dels oficials que s’encarreguen de la fabricació de les portes.
Dins de la plantilla també hi ha inclòs un agent de vendes, que
s’encarrega de buscar clients per vendre qualsevol dels productes que fabrica
TALLERS REUS SL.
El personal d’administració es composa per tres persones. Una d’elles
s’encarrega de la comptabilitat, un altre del departament tècnic i comercial i la
tercera és l’encarregada del sistema de qualitat i de la seguretat en l’empresa.
El director general és a la vegada el cap de producció, donat que al ser
una petita empresa, és el propietari el que millor coneix i controla tot aquest tema
donada la seva experiència de 20 anys en aquest sector i una constant formació.
La formació s’ha dut a terme assistint a cursos formatius per adquirir nous
coneixements en mètodes de producció o per millores de gestió de l’empresa.
A continuació es presenta l’organigrama 1, que és l’organigrama
de tota l’empresa, anomenant els diferents responsables de departament i els
operaris que hi treballant.
- 17 -
En l’organigrama 2 que se presenta seguidament de l’organigrama 1,
es detallen les persones implicades en el departament de qualitat. Seguidament es
descriuen les responsabilitats de tots els implicats en aquest departament.
DIRECCIÓ
DEPARTAMENT DE QUALITAT
RESPONSABLE DE AGENT DE RESPONSABLE DE ADMINISTRACIÓ MAGATZEM VENDES PRODUCCIÓ
OFICIAL OFICIALSTÈCNIC
AJUDANTS
Organigrama 1: Organigrama de Tallers Reus SL
- 18 -
DEPARTAMENT DE QUALITAT
COMITÈ RESPONSABLE DELEGAT DE QUALITAT DE QUALITAT DE QUALITAT
Organigrama 2: Organigrama Departament de Qualitat
DIRECCIÓ
- Aprovar el manual de la qualitat de fer-lo complir.
- Definir i aprovar la política i objectius de qualitat.
- Realitzar la revisió del Sistema de la Qualitat.
- Anomenar el Responsable de Qualitat.
- Aprovar el pla anual de formació
- Emetre els informes de no conformitat en obra i canalitzar-los a traves del
responsable de Qualitat.
- Vetlla pel compliment de les normes de seguretat i higiene.
- Elabora els plans de treball i fixa els objectius a seguir.
- Estudia els costos de la qualitat i les millores a aplicar o modificar dintre de la
política de l’empresa.
RESPONSABLE DE MAGATZEM
- Gestió i seguiment de les comandes a proveïdors homologats.
- Control de recepció dels materials.
- Mantenir en condicions adequades l’ emmagatzematge, identificació i ubicació dels
materials en les àrees destinades a tal efecte.
- 19 -
- Comunica i resol les incidències amb els proveïdors.
- Preparar i revisar comandes a proveïdors.
AGENT DE VENDES
- Preparació de pressupostos i revisió de comandes.
- Preparació i revisió de comandes als proveïdors.
- Atendre les reclamacions de clients i analitzar-les junt amb el responsable de
qualitat.
- Establir comunicació amb els clients per estudiar les seves necessitats.
OFICIAL TÈCNIC
- Muntatge de tot tipus de portes automatitzades d’acord amb la documentació
(procediments, croquis, plànols etc).
- Transport dels materials pel muntatge de les portes automatitzades.
- Proves finals i regulacions sobre el correcte funcionament de les portes.
- Omplir la documentació necessària en cada instal·lació.
- Inspecció final de l'obra i el seu registre
- Obertura de INC en obra.
RESPONSABLE DE PRODUCCIÓ
- Preparació de pressupostos i revisió de comandes.
- Preparació i revisió de comandes als proveïdors.
- Dirigeix la inspecció i vigilància del procés productiu.
- Elaboració del producte sol·licitat pels nostres clients.
- Coordina les proves i assajos del producte rebut i acabat.
- Assignació de recursos humans i mitjans necessaris per l’execució del procés.
ADMINISTRACIÓ
- Tasques administratives.
- Ajuda en la preparació de les comandes a proveïdors i pressupostos a clients.
- 20 -
- Actualitzar les fitxes de dades personals.
- Coordinació de les operacions econòmiques de l’empresa.
- Responsable del departament de comptabilitat.
COMITÈ DE QUALITAT
- Revisa el sistema de la qualitat i porta a terme les accions correctores /
preventives necessàries pel bon funcionament i millora del sistema de qualitat.
- Elabora els plans de treball i fixa els objectius a seguir.
- Estudia els costos de la qualitat i les millores a aplicar o modificar dintre de la
política de l’empresa.
RESPONSABLE DE QUALITAT
- Elaboració i revisió de la documentació del Sistema de la Qualitat.
- Implantar, desenvolupar i actualitza el Sistema de la Qualitat.
- Control, distribució i arxiu de la documentació que forma part del Sistema de la
Qualitat.
- Avaluar als proveïdors i mantenir actualitzada la llista de proveïdors homologats.
- Gestió dels informes de no conformitat (tractament, notificació als responsables
implicats i tancament)
- Planificar les auditories internes de la Qualitat i atendre les auditories externes.
- Actuar com secretari en las reunions del Comitè de la Qualitat per la revisió i
millora del Sistema de la Qualitat.
- Establir el pla anual de formació.
- Control dels equips de mesura.
- Resoldre les reclamacions e informar al client de les mesures preses.
- Gestió del informes d'accions correctores i preventives.
DELEGAT DE QUALITAT
- Dirigeix la inspecció i vigilància del procés
- Controla la consecució de objectius fixats per la direcció.
- Ajuda al responsable de qualitat en dur a terme algunes de les tasques que té
assignades.
- 21 -
4.5 SECTOR EN EL QUÈ TREBALLA
Aquesta empresa pertany al sector metal·lúrgic. Dins d’aquest sector es dedica a
la serralleria. El principal camp de treball és la fabricació de tot tipus de portes, com
poden ser, portes basculants i portes correderes, enrotllables per naus industrials,
garatges comunitaris o públics, i per particulars. Totes aquestes portes es fabriquen
a mida i segons la necessitat de cada client.
Un servei que ofereixen als clients és la possibilitat d’automatitzar qualsevol tipus
de porta, tant les portes que fabriquen ells com les ja instal·lades.
En la gràfica següent és presenta l’evolució de vendes de productes metàl·lics
fabricats en milions de pessetes, a Catalunya entre els anys 1995 i 1999. Aquests
productes metàl·lics inclouen la fosa de ferro o d'acer, forja, estampació, portes,
finestres i marcs d’alumini.
Figura 1.1
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
En el total de vendes de productes metàl·lics a Espanya, en aquests últims cinc
anys, Catalunya ocupa el segon lloc per darrera només del País Basc, tenint un
percentatge de vendes d’aproximadament el 25 %. Com a conclusió de les dades
0
100000
200000
300000
400000
500000
600000
700000
1995 1996 1997 1998 1999
Milions pts
- 22 -
observades es pot dir que el sector dels productes metàl·lics és a l’alça en els
darrers anys.
La figura 1.2 és una gràfica que representa la variació en tant per cent de
la destinació geogràfica de la xifra de negocis que té el sector metal·lúrgic i de
productes metàl·lics.
La xifra de negocis és refereix al destí final de tots els productes
metàl·lics que es fabriquen a Catalunya.
Figura 1.2
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
Del la gràfica obtinguda es pot treure com a resultat, que a Catalunya es
queda la major part del producte fabricat, un altre part es ben a la resta de
comunitats espanyoles i una petita part es ven al estranger. Si es fa una
comparativa entre els anys 1.996, 1.997, 1.998, s’observa que el volum de
vendes a la resta d’espanya i a l’estranger s’ha mantingut, aproximadament, en
el mateix percentatge durant els tres anys estudiats.
0,000%5,000%
10,000%15,000%20,000%25,000%30,000%35,000%40,000%45,000%
1996 1997 1998
Catalunya
Espanya
Estranger
- 23 -
5. DISSENY DEL SUBSISTEMA D’OPERACIONS
Definir els objectius de l’empresa és un punt important per començar amb el
disseny del subsistema d’operacions. Per fer aquesta tasca bé, cal tenir present a l’hora
de fer disseny el local on s’allotja l’empresa i els aspectes tècnics que ha de tenir per
ajudar-nos a aconseguir els nostres objectius.
• Situació i dimensions del local adaptades a la necessitat de l’empresa.
• Una bona distribució en planta, que ens proporcioni una millor utilització de
l’espai per evitar pèrdues de temps en el transport de material o en els
moviments i trasllats del personal durant la producció.
• Realització de plànols i esquemes del local on s’indiquin la situació de les
màquines, de les zones de producció, del magatzem i dels serveis auxiliars.
Per reconèixer totes les necessitats de disseny de l’empresa cal saber
exactament el tipus de producte que es fabrica i els materials i personal utilitzats per
obtenir el producte final.
5.1 OBJECTIUS DEL SUBSISTEMA D’OPERACIONS
Els objectius a assolir pel subsistema d’operacions es centren en cinc aspectes:
cost, lliuraments, flexibilitat, qualitat.
• REDUCCIÓ DEL COST
El cost expressa el valor monetari dels béns i serveis consumits per
l’empresa en el desenvolupament de la seva activitat. Hi ha dues solucions
bàsiques per reduir costos sense incórrer en disminuir la qualitat dels béns i
serveis. Fer la feina ben feta a la primera i que els materials siguin els necessaris
i ens arribin del proveïdor en bon estat. A la nostra empresa el que més
- 24 -
interessa és la millora de l’ aprofitament dels recursos existents sense realitzar
grans inversions, i donar pas a una disminució dels costos de mà d’obra, de
materials, de materials no aprofitables, etc. L’organització de la producció, també
és un factor important notable a l’hora de la reducció de costos.
• COMPLIR EN ELS LLIURAMENTS
Aquest objectiu es basa en el temps, lliuraments en la data acordada i
entrega correcta i d’acord amb les especificacions de la comanda. Es tracta
d’aconseguir:
- El menor temps de lliurament possible, fa referència al temps que
transcorre entre el moment en que es rep una comanda i l’ instant en
que arriba al client, entenent aquest interval de temps com el moment
en que està disponible per utilitzar-lo.
- Lliurar en la data compromesa amb els clients el major nombre de
comandes possibles, el qual es mesurarà en funció del nivell de
servei, o quocient entre els lliuraments fets a temps i el total de
lliuraments efectuats. Això es pot mesurar mitjançant un índex de les
reclamacions de clients que arriben a l’empresa.
Si durant la producció es segueix estrictament el programa de producció
preparat per l’empresa es podrà complir amb els temps de lliuraments donats al
clients. Per complir amb el programa de producció cada operari haurà de complir
la feina encomanada i en el temps previst,
• MILLORA DE LA QUALITAT
Podem mesurar la qualitat del nostre producte o servei comparant les
característiques que realment posseeixen amb les que, teòricament , ens han
sol·licitat els nostres clients. Un dels objectius de la qualitat és la disminució dels
- 25 -
costos generats per materials defectuosos o el no tenir els materials en el
moment que es necessiten, provocant retards en la producció.
• FLEXIBILITAT
La flexibilitat al·ludeix a la capacitat de respondre davant el canvi, a la
adaptabilitat o a l’ habilitat per fer front, de forma més eficient i eficaç, a les
circumstàncies canviants.
L’automatització de la planta productiva en la nostra empresa és una
tasca gairebé impossible, donat que el producte és voluminós i sobre tot el fet
que no puguem estandarditzar el producte i la fabricació consta de parts que
s’han de mesurar molt sovint per anar muntant el producte final. Un altra causa
afegida consisteix en que el producte no té unes mides estàndard, per això es fa
difícil la utilització de robots industrial per fer aquestes feines.
La nostra empresa no té una elevada necessitat de flexibilitat pel que fa a
l’automatització del procés productiu, però si que l’ha de tenir en la incorporació
de màquines noves i més modernes que ens facilitin la feina. També si pot tenir
més flexibilitat incorporant més treballadors, si l’espai ho permet.
• SERVEI ALS CLIENTS
Són moltes les activitats de servei que poden desenvolupar-se en les
empreses manufactures, però les podem agrupar en cinc conjunts:
- Les encaminades a satisfer les exigències i necessitats del client.
- Les que persegueixen informar al client dels productes i serveis que
ofereix l’empresa.
- Les que pretenen reduir el risc del client de que el producte no sigui de
bona qualitat, garantint-li un producte i servei de la màxima qualitat.
- Les orientades a facilitar l’acció de compra.
- Les relatives al tracte amb el client.
- 26 -
Garantir la producció és un factor important de cara al client. Per obtenir
aquest compromís amb el client l’empresa compta amb una selecció de
proveïdors que compleixen en el servei del producte i un estoc per poder produir
constantment.
Per donar un millor servei al client l’empresa disposa d’una pàgina web on
els clients poden consultar els productes disponibles i una adreça de correu
electrònic per fer consultes, sol·licitar pressupostos i fins i tot fer comandes.
5.2 PRODUCTE
La configuració productiva que segueix TALLERS REUS S.L per obtenir els seus
productes és l’anomenada configuració Job-Shop. En aquest tipus de configuració
es produeixen lots més o menys petits d’ una àmplia varietat de productes de poca
o nul·la estandardització, utilitzant equips de poca especialització. L’ homogeneïtat
del procés és molt baixa, però hi ha una alta flexibilitat i una alta participació del
client en la determinació del producte que vol.
Tipus de producte
El producte principal que ofereix l’empresa TALLERS REUS SL és la fabricació
de tot tipus de portes de ferro. Les mides d’aquestes portes depenen de les
necessitats del client.
També serà una elecció per part dels clients determinar els acabats, és a dir, si
les portes han d’ estar lacades en blanc o verd, o amb pintura d’ imprimició vermella
o grisa, o si les volen sense pintar només amb el galvanitzat de la xapa. Això depèn
de l’economia del client i del seu gust o necessitat.
Si l’acabat és lacat, una vegada la porta estigui llesta s’haurà de portar a un taller
especialitzat en fer aquest tipus de pintura. Si només cal donar pintura
d’ imprimició això es fa al propi taller.
- 27 -
L’automatització de portes és una altra feina en la què esta especialitzada
aquesta empresa. No cal que les portes que automatitzin les hagin fabricats ells,
qualsevol client pot sol·licitar aquest servei per una porta ja instal·lada.
A l’hora d’escollir un motor i un quadre de maniobres per automatitzar una porta
cal tenir en compte alguns factors determinants com són: el pes de la porta, l’ús que
se li fa, és a dir, si s’obrirà molt sovint durant el dia o poc.
Podem parlar dels diferents tipus de porta que es fabriquen i la necessitat
d’automatitzar-les per facilitar-ne el seu ús
a) Portes basculants
Les portes basculants són aquelles que el seu eix de gir és horitzontal o es
composen de dues o més seccions articulades, d’eixos horitzontals. Al obrir-les
resten al sostre. La majoria d’aquestes portes, generalment són molt pesants,
per això, necessiten ser accionades per un motor amb comandament per control
remot.
Es poden distingir dos tipus de portes basculants segons la posició en que
obren:
• Portes basculants a contrapesos:
• Portes basculants a resortes:
Les mides poden anar des d’ un porta de 3 x 2,25 m per un garatge d’ús
particular fins a una de 4,5 x 6 m per una nau industrial gran.
- 28 -
Figura 1.3: Porta basculant
b) Portes correderes
Les portes correderes són aquelles que estan constituïdes per una o més
peces que es desplacen lateralment dins unes guies, que eventualment poden
estar amagades, en obrir-les, dins un allotjament especialment practicat a la
paret.
Les mides oscil·len entre els 2 m de portes d’entrada per residències o fins a
15 m o més per a recintes industrials, qualsevol mida que el client necessiti.
En el cas de les portes petites per residències el client no acostuma a
automatitzar-les donat que no pesen gaire i el recorregut per obrir-la és curt. En
el cas de portes més gran l’automatització esdevé quasi obligada, donat el pes i
el llarg recorregut que ha de fer per obrir-se.
- 29 -
Figura 1.4: Porta corredera
c ) Portes batents
Les portes batents giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements
que les fixen a l’obertura (les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats
al brancal); poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça o bé constar de dues
peces. Solen ésser accionables en un sol sentit, és a dir , solen obrir cap endins
o a fora.
Poden tenir qualsevol mida. Si no son de grans dimensions, és a dir,
pesen poc i no tenen un ús molt freqüent no s’acostumen a automatitzar. En
cas contrari, l’automatització de la porta és una cosa quasi obligada per part del
client.
La característica més destacada és que el disseny pot ser escollit pel
client donant-ne la forma atractiva al ferro. Aquest tipus de portes les anomenem
artístiques. Si no s’especifica cap detall ornamental, tindran la clàssica forma
recta.
- 30 -
Figura 1.5: Porta Baten
c) Portes enrotllables
Les portes enrotllables tenen un eix en posició horitzontal situat en la part
superior. Al pujar la porta la peça metàl·lica que la forma s’enrotlla al voltant de l’
eix , i al baixar-la és desenrotlla quedant l’eix a la vista.
Les mides poden oscil·lar entre 3 x 2 m d’una porta d’un garatge particular o
una botiga fins a una de que pot ser per un taller o nau industrial.
- 31 -
Figura 1.6: Porta enrotllable
És freqüent l’automatització d’aquest tipus de portes per la comoditat que
comporta als seus usuaris, donat que comporten un esforç físic important en
obrir-les, sigui quines siguin les seves mides.
Materials
Un element important per a la productivitat global de tot el procés productiu és la
gestió òptima de tots els materials (matèries primeres, components, materials auxiliars)
que intervenen en el procés.
Per tenir els diferents materials necessaris en els diferents processos, és necessari:
- 32 -
• Adquirir-los, el que implica la determinació, per a cadascun d’ells de QUAN
COMPRAR, QUINA QUANTITAT COMPRAR, A QUI COMPRAR, ON
COMPRAR I EN QUIN MOMENT. És el conjunt d’activitats que constitueixen la
funció ADQUISICIONS, en les seves facetes de gestió d’estocs i selecció de
proveïdors.
• Conservar-les, en condicions de seguretat (que no és malmetin, o
contra substraccions i robatoris). La funció d’emmagatzematge compleix aquesta
tasca.
• Situar-les en els punts precisos en el moment adequat. És la funció
encomanada als transports interns, dins de la gestió de les operacions.
Sota el terme LOGÍSTICA s’engloben diferents activitats dirigides tant a
proporcionar els materials necessaris en els processos productius, com als productes
finals. Aquestes activitats són l’adquisició, la conservació (emmagatzematge), i el
transport intern o extern.
ADQUISICIONS: comprar els materials necessaris per la producció i fer una
previsió dels materials que poden ser utilitzats en breu o a llarg termini. En la gestió
d’estocs és important el no invertir en materials que no donaran un benefici a curt
termini, perquè ens està provocant pèrdues econòmiques més o menys importants.
MAGATZEMS: en els locals destinats a magatzems es poden tenir guardades
matèries primes que en el nostre cas es divideixen en materials voluminosos i en petit
material, productes semifinalitzats com pot ser tot el material tallat i preparat pel
muntatge, o productes acabats.
TRANSPORT: transport intern de materials, per anar d’una zona a un altre de
producció, la distribució que es refereix al transport del materials acabats des de el seu
lloc de producció al seu destí final. Aquest destí final és a casa del client on s’ha de fer
la instal·lació del producte.
- 33 -
ADQUISICIONS MAGATZEMS TRANSPORT
Gestió d’estocs Matèries primes Interns
Compres Semifinalitzades Distribució
Productes finals
Esquema 1.3: Logística a l’empresa
Les matèries primeres principals per la fabricació de portes són xapes i tubs
quadrat o rectangular soldat de ferro, plano, perfil articulat i bigues UPN.
A continuació es presenta una llista de materials confeccionada en forma
d’arbre, detallant els components que intervenen en l’obtenció del producte final i les
seves quantitats. En la part superior de cada cercle s’indica la denominació del
componen i en la part de sota el número d’unitats que són necessàries per una de nivell
superior.
Aquesta llista s’ha confeccionat per dos dels productes que produeix la nostra
empresa, a forma d’exemple, donat que depenen de les mides del producte variarà la
quantitat de components.
- 34 -
LLISTA DE MATERIALS PER UNA PORTA CORREDERA DE 6 X 2 m
P1
A1 B1 C1 D1 4 1 10 1
E1 F1 2 1
DESCRIPCIÓ QUANTITATP1 PORTA CORREDERA 1 Ut
A1 PLANO DE 80 X 40 X1,5 22 m
B1 TUB QUADRAT 35 X 35 X 1,5 4,60 m
C1 TUB QUADRAT 40 X 40 X 1,5 61 m
D1 XAPA DE 2000 X 1000 X 2 24 Kg
E1 RODES 2 Ut
F1 PINTURA 5 Kg
- 35 -
LLISTA DE MATERIALS PER UNA PORTA ENRROTLLABLE DE4 X 4,30 m
P2
A2 B2 C2 D2 E2 54 1 1 5 6
F2 G2 H2 5 5 1
DESCRIPCIÓ QUANTITATP2 PORTA ENRROTLLABLE 1 Ut
A2PERFIL ARTICULAT UNIVERSALGALVANITZAT
54 Ut
B2PERFIL ARTICULAT UNIVERSALFINAL
1 Ut
C2 TUB DE 2” 6 m
D2PERFIL ARTICULAT UNIVERSALGALVANITZAT
30 m
E2 PLANO DE 40 X 10 X 1,5 36 m
F2 POLITGES DE 2 “ 5 Ut
G2 MOLLES GRANS 5 Ut
H2 CAIXA DE TRANSMISSIONS 1 Ut
- 36 -
TALLERS REUS SL té un nombre aproximat de vuit proveïdors que són capaços
de subministrar els materials necessaris que la nostra empresa necessita per fabricar
els seus productes. Cal incloure tres proveïdors més que són els què ens
proporcionen el material per fer les automatitzacions. Així podem dir que el nombre
total de proveïdors és d’onze.
Els proveïdors dels materials per la fabricació de les portes tenen un temps de
subministrament d’un o dos dies com a mínim, si els materials demanats es troben en
el seu estoc i d’una setmana com a màxim. Això és degut a que aquests proveïdors
tenen ubicades les seves empreses en la mateixa ciutat que la nostra empresa o en un
radi de 20 Km com a màxim.
D’ altra banda, els proveïdors de materials per fer les automatitzacions de les
portes són de Barcelona o els seus voltants, el que suposa que el subministrament dels
materials sigui un cop per setmana, i que calgui preveure amb antelació el material que
es necessitarà amb dos setmanes d’antelació per no quedar-nos sense poder realitzar
cap la instal·lació en el temps previst. Aquesta previsió afectarà a la planificació de la
producció i a la gestió dels estocs.
Cicle de vida del producte
El cicle de vida del producte pretén recollir el procés o trajecte que la majoria
dels productes travessen al llarg del temps, passant per una sèrie d’etapes, que es
diferencien entre si per la forma de creixement de les vendes en relació amb al temps.
Les portes de ferro són un producte que es troba en una fase final de l’etapa o
fase inicial, el creixement i al començament de la fase de maduresa. Tenen una bona
acceptació en el mercat donat la seva resistència a les inclemències meteorològiques i
resistents a cops o actes vandàlics.
- 37 -
Un altre factor important, en la demanda d’aquest producte, son les mides,
aquestes portes no són estàndar, el que dóna una major flexibilitat per poder instal·lar-
les en qualsevol lloc, ajustant-se a les necessitats de cada client.
Teòricament al començar l’etapa de maduresa les vendes s’estabilitzen, i
donada la cada vegada més forta competència, els beneficis disminueixen amb un
ritme constant de vendes. L’explicació és que a l’ haver aparegut productes
substitutoris s’intensifica la competència i els marges de beneficis per unitat de
producte venut s’ha fet més petit, per tant, el benefici total disminueix.
Però al producte que fabrica la nostra empresa és molt difícil que l’ apareguin
productes substitutius, donat que és un producte que sempre és necessari, en major o
menor quantitat i a més a més es fabrica amb un material que fins al moment no es
coneix un altre que doni millors resultats i a un preu raonable.
En aquest camp de la fabricació de portes hi ha una forta competència, i en
aquesta etapa de maduresa del producte encara més, per això la nostra empresa vol
reduir costos, millorar la qualitat del seus productes, i fer-lo més atractiu incorporant el
servei d’automatització .
Depenen de factors externs a l’empresa, com pot ser el moment econòmic en
que es troben els nostres clients o la pujada o baixada que tingui el sector de la
construcció són factors que fan augmentar o disminuir la venda del nostre producte.
Durant l’etapa de maduresa la competència pot ser ferotge, per lo que els
productes no han de limitar-se a competir en preus, sinó amb altres propietats
competitives, en el nostre cas és la posada en marxa d’un servei d’automatització i
manteniment de les automatitzacions. Aquest nou servei pot limitar l’entrada a nous
competidors.
El servei d’automatització de portes es troba en un fase de creixement, es copsa
un augment important de vendes d’aquest producte. Cada cop més, quan s’ha de
- 38 -
fabricar una porta, el client ja demana que també se li automatitzi. Hi ha clients que ja
fa temps que tenen portes instal·lades i sol·liciten només la feina d’automatitzar-les.
Aquest servei es troba a l’alça degut a la comoditat que suposa, per les persones, el
pitjar un boto i que la porta s’obri sense cap mena d’esforç físic.
Les noves instal·lacions i un personal qualificat proporcionaran una millora del
procés productiu, augmentat la capacitat de producció. Així com la implantació del
sistema d’assegurament de la qualitat que ens proporcionarà que cada operari conegui
exactament el què ha de fer i com fer-ho.
Cal donar a conèixer els nostres productes tant als clients habituals, com a nous
clients. Per això s’està treballant en una promoció de màrqueting per donar a conèixer
l’existència dels nostres productes i serveis i exposar les seves principals
característiques, els avantatges que poden presentar i ressaltar les necessitats que són
capaços de satisfer.
Els mitjans publicitaris utilitzats han estat la premsa diària i les revistes
especialitzades i en publicacions de diferents gremis. Aquests mitjans és publiquen en
l’àrea geogràfica en el que treballa la nostra empresa. Les revistes especialitzades en
les que es publiquen els anuncis són aquelles que es dediquen a la compra venda
d’habitatges, locals, garatges, etc. I les publicacions mensuals dels gremis de la
serralleria, la construcció i l’electricitat.
Un altre mitjà per donar a conèixer l’empresa i els seus productes és la
presència en diferents fires que s’organitzen al llarg de l’any en la comarca o les
comarques properes.
La figura 1.7 representa gràficament les quatre fases o etapes per les que passa
un producte. La introducció que és la fase inicial del cicle on es presenta el nou
producte i es dona a conèixer al mercat. El creixement és el moment en que ja tothom
coneix el producte i comença la demanda per part dels clients. La madura és una fase
en que el producte ha arribat a tots els mercats i clients i el producte s’ha de millorar
- 39 -
per que pugui continuar al mercat. El en declivi el mercat esta saturat de productes i les
vendes comencen a baixar considerablement.
Vendes INTRODUCCIÓ CREIXEMENT MADURESA DECLIVI
Fase on es troben els nostres
productes
Figura 1.7: Cicle de vida del producte
Mercat
L’empresa TALLERS REUS SL té tres tipus de clients. D’ una banda empreses
mitjanes o grans dedicades a la construcció que busquen un producte de qualitat a bon
preu, per donar una bona imatge del seu producte (cases, edificis, naus industrials...).
Uns altres possibles clients són empreses de qualsevol sector que disposen de naus
industrials o locals que tenen aquest tipus de portes i constantment necessiten
reparacions, o posar-ne de noves donat que de molt utilitzar-les arriba el moment que
s’han de canviar. I d’ una altra banda parlem de particulars, que necessiten el nostre
producte per a domicilis particulars o per botigues. Altres clients són empreses del
mateix sector que ens compren les portes per tornar-les a vendre.
En la taula següent es representa el percentatge de cada tipus de client en el
total de vendes de l’empresa:
- 40 -
TIPUS DE CLIENTS PERCENTATGE
EMPRESES CONSTRUCTORES 40%
ALTRES EMPRESES 30%
PETIT COMERCIANT 10%
PARTICULARS / COMUNITATS 20%
Taula 1.1: Distribució del tipus de clients
L’empresa també dona a conèixer el seu servei d’automatització de portes i
fabricació en diferentes fires que s’organitzen al llarg de l’any en les comarques
properes i també col·locant fulls de propaganda junt amb les factures que s’envien per
correu als clients.
El temps de subministrament del producte depèn del volum de feina del moment,
del tipus de producte que s’ha de fabricar (les dimensions) i del nombre de productes
que sol·liciti el client . Als clients se’ls hi dona un temps d’entre dos i tres setmanes
depèn dels factors anomenats anteriorment.
La competència no és molt forta, donat que la gran majoria d’empreses que
fabriquen aquest producte, també fan altres tipus de feines. La no especialització
d’aquestes empreses és un factor que ens avantatge de les demés. En la demarcació
només es coneixen un parell d’empreses que només fabriquin aquest producte.
Local industrial
El local industrial de l’empresa TALLERS REUS S.L conte tota la infrastructura
necessària i obligatòria per la fabricació de tot tipus de portes.
El propi local en si compleix amb tots el requisits legals i d’obra i en tots els
nivells exigibles.
- 41 -
Compleix amb tots els requisits de seguretat i higiene, tant pel local mateix com
per a tots els usuaris (treballadors, personal directiu i resta d’ usuaris externs), així com
en tota la maquinària disponible al local, propietat de l’empresa.
La parcel·la on està ubicada l’empresa TALLERS REUS SL en el polígon
Valira, es situa al final del carrer fent cantonada, això li dona el privilegi de tenir dues
entrades al local. Una entrada amb una gran porta basculant que dóna accés a la zona
de producció i magatzem, i una altra que dóna entrada a les oficines.
El local principal està dividit física i principalment, en tres zones operatives: zona
de magatzem, zona de producció, i zona d’oficines.
5.3 DISTRIBUCIÓ EN PLANTA
La distribució en planta és el procés de determinació de la millor ordenació de
factors disponibles, de tal manera que constitueixi un sistema productiu capaç de dur a
terme els objectius fixats de la forma més adient i eficient possible.
Alguns dels objectius de la distribució en planta són:
• Disminució de la congestió, per tant una millor utilització de l’ espai.
• Supressió d’àrees ocupades innecessàriament.
• Disminució del risc pel material o la seva qualitat.
• Major i millor utilització de la mà d’obra, la maquinària i els serveis.
• Disminució dels retards i del temps de fabricació e increment de la producció.
• Reducció del risc per la salut i augment de la seguretat dels treballadors.
• Elevació de la moral i la satisfacció del personal millorant les condicions
ambientals del treball.
• Reducció del treball administratiu i indirecte.
• Millora de la supervisió i el control.
- 42 -
• Major facilitat d’ajust als canvis de condicions.
Cal tenir en compte que obtenir tots aquests objectius a la vegada, és bastant
difícil en la majoria dels casos. El que s’ intenta obtenir és un equilibri en la consecució
dels mateixos.
Per obtenir el millor funcionament de les instal·lacions cal tenir present alguns
factors que els ordenem de més a menys prioritat, segons el nostre cas:
• ELS MATERIALS
Són factors primordials a considerar, la grandària, la forma, el volum, el pes i les
característiques físiques. Aquest factor és molt important en la nostra empresa,
donat que es treballa amb materials grans i pesats. Les barres de tub o
comercial de ferro acostumant a fer mínim 6 m i fins i tot algun tipus de material
pot mesurar fins a 12m de llarg.
• LA MÀ D’OBRA
S’ha de considerar la seguretat dels treballadors, junt amb altres factors com só:
lluminositat, ventilació, temperatura, sorolls, etc. De la mateixa manera, caldrà
estudiar la qualificació i flexibilitat del personal requerit, així com el nombre de
treballadors necessaris en cada moment i el treball que hauran de realitzar.
Tots aquest factors de seguretat anomenats anteriorment, ja s’han tingut en
compte a l’hora de construir la nau. S’ha format als treballadors tant per realitzar
les feines de producció encomanades a cadascun com per evitar accidents en
els llocs de treball.
• LES ESPERES
- 43 -
Cal aconseguir que la circulació dels materials siguin fluids, evitant el cost que
suposen les esperes i demores que es donen quan aquesta circulació es deté.
Al haver un mínim moviment de material fa que la circulació de materials sigui
fluida i evita les esperes dels operaris perquè arribi el material. Al ser un local
petit i haver situat el magatzem a prop de la zona de producció, fa que el propi
operari pugui anar a buscar el material quan el necessiti.
• EL MOVIMENT
El moviment dels materials ha de ser el mínim indispensable i procurant que es
combini quan sigui possible amb altres operacions, amb la finalitat d’eliminar
moviments innecessaris i antieconòmics.
Al fer la distribució en planta del taller, es va tenir en compte localitzar la
maquinària amb la què es realitza la primera activitat del procés de producció,
que és tallar els materials, a prop del magatzem per tal d’evitar el moviment d’un
material voluminós i pesat per la nau, que pot provocar incidents.
• LA MAQUINÀRIA
Relatiu a la maquinària, s’ha de considerar la tipologia i el número existent de
cada tipus, així mateix la quantitat d’equips i utillatge. Uns altres factors relatius a
la maquinària són: espai requerit, forma, alçada, pes, i quantitat i tipologia
d’operaris requerits per al seu funcionament, també cal tenir en compte el risc
pel personal.
L’espai ocupat per la maquinaria és d’aproximadament 40 m2. Una tercera part
de la feina es realitza utilitzant maquines que estan estàtiques, la resta de la
feina es realitza amb eines de mà o màquines petites que es traslladant,
fàcilment d’un lloc a l’altre del taller.
- 44 -
• ELS SERVEIS AUXILIARS
Els serveis auxiliars permeten i faciliten l’activitat principal que es desenvolupa
en una planta. Pel que fa al personal podem destacar les vies d’accés, protecció
contra incendis, primers auxilis, supervisió, seguretat, etc. I pel que fa a la
maquinària podem parlar del manteniment i distribució de línies de serveis
auxiliars.
El plànol número 2 és l’altell de la nau industrial, que és on estan situats els
serveis auxiliars de la nau, com són els vestuaris, una farmaciola amb lo
necessari per uns primers auxilis, amplis passadissos i escales d’accés, que
compleixen amb les normes de seguretat vigents.
La maquinària esta sotmesa a un manteniment de periodicitat variable depenen
de l’ ús al que estiguin sotmeses. Aquest manteniment es realitza pel personal
de l’empresa, i en cas de no esta formats per la feina es contracta un servei
exterior per fer-ho.
• L’EDIFICI
Si s’està construint l’edifici cal projectar-lo adaptant-se a la distribució en planta
dissenyada per l’empresa.
En el nostre cas la nau s’està construint per això s’ha dissenyat seguint tota la
normativa de seguretat per ha locals industrials i segons la necessitat d’espai per
realitza la feina a la que esta destinada l’empresa.
La feina que es realitza en aquesta nau necessita molt d’espai, tan per moure al
personal com per moure el material que s’utilitza que és voluminós i pesat.
En el plànol número 1 es pot veure que els llocs de treball són molt amplis. S’ha
deixat entre ells uns passadissos amples per poder passar el material i el
personal per tal d’evitar accidents i per evitar esperes en el moment de moure el
producte que s’està fabricant.
- 45 -
• ELS CANVIS
És inevitable la necessitat de preveure variacions futures de distribució. La
flexibilitat s’assoleix, mantenint la distribució original tan lliure com sigui possible
de característiques fixes, permanents o especials.
La zona de producció on estan situats els diferent llocs de treball té moltes
possibilitats de variar, donat que no són fixos. Aquesta mobilitat la dona la no
utilització de maquines pesades i fixes en un lloc de treball a l’hora del muntatge
del producte. En el plànol número 1 es pot veure l’esquema dels llocs de treball,
aquest llocs el formen un simples cavallets a sobre dels quals es va muntant el
producte.
El local industrial està dividit principalment, en tres zones: zona de magatzem
(zona 1), zona de producció (zona 2) i la zona d’oficines i serveis auxiliars (zona
3).
MATERIALS ZONA 1 PERSONAL MAGATZEM
ZONA 2 PERSONAL ZONA 3PRODUCCIÓ OFICINES
Figura 1.8: Divisió del local industrial
- 46 -
La zona 1 magatzems i la zona 2 producció es pot veure en el plànol número 1, de
l’annexa, la seva distribució de forma detallada. En el plànol número 2 es detalla la
zona 3 situada en l’altell de la nau i on es localitzen les oficines i els serveis auxiliars,
com són els vestuaris lavabos, i una sala de reunions i despatxos.
Zona 1: Magatzems: aquesta zona ocupa una superfície de 112’5 m2, són espais
destinats a guardar tot tipus de productes, ja siguin matèries primeres, en curs de
fabricació o acabades; així com utilitzats per guardar útils eines o peces de recanvi. Cal
tenir en compte que el magatzem suposa un cost addicional a l’empresa ja que els
materials suposen un capital retingut o immobilitzat. S’ha d’ aconseguir tenir un estoc
mínim de fabricació que no trenqui o aturi el procés de producció.
El nostre magatzem està dividit en dues zones, una és el magatzem principal
d’entrada de matèries primeres, i un altra part és on es guarden els productes acabats
que esperen per sortir. En el magatzem les matèries primeres els materials
s’identifiquen segons si són, materials en estoc o materials destinats a unes feines
concretes. Hi ha una persona que és l’encarregada del control del magatzem.
En el plànol número 1 es pot veure dins de la zona destinada a magatzem un
espai tancat i la resta és una tros de la nau destinat a tal efecte. En aquest espai tancat
que també serveix de magatzem es guarda material que es poc voluminós i de petites
dimensions.
Zona 2: Producció: la superfície total que ocupa aquest espai és de 270 m2, es
diferencien dues seccions, una és la secció de màquines i eines, i una altra és la secció
de muntatge. En la secció de màquines es talla i es prepara tot el material necessari
per la fabricació del producte. La feina que realitza la nostra empresa no només
consisteix en fabricar el producte a les instal·lacions, sinó col·locar-lo en el lloc indicat
pel client. Està formada per sis treballadors.
S’han descrit en el plànol número 1 quatre llocs de treball, però es pot variar segons les
necessitat de feina del moment. En aquesta zona es fa el muntatge de producte, aquest
- 47 -
muntatge és per posició fixa, per tant quan es comença a treballar en un lloc no es
varia el lloc de treball fins que el producte esta finalitzat.
Ens queda una zona d’uns 67 m2 destinada a l’entrada de camions o furgonetes i pel
pas de persones o materials.
Zona 3: Oficines i serveis auxiliars: aquesta zona ocupa una superfície de 225 m2 i
esta situada en un pis superior, la missió de les oficines és oferir suport administratiu a
la direcció i als diversos departaments. Dins d’oficines podem distingir tres
departament, el departament de comptabilitat, el departament tècnic i comercial, i el
departament de qualitat i seguretat a l’empresa. Cadascun d’aquest departaments té la
seva oficina , situades al segon pis de la nau industrial. En cadascun d’aquest
departament només treballa una persona. Els serveis auxiliars comprenen els vestuaris
pel personal i serveis.
En el plànol número 2 es pot veure la distribució de l’altell on estan situats els serveis
auxiliars. Aquest serveis auxiliars el formen un vestuari amb lavabos, dutxes, taquilles
pel personal, i a de més un altre servei pel personal d’oficines i una petita farmaciola de
primers auxilis.
El tipus de distribució en planta per posició fixa pròpia dels projectes és la
més adient per la nostra empresa. Aquesta distribució s’aplica quan no és possible
moure el producte degut al pes, la grandària, el volum o altres característiques. Això fa
que el material base o principal que composa el producte final resti immòbil en una
posició determinada, de forma que els elements que sofreixen els desplaçaments són
el personal, la maquinària, les eines, i els diversos materials que són necessaris per
l’elaboració del producte.
Altres causes que van ser claus a l’hora d’escollir una distribució per posició fixa
van ser: el que es fabrica una sola peça o molt poques del mateix producte, i la
utilització de màquines i eines petites que es poden moure amb facilitat.
Al tres avantatges que comporta aquest tipus de distribució són:
- 48 -
• Els operaris altament capacitats completen el seu treball en un punt i
recau sobre un sol treballador o en equips la responsabilitat vers la
qualitat.
• Permet canvis freqüents en el producte i en la seqüència d’operacions.
• S’adapta a gran varietat de productes i a la demanda intermitent.
Durant l’elaboració dels nostres productes hi ha moments en que és necessari
moure el producte per poder-hi treballar. El que succeeix, en aquests casos, és que per
moure el producte s’ha d’utilitzar el pont grua i l’ajuda d’alguns membres del personal,
per això s’ intenta moure el producte el mínim possible fins que no està acabat.
Peces
Componen principal al queS’adjunten diverses peces
Muntatge complert
Esquema 1.4: Muntatge per posició fixa
- 49 -
L’esquema 1.4 representa un muntatge per posició fixa, on en primer lloc es
preparar tot el material que posteriorment s’adjuntaran en un lloc del local. Des de que
s’adjunta la primera peça fins la darrera, tot es fa en el mateix lloc, una vegada finalitzat
el producte és quan passa al magatzem com producte acabat.
5.4 PLANIFICACIÓ DE LA PRODUCCIÓ
En la nostra empresa la planificació de la producció és una tasca una mica
complicada donat que el producte que es fabrica no és estàndar, sinó que és per
encàrrec i les mides s’ajusten a les necessitats del client.
Per la planificació de la producció seguint un enfocament jeràrquic. A
continuació es comentaran les diferentes fases d’aquest procés.
1.- Pla de producció anual, ens indicarà les quantitats a produir en xifres anuals.
Les previsions es basen en dades històriques. És un pla de producció a llarg
termini, normalment anual. Aquest pla de producció permetrà prendre decisions
estratègiques com poden ser una ampliació del local industrial, per produir més,
o una modificació del procés que ens donés una millora de la qualitat del
producte.
2.- Pla de producció mensual, es tracta d’establir, en unitats, per períodes
mensuals, els valors de les principals variables productives, tenint en compte la
capacitat disponible i intentant complir amb el pla de producció anual. Podem dir
que és un pla a mitjà termini, (mensual). Es fa una previsió de la producció amb
l’ajut de dades reals.
En el pla de producció mensual es prenen decisions de gestió com són la
contractació de treballadors ja siguin especialitzats o no, depenen de l’increment
de demanda se incrementarà el número de treballadors. I la gestió d’estocs,
- 50 -
important per tenir el material necessari per treballar sense haver de tenir molt
estoc.
3.- Programa de producció setmanal, s’estableix el número de unitats a realitzar
en una setmana, és una planificació a curt termini. Es treballa basant-se en
dades reals. Les decisions que es prenen són decisions operatives. El pla de
producció es desenvolupa basant-se en les comandes dels clients i es decideix
què produir , quina quantitat i quan s’ha de produir. En aquest tipus de programa
de producció, també és important la gestió d’estocs.
4.- Programa de producció diari, diàriament es planificarà la feina que s’ha de
realitzar, es un pla a molt curt termini.
En el nostre cas la planificació de la producció sempre és a curt termini, sota
comanda, donat que la fabricació del nostre producte està lligat a la demanda dels
clients i s’han de fixar terminis de lliurament amb una certa seguretat. Aquest tipus de
planificació comporta petits conflictes. D’una banda l’assignació del treballs a la
capacitat disponible de l’empresa i per les disponibilitats de materials en el moment
d’emissió de les comandes. Per l’ altra banda, la forma en què es fa pot comportar
importants conseqüències, lo que influirà en el temps total utilitzat en la realització de
les feines, en el volum de la producció en procés, en l’eficiència, en els costos, en les
dates d’acabament de les comandes i per consegüent en el nivell de servei al client.
L’horitzó de planificació és d’una setmana, ja que la producció depèn de la
demanda dels clients en aquest moment, tenint en compte que les necessitats de
materials esta coberta. Això és possible donat que el temps de subministraments de
matèries primeres per part dels proveïdors de bastant ràpid, en la majoria de casos de
menys d’una setmana, encara que en el cas de la planificació del procés
d’automatització s’ha de preveure amb un mínim de dos setmanes d’antelació, i el petit
estoc de materials que hi ha a l’empresa permet començar a treballar ràpidament.
Tot i que l’empresa té un programa de producció setmanal, es preveu un pla de
producció anual. Comparant les dades de producció d’anys anteriors es fa una
- 51 -
estimació del que es pot produir en un any, per aquest any es preveu la fabricació
d’unes 350 portes metàl·liques, la majoria d’elles seran portes correderes i basculants
que són les que tenen més sortida en el mercat.
5.4.1. SISTEMES DE GESTIÓ D’ESTOCS
L’acumulació d’estocs suposa un inconvenient perquè comporta uns costos de gestió
d’estocs. Aquests costos són:
• Costos de personal pel manteniment dels magatzems. Corresponen als sous
i salaris, contribucions i càrregues salarials i altres retribucions de personal.
• Costos relacionats amb els consums realitzats en la fabricació, com les
matèries primeres, hores de treball, energia, desgast de la maquinaria, etc.. i els
costos deguts als consums de materials auxiliars utilitzats en el magatzem. Tenir
estocs suposa haver invertit uns diners i, per tant, caldria exigir-ne una
rendibilitat.
• Costos generals: amortitzacions, lloguers, interessos, descomptes,
assegurances ... incorporats a cada unitat de producte que es fabrica.
• Valor de estoc que deixem d’ingressar mentre no es vengui el producte
acabat.
• Inversió i immobilitat de diners que tenen un cost i no proporcionen
rendibilitat.
Per tant serà necessari realitzar una planificació i un control dels inventaris,
primer perquè cada matèria primera, material, producte en curs i producte acabat arribi
al lloc on es necessita, en el moment en què es necessita i amb el menor cost possible
i, segon, perquè el cost de la seva gestió sigui el més petit possible.
L’objectiu més important de la gestió estocs serà mantenir els estocs en uns
nivells òptims que permetin l’equilibri entre les necessitats per satisfer la demanda i els
costos de gestió estocs (inversió, manteniment, emissió).
- 52 -
Per la gestió estocs es poden utilitzar diverses tècniques depenen del tipus de
demanda: demanda independent i demanda dependent.
Demanda independent: quan tenim informació de caràcter real de la demanda
dels clients i quan està subjecta a les forces del mercat. La demanda es considera
independent quan no depèn de la demanda d’altres béns que hi estan relacionats. Dins
de la demanda independent trobem la tècnica de gestió estocs clàssica o tradicional.
La gestió estocs clàssica ens aporta dues formes de controlar els estocs, una
serà per sistema de revisió continua o periòdic i l’altre per estoc de seguretat.
1) Sistema de revisió continua: en el qual la revisió es fa de manera contínua
(diària) o cada vegada que s’utilitza un material o producte, se’n revisa el
nivell d’inventari.
Sistema de revisió periòdic: en el qual, la revisió del nivell d’inventaris es fa
de forma periòdica, es a dir, cada un cert nombre T de dies (o setmanes).
Aquest sistema esta associat al model anomenat de període fix en els qual,
es calcula el temps òptim que haurem de deixar entre dues comandes de
forma que el cost de gestió estocs sigui mínim. Cada cert temps mesurem el
nivell d’inventari
2) Estoc de seguretat: amb aquest estoc es pretén assegurar un cert
percentatge de lliuraments als clients quan la demanda sobrepassa la
previsió mitjana o quan el subministrament sofreixi algun retard. Les matèries
primes més utilitzades formen part de l’ estoc de seguretat. En el nostre cas
barres de ferro de mides molt utilitzades.
La nostra empresa utilitza una tècnica de gestió d’estocs clàssica per la
- 53 -
compra de material de ferro com poden ser tub quadrats, rectangulars o rodons,
passamans, xapes, pintures, cargols femelles, arandelles i altres materials que
s’utilitzem de forma sovint.
Demanda dependent: es dóna quan la demanda d’uns determinats articles i /
o materials, depèn de la demanda d’altres productes i, per tant, es calcula a partir d’una
demanda certa. En aquest tipus de demanda s’utilitza en sistemes com el MRP, per
planificar i programar inventaris i producció, amb el qual s’han aconseguit notables
millores en la productivitat i en la reducció del nivell estocs. Aquest tipus de gestió
estocs en el nostre cas l’utilitzarem pel material més cars emprats per automatitzacions
com poden ser motors, receptors, fotocèl.lules i altre material.
Es podria donar una definició de sistema MRP , la definició més difosa es la
que lo conceptualitza com un sistema de planificació de components de fabricació que,
mitjançant un conjunt de procediment lògics relacionats, tradueix un programa mestre
de producció en necessitats reals de components, amb dates i quantitats.
Algunes característiques d’aquest sistema podrien ser:
1) Esta orientat als productes, donat que, a partir de les necessitats d’aquestos,
planifica les de components necessaris.
2) És prospectiu, doncs la planificació es basa en les necessitats futures dels
productes.
3) No té en compte les restriccions de capacitat, pel que no assegura que el pla
de comandes sigui viable.
4) És una base de dades integrada que s’ha d’utilitzar per les diferents àrees de
l’empresa.
- 54 -
5.4.2. ETAPES DE LA PRODUCCIÓ
Dins del procés productiu hi ha cinc activitats clarament diferenciades, la
figura 1.9 és un esquema en forma d’arbre de les activitats, el número d’activitat és
l’ordre en que s’han de realitzar. Aquestes activitats descriuen la feina que s’ha de fer
des de que es té el material per fer el producte fins que el producte esta llest per
entrega al client. Una vegada el procés productiu ha finalitzat, es pot afegir l’activitat
sis, que és un servei complementari del que disposa l’empresa. Aquest servei no el
sol·liciten tots els clients i a demés no forma part del procés productiu.
ACTIVITAT 1 TALLAR
ACTIVITAT 2 MUNTATGE ACTIVITAT 3 SOLDAR
ACTIVITAT 4 POLIR
ACTIVITAT 5 PINTAR
ACTIVITAT 6 AUTOMATITZACIÓ
Figura 1.9
- 55 -
ACTIVITAT 1: TALLAR ELS MATERIALS, és tallen tots els materials a la mida
necessària per fer el muntatge de la porta.
ACTIVITAT 2: MUNTATGE DEL PRODUCTE, és comença a muntar el producte, amb
les mides indicades en el full de treball, en el lloc destinat a aquesta tasca.
ACTIVITAT 3: SOLDAR ELS MATERIALS, a mida que es va realitzant el muntatge es
van soldant els components que el formen.
ACTIVITAT 4: POLIR LES SOLDADURES, una vegada finalitzada una soldadura s’ha
de polir perquè aquesta no presenti cantons, ni sobresurti la soldadura.
ACTIVITAT 5: PINTAR EL PRODUCTE, una vegada finalitzades totes les activitats
anterior el producte es retira de la zona de muntatge i passa a la zona pintura, on se li
donarà la capa de pintura desitjada pel client o la que es cregui convenient.
ACTIVITAT 6: AUTOMATITZACIÓ, en el cas que el client ho sol·liciti s’automatitzarà la
porta. Per fer aquesta feina cal escollir el tipus de motor que més s’ajusti al tipus de
porta i a les característiques desitjades pel client.
5.4.3 PLANIFICACIÓ D’ACTIVITATS
El diagrama de precedències és una eina utilitzada per la planificació de la
producció, a partir d’aquest diagrama, podem fer una representació gràfica. Per poder-
lo realitzar cal conèixer el nombre d’activitats necessàries que es realitzen per la
producció d’un producte, la seqüència amb que es realitzen, i el temps que es tarda en
realitzar-les. En la taula 1.1 es poden veure totes aquestes dades, necessàries, per la
fabricació d’un dels nostres productes.
- 56 -
El graf no més tindrà un succés inicial i un altre final. Tota activitat, a excepció de
la que surti el succés inicial o arribi el succés final, tindrà, al menys, una activitat
precedent i un altre següent.
Amb la taula i el graf següents es coneix millor el temps necessari per realitzar
cada activitat i la successió lògica de les activitats que formen el projecte en el que
l’empresa esta treballant. Per a cada activitat, es diu quines són les que les
precedeixen o les que les segueixen.
ACTIVITAT 1 2 3 4 5
ACTIVITAT PRECEDENT ----- 1 1/2 3 2 / 4
DURADATEMPS D’EXECUCIÓ 4 14 14 3 4
Taula 1.2: Diagrama de precedències
* Temps d’execució expressat en hores
La figura 1.10 és un diagrama de Pert, on el camí indicat per les fletxes més
gruixudes és el camí crític, format per les activitats critiques, aquelles que si es
retarden, també es retarda el projecte. Cal vigilar el desenvolupament d’aquestes
activitats (1,3,4 i 5). En canvi, l’activitat 2, té un marge de 3 hores 21-4-14 = 3. Per tant,
si per exemple, tardéssim 15, 16 o 17 hores en realitzar-la, no afectaria a les 25 hores
previstes de realització del producte.
- 57 -
2
2 18 21
14 0
0 1 1 4 5 5
0 0 4 4 4 21 21 4 25 25
3 4
14 3 3
18 18
Figura 1.10: Diagrama de PERT
5.4.4 DIAGRAMA DE GANTT
El diagrama de Gantt és una eina que utilitzarem per la planificació de la
producció. El no tenir un nombre elevat d’activitats a controlar ens dona un avantatge a
l’hora d’utilitzar aquesta eina de planificació. Permet representar el desenvolupament
de les diferents activitats a realitzar per a cada producte en cada zona de treball en
funció del temps, es pot apreciar, a més a més, per una solució proposada , la
coordinació de les seqüències, les cues d’espera i els temps de duració de l’activitat.
El temps total per realitzar les 5 activitats que comporten el procés de producció
és d’ una durada de dos dies i mig que traduït a hores, són unes 25 hores.
HORES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
ACTIVITAT 1
ACTIVITAT 2
ACTIVITAT 3
ACTIVITAT 4
ACTIVITAT 5
- 58 -
6. INTRODUCCIÓ A LA NORMATIVA DE SEGURETAT I HIGIENE & QUALITAT
Podem parlar d’una estreta relació entre la qualitat i la seguretat en l’empresa.
Es pot dir que els costos del accidents de treball, són pèrdues per no qualitat. Per
reduir aquests costos, l’elaboració i l’execució de plans de prevenció rigorosos és
fonamental.
Quan es parla de qualitat no podem limitar aquest concepte a la capacitat final
del producte o servei per satisfer les demandes dels clients externs, sense adonar-nos
que els mateixos treballadors de cada empresa són els primers clients de cada procés i
als quals caldrà satisfer. Amb una visió àmplia d’aquest terme podem revaloritzar la
seguretat i la salut i entendre que els resultats en seguretat són senzillament els
resultats d’una feina ben feta que s’emmarca, també, dins de la política de qualitat de
l’organització. Aquesta darrera concepció fa que qualitat i seguretat vagin de la mà i
tinguin tantes coses en comú que és impossible, o almenys absurd, mostrar interès per
l’una i desinterès per l’altra.
La seguretat ben gestionada i liderada genera aprenentatge organitzatiu per
avançar amb rigor en el camp de la qualitat, perquè ambdós conceptes necessiten la
creació d’una cultura preventiva prèvia que es basi en :
ü PREVEURE
ü PREDIR
ü MINIMITZAR
La productivitat esta relacionada amb diferents factors que faran que augmenti o
disminueixi. En l’esquema 1.5 es presenten alguns factors importants per a que la
productivitat augmenti tenint en compte millores en el lloc de treball. Per exemple, unes
bones condicions de treball faran que no hi hagi errades del sistema i per tant que no
apareguin incidents ni accidents de treball, millorant la productivitat i evitant pèrdues
- 59 -
econòmiques. Per que tot això sigui possible l’empresa ha d’ invertir en seguretat i
higiene en el lloc de treball.
PRODUCTIVITAT CONDICIONS DE TREBALL
NO ERRADES DEL SISTEMA
NO INCIDENTS
NO ACCIDENTS
SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL
Esquema 1.5: Productivitat condicions de treball
Font: “Seguridad e Higiene y Calidad Total” A. Albesa – A. Montoliu
- 60 -
6.1 HISTORIA DE LA LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
(LPRL)
Tot i que poden trobar-se referents més antics, la primera disposició espanyola
pròpiament preventiva va ser la Llei Dato, de 1900. D’aleshores ençà, la legislació
sobre el tema fou abundosa, encara que pràcticament es va aturar el 1971, quan es va
publicar l’Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball.
Després de gairebé vint-i-cinc anys de molt poca activitat reglamentària (tot i que
amb excepcions significatives, com per exemple els reglaments sobre l’exposició al
soroll, a l’amiant, i el de seguretat en màquines), amb la publicació de la Llei de
Prevenció de Riscos Laborals, de novembre de 1995, va començar una intensa
producció normativa que, en menys de cinc anys, ja ha generat, diferents decrets i
ordres ministerials.
L’origen d’aquesta situació la trobem en la decisió presa el 1986 per la
Comunitat Europea en el sentit d’incorporar efectivament l’harmonització social als
objectius polítics de la Comunitat, decisió que es va blasmar en l’anomenada Acta
Única Europea, que va modificar el tractat fundacional de la Comunitat.
Una de les conseqüències d’aquest fet va ser la publicació de múltiples
disposicions europees sobre seguretat i salut dels treballadors; directives que els estats
membres estan obligats a “transferir”, és a dir, adaptar-les al seu dret nacional i
publicar-les com a disposicions internes que, per tant, obliguen als nacionals de l’Estat
de què es tracti.
Per aquest motiu i per raons de tècnica jurídica es va aprovar la Llei de
Prevenció de Riscos Laborals (LPRL).
- 61 -
6.2 NORMATIVES: REIALS DECRETS I REGLAMENTS QUE CALCOMPLIR
LLEI 31 / 1995, de 8 de novembre, Llei de prevenció de riscos laborals,
aquesta llei contempla les obligacions de l’ empresari i les obligacions i drets dels
treballadors:
Aquesta llei deixa ben clar quin és el seu principi fonamental: l’empresari és
responsable de què el treball no afecti negativament la salut del treballador.
Segons el senyor Jaume Abat Dinarès, cap d’àrea de la inspecció de Treball i
Seguretat Social de Barcelona, la llei de prevenció de riscos laborals, té un objectiu
bàsic que s’enuncia en l’exposició de motiu i es concreta en el seu article cinquè: ” el
propòsit de fomentar una autèntica cultura preventiva, mitjançant la promoció de la
millora de l’educació en aquesta matèria en tots els nivells educatius, involucrant la
societat en el seu conjunt “. Doncs bé, és l’assoliment d’aquest objectiu i no pas tots els
drets i obligacions que s’esmenten en el text de la llei, el que farà que la prevenció de
riscos laborals sigui una realitat social. Juntament amb aquest objectiu bàsic de la llei,
cal destacar la seva gran novetat: la introducció de les tècniques de planificació en la
prevenció de riscos laborals.
Pel que fa a l’objectiu bàsic, cal indicar que una adequada política de prevenció
dels riscos laborals requereix la participació de l’Administració, dels empresaris i dels
treballadors. Per descomptat, en plànols diferents i amb funcions diferents. Però no es
poden aconseguir unes bones condicions de treball, que garanteixin l’adequada
protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, si no hi ha implicació directa de les
tres parts esmentades. Cap d’elles pot, per si mateixa, sense la participació de les
altres, assolir l’objectiu esmentat.
Les obligacions dels empresaris són:
• Garantir seguretat i salut als treballadors en la seva feina
• Adoptar mesures necessàries de protecció del treballador
- 62 -
• Donar formació als treballadors en prevenció de riscos
• Donar informació als treballadors de riscos de la seva feina
• Constituir una organització i medis per prevenció
• Evitar els riscos
• Avaluar els riscos
• Combatre els riscos en el seu origen
• Adaptar la feina a la persona
• Tenir en compte l’evolució tècnica
• Substituir lo perillós per lo de poc perill
• Planificar la producció integrant: organització de la feina, condicions de
treball, relacions socials, factors ambientals.
• Anteposar la protecció col·lectiva a la individual
• Donar les degudes instruccions als treballadors
• Incorporar la prevenció a tots els nivells jeràrquics
• Constituir serveis de prevenció
• Disposar de delegats de prevenció
• Constituir comitès de seguretat i salut laboral
• Practicar vigilància mèdica em funció de risc laboral
• Consultar i donar participació i informació als treballadors i els seus
representants en la gestió de la prevenció
• Comunicar i emetre informe dels accidents
La llei, també contempla les obligacions dels treballadors, que són:
• Cooperar amb l’empresari en la seguretat i higiene en l’empresa
• Complir les ordres i instruccions
• Informar de seguida de les situacions de risc
• Col·laborar en la verificació de la seva salut
• Utilitzar correctament els mitjans de protecció personal
• Comunicar a l’empresari les situacions de salut incompatibles amb el
seu treball
- 63 -
• Contribuir al compliment de les tasques per protegir la salut del
treballadors
El REIAL DECRET 486 / 1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableix les disposicions
mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Algunes matèries regulades per
aquest REIAL DECRET són: condicions constructives dels llocs de treball, il·luminació,
serveis higiènics i locals de descans, vies de circulació, rampes escales fixes i de
servei, instal·lacions elèctriques, etc.
Aquest Reial Decret ens indica pel que fa als llocs de treball, locals de serveis
així com zones de pas, sortides i vies de circulació han de romandre lliures d’obstacles i
es realitza la neteja periòdicament i sempre que sigui necessari, eliminant amb
rapidesa les deixalles, les taques de grassa i el residus perillosos.
NBE-CPI / 96 Norma bàsica de protecció contra incendis en els edificis, aprovat
pel REIAL DECRET 2177 / 1996, de 4 d’octubre. Aquesta norma bàsica indica, per
exemple, que els extintors es disposaran de tal manera que la distancia a recorre fins
un extintor des de qualsevol punt no superi els 15 metres en locals de risc mitjà o baix,
que és el nostre cas, i de 10 metres en zones de risc elevat.
REIAL DECRET 485 / 1997, de 18 de juliol, pel que s’estableixen les
disposicions mínimes de senyalització de seguretat i salut en el treball.
En aquest Reial Decret ens indica els tipus de senyal, és a dir, el color la forma
el significat, on s’han de situar les senyals, que podem trobar en un local industrial. Els
diferents tipus de senyal que podem trobar són: senyal de prohibició, d’advertència,
d’obligació, de salvament o socors, senyal indicativa, en forma de panell, lluminoses,
acústiques, etc.
REGLAMENT D’ INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS,
aprovat per REAL DECRETO 1942 / 1993, de 5 de novembre, on s’estableixen les
condicions que han de complir els aparells, els equips, els instal·ladors i mantenidors
- 64 -
de les instal·lacions de protecció contra incendis, les característiques, els requisits per
la seva instal·lació, posta en servei i manteniment, així com els programes de
manteniment mínim a realitzar.
Segons aquest Reial Decret, l’emplaçament dels extintors, permetrà que siguin
fàcilment visibles i accessibles, situant-los pròxims a punts on s’estimi major probabilitat
d’iniciar-se un incendi, fixats a paràmetres verticals, de forma que la part superior de
l’extintor no superi el 1,70 metres del terra. Un altre especificació que trobem en aquest
Reial Decret és el programa de revisions de les instal·lacions contra incendis.
ORDRE, de 29 de novembre de 1984. Manual d’autoprotecció per al
desenvolupament del pla d’emergència contra incendis i d’evacuació en locals i edificis.
L’empresa també compleix :
LLEI 39 / 1997 Reglament dels Serveis de Prevenció
REIAL DECRET 1215 / 1997, de 18 de juliol , pel que s’estableixen les
disposicions mínimes de seguretat i salut per la utilització per part dels treballadors dels
equips de treball.
REIAL DECRET 1435 / 1992, de 27 de novembre. Disposicions d’aplicació de la
Directiva 89 / 392 / CEE relativa a les legislacions dels Estats membres sobre
màquines.
REIAL DECRET 56 / 1995, de 20 de gener. Modifica el Reial Decret 1435 /1992.
REIAL DECRET 1244 / 1979, de 25 de maig. Reglament d’aparells a pressió,
que han de complir els equips de soldadura i les bombones que contenen els gasos per
realitzar les tasques de soldar.
- 65 -
REIAL DECRET 773 / 1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de
seguretat i salut relatives a la utilització per part dels treballadors d’equips de protecció
individual.
Aquest equip de protecció individual serveix per evitar o disminuir el risc
d’accident provocades per diferents accions que sorgeixen de forma voluntària o
involuntària al realitzar diferents tipus de feines en el taller.
El mínim equip de protecció individual que ha de tenir cada treballador de la
nostra empresa que treballi en la zona de producció, consta de:
- Protectors auditius: taps o del tipus orelleres. Pels sorolls provocats
per les serres i les radials. Aquestes mesures de protecció es posaran
en pràctica quan el nivell de soroll és superior a 80 dBA, llavors
s’aplica el Reial Decret 1316 / 89, en el que es refereix a avaluació
higiènica, formació e informació dels treballadors, controls mèdics
inicials i periòdicament, senyalització dels llocs amb risc i subministra
de les proteccions auditives al personal.
- Protectors d’ulls i cara: ulleres o pantalles transparents o viseres,
pels treballs realitzats amb les radials, trepant, i pantalles per
soldadura (de mà, o de cap). Aquest material s’ha de mantenir sempre
net i es guardarà en un lloc adequat, per evitar les rascades.
- Protectors de mans i braços: guants de seguretat, encontre les
agressions mecàniques (perforacions, talls, vibracions) provocades per
eines o objectes tallants al taller. Aquest guants han de disposa de la
identificació CE i de fotocopia del certificat CE.
El treballador disposarà, també, de guants que cobreixin fins
l’avantbraç que seran d’ús obligatori per les operacions de soldadura.
- 66 -
- Protectors de peus: botes de seguretat amb reforç metàl·lic en la
puntera. La utilització d’aquest tipus de calçat és obligatori i es
senyalitzarà en l’entrada de la nau amb la senyal pertinent indicada en
el Reial Decret 485 / 97.
- Roba de protecció: jaquetes de protecció contra fonts de calor
intenses.
REIAL DECRET 1316 / 1989, de 27 d’octubre. Protecció dels treballadors davant
els riscos derivats de l’exposició al soroll durant el treball.
La seguretat del producte, s’intenta assegurar que tots els productes
comercialitzats en la Unió Europea siguin segurs des de el moment de la seva arribada
al mercat, assegurant el compliment d’uns requisits mínims de seguretat per la seva
comercialització.
Això obliga, a que les màquines, eines, materials, equips, equips de soldadura o
productes que el treballador utilitzi compleixin, des de la seva comercialització, unes
mínimes condicions de seguretat garantides pel fabricant o el venedor.
Per comercialitzar un producte a Europa deu complir els requisits essencials
preestablerts. Si ho fa, el fabricant, o l’importador, podrà estampar una marca CE.
Aquesta marca és una forma d’identificar un producte segur.
Les directives exigeixen, a més d’uns requisits generals de seguretat, la
informació (manuals de instruccions, normes d’ús, normes de manteniment, plànols...)
En aquest àmbit existeix la DIRECTIVA 92 / 59 / CEE, de seguretat general en
els productes. Aquesta Directiva és el REIAL DECRET 44 / 1996.
- 67 -
Totes les màquines que els treballadors utilitzen en l’empresa per fer el producte
o les instal·lacions, compleixen la reglamentació en vigor, Reial Decret 1435 / 1992 i
Reial Decret 44 / 1996 a més d’altres normes tant espanyoles con d’àmbit internacional.
Pel que fa a contactes elèctrics causats per allargs, endolls, cables
deteriorats d’alimentació en les màquines elèctriques, cal prendre unes mesures
preventives per evitar accidents.
Algunes d’aquestes mesures preventives poden ser:
Canviar els cables deteriorats, es prohibirà l’ús de cinta aïllant com a
mesura de reparació definitiva d’un cable elèctric.
Es prohibirà l’ús de cables sense clavilla de connexió corresponent
segons la presa de corrent utilitzada.
Les eines portàtils elèctriques de qualsevol tipus no podran sobrepassar
els 250 volts amb relació a terra, i si són utilitzades en emplaçaments molt
conductors, s’alimentaran per una tensió no superior a 24 volts. Els cables
d’alimentació estaran protegits per material resistent i s’evitarà en lo
possible la utilització de cables llargs, instal·lant endolls en punts propers.
La instal·lació elèctrica ha de complir l’indicat en el REGLAMENT
ELECTROTÈCNIC DE BAIXA TENSIÓ.
Les instal·lacions estaran dotades de postes a terra i hauran de complir
l’indicat en el Reglament de Electrotècnic de Baixa Tensió en la seva
instrucció complementaria MIE BT 039.
- 68 -
6.3 ASPECTES ECONÒMICS DE LA SEGURETAT
Treballar sense seguretat té costos econòmics i socials. L’aplicació de la llei de
prevenció de riscos laborals, suposa uns costos immediats per l’empresa, però
aportarà, segur, uns beneficis a mig i a llarg termini.
Els costos totals de l’empresa es desglossen en costos fixos i costos variables.
La seguretat i higiene incideix en ambdós: en els costos fixos per tot allò que
representa l’adopció de mesures tècniques i d’organització que tenen com a finalitat
incrementar el nivell o grau de seguretat i higiene, i en els costos variables mitjançant
les pèrdues que provenen dels accidents.
Els costos derivats dels accidents es poden classificar en tres grups: costos
comptabilitzables, costos estimatius i costos no comptabilitzables.
COSTOS COMPTABILITZABLES
Inclouen les partides següents:
• Recàrrecs per falta de mitjans de seguretat i higiene
• Import de sancions administratives i penals
• Import d’indemnitzacions per danys a tercers
• Ajudes i retribucions de l’empresa, com poden ser:
- Donatius a la família de l’ accidentat
- Despeses de funeràries i similars, independentment de les
prestacions de la seguretat social
- Import del complement que en algunes empreses s’abona al lesionat
durant el període de baixa, i que és la diferencia entre el salari real i l
a prestació de la seguretat social per ILT.
- Import de la diferencia entre el sou rebut pel lesionat abans del
accident, enquadrat en una categoria superior i el corresponen a la
feina de categoria inferior que pogués ocupar al reintegrar-se degut a
la incapacitat resultant, mantenint el salari antic.
- 69 -
• Penalitzacions i indemnitzacions per demores degudes al accident
• Pèrdues comptables de la pròpia empresa en materials, equips i instal·lacions
• Import de les hores de baixa del lesionat el dia del accident
• Import de l’assegurança social corresponen als dies de baixa i la part
proporcional de pagues extres i vacances
• Import de la part proporcional de les pagues extres i vacances
• Import de la part proporcional a dies de baixa de les pagues de beneficis i
festius no recuperables
• Costos derivats del llançament de campanyes publicitàries, si aquestes es fan
per contrarestar els efectes negatius de determinats accidents
• Costos derivats d’aturades o vagues per causa d’accidents.
COSTOS ESTIMATIUS
Inclouen les partides següents:
• Costos inherents a les pèrdues de temps i rendiments, com:
- Pèrdues de temps dels companys del lesionat
- Pèrdues de temps de desplaçaments per cures, consultes i
tractaments dels lesionats que no estiguin de baixa.
- Pèrdues per baix rendiment al reintegrar-se el lesionat a seu lloc de
treball
- Pèrdues per baix rendiment en els treballadors que han substituït al
lesionat
- Comptabilitzar el temps dedicat a la investigació i tràmits legals que
pot ocasionar l’accident
- Inactivitat laboral de les comissions que poguessin crear-se per visitar
als familiars del lesionat, en hores laborables, i per discutir les
circumstancies en que s’han produït els fets
- Costos afegits del període d’aprenentatge dels treballadors nous que
substitueixen al lesionat, en cas que aquest no es reintegrés
- 70 -
• Costos derivats dels defectes de qualitat per l’accident
• Import de les hores extres de suplències i de reparacions
• Producció no realitzada per causa d’accidents
• Import de la part proporcional de despeses generals
COSTOS NO COMPTABILITZABLES
Les partides que inclou són:
• Baixa moral de treball com conseqüència de l’accident
• Dificultats de contractació de mà d’obra per la mala imatge de l’empresa i de
inseguretat a causa dels accidents
• Relacions públiques deficients i dificultoses
• Repercussions en el descens de vendes per una imatge negativa
Els beneficis que se’n deriven de les bones condicions de seguretat i
higiene en el treball tenen dipositaris individuals i col·lectius.
El primer beneficiari és el propi treballador, de la mateixa manera que és
el principal afectat quan es produeix un accident que comporta lesions i
contactes que deriven en malalties professionals.
També l’empresa és un beneficiari directe, perquè evita les pèrdues que
repercuteixen en l’exercici rentable dels riscos especulatius. I tot això redunda en
la consecució dels beneficis generals que afecten a la col·lectivitat.
De forma indirecta, els asseguradors, els subcontractistes, els
consumidors, les famílies i la societat en general, són receptors dels beneficis de
la seguretat i higiene en el treball.
En l’esquema 1.6, en primer lloc apareixen tres característiques que es
donen dins del context socioeconòmic de l’empresa: la tecnologia, la cultura de
l’empresa i les condicions de treball. De l’ estudi i les relacions entre aquestes
- 71 -
característiques ens apareix la concepció dels riscos que hi ha dins de
l’empresa. Aquests riscos poden tenir com a conseqüències problemes de salut
pels treballadors, alguns provocats per una mala adaptació del lloc de treball a la
persona ( cal tenir una concepció dels llocs de treball, elecció d’equips i mètodes
de treball i producció, amb objecte d’atenuar el treball monòton i repetitiu,
reduint els efectes sobre la salut), problemes per la societat com pot ser la baixa
del treballador que afecta de forma indirecta a totes les persones que l’envolten
tan siguin de la pròpia empresa com no, i per la pròpia empresa, provocant
despeses econòmiques i una nova reorganització dels llocs de treball durant el
període en que la persona esta de baixa . El que comportarà costos humans i
econòmics per l’empresa. Per evitar aquests costos innecessaris i perjudicials
per les persones cal invertir en prevenció.
La prevenció es basa en evitar riscos, avaluar els riscos que no es puguin
evitar, combatre els riscos des del seu origen, planificar la prevenció (integrant
en ella la tècnica, l’organització del treball, les condicions de treball, les relacions
de treball, les relacions socials y la influencia del factors ambientals). Aquesta
inversió inicial en prevenció, amb el temps es traduirà en beneficis, tant
econòmics com personals per l’empresa i per la societat en general.
- 72 -
TECNOLOGÍA CULTURA CONDICIONS DE TREBALL
CONCEPCIÓ DEL RISC EN L’EMPRESA
CONSEQÜÈNCIES • DANYS A LA SALUT DE LES PERSONESDEL RISC: • PROBLEMES A L’EMPRESA I A LA SOCIETAT
• COSTOS HUMANS I ECONÒMICS
INVERSIONS EN PREVENCIÓ
ESTALVI DE FONT COSTOS D’INGRESSOS
BENEFICIS EMPRESARIALS
Esquema 1.6: Economia de la Seguretat i Higiene en l’empresa
Font: “Seguridad e Higiene y Calidad Total” A. Albesa – A. Montoliu
- 73 -
7. DESCRIPCIÓ DELS PLÀNOLS
El plànol número 1, és vista en planta del local, el plànol número 2, és l’altell. A
l’hora de dissenyar aquesta nau s’ha tingut en compte el complir el Reial Decret sobre
llocs de treball, en particular l’annexa I del article 4 que ens parla de les condicions
constructives dels locals.
Els punts, extrets del Reial Decret 486 /1997, que s’han tingut en compte a
l’hora de construir el local són:
• Seguretat estructural: tenir la solidesa i resistència necessària per suportar les
carregues o esforços a que serà sotmès.
• Espai de treball i zones perilloses: les dimensions del local de treball permeten
las treballadors realitzar la seva feina sense perill per la seva seguretat i salut.
S’ha respectat el mínim de 2 metres quadrats de superfície lliure per treballador,
els 10 metres cúbics, no ocupats, per treballador, i els 3 metres d’alçada des de
el pis fins el sostre.
• El terra sense pendents perilloses ni desnivells, i l’alçada de les baranes de les
escales compleixen la normativa mesurant com a mínim 90 cm i disposen d’una
protecció que impedeix el pas o lliscamen per sota de les mateixes o la caiguda
d’objectes sobre persones.
• Les escales compleixen amb les mides requerides pel Reial Decret que són de
mínim 1 metre en les escales de pas, i de 55 cm en les escales de servei. Així
com amb les mides tant d’ample com d’alt que han de fer els esglaons. En el
nostre cas la nau no disposa d’escales de servei, però si d’escales per pujar a
l’altell. Aquestes escales compleixen la normativa donat que fa 1 metre d’ample.
• Les vies i sortides d’evacuació donant lo més directe possible al exterior a una
zona de seguretat. Les portes d’evacuació obren cap a l’exterior i estan
il·luminades i senyalitzades. En el plànol número 2 esta indicada la porta
- 74 -
d’emergència, que esta situada a la part de darrera de la nau. Aquesta porta esta
localitzada al extrem oposat de les portes d’entrada, perquè en cas d’emergència
es pugui sortir pel davant o pel darrera de la nau.
• Les condicions de proteccions contra incendis no són automàtiques, pel que es
senyalitzaran com marca el Reial Decret 485 / 1997 els dispositius contra
incendis.
• La instal·lació elèctrica es regeix pel Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.
Això es pot veure en els plànols número 3 i 4 que contemplen la localització dels
punts de llum, dels interruptors de quadre general de protecció i del comptador
monofàsic.
Pel que fa a la instal·lació elèctrica, aquest Reial Decret ens diu: la instal·lació
elèctrica no ha de comportar riscos d’incendis o explosions. Els treballadors han
d’estar degudament protegits contra els riscos d’accidents causats per contactes
directes o indirectes. Per això el quadre general s’ha intentat posar en un lloc de
fàcil accés a l’entrada de la nau.
• Per seguretat els passadissos han de fer una amplada mínima d’un metre. En
el plànol número 2, l’altell, es pot veure que el passadís compleix la norma, ja
que fa 2,5 metres d’ample. En la zona de producció els passadissos també
superen l’amplada mínima.
• La il·luminació, depenent de l’activitat serà necessària més o menys
il·luminació. El Reial Decret 486 /1997 estableix unes taules amb uns mínims
depenent de les exigències visual de la zona de treball. Per exemple, en les
oficines s’exigeix un mínim de 500 Lux , i en la zona de producció ( polir, soldar,
trepar, etc.) un mínim de 600 Lux, en la zona de magatzem on l’activitat és mitja
s’exigeix un mínim de 325 Lux el mateix que a la zona de serveis.
- 75 -
El plànol nº 1 és una vista de la planta baixa del local, on esta situada la zona
de producció el magatzem i una zona on hi ha tota la maquinaria i les eines
necessàries per la fabricació dels productes. Aquesta planta té unes dimensions de 18
x 25 m.
En el plànol nº 1 ens indica les diferents zones en que es divideix el local. Durant
el procés productiu els materials i el personal es mouran per elles.
La zona destinada a magatzem la podem dividir en dos parts: una part que es
un espai tancat destinat a emmagatzema productes poc voluminosos i material per
efectuar recanvis per les màquines o les eines. La resta del espai esta ocupat per una
gran prestatge on es guarda tot el material voluminós com poden ser les barres o xapes
de ferro.
En un racó del magatzem s’amuntegaran el retalls i les sobres del diferents
material de ferro. Quinzenalment aquest material serà recollit per una empresa
dedicada a la recollida de ferralla que posteriorment reciclen. El servei de recollida
paga a la nostre empresa una quantitat de pessetes per Kg de ferralla.
La zona de producció: en aquesta zona es situen quatre llocs de treball, aquest
no són fixos, poden variar en funció de les feines a realitzar. Cada lloc de treball el
compon quatre cavallets a sobre dels quals s’anirà fent el muntatge del producte.
Depenent de les dimensions del producte es pot treure algun cavallet o afegir-ne. Les
activitats 2, 3, 4, 5 es realitzen en aquesta zona, al fabricar un producte voluminós el
que se intenta es moure’l el mínim del lloc de treball on es troba, es fa un muntatge per
posició fixa.
La zona d’eines i maquinaria: en aquesta zona estan situades totes les eines i
la maquinaria necessària per la fabricació dels productes. Les maquines estan situades
una de les altres a una distancia adequada per moure’s, a l’hora de treballar, sense risc
d’accident. Al voltant de cada màquina és deixa un espai suficientment gran per poder
- 76 -
manipular els materials voluminosos sense cap perill pel treballador que l’esta
manipulant com pels que estan al seu voltant. En aquesta zona, també, hi trobem un
taulell a sobre del qual es guarda la maquinaria petita o les eines. En aquesta zona es
realitza l’activitat 1 que és tallar els materials.
SERRALLERIA
Per accedir a local es pot fer a través de la porta d’entrada o de la porta de
camions. La porta d’entrada es de dos fulles d’acer galvanitzat de 0,75 x 2 m, una de
les fulles serà fixa. La porta destinada a l’entrada de camions és una porta basculant
d’acer galvanitzat de 4 x 4,20 m amb tots els mecanismes, politges, cables i
contrapesos necessaris pel seu correcte funcionament.
En la part del darrera de la nau hi ha una porta d’emergència, que és de dos
fulles en acer galvanitzat, és una porta antipànic, només es pot obrir des de dins de la
nau. Esta situada a l’altre extrem i obre cap a l’exterior de la nau complint normes de
seguretat indicades en el Reial Decret 486 / 1997 annexa I del article 4.
A tot l’altell, plànol nº 2, i a l’escala d’accés a ell, plànol nº 1, la barana serà
metàl·lica de 95 cm d’alçada. L’escala es realitzarà amb perfils d’acer que suportaran
els esglaons i les baranes , així com els replans intermedis.
PAVIMENTS
El paviment de tota la nau serà una solera de formigó HA-25/B-20/lla armat amb
malla electrosoldada de 20x20 cm i 6mm de diàmetre acabada fratasada
mecànicament amb pols de quars. La solera de formigó es realitza sobre una capa de
grava compactada de 15 cm de gruix mínim. Es faran talls cada 5m en les dos
direccions per evitar la fisura per retracció del formigó.
- 77 -
INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA
La instal·lació elèctrica es farà d’acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa
Tensió i amb les Instruccions Tècniques Complementaries ITC-MI-BT del referit
Reglament.
El subministra d’energia s’efectuarà a través d’una línia soterrada de distribució.
Les característiques del subministra seran: energia alterna trifàsica, freqüència de 50
Hz i tensió de servei 380/220 V.
La connexió de servei i comptador es col·locaran, degudament protegits, al
costat de la porta d’accés. Es realitzarà una derivació des de l’armari del comptador fins
el quadre general de protecció, situat dintre de la nau, amb tub resistent i flexible
soterrat i degudament protegit. D’acord amb el grau d’electrificació la instal·lació interior
es dividirà en els circuits necessaris. Inicialment es preveuen divuit punts de llum i
disset endolls, en la planta baixa i divuit punts de llum i dinou endolls en l’altell. Aquests
circuits partiran del quadre de protecció constituït per una caixa aïllant amb porta que
contindrà un diferencial bipolar i tants magnetotèrmics unipolars de protecció com
circuits hi hagin. Disposarà, a demés, un compartiment precintat per la col·locació del
interruptor de control de potencia de la companyia.
A l’annexa 1 es presenten els càlculs executats amb el programa Calculux, per
justificar el número de punts de llum que s’indiquen als plànols 1 i 2.
Els circuits es realitzaran amb conductors de coure dintre de tub rígid de PVC
vist i disposarà al llarg del seu recorregut de caixes de registre vistes de material aïllant
que, al mateix temps, serviran per realitzar les derivacions mitjançant regletes de
connexió aïllades. Els interruptors de punts de llum seran unipolars i tallaran el
conductor de fase. Les bases de presa de corrent de 10 A per enllumenat i de 16 A per
usos diversos seran bipolars. Tots els mecanismes aniran vistos en caixes aïllants.
- 78 -
La connexió de presa de terra se farà mitjançant un cable de coure de 35 mm2
de secció, soterrat en el fons de la rasa de cimentació i unit a la xarxa de terra de la
nau mitjançant la caixa de connexió de presa de terra. Per sobre d’aquesta caixa es
realitza una derivació fins la caixa general de protecció.
COMUNICACIÓ, TELEFONIA
La instal·lació es realitzarà d’acord amb la companyia subministradora i seguint
la NBE CXT-91. Es disposarà d’una presa interior a la nau. La connexió amb la
companyia es realitzarà en el límit de la parcel·la i aniran soterrades fins la nau de
forma paral·lela al subministra elèctric, però en tubs separats.
PROTECCIÓ CONTRA EL FOC
La nau tindrà una estructura amb estabilitat al foc EF-60.
FONTANERIA
En la part exterior de la nau es realitzarà la caixa del comptador amb la clau
general de pas, la vàlvula antiretorn, el comptador i un clau de pas abans i desprès de
la mateixa. La derivació a la nau es farà en tub de polietilé. El comptador d’aigua tindrà
d’ésser d’un sistema i mòdul homologat pel Ministeri d’industria. La xarxa interior de
distribució d’aigua es realitza amb tub de coure o polietile vist, tant per l’aigua freda
com per la calenta.
SANEJAMENT
S’ha de preveure un desaigua per les aigües negres dels sanitaris. S’evacuaran
amb tubs de PVC de 160 mm de diàmetre des d’aquí fins l’arqueta sifònica que es
situarà en l’exterior de la nau, hi haurà els tubs i colzes necessaris. La pendent mínima
de la xarxa horitzontal serà del 1,50%. La connexió a la xarxa de sanejament des de
l’arqueta sifònica es realitzarà amb tub de PVC de 200 mm de diàmetre, dins d’una
rasa semimassissa inferiorment amb formigó.
- 80 -
ANNEXA 2
- 81 -
- 82 -
- 1 -
GESTIÓ DE LA QUALITAT ENUNA EMPRESA DE
FABRICACIÓ I INSTAL·LACIÓDE PORTES
AUTOMATITZADES
2ª PART
SISTEMA D’ASSEGURAMENTDE LA QUALITAT
JUDITH SOLÉ COBA
- 2 -
ÍNDEX PART II
1. - Introducció ............................................................................................................ 1
1.1. - Evolució històrica .................................................................................... 1
- Historia de la Qualitat
1.2. - Concepte de qualitat ............................................................................... 6 1.3. - Decàleg de qualitat ................................................................................. 9
1.4. - Riscos, cost i benefici ........................................................................... 13
1.5- Sistema d’Assegurament de la Qualitat ................................................ 15
- Objectius del sistema de qualitat- Abast del sistema
2.- Normes ISO 9000 ................................................................................................ 18
2.1. – Definició .................................................................................................... 18
2.2. – Objecte i camp d’aplicació ........................................................................ 19
2.3. – Les normes com a eines de la Qualitat ..................................................... 20
2.3.1. – Eines de direcció .............................................................................. 20
2.3.2. – Eines de producció ........................................................................... 21
2.3.3. – Eines de gestió ........................................................................... ..... 24
3. - Documentació del Sistema de Qualitat .............................................................. 26
4.- Millora de la Qualitat ........................................................................................... 29
5. - Beneficis de la implantació ISO 9000 ................................................................ 30
- 3 -
1. INTRODUCCIÓ
1.1 EVOLUCIÓ HISTÒRICA
La idea intuïtiva de la qualitat és molt antiga. Com a concepte general, ha
estat associat sempre a un factor que distingeix persones o coses i que, per
extensió, ha vingut a interpretar-se com una condició pròpia de cada cosa, que
defineix la seva aptitud per satisfer la finalitat esperada.
Des de les èpoques més remotes i en la llarga etapa de la producció
artesana, tota la responsabilitat del procés creatiu, la provisió de materials, procés
productiu, comercialització, gestió econòmica, qualitat, etc. residia bàsicament en
una mateixa persona. L’èxit depenia de fer-ho bé i de l’absència de defectes en la
producció.
En arribar a l’etapa de la fabricació industrial en la que la producció augmenta,
s’ imposa inevitablement la divisió i especialització de la feina i amb conseqüència és
dissol la responsabilitat sobre la qualitat dels productes fabricats ja que la plural
intervenció fa difícil assignar responsabilitats.
La industrialització va venir impulsada pel progrés científic i ha anat
acompanyada per l’evolució tecnològica. Els productes es tornen cada vegada més
complexos i implica l’ús de creixents quantitats d’energia, en molts casos a nivells
perillosos, i els processos de fabricació requereixen mitjans més sofisticats. Per tot
això, la falta de qualitat comporta greus conseqüències econòmiques en forma de
costos del producte, costos de manteniment, i pèrdues econòmiques per temps
improductius.
La segona guerra mundial va afanyar el pas de la tecnología de la qualitat. La
producció elevada de productes bèl·lics que han de funcionar bé en el moment
requerit, que s’han d’engalzar encara que estiguin fabricats en diferents llocs, va fer
reflexionar la indústria armamentística sobre la necessitat d’equipar-se amb sistemes
- 4 -
capaços d’ assegurar la qualitat. Aquests procediments per assegurar la qualitat van
ser posteriorment aplicats a la indústria civil.
En la dècada dels anys 50, alguns governs (Estats Units, Canadà, Anglaterra i
Austràlia) van començar a imposar conceptes de qualitat com un pensament
gerencial. Aquest procés se inicia a la indústria nuclear i posteriorment l’aerospacial.
Al 1950 l’americà Edwards Deming, va visita el Japó, convidat per JUSE (unió
japonesa de científics i enginyers), per parlar davant dels principals homes de negoci
del Japó, que estaven interessats en la reconstrucció del seu país, intentant entrar
en els mercats mundials i canviar la reputació de que produïen articles barats i de
poca qualitat. Deming els va convèncer de que la qualitat seria un factor estratègic.
Al 1954 el Dr. Joseph Juran, també va visitar el Japó amb les mateixes idees i
intencions que ho va fer Deming.
Fins l’any 1960 els objectius de les empreses (amb capacitats instal·lades
inferiors a la demanda) eren el subministrament de productes a preus competitius. A
partir d’aquesta dècada els consumidors és tornen cada vegada més exigents al
decidir les seves compres, al mateix temps que les capacitats instal·lades han
superat la demanda. S’ introdueix un nou element competitiu: la qualitat, entesa com
adequació l’ ús, és a dir, les coses ha de fer allò que està previst que facin.
En 1971 el ministeri de defensa del Regne Unit va desenvolupar una sèrie de
normes 05-20 pels seus proveïdors. En 1979 el British Staandaard Institute (BSI) va
publicar la norma BS 5750, composta de tres parts, pels sistemes de qualitat.
A començaments dels anys 80 es produeix un apropament d’Occident a les
idees de Japó, incorporant un element humà a la qualitat.
Canvis tan importants com:
• La mundialització de l’oferta: qualsevol producte pot adquirir-se a qualsevol
país del món.
- 5 -
• L’oferta és molt superior a la demanda: el client té tant on escollir que
imposa la seva llei.
• Els negocis s’amplien al camp del serveis: ja no es compres tan sols
productes sinó tot el que els acompanya (embalatge, preu i facilitats de
compra, assistència postvenda, etc.)
• I, fonamentalment, l’ augment que han tingut els productes japonesos en el
mercat, per l’alt nivell de qualitat que ofereixen, fa que els occidentals vegin al
Japó com un model a copiar.
HISTORIA DE LA QUALITAT
• 1940 PRINCIPIS DE LA QUALITAT: hi ha una forta necessitat de implantar
tècniques de control de qualitat. En aquesta època es realitzen importants estudis
sobre qualitat.
• 1950 LA QUALITAT AL JAPÓ: els japonesos són els primers en implantar sistemes
d’assegurament de la qualitat en les seves empreses. Al 1.951 JUSE (Unió
Japonesa d’Enginyers i Científics) van instituir al Japó el primer premi de qualitat : el
premi Deming. El desenvolupament dels programes de qualitat a portat a les
empreses japoneses a ser una de les primeres potencies mundials, si no la primera
en quant a qualitat dels productes.
• 1960 TOTAL QUALITY CONTROL: es van fixar els principis bàsics del control de
qualitat total. El control de qualitat ha d’existir en totes les àrees de l’empresa, des
del disseny fins a les vendes. La qualitat total és el nom definitiu que se li ha donat
als sistemes de qualitat implantats en les empreses més avançades en el camp de la
gestió i que no és més que el resultat de l’evolució i millora continua dels primitius
sistemes de qualitat que es van començar a implantar a principi dels anys cinquanta
al Japó.
- 6 -
El que sí és cert i important, és que les empreses que han assolit implantar sistemes
de qualitat total són les empreses que obtenen millores rendiments i són empreses
líders en els seus mercats.
• 1970 LA QUALITAT ALS EEUU: veient el bon resultat en producció obtinguts al
Japó amb l’ implantació de sistemes d’assegurament de la qualitat els EEUU
s’interessen de forma important en la qualitat dels productes.
• 1980 ISO 9000: la primera edició de les normes ISO 9000 es del 1987 i van ser
redactades pel comitè tècnic ISO/TC176, de gestió i assegurament de la qualitat,
subcomitè SC 2, de sistemes de qualitat. Són normes de caràcter internacional i han
estat aprovades del CEN com a normes europees.
La norma ISO 9000 conté dos tipus d’ estàndar els que estan dirigits
l’assegurament de la qualitat i els dirigits a la gestió de la qualitat. L ‘estàndar per
l’assegurament de la qualitat són ISO 9001, ISO 9002, ISO 9003. En el nostre cas
ens interessen el primer standar ISO 9001.
ISO 9001 sistema de qualitat, model per l’assegurament de la qualitat en
disseny/ desenvolupament, producció, instal·lació i servei pos – venda.
• 1990 EFQM (European Foundation For Qualiti Management): és un premi que
s’atorga a les empreses que han treballat en la millora de la qualitat.
• 2000 NOVA ISO 9000: en aquesta nova edició de la norma s’ha intentat
harmonitzar tots els estàndars de les diferents sèries. A partir de gener del 2001 ja
es pot implantar la nova normativa que conviurà durant tres anys amb l’antiga
norma.
En la figura 2.1 es presenten de forma gràfica les dates i els fets històrics
significatius de cada època per la gestió de la qualitat:
- 7 -
1940 PRINCIPIS DE LA QUALITAT
1950 LA QUALITAT AL JAPÓ
1960 TOTAL QUALITY CONTROL
1970 LA QUALITAT ALS EEUU
1980 ISO 9000
1990 PREMI EUROPEU QUALITAT (EFQM)
2000 NOVA ISO 9000
Figura 2.1
- 8 -
1.2 CONCEPTE DE QUALITAT
En el subministrament de productes o serveis hi ha tres paràmetres
fonamentals que determinen la seva venda. Aquests són: preu, qualitat i distribució.
Els clients requereixen que els hi siguin distribuïts, o que estiguin disponibles,
productes i serveis de qualitat donada, en un termini determinat i a un preu acord
amb el seu valor real. Aquestes són les necessitat dels clients. Ambdós
característiques, preu i distribució, són transitòries, mentre que l’efecte de la qualitat
es manté molt de temps després de passar els efecte relatius al preu i la distribució
hagin minvat.
ü SATISFACCIÓ DE LES NECESSITATS I EXPECTATIVES DELS CLIENTS.
ü CONJUNT DE PROPIETATS I CARACTERÍSTIQUES D’UN PRODUCTE O
SERVEI QUE LI CONFEREIXEN UNA APTITUD PER SATISFER UNES
NECESSITATS EXPRESSADES I IMPLÍCITES.
La paraula qualitat té diferents significats : un agradar d’excel·lència, la
conformitat amb els requeriments, la totalitat de funcions del producte o servei que
satisfan les necessitat especificades, l’aptitud per l’ús, l’absència de defectes,
imperfeccions o contaminació i el delit dels clients. Aquests són alguns significats,
encara que, el significat utilitzat en el context d’ ISO 9000 és el relatiu a la totalitat de
funcions dels producte. La definició aptitud per l’ús és la més breu, es recorda
fàcilment i pot ser utilitzada en la presa de decisió sobre qualitat.
Un producte que posseeix funcions que satisfan les necessitats del client és,
per tant, un producte de qualitat. Així mateix, un producte que posseeix funcions que
no satisfan als clients no és un producte de qualitat. Per tant l’últim àrbitre en
qüestions de qualitat és el client.
- 9 -
Quan parlem de qualitat d’un producte, generalment ens referim a la qualitat
del producte industrial i llavors s’ha de tenir en compte que el procés productiu
separa ( i cada vegada de forma més clara) dos parts del sistema. D’ una banda els
proveïdors de materials i de l’ altra els muntadors finals.
Pels primers, el client immediat és la cadena de muntatge que disposa de
sistemes molt potents per determinar, avaluar i exigir els criteris de qualitat en funció
del ús del component en el sistema que van a muntar.
Pels segons, el client és el consumidor o usuari final, pel qual els aspectes de
qualitat són diferents. És per això que, en ocasions, hem de tenir en compte a que
relació estem fent referència. La relació proveïdor –muntador, o la relació muntador-
consumidor.
En la figura 2.2 s’anomenen diferents tipus de qualitat, la qualitat de
concepció, la de concordança i la qualitat de servei. La intersecció dels tres tipus ens
dona el concepte de qualitat.
QUALITAT DE CONCEPCIÓ: és una qualitat teòrica, el producte esta
subjecte a les especificacions del client i a la qualitat de projecte del producte que
esta relacionat amb el rigor de les especificacions per la fabricació del mateix.
QUALITAT DE CONCORDANÇA: . esta relacionada amb el grau en que un
producte manufacturat concorda amb les exigències del projecte original, això és,
com el grau en que es controla la qualitat tant dels materials adquirits com dels
productes que surten de la fàbrica i s’emmagatzemen en les instal·lacions de
l’empresa. El control de qualitat, manté estretes relacions amb la qualitat de
concordança. En aquesta àrea han estat utilitzades la gran majoria de les tècniques
estadístiques i de mostreig.
QUALITAT DE SERVEI: és el resultat de comparar les característiques del
producte final obtingut a les característiques exigides pel client sobre el producte.
- 10 -
Depenent de la quantitat de característiques que coincideixin s’assoleix un grau de
qualitat de servei, a més coincidències més qualitat i inversament. En definitiva, la
qualitat que més interessa tant a l’empresa com al client és la qualitat de servei.
QUALITAT DE SERVEI
QUALITAT DE QUALITAT DE CONCEPCIÓ CONCORDANÇA
Figura 2.2: Concepte de qualitat
- 11 -
1.3 DECÀLEG DE QUALITAT
El decàleg de qualitat ens indica 10 petites regles que cal seguir a l’hora
d’implantar un sistema d’assegurament de la qualitat. Aquestes regles són la base
per implantar i mantenir un bon sistema de qualitat.
1. La Qualitat la defineixen els clients
S’ha d’esbrinar l’opinió de la clientela sobre els productes / serveis, i establir els
requeriments dels mateixos. Per que els clients són els que defineixen la qualitat
d’un producte.
2. La Qualitat vol dir fer bé les coses a la primera
El fer les coses ben fetes a la primera suposa un estalvi de temps que es tradueix
en un estalvi econòmic per l’empresa i a més a més garanteix que el personal
coneix a la perfecció el procés productiu i el realitza seguint els procediments i
instruccions tècniques.
3. La Qualitat és dinàmica
La qualitat depèn de lo que entengui el client per qualitat, per tant cada empresa
ha d’adaptar-se a les necessitats del producte que fabrica; per això podem dir
que és dinàmica, no s’implanta de igual manera per a totes les empreses.
4. La Qualitat està basada en el sentit comú
Moltes de les coses que es diu al manual de qualitat i al de procediments són
coses de sentit comú, que no caldria ni dir-les, però per que existeixi un sistema
de qualitat cal escriure-les.
- 12 -
5. La Qualitat és un factor estratègic de competitivitat i diferenciació
La qualitat és el que diferencia un producte fabricat per una empresa del fabricat
per un altre, proporcionant a la empresa una diferenciació i un avantatge
competitiu.
6. La Qualitat s’inicia amb el lideratge de l’Alta Direcció
Per implantar un bon sistema d’assegurament de la qualitat l’Alta direcció ha
d’esta plenament implicada en el projecte, sinó, no es portarà fins el final.
7. La Qualitat involucra tot el personal
El personal ha de saber tot el que implica un sistema d’assegurament de la
qualitat i la feina que ha de realitzar cadascun per tan han de tenir una formació
específica, per poder dur a terme una feina ben feta.
8. La Qualitat també involucra als proveïdors
Els proveïdors són un dels pilars fonamentals a l’hora d’implantar un sistema
d’assegurament de la qualitat, si els materials que ens subministren estan dins
dels productes de qualitat exigit per l’empresa el producte final que s’obtindrà
garantirà millor la seva qualitat.
9. La Qualitat és una font de reducció de costos
La qualitat implica, sobre tot, fer les coses ben fetes a la primera, el que ens
aportarà majors beneficis al produir-se una reducció de costos. Aquests costos
poden ser temps de tornar a fer les coses o econòmics per causa de materials en
mal estat.
- 13 -
10. La Qualitat s’ha de comunicar
La qualitat implica tan a l’Alta Direcció com als treballadors per tant es important
que totes les persones que treballen a l’empresa coneguin, no cal tot, però sí el
més important del sistema d’assegurament que s’està implantant.
CONCEPCIONS ERRÒNIES DE LA QUALITAT
• Qualitat vol dir luxe
La majoria de les persones estan lligades a una sèrie de productes i serveis
degut al seu preu. Si el preu està fora de les nostres possibilitats, no tenim en
consideració aquest producte o servei, encara que la qualitat sigui admirable.
També es confia en el preu per establir una comparació, es té l’esperança de
poder aconseguir les mateixes característiques a un preu més baix. En el
mercat dels productes de luxe, un preu alt es sovint un signe de qualitat però,
ocasionalment, no és més que un truc destinat a obtenir un major benefici pel
proveïdor. Quan certs productes i serveis són escassos, el seu preu tendeixen
a ser alts i quan són abundants, el preu baixa independentment de la seva
qualitat.
Un producte serà de qualitat independentment del preu sempre que ens
satisfaci les nostres necessitats i expectatives.
• La Qualitat és intangible i no mesurable
La qualitat es pot mesura per l’aportació de diferents beneficis que dona a
l’empresa, com per exemple la reducció del nombre de reclamacions de
clients, o una reducció de les reclamacions als proveïdors, disminució del
nombre de productes defectuosos.
- 14 -
• La Qualitat és cara
La qualitat sembla cara inicialment, però amb el temps ens adonem que ens
aporta beneficis econòmics.
• La Qualitat és responsabilitat del departament de qualitat
La qualitat és responsabilitat de tot el personal de l’empresa. Si només formés
part de la qualitat el departament de qualitat no seria possible implantar un
sistema d’assegurament de la qualitat.
• La manca de qualitat s’origina només al departament de producció
La manca de qualitat pot venir de qualssevol departament de l’empresa,
donat que tots els departaments estan implicats per igual en la qualitat.
- 15 -
1.4 RISCOS, COST I BENEFICI
Les consideracions sobre riscos, cost i benefici tenen un gran importància tant per
l’empresa com pel client i constitueixen aspectes inherents a la majoria de productes
i serveis.
CONSIDERACIONS DE RISC
PER L’EMPRESA
Han de tenir en compte els riscos inherents a productes o serveis deficients, els
quals poden tenir conseqüències com la pèrdua d’ imatge o reputació, pèrdua de
mercat, queixes, reclamacions, responsabilitats, malversació de recursos humans i
financers.
PEL CLIENT
Han de tenir en compte els riscos relacionats amb la seguretat i salut de persones,
insatisfacció amb les mercaderies o serveis, disponibilitat, reclamacions, i pèrdua de
confiança.
CONSIDERACIONS DE COST
PER L’EMPRESA
Han de tenir en compte els costos deguts a deficiències de disseny i
comercialització, incloent materials no satisfactoris, productes fabricats de nou,
reparacions, reposicions, pèrdua de productivitat, garanties i reparacions en camp o
ús real pel client.
- 16 -
PEL CLIENT
Han de tenir en compte els costos relatius a la seguretat, adquisició, operació,
manteniment, costos de reparació i possibles costos de transport o venda.
CONSIDERACIONS DE BENEFICIS
PER L’EMPRESA
Han de tenir en compte els aspectes que incrementen la rendibilitat i la quota de
mercat.
PEL CLIENT
Han de tenir en compte els aspectes que redueixen costos, milloren la conveniència
de la seva utilització, incrementen la satisfacció i eleven la confiança.
Un sistema efectiu de gestió de qualitat ha de ser dissenyat per satisfer les
necessitats i expectatives del client mentre serveixi per protegir els interessos de les
empreses. Un sistema de qualitat ben estructurat, és un valuós recurs de gestió en
la optimització i control de la qualitat en relació a consideracions de cost, risc i
benefici.
- 17 -
1.5 SISTEMA D’ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT
ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT: la definició dels estàndars ISO
estableix que l’assegurament de la qualitat són totes les accions sistemàtiques i
planificades necessàries per proporcionar una confiança adequada de que un
producte o servei satisfarà els requeriments donats de qualitat.
Les activitats d’assegurament de la qualitat no controlen la qualitat, sinó que
estableixen el grau amb el que la qualitat serà, esta o ha estat controlada. Totes les
activitats d’assegurament de la qualitat són activitats a posteriori, externes al procés
de producció, i serveixen per aconseguir confiança en els resultats, en les
afirmacions, prediccions, etc..
Conjunt de l’organització amb, responsabilitats, procediments,
processos i recursos que estableixen per portar a terme la gestió de la qualitat.
Objectius del sistema de qualitat
Tenim quatre objectius bàsics, a l’hora d’implantar un sistema d’assegurament
de qualitat representats de forma gràfica en la figura 2.3.
PREVENCIÓ de productes o procediments de treball defectuosos.
DETECCIÓ de problemes, en el moment i en el lloc on es produeix abans
que res.
- 18 -
CORRECCIÓ I MILLORA dels problemes i evitar que es tornin a produir.
Millora dels productes i dels processos.
DEMOSTRACIÓ davant de tercers (als nostres clients) de la qualitat dels
nostres productes.
Prevenció Correcció i millora
SISTEMA DE QUALITAT
Detecció Demostració
Figura 2.3
Abast del sistema
Un sistema d’assegurament de la qualitat afecta totes les fases del cicle de vida del
producte, des de l’estudi inicial de mercat fins a la satisfacció final dels requeriments
i expectatives dels clients.
- 19 -
Aquestes fases són:
• Estudi i investigació del mercat
• Disseny i desenvolupament del producte
• Aprovisionament
• Planificació i desenvolupament del procés
• Producció
• Inspecció, assajos i examen
• Embalatge i emmagatzematge
• Vendes i distribució
• Instal·lació i funcionament
• Assistència tècnica i manteniment
• Destí desprès de la vida útil
- 20 -
2. NORMES ISO 9000
2.1 DEFINICIÓ
Sèrie de normes de referència perdefinir i implantar
sistemes d’assegurament de qualitat.
Les normes de la sèrie ISO 9000 es poden agrupar en diferents blocs.
En primer lloc trobem la ISO 8402, norma de vocabulari i conceptes generals de
qualitat. Pretén que tothom parli el mateix llenguatge i no hi hagi percepcions
diferents del mateix concepte.
La ISO 9000 pròpiament dita conté les directrius per seleccionar i utilitzar les
diferents normes de la sèrie; per tant, només té un caire consultiu i no és operativa.
Les ISO 9001, 9002, 9003 són les tres normes de caràcter contractual i, per tant,
utilitzades per les empreses per assegurar i donar confiança als clients que el seu
sistema de gestió es regeix sota uns criteris de qualitat.
La selecció d’un d’aquests tres models vindrà en funció de l’activitat desenvolupada
per les empreses i dels requeriments dels clients.
- 21 -
2.2 OBJECTE I CAMP D’APLICACIÓ
Aquesta Norma internacional especifica els requisits d’un sistema de la qualitat
aplicables quan s’ha de demostrar la capacitat d’un subministrador per dissenyar un
producte conforme.
Els requisits especificats tenen com finalitat fonamental aconseguir la satisfacció del
client mitjançant la prevenció de qualsevol no conformitat en totes les etapes, des
del disseny fins el servei postvenda.
Aquesta Norma internacional s’aplica en situacions en que:
a) Es requereix disseny i els requisits del producte es formulen principalment en
termes de prestació, o sigui necessari establir-los.
b) La confiança en la obtenció d’un producte conforme pot aconseguir-se mitjançant
una adequada demostració de la capacitat del subministrador en el disseny, el
desenvolupament, la producció, la instal·lació i el servei postvenda.
- 22 -
2.3 LES NORMES COM A EINES DE LA QUALITAT
Dins de la norma EN- ISO 9001:1994 el punt 4 ens diu els requisits del sistema de la
qualitat. Aquests requisits es poden engloben dins de tres grups diferents que els
anomenarem eines. Que es divideixen segons la seva funció davant la direcció, la
producció o la gestió de l’empresa.
Les normes com a eines de la qualitat
Eines Eines Eines de de dedirecció producció gestió
Figura 2.4
2.3.1 EINES DE DIRECCIÓ
Les eines de direcció són les tasques que ha de dur a terme la direcció per
Implantar un sistema d’assegurament de la qualitat. Algunes d’aquestes tasques són
definir la política i objectius de qualitat, definir les responsabilitats i involucrar-se
ü RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓ
La direcció definirà les seves polítiques i els seus objectius de qualitat,
especificarà les responsabilitats i l’autoritat de tot el personal, anomenarà a una
persona amb responsabilitat sobre el sistema de qualitat, assegurant que el sistema
de qualitat és efectiu i demostrarà el seu compromís amb la qualitat.
- 23 -
ü SISTEMA DE LA QUALITAT
S’establirà, documentarà, implantarà i mantindrà un sistema per assegurar que
els productes i serveis compleixin els requisits dels clients.
2.3.2 EINES DE PRODUCCIÓ
Les eines que es descriuen a continuació són la base principal d’un sistema
d’assegurament, seguint-les obtindrem un producte final amb la qualitat desitjada per
l’empresa i pel client.
ü REVISIÓ DEL CONTRACTE
Els contractes o comandes dels clients externs han de ser revisats, per assegurar
que els requisits estan ben definits i que l’empresa té la capacitat de complir-los.
ü CONTROL DEL DISSENY
El disseny de productes i serveis ha de planificar-se, organitzar-se i controlar-se,
de manera que el disseny que s’obtingui pugui demostrar que satisfà els requisits de
disseny acordats i les necessitats definides per l’usuari i/o els seus requisits.
ü COMPRES
S’utilitzen controls que asseguren que els productes i serveis comprats que,
directa o indirectament, afecten a la qualitat dels productes i serveis subministrats
als clients, compleixen els requisits especificats.
Es comprarà a proveïdors homologats per l’empresa, la qual cosa garantirà
que els productes comprats gaudeixen d’una certa qualitat. Abans de fer una compra
s’ha de comprovar que el proveïdor esta inclòs en el llistat de proveïdors
homologats, realitzat pel departament de qualitat.
- 24 -
ü PRODUCTES SUBMINISTRATS PELS CLIENTS
La condició i seguretat del producte subministrat pel client ha de ser controlat i
se li hauria de notificar al client si el seu producte es pot perdre o patir algun
deteriorament.
En la nostre empresa el client no ens subministra cap producte per que li
reparem o modifiquem, per tant no el tindrem en compte a l’hora de redactar el
manual de qualitat o el de procediments.
ü CONTROL DEL PROCESSOS DE FABRICACIÓ
Els processos que produeixen resultat seran planificats, executats i controlats
de manera, que els equips, l’entorn, el personal, la documentació i el material utilitzat
donin lloc a un producte o servei que compleix de forma consistent amb els requisits
especificats.
Durant el procés de fabricació s’ha de complimentar un document on queda
registrat sí la inspecció s’ha dut a terme i sí la feina realitzada estava ben feta o no.
ü IDENTIFICACIÓ I TRAÇABILITAT
Els productes processos i serveis han de ser identificats com mecanismes
apropiats i, quan sigui necessari, aquesta identitat serà única per productes
individuals o lots de productes.
Aquesta identificació ens permet en cas que es produeixi algun defecte en el
producte o hi hagi alguna reclamació per part del client, saber quan es va fabricar els
materials utilitzats i els responsables de la fabricació.
- 25 -
ü INSPECCIÓ I ASSAIG
S’ha de verificar que els productes i serveis rebuts i produïts per l’empresa
compleixen els requisits especificats abans de ser utilitzats, processats i expedits.
Aquests controls d’inspecció poden ser tan visuals com mesurables.
ü CONTROL EQUIPS D’INSPECCIÓ I ASSAIG
Els dispositius, tècniques i estandars de referència utilitzats per verificar que
els productes o serveis compleixen els requisits especificats han de ser controlats,
calibrats i mantinguts. Cada empresa ha de planificar quan s’efectuaran aquests
controls, indicant-ho en un registre on aparegui la data de la ultima calibració i de la
propera.
ü CONTROL DE PRODUCTES NO CONFORMES
S’ha d’impedir que el producte que no compleix amb els requeriments del
client pot ser utilitzat inadvertidament, i s’ha adoptar mesures per controlar les
accions que posen remei que es prenen per fer que aquests productes seguin
acceptables per l’ús.
ü SERVEI POSTVENDA
S’hauran d’utilitzar controls que assegurin que les operacions de servei
postvenda compleixin els requisits del client.
- 26 -
ü MANIPULACIÓ, EMMAGATZEMATGE, CONSERVACIÓ I LLIURAMENT
Cal prendre mesures per detectar i prevenir el mal o deteriorament de un
producte mentre estigui sota el control de l’empresa.
Depenen del producte que fabriqui l’empresa aquesta pot ser una eina
important o no. En el nostre cas al ser un producte molt voluminós i resistent no és
necessari un excessiu compte amb la manipulació del producte o unes determinades
condicions d’emmagatzematge.
2.3.3. EINES DE GESTIÓ
Les eines de gestió ens ajuden a millor el sistema d’assegurament de la
qualitat. Amb elles podem evitar tornar a cometre els mateixos errors i donar-nos
compte sí el sistema funciona o no.
ü CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ
S’han d’utilitzar controls que assegurin l’ús de documents i dades vàlids i
evitar l’ús de documents i dades no vàlids en operacions que serveixen per assolir
els requisits dels clients.
Els documents que ja no siguin d’ús seran identificats, amb la paraula
“obsolets”, i retirats dels llocs de consulta habitual.
ü ACCIONS CORRECTORES I PREVENTIVES
És necessari aplicar accions per impedir l’ocurrència i la recurrència de no
conformitats i assegurar de que aquestes seguin efectives.
- 27 -
De l’ estudi i de les investigacions realitzades a partir dels informes de no
conformitat sorgeixen les accions correctores i preventives.
ü REGISTRE DE LA QUALITAT
Cal establir, documentar i mantenir registres que demostrin que s’han
aconseguit els requisits del client i l’efectivitat del sistema de la qualitat.
ü AUDITORIES INTERNES
Les auditories es planifiquen i executen per verificar que el sistema de la
qualitat és efectiu en assegurar que els productes i serveis compleixen los requisits
del client.
ü FORMACIÓ
Les necessitats de formació del personal dels qui la feina afecta a la qualitat
han de ser identificades i aquest personal ha de ser qualificat per portar a terme la
feina que se li sigui assignada.
L’empresa anualment preveu cursos formatius per a tot el personal de
l’empresa per tat d’adquirir o d’actualitzar coneixements.
ü TÈCNIQUES ESTADÍSTIQUES
S’hauran de prendre mesures per controlar la selecció i l’aplicació de les
tècniques estadístiques utilitzades en l’acceptació d’un producte i en la determinació
de la capacitat del procés.
- 28 -
3. DOCUMENTACIÓ DEL SISTEMA DE LA QUALITAT
El model d’assegurament de la qualitat escollit per l’empresa (ISO 9001 ó 9002) ha
de ser documentat de manera consistent amb els requeriments de l’ esquema
seleccionat. El model utilitzat és el piramidal de quatre nivells que es representa en
la figura següent:
ManualQualitat
ProcedimentsOperatius
InstruccionsTècniques
Altres documentsPlans de qualitat, especificacions
Registres de qualitatInformes, expedients, accions correctores, reclamacions
Figura 2.5
La piràmide esta composta per quatre nivells de requeriments que son exigències de
la Norma. Es comença pel manual de la qualitat (definir la política de qualitat),
després els procediments, les instruccions tècniques, i per últim els registres.
- 29 -
Manual de la qualitat: el manual de la qualitat és un document de política
general. Descriu com enfoca l’empresa els requeriments de la Norma, secció per
secció. Un manual de qualitat no té que ser revisat amb molta freqüència, per tant,
aquells punts susceptibles de revisió es presenten en forma de procediment
ü QUÈ ES FA PER LA QUALITAT ?
QUI HO FA ?
ü INCLOU LA POLÍTICA DE QUALITAT
Procediments: una vegada s’ha desenvolupat el manual de la qualitat, el següent
pas és el disseny dels procediments, que representen l’evidencia de la qualitat i són
considerats obligatoris dintre de l’ esquema ISO. Els procediments detallen
l’organització i responsabilitats per assolir la política i objectius plantejats en el
manual de qualitat. El número de procediments variarà d’acord a la complexitat del
sistema de la qualitat.
ü DESCRIU COM, QUAN, ON, PERQUÈ HAN DE REALITZAR-SE LES
ACTIVITATS DESCRITES AL MANUAL
ü INCLOU LES RELACIONS INTERDEPARTAMENTALS EXISTENTS
Instruccions tècniques: les instruccions tècniques son el tercer nivell de la
piràmide del sistema de la qualitat. Són documents que contemplen al detall
aspectes tècnics del treball. Les instruccions tècniques responen a la pregunta com
es fa el treball?. Poden incloure informació important d’especificacions del producte,
especificacions per inspeccions, requeriments de matèria prima, mètodes per
assajos, instruccions de calibració, etc.
- 30 -
ü DOCUMENTS DE CARÀCTER EMINENTMENT TÈCNIC QUE DESCRIUEN
UNA ACTIVITAT EN CONCRET DEL SISTEMA DE QUALITAT
Registres de qualitat: són considerats mecanismes de control i sosteniment del
sistema de qualitat. El seu contingut esta composat per tots els documents generats
a l’ utilitzar els procediments o les instruccions tècniques. Els tenim per donar fe o
evidencia de que el sistema esta implantat de manera eficaç. El seu arxiu i l’habilitat
de trobar els registres amb el menor esforç possible i la mínima utilització de temps,
són la base d’un bon sistema de documents controlats.
- 31 -
4. MILLORA DE LA QUALITAT
Un cop tenim el sistema documentat ve la part més difícil de realitzar: dur a terme
allò que els documents diuen que s’està fent.
Els factors més importants que cal considerar són:
• L’adaptació del sistema a la cultura de l’empresa. Entenem per cultura el conjunt
de codis i creences que fa que l’organització actuï d’una forma determinada davant
d’una situació.
• Necessitat de canvis organitzatius. Qualsevol canvi origina resistències. Cal
detectar-les ràpidament i dissenyar una estratègia adient per tal de vèncer-les. Un
fort suport de l’alta direcció és imprescindible en aquest moment.
• Necessitats de formació. Definir un sistema de qualitat pot introduir mètodes de
treball nous als quals el personal no està acostumat. Per tant, és fonamental la
identificació de necessitats de formació a tots els nivells organitzatius i que es
desenvolupin les activitats necessàries per satisfer aquestes necessitats.
Els recursos humans i materials que cal emprar en la implantació d’un sistema de
qualitat, ocasionen una càrrega de treball addicional que, en molts casos, és
incompatible amb les activitats diàries del personal. Cal analitzar-ho tot amb detall i
assignar el personal necessari i adequat al projecte.
- 32 -
5. BENEFICIS DE LA IMPLANTACIÓ ISO 9000
La implantació de la norma ISO-9000 ens dona dos tipus de beneficis, un intern i
l’altre extern. Els beneficis interns són els que repercuteixen directament en la
millora de l’empresa aportant principalment beneficis econòmics i d’organització. Els
beneficis externs són els que repercuteixen en els clients o amb altres empreses de
la competència aportant, també, beneficis econòmics.
Beneficis interns Beneficis externs
• Millora la qualitat dels productes / • Potencia la imatge de l’empresaserveis (processos més eficients). enfront dels clients actuals.
• Redueix costos; augmenta la • Facilita la implantació en mousproductivitat i la competitivitat. mercats.
• Posa les bases per arribar a laqualitat total.
• Coordina les diferents àrees del’empresa.
• Minimitza les auditories / inspeccionsdels clients.
GESTIÓ DE LA QUALITAT ENUNA EMPRESA DE
FABRICACIÓ I INSTAL·LACIÓDE PORTES AUTOMATITZADES
3ª PART
MANUAL DE LA QUALITAT
JUDITH SOLÉ COBA
ÍNDEX PART III
INTRODUCCIÓ AL MANUAL DE LA QUALITAT ........................................................... 1
0.- Introducció ...............................................................................................................4
0.1.- Presentació de l’empresa ............................................................................ 4
0.2.- Declaració de l’empres ................................................................................ 5
0.3.- Abast i camp d’aplicació .............................................................................. 6
0.4.- Gestió del manual ........................................................................................ 6
0.5.- Referències i terminologies .......................................................................... 8
1.- Responsabilitat de la Direcció ................................................................................... 9
1.1.- Política i objectius de Qualitat ..................................................................... 9
1.2.- Organització ............................................................................................... 10
1.3 .- Representant de la Direcció ...................................................................... 17
1.4 .- Recursos ................................................................................................... 17
1.5.- Revisió per la Direcció ............................................................................... 18
2.- Sistema de la Qualitat .............................................................................................19
2.1.- Documentació del Sistema de Qualitat ...................................................... 19
2.2.- Planificació de la Qualitat ........................................................................... 20
3.- Revisió del contracte ............................................................................................... 21
4.- Control del disseny .................................................................................................. 22
5.- Control de la documentació i les dades ................................................................... 23
6.- Compres .................................................................................................................. 25
7.- Control dels productes subministrats pels clients .................................................... 27
8.- Identificació i traçabilitat dels productes .................................................................. 28
9.- Control dels processos ............................................................................................ 29
10.- Inspecció i assaig .................................................................................................. 30
11.- Control dels equips de inspecció, mesura i assaig ................................................ 31
12.- Estat de inspecció i assaig .................................................................................... 32
13.- Control dels productes no conformes .................................................................... 33
14.- Accions correctores i preventives .......................................................................... 34
15.- Manipulació, emmagatzematge, embalatge, conservació i entrega ...................... 35
16.- Control dels registres de qualitat ........................................................................... 36
17.- Auditories internes de Qualitat .............................................................................. 37
18.- Formació ................................................................................................................ 38
19.- Servei post – venda ............................................................................................... 39
20.- Tècniques estadístiques ........................................................................................ 40
INTRODUCCIÓ AL MANUAL DE QUALITAT
El Manual de Qualitat és un document bàsic, és l’eix central sobre el que
s’articula tot el sistema de la qualitat, consta de cinquanta pàgines com a màxim. La
seva redacció és responsabilitat de la persona que té, per delegació de la direcció, el
càrrec de Responsable de qualitat. L’aprovació d’aquest manual és responsabilitat de la
direcció de l’empresa.
El contingut del Manual de la Qualitat es pot dividir en dues parts:
1º Introducció: declaració de principis de l’empresa, objecte i abast del manual,
descripció de l’empresa i terminologia adoptada.
2º Vint capítols ordenats i seguin els 20 apartats regits en el capítol 4 de la
norma ISO-9000. En cas que algun d’aquests apartats no afecti a l’empresa a
l’hora de implantar el sistema d’assegurament de la qualitat, s’indica en el capítol
la següent descripció: “Capítol sense aplicació actual”.
Es pot facilitar a clients i proveïdors, un còpia controlada del Manual de la
Qualitat, perquè coneguin la política de qualitat que segueix l’empresa i els objectius a
aconseguir.
La direcció exerceix un paper principal tant en la fixació de polítiques, estratègies
i objectius de qualitat com en la pròpia redacció del Manual de Qualitat, per varies
raons:
- La direcció general ha d’estar totalment convençuda de la veracitat i voluntat
d’aplicació de tot el contingut de Manual de la Qualitat.
- La seva implicació total motivarà a tots els altres membres de l’organització al
compliment de la part que li correspongui.
- El perfecte coneixement del contingut de Manual de la Qualitat per part de la
direcció és necessari per la correcta aplicació del mateix.
Els objectius del Manual de la Qualitat són:
• Declarar la política de la qualitat de l’empresa i recollir l’estructura suport que
garanteixi la seva aplicació.
• Definir els requisits generals que s’han d’establir en l’empresa per garantir la
implantació del sistema de la qualitat i el seu compliment, amb les normes
aplicables.
• Constituir la base per la presentació de l’empresa l’ exterior, mitjançant la
informació que proporciona sobre el nivell de qualitat que pugui assolir en
bens i serveis.
• Ser un document operatiu dintre de l’empresa al definir específicament, en
l’àmbit de la seva organització, les responsabilitats en lo referent a la qualitat.
• Constituir la part relativa a la qualitat dels requisits que s’estableixen, de forma
contractual, entre l’empresa, el proveïdor i el client.
Els requisits del Manual de Qualitat sigui un instrument operatiu en l’empresa i
permeti estructurar les activitat requerides pel Sistema de la Qualitat, són:
• El responsable últim del Manual de Qualitat és l’empresa, representada pel
seu comitè de Direcció.
• El Manual de Qualitat ha d’indicar, expressament, les persones responsables
de dur a terme el programa de la qualitat i de mantenir actualitzat el manual.
• El Manual de la Qualitat no s’ha d’estendre més que als requisits que
assegurant el compliment de la política de la qualitat establerta.
• El Manual de la Qualitat ha d’estar redactat amb claredat, la concreció i
l’amplitud suficients per no donar lloc a equívocs. Ha de detallar els mètodes i
criteris a seguir.
• El Manual de la Qualitat ha d’utilitzar terminologia establerta en les normes
UNE, sempre que sigui possible.
• Amb objecte de definir clarament l’àrea d’aplicació del Manual de la Qualitat,
s’inclou una relació detallada dels centres de treball, dels bens de l’empresa i
serveis que estan sota el regim del manual.
• Amb l’objectiu de dur a terme un control rigorós de la distribució del manual i
de les seves revisions, aquest contindrà un índex de distribució i de revisions,
on s’indiquen les diverses modificacions realitzades al manual, els
responsables d’autoritzar-les i els destinataris de les diferents seccions del
manual.
En el Manual de la Qualitat no és precís explicar detalladament el funcionament
de tots els procediments de l’empresa, però sí és necessari que reculli les
característiques principals de cada procés i la forma en que aquestos són adequats per
obtenir la qualitat desitjada
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:0.- INTRODUCCIÓ PÀGINA: 1 DE 5
0.1.- PRESENTACIÓ DE L’EMPRESA
TALLERS REUS SL, C/ Andorra, 26, 43205 Reus,
L’empresa amb el nom de TALLERS REUS SL es va crear l’any 1996, encara que els
seus orígens es remunten als anys seixanta. En aquest temps l’empresa ha passat de
tenir quatre treballadors a tenir-ne disset amb la possibilitat d’augmentar aquest número
en un futur.
L’empresa va començar dedicant-se a la mecanització de peses i reparació de
maquinaria industrial exclusivament però amb el temps ha anat introduint-se en altres
serveis dins del mateix sector, com és la serralleria (fabricació de portes), i
l’automatització de tot tipus de portes. En aquests moments es disposa d’un petit taller
i una nova nau industrial.
Entre els clients que disposa hi ha particulars i petites o mitjanes empreses. La zona de
cobertura en que situem aquests clients es sobretot la província de Tarragona i també
Barcelona.
EINES I MAQUINARIA
- Maquina de trepar
- Serra
- Serra cinta
- 1 grup electrogen
- 1 radial gran
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:0.- INTRODUCCIÓ PÀGINA: 2 DE 5
- 1 radial petita
- Soldador
- Multimetre
0.2.- DECLARACIÓ DE LA DIRECCIÓ
Amb el pas del temps de la creació de l’empresa TALLERS REUS SL podem dir que
aquesta s’ha consolidat com empresa, dins d’un món de competències, entrebancs de
tota mena y problemes que sorgeixen diàriament. Malgrat tot l’empresa esta tirant
endavant.
Es moment de pensar en el futur, el segle XXI que se’ns ve al damunt, caldrà planificar-
lo i plantejar-lo. Per afrontar aquest futur s’ intentarà executar els punts següents:
Primer: Treball, honradesa, serietat i responsabilitat en tots els aspectes tan professionals
com personals.
Segon: Incorporació de tecnologia moderna, dintre de la possibilitat de cada moment i
situació de l’empresa.
Tercer: Per garantir-nos el treballar amb alguns clients, en un futur, serà imprescindible
la Implantació d’un Sistema d’Assegurament de la Qualitat.
Per tot això TALLERS REUS SL es compromet a mantenir el Sistema d’Assegurament
de la Qualitat segons el model de la normativa UNE-EN-ISO 9002: 1994.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:0.- INTRODUCCIÓ PÀGINA: 3 DE 5
0.3.- ABAST I CAMP D’APLICACIÓ
El Sistema de la Qualitat de TALLERS REUS SL avarca la fabricació i la instal·lació o
reparació de tot tipus de portes automatitzades, activitats realitzades al centre de treball
situat al carrer Andorra, 26 de Reus.
0.4.- GESTIÓ DEL MANUAL
0.4.1 – Redacció del manual de la qualitat
El manual de la qualitat és redactat pel responsable de qualitat de manera clara i
concisa per permetre una interpretació exempta d’ambigüitats, tenint cura de la
coherència de les diferents parts del manual, evitant redundàncies i fent les referències
o cites necessàries.
0.4.2.- Revisió del manual del la qualitat
El Responsable de Qualitat és responsable de la revisió del manual de la qualitat i ho fa
amb una periodicitat anual.
0.4.3.- Aprovació del manual de la qualitat
La direcció general de l’empresa és responsable de l’aprovació del manual de la
qualitat i de la Declaració per a tot el personal de l’empresa.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
ESTAT DE LES REVISIONS DEL MANUAL PÀGINA: 1 DE 1
EDICIÓREVISIÓ
DATACAPÍTOL
DELMANUAL
MOTIU DEL CANVI
1 0 0 INICIAL1 0 1 INICIAL
1 0 2 INICIAL
1 0 3 INICIAL
1 0 4 INICIAL
1 0 5 INICIAL
1 0 6 INICIAL
1 0 7 INICIAL
1 0 8 INICIAL
1 0 9 INICIAL
1 0 10 INICIAL
1 0 11 INICIAL
1 0 12 INICIAL
1 0 13 INICIAL
1 0 14 INICIAL
1 0 15 INICIAL
1 0 16 INICIAL
1 0 17 INICIAL
1 0 18 INICIAL
1 0 19 INICIAL
1 0 20 INICIAL
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:0.- INTRODUCCIÓ PÀGINA: 4 DE 5
0.4.4.- Distribució i control del manual de la qualitat
El Responsable de Qualitat distribueix copies del manual identificades amb un número
als responsables implicats, considerant dos tipus de còpies:
• Còpies controlades:
Són les entregades a persones concretes que adquireixen el compromís de la custodia
i manteniment de la seva copia i que TALLERS REUS SL adquireix responsabilitat de
mantenir actualitzades.
• Còpies no controlades:
Són les entregades a destinataris que es comprometen a custodiar el manual de la
qualitat, però que TALLERS REUS SL no adquireix responsabilitat de mantenir-lo
actualitzat.
En els dos casos el control de les còpies l’assumeix el Responsable de Qualitat, qui
distribueix les còpies, les adjunta al “ REGISTRE DE CÒPIES CONTROLADES “ o
“REGISTRE DE CÒPIES NO CONTROLADES “ per ser tornat amb la firma del
destinatari, com evidència de que assumeix la responsabilitat de la custodia de la
mateixa.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:0.- INTRODUCCIÓ PÀGINA: 5 DE 5
0.4.5.- Revisions del manual de la qualitat
El responsable de qualitat revisa el manual sempre que ho requereixi alguna de les
situacions següents: canvis en l’organització, normatives que afecten aquest manual de
la qualitat, etc.
Les revisions es documenten en l’informe: “ Estat de les revisions del manual de la
qualitat”, annex al present Manual de la qualitat.
Quan el Responsable de Qualitat ho cregui oportú, donada la importància de les
modificacions introduïdes, es publicarà una nova edició del manual.
0.5.- REFERÈNCIES / TERMINOLOGIA
Normativa de referència
- En diferents apartats d’aquest Manual de la Qualitat es fa referència a la norma
UNE-EN-ISO 9002: Octubre de 1994.
Terminologia
- En aquest Manual de la Qualitat s’aplica la terminologia de la norma ISO 8402:
1994.
En el moment de la publicació, l’edició indicada de cada norma estava en vigor.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 1 DE 9
1.1 POLÍTICA I OBJECTIUS DE QUALITAT
L’organització de TALLERS REUS SL té com objectiu que la Qualitat dels productes i
serveis que ofereix siguin un fidel reflex de les expectatives de cada client, assegurant
així l’èxit a llarg termini de l’empresa. Per això estableix, declara i assumeix els
següents principis:
1. La Qualitat final del producte lliurat al client és el resultat d'accions planificades i
sistemàtiques de PREVENCIÓ, DETECCIÓ CORRECCIÓ I MILLORA CONTÍNUA
en tots els treballs realitzats.
2. Les exigències contractuals, els desigs i les expectatives del clients, són l’únic criteri
per establir el patró de qualitat dels nostres productes i serveis. Per fer això
TALLERS REUS SL ha d’ identificar i reduir constantment el nivell de reclamacions
dels seus clients.
3. Els requisits de la Qualitat i exigències contractuals han de ser traduïts de forma
objectiva en plànols i especificacions que es posen a disposició dels proveïdors de
centres productius de forma COMPLERTA I OPORTUNA.
4. La Qualitat és una tasca comú a totes les àrees de l’empresa, cada una de les
àrees ha d’assumir que és client i proveïdors de departaments i persones de
l’empresa.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 2 DE 9
5. Cada empleat de TALLERS REUS SL és responsable de la Qualitat de la seva
feina. El Responsable de Qualitat d’ IMPULSAR l’ implantació de la política i els
objectius de qualitat, comprovant la seva execució mitjançant auditories.
6. L’aplicació d’aquesta política exigeix l’ integració activa de tot l’equip humà de
l’empresa. Per fer això la Direcció considera prioritàries la MOTIVACIÓ i la
FORMACIÓ per la QUALITAT.
Els objectius de qualitat específics es declaren en un document apart.
1.2.- ORGANITZACIÓ
1.2.1 – Responsabilitat i autoritat
TALLERS REUS SL té definides i documentades les responsabilitats i les relacions
entre tot el personal de l’empresa que dirigeix, realitza i verifica qualsevol tasca que
incideixi en la qualitat.
En els organigrames següents es poden veure les funcions del personal de l’empresa
que té alguna relació amb la qualitat i a continuació es descriuen les funcions
relacionades amb qualitat.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 3 DE 9
DIRECCIÓ
DEPARTAMENT DE QUALITAT
RESPONSABLE DE AGENT DE RESPONSABLE DE ADMINISTRACIÓ MAGATZEM VENDES PRODUCCIÓ
OFICIAL OFICIALSTÈCNIC
AJUDANTS
Organigrama 1: Organigrama de TALLERS REUS SL
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 4 DE 9
DIRECCIÓ
- Aprovar el manual de la qualitat de fer-lo complir.
- Definir i aprovar la política i objectius de qualitat.
- Realitzar la revisió del Sistema de la Qualitat.
- Anomenar el Responsable de Qualitat.
- Aprovar el pla anual de formació
- Emetre els informes de no conformitat en obra i canalitzar-los a traves del
responsable de Qualitat.
- Vetlla pel compliment de les normes de seguretat i higiene.
RESPONSABLE DE MAGATZEM
- Gestió i seguiment de les comandes a proveïdors homologats.
- Control de recepció dels materials.
- Mantenir en condicions adequades el emmagatzematge, identificació i ubicació dels
materials en les àrees destinades a tal efecte.
- Comunica i resol les incidències amb els proveïdors.
- Preparar i revisar comandes a proveïdors.
AGENT DE VENDES
- Preparació de pressupostos i revisió de comandes.
- Preparació i revisió de comandes als proveïdors.
- Atendre les reclamacions de clients i analitzar-les junt amb el responsable de
qualitat.
- Establir comunicació amb els clients per estudiar les seves necessitats.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 5 DE 9
OFICIAL TÈCNIC
- Muntatge de tot tipus de portes automatitzades d’acord amb la documentació
(procediments, croquis, plànols etc).
- Transport dels materials pel muntatge de les portes automatitzades.
- Proves finals i regulacions sobre el correcte funcionament de les portes.
- Omplir la documentació necessària en cada instal·lació.
- Inspecció final de l'obra i el seu registre
- Obertura de INC en obra.
RESPONSABLE DE PRODUCCIÓ
- Preparació de pressupostos i revisió de comandes.
- Preparació i revisió de comandes als proveïdors.
- Dirigeix la inspecció i vigilància del procés productiu.
- Elaboració del producte sol·licitat pels nostres clients.
- Coordina les proves i assajos del producte rebut i acabat.
- Assignació de recursos humans i mitjans necessaris per l’execució del procés.
PERSONAL D’OFICINES
- Tasques administratives.
- Ajuda en la preparació de les comandes a proveïdors i pressupostos a clients.
- Actualitzar les fitxes de dades personals.
- Coordinació de les operacions econòmiques de l’empresa.
- Responsable del departament de comptabilitat.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 6 DE 9
DEPARTAMENT DE QUALITAT
COMITÈ RESPONSABLE DELEGAT DE QUALITAT DE QUALITAT DE QUALITAT
Organigrama 2: Organigrama Departament de Qualitat
RESPONSABLE DE QUALITAT
- Elaboració i revisió de la documentació del Sistema de la Qualitat.
- Implantar, desenvolupar i actualitza el Sistema de la Qualitat.
- Control, distribució i arxiu de la documentació que forma part del Sistema de la
Qualitat.
- Avaluar als proveïdors i mantenir actualitzada la llista de proveïdors homologats.
- Gestió dels informes de no conformitat (tractament, notificació als responsables
implicats i tancament)
- Planificar les auditories internes de la Qualitat i atendre les auditories externes.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 7 DE 9
- Actuar com secretari en las reunions del Comitè de la Qualitat per la revisió i millora
del Sistema de la Qualitat.
- Establir el pla anual de formació.
- Control dels equips de mesura.
- Resoldre les reclamacions e informar al client de les mesures preses.
- Gestió del informes d'accions correctores i preventives
COMITÈ DE QUALITAT
- Revisa el Sistema de la Qualitat i porta a terme les accions correctores / preventives
necessàries per al bon funcionament i millora del Sistema de la Qualitat.
- Elabora els plans de treball i fixa els objectius a seguir.
- Estudia els costos de la qualitat i les millores a aplicar o modificar dintre de la
política de l’empresa.
DELEGAT DE QUALITAT
- Dirigeix la inspecció i vigilància del procés
- Controla la consecució de objectius fixats per la direcció.
- Ajuda al responsable de qualitat en dur a terme algunes de les tasques que té
assignades.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 8 DE 9
1.3.- REPRESENTANT DE LA DIRECCIÓ
La Direcció de TALLERS REUS SL designa al Responsable de Qualitat que amb
independència de les altres responsabilitats, té l’autoritat definida per:
- Assegurar que el Sistema de la Qualitat és conforme amb la norma UNE - EN- ISO
9002:1994.
- Informar del funcionament del Sistema de la Qualitat a la Direcció perquè dugui a
terme la revisió i serveixi com a base per una millora del Sistema de la Qualitat.
1.4.- RECURSOS
TALLERS REUS SL identifica les necessitats de recursos i la direcció dóna els
recursos adequats per l’ execució del treball i les activitats de verificació incloent
auditories internes de qualitat.
Aquests recursos s’ identifiquen i es revisen periòdicament en les successives
revisions del Sistema de la qualitat.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:1.- RESPONSABILITATS DE LA DIRECCIÓ PÀGINA: 9 DE 9
1.5.- REVISIÓ PER LA DIRECCIÓ
La Direcció de TALLERS REUS SL revisarà el Sistema de la Qualitat amb una
freqüència mínima anual mitjançant reunions del Comitè de Qualitat.
Aquesta revisió es farà en base a: auditories internes i externes de la Qualitat,
reclamacions de clients, etc. per tal d’introduir les millores oportunes i el seguiment
d’objectius.
El Responsables de Qualitat arxiva els registres de les revisions del Sistema de
Qualitat.
En el procediment PAQ-1.1 es descriu la metodologia per dur a terme la revisió per la
Direcció.
OBJECTIUS DE QUALITAT
1) Obtenir dins del any 2000 la Certificació de Qualitat en ISO-9002
2) No superar el nivell de reclamacions de clients en un 3% del número total de feines des de 1
de gener del 2.000 fins la propera revisió del Sistema de Qualitat.
LA DIRECCIÓ
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:2.- SISTEMA DE LA QUALITAT PÀGINA: 1 DE 2
2.1.- DOCUMENTACIÓ DEL SISTEMA DE LA QUALITAT
El Sistema de Qualitat adoptat per TALLERS REUS SL està basat en les disposicions
establertes en els següents documents:
- Manual de la Qualitat
En el Manual es defineix l'estructura de l'empresa, les responsabilitats dels seus
components en matèria de qualitat i les disposicions i activitats generals adoptades
per la consecució d'una gestió eficaç de la qualitat.
En aquest manual es fa referència als procediments d'Assegurament de Qualitat.
- Manual de Procediments
Les diferents activitats descrites en el Manual de la Qualitat es desenvolupen en el
Manual de Procediments, tractant-se en un document apart de l'anterior.
- Pautes de control de recepció
Són documents que descriuen les activitats necessàries per efectuar el control de
recepció dels materials.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:2.- SISTEMA DE LA QUALITAT PÀGINA: 2 DE 2
2.2.- PLANIFICACIÓ DE LA QUALITAT
TALLERS REUS S.L defineix i documenta el compliment dels requisits relatius a la
Qualitat. La planificació de la Qualitat ve definida i documentada a través de tots els
documents que formen part del Sistema de la Qualitat de l'empresa.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:3.- REVISIÓ DEL CONTRACTE PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica de revisió d'ofertes,
comandes i contractes de clients, per assegurar que tots els requisits i exigències del
client son entesos, acceptats i quan calgui modificats correctament, amb la finalitat de
complaure les expectatives i desitjos finals.
• La revisió del pressupost i de la comanda
Abans de presentar un pressupost al client, aquest document ha de se revisat i aprovat,
pel responsable que l’hagi confeccionat. En cas d'acceptació per part del client,
TALLERS REUS SL s'assegura que: els requisits estan definits o documentats
adequadament, que s’ha resolt qualsevol diferència entre els requisits de la comanda i
pressupost , i que té la capacitat per complir els requisits sol·licitats pel client.
• Les modificacions del contracte
La sistemàtica per portar a terme les modificacions de les comandes venen
contemplades en el procediment PAQ-3.1
PROCEDIMENT:
PAQ-3.1 "REVISIÓ DEL CONTRACTE"
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:4.- CONTROL DEL DISSENY PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS S.L considera que actualment aquest capítol no és d'aplicació, dons
la norma de referència és la UNE-EN-ISO-9002:1994.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:5.- CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ I LES DADES PÀGINA: 1 DE 2
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica per controlar tots els
documents i les dades d'origen intern o extern, i relacionades amb els requisits exigits
per la norma UNE-EN-ISO-9002:1994.
L’ abast d’aquest apartat és aplicable a tots els documents de l’empresa tan tots els
manuals i procediments del manual de la qualitat com tots els registres que en aquest
si hi fa referència.
• Aprovació i distribució dels documents i les dades
Els documents i les dades es revisen i s’aproven abans de la seva distribució pel
personal autoritzat per fer-ho. TALLERS REUS SL s’assegura:
- L’emissió, aprovació i aplicació dels documents.
- La retirada dels documents obsolets.
- La distribució als usuaris afectats.
S’estableix un llistat que indiqui la revisió vigent documents.
Quan es decideixi guardar documents obsolets per a qualsevol raó s’identificaran
adequadament.
• Canvis en els documents i en les dades
Qualsevol canvi en els documents o en les dades es revisa i aprova per les mateixes
funcions que els van revisar i aprovar inicialment.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:5.- CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ I LES DADES PÀGINA: 2 DE 2
El responsable de l'emissió dels documents registra qualsevol canvi en el "HISTORIAL
DE REVISIONS" adjunt al propi document, on consta la data de revisió i el motiu del
canvi.
PROCEDIMENTS:
PAQ-5.1 "CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ I LES DADES"
PAQ-5.2 "ELABORACIÓ DE PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONS
TÈCNIQUES"
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:6.- COMPRES PÀGINA: 1 DE 2
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la metodologia per garantir que els
productes adquirits i serveis subcontractats estan d'acord amb les especificacions i
requisits del Sistema de Qualitat.
- Avaluació dels subcontractistes
Els materials adquirits i els serveis subcontractats es realitzen a proveïdors
avaluats i acceptats.
TALLERS REUS SL disposa d'una llista actualitzada de proveïdors avaluats i
acceptats d'acord amb els criteris definits en el procediment d' Avaluació de
Proveïdors.
- Dades de les compres
Els documents de compres contenen les següents dades de manera que descriuen
de forma clara el producte sol·licitat.
· Descripció del material sol·licita
· Mides del material
· Quantitat
. Data d'entrega
. Forma de pagament
. Documentació aplicable (plànols, normes, especificacions tècniques)
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:6.- COMPRES PÀGINA: 2 DE 2
Tots els documents de compres es revisen i s’aproven abans de la seva difusió, per
a comprovar que responen adequadament als requisits especificats.
Les zones de recepció de material de productes esta degudament delimitada de les
altres zones del magatzem.
PROCEDIMENT:
PAQ-6.1 "AVALUACIÓ DE PROVEÏDORS "
PAQ-6.2 "GESTIÓ DE COMPRES"
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:7.- CONTROL DELS PRODUCTES SUBMINISTRATS PELS CLIENTS
PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL fabrica diferents tipus de portes en ferro i efectua instal·lacions i
reparacions de portes automatitzades en els béns propietat del client. Qualsevol dany,
deteriorament o pèrdua d' elements pertanyents al client, TALLERS REUS SL s'ho
comunica per escrit al client, arxivant aquest escrit per posteriors comprovacions. Per
fer front a qualsevol incidència, TALLERS REUS SL disposa d'un assegurança de
responsabilitat civil per valor de 50.000.000 de Pts.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:8.- IDENTIFICACIÓ I TRAÇABILITAT DELS PRODUCTES PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció, la sistemàtica per la identificació de
les feines i saber quan han estat realitzades.
TALLERS REUS SL identifica amb un número les feines, aquest número ens permet en
qualsevol fase del treball accedir als pertinents Registres de la Qualitat i reconstruir el
seu historial.
En el cas d’ instal·lar automatitzacions de portes, TALLERS REUS S.L registra en una
fitxa: la data d’ instal·lació, el tipus de porta, la marca del motor, tipus de motor, model,
model del quadre de maniobres, i el proveïdor, per tal que en cas de reclamació, es
conegui si la instal·lació esta en garantia o no, i prendre les mesures oportunes
adequades.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:9.- CONTROL DELS PROCESSOS PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica per la planificació i
execució de les instal·lacions en condicions controlades.
El Responsable de producció distribueix els treballs mitjançant l'entrega de la fulla
interna de treball, croquis al personal que treballa en la secció de producció. Al oficial
tècnic se li fa entrega de la mateixa documentació i a més d’un llistat de materials i
eines a utilitzar, tota la documentació esta identificada amb un número de feina.
Les feines són realitzades d'acord amb els procediments documentats que indiquen
pas a pas les instruccions de disseny i d’ instal·lació i els controls necessaris que deuen
realitzar els operaris.
PROCEDIMENT:
PAQ-9.1: "AUTOMATITZACIÓ DE PORTES "
IT-01: “PROCESSOS DE FABRICACIÓ”
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:10.- INSPECCIÓ I ASSAIG PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció, la sistemàtica per assegurar que es
realitzen els controls requerits en la recepció de materials i les inspeccions durant i al
finalitzar les instal·lacions.
- Inspecció en recepció de materials
Els controls de recepció comprenen bàsicament una inspecció visual de l’ estat
del material i el seu embalatge, un control quantitatiu i un control documental per
verificar que la comanda de compra coincideix amb l'albarà d'entrega de la mercaderia.
- Inspecció durant i al finalitzar la instal·lació
Les inspeccions durant el muntatge es realitzen per autocontrol del propi operari i
son bàsicament comprovacions visuals. Tant mateix, el Responsable de producció o
el oficial tècnic, cadascun en la seva àrea realitza inspeccions amb la finalitat de
verificar i assegurar que els treballs efectuats s'ajusten als procediments. El full
d’inspecció on es registra el resultat de les proves realitzades al finalitza la feina són
la del procediment PAQ- 9.1, PAQ- 9.2.
PROCEDIMENT:
PAC-10.1: "RECEPCIÓ DELS MATERIALS"
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:11.- CONTROL DELS EQUIPS D’ INSPECCIÓ, MESURA IASSAIG
PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica per assegurar la
necessària fiabilitat dels equips de mesura.
En concret, TALLERS REUS SL disposa d'un peu de rei, amb el corresponent certificat
de calibració emes per un laboratori acreditat. Aquest peu de rei posseeix una fitxa
d'equip, on s’ indiquen totes les seves dades incloent la incertesa màxima permesa per
les mesures requerides per l'empresa. També disposa d’altres equips de mesura com,
escaires, metros i multimetre digital, els quals són revisats periòdicament per
comprovar el seu estat.
Tots els controls periòdics de calibració son registrats en aquesta fitxa, no sense abans
haver comprovat que la incertesa del equip sigui conforme.
En cas de disconformitat, el peu de rei es reajusta per complir amb la incertesa màxima
permesa, o es refosa definitivament.
El Responsable de Qualitat comprova i arxiva els certificats de calibració junt amb la
fitxa d'equip, i s'assegura del compliment de la freqüència del equip (bianual), i
identifica l'estat de calibració del mateix amb una etiqueta. També té una llista dels
petits equips de mesura i màquines que han de ser revisades habitualment.
PROCEDIMENT:
PAQ-11.1: “CONTROL DELS EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIG”
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:12.- ESTAT DE INSPECCIÓ I ASSAIG PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció, la sistemàtica per conèixer l'estat d’
inspecció dels materials rebuts i de les instal·lacions finalitzades, amb la finalitat de
distingir producte conforme, no conforme i pendent d’ inspecció o decisió.
En la recepció de materials es respecta la ubicació dels mateixos en les zones
senyalitzades a tal efecte:
- Zona senyalitzada en groc: materials pendents d’ inspecció o decisió.
- Zona senyalitzada en vermell: materials no - conformes i devolucions.
Els materials una vegada superats els controls de recepció, són ubicats al magatzem,
en la seva zona corresponent.
L'estat d’ inspecció durant els treballs d’ instal·lació producció queden reflectits en els
corresponents registres de control durant el muntatge i inspecció final.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:13.- CONTROL DELS PRODUCTES NO CONFORMES PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica per la detecció,
identificació, documentació, anàlisis i tractament de les no conformitats degudes a
materials o instal·lacions no conformes amb els requisits especificats.
TALLERS REUS SL resol immediatament la no conformitat i es planteja la necessitat
de prendre accions correctores per eliminar la causa- arrel i per consegüent la seva
repetició.
Totes les no conformitats detectades i les accions correctores dutes a terme, són
registrades pel departament de qualitat, les quals són comentades durant la reunió del
comitè de qualitat.
PROCEDIMENT:
PAQ-13.1 "RECLAMACIONS DE CLIENTS"
PAQ-13.2 "CONTROL DE LES NO CONFORMITATS"
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:14.- ACCIONS CORRECTORES I PREVENTIVES PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la metodologia per la implantació
d'accions correctores i/o preventives.
TALLERS REUS SL implanta i registra qualsevol canvi sorgit com conseqüència
d'accions correctores i preventives.
Quan es detecta una no conformitat, el Responsable implicat junt amb el Responsable
de Qualitat, es plantegen la necessitat d’ implantar accions correctores amb la finalitat
d'eliminar la causa- arrel de les no conformitats reals i evita-ne la seva repetició.
L’ús de les fonts d’ informació (resultats d'auditories del Sistema, Registres de Qualitat,queixes de clients), pot activar la necessitat d’implantar accions preventives orientadesa eliminar les causes de no conformitats potencials.
El Responsable de Qualitat s'assegura de l'execució i eficàcia de les accions empreses.
La Direcció emprarà la informació pertinent d'accions preventives a efectes de Revisió
del Sistema.
PROCEDIMENT:
PAQ-14.1 "ACCIONS CORRECTORES I PREVENTIVES"
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:15.- MANIPULACIÓ, EMMAGATZEMATGE,EMBALATGE, CONSERVACIÓ I ENTREGA
PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica per la manipulació, i
emmagatzematge fins l'entrega dels productes.
En particular, TALLERS REUS SL s'assegura que:
- Es mantenen en ordre els materials al magatzem.
- Es respecta la ubicació i identificació dels mateixos.
- Es conserva l'embalatge amb el que arriba el material del proveïdor durant el
transport i fins que s’ instal·la el producte.
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:16.- CONTROL DELS REGISTRES DE QUALITAT PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS S.L en aquesta secció identifica els Registres de Qualitat i indica
l'arxiu i control del mateixos.
Els Registres de Qualitat son llegibles, recuperables i protegits contra deterioraments o
pèrdues durant l'arxiu.
Els Registres de Qualitat es conserven per demostrar la conformitat amb els requisits
especificats i el funcionament eficaç del Sistema de la Qualitat.
PROCEDIMENT:
PAQ-16.1 " CONTROL DEL REGISTRES DE QUALITAT "
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:17.- AUDITORIES INTERNES DE QUALITAT PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la metodologia per planificar, realitzar
i registrar els resultats d’ auditories internes de qualitat amb la finalitat de verificar la
implantació i eficàcia del Sistema de la Qualitat i la seva conformitat amb les
disposicions previstes.
Les auditories internes es realitzen per personal independent de les activitats que
s'auditen i els seus resultats es documenten i presenten a la Direcció a efectes de
revisió del sistema.
El Responsable de l'activitat auditada s'assegura de prendre les accions correctores
apropiades i necessàries relatives als resultats de l'auditoria.
L'auditor avalua la implantació i eficàcia de les accions correctores resultants en el
termini previst de resolució .
PROCEDIMENT:
PAQ- 17.1 " AUDITORIES INTERNES DE QUALITAT "
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:18.- FORMACIÓ PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la sistemàtica per identificar les
necessitats de formació i ensinistrament, i com es proporciona a tot el personal que
realitza activitats que afecten a la qualitat. La Direcció estableix i aprova anualment el
pla de formació del personal. Aquest pla de formació s'estableix basant-se en les
necessitats de formació en qualitat i tècniques sol·licitades pel personal. El pla de
formació té com objectius prioritaris garantir que cada treballador conegui i entengui la
Política de Qualitat de TALLERS REUS SL, i que tingui la formació, aptituds i els
coneixements precisos per complir correctament en la feina.
Bàsicament la formació del personal es divideix en:
- Formació en Qualitat: tot el personal rep formació sobre el funcionament del
Sistema de la Qualitat implantat i de la documentació aplicable al lloc de treball.
- Formació tècnica i de Seguretat i Higiene en el Treball.
La formació es pot obtenir mitjançant l’assistència a cursos, seminaris, o xerrades,
dirigides per personal extern a l’empresa o bé per personal intern amb la suficient
preparació i coneixements. L’empresa és l’encarregada d’organitzar els cursos i
d’indicar el personal que hi ha d’assistir.
PROCEDIMENT:
PAQ-18.1 " FORMACIÓ "
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:19.- SERVEI POSTVENDA PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL estableix en aquesta secció la metodologia per atendre les
queixes dels clients durant o posteriorment al període de garantia, satisfer les seves
demandes i mantenir-los informats.
El tractament, investigació de causes, resolució i tancament de la no conformitat es
responsabilitat immediata del Responsable de Qualitat en col·laboració amb el personal
implicat.
El tractament de les no conformitats degudes a reclamacions de clients, se indica en el
procediment PAQ13.1
PROCEDIMENT:
PAQ-19.1 " SERVEI POSTVENDA"
Edició: 1
MANUAL DE LA QUALITAT Revisió: 0
CAPÍTOL:20.- TÈCNIQUES ESTADÍSTIQUES PÀGINA: 1 DE 1
TALLERS REUS SL quan ho cregui oportú, considerarà convenient la utilització i
comprensió de certes tècniques estadístiques i eines bàsiques d'estadística (diagrames
de Paréto, causa-efecte, correlació, etc.).
Aquestes tècniques i eines bàsiques de gestió de la Qualitat son aplicables per l'estudi,
anàlisis i resolució dels problemes de Qualitat originats duran el desenvolupament de
les activitats de l'empresa i poden implicar una millora del Sistema de Qualitat implantat
per TALLERS REUS SL.
GESTIÓ DE LA QUALITAT ENUNA EMPRESA DE
FABRICACIÓ I INSTAL·LACIÓDE PORTES AUTOMATITZADES
4ª PART
MANUAL DE PROCEDIMENTS
JUDITH SOLÉ COBA
ÍNDEX PART IV
INTRODUCCIÓ AL MANUAL DE PROCEDIMENTS ..................................................... 1
Procediment per definir la responsabilitat de la direcció, PAQ – 1.1 .............................. 6
Procediment per la revisió del Sistema de qualitat, PAQ – 2.1 .................................... 12
Procediment per la revisió del contracte, PAQ – 3.1 .................................................... 18
Procediment pel Control de la documentació i les dades, PAQ – 5.1 .......................... 28
Procediment per l’elaboració de procediments i instruccions tècniques, PAQ – 5.2 .... 38
Procediment per la gestió de compres, PAQ – 6.1 ....................................................... 49
Procediment per l’avaluació de proveïdors, PAQ – 6.2 ................................................ 60
Procediment pel muntatge de portes, PAQ – 9.1 ......................................................... 75
Procediment per l’automatització de portes, PAQ – 9.2 ............................................... 85
Procediment per realitzar el control de recepció, PAQ – 10.1 .................................... 102
Procediment pel control dels equips d’ inspecció, mesura i assaig, PAQ – 11.1 ....... 112
Procediment pel tractament de reclamacions de clients, PAQ – 13.1 ........................ 120
Procediment pel control de les no conformitats, PAQ – 13.2 ..................................... 125
Procediment pel control d’accions correctores i preventives, PAQ – 14.1 ................. 131
Procediment pel control dels registres de qualitat, PAQ – 16.1 ................................. 137
Procediment per auditories internes de qualitat, PAQ – 17.1 .................................... 143
Procediment de formació, PAQ – 18.1 ....................................................................... 151
Procediment pel servei post – venda, PAQ – 19.1 ..................................................... 158
Instrucció tècnica de processos de fabricació, IT – 0.1 ............................................. 167
INTRODUCCIÓ AL MANUAL DE PROCEDIMENTS
Les directrius marcades en el manual de la qualitat per cada requisit de la norma
ISO s’han de desenvolupar en el manual de procediments. El manual de procediments
consta en principi de vint procediments generals (coincidents amb els capítols de
manual de qualitat)., complementat per procediments específics. La redacció dels
procediments és responsabilitat de la persona que té, per delegació de la direcció, el
càrrec de responsable de qualitat.
Descriu la metodologia utilitzada per l’organització, per posar en pràctica lo
descrit en el manual de la qualitat. I constitueix el coneixement tecnològic de l’empresa.
Un bon procediment és un document vàlid per si mateix.
El manual de procediments, és un document totalment confidencial, a diferencia
del manual de qualitat que pot ser públic.
Un procediment és un document que indica de forma clara la seqüència de
passos per executar una activitat o operació, ens descriu els elements tècnics a
utilitzar, l’abast i les condicions requerides i la responsabilitat de les persones que
intervenen. El nivell de detall ha de ser aquell que permeti a tots els responsables
d’aplicar els processos descrits entendre perfectament quines són les feines,
responsabilitats i resultats a obtenir.
Tots els destinataris de procediments estan unànimement d’acord que les dos
primeres qualitats d’un procediment hauria d’ésser la seva utilitat i facilitat de
comprensió. Per administratius i directius, la tercera qualitat, és la facilitat de posada al
dia del document. Pel contrari, pels homes que han d’utilitzar-lo, la tercera qualitat és
que el seu contingut concret serveixi per a fer el treball sol·licitat.
El conjunt dels procediments, si estan ben redactats, ha de descriure el “saber-
fer” de l’empresa i contribuir a l’eficàcia global del sistema de gestió.
Una avantatge, a vegades oblidada, és que uns procediments ben redactats
constitueixen el sopor documental per a la formació del personal. També és el mitjà per
a no perdre el “ saber-fer“ adquirit amb el temps.
A continuació s’anomenen els vint de procediments generals de que consta el
manual de procediments:
1 – Procediment per definir la responsabilitat de la direcció, PAQ – 1
2 - Procediment per la revisió del Sistema de qualitat, PAQ – 2
3 - Procediment per la revisió del contracte, PAQ – 3
4 - Procediment per la Control del disseny, PAQ – 4
5 - Control de la documentació i les dades PAQ - 5
6 - Compres, PAQ - 6
7 - Procediment per la control dels productes subministrats pels clients, PAQ – 7
8 - Procediment per la Identificació i traçabilitat dels productes, PAQ 8
9 - Procediment pel control dels processos
10 - Procediment per realitzar el control de recepció, PAQ – 10
11 - Procediment pel control dels equips d’ inspecció, mesura i assaig, PAQ – 11
12 - Procediment per l’estat de inspecció i assaig, PAQ – 12
13 - Control dels productes no conformes, PAQ - 13
14 - Procediment pel control d’accions correctores i preventives, PAQ – 14
15 - Procediment per la manipulació, emmagatzematge, embalatge, conservació ientrega, PAQ - 15
16 - Procediment pel control dels registres de qualitat, PAQ – 16
17 - Procediment per auditories internes de qualitat, PAQ – 17
18 - Procediment de formació, PAQ – 18
19 - Procediment pel servei post – venda, PAQ – 19
20 - Procediment tècniques estadístiques, PAQ – 20
Cal avaluar la pertinença de redactar o no un procediment. Quan la norma
diu que el procediment és una exigència, no hi ha cap dubte possible, s’ha de redactar
un procediment. En qualsevol altre circumstància, s’ha d’analitzar la pertinença de
redactar-lo o no a partir de la probabilitat de que es produeixin errors si es segueix
sense el procediment. En cas que un punt de la norma no sigui aplicable a l’empresa,
no es redacta cap procediment i això s’indica en el manual de la qualitat, com és el cas
de PAQ-4 i el PAQ-7.
En el nostre manual de procediments falta redacta el PAQ-8, PAQ-12, PAQ-15,
perquè no s’ha considerat necessari redactar-los, donat que l’explicació donada en el
manual de qualitat és suficient informació per complir la Norma.
Consideracions pràctiques per la presentació d’un procediment
Perquè un procediment pugui ser complert, s’ha d’oferir un marc d’acollida al
diagrama lògic i al text que l’acompanya. És l’entorn del procediment.
Aquest marc és de dos ordres:
- ADMINISTRATIU: per codificar, elaborar, revisar, aprovar, difondre,
classificar, modificar o arxivar un procediment.
El procediment ha d’indicar:
- El nom de l’empresa
- El títol del procediment
- El nombre del procediment
- L’índex de revisió
- La data de revisió
- El nombre de pàgines
- Els noms i signatures de qui ho redacta, del qui ho revisa i del qui ho aprova.
La posició de cada un d’aquests elements ha d’estar pre-establerta, de forma
que qui les utilitzin puguin trobar el mateix tipus d’informació en el mateix lloc,
qualsevol que sigui el procediment. El procediment PAQ - 5.2 ens descriu com
ha de ser el format dels procediments.
- ESTRUCTURAL: per que tingui una presentació tipus, amb la finalitat de no
oblidar res.
S’ha d’estructurar la informació que conté i els elements que constitueixen
l’entorn del procediment. El procediment PAQ – 5.2 ens indica aquests
elements.
Aquest elements són els següents:
1- OBJECTE
Recordar les raons del perquè del procediment. Generalment, les raons són per
donar respostes a exigències requerides i per controlar processos.
2- ABAST
Aquest capítol indica a on té repercussió el procediment.
3- REFERÈNCIES
Aquest capítol fa referència a documents interns o externs que es necessiten per
l’aplicació del procediment.
4- DEFINICIONS
Aquest capítol només hauria de comprendre les definicions especificades al
tema tractat i algunes abreviatures utilitzades, amb la finalitat de facilitar la
comprensió i eliminar el risc d’interpretació subjectiu.
5- RESPONSABILITATS
Aquest capítol indica qui, en l’organització, està afectat per aquest procediment.
Direm Director Comercial, Caps de Zona, Comercial Intern etc. No direm
Departament Comercial.
6- EXECUCIÓ
Aquest capítol descriu, amb la major claredat, totes les etapes en que es
desenvolupa el procediment.
Les instruccions tècniques que formen, també, part del manual de procediments,
és una cosa molt concreta dins d’un procediment. Són a nivell interpersonal i
indiquen en detall la forma d’operar un treball, utilitzar o realitzar algunes tasques.
PAQ-1.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER DEFINIR LA
RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓPÀG: 1 DE 6
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ-1.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER DEFINIR LA
RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓPÀG: 2 DE 6
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ0 INICIAL
PAQ-1.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER DEFINIR LA
RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓPÀG: 3 DE 6
1- OBJECTE
En aquest procediment s’estableix la responsabilitat de la direcció vers el sistema de
la qualitat, com es defineix i documenta la política de qualitat i la com es fa entendre i
complir a tots els nivells de l’empresa.
2- ABAST
Aplica al sistema de la qualitat.
3- REFERÈNCIES
- Manual de la qualitat capítol 0.
- Manual de la qualitat capítol 1.
4- DEFINICIONS
N / A
5- RESPONSABILITATS
La direcció té la responsabilitat de definir i aprovar la política i objectius de la qualitat,
anomena al responsable de qualitat, forma part del comitè de qualitat i revisar el
sistema de la qualitat.
El responsable de qualitat s’encarrega d’assegurar que el sistema de la qualitat esta
implantat i de que funciona. Informa del funcionament del sistema a la direcció.
PAQ-1.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER DEFINIR LA
RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓPÀG: 4 DE 6
6- EXECUCIÓ
Cada sis mesos, es realitza una reunió del comitè de qualitat, on es revisa que el
sistema de la qualitat estigui ben entès, implantat i seguit per tota l’empresa.
El comitè de qualitat esta constituït per:
- El representat de la direcció
- El responsable de producció
- El responsable de qualitat
- L’agent de vendes
En aquestes reunions es tracten diferent temes tots ells relacionats amb la qualitat:
• Revisió de l’acta de la reunió anterior
Revisar si s’han corregit totes les disconformitats trobades en la passada reunió.
• Revisió dels objectius de la qualitat
Es poden proposar nous objectius de qualitat o revisar els ja existents.
• Sistema de la qualitat
Comprovar el seu funcionament a l’empresa.
• Reclamacions de clients
PAQ-1.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER DEFINIR LA
RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓPÀG: 5 DE 6
Si s’han produït reclamacions de clients s’ha d’estudiar les causes de les
reclamacions les responsabilitats i la manera d’evitar que tornin a succeir el mateix
tipus de reclamació.
• No conformitats, accions correctores / preventives
En la reunió s’estudien totes les no conformitats produïdes i les diferentes accions
correctores que s’han realitzat per solucionar-les. S’estableix la necessitat en cada
cas si s’obre o no un informe d’acció preventiva.
• Informe d’auditories
Cal revisar els informes d’auditories externes o internes, per determinar quines són
les causes de les deficiències trobades, i prendre les accions correctores
necessàries.
• Avaluació de proveïdors
Realitzar un seguiment dels proveïdors homologats i dels que estan en procés
d’homologació. Estudiar les causes que han provocat l’obertura d’algun informe
d’incidències a proveïdors.
• Acta de la reunió
Es realitza l’acta de la reunió i s’entrega un informe als departaments afectats
7- ANNEXOS
- ACTA DE REUNIÓ DEL COMITÈ DE QUALITAT
PAQ-1.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER DEFINIR LA
RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓPÀG: 6 DE 6
ACTA DE REUNIÓ DEL COMITÈ DE QUALITAT
DADES DE LA REUNIÓ
DATA:
REUNIÓ Nº:
ASSISTENTS A LA REUNIÓ:
ACTA ELABORADA PER:
OBSERVACIONS
- Revisió de l’acta de la reunió anterior Si � No �
- Revisió dels objectius Si � No �
- Sistema de la qualitat Si � No �
- Reclamacions de clients Si � No �
- No conformitats, accions correctores / preventives Si � No �
- Informes d’auditories Si � No �
- Avaluació de proveïdors Si � No �
Responsable Qualitat Representant de la direccióResponsable de realitzarl’acta
PAQ-2.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
SISTEMA DE QUALITATPÀG: 1 DE 6
º
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ-2.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
SISTEMA DE QUALITATPÀG: 2 DE 6
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ-2.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
SISTEMA DE QUALITATPÀG: 3 DE 6
1- OBJECTE
En aquest procediment s'estableix la sistemàtica per la revisió del Sistema de
Qualitat.
2- ABAST
Aplica al Sistema de Qualitat.
3- REFERÈNCIES
Manual de qualitat capítol 1.
4- DEFINICIONS
N/A
5- RESPONSABILITATS
El Responsable de Qualitat recopila tots els registres i dades necessàries per
efectuar la revisió del Sistema de Qualitat i actua com secretari. El Comitè de
Qualitat constituït per la Direcció, el Responsable de Qualitat i el Responsable Tècnic
Comercial, realitzen la revisió del Sistema de qualitat. Les responsabilitat d'aquest
comitè són l’ anàlisi dels problemes relacionats amb la Qualitat, establiment
d'objectius de Qualitat, avaluació d'objectius i proposta d'accions a dur a terme pel
compliment dels objectius no complerts.
PAQ-2.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
SISTEMA DE QUALITATPÀG: 4 DE 6
6- EXECUCIÓ
6.1 BASE DE REVISIÓ
Les fonts d’ informació utilitzades per realitzar la Revisió del Sistema de Qualitat,
inclouen informes d'auditories internes i externes, accions correctores i preventives,
reclamacions de clients, informes de no conformitat i objectius de qualitat.
6.2 PERIODICITAT
El Sistema de Qualitat es examinat amb una freqüència mínima anual.
6.3 Metodologia de la revisió
La revisió es dur a terme en reunions del Comitè de Qualitat en les quals s'analitza la
documentació presentada i preparada prèviament pel Responsable de Qualitat i
s'extrauen les conclusions que es recullen en el corresponent informe.
6.4 INFORME DE REVISIÓ
De cada revisió s'estableix un informe que és arxivat pel Responsable de Qualitat.
7- ANNEXOS
- INFORME DE REVISIÓ DEL SISTEMA DOC.1 PAQ-2.1 REV: 0
PAQ-2.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
SISTEMA DE QUALITATPÀG: 5 DE 6
IRS Nº INFORME DE REVISIÓ DEL SISTEMA PÀG: DE
Data d'obertura:
DOCUMENTACIÓ I DADES EXAMINATS
Informes auditories internes:
Informes auditories externes:
Informes reclamacions de clients:
Informes de no conformitat:
Informes d'accions correctores / preventives
Objectius de Qualitat de data:
Altres registre:
PARTICIPANTS:
PREPARAT PER:
RESPONSABLE DE QUALITAT
DOC.1 PAQ-2.1 REV:0
PAQ-2.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
SISTEMA DE QUALITATPÀG: 6 DE 6
IRS Nº INFORME DE REVISIÓ DEL SISTEMA PÀG: DE
CONCLUSIONS:
ASSISTENTS
RESP. DE QUALITAT RESP. TÈCNIC COMERCIAL DIRECCIÓ
DOC.1 PAQ-2.1 REV:0
PAQ- 3.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
CONTRACTEPÀG: 1 DE 10
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 3.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
CONTRACTEPÀG: 2 DE 10
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 3.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
CONTRACTEPÀG: 3 DE 10
1- OBJECTE
L’objecte d’aquest procediment és establir la metodologia per a que TALLERS REUS
SL s’asseguri de l’adequada definició, documentació i posterior revisió de les
comandes dels clients amb la fi de complir en tot moment amb els requisits
especificats i per tant satisfer les seves demandes i necessitats.
2- ABAST
És aplicable el procés des de la petició d' un pressupost pel client fins la seva
acceptació i revisió per TALLERS REUS SL.
3- REFERÈNCIES
- Manual de la Qualitat capítol 3
- Condicions generals de venta.
4- DEFINICIONS
N/A
5- RESPONSABILITATS
L’Agent de Vendes, el Responsable de Producció o el Personal d’oficines,
indistintament, efectuen la complimentació de la FITXA DE PETICIÓ DE
PRESSUPOST. El pressupost el confeccionen el Responsable de Producció
juntament amb l’Agent de Vendes, la revisió de les comandes o contractes dels
clients ho fa un, o l’altre responsable. El personal d’oficines preparen el pressupost
per enviar-lo al client.
PAQ- 3.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
CONTRACTEPÀG: 4 DE 10
6- EXECUCIÓ
6.1 PROCÉS DE REVISIÓ DE COMANDES O CONTRACTES
TALLERS REUS S.L rep les peticions de pressupostos via telèfon, fax, o
personalment. En la recepció de la petició de pressupost es realitza un croquis (quan
sigui necessari) i es complimenta la FITXA DE PETICIÓ DE PRESSUPOST, que
recullen les següents dades:
- Nom del client
- Adreça del client
- Adreça de l'obra
- Telèfon / fax de contacte
- Nº pressupost
- Termini d’entrega sol·licitat
- Especificacions
En les especificacions del client es demana:
El tipus de porta ( batent, basculants, enrotllables o corredera), la necessitat de posar
fotocèl.lules, si vol el client comandament a distancia, si vol botonera o clau.
En els casos que sigui necessari es realitza un croquis amb les mesures dels treballs
ha efectuar.
El pressupost preparat pel Responsable de producció o per l’agent de vendes es
Transmet al personal d’oficines per la seva informatització. El pressupost es
enumerat mitjançant un codi de 5 xifres de les quals les dues primeres es refereixen a
l’any i les tres segones a un número correlatiu.
PAQ- 3.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
CONTRACTEPÀG: 5 DE 9
El pressupost contindrà les següents dades:
- Dades generals del client.
- Nº pressupost
- Data d’emissió
- Descripció de les feines i materials
- Quantitat
- Preu
- Termini previst de realització de la obra ( dies a partir de la data de acceptació per
part del client, en el cas que el client ho demani)
- Condicions de pagament
El pressupost és revisat i firmat pel responsable, de producció o per l’agent de vendes.
El pressupost és entregat personalment pel responsable o enviat per fax.
En cas de no acceptació del pressupost, el pressupost segueix una de les dues vies
següents:
- El pressupost és arxivat en la carpeta de pressupostos rebutjats .
- Pot ser que sigui modificat originant-se un nou pressupost que contindrà els
canvis realitzats començant al procés des de l’inici. Al pressupost vell es posa
ANUL·LAT i la data d'anul·lació.
En cas d’acceptació del pressupost es posa ACCEPTAT i se indica la data d'acceptació.
Sempre que sigui possible se li requerirà la firma del nostre pressupost com prova
d’acceptació del mateixa.
PAQ- 3.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
CONTRACTEPÀG: 6 DE 10
En el cas de que hi hagi COMANDA del client es revisada en tota la seva amplitud pel
responsable corresponent deixant constància de la seva firma i data ,amb la fi de
comprovar:
- Que s’han definit i documentat totes les exigències del client.
- Que no existeixi diferencia entre el pressupost i la comanda.
- Existeix capacitat per al compliment dels plaços sol·licitats.
6.2 MODIFICACIÓ DE LA COMANDA O CONTRACTE.
Qualsevol modificació posterior a l’acceptació i revisió d’una comanda, es revisa sota la
mateixa amplitud i sistemàtica indicada a l’apartat anterior. La revisió la porta a terme el
Responsable de producció o l’agent de vendes, originant-se un nou pressupost on es fa
referència al pressupost inicial, o un nou pressupost identificant l'anterior com ANUL·LAT
i la data d'anul·lació.
6.3 REGISTRES
Existeix un arxiu de pressupostos rebutjats i un arxiu de pressupostos pendents
d’acceptació. Els pressupostos revisats i acceptats i les comandes dels clients, en
el cas que hi hagin, s’arxiven juntes amb la resta de documentació de l’obra a la
corresponent carpeta.
7- ANNEXOS
- DIAGRAMA DE FLUX DEL PROCÉS DE REVISIÓ
- FITXA DE PETICIÓ DE PRESSUPOST
- PRESSUPOST (model)
PAQ- 3.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
CONTRACTEPÀG: 7 DE 10
DIAGRAMA PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL CONTRACTE
Petició pressupost
Complimentar FITXA DE PETICIÓ Fitxa de DE PRESSUPOST, croquis Petició de pressupost
Resp. Producció, Agent de vendes Croquis Personal oficines
Preparació del PRESSUPOST
Resp. Producció, Agent de vendes
Informatitzar el PRESSUPOST Pressupost
Personal oficines
Revisió documental del pressupost
Resp. Producció, Agent de vendes
Modificació del pressupost Donar PRESSUPOST al client
Resp. Producció Resp. Producció, Agent de vendes Agent de vendes
PAQ- 3.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
CONTRACTEPÀG: 8 DE 10
NoPressupost refusat Client accepta?
Fi Si
Comanda client
Client
Modificació del pressupost
. Resp. Producció Agent de vendes
S’han definit tots els requisits i exigències del client? No
No existeix diferencia entre pressupost i comanda?
Hi ha capacitat per complir els plaços sol·licitats
pel client?
Si
Comanda revisada
Resp. Producció, Agent de vendes
Fi
PAQ- 3.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DEL
CONTRACTEPÀG: 9 DE 10
FITXA DE PETICIÓ DE PRESSUPOSTCLIENT DATA
DIRECCIÓ CLIENT TELÈFON
DIRECCIÓ DE L’OBRA FAX
PLAÇ D’ENTREGA SOL·LICITAT Nº PRESSUPOST
ESPECIFICACIONS DEL CLIENT
TIPUS DE PORTA
CORREDERA � BASCULANT �
ENRROTLLABLE � BATENT �
MIDES DE LA PORTA
PES APROXIMAT DE LA PORTA:
FOTOCEL-LULES SI � NO �
COMANDAMENT � BOTONERA � CLAU �
US INTENSIU � US RESIDENCIAL �
OBSERVACIONS:
RESPONSABLE
PAQ- 3.1
REVISIÓ: 2PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DELCONTRACTE
PÀG: 10 DE 10
PRESSUPOST
Treballs de:
C/ Andorra, 26 * Soldadura-Serralleria43205-REUS. * Automatització deportes.
CIF-Z39466655 Pressupost nº.Telèfon : 977 555161. Data:Fax: 977 302402 Client:
**Qualsevol modificació o alteració d'aquest pressupost, suposarà la revisió i modificaciódel mateix, editant un nou pressupost amb numeració superior, el qual anul·larà l'editat anteriorment.**
QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU Ut PREU
Tots els treballs realitzats per aquesta empresa estan realitzats sota normativa de la llei de Prevenció de Riscos Laborals del31/1995 del 8 de Novembre.L'incompliment per part del client d'algun dels pagaments previstos anteriorment, serà motiu de l'immediata paralització de l´obra odels treballs en execució, reservant-se l'empresa el dret de la retirada del material lliurat fins aleshores i /o iniciar les accions legalsoportunes. El sotasignant en nom propi o de l'entitat reflectida a l'encapçalament aprova i accepta el present pressupost en tots elstermes materials a utilitzar, tipus de treballs , termini previst de finalització, si s'ha establert, condicions de pagament i clausuradesresultories.
Forma de pagament: Total de import pressupost en pessetes...
EL CLIENT (I.V.A. 16% NO INCLÒS)
PAQ- 5.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA
DOCUMENTACIÓ I LES DADESPAG: 1 DE 10
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 5.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA
DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 2 DE 10
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 5.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA
DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 3 DE 10
1- OBJECTE
L’objecte d’aquest procediment és establir un sistema per controlar tots els
documents i dades relacionats amb la qualitat, siguin d’origen intern o extern.
2- ABAST
L’aplicació d’aquest procediment compren a tots els documents i dades que
constitueixen el Sistema de Qualitat tant interns (Manual de Qualitat, procediments,
croquis) com externs (Plànols de clients).
3- REFERÈNCIES
- Manual de la Qualitat capítol 5
- Procediment per l’elaboració de procediments i instruccions tècniques
PAQ- 5.2.
4- DEFINICIONS
Còpia controlada: És la còpia entregada a persones concretes que tenen el
compromís de custodiar la documentació i que Tallers Reus SL adquireix la
responsabilitat de mantenir-la actualitzada.
Còpia no controlada: És la còpia entregada a destinataris que es comprometen a
custodiar la documentació i sobre la que Tallers Reus SL no adquireix la
responsabilitat de mantenir-la actualitzada
PAQ- 5.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA
DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 4 DE 10
5- RESPONSABILITATS
El Responsable de Qualitat efectua el control i distribució de tots els documents relacionats
amb la Qualitat a excepció de plànols i croquis dels quals el control i distribució és efectuat
pel Responsable de producció.
6- EXECUCIÓ
6.1 CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ INTERNA
A) DISTRIBUCIÓ
La distribució de la documentació del Sistema de Qualitat, es realitza acompanyant-la
del REGISTRE DE COPIES que indica el document i identificació del mateix, nº de
copies, dates, revisions i destinatari.
Aquesta documentació s’ indica amb el segell de COPIA CONTROLADA o COPIA
NO CONTROLADA segons correspongui en cada cas. A l’entrega el receptor de la
COPIA CONTROLADA firma com retorn de rebut i retorna la còpia obsoleta al
responsable de Qualitat per la seva destrucció.
En l’annex s’ indica els responsables de l’ arxiu i distribució de la documentació i els
destinataris de les mateixes.
B) Modificació
Qualsevol canvi en un document es revisa i aprova per les mateixes persones que el
van revisar i aprovar inicialment.
PAQ- 5.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA
DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 5 DE 10
Els canvis en la documentació del Sistema de Qualitat es registra en l’ imprès
HISTORIAL DE REVISIONS on s’especifica el motiu de la revisió.
El responsable de Qualitat manté actualitzada una LLISTA DE REFERÈNCIA DE LA
DOCUMENTACIÓ del Sistema de Qualitat amb la seva versió vigent.
C) Arxiu
El Responsable de Qualitat manté l’arxiu dels originals de la documentació del
Sistema de Qualitat i la fulla REGISTRE DE COPIES. Així mateix, tota la
documentació no vàlida que es conserva per informació s’ identifica adequadament
amb la denominació de DOCUMENT OBSOLET en un arxiu apart.
6.2 CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EXTERNA
La sistemàtica en el cas de distribució de copies es la mateixa que la indicada per la
documentació emesa internament.
7. ANNEXOS
- SEGELLS PEL CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ
- REGISTRE DE COPIES DOC .1 PAQ- 5.1 REV: 0
- LLISTA DE REFERÈNCIA DE LA DOCUMENTACIÓ DOC. 2 PAQ- 5.1
REV: 0
- LLISTA PEL CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ DOC.3 PAQ-5.1 REV: 0
PAQ- 5.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA
DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 6 DE 10
COPIA CONTROLADA
Nº :
DATA :DESTINADA A :
COPIA NO CONTROLADA
Nº :
DATA :DESTINADA A :
PAQ- 5.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA
DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 7 DE 10
REGISTRE DE COPIES
CONTROLADES NO CONTROLADES
Nº DE COPIA DOCUMENT IDENTIFICACIÓREVISIÓ
DATADESTINATARI
RECEPTORFIRMA/ DATA
NOTA : TORNAR – LA FIRMADA AL RESPONSABLE DE QUALITAT JUNT AMB LADOCUMENTACIÓ ANUL·LADA QUE SUBSTITUEIX.
DOC.1 PAQ- 5.1 REV:0
PAQ- 5.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA
DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 8 DE 10
LLISTA DE REFERÈNCIA DE LA DOCUMENTACIÓ
IDENTIFICACIÓDESCRIPCIÓ
DOCUMENTACIÓREVISIÓ
DATAREVISIÓ
DATAREVISIÓ
DATAREVISIÓ
DATAREVISIÓ
DATA
DOC.2 PAQ-5.1 REV:0
PAQ- 5.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA
DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 9 DE 10
LLISTAT PEL CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ PAG: 1 DE 2
DOCUMENT RESPONSABLE ARXIUORIGINAL I DISTRIBUCIÓ
DISTRIBUÏT A :
MANUAL DE QUALITAT RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 1.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 2.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 3.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 5.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 5.2 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 6.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 6.2 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 9.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 10.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 10.2 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 11.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 13.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 13.2 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 14.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 16.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 17.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ – 18.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PAQ- 5.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LA
DOCUMENTACIÓ I LES DADESPÀG: 10 DE 10
LLISTAT PEL CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ PAG: 2 DE 2
DOCUMENT RESPONSABLE ARXIUORIGINAL I DISTRIBUCIÓ
DISTRIBUÏT A :
PAQ – 19.1 RESPONSABLE DE QUALITAT
PLÀNOLS RESPONSABLE DE PRODUCCIÓ
CROQUIS RESPONSABLE DE PRODUCCIÓ
PAQ- 5.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DEPROCEDIMENTS E INSTRUCCIONS
TÈCNIQUES PÀG: 1 DE 11
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 5.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE
PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 3 DE 11
1- OBJECTE
L’objecte d’aquest procediment és especificar la manera de redactar, revisar, aprovar,
i modificar de forma sistemàtica els procediments d’Assegurament de la Qualitat i les
Instruccions Tècniques.
2- ABAST
Aquest procediment aplica a tots els procediments e Instruccions Tècniques del
Sistema de Qualitat independentment del departament emissor.
3- REFERÈNCIES
- Manual de Qualitat capítol 5.
- Procediment Control de la documentació i de dades PAQ- 5.1 .
- Norma ISO 8402.
4 – DEFINICIONS
Procediment (PAQ): Document escrit que detalla la forma especifica de portar a terme
una activitat descrita en el Manual de la Qualitat.
Instrucció Tècnica: Document de caràcter tècnic que descriu en detall la forma
d’operar en un lloc de treball o de realitzar una activitat en concret del Sistema de la
Qualitat.
PAQ- 5.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE
PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 4 DE 11
5- RESPONSABILITATS
5.1. ELABORACIÓ, REVISIÓ I APROVACIÓ
En l’Annex es detallen les responsabilitats en l’elaboració, revisió i aprovació dels
procediments e Instruccions Tècniques.
5.2. MODIFICACIÓ
Les modificacions són realitzades per les mateixes persones que elaboren i revisen
els documents originals. Les modificacions es documenten en l’imprès HISTORIAL
DE REVISIONS que indica la data, revisió i el motiu del canvi.
6- EXECUCIÓ
6.1. ESTRUCTURA D’UN PROCEDIMENT
Tots els procediments tindran la següent estructura:
1- OBJECTE
En aquest apartat s’indicaran els motius d’elaboració del procediment.
2- ABAST
En aquest apartat s’indicarà les àrees, activitats o materials als que s' aplica el
procediment.
PAQ- 5.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE
PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 5 DE 11
3- REFERÈNCIES
En aquest apartat s’indicarà els documents interns o externs relacionats amb el
procediment.
4- DEFINICIONS
En aquest apartat es definiran els conceptes utilitzats en el procediment que puguin
estar sotmesos a interpretacions subjectives.
5- RESPONSABILITATS
En aquest apartat s’indicaran les funcions o departaments implicats en l’aplicació del
procediment.
6- EXECUCIÓ
En aquest apartat es descriuran totes les etapes en que es desenvolupa elprocediment.
Sempre que sigui possible, s’establirà un diagrama que visualitzi les diferents etapes.
7- ANNEXOS
En aquest apartat s’inclouran els documents o formats necessaris per l’aplicació delprocediment.
6.2 IDENTIFICACIÓ
Els procediments s’indicaran per “PAQ – AA.B”, on els dos primers dígits escorresponen amb el capítol del Manual de Qualitat i el segon dígit (lletra B) indical’ordre correlatiu del capítol.
PAQ- 5.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE
PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 6 DE 11
Les Instruccions Tècniques s' identifiquen per “ IT-AA” sent “AA” un número correlatiu.
6.3 APLICACIÓ DELS PROCEDIMENTS
Els procediments seran aplicables des de la data de la seva aprovació.
7- ANNEXOS
- FORMAT 1ª PÀGINA PROCEDIMENT E INSTRUCCIONS TÈCNIQUES.
- FORMAT 2ª PÀGINA PROCEDIMENT E INSTRUCCIONS TÈCNIQUES.
- FORMAT 3ª PÀGINA I SUCCESSIUS DE PROCEDIMENT E INSTRUCCIONS
TÈCNIQUES.
- RELACIÓ DE PROCEDIMENTS.
PAQ- 5.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE
PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 7 DE 11
REVISIÓ:PÀG: DE
Format 1ª pàgina procediment e instruccions tècniques
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 5.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE
PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 9 DE 11
REVISIÓ:
PÀG: DE
Format 3ª pàgina i successius de procediment e instruccions tècniques
PAQ- 5.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE
PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 8 DE 11
REVISIÓ:
PÀG: DE
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
Format 2ª pàgina procediment e instruccions tècniques
PAQ- 5.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE
PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 2 DE 11
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 5.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE
PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 10 DE 11
RELACIÓ DE PROCEDIMENTS
RELACIÓ DEPROCEDIMENTS
ELABORAT REVISAT APROVAT IDENTI-FICACIÓ
DEFINIR LARESPONSABILITAT DE LADIRECCIÓ
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ PAQ-1.1
REVISIÓ DEL SISTEMADE QUALITAT
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ PAQ-2.1
REVISIÓ DELCONTRACTE
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ PAQ-3.1
CONTROL DE LADOCUMENTACIÓI LES DADES
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ PAQ-5.1
ELABORACIÓ DEPROCEDIMENTSDE INSTRUCCIONS
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓPAQ-5.2
GESTIÓ DE COMPRESRES.
QUALITATRES.
QUALITATDIRECCIÓ PAQ-6.1
AVALUACIÓ DEPROVEÏDORS
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ PAQ-6.2
AUTOMATITZACIÓ DEPORTES I BARRERES
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ PAQ-9.1
MUNTATGE DE PORTESRES.
QUALITATRES.
QUALITATDIRECCIÓ PAQ-9.2
CONTROL DE RECEPCIÓRES.
QUALITATRES.
QUALITATDIRECCIÓ PAQ-10.1
CONTROL DEL EQUIPSD’INSPECCIÓ, MESURA IASSAIG
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ PAQ-111
TRACTAMENT DERECLAMACIONS DECLIENTS
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ PAQ-13.1
CONTROL DE LES NOCONFORMITATS
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ PAQ-13.2
CONTROL D'ACCIONSCORRECTORES IPREVENTIVES
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ PAQ-14.1
CONTROL DELSREGISTRES DE QUALITAT
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ PAQ-16.1
AUDITORIES INTERNESDE QUALITAT
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ PAQ-17.1
FORMACIÓRES.
QUALITATRES.
QUALITATDIRECCIÓ PAQ-18.1
PAQ- 5.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’ELABORACIÓ DE
PROCEDIMENTS E INSTRUCCIONSTÈCNIQUES PÀG: 11 DE 11
RELACIÓ DE PROCEDIMENTS
RELACIÓ DEPROCEDIMENTS
ELABORAT REVISAT APROVAT IDENTI-FICACIÓ
SERVEI POST-VENDARES.
QUALITATRES.
QUALITATDIRECCIÓ PAQ-19.1
TÈCNIQUESESTADÍSTIQUES
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ PAQ-20.1
PROCESSOS DEFABRICACIÓ
RES.QUALITAT
RES.QUALITAT
DIRECCIÓ IT-0.1
PAQ- 6.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE
COMPRESPÀG: 1 DE 11
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 6.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE
COMPRESPÀG: 2 DE 11
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 6.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE
COMPRESPÀG: 3 DE 11
1- OBJECTE
En aquest procediment s’estableix la sistemàtica per la confecció, revisió i aprovació
de les comandes cursades a subcontractistes i proveïdors.
2- ABAST
Aplica a totes les comandes de materials i serveis subcontractats que puguin afectar
a la qualitat.
3- REFERÈNCIES
- Manual de la Qualitat capítol 6.
- Procediment d’avaluació de subcontractistes PAQ- 6.2
4- DEFINICIONS
N/A
5- RESPONSABILITATS
Qualsevol responsable de departament amb determinades necessitats de compra,
les ha de transmetre a l’auxiliar administratiu a través del imprès NOTA DE
COMANDA.
La feina de passar de la NOTA DE COMANDA a COMANDA (informatitzar la
comanda) es a càrrec del personal d’oficines .
PAQ- 6.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE
COMPRESPÀG: 4 DE 11
El responsables de departament, Responsable de producció i el Responsable de
Magatzem, revisa i aprova les comandes cursades a subcontractistes i proveïdors en
funció de les necessitats previstes.
6- EXECUCIÓ
6.1 CONFECCIÓ DE LA COMANDA
Qualsevol responsable de departament que detecti la necessitat de comprar, ha d’
omplir l’imprès NOTA DE COMANDA en el que s’ indica:
- Data de sol·licitud
- Proveïdor
- Data d’entrega
- Quantitat i descripció del material
- Destí del material (client, número de feina)
En cas que Tallers Reus S.L reculli el material en les instal·lacions del proveïdor el
responsable del departament corresponent autoritza la NOTA DE COMANDA.
L’original és entregat al responsable assignat per la recollida del material i
posteriorment el Responsable de Magatzem o el personal d’oficines introdueixen
les el tipus de material i la quantitat, de material comprat en la base de dades.
Aquesta base de dades informatitzada ens proporciona el conèixer el tipus de
material que hi ha al taller i la quantitat.
PAQ- 6.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE
COMPRESPÀG: 5 DE 11
L’emissió de comandes s’avança habitualment mitjançant una petició telefònica i
posteriorment s’envia l’ordre via fax. Ocasionalment es fa petició d’oferta que
enumerem amb un codi de 5 xifres de les quals les dues primeres es refereixen a
l’any i les tres segones a un número correlatiu i l’adjuntarem amb la comanda en
el cas que sigui acceptada o simplement la guardarem en una carpeta on estan
les peticions d’oferta.
En la COMANDA cursada a proveïdors s’ indica les següents dades:
- Data d’emissió
- Número de comanda
- Nom del proveïdor
- Descripció del material sol·licita
- Quantitat
- Forma de pagament
- Forma d’envio
- Data d’entrega
- Documentació aplicable (plànols, normes, especificacions tècniques, etc.)
- Preu (se indica en el cas d’existir una petició d’oferta prèvia a la comanda).
La COMANDA és enumerada mitjançant un codi de 5 xifres de les quals les dues
primeres es refereixen a l’any i les tres segones a un número correlatiu.
6.2 AVALUACIÓ DE SUBCONTRACTISTES
Abans d’ avançar en la realització de la comanda, el Responsable de Qualitat o el
Delegat de Qualitat comprova que els proveïdors estiguin en el registre de
proveïdors o subcontractistes homologats.
PAQ- 6.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE
COMPRESPÀG: 6 DE 11
En cas contrari, realitza, el Responsable o el Delegat de Qualitat la corresponent
avaluació del proveïdor d’acord amb l’ especificat al procediment corresponent de
Tallers Reus S.L.
6.3 MODIFICACIÓ DE LA COMANDA
Quan s’hagi de realitzat una modificació del contingut de la comanda cursada,
aquesta serà comunicada al proveïdor en la forma prevista per una comanda
convencional, indicant “ Aquesta comanda substitueix i anul·la a la comanda Nº ...
de data...”. En la comanda original s’ indica ANUL·LADA i la data d’anul·lació
6.4 REVISIÓ DE COMANDA
Abans de cursar una comanda i per la verificació del seu correcte contingut,
incloent totes les exigències tècniques i de qualitat, les comandes es revisen pel
Responsable de producció o pel Responsable de Magatzem deixant constància
mitjançant la seva firma.
6.5 CONFIRMACIÓ PEL PROVEÏDOR
En el cas de confirmació de la comanda pel proveïdor, s’adjunten a la comanda
emesa el document de confirmació, no sense abans haver-lo revisat contrastant-lo
amb la comanda cursada. Si hi ha variació, s’ha de resoldre les discrepàncies
amb el proveïdor i tornar a refer la comanda amb les noves condicions o tipus de
materials.
PAQ- 6.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE
COMPRESPÀG: 7 DE 11
6.6 REGISTRES
La COMANDA junt amb la NOTA DE COMANDA és arxivada, pel personal
d’oficines, en la carpeta de comandes a proveïdors o subcontractistes.
7. ANNEXOS
- DIAGRAMA DE FLUX PER LA GESTIÓ DE COMPRES
- NOTA DE COMANDA.
- COMANDA (model)
PAQ- 6.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE
COMPRESPÀG: 8 DE 11
DIAGRAMA DE FLUX PER LA GESTIÓ DE COMPRES
Necessitat de compres
Complimentar la nota de comanda Nota
comanda Responsable de magatzem o de producció
Si Donar còpia de la nota Tallers Reus SL de comanda a la persona
recull el material ? que reculli el material
Qualssevol persona
Donar l’albarà de compra No junt amb la nota de comanda
al Resp.de magatzem o al personal d’oficines
Comanda Informatització de la comanda de compra Qualsevol persona
Personal oficines
Revisió de la comanda de compra
Resp.de producció o de magatzem Modificació de la comanda
Resp.de producció ode magatzem
PAQ- 6.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE
COMPRESPÀG: 9 DE 11
No Es correcte?
Si
Aprovació
Resp.de producció o de magatzem
Enviar per fax la comanda al proveïdor
Personal d’oficines
Arxivar en la carpetade les comandes
Personal d’oficines
Fi
PAQ- 6.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE
COMPRESPÀG: 10 DE 11
NOTA DE COMANDA
PROVEÏDOR DATA
RESPONSABLE
CLIENT Nº DE FEINA
DATA D’ENTREGA
QUANTITAT DESCRIPCIÓ
FIRMA DEL RESPONSABLE
PAQ - 6.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE
COMPRESPÀG: 11 DE 11
ALBARÀ DE COMANDA
C/ Andorra, 26 PROVEÏDOR:43205-REUS.
CIF-Z39466655 Telèfon : 977 555161.Fax: 977 302402 Nº de Comanda:
Data comanda:
BENVOLGUTS SENYORS:
ELS HI AGRAIRÍEM ENS FACIN ARRIBAR EN EL TERMINI INDICAT A BAIX EL MATERIAL QUE ACONTINUACIÓ ELS DEMANEM:
QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU
ESPEREM REBRE LA CONFIRMACIÓ D´AQUESTA COMANDA, ELS SALUDA MOLT ATENTAMENT:
FORMA DE PAGAMENT: TALLERS REUS, SL DEPARTAMENT DE COMPRESFORMA D´ENVIO:DATA D´ENTREGA :
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 1 DE 15
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 2 DE 15
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 3 DE 15
1. OBJECTE
L’objecte d’aquest procediment és establir els criteris per demostrar la capacitat i
aptitud dels proveïdors en el compliment dels requisits acordats.
2. ABAST
Aplica a tots els proveïdors que afecten a la Qualitat.
3. REFERÈNCIES
- Manual de Qualitat capítol 6.
- Procediment per realitzar el control de recepció PAQ- 10.1.
4. DEFINICIONS
Proveïdor homologat: proveïdor avaluat i acceptat d’acord amb els criteris
especificats en aquest procediment.
5. RESPONSABILITATS
El responsable de Qualitat procedeix a l’avaluació de proveïdors i manté actualitzada
la llista de proveïdors homologats. Tant mateix comunica als diferents responsables,
Responsable de producció, al de magatzem a l’agent de vendes i al oficial tècnic,
dels resultats d’aquestes avaluacions.
El responsable de Qualitat decideix l’eliminació dels proveïdors que no superin els
criteris especificats.
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 4 DE 15
6. EXECUCIÓ
6.1 SISTEMA D’AVALUACIÓ DE PROVEÏDORS
Per demostrar la capacitat tècnica d’un proveïdor, es procedeix a la seva avaluació per
un o varis dels següents sistemes:
A) Presentació del Certificat de Qualitat (ISO-9000) per tots els proveïdors que el
posseeixin.
B) Qüestionari d’autoavaluació per a tots els proveïdors nous.
C) Històric per proveïdors habituals.
D) Avaluació continuada dels subministres o serveis oferts, aplicable a tots els
proveïdors que hagin superat l’avaluació inicial.
6.2 AVALUACIÓ INICIAL
A) Avaluació per certificació externa
Son homologats directament els proveïdors que disposin de la certificació ISO-
9000 per un organisme reconegut. Es sol·licita copia del Certificat.
B) Qüestionari d’autoavaluació
Els qüestionaris son preparats considerant la importància i el nivell d’exigència al
que es deu sotmetre al proveïdor. Per superar aquesta avaluació es fitxa una
puntuació mínima a complir (>= 60%). Si l’avaluació és positiva conforme a les
respostes del proveïdor, el responsable de Qualitat decidirà realitzar una visita de
seguiment, si ho creu oportú, per verificar les contestacions rebudes, establir
canals de comunicació, detallar temes concrets, etc.
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 5 DE 15
Si l’avaluació es negativa, el responsable de Qualitat emet un informe comunicant
al proveïdor el seu estat actual de “Proveïdor Homologat Provisionalment (PHP)”
fins que no resolgui les no conformitats durant el període que es consideri
necessari i de mutu acord. Superat aquest període se procedirà a la seva
reavaluació i d’acord amb els resultats obtinguts, es decidirà la seva eliminació o
acceptació com proveïdor homologat.
C) Històric
Son homologats directament els proveïdors que no pressentin incidències de
caràcter tècnic i de qualitat en els tres últims subministres anteriors a la seva data
de homologació. Se indica en la comanda de compra: “COMANDA DE PROVA
PER PROCEDIR A LA SEVA HOMOLOGACIÓ”:
6.3 MANTENIMENT DE LA HOMOLOGACIÓ
Per procedir a l'avaluació continuada dels proveïdors que hagin superat l’avaluació
inicial, es procedeix a l’estudi i anàlisis de les incidències hagudes en els subministres.
Per això, es mesura el índex de qualitat del producte (ICP) i el índex de qualitat del
servei (ICS) de cada subministreu en funció dels següents paràmetres:
PUNTS DE DEMÈRIT PER SUBMINISTRE
Qualitats incorrectes oproductes no demanats
Material no conforme Embalatge inadequatQUALITAT DEPRODUCTE
(ICP) 3 5 2
Demores en l’entregaEntre 2 i 10 dies
Demores en l’entregasuperior als 10 dies
Sense resposta a lesincidènciesQUALITAT DEL
SERVEI(ICS) 3 5 2
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 6 DE 15
Qualssevol incidència trobada en el control de recepció se indica en el REGISTRE DE
SEGUIMENT DE PROVEÏDORS que s’adjunta en l'annex.
El índex de valoració del proveïdor (IVP) es calcula d’acord a la següent expressió:
Σ ICP + Σ ICS
IVP = ---------------------------------------------------------------
nº total de subministres durant el període considerat
Els proveïdors es classifiquen en funció del resultat obtingut que es mostra a la següent
taula:
TIPUS CLASSIFICACIÓ IVP ESTAT
A Proveïdor preferent 0 ≤ 1 Proveïdor homologat (PH)
B Proveïdor acceptable 1 ≤ 2 Proveïdor homologat (PH)
C Proveïdor recomanat 2 ≤ 3 Proveïdor homologat (PH)
D Proveïdor no recomanat > 3 Proveïdor no homologat (PH)
6.4 PÈRDUA DE LA HOMOLOGACIÓ
Un proveïdor que dintre de la periodicitat d’ avaluació presenta incidències
que superin el mínim exigit per el seu manteniment ( IVP > 3 ) serà advertit amb la
impossibilitat de mantenir-lo homologat, si no millora la seva situació i activa les accions
correctores pertinents.
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 7 DE 15
Si en dos avaluacions consecutives es detecten incompliments greus i repetitius que
superin el mínim, el responsable de Qualitat decidirà el seu manteniment o eliminació del
registre de proveïdors homologats. La pèrdua de homologació es comunicada al
proveïdor pel responsable de Qualitat.
6.5 RECUPERACIÓ DE LA HOMOLOGACIÓ
La recuperació de la homologació del proveïdor podrà efectuar-se per qualssevol
sistema d’avaluació A) ó B) del apartat 6.1 i en casos excepcionals ( per exemple
proveïdors únics).
7. ANNEXOS
- LLISTA DE PROVEÏDORS HOMOLOGATS
- INFORME D’AVALUACIÓ DEL PROVEÏDOR (IES) DOC.1 PAQ-6.2 REV: 0
- QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ DEL PROVEÏDOR
- REGISTRE DEL SEGUIMENT DE PROVEÏDORS DOC.2 PAQ-6.2 REV: 0
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 8 DE 15
INFORME AVALUACIÓ DE PROVEÏDORS
PROVEÏDOR:
DIRECCIÓ:
TELÈFON FAX:
PERSONA DE CONTACTE:
MATERIALS / SERVEIS:
SISTEMA D’AVALUACIÓ EMPLEAT:
ESTAT: TIPUS:
REQUISITS QUE JUSTIFICANT LA HOMOLOGACIÓ:
PERIODICITAT DE LA HOMOLOGACIÓ:AVALUACIÓ INICIAL/PERIÒDICA/CORRECTIVA :HOMOLOGACIÓ VALIDA FINS:
RESPONSABLE DE QUALITAT
SIGNATURA/DATA
OBSERVACIONS
DOC.1 PAQ-6.2 REV:0
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 9 DE 15
LLISTA DE PROVEÏDORS HOMOLOGATS PÀG: DE
PROVEÏDOR PRODUCTE O SERVEIHOMOLOGAT
FINS
RESP. DE QUALITATDATA:
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 10 DE 15
REGISTRE DEL SEGUIMENT DELS PROVEÏDORSPROVEÏDOR DATA Nº ALBARÀ Nº COMANDA ICP ICS Nº I.I.P
DOC.2 PAQ-6.2 REV: 0
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 11 DE 15
QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ
1.- DADES GENERALS
RAÓ SOCIAL:
DOMICILI:
POBLACIÓ: PROVINCIÀ:
TELÈFON: FAX:
TIPUS D’ACTIVITAT:
PLANTILLA: Tècnics: Administratius: Operaris: Caps:
Total: Personal del Departament de Qualitat:
SUPERFÍCIE:
PERSONA DE CONTACTE:
CERTIFICACIONS U HOMOLOGACIONS OBTINGUDES:
PRINCIPALS CLIENTS:
PRINCIPALS PROVEÏDORS:
DATA D’AVALUACIÓ:
VALORACIÓ OBTINGUDA:
NOTA: NO RESPONDRE A LES PREGUNTES NO APLICABLES A LA SEVAEMPRESA.
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 12 DE 15
2.- SISTEMA DE QUALITAT Si PARCIAL No
- Coneix les normes ISO-EN-UNE-9000?
- Té un sistema de qualitat implantat d’acord amb aquestes normes?
- Té un sistema de qualitat certificat per alguna entitat u organisme?
- En cas afirmatiu a la pregunta anterior, que organisme?(Adjuntant còpia de la certificació no és precís completarel següent qüestionari)
- En cas negatiu, teniu previs implantar-lo abans d’un any?
3.- POLÍTICA DE QUALITAT I ORGANITZACIÓ
Si PARCIAL No
- L’empresa té definida una política de qualitat?
- Les responsabilitats de qualitat compren a tot el personal?
- Existeix un organigrama i/o estan definides les funcionsdel personal?
- Ha assignat la Direcció de l’empresa a un responsable d’assegurament de qualitat?
4.- PRODUCTE – PROCÉS Si PARCIAL No
- El personal de fabricació o procés coneix les seves instruccions de treball i estan documentades per escrit?
- Comercial dona dades precises sobre la fabricació o procés?
- El responsable de Qualitat intervé en la definició de les especificacions?
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 13 DE 15
- El material o producte se identifica?
- Existeix un pla de manteniment?
- Mantenen algun tipus de gràfics del control del procés?
- Existeixen estudis de capacitat de procés o màquina?
5.- COMPRESSi PARCIAL No
- Existeix una llista de proveïdors acceptats?
- Es realitza avaluació continua de proveïdors?
- Disposa el departament de compres d ‘especificacions idocumentació tècnica posada al dia per subministrar in-formació adequada als proveïdors al fer les comandes?
- Es documenten les comandes i existeix una sistemàticaper la revisió i aprovació de les comandes abans del seucurs, per verificar el seu correcte contingut i que estancompletes?
6.- INSPECCIONSSi PARCIAL No
- Es realitza inspeccions en la recepció, procés i producte final?
- Els criteris d’acceptació i refús estan definits?
- Se identifica l’estat de la inspecció i es registren documentalment?
- Existeix una relació de tots els equips e instruments de mesura utilitzats pel control de Qualitat?
- Es disposa d’útils de verificació en el lloc de treball?
- Es calibren els útils de verificació i inspecció?
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 14 DE 15
- S’usa alguna tècnica estadística?
- Es realitzen auditories internes (sistema, procés o producte)?
7.- MANIPULACIÓ, EMMAGATZEMATGE I EMBALATGE
Si PARCIAL No
- Esta definida la manipulació i emmagatzematge dels productes per prevenir el seu dany o deteriorament i assegurar una correcte rotació de stocks?
- S’avalua periòdicament l’estat dels materials per detectar qualsevol deteriorament dels mateixos?
- Esta definit l’embalatge i marcat?
- Existeixen mesures definides per la tramesa o transport?
8.- COMERCIALSi PARCIAL No
- Es realitza una revisió de les ofertes, comandes o contractes?
- Es defineixen i documenten tots els requisits?
- El responsable de Qualitat participa en dites revisions?
- Es registren les reclamacions de clients?
9.- DOCUMENTACIÓSi PARCIAL No
- Existeix un Manual de Qualitat?
- Existeix un Manual de Procediment?
- Existeixen instruccions de treball escrites?
PAQ- 6.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DE
PROVEÏDORSPÀG: 15 DE 15
- Es registren les no conformitats del sistema de Qualitat?
10.- FORMACIÓ
Si PARCIAL No- Existeixen programes de formació a tots els nivells de l’empresa?
- Aquest programes tracten temes de Qualitat?
11.- OBSERVACIONS
PERSONA O PERSONES QUE HAN CONTESTAT AQUESTS QÜESTIONARI (NOM,FIRMA I CÀRREC )
PAQ- 9.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE
PORTESPÀG: 1 DE 10
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 9.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE
PORTESPÀG: 2 DE 10
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 9.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE
PORTESPÀG: 3 DE 10
1- OBJECTE
En aquest procediment s’estableix la sistemàtica que TALLERS REUS SL segueix
per la fabricació de diferents tipus de portes en ferro.
2- ABAST
S’aplica a la fabricació dels següents tipus de portes: correderes, basculants, batens i
enrotllades.
3- REFERÈNCIES
- Manual de la qualitat capítol 9
- Instrucció tècnica IT-01
4- DEFINICIONS
N / A
5- RESPONSABILITATS
El responsable de producció és l’encarregat de fer les inspeccions durant el muntatge
del producte, i del producte final i de complir els plans de fabricació establerts per la
direcció.
Els oficials i ajudants són responsables de fabricar el producte com indica el present
procediment i les instruccions tècniques de treball necessàries per la correcta
realització de les feines.
PAQ- 9.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE
PORTESPÀG: 4 DE 10
6- EXECUCIÓ
6.1 PLANIFICACIÓ DE LES FEINES
Per qualsevol producte a fabricar el responsable de producció ha d’omplir el
LLISTAT DE MATERIAL I EINES A UTILITZAR, el FULL DE TREBALL, i un plànol o
croquis (amb totes les mides del producte a fabricar) que ha de donar als operaris
abans de començar la feina.
6.2 PREPARACIÓ DEL MATERIAL
En l’operació de tallar els materials, s’han de tenir en compte dues coses:
- La utilització de la maquinaria adequada, serra o serra cinta, per fer això
correctament cal seguir l’apartat operació tallar de la instrucció tècnica IT-01.
- I el correcte coneixement de les mides a les que s’han de tallar les barres de ferro
i les xapes.
El plànol ha d’indicar, la mida de cada una de les peces que s’utilitzen posteriorment
pel muntatge, en el FULL DE TREBALL s’hi posa el tipus de material a utilitzar i la
quantitat.
Agafar el material, normalment són barres de ferro. I mesura amb una cinta mètrica la
mida especificada en el FULL DE TREBALL a la que es vol tallar, es fa una marca
amb un guix. Es fixa el material a la serra amb l’ajut d’una mordassa i es va tallant.
PAQ- 9.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE
PORTESPÀG: 5 DE 10
6.2 MUNTATGE
Un cop tot el material esta tallat comença el muntatge del producte. Es comença a
unir les peces que formaran la part més exterior de la porta, el marc. Amb un gat es
subjecten les peces, i s’uneixen amb una soldadura. Aquesta soldadura es fa segons
l’apartat operació soldar de la instrucció tècnica IT-01.
El muntatge es va realitzant seguin el plànol. Una vegada esta muntat l’esquelet de la
porta, es van soldant les parts interiors. La porta es munta des de fora cap a dins. Un
cop esta muntada s’afegeixen les parts mòbils, com poden ser, depenen del tipus de
porta, les rodes, en el cas de portes correderes, els contrapesos, per portes
basculants, o els eixos per portes enrotllables.
Una vegada finalitzat el muntatge s’han de polir les soldadures. Aquesta operació es
realitza segons l’apartat operació esmolar de la instrucció tècnica IT-01.
6.3 PINTAR
Finalitzada l’operació de polir ja es pot passa a la última fase del procés, pintar. Per
fer això s’ha de seguir l’aportat operació pintar de la instrucció tècnica IT-01.
Un cop el producte esta pintat, passa a ser un producte finalitzat i esta llest per
portar-lo al lloc on s’ha de col·locar.
6.4 CONTROL DURANT EL MUNTATGE
Al finalitzar cadascuna de les activitats realitzades per obtenir el producte final, es fan
Unes proves per donar per acceptat el producte en aquests moment de cicle de
PAQ- 9.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE
PORTESPÀG: 6 DE 10
muntatge. Les inspeccions de les activitats pel muntatge de portes les porta a terme el
responsable de producció, seguint el REGISTRE DE CONTROL DURANT EL
MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL.
ACTIVITAT DE TALLAR
Agafar una mostra de les peces tallades, i mesurar-les amb una cinta mètrica per
comprovar si realment mesuren lo indicat en el full de treball o en el plànol, i si el
material és l’indicat en el LLISTAT DE MATERIAL I EINES A UTILITZAR.
ACTIVITAT DE MUNTATGE
Inspeccionar les soldadures. Es realitza uns inspecció visual, la unió de les parts
mitjançant una soldadura ha de quedar repleta de material. No es poden veure zones
buides. Es fa pressió sobre les dues peces soldades per comprovar que la soldadura
no és petita, i suporta un pes.
Inspeccionar les zones esmolades. Per fer això es fa una inspecció visual, es passa la
mà per sobre de la zona esmolada i aquesta a d’estar completament llisa, sense cap
rugositat.
ACTIVITAT DE PINTAR
Es realitza uns inspecció visual de tot el producte pintat. La pintura ha de cobrir tot el
producte, ha d’estar pintat de forma uniforme sense que hi hagi regalims, i el color ha
de ser el indicat en el full de treball.
En el REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL
s’indiquen les proves a realitzar per cada activitat, i es registra la seva conformitat.
PAQ- 9.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE
PORTESPÀG: 7 DE 10
7- ANNEXOS
- FULL DE TREBALL
- LLISTAT DE MATERIAL I EINES A UTILITZAR DOC.1 PAQ-9.1 REV:0
- REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL
PAQ- 9.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE
PORTESPÀG: 8 DE 10
FULL DE TREBALL
OPERARI DATA INICI
CLIENT Nº DE FEINA
ACTIVITAT
TALLAR � MUNTATGE � PINTAR � AUTOMATITZAR �
DESCRIPCIÓ DE LA FEINA
DIA HORES DESCRIPCIÓ
OBSERVACIONS
PAQ- 9.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE
PORTESPÀG: 9 DE 10
LLISTAT DE MATERIALS I EINES A UTILITZAROPERARI: Nº DE FEINA DATA
EINES MATERIALS
SERRA ELÈCTRODES
SERRA CINTA FIL DE SOLDAR
SOLDADOR TUB QUADRAT DE
ESMOLADOR TUB RECTANGULAR DE
PISTOLA DE PINTAR XAPA DE
MÀQUINA DE TREPAR PLANO DE
GAT RODES
CINTA MÈTRICA CONTRAPESOS
EIXOS
PERFIL ARTICULAT DETUB DEPOLPPOLITJA DECAIXA DE TRANSMISSIONS
MOLLES
PINTURA
MATERIAL EXTRA
RESPONSABLE DE LA FEINA SIGNATURA
DOC.1 PAQ-9.1 REV:0
PAQ- 9.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DE
PORTESPÀG: 10 DE 10
REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL
OPERARI DATA
Nº DE FEINA ACTIVITAT
TALLAR
MIDES C � NC �
MATERIAL C � NC �
MUNTATGE
SOLDADURA C � NC �
SOLDADURA LLISA C � NC �
PINTAR
PINTAT UNIFORME C � NC �
OBSERVACIONS
RESPONSABLE
C: Inspecció conformeNC: Inspecció no conforme
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 1 DE 17
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 2 DE 17
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 3 DE 17
1- OBJECTE
En aquest procediment s’estableix la sistemàtica que TALLERS REUS SL segueix
per la instal·lació de portes automatitzades.
2- ABAST
S'aplica als següents tipus de portes: Correderes, basculants, batens i enrotllables .
3- REFERÈNCIES
- Manual de Qualitat capítol 9.
4- DEFINICIONS
N/A
5- RESPONSABILITATS
El tècnic és qui instal·la el motor i els accessoris en la porta a automatitzar, fa les
proves finals i les regulacions pel correcte funcionament de la porta. També obra la
FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES que l'arxiva, si convé, amb les instruccions
d'ús e instal·lacions donades pel fabricant
El tècnic fa la inspecció final de la feina i registra els resultats, i en cas que sigui
necessari obre informes de no conformitat.
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT D’AUTOMATITZACIÓ DE
PORTESPÀG: 4 DE 17
6- EXECUCIÓ
6.1 PLANIFICACIÓ DE LES FEINES
Per qualsevol feina l’oficial ha d'omplir el LLISTAT DE MATERIAL I EINES A
UTILITZAR, i el FULL DE TREBALL. I ha de prendre cap el lloc de treball les
instruccions d'ús e instal·lacions donades pel fabricat.
6.2 TIPUS DE MOTORS
Depenent del tipus de porta a automatitzar de les dimensions de la mateixa i de
les prestacions que cregui necessàries el tècnic en instal·lació de portes
automatitzades, utilitza un motor o un altre.
En l’annexa del final del procediment es presenten unes taules que ajudant al tècnic
a l’hora d’escollit el motor més adient.
Algunes prestacions poden ser: el Nº de maniobres en 24 hores, el pes de la porta,
la utilitat i del lloc on esta situada la porta. Les prestacions també depenen del que
demani el client.
6.3 SITUACIÓ DEL MOTOR I SUBJECCIÓ DE LA PORTA
Per cada tipus de porta definim un lloc per col·locar el motor, que pot variar en el cas
que el client ho demani o que la porta estigui situada en un lloc especial on els casos
definits no puguin aplicar-se.
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 5 DE 17
Segons el tipus de porta:
Portes correderes: el motor es situa en la part inferior de la porta, entremig dels
sopors que l’aguanten i engranat a la cremallera. La cremallera es col·loca
completament a nivell, entre 30 i 60 Cm del terra, segons el model de porta.
Portes basculants: en tenim de dos tipus:
- Portes industrials: el motor es situa en un lateral de la porta, el qual mitjançant
una barra de transmissió, actuen uns engranatges i unes cadenes situades als
laterals amarrades d’uns sopors.
- Portes residencials: el motor es situa sobre la porta i en el centre d’ella. Del motor
surten uns braços mecànics un a cada banda de la porta els quals accionant uns
sopors telescòpics.
Portes batents: el motor es situa enganxat al marc de la porta en la banda on estan les
frontisses i un altre part del motor es situa enganxat al marc central de la porta, que es
troba a la meitat de l’alçada de la porta.
Portes enrotllables: el motor es situa en el centre de l’eix de la porta mitjançant un cargol,
la politja del motor es fitxa amb un cargol a la primera o segona lama de la porta.
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 6 DE 17
6.4 ACCESSORIS
6.4.1 Fotocèl.lules
Les fotocèl.lules es col·loquen entre 50 o 60 Cm del terra i a 50 Cm com a màxim en el
cas de portes basculants, correderes o enrotllables i en el cas de les portes batents a
una distancia com a màxim de 50 Cm del que mesuri la porta oberta. Una a cada banda
de la porta. Estan situades a l’ interior de la porta i en cas de que el client ho demani es
posaran també en l'exterior.
6.4.2 Finals de carrera
Posarem els finals de carrera en portes correderes i en portes enrotllables.
Portes correderes: necessitem posar el final de carrera per que el motor sàpiga quant
s’ha de parar, un per tancar i un per obrir.
Portes enrotllables: posem el final de carrera per que el motor sàpiga quant ha arribat a
dalt o quant ha arribat al terra.
En les portes batents i en les basculants és el quadre elèctric o de maniobres que esta
temporitzat el que controla el final de carrera i no cal que li marqui el tècnic.
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 7 DE 17
6.5 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA
L’empresa exigeix als clients, que a prop de la porta a automatitzar hi hagi un punt de
llum amb un magnetotèrmic de 5A o 6A que servirà de protecció al quadre de maniobres.
Se unirà el punt de llum i el quadre de maniobres amb un cable (manguera), de secció
3x1.5 mm2 més un cable a terra de la mateixa secció. La manguera es protegirà amb un
tub tipus Fergon MTS grisdur.
El quadre de maniobres i el motor se uniran amb un cable amb la mateixa secció que
l’anterior.
Regular el temps d’ espera que el tècnic cregui convenient, entre 20 i 25 segons o el que sol·licitiel client. Per fer això només cal regular el temporitzador del quadre de maniobres.
6.6 CONTROL DURANT EL MUNTATGE E INSPECCIÓ FINAL
El control efectuat durant el muntatge i al final de la instal·lació queda reflexat en el
REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL. Aquest
registre s’utilitza tan, en el cas de realitzar una instal·lació nova com en el cas de fer un
manteniment o una reparació.
6.6.1 Inspecció final
S’han de fer proves tan, a les parts mecàniques com a les elèctriques d’una porta, en el
REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL. S’ indiquen
algunes de les principals coses que s’han de comprovar:
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 8 DE 17
- Motor adequat: comprovar que el model del motor sigui l’ indicat en la llista de
material, i que compleix les especificacions sol·licitades pel client.
- Motor situat correctament: el motor té que estar col·locat en el lloc on indica el
procediment d’automatització de portes i barreres
- Fotocèl.lules: el número de fotocèl.lules té que ser l’ indicat en la llista de material.
I la situació ha de ser la indicada en el procediment d’automatització de portes i
barreres. Cal comprovar que detectin presencia, quan hi hagi un objecte o
persona al davant.
- Temps d’espera adequat: entre 20 i 25 segons o el que sol·liciti el client.
- Obertura manual: en cas de absència de corrent elèctrica que es pugui obrir la
porta.
- Obertura amb botonera: pitjant el boto del quadre s'ha d'obrir la porta.
- Comandament: el receptor al rebre la senyal del emissor, del comandament, obri i
tanqui la porta.
- Quadre de maniobres: que les funcions per a que a estat programat o les funcions
que controlen segueixin sent les mateixes.
- Receptor: que al detectar la senyal de l'emissor, rebi la senyal i faci la seva funció,
que és obrir la porta.
- Braços telescòpics: han de estar ben soldats i alienats.
- Cremallera: que el motor no hi trobi algun entrebanc per moure’s. Comprovar la
soldadura i l'engranatge amb el pinyó del motor.
- Politges: que els coixinets girin i estiguin engrassats i comprovar que no estiguin
desgastats.
- Cables: cal comprovar que no estiguin desgastats, i que els filaments no estiguin
trencats o que no s'hagin afluixat d'on estant connectats.
- Rodes: que els coixinets i les parts rotatives, estiguin en perfecte estat.
- Frontisses: la soldadura té que estar bé, que no estiguin trencada o clivellada.
- Panys elèctrics: tant el funcionament elèctric com el mecànic (mitjançant clau)
facin que la porta s'obri.
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 9 DE 17
6.7 FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES
En finalitzar les feines, el tècnic omple la FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES on s’
inclouen les següents dades:
- Dades del Client
- Nº de feina
- Decisió de fer pressupost
- Descripció de la reparació
- Causa de la avaria, si es coneix
- La solució adoptada per la seva reparació
6.8 FULL DE TREBALL
En aquest full s’hi fa una petita descripció de la feina a realitzar per l’operari i a demés,
aquest anota les hores empleades en la realització de la feina.
6.9 ESQUEMES
Els esquemes de les pàgines següents mostren de forma gràfica com és la instal·lació
de portes de diferents tipus.
7- ANNEXOS
- REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL DOC.1
PAQ-9.2 REV: 0
- FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES
- LLISTAT DE MATERIALS I EINES A UTILITZAR DOC.2 PAQ-9.2 REV: 0
- FULL DE TREBALL
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 10 DE 17
PORTES CORREDERES
C CremalleraS Selector de clauAL Llum intermitent amb antena sintonitzadaR RadioreceptorM MotoreductorFti/Fri Fotocèl.lules internesCF Columnes fotocèl.lulesT Transmissor 1-2-4 canals
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 11 DE 17
PORTES BATENTS
I Interruptor magnetotèrmicRQ Central de comandament i radioreceptor incorporatS Selector de clauAL Llum intermitent amb antena sintonitzadaM Operador manualFte/Fre Fotocèl.lules externesFti/Fri Fotocèl.lules internesCF Columnes per fotocèl.lulesT Transmissor 1-2-4 canalsRG58 Cable per antena
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 12 DE 17
PORTES BASCULANTS
CA Braç i tubs de transmissióM MotorQ Central de comandamentsR Targeta receptoraT TransmissorFt,Fr Fotocèl.lules
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 13 DE 17
PORTES ENROTLLABLES
M MotorreductorSPM Caixa portamollesP PolitjaA ArbreQ Central de comandamentAL Llum intermitent amb antena sintonitzadaS Selector de clauR Targeta receptoraT TransmissorFt/Fr Fotocèl.lules
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L'AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 14 DE 17
REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGEI INSPECCIÓ FINAL
CLIENT Nº FEINA DATA
COMPROVACIONSC NC NA C NC NA
SITUACIÓ DEL MOTOR RODES
FOTOCÈL.LULES CREMALLERA
TEMPS D'ESPERA POLITGES
OBERTURA MANUAL CABLES
OBERTURA AMBBOTONERA
BRAÇOSTELESCÒPICS
COMANDAMENT FRONTISSES
QUADRE DE MANIOBRES PANY ELÈCTRIC
RECEPTOR
OBSERVACIONS
RESPONSABLE DE LA FEINA SIGNATURA
DOC.1 PAQ-9.2 REV:0
C: Comprovació que ES CONFORME la feina realitzadaNC: Comprovació que NO ES CONFORME la feina realitzadaNA: Comprovació que NO APLICA a la feina realitzada
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L'AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 15 DE 17
FITXA DE PORTES AUTOMATITZADESADREÇACLIENT
TELÈFON
DATA D’ INSTAL·LACIÓ DATA DE REPARACIÓ
TIPUS DE PORTA:
MARCA DEL MOTOR:
MODEL DEL MOTOR:
MODEL DEL QUADRE:
PROVEÏDOR:
CODI COMANDAMENT
OBSERVACIONS
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 16 DE 17
LLISTAT DE MATERIALS I EINES A UTILITZAROPERARI: Nº DE FEINA DATA
EINES MATERIALS
ESCALA ELÈCTRODOS
MOTOSOLDADORA FOTOCÈL.LULES
SOLDADOR QUADRE DE MANIOBRES
DISC RADIAL COMANDAMENT
BASTIDA BOTONERA
GRUP ELECTROGEN TUB TIPUS FERGON
MULTIMETRE CABLES
CAIXA D'EINES MODEL DEL MOTOR
RECEPTOR
PANY ELÈCTRIC
CAIXA D’EMPALMES
REGLETES DE CONNEXIÓ
CREMALLERA
MATERIAL EXTRA
RESPONSABLE DE LA FEINA SIGNATURA
DOC.2 PAQ-9.2 REV:0
PAQ- 9.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ
DE PORTESPÀG: 17 DE 17
FULL DE TREBALL
OPERARI DATA INICI
CLIENT Nº DE FEINA
ACTIVITAT
TALLAR � MUNTATGE � PINTAR � AUTOMATITZAR �
DESCRIPCIÓ DE LA FEINA
DIA HORES DESCRIPCIÓ
OBSERVACIONS
PAQ- 10.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL
CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 1 DE 10
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 10.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL
CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 2 DE 10
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 10.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL
CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 3 DE 10
1- OBJECTE
L’objecte d’aquest procediment és establir la metodologia per realitzar el control de la
recepció dels materials rebuts amb la fi d’assegurar que es compleixin els requisits
especificats.
2- ABAST
S’ aplica a tots els materials rebuts a Tallers Reus SL.
3- REFERÈNCIES
- Manual de la Qualitat capítol 10.
4- DEFINICIONS
Lot: partida de materials rebuts de la mateixa referència i comanda.
5- RESPONSABILITATS
El Responsable de Magatzem és l’encarregat de realitzar els diferents controls als
materials, (control documental, control de quantitatiu, control dimensional e inspecció
visual). Comunica i resolt incidències amb proveïdors.
PAQ- 10.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL
CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 4 DE 10
6- EXECUCIÓ
6.1 CONTROL PREVI A LA RECEPCIÓ DELS MATERIALS
Los materials rebuts són comprovats d'acord al seu estat general i el número de
paquets entregats pel transportista. En l’albarà del transportista s’ indica la data i
firma del responsable del control no admetent-se cap material que no vingui
acompanyat pel corresponent albarà del proveïdor.
6.2 Control de recepció
Els materials rebuts són immediatament situats en la zona d’espera senyalitzada en
groc. Els controls efectuats comprenen els següents:
Control documental
Es comprova que les dades reflexades en la COMANDA de compres coincideixin
amb lo especificat a l’albarà del proveïdor (productes, mides i quantitats).
Control quantitatiu
Es comprova que el material reflexat en l’albarà del proveïdor coincideix amb el
material rebut (producte i quantitats).
Control dimensional e inspecció visual del material
S’efectua una inspecció visual del estat general del material, en una mostra de
PAQ- 10.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL
CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 5 DE 10
almenys el 20%. En cas de no conformitat, el control s’amplia al 100% del material,
separant els materials no conformes de la resta.
En el cas que s'hagi sol·licitat un material amb mides concretes, el control
dimensional es fa seguin les mides indicades al croquis adjunt amb la COMANDA.
6.3 REGISTRE: INFORME DE CONTROL DE RECEPCIÓ
Els resultats del control de recepció queden registrades sobre el mateix albarà del
proveïdor i mitjançant la utilització del segell REGISTRE DE CONTROL DE
RECEPCIÓ corresponent.
S’entra en la base de dades tot el material que arriba i la quantitat.
6.4 INCIDÈNCIES EN EL CONTROL DE RECEPCIÓ
Qualsevol incidència detectada en el control de recepció, es registrada mitjançant un
informe que es transmet per fax al proveïdor i mitjançant el qual se l’ informa i
sol·licita les accions immediates per resoldre el problema i/o les accions a mitja o
llarg termini necessàries per evitar la seva repetició. Aquestes últimes seran
sol·licitades pel responsable de magatzem i sota el seu propi criteri d’acord amb la
gravetat i repetició de la mateixa.
Per altra banda, també es considera incidència qualsevol incompliment del termini
d’entrega que superi les 3 dies de la data prevista d’entrega segons indicacions de la
COMANDA de compra. Aquestes incidències son comunicades al proveïdor pel
responsable de magatzem.
PAQ- 10.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL
CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 6 DE 10
6.5 PRODUCTES DEFECTUOSOS O DEVOLUCIONS A PROVEÏDORS
Qualsevol producte defectuós o devolucions a proveïdors, és apartat a la zona de
producte no conforme. Aquesta zona es senyalitzada en color vermell al terra. No
s’autoritza la seva sortida cap al proveïdor, fins que no s’hagi resolt i registrat el seu
resultat final pel responsable de magatzem en el corresponent informe d’ incidències.
6.6 PRODUCTES CONFORMES
Els productes que hagin superat els controls de recepció s’ aparten fora de la zona
d’espera i s’ubiquen al magatzem:
7.- ANNEXOS
- DIAGRAMA DE FLUX DEL CONTROL DE RECEPCIÓ
- INFORME DE CONTROL DE RECEPCIÓ
- INFORME DE INCIDÈNCIES AL PROVEÏDOR DOC.1 PAQ-9.1
REV: 0
PAQ- 10.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL
CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 7 DE 10
DIAGRAMA DE FLUX DE CONTROL DE RECEPCIÓ
Recepció de material
Zona d’espera
Ajudant
Control documental Registre d’ inspecció Resp. de magatzem
No Comunicar als proveïdors RegistreEs correcte? les incidències d’ incidències
Resp. de magatzem Si Devolució al
proveïdor Fi
Resp. magatzem
Control quantitatiu Registre d’inspecció
Resp. de magatzem
No Comunicar als proveïdors Registre de És correcte? les incidències incidències
Resp. de magatzem Si
Devolució al proveïdor Fi
Resp. magatzem
PAQ- 10.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL
CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 8 DE 10
Control dimensional i Registre d’ inspecció visual inspecció
Resp. de magatzem
No Comunicar al proveïdor Registre d’ És correcte? de les incidències incidències
Resp. de magatzem
Si Devolució al
proveïdor Fi
Resp. magatzem
Ubicar els materials en les zones establertes
Resp. de magatzem
Emmagatzematge del material
PAQ- 10.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL
CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 9 DE 10
INFORME DE CONTROL DE RECEPCIÓ
DATA DE RECEPCIÓ C NC
CONTROL DOCUMENTAL
CONTROL. QUANTITATIU
CONTROL DIMENSIONAL I VISUAL
OBSERVACIONS:
SIGNATURA
PAQ- 10.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER REALITZAR EL
CONTROL DE RECEPCIÓPÀG: 10 DE 10
INFORME DE INCIDÈNCIES AL PROVEÏDORDATA OBERTURA Nº INFORME RESPONSABLE
Nº ALBARÀ Nº COMANDA PROVEÏDOR
DENOMINACIÓ I REFERÈNCIA DEL MATERIAL
INCIDÈNCIA
DECISIÓ PRESA
A COMPLIMENTAR PEL PROVEÏDORRESPONSABLE
FIRMA
PLA D’ACCIONS IMMEDIATES/CORRECTORES
DATA IMPLANTACIÓ
NOTA: El present informe deu ser remés degudament complimentat pel proveïdor en
un termini no superior a 48 hores. DOC.1 PAQ-10.1 REV:0
PAQ- 11.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPAG: 1 DE 8
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 11.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 2 DE 8
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 11.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 3 DE 8
1- OBJECTE
En aquest procediment s’estableix la sistemàtica que TALLERS REUS SL segueix
per controlar, calibrar i realitzar el manteniment dels equips d’inspecció, mesura i
assaig utilitzats per la nostra empresa per demostrar la conformitat del producte amb
els requisits especificats.
2- ABAST
Aquest control es realitza a tots els equips que s’utilitzen per la fabricació de portes i
per les proves realitzades durant la instal·lació d’automatismes.
3- REFERÈNCIES
- Manual de la Qualitat capítol 9
- Manual de la Qualitat capítol 10
4- DEFINICIONS
N / A
5- RESPONSABILITATS
El responsable de que tots els aparells estiguin degudament calibrats és el
Responsable de Producció i el Responsable de qualitat que han de tenir uns registres
amb les dates de control de tots el equips.
PAQ- 11.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 4 DE 8
6- EXECUCIÓ
La periodicitat de la calibració i del manteniment, s’establirà depenen deltipus d’equip.
Maquinaria: serra, serra cinta, trepant, mola, maquina de trepar és realitza un
manteniment cada tres setmanes.
Eines petites: metros, escaires es realitza una revisió del seu estat cada dos mesos.
Els multimetres es calibraran cada any.
La calibració del peu de rei serà cada dos anys donat que és un instrument de
mesura poc utilitzat.
Els equips que no poden revisar-se o calibrar en l’empresa mateix seran portats a un
Laboratori s’identificaran amb una etiqueta de producte conforme, per evitar que es
puguin realitzar assajos amb algun equip no calibrat, o en pèssimes condicions per
fer mesures, que ens doni resultats erronis.
Es realitza una LLISTA DELS EQUIPS existents al taller, on s’indiquen les següents
dades:
- Model del equip
- Marca
- Data de calibració
- Data de la propera calibració
Es fa una FITXA per cada equip de mesura que es porta al laboratori a calibrar. I es
fa una PAUTA DE MANTENIMENT PREVENTIU pels equips que es revisen al taller.
PAQ- 11.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 5 DE 8
7- ANNEXOS
- LLISTA D’EQUIPS
- FITXA D’EQUIP
- PAUTA DE MANTENIMENT PREVENTIU
PAQ- 11.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 6 DE 8
LLISTA D’EQUIPSMODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE
MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE
MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE
MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE
MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE
MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE
MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE
PAQ- 11.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 7 DE 8
FITXA D’EQUIP
TIPUS:
MARCA:
MODEL:
Nº DE SÈRIE:
PROCEDIMENT DE CALIBRACIÓ:
TRAÇABILITAT:
INCERTESA:
DATA DE CALIBRACIÓ:
DATA DE LA PROPERA CALIBRACIÓ:
HISTÒRIC DE CALIBRACIONS
Nº CERTIFICAT ORGANISMEDATA DE
CALIBRACIÓ
DATAPROPERA
CALIBRACIÓRESULTAT OBSERVACIONS
PAQ- 11.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
EQUIPS D’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIGPÀG: 8 DE 8
PAUTA DE MANTENIMENT PREVENTIU
NOM DE LA MAQUINA:
Nº DE SÈRIE:
CONTROLS A REALITZAR PERIODICITAT
OBSERVACIONS
PAQ- 13.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL TRACTAMENT DE
RECLAMACIONS DE CLIENTSPÀG: 1 DE 5
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA
PAQ- 13.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL TRACTAMENT DE
RECLAMACIONS DE CLIENTSPÀG: 2 DE 5
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 13.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL TRACTAMENT DE
RECLAMACIONS DE CLIENTSPÀG: 3 DE 5
1.- OBJECTE
L’objecte d’aquest procediment és establir un sistema que garantitzi que les
reclamacions dels clients s’analitzen i es tracten eficaçment.
2.- ABAST
En aquest procediment s’ inclouran tots els productes subministrats, així com totes
les clàusules dels nostres subministraments que siguin contractuals.
3.- REFERÈNCIES
- Manual de la Qualitat capítol 13
4.- DEFINICIONS
Reclamació de clients: qualsevol queixa comunicada a Tallers Reus SL dins del
període de garantia.
5.- RESPONSABILITATS
Qualsevol persona pot recollir les reclamacions dels clients i procedir a l'obertura d'un
informe de RECLAMACIÓ DE CLIENT. Una vegada adoptades les solucions es tanca
l’ informe. El Responsable de Qualitat és l'encarregat d’ informar al client de la decisió
presa.
El Responsable de Producció i l’Agent de Vendes són els responsables d' analitzar
les reclamacions junt amb el Responsable de Qualitat.
PAQ- 13.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL TRACTAMENT DE
RECLAMACIONS DE CLIENTSPÀG: 4 DE 5
6.- EXECUCIÓ
6.1 RECEPCIÓ I ANÀLISI DE LA RECLAMACIÓ
Davant una reclamació d’un client i abans de procedir a la seva tramitació com a tal
reclamació, s’efectua un anàlisi previ per comprovar la seva consistència i procedir en
cas positiu, a l’obertura del corresponen informe.
L'anàlisi de la reclamació pot comportar l'emissió del corresponent informe de no
conformitat (INC) i/o informe d'accions correctores/preventives (IAC/P).
6.2 DOCUMENTACIÓ INFORME DE RECLAMACIÓ DE CLIENT
El INFORME DE RECLAMACIÓ DE CLIENT contindrà les següents dades:
- Nº IRC: número correlatiu
- Data d'obertura
- Nom del client
- Número de feina
- Descripció de la reclamació: se indiquen les causes de la reclamació expressada
pel client, així com qualssevol dada que pugui considerar-se d'utilitat a l'hora de
l'anàlisi.
- Nº IAC (Informe d'acció correctora) en el cas que s'origini.
- Nº INC (Informe de no conformitat) en el cas que s'origini.
- Informació al client.
7. ANNEXOS
- INFORME DE RECLAMACIÓ DE CLIENT DOC.1 PAQ-13.1 REV: 0
PAQ- 13.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL TRACTAMENT DE
RECLAMACIONS DE CLIENTSPÀG: 5 DE 5
INFORME DE RECLAMACIÓ DE CLIENTDATA OBERTURA Nº INFORME RESPONSABLE
CLIENT Nº FEINA
DESCRIPCIÓ DE LA RECLAMACIÓ
Nº IAC/P Nº INC
RESPONSABLE
FIRMA
INFORMACIÓ AL CLIENT DE LA DECISIÓ
DATA
DOC.1 PAQ-13.1 REV: 0
PAQ- 13.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LES NO
CONFORMITATSPÀG: 1 DE 6
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 13.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LES NO
CONFORMITATSPÀG: 2 DE 6
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 13.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LES NO
CONFORMITATSPÀG: 3 DE 6
1- OBJECTE
L’objecte d’aquest procediment és establir un sistema pel tractament de les no
conformitats degudes a reclamacions de clients o detectades pel personal de
l'empresa.
2- ABAST
S’aplica a qualsevol no conformitat detectada durant o al final de la instal·lació que
afecti a la qualitat.
3- REFERÈNCIES
- Manual de Qualitat capítol 13
- Procediment pel tractament de reclamacions de clients PAQ-13.1
4- DEFINICIONS
No conformitat: incompliment dels requisits especificats.
5- RESPONSABILITATS
Qualsevol persona pot procedir a l'obertura d'un informe de no conformitat (INC).
El Responsable de producció és el responsable d' analitzar les no conformitats i
decidir l'acció a prendre junt amb el Responsable de Qualitat, tant mateix
procedeixen a la comprovació de l'acció adoptada.
PAQ- 13.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LES NO
CONFORMITATSPÀG: 4 DE 6
Els oficials i ajudants són els encarregats de solucionar la no conformitat, realitzant la
decisió presa pels diferents responsables.
6- EXECUCIÓ
6.1 DETECCIÓ DE PRODUCTES NO CONFORMES
Les possibles no conformitats es detecten internament durant el muntatge o en el
control final i externament per les reclamacions de clients documentades com indica
el PAQ-13.1.
6.2 INFORME DE NO CONFORMITAT
Com a registre de les no conformitats s'establirà un INFORME DE NO
CONFORMITATS (INC), on apareixeran les següents dades:
- INC Nº: amb un número correlatiu darrera de l'any.
- Data d'obertura
- Client
- Nº de feina
- Descripció de la no conformitat: es descriu àmpliament la no conformitat objecte
d'estudi.
- Decisió presa: es descriu l'acció proposada per solucionar amb la major brevetat
possible la no conformitat.
- Comprovació de l'acció: se indica la comprovació de l'activació de l'acció
proposada i el seu posterior tancament del INC.
- La decisió d'establir un INFORME D'ACCIÓ CORRECTORA
PAQ- 13.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LES NO
CONFORMITATSPÀG: 5 DE 6
6.3 DECISIÓ
El Responsable de Qualitat sota el seu propi criteri és qui decideix: en cas que les no
conformitats siguin repetitives o greus establir una acció correctora per eliminar les
causes de les no conformitats.
7- ANNEXOS
- INFORME DE NO CONFORMITATS DOC.1 PAQ-13.2 REV: 0
PAQ- 13.2
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DE LES NO
CONFORMITATSPÀG: 6 DE 6
INFORME DE NO CONFORMITAT
INC Nº:
DATA D'OBERTURA:
CLIENT:
Nº DE FEINA:
DESCRIPCIÓ DE LA NO CONFORMITAT:
RESPONSABLEDATA:
RESPONSABLEDATA
DECISIÓ PRESA:
RESP. QUALITATDATA
COMPROVACIÓ DE L'ACCIÓ:
RESPONSABLEDATA
ES NECESSARI ESTABLIR UN IAC
SI � Nº............ NO �RESP. QUALITATDATA
DOC.1 PAQ-13.2 REV: 0
PAQ- 14.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROLD'ACCIONS CORRECTORES I
PREVENTIVES PÀG: 1 DE 6
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 14.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL D'ACCIONS
CORRECTORES I PREVENTIVESPÀG: 2 DE 6
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ0
PAQ- 14.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL D'ACCIONS
CORRECTORES I PREVENTIVESPÀG: 3 DE 6
1- OBJECTE
L'objecte d'aquest procediment és exposar la metodologia per l'establiment d'accions
correctores o preventives amb la fi d'eliminar les causes de les no conformitats.
2- ABAST
És aplicable a qualsevol no conformitat.
3- REFERÈNCIES
- Manual de Qualitat capítol 14
- Procediment pel control de les no conformitats PAQ-13.2
4- DEFINICIONS
Accions correctores: acció presa per eliminar les causes d'una no conformitat i evitar
que es repeteixi.
La seva possible procedència inclou reclamacions de clients, productes no conformes
o no conformitats del Sistema de Qualitat.
Acció preventiva: acció presa per eliminar les causes potencials d'una no conformitat
i evitar que es produeixi.
Les fonts d’ informació emprades inclou resultats d' auditories, registres de qualitat o
reclamacions de clients.
PAQ- 14.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL D'ACCIONS
CORRECTORES I PREVENTIVESPÀG: 4 DE 6
5- RESPONSABILITATS
El Responsable de Qualitat estableix els informes d'accions correctores i
preventives i comprova la seva aplicació i eficàcia.
El Responsable de Qualitat junt amb el responsable implicat, analitzen les no
conformitats per proposar l'activació d'accions correctores / preventives.
El comitè de Qualitat en les periòdiques revisions del Sistema de Qualitat, pot
proposar l'adopció d'accions correctores o preventives per la millora de les activitats
de l'empresa.
6- EXECUCIÓ
6.1 ACTIVACIÓ DE LES ACCIONS CORRECTORES / PREVENTIVES.
L'aplicació de les accions correctores i preventives es duen a terme, quan el
Responsable de Qualitat d'acord amb la gravetat o repetició d'una no conformitat ho
cregui necessari o en les periòdiques revisions del Sistema de Qualitat per part de la
direcció o per la realització de les auditories internes.
En l'establiment de les accions correctores i preventives es procedeix inicialment a
l'anàlisi dels problemes e investigació de les causes que els han produït o així com
causes que facin preveure l’aparició de problemes.
Una vegada establerta l'acció correctora o preventiva, s'assegura l'execució i eficàcia
d'aquesta acció dintre del termini previst en el corresponent informe.
PAQ- 14.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL D'ACCIONS
CORRECTORES I PREVENTIVESPÀG: 5 DE 6
6.2 DOCUMENTACIÓ: INFORME D'ACCIÓ CORRECTORA / PREVENTIVA
A l’ informe d'acció correctora / preventiva hi ha de constar les següents dades:
- Nº IAC/P: amb un número correlatiu seguit de l'any. Es tatxa P o C segons es
tracti d'una acció correctora o preventiva.
- Data d'obertura
- Procedència / Fonts: s’ indica la procedència (acció correctora) o les fonts d’
informació (acció preventiva), de les quals es parteix per l'establiment del IAC/P.
- Descripció de la no conformitat: es descriu la no conformitat real o potencial que
s'analitza.
- Anàlisis i causes: s’ indica l'anàlisi efectuat i les possibles causes, incloent com
annexes els possibles informes complementaris que hagin estat necessaris per
realitzar aquest anàlisi.
- Acció correctora / preventiva: es descriu l'acció correctora o preventiva a adoptar,
així com els Responsables de la seva aplicació.
- Comprovació de l'acció: s’ indiquen els controls efectuats per comprovar
l'execució i eficàcia de l'acció dins del termini previst d’ implantació, i
posteriorment es tanca l’ informe.
6.3 ARXIU I DISTRIBUCIÓ
- Original de l’ informe d'acció correctora / preventiva pel Responsable de Qualitat.
- Còpia de l’ informe pel responsable de l'aplicació.
7- ANNEXOS
- INFORME D'ACCIÓ CORRECTORA / PREVENTIVA DOC.1 PAQ-14.1 REV: 0
PAQ- 14.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL D'ACCIONS
CORRECTORES I PREVENTIVESPÀG: 6 DE 6
INFORME D'ACCIÓ CORRECTORA / PREVENTIVA
Nº IAC / P:
DATA D'OBERTURA:
PROCEDÈNCIA / FONTS:
DESCRIPCIÓ DE LA NO CONFORMITAT:
RESP. QUALITATDATA
RESPONSABLEDATA
ANÀLISIS / CAUSES:
RESP. QUALITATDATA
RESPONSABLEDATA
ACCIÓ CORRECTORA / PREVENTIVA:
TERMINI DE IMPLANTACIÓ:
RESP. QUALITATDATA
COMPROVACIÓ DE L'ACCIÓ
RESP. QUALITATDATA
DOC.1 PAQ 14.1 REV: 0
PAQ- 16.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
REGISTRES DE QUALITATPÀG: 1 DE 6
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 16.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
REGISTRES DE QUALITATPÀG: 2 DE 6
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 16.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
REGISTRES DE QUALITATPÀG: 3 DE 6
1- OBJECTE
L'objecte d'aquest procediment és establir el mètode per arxivar els registres de la
qualitat.
2- ABAST
Aquest procediment s'aplica a tots els registres del sistema de qualitat.
3- REFERÈNCIES
- Manual de Qualitat capítol 16.
4- DEFINICIONS
Registre: format complimentat en paper o suport electrònic, que demostra la
realització dels requisits del sistema de qualitat.
5- RESPONSABILITATS
El Responsable de Qualitat és l'encarregat del control i arxiu dels registres de
qualitat.
6- EXECUCIÓ
6.1 CONDICIONS GENERALS
Tots els registres de Qualitat seran llegibles i es guardaran i conservaran en unes
condicions on no es deteriorin.
PAQ- 16.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
REGISTRES DE QUALITATPÀG: 4 DE 6
6.2 MÈTODE D'ARXIU
El Responsable de Qualitat manté el LLISTAT PEL CONTROL DELS REGISTRES
DE QUALITAT, on apareixen les següents dades:
- Registre: nom dels registres
- Identificació: número de procediment al que pertany el registre
- Mètode d'arxiu: la forma en que s'arxiva cada registre
6.3 TEMPS D'ARXIU
El temps mínim que guardarem tots els registres de qualitat és de tres anys.
7- ANNEXOS
- RELACIÓ DE REGISTRES DE QUALITAT
PAQ- 16.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
REGISTRES DE QUALITATPÀG: 5 DE 6
RELACIÓ DE REGISTRES DE QUALITAT
REGISTRE IDENTIFICACIÓ MÈTODE D'ARXIUINFORME DE REVISIÓ DELSISTEMA
PAQ-1.1 EN CARPETA IRSCRONOLÒGICAMENT
FITXA DE RECEPCIÓ PETICIÓ DEPRESSUPOST
PAQ-3.1 CARPETA DE FEINA
PRESSUPOST PAQ-3.1 CARPETA DE FEINA
REGISTRE DE COPIES PAQ- 5.2 EN CARPETA RCREGISTRE DE COPIES
NOTA DE COMANDA PAQ-6.1 CARPETA DE FEINA
ALBARÀ DE COMANDA PAQ-6.1 CARPETA DE FEINA
REGISTRE D'ENTRADES PAQ-6.1 CARPETA DE FEINA
INFORME AVALUACIÓ DEPROVEÏDORS PAQ-6.2
EN CARPETA DEPROVEÏDORS
ALFABÈTICAMENTLLISTA DE PROVEÏDORSHOMOLOGATS
PAQ-6.2 EN CARPETA DEPROVEÏDORS
CRONOLÒGICAMENTREGISTRE DE SEGUIMENT DEPROVEÏDORS
PAQ-6.2 EN CARPETA DEPROVEÏDORS
CRONOLÒGICAMENTREGISTRE DE CONTROL DURANTEL MUNTATGE E INSPECCIÓ FINAL( TANCAMENTS )
PAQ-9.1 CARPETA DE FEINA
FULLA INTERNA DE TREBALL PAQ- 9.1,9.2 CARPETA DE FEINA
LLISTAT DE MATERIAL PAQ-9.1, 9.2 CARPETA DE FEINA
REGISTRE DE CONTROL DURANTEL MUNTATGE E INSPECCIÓ FINAL(PORTES AUTOMATITZADES)
PAQ-9.2 CARPETA DE FEINA
ALBARANS DE PROVEÏDORS PAQ-10.1 EN ARXIU ALBARANS
CERTIFICAT DE CALIBRACIÓ PAQ-11.1EN CARPETACERTIFICATS
CRONOLÒGICAMENTJUNT FITXA D'EQUIP
PAQ- 16.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS
REGISTRES DE QUALITATPÀG: 6 DE 6
RELACIÓ DE REGISTRES DE QUALITAT
REGISTRE IDENTIFICACIÓ MÈTODE D'ARXIUINFORME DE INCIDÈNCIES ALPROVEÏDOR
PAQ-13.1 EN CARPETA DEINCIDÈNCIES
CRONOLÒGICAMENTINFORME DE RECLAMACIÓ DECLIENT
PAQ-13.1 CARPETA DERECLAMACIONS
CRONOLÒGICAMENTINFORME DE NO CONFORMITAT PAQ-13.2 EN CARPETA INCCRONOLÒGICAMENT
INFORME ACCIONSCORRECTORES I PREVENTIVES(AC/P)
PAQ-14.1 EN CARPETA (IAC/P)CRONOLÒGICAMENT
PROGRAMA D'AUDITORIES ANUAL PAQ-17.1 EN CARPETA AIPER DATES
INFORME D'AUDITORIA PAQ-17.1 EN CARPETA IACRONOLÒGICAMENT
INFORME QUALIFICACIÓ AUDITOR PAQ-17.1EN CARPETA DE
FORMACIÓPER DATES
FITXA DE DADES PERSONALS PAQ-18.1EN CARPETA DE
FORMACIÓALFABÈTICAMENT
PLA ANUAL DE FORMACIÓ PAQ-18.1EN CARPETA DE
FORMACIÓPER DATES
FITXA DE PORTESAUTOMATITZADES
PAQ-19.1 EN CARPETA FITXAP.A
ALFABÈTICAMENT
FULL DE REPARACIONS PAQ-19.1EN LA CARPETA
FULLS DEREPARACIONS
ALFABÈTICAMENT
INFORME DE GARANTIA IRECOMANACIONS PAQ-19.1
EN LA CARPETA DEFITXES PORTES
AUTOMATITZADES
PAQ- 17.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES
INTERNES DE QUALITATPÀG: 1 DE 8
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 17.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES
INTERNES DE QUALITATPÀG: 2 DE 8
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 17.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES
INTERNES DE QUALITATPÀG: 3 DE 8
1- OBJECTE
L'objecte d'aquest procediment és planificar i portar a terme auditories internes de
Qualitat per verificar si les activitats relatives a la Qualitat i els resultats corresponents
compleixen les disposicions previstes i determinar l'eficàcia del Sistema de Qualitat.
2- ABAST
Aplica a totes les àrees i activitats implicades en el Sistema de Qualitat.
3- REFERÈNCIES
- Manual de Qualitat capítol 17.
- Procediment d'accions correctores / preventives PAQ-14.1
4- DEFINICIONS
Auditoria de la Qualitat: examen metòdic i independent que es realitza per determinar si
les activitats i els resultats relatius al Sistema de Qualitat compleixen
les disposicions prèviament establertes i si aquestes disposicions es porten a terme de
forma efectiva i son adequades per assolir els objectius.
5- RESPONSABILITATS
El Responsable de Qualitat efectua la programació anual de les auditories. Aquest
programa és aprovat per tots els demés components del Comitè de Qualitat. L'auditor
PAQ- 17.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES
INTERNES DE QUALITATPÀG: 4 DE 8
designat és responsable de la preparació, realització de l'auditoria de Qualitat, i de la
comprovació de la implantació i eficàcia de les accions correctores proposades pel
departament auditat.
6- EXECUCIÓ
6.1 PERIODICITAT
Totes les activitats del Sistema de Qualitat seran auditades dos vegades l' any.
6.2 AUDITOR
Les auditories es porten a terme per personal independent del que té responsabilitat
directa sobre l'activitat que s'estigui auditant. Si l'empresa ho estima convenient
subcontractarà la realització de les auditories a personal degudament qualificat d'acord
amb els criteris establerts en aquest procediment. Per això, sol·licitarà el curriculum-vitae
del personal que acrediti la deguda qualificació per efectuar les auditories.
6.3 REALITZACIÓ DE L'AUDITORIA
Les auditories es realitzen d'acord amb les següents fases:
- Preparació de les auditories d'acord amb la confecció d'un qüestionari basat en la
següent documentació: Manual de Qualitat, Procediments, Normativa ISO-9002,
resultats de les auditories precedents.
- Anàlisi de la documentació aplicable al Departament Auditat.
- Comprovació de la implantació de la documentació.
- Reunió amb el responsable del Departament Auditat a qui se li avança els resultats
de l'auditoria.
PAQ- 17.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES
INTERNES DE QUALITATPÀG: 5 DE 8
6.4 INFORME D'AUDITORIA
Com conclusió de l'Auditoria s'emet un informe de resultats en el que s’ indiquen les no
conformitats detectades. Aquestes no conformitats es documenten en un informe d’
Accions Correctores/ preventives, que es transmet al responsable del Departament
Auditat qui proposa les accions correctores necessàries i el temps previst per la seva
implantació.
6.5 COMPROVACIÓ
L'auditor comprova en el termini previst d’ execució o en la pròxima auditoria, la
implantació i eficàcia de les accions correctores proposades, amb el conseqüent
tancament de l’ informe.
6.6 ARXIU
L'original de l’ Informe d'Auditoria junt amb el qüestionari i els originals dels informes
d'Accions Correctores / Preventives, són arxivats pel Responsable de Qualitat.
El Departament Auditat rep copia de l’ Informe d'Auditoria e Informes d'Accions
Correctores / Preventives.
7- ANNEXOS
- PROGRAMA D'AUDITORIES
- INFORME D'AUDITORIA DOC.1 PAQ-17.1 REV: 0
- INFORME QUALIFICACIÓ AUDITOR DOC.2 PAQ-17.1 REV: 0
PAQ- 17.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES
INTERNES DE QUALITATPÀG: 6 DE 8
PROGRAMA D’AUDITORIES ANUALDATA PREVISTA DE
REALITZACIÓ AUDITOR (ES) ÀREA AUDITADA
ELABORAT PER: APROVAT PER:
PAQ- 17.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES
INTERNES DE QUALITATPÀG: 7 DE 8
I.A.I Nº INFORME D'AUDITORIA
DATA D'EMISSIÓ:
ÀREA AUDITADA:
DOCUMENTACIÓ EMPLEADA:
PARTICIPANTS:
AUDITOR (ES):
DEPARTAMENT AUDITAT:
NO CONFORMITATS DETECTADES
IAC/P Nº
AUDITOR:
SIGNATURA/DATA:
DISTRIBUCIÓ DEL INFORME:
DOC.1 PAQ 17.1 REV: 0
PAQ- 17.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PER AUDITORIES
INTERNES DE QUALITATPÀG: 8 DE 8
INFORME QUALIFICACIÓ AUDITOR
NOM:
TITULACIÓ:
- TITULAT SUPERIOR ............................................................................ 2 PUNTS- TITULAT MIG ............................................................................ 1 PUNT
EXPERIÈNCIA:
- SUPERIOR A CINC ANYS .................................................................... 3 PUNTS- INFERIOR A CINC ANYS .................................................................... 2 PUNTS
FORMACIÓ:
- CURSOS D'AUDITORIES ..................................................................... 3 PUNTS- ALTRES CURSOS DE QUALITAT (mínim 40 hores) ......................... 2 PUNTS
AUDITORIES COM OBSERVADOR:
- MÍNIM DOS AUDITORIES .................................................................. 2 PUNTS
AUDITOR QUALIFICAT:
- PUNTUACIÓ MÍNIMA: 6PUNTS
- VALORACIÓ OBTINGUDA: Responsable de Qualitat.
DATA:
ADJUNTAR CURRICULUM-VITAE DEL AUDITOR.
DOC.2 PAQ-17.1 REV: 0
PAQ- 18.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 1 DE 7
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 18.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 2 DE 7
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 18.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 3 DE 7
1- OBJECTE
L'objecte d'aquest procediment és establir la metodologia per realitzar la gestió de les
activitats de formació de personal.
2- ABAST
Afecta a tot el personal que realitzi activitats que afecten a la Qualitat.
3- REFERÈNCIES
- Manual de Qualitat capítol 18.
4- DEFINICIONS
N/A.
5- RESPONSABILITATS
El Responsable de Qualitat estableix el Pla Anual de Formació. L'auxiliar administratiu
s'encarrega d'actualitzar la Fitxa de dades personals al llarg del temps d'estada en la
empresa. La Direcció aprova el Pla Anual de Formació.
PAQ- 18.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 4 DE 7
6- EXECUCIÓ
6.1 DETECCIÓ DE NECESSITATS
En les reunions del Comitè de Qualitat es posen de manifest les necessitats de formació
del personal de l'empresa.
La Direcció avalua periòdicament les necessitats de formació del personal, així com
l'adequació de noves persones que se incorporen a l'empresa o que siguin destinades a
noves activitats.
Es preveuen activitats de formació en els camps tècnics, administratius, seguretat i
qualitat, quan:
- El personal designat per una activitat té una formació prèvia insuficient per
realitzar-la adequadament
- Es produeixen canvis en l'organització o en el Sistema de Qualitat que afecten a
les activitats a realitzar.
- Dels resultats de les feines realitzades es dedueix que una persona no ha assolit o
no manté el nivell adequat exigible.
- Es desitja aixecar el nivell mig de formació de qualssevol matèria.
6.2 FITXES DE DADES PERSONALS
Totes les persones al ingressar, l'empresa estableix la FITXA DE DADES PERSONALS
on apareixen les següents dades:
- Estudis
- Coneixements
- Cursos de formació
- Experiència personal
PAQ- 18.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 5 DE 7
6.3 PLA DE FORMACIÓ
El Pla Anual de Formació aprovat per la Direcció conté les activitats de formació
previstes a realitzar durant l'any indicat. Inclou les següents dades:
Matèria a realitzar
Dates previstes de cursos i seminaris (si es coneixen a priori)
Duració prevista (si es coneix a priori)
Personal participant
Responsable de la impartició
6.4 GESTIÓ DE LA FORMACIÓ
La gestió d'activitats de formació prevista en el Pla Anual de Formació es realitzada per
la Direcció. El Responsable de Qualitat i la Direcció, avaluant les diferents ofertes
possibles per la realització d'activitats de formació, ja siguin en la pròpia empresa o
suposi un desplaçament del personal.
6.5 REGISTRES DE FORMACIÓ
El Responsable de Qualitat efectua el registre i arxiu de les activitats de formació
realitzades pel personal.
7- ANNEXOS
- FITXA DE DADES PERSONALS DOC.1 PAQ-18.1 REV: 0
- PLA ANUAL DE FORMACIÓ DOC.2 PAQ-18.1 REV: 0
PAQ- 18.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 6 DE 7
FITXA DE DADES PERSONALS
DADES PERSONALS:
Nom i cognoms:......................................................................................
Direcció...................................................................................................
Telèfon.............................DNI...........................Data d’ingrés...................
ESTUDIS
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
CURSOS DE FORMACIÓ
DOC.1 PAQ-18.1 REV:0
PAQ- 18.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT DE FORMACIÓPÀG: 7 DE 7
PLA ANUAL DE FORMACIÓ ANY:
MATÈRIADATA
PREVISTADURACIÓPREVISTA
PERSONALPARTICIPANT
RESPONSABLEIMPARTICIÓ
ELABORAT PER:
Responsable de QualitatData:
APROVAT PER:
DireccióData:
DOC.2 PAQ-18.1 RE: 0
PAQ- 19.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 1 DE 9
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
PAQ- 19.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 2 DE 9
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
PAQ- 19.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 3 DE 9
1- OBJECTE
L'objecte d'aquest procediment és establir un sistema per portar a terme el servei
post-venda durant el període de garantia.
2- ABAST
Aquest procediment aplica el servei post-venda en la instal·lació de portes
automatitzades.
3- REFERÈNCIES
- Manual de la Qualitat capítol 19
4- DEFINICIONS
N/A
5- RESPONSABILITATS
Qualsevol persona pot recollir una demanda de reparació. Aquesta persona s'encarrega
d'omplir en el FULL DE REPARACIONS les dades generals del client, la resta d’
informació l'omple l’ oficial.
L’oficial s'encarrega de complimentar la FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES en el
cas que es generi per substitució de motor.
PAQ- 19.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 4 DE 9
6- EXECUCIÓ
6.1 DOCUMENTACIÓ A FACILITAR AMB EL PRODUCTE
- Informe de garantia i recomanacions.
6.2 AGENCIA POST-VENDA
L'agencia post-venda és pròpia.
6.3 PERÍODE DE GARANTIA
En finalitzar una instal·lació es presenta al client l’INFORME DE GARANTIA I
RECOMANACIONS en el qual apareixeran les següents dades:
- Recomanacions al client per un bon funcionament de la instal·lació i per evitar
alguna avaria posterior provocada pel mal ús.
- Temps de garantia del material instal·lat i condicions.
- Temps de garantia de la instal·lació feta per Tallers Reus SL i condicions.
L’ INFORME DE GARANTIA I RECOMANACIONS, segellat per TALLERS REUS SL
s’entrega al client en el moment que es presenta la factura.
Per saber si una instal·lació es troba en període de garantia només cal consultar la
FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES, on esta indicat el dia que es va fer la
instal·lació.
PAQ- 19.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 5 DE 9
6.4 REPARACIONS
Quan hi ha una sol·licitud de reparació cal omplir en primer lloc les dades del client que
sol·licita la reparació en el FULL DE REPARACIONS on també s’ indiquen altres dades:
- Decisió de fer pressupost
- Descripció de l'anomalia
- Causa de la reparació, si es coneix
- La solució adoptada
Es fa pressupost per una reparació, quant el client ho sol·liciti, o quant Tallers Reus S.L
ho cregui oportú per que la reparació pot tenir un cost elevat.
El FULL DE REPARACIONS és arxivat a la carpeta de reparacions. En el cas que durant
la reparació hi hagi canvis es fa una FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES, que recull
les següents dades :
- Nom del Client
- Data
- Tipus de porta
- Marca del motor
- Model
- Quadre model
- Proveïdor
- Codi comandament
En el cas que hi hagi una reparació dins del període de garantia i Tallers Reus SL creu
que la causa de la reparació ha estat una feina mal feta s'obre un INFORME DE NO
CONFORMITAT (INC), que substitueix el FULL DE REPARACIONS.
PAQ- 19.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 6 DE 9
Possibles reparacions com localitzar-les i reparar-les
COMPROVACIONS GENERALS QUAN UN PORTA NO OBRA NI TANCA BÉ
- Comprovar que arriba tensió de la xarxa elèctrica- Comprovar que els fusibles no s’han fos- Comprovar que al motor li arriba corrent- Comprovar que les fotocèl.lules no estan tallades- Comprovar el funcionament del quadre de maniobres
SI ÉS UNA PORTA BASCULANT
- Fer les comprovacions generals- El cable del contrapès pot estar trencat o en mal estat (desgastat)
SI ÉS UNA PORTA CORREDERA
- Fer les comprovacions generals- Pot haver algun obstacle en la cremallera que l’impedeix moure’s- Pot haver-se despenjat la cremallera per una soldadura mal feta- Desgast del pinyó
SI ÉS UNA PORTA BATEN
- Fer les comprovacions generals- Pot haver-se trencat un cable o desconnectar-se
7- ANNEXES
- INFORME DE GARANTIA I RECOMANACIONS
- FULL DE REPARACIONS DOC.1 PAQ-19-1 REV: 0
- FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES DOC.2 PAQ-19.1 REV: 0
PAQ- 19.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 7 DE 9
INFORME DE GARANTIA I RECOMANACIONS
1º
2º
3º
4º
RECOMANACIONS
El seguir aquestes recomanacions pot implicar un millor rendiment de lesavantatges que li ofereix l’ ús d'una porta automatitzada:
- Per portes amb un ús intensiu: serà necessari una revisió setmanal. Aquestarevisió inclouria una neteja, un engràs i un repàs de les parts mòbils.
- Per portes d'ús residencial: serà necessari una revisió cada 6 mesosaproximadament. Aquesta revisió inclouria una neteja, un engràs i un repàsde les parts mòbils.
CONDICIONS DE LA GARANTIA
El temps de garantia del producte és d'un any donat pel proveïdor de Tallers ReusSL . Aquesta garantia inclou qualsevol reparació en el producte o en cas necessaricanviar-lo per un de nou.
La garantia sobre el producte serà valida sempre i quant l'avaria hagi estat causadapel disseny o pels components del producte.
El temps de garantia de la instal·lació feta per Tallers Reus SL és d'un any.
Qualsevol reparació dintre del període de garantia corre a càrrec de Tallers ReusS.L, excepte el casos següents: que es doni una pujada o baixada de tensió, quel'avaria hagi estat provocada per una tempesta, o que el tècnic detecti unamanipulació o ús incorrecte per part del client.
EMPRESA
PAQ- 19.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 8 DE 9
FULL DE REPARACIONSADREÇA:CLIENT:
Nº TELÈFON
PRESSUPOST
SI � Nº .......................... NO �
Nº FEINA: DATA:
DESCRIPCIÓ DE L'ANOMALIA
CAUSA DE L’ANOMALIA
SOLUCIÓ ADOPTADA
RESPONSABLE DE LA FEINA SIGNATURA
DOC.1 PAQ-19.1 REV: 0
PAQ- 19.1
REVISIÓ: 0PROCEDIMENT PEL SERVEI POST-VENDAPÀG: 9 DE 9
FITXA DE PORTES AUTOMATITZADESADREÇACLIENT
TELÈFON
DATA D’ INSTAL·LACIÓ DATA DE REPARACIÓ
TIPUS DE PORTA:
MARCA DEL MOTOR:
MODEL DEL MOTOR:
MODEL DEL QUADRE:
PROVEÏDOR:
CODI COMANDAMENT
OBSERVACIONS
DOC.2 PAQ-19.1 REV: 0
- 167 -
IT- 0.1
REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS
DE FABRICACIÓPAG: 1 DE 11
ELABORAT PER
Responsable de Qualitat
REVISAT PER
Responsable de Qualitat
APROVAT PER
Direcció
DATA: DATA: DATA:
- 168 -
IT- 01
REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS
DE FABRICACIÓPÀG: 2 DE 11
HISTORIAL DE REVISIONS
REVISIÓ DATA MOTIU DE LA REVISIÓ
0 INICIAL
- 169 -
IT- 01
REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS
DE FABRICACIÓPÀG: 3 DE 11
1- OBJECTE
L’objecte d’aquesta instrucció tècnica és establir la metodologia de treball amb la
finalitat de realitzar correctament la feina encomanada.
2- ABAST
Aquesta instrucció tècnica s’aplica als processos de pintar, trepar, tallar, soldar i
esmolar.
3- REFERÈNCIES
- Manual de la Qualitat capítol 9.
4- DEFINICIONS
N / A.
5- RESPONSABILITATS
Els oficials i ajudants són els responsables de:
- Realitzar les feines d’acord amb la present instrucció tècnica i procediments de
treball.
- Comunicar al Responsable de Producció qualsevol incidència o desviació.
El Responsable de Producció és l’encarregat de comprovar la correcta realització de
les feines i registra les possibles no conformitats que apareguin durant el procés de
producció.
- 170 -
IT- 01
REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS
DE FABRICACIÓPÀG: 4 DE 11
6- EXECUCIÓ
6.1 OPERACIÓ DE TREPAR
Per començar a fer aquesta operació realitzem els següents passos:
Marcar el centre del forat amb una punta de senyala, a la posició que ens indiqui el
plànol o croquis. Un cop marcat, col·loquem la peça en la mordassa del trepant. Ens
assegurem que estigui subjectada bé, i a sota de la broca.
Abans de realitzar el forat cal anar fen petites perforacions canviant de broca menor a
major, per assegurar la perfecta i definitiva perforació. Quan el forat estigui fet, s’ha
de netejar la superfície i polir el forat de brosses, repassar el forat amb una broca de
diàmetre superior, i sense perforar totalment la xapa.
6.2 OPERACIÓ DE PINTAR
Per començar a fer aquesta operació realitzem els següents passos:
- Realitzar una prova pintant en un cartró o paper, per comprovar que la pintura surt
amb suficient pressió i sense dificultats.
- Polir i netejar la pols que pugui haver a la superfície on s’ha de pintar.
Després de realitzar aquest passos , col·loquem la pistola en un plànol horitzontal a la
superfície que desitgem pintar i a una distancia aproximada d’uns 30 Cm. Amb
moviments suaus de dalt a baix o d’esquerra a dreta segons ens convingui, pintarem
tota la superfície. Si en el moment d’acabar observem que ha quedat superfície
sense pintar, retocarem amb petites pistolades.
- 171 -
IT- 01
REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS
DE FABRICACIÓPÀG: 5 DE 11
En cas que la superfície no quedés amb el color desitjat, domem dos possibles
Solucions aquest problema:
1. Reduir la distancia de la pistola a la superfície, amb precaució que la pintura no
regalimi.
2. Donar una segona mà de pintura.
6.3 OPERACIÓ DE TALLAR
6.3.1 Tallar amb serra
Mesurar amb una cinta mètrica les dimensions especificades en el plànol o croquis i
es marquen amb un guix o una punta de senyalar les línies per on s’ha de tallar el
material.
Per posar en marxa la serra o parar-la cal pitja el interruptor situat a sobre del braç
de la màquina. Abans de començar a tallar s’ha de comprovar l’estat del disc, que no
estigui gastat i les proteccions que porta.
Subjectar la peça amb una mordassa i assegurar-nos que hagi quedat fixada
fortament. Comprovar que la línia senyalada queda justament a sota de la serra i en
línia recta. Ajustem l’extrem de darrera de la serra fins fer límit amb l’extrem de la
peça. Connectar la serra, cal assegurar-se que el tall es refrigera pel raig de la
taladrina i esperem fins que es talli tota la peça. Finalment si convé es neteja i poleix
la superfície tallada per eliminar qualsevol irregularitat.
- 172 -
IT- 01
REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS
DE FABRICACIÓPÀG: 6 DE 11
6.3.2 Tallar amb serra cinta
Mesurar amb una cinta mètrica les dimensions especificades en el plànol o croquis i
es marquen amb un guix o una punta de senyalar les línies per on s’ha de tallar el
material.
Subjectar la peça amb una mordassa i assegurar-nos que hagi quedat fixada
fortament. Posar en marxa i comprovar que la velocitat del motor sigui l’adequada, no
massa elevada, a més de mirar si la refrigeració amb la taladrina és correcte.
Comprovar que la línia senyalada queda justament a sota de la serra i en línia recta.
Connectem la serra i baixem el braç amb força fins que tallem tota la superfície de la
peça. Ens hem d’assegurar que el tall és refrigerat pel raig de taladrina.
Finalment si convé es llima i poleix la superfície tallada per eliminar qualsevol
irregularitat.
6.4 OPERACIÓ DE SOLDAR
6.4.1 Soldar amb fil
Abans d’ iniciar la feina realitzem:
a) Seleccionar l’ampolla segons el material a soldar
En el nostre cas, només es solda ferro, per tan s’ha d’escollir l’ampolla que té la part
superior de color Groc / Gris. Aquesta ampolla conté una barreja d’argó i anhídrid
carbònic.
- 173 -
IT- 01
REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS
DE FABRICACIÓPÀG: 7 DE 11
b) Seleccionar el tipus de fil
S’utilitza fil per ferro de 0,8 o 1 mm
c) Comprovar la pressió de l’ampolla i la pressió de sortida. Abans d’obrir l’ampolla
treure pressió de la sortida.
d) Regulem la força segons el tipus de material que haguem de soldar, la velocitat
de sortida del fil i la forma de soldar.
1- Formes de soldar:
- Sortida de fil continuat
- Sortida de fil punt a punt
- Sortida de fil treball / pausa
2- Potencia
- Per material més gruixut o resistent, seleccionar més potencia.
- Per material menys gruixut o resistent, seleccionar menys potencia.
- A més potencia, seleccionar més velocitat i li correspon més intensitat .
- A menys potencia, seleccionar menys velocitat i li correspon menys intensitat.
Al finalitzar el primers passos, ajuntarem les dues peces a soldar amb una pinça per
a que quedin ben fiançades i unides. Connectem el grup de soldar a la xarxa i el
posem amb marxa amb l’interruptor ON.
Amb el regulador de pressió, posar la pressió del gas a uns 5 o 8 bars.
- 174 -
IT- 01
REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS
DE FABRICACIÓPÀG: 8 DE 11
Amb la pinça fem massa en la peça que volem soldar. La pinça es col·loca en un lloc
que no molesti a l’hora de soldar. Es prenen les mesures, personals, de seguretat
necessàries, posar-se la careta de protecció a l’alçada dels ulls i apliquem el fil de
soldar sobre la superfície amb un moviment suau i continu . La longitud de la
soldadura serà segons especificacions del plànol.
La carrega de la soldadura té que recaure sobre la peça que sigui de més gruix,
donat que en cas contrari tenim el perill de perforar l’altre peça més fina.
Si fos necessari es poleix la superfície i es llima. Cal assegurar-se que les dues
peces estan completament unides.
6.4.1 Soldar amb elèctrodes
Abans d’ iniciar la feina realitzem:
a) Seleccionar el tipus d’elèctrodes
Per realitzar la feina de fabricar portes de ferro utilitzem elèctrodes de tipus Rutilo. La
mida varia depenen del gruix del material a soldar. Poden ser elèctrodes de 1, 1,5 o
2 mm.
b) Tipus de corrent, polaritat
Es pot utilitzar corrent continu o corrent altern per establir un arc elèctric entre un
elèctrode i la peça a soldar. En el nostre cas utilitzem corrent continu. Amb l’aplicació
d’aquest corrent apareix el concepte de polaritat.
- 175 -
IT- 01
REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS
DE FABRICACIÓPÀG: 9 DE 11
Hi ha dos tipus de polaritat:
- Polaritat directa: es connecta l’elèctrode al terminal negatiu, i la peça a soldar en
el terminal positiu.
Algunes característiques d’aquesta polaritat són: gran penetració de la soldadura,
l’elèctrode suporta intensitats elevades donat que s’escalfa poc, i no produeix
efectes de neteja d’òxids sobre les peces.
- Polaritat inversa: es connecta l’elèctrode al terminal positiu, i la peça a soldar en el
terminal negatiu.
Algunes característiques d’aquesta polaritat són: poca penetració de la soldadura,
l’elèctrode suporta baixes intensitats, acumula l’elèctrode un excessiu calor, i
produeix efectes de neteja d’òxids sobre les peces.
L’elecció de la polaritat dependrà, entre altres factors, del tipus de procés de soldar,
el tipus d’elèctrode i del material base.
Al finalitzar el primers passos, ajuntarem les dues peces a soldar amb una pinça per
a que quedin ben fiançades i unides. Connectem el grup de soldar a la xarxa, es
col·loca l’elèctrode dins del portaelèctrodes i es subjecta la pinça, que fa de massa, al
material a soldar.
En el procés de soldar amb elèctrode necessitem una font de calor, que és un arc
elèctric. L’arc elèctric és una descarrega continuada entre dos conductors separats
lleugerament, per on passa el corrent, al fer-se conductor l’aire comprés entre els
dos.
- 176 -
IT- 01
REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS
DE FABRICACIÓPÀG: 10 DE 11
Que l ’arc sigui una font de calor permet la fusió del material base i el material
d’aportació. Per iniciar l’arc s’estableix un curtcircuit entre la peça i l’elèctrode, ja que
es produeix un escalfament molt fort de la punta de l'elèctrode. Es pot utilitzar corrent
continu o altern per establir l’arc.
Una vegada tenim l’equip de soldar a punt i s’ha produït l’arc inicial i el calentament
de l’elèctrode ( uns 400 ºC ), apliquem sobre la unió a soldar, l’ elèctrode amb un
moviment suau i continu. Fins que no estigui la unió ben farcida de material no
finalitza l’operació de soldar.
Si fos necessari es poleix la superfície i es llima. Cal assegurar-se que les dues
peces estan completament unides.
Precaució:
Quan es solda existeix un camp magnètic al voltant del camí que porta el corrent
elèctric, es a dir, des de el punt de contacte de l’ elèctrode amb la pinça, passant per
l’arc elèctric i per la pinça de soldar fins arribar a la connexió a massa. La distorsió
del camp magnètic pot provocar una desviació de l’arc.
Per evitar aquest desviació:
- Col·locar la massa tan lluny com sigui possible de les peces que s’hagin de
soldar.
- Reduir la corrent de soldadura tot lo possible.
- Utilitzar una longitud d’arc curta.
Per una millor utilització d’aquesta instrucció tècnica veure les figures que apareixen al
final de la instrucció.
- 177 -
IT- 01
REVISIÓ: 0INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE PROCESSOS
DE FABRICACIÓPÀG: 11 DE 11
6.5 OPERACIÓ ESMOLAR
Aquesta operació la fem quan ens calgui eliminar rebaves de juntes i acabats de
materials diversos i fundicions a més d’allisar seccions soldades o tallades per mitja
de soldadura.
S’han de tenir en compte els següents punts a l’hora de realitzar aquesta operació:
- Pressió: per evitar que la màquina s’escalfi no s’ha d’exercir massa pressió sobre
ella, en la majoria dels casos el pes de la màquina, és suficient per un allisat
efectiu.
- L’angle d’allisat: no aplicar a tota la superfície de la mola d’allisament el material
a allisar. La màquina ha de ser mantinguda amb un angle de 15º - 30º sobre el
material a allisar.
- Al posar una nova mola en l’esmolador, l’allisat inicial s’ha de dur a terme tirant de
l’esmolador per sobre de la peça de treball cap l’operari. Una vegada que el canto
directriu de la mola d’allisament estigui ben raspat, l’allisat pot ser realitzat en
qualsevol direcció.
- 1 -
GESTIÓ DE LA QUALITAT ENUNA EMPRESA DE
FABRICACIÓ I INSTAL·LACIÓDE PORTES AUTOMATITZADES
5ª PART
CAS PRÀCTIC
JUDITH SOLÉ COBA
- 2 -
ÍNDEX PART V
1.- L’objecte .................................................................................................................... 1
2.- L’abast ....................................................................................................................... 1
3.- Responsabilitats ........................................................................................................ 2
4.- Desenvolupament ...................................................................................................... 3
4.1.- Sol·licitud de pressupost ............................................................................. 5
4.2.- Comandes a proveïdors .............................................................................. 9
4.3.- Recepció de materials ............................................................................... 25
4.4.- Muntatge de la porta .................................................................................. 29
4.5.- Automatització ........................................................................................... 53
4.6.- Posta en marxa amb proves i assajos ....................................................... 73
4.7.- Facturació del producte ............................................................................. 77
4.8.- Tècniques estadístiques ............................................................................ 80
4.9.- Possibles problemes trobats en el procés de producció ............................ 84
5.- Conclusions.............................................................................................................. 85
Bibliografia
- 3 -
1. L’OBJECTE
L’objecte d’aquesta cinquena part del projecte consisteix en l’estudi d’un cas
prà ctic, de l’aplicació de cadascun dels punts de la norma ISO-9002, a una comanda
per fer una porta corredera de 6 x 2 m i la seva automatització, utilitzant el manual de
qualitat el manual de procediments i les instruccions tècniques necessà ries descrites en
la part III i part IV d’aquest projecte.
L’estudi, s’ha realitzat mostrant pas a pas cada punt de la norma a aplicar i els
documents i registres que l’empresa ha generat degut a l’aplicació de la norma.
2. L’ABAST
L’aplicació de la norma, es realitzarà a tots els punts que afecten a la comanda
en concret, des de la recepció de l’oferta, fins la instal·lació i automatització de la porta
a casa del client.
- 4 -
3. RESPONSABILITATS
En el moment d’acceptar una comanda, tot el personal de l’empresa té definides
les seves pròpies responsabilitats, de manera que sempre és la mateixa forma
d’actuació, i això evita possibles dubtes o incidències davant un determinat
plantejament d’un problema.
Un resum de les principals responsabilitats de cada departament en front
aquesta situació de comanda és la següent:
- L’agent de vendes juntament amb el responsable de producció, preparen els
pressupostos i revisa les comandes dels clients.
- L’elaboració de les comandes a proveïdors es responsabilitat de l’agent de
vendes i del responsable de producció.
- El responsable de magatzem s’encarrega de la gestió i seguiment de les
comandes a proveïdors homologats i del control de recepció de materials.
- La consecució de la feina la realitzen els operaris i els ajudants.
- Instal·lació i posta en marxa de la porta és responsabilitat de l’oficial tècnic.
- La coordinació de les proves i assajos finals és a cà rrec del responsable de
producció.
- Facturació del producte acabat, el personal d’oficines.
- 5 -
4. DESENVOLUPAMENT
Sol·licitud de pressupost
Pressupost realitzat
Accepta el client el pressupost ?
Si
Selecció de material i comandes a proveïdors
Recepció de materials
- 6 -
Muntatge de la porta
Automatització
Posta en marxa amb proves i assajos
Facturació del producte
Figura 5.1: Diagrama de flux
La figura 5.1 és el diagrama de flux de tots els passos que l’empresa ha de
seguir des de que rep la sol·licitud de feina per part del client fins que el producte està
finalitzat i instal·lat. Cadascun d’aquests passos es fa seguint el manual de
procediments que indica com s’han de fer les coses i qui les a de fer, de forma
detallada.
A continuació es descriuran cadascun dels passos anteriors i s’afegiran tots els
registres que generin degudament complimentats:
- 7 -
4.1 SOL·LICITUD DE PRESSUPOST
El client es posa en contacte amb l’empresa per sol·licitar una feina. L’agent de
vendes, és la persona de l’empresa que tracta amb el client i pren nota del tipus de
feina que s’ha de realitzar. Amb les característiques de la feina anotades, l’ agent de
vendes junt amb el responsable de producció s’encarreguen de fer el pressupost. Per
fer el pressupost a demés del material s’ha de saber el número d’hores que els operaris
necessiten per realitzar la feina.
El pressupost una vegada donat al client, està subjecte a possibles
modificacions, tant del preu del producte com de les característiques, depenen de
l’opinió del client.
En aquest cas la sol·licitud de pressupost prové d’una empresa anomenada
Indústria J. S. C., la qual, necessita canviar la porta d’entrada a la seva nau industrial
perquè és molt vella i no funciona correctament. I a més volen automatitzar-la, donat
que al ser de grans dimensions costa molt d’obrir i tancar manualment. Amb
l’automatització solucionaran el problema que tenien fins ara, que era, que sempre
estava oberta per no tancar-la a cada moment ja que el volum de gent que passa per
les seves instal·lacions és elevat.
Les característiques que el clients ens ha demanat per aquesta porta són les
següents:
• Porta corredera de 6 m de llargada per 2 m d’alçada.
• Pintada amb imprimició gris.
• Automatitzada, per l’automatització s’han de tenir en compte algunes
característiques de la porta com el pes, i el tipus d’ús. També s’ha de conèixer
alguns dels materials que el client vol que s’utilitzin com poden ser el número de
fotocèl.lules, si en vol o no, i el mecanisme d’obertura.
El pes aproximat de la porta serà de: 185 Kg (uns 30 Kg per metro).
- 8 -
Tipus d’ús: serà d’ús intensiu, ja que al estar instal·lada en la porta d’entrada
d’una nau industrial estarà constantment obrint-se i tancant-se.
Fotocèl.lules: el client vol dos fotocèl.lules el la part interior del recinte, situades
una a cada banda de la porta.
El mecanisme d’obertura: totes les portes utilitzen un mecanisme de clau per
poder obrir la porta manualment en cas d’absència de corrent elèctric. Per més
comoditat a l’hora d’obrir el nostre client a sol·licitat l’obertura per comandament
a distancia en lloc de per botonera.
Els annexes omplerts degudament, corresponents aquest apartat, són els
descrits a continuació:
Annexa 1: Fitxa de petició de pressupost, segons el PAQ – 3.1.
Annexa 2: Pressupost, segons el PAQ – 3.1.
- 9 -
PROCEDIMENT PER LA REVISIÓ DELCONTRACTE
Fitxa de petició dE PRESSUPOST
CLIENT: INDÚSTRIA J.S.C DATA 3-09-2001
DIRECCIÓ CLIENT: C/ MALLORCA, 28TARRAGONA
TELÈFON 975 28 01 16
DIRECCIÓ DE L’OBRA : C/ MALLORCA, 28TARRAGONA
FAX 975 42 45 23
PLAÇ D’ENTREGA SOL·LICITAT : 15 DIESNº PRESSUPOST
01-606
ESPECIFICACIONS DEL CLIENT
TIPUS DE PORTA
CORREDERA x BASCULANT �
ENRROTLLABLE � BATENT �
MIDES DE LA PORTA: 6 x 2 m
PES APROXIMAT DE LA PORTA: 150 Kg
FOTOCEL-LULES SI x NO �
COMANDAMENT x BOTONERA � CLAU �
US INTENSIU x US RESIDENCIAL �
OBSERVACIONS:
Pintada en gris
RESPONSABLE
- 10 -
PRESSUPOST
Treballs de:
C/ Andorra, 26 * Soldadura-Serralleria43205-REUS. * Automatització deportes.
CIF-Z39466655 Pressupost nº. 01-606Telèfon : 977 555161. Data: 3- 09- 2001Fax: 977 302402 Client: Indústria J.S.C
**Qualsevol modificació o alteració d'aquest pressupost, suposarà la revisió i modificaciódel mateix, editant un nou pressupost amb numeració superior, el qual anul·larà l'editat anteriorment.**
QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU Ut. PREU
1 Construcció d’una porta corredera de 6 x 2 m pintada en gris per entrada a la
nau industrial. 150.000 150.000
Automatització de porta corredera:
1 Motor 101.025 101.0251 Central de maniobres 31.980 31.9806 m Cremallera 2.505 15.030
2 Fotocel.lules 12.000 24.0004 Comandaments 4.000 16.0001 Receptor 9.205 9.205
1 Dispositiu manual 4.860 4.860
tots els treballs realitzats per aquesta empresa estan realitzats sota normativa de la llei de Prevenció de Riscos Laborals del31/1995 del 8 de Novembre.L'incompliment per part del client d'algun dels pagaments previstos anteriorment, serà motiu de l'immediata paralització de l´obra odels treballs en execució, reservant-se l'empresa el dret de la retirada del material lliurat fins aleshores i /o iniciar les accions legalsoportunes. El sotasignant en nom propi o de l'entitat reflectida a l'encapçalament aprova i accepta el present pressupost en tots elstermes materials a utilitzar, tipus de treballs , termini previst de finalització, si s'ha establert, condicions de pagament i clausuradesresultories.
Forma de pagament: 30 dies Total de import pressupost en pessetes ... 352.100
EL CLIENT (I.V.A. 16% NO INCLÒS)
- 11 -
4.2 COMANDES A PROVEÏDORS
Són el responsable de producció i el de magatzem els encarregats de sol·licitar
el material necessari per la fabricació del producte i per l’automatització, en cas que no
es disposi d’ells al magatzem d’estocs. Els proveïdors han d’haver estat avaluats, i per
tan, han d’estar dins de la LLISTA DE PROVEÏDORS HOMOLOGATS confeccionada
pel responsable de qualitat, aquesta tasca es fa seguint lo indicat en el procediment
PAQ – 6.2.
Les compres de materials, donada la diversitat de materials, s’han de fer a
proveïdors diferents, en aquest cas seran tres proveïdors als qui haurem de fer
comandes. Abans de fer les comandes s’ha de calcular el tipus de material que es
necessita i la quantitat. Els responsables assignats anotaran totes aquestes dades en
la NOTA DE COMANDA, posteriorment el personal d’oficines s’encarregarà de
informatitzar la informació i passar-la al proveïdor creant l’ ALBARÀ DE COMANDA.
El material utilitzat per fer un producte determinat sempre serà el mateix, segons
el tipus de producte a fabricar. La diferencia és la quantitat, lògicament, a mida que la
porta sigui de dimensions més grans la quantitat de material augmentarà i
inversament.
CÀLCUL DE LA QUANTITAT DE MATERIAL NECESSARI PER FABRICAR UNA
PORTA
Material que s’utilitzarà per la fabricació d’una porta corredera de 6 x 2 m.
- Plano de 80 x 40 x 1,5
- Tub quadrat de 35 x 35 x 1,5
- Tub quadrat de 40 x 40 x 1,5
- Xapa de 2000 x 1000 x 2
- Rodes
- Pintura
- 12 -
Nota: el material de ferro és proveeix per barres, aquesta barres fan totes una mida
de 6 m de llargada.
Plano de 80 x 40 x 1,5
Com la porta fa 6 m d’amplada necessitem tres trossos de 6m, més dos trossos
de 2 m que és la mida que fa d’alçada la porta, total que necessitem:
3 x 6 m = 18 m + (2 x 2m) = 22 m de plano de 80 x 40 x 1,5
com s’ha de demanar el material per barres de 6 m, llavors ens queda que:
22 m ÷ 6 m / barra ≅ 4 barres de plano de 80 x 40 x 1,5
Tub quadrat de 35 x 35 x 1,5
Aquest material s’utilitza per unir els trossos de xapa, posat a la part inferior de la
porta, s’ha de comptar doble perquè s’han de posar per davant i per darrera de la xapa.
En el nostre cas necessitem 7 barrots per cada banda, el material que necessitem serà :
7 x 2 = 14 trossos
14 trossos x 0,33 m / tros = 4,62 m necessitem, de tub quadrat de 35 x 35 1,5
aquest valor en barres de ferro serà de:
4,62 m ÷ 6 m / barra ≅ 1 barra de tub quadrat de 35 x 35 x 1,5
- 13 -
Tub quadrat de 40 x 40 x 1,5
Per fer els barrots de la porta utilitzarem aquest tipus de material. Per cada un
metro de porta es posen 7 barrots, en el nostre cas tenim, doncs:
7 barrots x 6 m de porta = 42 barrots de tub quadrat de 40 x 40 x 1,5
cada barrot d’aquests mesura 1,45 m llavors ens queda que necessitem:
42 barrots x 1,45 m = 60,9 m
aquests metres demanats al proveïdor en barres es tradueix en:
60,9 m ÷ 6 m / barra ≅ 10 barres de tub quadrat de 40 x 40 x 1,5
Passamà de 60 x 8
Aquest material s’utilitza per unir les dues rodes amb la porta.
Xapa de 2000 x 1000 x 2
Aquest material es proveeix per peces per això no es necessari calcula res.
MATERIAL NECESSARI PEL SERVEI D’AUTOMATITZACIÓ
El material que utilitzarem per l’automatització d’una porta serà el següent:
- Motor
- Central de maniobres
- Cremallera
- Final de carrera
- 14 -
- Receptor
- Comandament a distancia
- Fotocèl.lules
- Mecanisme d’obertura manual
- Material elèctric
Motor
Per escollir el motor més adient és necessari conèixer el pes de la porta a demés
del seu ús. Coneixent la quantitat de materials que s’utilitzaran es pot calcular el pes.
Tot el material de ferro que s’utilitzarà en la fabricació de la porta, té un pes i
unes dimensions normalitzades. Per la nostre feina que és la fusteria metà l·lica, el
material es regeix per la norma europea EN 10219, d’on s’han extret els següents
valors:
Plano de 80 x 40 x 1,5 = 2,76 Kg / m
Tub quadrat de 35 x 35 x 1,5 = 1,57 Kg / m
Tub quadrat de 40 x 40 x 1,5 = 1,81 Kg / m
Xapa de 2000 x 1000 x 2 = 2,4 Kg
A continuació tenint en compte els resultats de l’apartat anterior, i els Kg/m, es
calcularà el pes de cada material i el pes total, aproximat, de la porta:
Plano de 80 x 40 x 1,5: 22 m x (2,76 Kg / m) = 60,72 Kg
Tub quadrat de 35 x 35 x 1,5: 4,62 m x ( 1,57 Kg / m) = 7,253 Kg
- 15 -
Tub quadrat de 40 x 40 x 1,5: 60,9 m x ( 1,81 Kg / m) = 110,229 Kg
Xapa de 2000 x 1000 x 2: 2,4 Kg
Rodes més passamà de 60: aproximadament 3 Kg
Total pes de la porta = 60,72 + 7,253 + 110,229 + 2,4 + 3 ≅ 185 Kg
Necessitem, doncs, un motor que pugui moure una porta d’uns 185 Kg de pes i
amb un ús intensiu, mirant els catà legs de diferents proveïdors ens em quedat amb el
model ERGO de la casa J. E. O.
El quadre presentat a continuació ens mostra els diferents tipus de motor que té
a la venda el proveïdor J. E. O per automatitzar portes correderes i ens indica alguna
de les característiques més destacades.
MODEL POTÈNCIA PES KgFREQÜÈNCIA
D’UTILITZACIÓ US
ERGO 550 W 2.000 SERVEI CONTINU COL·LECTIU – INDUSTRIAL
D /1 1 HP 2.000 SERVEI CONTINU COL·LECTIU - INDUSTRIAL
LEN-7 290 W 350 100 maniobres / 24 h RESIDENCIAL
LEN-7V 290 W 700 100 maniobres / 24 h RESIDENCIAL
COMPAT 290 W 800 100 maniobres / 24 h RESIDENCIAL
El model ERGO pot donar un servei continu grà cies a un eficient sistema de
refredament. L’embragatge mecà nic en un bany d’oli permet arrancades suaus i
progressives, garantint al mateix temps una total seguretat antiaixafament. L’aturada de
- 16 -
la porta corredera és d’extremada precisió, grà cies a la utilització de topes del
recorregut mecà nic i d’un especial dispositiu de frenada de motor.
Característiques tècniques del motor:
- Alimentació 220 V ± 10% 50 Hz monofà sic
- Reducció 1 /38
- Mòdul del pinyó 4
- Revolucions del motor 1400 r. p. m
- Pes del motor 20 Kg
- Potencia del motor 550 W
- Potencia absorbida 750 W
- Corrent mà xima absorbida 3,5 A
- Revolucions en la sortida 36,8 r . p. m
- Carrega mà xima 2.000 Kg
- Velocitat de desplaçament: 9 m / mim
- Protecció tèrmica 100 ºC
- Índex de protecció IP 54
Central de maniobra
L’elecció d’un motor model ERGO ens obliga a utilitzar exclusivament, per un
correcte funcionament, la central de maniobres model ORION.
La central de maniobra model ORION esta indicada pe motors monofà sics de
fins 1 HP de potencia, com ja he dit abans, és l’única central de maniobra apta pel
model de motor ERGO, donat que esta equipada amb frenada electrònica ja calibrada
per aquest motorreductor. La utilització d’un microprocessador permet una amplia
gamma de lògica de funcionament, incloses les prealarmes programables i la sortida a
24 V corrent alterna per la llum d’avis de porta oberta.
Altres característiques de la central de maniobra ORION són:
- 17 -
- Lògica de funcionament de 2 ó 4 passos
- Impuls de comandament exclòs en fase d’obertura
- Temps de tancament automà tic regulable de 4 a 90 segons
- Temps de treball fix
- Leds d’autodiagnòstic
- Connector per inserció de targeta receptora mono o bicanal
Característiques tècniques de la central de maniobra:
- Alimentació 220 V ± 10% - 50 Hz
- Carrega mà xima motor 800 W
- Consum de la central 100 mA mà x.
- Alimentació accessoris 24 Vac – 180 mA
- Condicions atm. locals -20 ºC a +55 ºC
- Índex de protecció IP 55
En cas de incloure una targeta electrònica model SOG en permetrà afegir les
següents funcions:
- Obertura parcial de la porta pel pas de vianants.
- Una breu inversió de la barra neumà tica de seguretat per alliberar l’obstacle
en cas d’esclafament.
- Comandament d’obertura i tancament separats per l’aplicació del detector de
masses metà l·liques.
Cremallera
Cremallera d’acer de 30x12 zincada, perforada amb suports, model CLE.
- 18 -
Final de carrera
El motor ERGO té com a característica un final de carrera inductiu per actuar
correctament en llocs on el fred intens pugui ser un obstacle pels finals de carrera
electromecà nics. Però en el nostre cas no serà necessari, ja que la porta s’ instal·la en
un lloc amb bona climatologia, i per tan un final de carrera electromecà nic serà
suficient.
Receptor
Receptor monocanal, model REO 1, a freqüència europea, homologada a 433
MHz.
Comandament a distancia
Comandament model TEO 2 es el que necessitem en aquest cas. És un
comandament bicanal freqüència europea 433 MHz, polsadors en groc miniaturitzat.
Fotocèl.lules
Les fotocèl.lules escollides com a dispositiu de seguretat, són en aquest cas el
model FL 50. Són fotocèl.lules per entatxonar, par receptor – emissor per barreres
fotoelèctriques de raigs infrarojos. Abasta 50 m en condicions ideals. Alimentació 12 V
c.c. i amb c. a. De 12 V fins 31 V. Potencia absorbida 50 mA. Possibilitat de regular
amb precisió l’alimentació entre receptor – transmissor.
Mecanisme d’obertura manual
Se instal·larà un dispositiu de comandament model PC 2, a través de la clau
codificada model CRC es controlen dos microinterruptors predisposats pel contacte de
- 19 -
start normalment obert, o el contacte de bloqueig normalment tancat. Contactes 4 A
250 V corrent alterna. Aquest selector de clau obrir – tancar és per entatxonar.
Material elèctric
- Manega de secció 3 x 1,5 mm2
- Tub tipus FERGON MTS gris dur
- Regletes de connexió
Els annexes complimentats degudament, corresponents aquest apartat, són els
descrits a continuació:
Annexa 1: Llista de proveïdors homologats, segons PAQ – 6.2.
Annexa 2: Nota de comanda per a cada proveïdor, segons PAQ – 6.1
Annexa 3: Albarà de comanda, segons PAQ – 6.1
- 20 -
PROCEDIMENT PER L’AVALUACIÓ DEPROVEÏDORS
LLISTA DE PROVEÏDORS HOMOLOGATS PÀG: 1 DE 1
PROVEÏDOR PRODUCTE O SERVEIHOMOLOGAT
FINSFERROS MIL TOT TIPUS DE FERRO 1- 01- 2002
COMERCIAL MARTÍNEZ TOT TIPUS DE FERRO 1- 01- 2002
FERROS BAIX CAMP TOT TIPUS DE FERRO 1- 01- 2002
FERRETERIA OLAYA MATERIAL DE FERRETERIA 1- 01- 2002
SUBMINISTRES OSÉS MATERIAL DE FERRETERIA 1- 01- 2002
SUBMINISTRES GREGAL MATERIAL DE FERRETERIA 1- 01- 2002
AUTOMATISMES FORSATOT EL MATERIAL PERAUTOMATITZACIONS
1- 01- 2002
AUTOMATISMES J. E. O.TOT EL MATERIAL PERAUTOMATITZACIONS
1- 01- 2002
RESP. DEQUALITAT
DATA:
- 21 -
PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE COMPRES
NOTA DE COMANDA
PROVEÏDOR: Ferros Mil DATA: 25 – 09 - 2001
RESPONSABLE : Resp. de producció
CLIENT: Indústria J. S. C Nº DE FEINA: 01 – 198
DATA D’ENTREGA: 1 – 10 – 2001
QUANTITAT DESCRIPCIÓ
4 barres Plano de 80 x 40 x 1,5
1 barra Tub quadrat de 35 x 35 x 1,5
10 barres Tub quadrat de 40 x 40 x 1,5
1 Xapa de 2000 x 1000 x 2
FIRMA DEL RESPONSABLE
- 22 -
PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE COMPRES
NOTA DE COMANDA
PROVEÏDOR: Subministres Osés DATA: 25 – 09 - 2001
RESPONSABLE : Resp. de producció
CLIENT: Indústria J. S. C Nº DE FEINA: 01 – 198
DATA D’ENTREGA: 1 – 10 – 2001
QUANTITAT DESCRIPCIÓ
2 Rodes
1 Pintura de imprimició gris de 5 Kg Ral 7032
FIRMA DEL RESPONSABLE
- 23 -
PROCEDIMENT PER LA GESTIÓ DE COMPRES
NOTA DE COMANDA
PROVEÏDOR: Automatismes J. E. O DATA: 25 – 09 - 2001
RESPONSABLE : Resp. de producció
CLIENT: Indústria J. S. C Nº DE FEINA: 01 – 198
DATA D’ENTREGA: 1 – 10 – 2001
QUANTITAT DESCRIPCIÓ
1 Motor model ERGO
2 Fotocèl.lules model FL 50
4 Comandaments model TEO 2
1 Receptor model REO 2
1 Central de maniobres model ORION
1 Mecanisme d’obertura manual model PC 2
6 m Cremallera model CVZ
FIRMA DEL RESPONSABLE
- 24 -
ALBARÀ DE COMANDA
C/ Andorra, 26 PROVEÏDOR: Ferros Mil43205-REUS.
CIF-Z39466655 Telèfon : 977 555161. Fax: 977 302402 Nº de Comanda: 823
Data comanda: 25-09-2001
BENVOLGUTS SENYORS:
ELS HI AGRAIRÍEM ENS FACIN ARRIBAR EN EL TERMINI INDICAT A BAIX EL MATERIAL QUE ACONTINUACIÓ ELS DEMANEM:
REFERÈNCIA QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU
PL0108040 4 barres Plano de 80 x 40 x 1,5
TQ0203535 1 barra Tub quadrat de 35 x 35 x 1,5
TQ0204040 10 barres Tub quadrat de 40 x 40 x 1,5
XP0100212 1 Xapa de 2000 x 1000 x 2
ESPEREM REBRE LA CONFIRMACIÓ D´AQUESTA COMANDA, ELS SALUDA MOLT ATENTAMENT:
FORMA DE PAGAMENT: 60 dies TALLERS REUS, SL DEPARTAMENT DE COMPRESFORMA D´ENVIO: Ports pagats
DATA D´ENTREGA : 1-10-2001
- 25 -
ALBARÀ DE COMANDA
C/ Andorra, 26 PROVEÏDOR: Subministres Osés43205-REUS.
CIF-Z39466655 Telèfon : 977 555161. Fax: 977 302402 Nº de Comanda: 824
Data comanda: 25-09-2001
BENVOLGUTS SENYORS:
ELS HI AGRAIRÍEM ENS FACIN ARRIBAR EN EL TERMINI INDICAT A BAIX EL MATERIAL QUE ACONTINUACIÓ ELS DEMANEM:
REFERÈNCIA QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU
RN0100010 2 Rodes
PG0057032 1 Pot de pintura gris de 5 KgRal 7032
ESPEREM REBRE LA CONFIRMACIÓ D´AQUESTA COMANDA, ELS SALUDA MOLT ATENTAMENT:
FORMA DE PAGAMENT: 60 dies TALLERS REUS, SL DEPARTAMENT DE COMPRESFORMA D´ENVIO: Ports pagats
DATA D´ENTREGA : 1-10-2001
- 26 -
ALBARÀ DE COMANDA
C/ Andorra, 26 PROVEÏDOR: Automatismes J. E. O43205-REUS.
CIF-Z39466655 Telèfon : 977 555161.Fax: 977 302402 Nº de Comanda: 825
Data comanda: 25-09-2001
BENVOLGUTS SENYORS:
ELS HI AGRAIRÍEM ENS FACIN ARRIBAR EN EL TERMINI INDICAT A BAIX EL MATERIAL QUE ACONTINUACIÓ ELS DEMANEM:
REFERÈNCIA QUANTITAT DESCRIPCIÓ PREU
PE0925013 1 MOTOR MODEL ERGO
DO0113087 1 Central de maniobres model ORION
PF0111026 2 FOTOCÈL.LULES MODEL FL 50
TE2111362 4 Comandaments model TEO 2
RE1111366 1 Receptor model REO 1
DM0531097 1 Mecanisme d’obertura manualmodel PC 2
CM0023970 6 m Cremallera model CVZ
ESPEREM REBRE LA CONFIRMACIÓ D´AQUESTA COMANDA, ELS SALUDA MOLT ATENTAMENT:
FORMA DE PAGAMENT: 60 dies TALLERS REUS, SL DEPARTAMENT DE COMPRESFORMA D´ENVIO: Ports pagats
DATA D´ENTREGA : 1-10-2001
- 27 -
4.3 RECEPCIÓ DE MATERIALS
En el moment en que arriba el material del proveïdor el responsable indicat,
realitza les comprovacions al material, aplicant els controls descrits en el PAQ – 10.1. i
situant-los en les seves ubicacions corresponents.
El material destinat a la fabricació de la porta (ferro) no més estarà sotmès a una
inspecció dimensional i quantitativa, per altra banda al material per l’automatització de
portes se li aplicaran les inspeccions i assajos durant el muntatge.
Una vegada finalitzada les inspeccions, els albarans d’entrega de materials han
de ser segellats. Aquest segell de recepció indica, sí el material rebut, és conforme o
no. En cas de que el material no sigui conforme es complimentarà el INFORME DE
INCIDÈNCIES AL PROVEÏDOR i s’enviarà al proveïdor per notificar-li la no conformitat
del producte.
Els annexes corresponents a aquest apartat, són els descrits a continuació:
Annexa 1: Albarà de recepció del producte lliurat pel proveïdor, FERROS MIL.
Annexa 2: Albarà de recepció del producte lliurat pel proveïdor, SUBMINISTRES
OSÉS.
Annexa 3: Albarà de recepció del producte lliurat pel proveïdor,
AUTOMATISMES J. E. O.
- 28 -
FERROS MILTel. i fax: 977 22 31 52
DATA: 28-09-2001 CLIENT: Tallers Reus SL
Nº ALBARÀ: 0125334 Nº DE COMANDA: 823
Referencia Ut. DescripcióQuantitat
Kg PVP Total
PL0108040TQ0203535TQ0204040XP0100212
41
101
Plano de 80 x 40 x1,5Tub quadrat de 35x35x1,5Tub quadrat de 40x40x1,5Xapa de 2000 x 1000 x 2
67108124
- 29 -
SUBMINISTRES OSÉS
Nº CLIENT: 1213CLIENT: Tallers Reus SL
DATA: 26-09-2001 Nº ALBARÀ: 3940 NºCOMANDA: 824
CODI QUANTITAT DESCRIPCIÓ PVP Ut. TOTAL
RN0100010PG0057032
21
RodesPintura Ral 7032, 5Kg
- 30 -
AUTOMATISMES J. E. OC/ Mar Carib, 2175231 Reus (Tarragona)Tel: 977 616302
CLIENT: TALLERS REUS SL DATA: 29-09-2001
Nº ALBARÀ : 6761 COMANDA: 825
REFERÈNCIA QUANT. DESCRIPCIÓ PVP Ut. TOTAL
PE0925013DO0113087PF0111026TE2111362RE1111366DM0531097
CM0023970
114121
6m
Motor model ERGOCentral de maniobres ORIONComandaments model TEO 2Receptor model REO 1Fotocèl.lules model FL 50Mecanisme d’obertura manualmodel PC 2Cremallera model CVZ
- 31 -
4.4 MUNTATGE DE LA PORTA
Una vegada tenim tot el material necessari per començar el muntatge de la porta
corredera de 6 x 2m, es procedirà a donar l’ordre de fabricació.
El responsable de producció lliurarà , tota la documentació necessà ria als
operaris i ajudants per realitzar correctament la feina.
Els operaris han de conèixer el procediment de treball PAQ – 9.1 on s’explica
com es realitza el muntatge de qualssevol porta. Per facilitar la feina es proporcionaran,
en aquest cas unes instruccions detallades del procés de producció. També han de
conèixer la instrucció tècnica IT-01.
La documentació que és lliurarà a cada operari és la següent, depenent de la
feina que han de realitzar no serà necessà ria facilitar tota la documentació:
- Full de treball: cada operari té un full on anotarà el dia i les hores que ha
treballat en la fabricació d’aquest producte.
- Llistat de material i eines a utilitzar: a cada operari depenent de la seva tasca
utilitzarà uns materials i eines diferents.
- Plà nol del producte.
- Instruccions detallades de fabricació.
- Registre de control durant el muntatge i inspecció final.
Una vegada la porta estigui acabada, s’ha de dur al lloc on s’ha de instal·lar. Per
fer aquest transport s’utilitzarà el camió de l’empresa o, com és aquest el cas, en que la
porta és massa gran, s’ha de contractar un camió amb pont grua per aixecar-la millor i
poder traslladar-la sense problemes.
Tots els registres, degudament complimentats, que es generen duran la
fabricació del producte són els següents
- 32 -
Annexa 1: Full de treball per l’operari encarregat de tallar el material, segons
PAQ-9.1.
Annexa 2: Full de treball per l’operari encarregat del muntatge, segons PAQ-9.1.
Annexa 3: Full de treball per l’operari encarregat de pintar, segons PAQ-9.1.
Annexa 4: Llista material i eines per l’operari encarregat de tallar el material,
segons PAQ-9.1.
Annexa 5: Llista material i eines per l’operari encarregat del muntatge, segons
PAQ-9.1.
Annexa 6: Plà nols per l’operari encarregat de tallar el material i per l’encarregat
del muntatge.
Annexa 7: Instruccions detallades per l’operari encarregat del muntatge i el de
tallar el material.
Annexa 8: Registre de control durant el muntatge i inspecció final que
complimenta el responsable de producció, segons PAQ-9.1.
- 33 -
PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DEPORTES
FULL DE TREBALL
OPERARI J. Garcia DATA INICI 5-10-2001
CLIENT Indústria J. S. C Nº DE FEINA 01 – 198
ACTIVITAT
TALLAR X MUNTATGE � PINTAR � AUTOMATITZAR �
DESCRIPCIÓ DE LA FEINA
Tallar el material següent: plano 80x40x41,5; tub quadrat de 35x35x1,5; tub quadrat de40x40x1,5, i xapa de 2000x1000x2; segons les mides indicades en el plà nol.
DIA HORES DESCRIPCIÓ
5-06-2001 4 Tallar el material
OBSERVACIONS
- 34 -
PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DEPORTES
FULL DE TREBALL
OPERARI M. Rius DATA INICI 5-10-2001
CLIENT Indústria J. S. C Nº DE FEINA 01 - 198
ACTIVITAT
TALLAR MUNTATGE X PINTAR � AUTOMATITZAR �
DESCRIPCIÓ DE LA FEINA
Muntatge de la porta segons instruccions i plà nol.
DIA HORES DESCRIPCIÓ
5-06-2001 6 Muntar i soldar esquelet exterior i xapes.
6-06-2001 8 Soldar tot els barrots de tub quadrat i polir soldadures
OBSERVACIONS
- 35 -
PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DEPORTES
FULL DE TREBALL
OPERARI P. Roca DATA INICI 6-10-2001
CLIENT Indústria J. S. C Nº DE FEINA 01 - 198
ACTIVITAT
TALLAR MUNTATGE PINTAR X AUTOMATITZAR �
DESCRIPCIÓ DE LA FEINA
Pintar la porta corredera de 6 x 2 m amb pintura de imprimició gris Ral. 7032
DIA HORES DESCRIPCIÓ
7-06-2001 4 Pintar la porta amb pinzell i pistola
OBSERVACIONS
- 36 -
PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DEPORTES
LLISTAT DE MATERIALS I EINES A UTILITZAROPERARI: M. Rius
Nº DE FEINA 01-198
DATA 5-10-2001
EINES MATERIALS
SERRA ELÈCTRODES X
SERRA CINTA FIL DE SOLDAR X
SOLDADOR X TUB QUADRAT DE
ESMOLADOR X TUB RECTANGULAR DE
PISTOLA DE PINTAR XAPA DE
MÀQUINA DE TREPAR PLANO DE
GAT X RODES
CINTA MÈTRICA X CONTRAPESOS
EIXOS
PERFIL ARTICULAT DE
POLITJA DECAIXA DE TRANSMISSIONS
MOLLES
PINTURA
MATERIAL EXTRA2 Cargol M16 x 70 amb femella
RESPONSABLE DE LA FEINA
J. Solé
SIGNATURA
- 37 -
PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DEPORTES
LLISTAT DE MATERIALS I EINES A UTILITZAROPERARI: J. Garcia
Nº DE FEINA 01-198
DATA 5-10-2001
EINES MATERIALS
SERRA X ELÈCTRODES
SERRA CINTA FIL DE SOLDAR
SOLDADORTUB QUADRAT DE 35 x 35 x1,5 40 x 40 x1,5 X
ESMOLADOR TUB RECTANGULAR DE
PISTOLA DE PINTAR XAPA DE 2000 x 1000 x 2 X
MÀQUINA DE TREPAR PLANO DE 80 x 40 x 1,5 X
GAT RODES X
CINTA MÈTRICA X CONTRAPESOS
EIXOS
PERFIL ARTICULAT DE
POLITJA DECAIXA DE TRANSMISSIONS
MOLLES
PINTURA
MATERIAL EXTRAPassamà de 60 x 8
RESPONSABLE DE LA FEINA
J. Solé
SIGNATURA
- 38 -
- 39 -
- 40 -
- 41 -
- 42 -
- 43 -
- 44 -
- 45 -
- 46 -
PROCEDIMENT PEL MUNTATGE DEPORTES
REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL
OPERARI J. SOLÉ Nº DE FEINA 01 – 198
DATA DE INICI FEINA 5-06-2001 DATA FINAL FEINA 7-10-2001
TALLAR
MIDES C x NC �
MATERIAL C X NC �
MUNTATGE
SOLDADURA C X NC �
SOLDADURA LLISA C X NC �
PINTAR
PINTAT UNIFORME C X NC
OBSERVACIONS
RESPONSABLE
C: Inspecció conformeNC: Inspecció no conforme
- 47 -
INSTRUCCIONS DETALLADES PEL MUNTATGED’UNA PORTA CORREDERA de 6 x 2 m
- Muntar la part exterior de la porta, es a dir, s’uneixen els cinc trossos de plano de 80
x 40 x 1,5 amb l’ajut d’un gat, segons el plà nol. Una vegada estiguin els trossos
units es començarà a soldar les unions.
- Muntar els trossos de xapa a la part inferior de la porta, s’han de soldar al plano de
80 x 40x 1,5.
- Muntar el tub quadrat de 35 x 35 x 1,5, en la part inferior de la porta, es a dir, en les
unions de dos xapes es solda un tros de tub quadrat i a dos trossos més un a cada
extrem de la porta. Es solda un barrot de unió per cada banda de la porta.
- Muntar per cada 1 m de porta set trossos de tub quadrat de 40 x 40 x 1,5. El
muntatge es va fen de 1m en 1 m, es a dir, es posen els set barrots que hi ha
d’haver i es van soldant pels extrems al plano de 80 x 40 x1,5.
- Muntar les rodes, primer cal soldar el passamà de 60 a la porta i desprès col·locar
les rodes.
- 48 -
4.5 AUTOMATITZACIÓ
La feina d’automatització la realitza l’oficial tècnic, d’acord amb el procediment
PAQ - 9.2, també té la responsabilitat de fer la inspecció final i els pertinents controls
durant el muntatge.
El tipus de material escollit per l’automatització se li indicarà en el LLISTA DE
MATERIALS I EINES. En aquests llistat, pot afegir el material que utilitzi i que en un
principi no estava previst per realitzar la feina. L’oficial ha de dur al lloc de treball les
característiques tècniques i els esquemes de connexió del equip proporcionat pel
fabricant. Cada tipus de motor i de central de maniobres té la seva pròpia
documentació tècnica.
Al finalitzar l’automatització i la programació de la porta com ell cregui més
oportú, o com li hagi demanat el client, ha d’ omplir el registre anomenat de CONTROL
DURANT EL MUNTATGE I INSPECCIÓ FINAL. Aquest registre de control es
complimentarà seguin les indicacions del procediment PAQ – 9.2. Serà necessari
complimentar, també, la FITXA DE PORTES AUTOMATITZADES, que ajuda a
l’empresa a porta un control del número d’automatitzacions i dels períodes de garantia.
Els annexes omplerts degudament, corresponents aquest apartat, són els
descrits a continuació:
Annexa 1: Full de treball, on anotarà el dia i les hores treballades en
l’automatització, segons PAQ – 9.2.
Annexa 2: Llistat de material i eines a utilitzar, segons PAQ – 9.2.
Annexa 3: Esquemes de instal·lació.
Annexa 4: Registre de control durant el muntatge i inspecció final, segons PAQ –
9.2.
Annexa 5: Fitxa de portes automatitzades, segons PAQ – 9.2.
- 49 -
PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ DEPORTES
FULL DE TREBALL
OPERARI R. Pérez DATA INICI 9-10-2001
CLIENT Indústria J. S. C Nº DE FEINA 01 – 198
ACTIVITAT
TALLAR � MUNTATGE � PINTAR � AUTOMATITZAR X
DESCRIPCIÓ DE LA FEINA
Automatització d’un porta corredera de 6 x 2 m amb els mecanismes indicats en el llistatde materials i eines a utilitzar
DIA HORES DESCRIPCIÓ
9-10-2001
OBSERVACIONS
- 50 -
PROCEDIMENT PER L’AUTOMATITZACIÓ DEPORTES
LLISTAT DE MATERIALS I EINES A UTILITZAROPERARI: R. Pérez
Nº DE FEINA 01 – 198
DATA 9-10-2001
EINES MATERIALS
ESCALA ELÈCTRODOS
MOTOSOLDADORA FOTOCÈL.LULES FL 50
SOLDADOR QUADRE DE MANIOBRES ORION
DISC RADIAL COMANDAMENT TEO 2
BASTIDA BOTONERA
GRUP ELECTROGEN X TUB TIPUS FERGON X
MULTIMETRE X CABLES X
CAIXA D'EINES X MODEL DEL MOTOR ERGO
RECEPTOR REO 2
PANY ELÈCTRIC PC 2
CAIXA D’EMPALMES X
REGLETES DE CONNEXIÓ X
CREMALLERA CVZ
MATERIAL EXTRA
RESPONSABLE DE LA FEINA
R. Pérez
SIGNATURA
- 51 -
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
Capacitat 50 m, es pot reduir al 50% amb presencia de boira, pluja, pols, etc.Alimentació: 12-31 Vac o 12 Vcc.Contactes relé de sortida: 0,5 A amb 24 Vac.Temperatura de funcionament: -10º + 70º.
FIGURA 1
- 52 -
FIXACIÓ DE LES FOTOCEL.LULES
S’han d’instal·lar a una alçada compresa entre els 40 – 60 Cm. En una columna deciment fer una excavació in introduir el contenidor de plà stic, que es fixarà ambformigó, figura 2. Al costat de la columna de ciment, amb una esquadra especial, esfixa el contenidor metà l·lic, figura 3.
FIGURA 2
- 53 -
FIGURA 3
- 54 -
CONNEXIÓ AL TAULELL DE BORNES
Transmissor – receptor1 – 2 Alimentació3 – 4 Contacte normalment obert4 – 5 Contacte normalment tancat
FIGURA 4
- 55 -
ANIVELLACIÓ DE LES FOTOCEL.LULES
L’anivellació entre el receptor i el transmissor s’obté regulant els respectius cargols V,figura 5, fins obtenir la mà xima lluminositat del LED interior L. En aquest model es potaplicar als travessers P un voltímetre que indiqui la mà xima tensió, tensió (3 Vcc)corresponent a la mà xima anivellació.
FIGURA 5
- 56 -
COMPOSICIÓ DEL MOTOR ERGO
Motor 4 polosGrup embrague entre eix motor i cargol sense fi banyat amb oliReductor cargol sense fi roda dentadaPinyó amb mecanisme de desbloqueig amb pany de clauCaixa reductor monobloqueigFinal de carrera incorporatCaixa fitxa comandamentCapota extraible amb transportador aire ventilacióMà scara tapa cargols amb sistema anti- remocióPom desbloqueig amb pany de clau, personalitzada
- 57 -
INSTAL·LACIÓ
1- Excavar per col·locar la llosa d’ancoratgeFixar les corresponents tirants de subjecció que es donen, en els quatre foratsdisposats sobre la mateixa llosa (figura 1). Col·locar la llosa de fundació en ladirecció indicada sobre la mateixa
- 58 -
2 - Col·locar la llosa completa en l’excavació que previamnet s’ha omplert amb formigó i sumergir-hi els tirants de la llosa fins combrir-los completament, és a dir fins el nivell de la llosa (figura 2). Trepitjar el formigó fent vibrar la llosa.
Al col·locar la llosa de fundació s’ha de respectar, taxativament, el valor establert per la distancia entre límit de la llosa i límit de la porta. Realitzar el vuit de formigó de la llosa de manera que constitueixi un cos únic amb els riels. Deixar endurir el formigó.
- 59 -
MUNTATGE DEL MOTORREDUCTOR
Una vegada endurit el formigó, fixar el motorreductor amb les femelles i les barresplanes que s’entrega el fabricant (figura 3). Aquest sistema de subjecció permet unabona regulació en alçada del motorreductor. Per la regulació horitzontal existeixen unesescletxes en la base del motorreductor.
- 60 -
MUNTATGE DE LA CREMALLERA
Desbloquejar el pinyó girant el pom com indica la figura 4.
- 61 -
Una vegada desbloquejat el pinyó, soldar la cremallera a un ferro angular (figura 5) queserveix com gruix i evita inconvenients derivats de possibles curvatures de la porta.
Per permetre que el pas de la cremallera es mantingui uniforme en la zona d’empalmar,col·locar un tros de cremallera invertida com s’indica en la figura 6 entre una i l’altre partde la cremallera.
FIG. 5
FIG. 6
- 62 -
Recolzar la part inicial de l’element de cremallera al pinyó dentat i fixar-lo a la portaamb una soldadura curta (figura 7) que ha de realitzar-se en el punt del ferro angularsituat a sobre el pinyó: desplaçar manualment la porta, per complert, i repetir la mateixaoperació també per la part final de l’element de cremallera; la cremallera haurà deromandre constantment recolzada al pinyó. Realitzar altres cordons de soldadura perfixar completament la cremallera a la porta.
FIG. 7
- 63 -
COL·LOCACIÓ DEL PINYÓ
S’ha de regular el motorreductor de tal forma que entre el pinyó i la cremallera existeixiun joc d’aproximadament 2 mm. Alinear horitzontalment el pinyó desplaçant elmotorreductor a lo llarg de les corresponents escletxes previstes en la base (figura 8),per a que el pinyó estigui en contacte amb la cremallera a tot lo ample del dent (figura9).
FIG.8
FIG. 9
- 64 -
MUNTATGE DELS PERNS DE FINAL DE CARRERA
Ajustar en la cremallera els dos pers de tope de tancament i obertura mitjançant lesespigues de subjecció. Col·locar els pers davant de la palanca de control delsmicrointerruptors que corresponent respectivament a porta oberta i tancada.
El tope de parada (figura 10) ha d’estar col·locat de tal manera que els pern de final decarrera no topin en cap cas amb el pinyó.
Deixar una distancia de seguretat d’aproximadament 50 mm entre la porta i el tope fix,per normes de seguretat (figura 11).
FIG. 10
FIG. 11
- 65 -
- 66 -
CONNEXIÓ DEL TAULELL DE BORNES
1-2 Alimentació 220V ± 10% 50 Hz, connectar elneutre a la borna 2
3-4-5 Connexió motor borna 4 comú, bornes 3 i5 marxa del motor
3-5 Connexió condensador2-7 Sortida 220 V per llum de llampada8-9 Boto start8-10 Boto bloqueig8-11 Contacte fotocel.lula8-12 Final de carrera obertura8-13 Final de carrera tancament14-15 Sortida 24 V corrent alterna mà xim 3W,
per alimentar fotocel.lula o altres dispositius15-16 Sortida 24 V corrent alterna mà xim 3W, llum indicadora de porta oberta. Quan la
porta esta tancada, la llum indicadora roman apagada. Quan la porta està obertao en fase d’obertura, la llum indicadora s’encén.
17-18 Connexió antena, 17 senyal, 18 trena.
CONNEXIÓ AL TAULELL DE BORNES FITXAOPCIONAL
19-20 Botó obra. Amb el comandament “d’obra”, el motor obra la porta, qualsevol quesigui el seu estat.
19-21 Botó tanca. Amb el comandament de “tanca”, el motor tanca la porta, qualsevolque sigui el seu estat.
19-22 Botó entrada peatonal. Amb el comandament “d’entrada peatonal”, la portas’obra aproximadament 1 m.
23-24 Entrada contacte borda pneumà tic de seguretat. amb l’obertura d’aquestcontacte, la porta inverteix el seu moviment d’aproximadament 30 Cm.
25-26 Sortida segon canal, si esta instal·lada la fitxa bicanal.
- 67 -
PROCEDIMENT PER L'AUTOMATITZACIÓ DEPORTES
REGISTRE DE CONTROL DURANT EL MUNTATGEI INSPECCIÓ FINAL
CLIENT
INDÚSTRIA J. S. C
Nº FEINA
01 – 198
DATA
9-10-2001
COMPROVACIONSC NC NA C NC NA
SITUACIÓ DEL MOTOR X RODES X
FOTOCÈL.LULES X CREMALLERA X
TEMPS D'ESPERA X POLITGES X
OBERTURA MANUAL X CABLES X
OBERTURA AMBBOTONERA
XBRAÇOSTELESCÒPICS
X
COMANDAMENT X FRONTISSES X
QUADRE DE MANIOBRES X PANY ELÈCTRIC X
RECEPTOR X
OBSERVACIONS
RESPONSABLE DE LA FEINA
J. Solé
SIGNATURA
C: Comprovació que ES CONFORME la feina realitzadaNC: Comprovació que NO ES CONFORME la feina realitzadaNA: Comprovació que NO APLICA a la feina realitzada
- 68 -
PROCEDIMENT PER L'AUTOMATITZACIÓ DEPORTES
FITXA DE PORTES AUTOMATITZADESADREÇAC/ Mallorca, 28 Tarragona
CLIENT
Indústria J. S. CTELÈFON 975 28 01 16
DATA D’ INSTAL·LACIÓ
9-10-2001
DATA DE REPARACIÓ
TIPUS DE PORTA: corredera
MARCA DEL MOTOR: J. E. O
MODEL DEL MOTOR: ERGO
MODEL DEL QUADRE: ORION
PROVEÏDOR: automatismes J. E. O
CODI COMANDAMENT
OBSERVACIONS
- 69 -
4.6 POSTA EN MARXA AMB PROVES I ASSAJOS
Durant el procés de producció de la porta, el responsable de producció
s’encarrega de fer comprovacions sobre el producte, una vegada finalitzada cadascuna
de les activitats que comporta el procés. Aquestes comprovacions sobre la qualitat del
producte final es divideixen en tres parts:
Tallar: sobre una mostra, o sobre el total del material s’ha de comprovar: que les
mides que indiquen els plà nols són les que realment mesuren els materials
tallats i un altre comprovació és mirar i sí en necessari, mesurar que els
materials tallats són els indicats en els plà nols.
Muntatge: el més important del muntatge són les soldadures, aquestes han de
cobrir tota la superfície d’unió de dos materials, i posteriorment s’han de polir per
que quedin llises i no sobresurtin de la superfície dels materials.
Pintura: una vegada la pintura de imprimició està seca cal comprovar que la
pintura hagi quedat uniforme i que no hi hagin regalims.
En el procés d’automatització, depenen del tipus de porta a instal·lar s’ha de
comprovar unes coses o altre, en el nostre cas les proves es fan sobre:
Motor adequat: comprovar que el model del motor sigui l’ indicat en la llista de
material, i que compleix les especificacions sol·licitades pel client.
Motor situat correctament: el motor té que estar col·locat en el lloc on indica el
procediment d’automatització de portes i barreres
Fotocèl.lules: el número de fotocèl.lules té que ser l’ indicat en la llista de
material. I la situació ha de ser la indicada en el procediment d’automatització de
portes i barreres. Cal comprovar que detectin presencia, quan hi hagi un objecte
o persona al davant.
- 70 -
Temps d’espera adequat: entre 20 i 25 segons o el que sol·liciti el client.
Obertura manual: en cas de absència de corrent elèctrica que es pugui obrir la
porta.
Comandament: el receptor al rebre la senyal del emissor, del comandament, obri
i tanqui la porta.
Central de maniobres: que les funcions per a que a estat programat o les
funcions que controlen segueixin sent les mateixes. S’ha programat per obrir
parcialment en cas de pas de vianants, per que es tanqui la porta en 45 segons, i
el temps d’espera abans de tancar-se sigui de 25 segons, aquest temps es fa
una prova cronometrada per comprovar si funciona realment. La porta en cas
d’esclafament allibera l’obstacle, es fa una prova posant un objecte per
comprovar que funciona realment.
Receptor: que al detectar la senyal de l'emissor, rebi la senyal i faci la seva
funció, que és obrir la porta.
Cremallera: que el motor no hi trobi algun entrebanc per moure’s. Comprovar la
soldadura i l'engranatge amb el pinyó del motor.
Rodes: que els coixinets i les parts rotatives, estiguin en perfecte estat.
Els annexes omplerts degudament, corresponents aquest apartat, són els
descrits a continuació.
Annexa 1 : Llista d’equips.
Annexa 2: plà nol de com ha de quedar la porta muntada i l’automatització.
- 71 -
PROCEDIMENT PEL CONTROL DELS EQUIPSD’INSPECCIÓ, MESURA I ASSAIG
LLISTA D’EQUIPS
MODEL: Multimetre digital 5608MARCA: CircutorDATA DE CALIBRACIÓ: 3-01-2001DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: 3-01-2002 RESPONSABLE
MODEL: Peu de reiMARCA: MitoyoDATA DE CALIBRACIÓ: 14-02-2001DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: 14-02-2002 RESPONSABLE
MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE
MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE
MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE
MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE
MODEL:MARCA:DATA DE CALIBRACIÓ:DATA DE LA PROPERACALIBRACIÓ: RESPONSABLE
- 72 -
- 73 -
4.7 FACTURACIÓ DEL PRODUCTE
Una vegada instal·lada la porta al lloc indicat pel client i finalitzada la seva
automatització es fa entrega de l’albarà corresponen, i es procedirà a la seva
facturació.
Segons el PAQ – 19.1, juntament amb la factura es farà entrega al client del
INFORME DE GARANTIA I RECOMANACIONS. On s’estableixen unes recomanacions
pel bon funcionament de la porta i les condicions de garantia que es dona per
l’automatització. Amb aquest informe l’empresa intenta no tenir problemes en segons
quin tipus de reparacions en cas de que la automatització estigui en el període de
garantia.
Els annexos complimentats corresponents a aquest apartat, són els descrits a
continuació:
Annexa 1: Factura de la fabricació de la porta i de l’automatització.
Annexa 2: Informe de garantia i recomanacions.
- 74 -
C/Andorra, 26
Pol. Ind. Valira Indústria J. S. C43205 Reus C/ Mallorca, 28Telf: 977 555161 40881 TarragonaFax: 977 302402
Nº Client 1312 Data factura 26 – 10 –2001 Nº factura 01421
Data albarà Nº albarà Descripció Ut. Preu Dto Total
9-10-2001 1425Fabricació d’una portacorredera de 6 x 2 msegons pressupost nº
01-606
Automatització d’unaporta corredera de
6 x 2 m, detallada en elpressupost nº 01-606
1
1
150.000
202.100
150.000
202.100
Base I.V.A 16 % Total a pagar352. 100 56.336 408.436
- 75 -
TALLERS REUS SLC/ Andorra, 26 Pol. Ind. Valira
43205 ReusTel: 977 555161 Fax: 977 302402
INFORME DE GARANTIA I RECOMANACIONS
1º
2º
3º
4º
RECOMANACIONS
El seguir aquestes recomanacions pot implicar un millor rendiment de lesavantatges que li ofereix l’ ús d'una porta automatitzada:
- Per portes amb un ús intensiu: serà necessari una revisió setmanal. Aquestarevisió inclouria una neteja, un engrà s i un repà s de les parts mòbils.
- Per portes d'ús residencial: serà necessari una revisió cada 6 mesosaproximadament. Aquesta revisió inclouria una neteja, un engrà s i un repà sde les parts mòbils.
CONDICIONS DE LA GARANTIA
El temps de garantia del producte és d'un any donat pel proveïdor de Tallers ReusSL . Aquesta garantia inclou qualsevol reparació en el producte o en cas necessaricanviar-lo per un de nou.
La garantia sobre el producte serà valida sempre i quant l'avaria hagi estat causadapel disseny o pels components del producte.
El temps de garantia de la instal·lació feta per Tallers Reus SL és d'un any.
Qualsevol reparació dintre del període de garantia corre a cà rrec de Tallers ReusS.L, excepte el casos següents: que es doni una pujada o baixada de tensió, quel'avaria hagi estat provocada per una tempesta, o que el tècnic detecti unamanipulació o ús incorrecte per part del client.
EMPRESA
- 76 -
4.8 TÈCNIQUES ESTADÍSTIQUES
Partint de les reclamacions de clients registrades a la nostra empresa s’ha
realitzat un estudi estadístic. Mitjançant uns grà fics anomenats diagrames de Pareto,
que ens ajuden a esbrinar les causes dels problemes sorgits després de la instal·lació
del producte (portes) i del servei d’automatització.
La construcció d’aquests diagrames es pot realitzar seguint els passos que a
continuació s’indiquen.
1- Plantejar exactament quin és el problema que es desitja investigar, quines
dades seran necessà ries, com recollir-les i durant quin període de temps.
En el nostre cas es vol evitar la repetició d’algunes no conformitats, les dades
es recolliran reclamacions de clients que han sorgit durant tot l’any.
2- Les causes s’han d’endreçar de major a menor importà ncia, situant “altres”
sempre al final. La taula 5.1 ens mostra les causes que s’han d’analitzar i les
dades necessà ries per la construcció del diagrama de Pareto, pel cas de la
fabricació de les portes i la taula 5.2 pel cas de les automatitzacions.
CausesNúm. de
reclamacionsTotal
acumulatPercentatge
Percentatgeacumulat
Mòdul receptorMotorFotocel.lulesComandamentsFinals de carreraAltres
1286433
122026303336
3322171288
3355728492
100
Total 36 100
Taula 5.1: Formulari previ per la construcció del diagrama de Pareto-1
- 77 -
CausesNúm. de
reclamacionsTotal
acumulatPercentatge
Percentatgeacumulat
GuiesCremalleraCol·locacióBarrotsAltres
85421
813171920
402520105
40658595
100
Total 20 100
Taula 5.2: Formulari previ per la construcció del diagrama de Pareto-2
3- Inicial la realització del diagrama dibuixant els eixos. Es col·loca un eix
horitzontal dividit en tantes parts com causes figuren en les taules 5.1 i 5.2 , i
dos eixos verticals. L’eix de l’esquerra es marca des de 0 fins el total (de
reclamacions) i a l’eix de la dreta es col·loquen els percentatges, es marca de
0 al 100%.
4- Construir el diagrama de barres, l’alçada de cada barra s’ha de correspondre
al número d’observacions corresponents a cada causa, d’acord amb la
graduació de l’eix de l’esquerra.
5- Construir el polígon de freqüències acumulat i afegir tota la informació relativa
al grà fic per a que pugui ser fà cilment interpretat. El resultat final té l’aspecte
que es presenta en la figura 5.1I figura 5.2.
- 78 -
36 100
32 90
28 80
24 70
20 60
16 50
12 40
8 30
4 20 20
2 10
0 0
A B C D E ALTRES
Figura 5.1: Diagrama de Pareto-1
20 100
18 90
16 80
14 70
12 60
10 50
8 40
6 30
4 20
2 10
0 0
A B C D ALTRES
Figura 5.2: Diagrama de Pareto-2
- 79 -
4.9 POSSIBLES PROBLEMES TROBATS EN EL PROCÉS DE PRODUCCIÓ
Les diferents activitats que implica el procés productiu estan sotmeses a
diferents controls per comprovar que les coses s’estan fent bé a la primera, que és la
filosofia d’un bon sistema d’assegurament de la qualitat.
Totes les persones implicades en el procés de producció tenen instruccions
detallades de com s’ha de fer la feina. Els diferents materials utilitzats han estat
sotmesos a controls de qualitat per comprovar que estan en bon estat i que són els que
es necessiten per fer el producte.
Els problemes que poden aparèixer durant el procés productiu poden ser deguts
a errors humans, aquest se intenten evitar amb una bona formació del personal que
treballa. Aquesta formació sinó la té la persona li proporciona l’empresa que té plans de
formació documentats segons l’exigeix la normativa ISO-9002:94.
La gestió d’estocs és important pel procés de producció, sinó és així poden
donar-se problemes en el moment de començar a treballar, per falta de material, el que
ens implica una pèrdua de temps i pot derivar en importants retards en els terminis
d’entrega donat al client.
- 80 -
5- CONCLUSIONS
PERSONES IMPLICADES
En el procés productiu estan implicades la majoria de les persones que treballen
en l’empresa, aquestes són: el responsable de producció que s’encarrega de organitzar
el procés productiu i de fer les comprovacions i assajos finals del producte; el
responsable del magatzem que ha de mantenir al dia els estocs per que no falti
material pel procés productiu; els oficials i els ajudants que són els que realitzen totes
les activitats relacionades amb el procés productiu, com són tallar el material, muntar el
producte ó pintar; l’oficial tècnic, aquest s’encarrega del muntatge de les
automatitzacions i fa les proves i assajos finals. Cada persona té assignada una feina,
el que aquesta feina estigui ben feta implica que les demés també ho estiguin.
La resta de persones que treballen en l’empresa també estan implicades en el
procés productiu, encara que no d’una forma tan directe com les anteriors. Per exemple
l’agent de vendes que s’encarrega de buscar clients i de vendre la major quantitat
possible de productes ó el personal d’administració que preparen les factures i
pagaments del productes. El departament de qualitat supervisa que tot el procés
productiu i que totes les activitats de l’empresa es duguin a terme segons el manual de
qualitat i el manual de procediments aprovats per la direcció.
Com a conclusió es pot dir que en la implantació i seguiment d’un sistema
d’assegurament de la qualitat implica a totes les persones que treballen en l’empresa,
unes de forma més directa i altres més indirecta.
TEMPORALITZACIÓ DEL PROCÉS DE PRODUCCIÓ
Un objectiu de qualitat important fixat per l’empresa és l’entrega del producte en
el termini acordat amb el client. Els terminis fixats amb el client estan en funció de que
l’empresa tingui una bona planificació de la producció, més uns estocs de materials.
- 81 -
La planificació de la producció és setmanal, les activitats que incloses en el
procés productiu tenen una durada mitjana que només varia en funció del tipus de
producte que s’ha de fabricar i els materials utilitzats pel procés productiu tenen un
termini per ser servits pels proveïdors de dos a tres dies, a excepció de productes poc
utilitzats que poden tardar fins una setmana.
En el cas que s’ha treballat en aquest projecte que és una porta corredera de
6x2 m el temps previst per servir el producte i instal·lar-lo en casa del client es calcula:
Procés productiu 25 hores
Instal·lació en el lloc indicat 4 hores
Automatització de la porta 6 hores
Total aproximat de dies necessari per la producció, instal·lació i automatització de la
porta són quatre dies i mig. En el moment d’acordar el termini d’entrega amb el client
s’afegeixen dos dies més com a marge per garantir un bon servei.
DOCUMENTACIÓ GENERADA
Tota la documentació generada durant el procés productiu s’arxiva segons lo
indicat en el procediment pel control dels registres de qualitat PAQ – 16.1. Pel cas
estudiat en aquest projecte, tots els document que s’han generat estan inclosos com
annexes en els diferents apartats.