GUALBA, UN PRODIGI MINERALOGIC - Secció...

Post on 19-Mar-2019

222 views 1 download

Transcript of GUALBA, UN PRODIGI MINERALOGIC - Secció...

H avent dut a terme recentment a m b la Secc iô Infantil una sor t ida a la

localitat de Gua lba de Dalt per a la recerca de minerais i havent-n 'hi en pro jecte ben aviat una segona a m b la Secc iô Natura, és escaient de fer una breu ressenya minera lôg ica de l ' e smen tada c o n t r a d a per tal de conèixer- la una mica millor, en relaciô a aspec tes p robab lemen t no gaire c o n e g u t s o i g n o r a t s , p e r ô mo l t s igni f icat ius.

Gua lba de Dalt és un petit pob le t del Vallès Oriental que sempre resta replè de forasters a causa de la seva immi l lorable s i tuaciô geogrà f i ca , a la fa lda del Montseny, entre el Turô de l 'Home i el Turô de Morou, a l 'extrem nord , f ins a la Tordera, al sud-est .

REGNE M I N E R A L

GUALBA, UN PRODIGI

MINERALOGIC

D u e s boques de la pedrera del Francès, a Gualba de Dalt ( 1991).

Aques t fet, jun tament a m b la seva p o c a alt i tud (177 m), la proximitat a Sant Celoni i el pas de la carretera g ê n e r a i , h a n fe t d e la G u a l b a t rad ic iona lment rural una zona de cre ixement industr ial i, sobretot , l'ha conver t ida en una vila res idencia l i d ' e s t i u e i g . Els seus b o s c o s son t ïp i cament mon tsenyencs : roures, sureres , p ins, fa igs i els s e m p r e benvo lgu ts castanyers .

G u a l b a e n s o f e r e i x un a l t r e caràc ter intéressant. D o n a d a la seva geologia metamôrf ica, en el seu terme s 'exploten de forma intensa tôt un segui t de pedreres per a l 'obtenciô de l m a r b r e , el q u a i és e m p r a t bàs icament en la cons t rucc iô i en la indûs t r iaqu îmica , entre moi tes altres a p l i c a c i o n s m e s e s p e c î f i q u e s . Aques tes exp lo tac ions han pe rmès l 'extracciô d 'un gran nombre d 'es-pèc ies minerais de notab le interès

cientîf ic. El jac iment de Gua lba es t roba,

c o m hem dit, en una zona p redo -minantment metamôr f ica . El meta-mor f isme és un p rocès géo log ie pel q u a i , en r o q u e s ja ex is ten ts , es p rovoquen canv is de textura, es-tructura i minera lôg ics , sensé que es p r o d u e i x i f us i ô . A q u e s t p r o c è s , caracter i tzat bàs icament per a u g ­menta de tempera tu ra i de pressiô i per l 'existència de f lu ids intercr is­ta l l ins - fonamenta lment a igua- , és el que ha engendrâ t els marbres de la regiô, q u e é s o n p o d r e m local i tzar les di ferents minera l i tzac ions d isperses de la zona.

A q u e s t e s m ine ra l i t zac i ons del sector de Gua lba son, perô, del t ipus «skarn», parau la que dér iva del suec «skarhn», ques ign i f i ca «rocaestèr i l» . L'«skarn» del Montseny és de ls mes impor tants a Cata lunya i fo rma part

de les minera l i tzac ions c o n e g u d e s c o m de metasomat i sme de contac te .

L'«skarn» de Gua lba es carac-teritza pel seu cont ingut ca lcàreo-si l icatat, que s 'ha format a partir del con tac te d ' int rusions magma t i ques entre grani t o granod ior i ta i roques s e d i m e n t à r i e s i m e t a m ô r f i q u e s , c o n c r e t a m e n t a m b c a l c à r i a de lordov ic ià (505 a 438 mi l ions d 'anys) i m icasqu is t del càmbr i c (590 a 505 mi l ions d 'anys) . Quan es produe ix la i n t r us i ô s o b r e a q u e s t e s r o q u e s ca rbona tades s 'or igina una apor tac iô de subs tànc ies volat i ls d ' e l evada tempera tu ra , carac te r i t zada pel seu élevât caràcter àc id ( S i 0 2 super ior al 6 6 % ) , q u e r e a c c i o n a a m b les ca lcàr ies i en p rodue ix la decar -bonatac iô . Com que aques ta reacc iô és de caràcter endotèrmic , és a dir. que absorbe ix calor, es produe ix el re f redament sobtat de les so luc ions a q u o s e s , f e t q u e p r o v o c a la prec ip i tac iô de minerais. Per aixô hi a b u n d e n les minera l i tzac ions me-tàl- l iques, q u e s ô n p r o p î c i e s a f o r m a r -se en c o i n c i d i r a q u e s t e s c a r a c ­tér is t iques.

Resumint -ne, doncs , el signif icat, un «skarn» és un mater ia l meta -somàt ic , const i tua per si l icats ferro-ca lcar is i magnes ians en el context de d ipôs i ts ca lcar is .

P o d e m d i v i d i r el j a c i m e n t minéra log ie de Gua lba en très zones geogrà f iques (vegeu l 'esquema de si tuaciô) . Per acced i r a la pr imera d ' a q u e s t e s z o n e s , el Sot de les Pedreres, cal t ravessar el pob le de Gua lba per lacar re te racent ra l i, quan aques ta artèria as fa l tada s 'esvaeix i apare ix una pista fo rcada , cal agafar la de l 'esquerra. A fo rça d 'empi t i de revolts, durant 2 '350 km, a r r i ba rema l davant de la pr imera pedrera . Cal puntual i tzar que aquestes pedreres de Gua lba no co r responen al t ipus convenc iona l de pedreres a cel obert, sinô que s 'exploten mit jançant ex-cavac ions hori tzontals de galer ies de grans d imens ions a l'interior de la mun tanya , ta lment unes é n o r m e s mines.

Aques ta pr imera pedre ra és una exp lo tac iô de marbre relat ivament récent, conc re tamen t d 'uns 10 anys, i de vo lum reduït. A l 'entrada encara potobservar-s 'h i un karst superposât , que fou perforât en iniciar l 'explotaciô, i on v e r s l 'any 1 9 8 3 q u e d à al d e s c o b e r t un pe t i t f i l ô d e p o c recorregut i d 'una a m p l a d a màx ima

Molibdenita (MoS2), amb cristalI de contorn hexagonal, molt caracteristic. (Col-lecciô de l'autor)

d'uns 3-4 c m de m o l i b d e n i t a (MoS 2 ) , un sul fur de m o l i b d è de l luïssor metàl- l ica, mo l t t ou , que es pot ratllar a m b l 'ungla i que és de tacte untuôs.

La mol ibden i ta no és un minerai gaire f réquent a Cata lunya, tôt i que ja era conegu t al jac iment de Gua lba des de pr imers de segle. Les pr imeres not ic ies escr i tes que en cone ixem es t r oben a «Les notes c ien t î f i ques (1905-1908)» de mossèn Norber t Font i Sagué (1875-1910) , m e m b r e del Centre Excursionista de Catalunya i pare de l 'espeleologia cata lana. A Gua lba s'han pogut reco l l i rexemplars de mol ibden i ta molt g rossos, àdhuc cristal ls de contorn hexagona l ben defini ts i molt t fpics. Ara c o m ara, només p o d e m recol- lectar mostres d 'aquest minerai als ender rocs de la pedrera , situats al torrent del Sot de les Pedreres -davant la b o c a de la p e d r e r a - , c o l g a d e s de ma te r ia l s aboca ts poster iorment .

Assoc iâ t a la mo l ibden i ta t ambé a p a r e g u é u n a a l t r a e s p è c i e minera lôg ica, la p o w e l l i t a ( M o 0 4 C a ) , un rar mo l ibda t de ca lc i , de color b lanc ve rdôs o g roc verdôs , d 'as-pec te po lsôs i pseudomor f de la mol ibden i ta . Sotmès a les rad iac ions u l t rav io lades mos t ra una f l uo res -c è n c i a g r o c c rema o groc ataronjada. Aques t minerai va ser estudiat i donat a conè ixer a Cata lunya vers l'any 1979 i les mostres ana l i tzades prove-nien d 'aquest jac iment : fou la pr imera c i ta de powel l i ta al nostre pais.

Tôt cont inuant la p ista uns 150 mètres, veu rem a la nostra esquer ra una bar rera que pr iva el pas de vehic les. El camî que surt d 'aquî ens a t a n s a r à a la s e g ù e n t p e d r e r a , a n o m e n a d a «Xauxa» o del Sot de les Ped re res , c o m p o s t a de d i ve rses boques , la major ia sensé exp lo tac iô . A les del vessant sud , de roques mes d o l o m ï t i q u e s , t r o b e m m i n e r a l i t ­zac ions r iques en magnes i , a causa de l 'escal fament de la do lomi ta i del quars preexistents a la forrmaciô del jac iment . L 'augment de tempera tu ra p r o d u î m i n e r a i s r ies en a q u e s t é l é m e n t c o m la f o r s t e r i t a , la m o n t i c e l l i t a , la w o l l a s t o n i t a 1T i la v e s u v i a n i t a entre altres. En canv i , les pedreres del vessant nord tenen un caràcter mes cà lc ic i a l 'entrada d 'una de les boques p o d e m veure un « s k a r n » c a l c à r e o - s i l i c a t a t m o l t caracter is t ic , a m b minerais c o m el d i ô p s i d , e p i d o t a h e d e n b e r g i t a i altres de caracter is t ics d 'aques tes fo rmac ions .

Aques ta pedre ra ha proporc ionat tant a cientî f ics c o m a amateurs , un g ran nombre de minerais metàl- l ics m a s s i u s , c o m la p i r i t a , la c a l c o p i r i t a , la m a g n e t i t a i la p i r ro t i ta . A l ' i n te r i o rd 'unaga le r ias 'ha c o n s e r v â t u n a m i n e r a l i t z a c i ô estrat i forme de pirrotita, de grans d imens ions i bel lesa, ident i f icable pel caràcter fortament paramagnèt ic que présenta, és a dir, que és for tament atreta per un imant.

Des d 'aques ta dar rera galer ia, en d i r e c c i ô n o r d - e s t , sur t un c a m i embard issa t i amagat on, recorreguts un centenar de mètres, al ma rge

Wollastonita 1T (CaSiOJ, trobada a la nova explotaciô de la pedrera del Francès. (Col-lecciô de l'autor)

e s q u e r r e , a f l o ren u n e s d i s s e m i -n a c i o n s d e m i n e r a i s d e c o u r e ( c a l c o p i r i t a i p i r i ta , p r inc ipa lment ) , que per al teraciô han donat una série d 'espèc ies minerais secundàr ies que imp regnen tôt el ma rge de v is tosos co lors ve rds i b laus. Entre aquests minerais, la m a l a q u i t a és el pr inc ipa l acolor idor, de color verd i d 'estructura f ib ro rad iada . El segon minerai en ordre d ' impor tànc ia , de color blau mar f i n t e n s , és l ' a t z u r i t a , c r i s -tal- l i tzada en mi l- l imètr ics cr istal ls. T a m b é p o d e m t robar-h i , entre altres, la c a l c a n i t a ( C u S 0 4 - 5 H 2 0 ) , que c o m l'atzurita és de color b lau, perô no tan intens; no es t roba mai cr istal- l i tzada

Inesita, Ca2 Mn/2 Si10 028 (OH)2 • H20, trobada a la pedrera del Francès. És la primera cita d'aquest minerai a Catalunya. (Col-lecciô de l'autor).

en el jac iment i té un gust metàl-l ic desag radab le i tîpic. Aques t minerai és un sulfat hidratat de coure que, q u a n és p r o d u i t a r t i f i c i a l m e n t , s 'empra per als conreus i en p o d e m adquir i r a les d roguer ies en forma de cristal ls pr ismàt ics. En fo rma natural és difîcil de t robar a causa de la seva gran solubi l i tat en a igua. És, doncs , recomanab le que si se n'obté a lgun exemplar es conserv i en un récip ient hermèt ic , a fi q u e la humi ta t de l 'ambient no el faci ma lbé.

Retornem a la pista pr inc ipal i, al c a p d 'uns 600 mètres, t robem una altra barrera que ens pr iva el pas. Llavors cont inuant a peu a c c e d i m a la pedre ra del Francès, t ambé dita Aymar , en al-lusiô al c o g n o m del seu p r o p i e t a r i . A q u e s t a p e d r e r a ens sorprèn per la g randàr ia de les sèves b o q u e s i l 'énorme exp lo tac iô interior, d ' aspec te laberint ic.

A la pedre ra del Francès és on ha a p a r e g u t la m a j o r p a r t d e la w o l l a s t o n i t a , 1T , ( C a S i 0 3 ) , un i nos i l i ca tdeca l c i , b lanc, q u e a p a r e i x en m a s s e s f i b roses r a d i a d e s de c o n s i d é r a b l e g r a n d à r i a . A les radiac ions ultraviolades présenta una f luorescènc iaa ta ron jada. N o é s g a i r e f réquent a la penînsula i és a Gua lba on és mes abundant .

En a q u e s t a m a t e i x a p e d r e r a , recentment , va ig t robar-hi un minerai en fo rma de cristal ls radiais, c o m un vental l , i d 'un color rosa carnôs molt atract iu. Era un minerai desconegu t fins l lavors per a mi i va desvet l lar -me s o s p i t e s q u e es t r a c t a v a d ' u n a espèc ie no c i tada anter iorment al jac iment. I efect ivament, lava ig portar a la F a c u l t a t d e Q u f m i c a d e Barce lona, on el bon amie Dr. Joan V iha ls la va ana l i t za r m i t j ançan t mètodes de d i f racc iô de raigs X. El résultat obt ingut fou que es t ractava de la i nes i ta , C a 2 M n 7 S i 1 0 0 2 8 ( O H ) 2 • 5 H 2 0 , un ino-hidrosi l icat hidratat de calc i i manganès , que fins ara no havia estât citât a Cata lunya i ga i rebé que pue af irmar que ni a la penînsula ibèr ica. Tinc, doncs , l 'honor de citar-lo per pr imera v e g a d a al nostre butlletî i a la meva ciutat de Sabade l l .

Per sobre de les boques d 'aquesta pedrera , fa uns très anys que van comença r -ne una de nova, on ha reapa regu t el f i lô de wo l las ton i ta abans esmentat i, mes recentment , l a c l i n o c r i s o t i l le, M g 3 S i 2 0 5 ( O H ) 4 , un f i lo-hidrosi l icat de magnes i , de color ve rd fosc, que es présenta en f ibres

Clinocrisotil-le, Mg3Si2OJOH)4, de la pedrera de I'America. S'hi poden observar les caractéristiques fibres. (Col-lecciô de l'autor)

10

m o l t f i n e s q u e s o n f à c i l m e n t s e p a r a b l e s a m b e ls d i t s . En la indûstr ia es cone ix c o m a a m i a n t i és utilitzat c o m a ail lant de la calor. Si a igu en posseeix, només cal que provi de c remar -ne les f ibres, que so rp renen tmen t no q u e d a r a n mai c a l c i n a d e s . Un a d v e r t i m e n t : és important no aspi rar -ne les f ibres ni la pois p rodu ïda en picar- lo, ja que p o d e n provocar un t ipus de cance r (de pleura) molt mal igne.

Des de la pedre ra del Francès, p a s s a n t pe l c o s t a t d r e t d ' u n a c o n s t r u c c i ô on e ls t r e b a l l a d o r s g u a r d e n les e ines , s ' a r r i ba a la ped re ra de l 'Americà. T a m b é s'hi pot acced i r des de Gua lba , per la p ista que condue ix al RACC. Es t racta de la mes gran de totes les pedreres , d ' on han sort i t e x e m p l a r s m i n e -ra lôgics molt intéressants i altres de s ingular bel lesa.

Un dels minerais t robat aquî, i

que ha desvet l lat un gran interès, és la p la ta na t i va . A Gua lba , vers l'any 1972, s'hi local i tzaren unes mostres metàl- l iques de color rosa clar, toves i mal- leables, a m b una pat ina negra molt caracterîst ica. Aquestes mostres estaven a l'exterior i es t r igà uns très anys a descobr i r -ne -d ins una b o c a de la ped re ra de l 'Amer icà- el filô, que ac tua lment resta tapât . Del gran nombre de minerais sorgits d 'aquesta p e d r e r a , v o l d r i a d e s t a c a r e l s magni f ies exempla rs de ca l c i t a que sort i ren d 'una g e o d a l'any 1983. Era una immensa g e o d a de cristal ls de f ins a 15 c m de l largada, d ins la quai cab ia una persona.

La darrera pedre ra del jac iment és c o n e g u d a c o m a p e d r e r a de l 'Angel . S'hi a r r iba per una p is ta estreta que d iscorre paral- lela a la

r iera de G u a l b a i que hi condue ix d i r e c t a m e n t ( v e g e u e s q u e m a de situaciô). A di ferèneia de lesanter iors, aques ta és una pedre ra a cel obert .

Farem esment de l ' interès de dos minerais de magnes i aparegu ts en a q u e s t a p e d r e r a d e l ' A n g e l : la b r u c i t a , M g ( O H ) 2 , i la h i d r o -m a g n e s i t a , M g 5 ( C 0 3 ) 4 ( O H ) 2 • 4 H 2 0 . La bruc i ta és un h idrôx id de magnes i q u e es p r é s e n t a en c r i s ta l l s de c o n t o r n h e x a g o n a l , i n c o l o r s i t r a n s p a r e n t s . S o b r e d ' a q u e s t a e s p è c i e so l a p a r è i x e r la h i d r o -magnes i ta , un h id rocarbonat hidratat de m a g n e s i , de cr is ta l ls es fè r ics f i b ro rad ia ts , b l ancs i mol t des ta -cab les .

Ja per acabar , només em resta e s m e n t a r l ' ex is tènc ia d ' una an t i -qu ïss ima mina, s i tuada al torrent del

Sot de les Pedreres, avui d ia ga i rebé d e s a p a r e g u d a . D 'aquesta mina se n ' o b t e n i e n m i n e r a i s d e f e r r o , bàs i camen t g o e t h i t a , i de coure , els quais van ser durant molt de t e m p s les matèr ies pr imeres ut i l i tzades per a la fabr icac iô de l 'aram, a la fa rga que enca ra avui es conse rva a m b el nom de la fa rga de l 'aram, p rop de la riera de Gua lba , sota el saltant de Gua lba .

C o m a c l o e n d a només em resta esperar que aques t art icle pugu i ser u n a u t i l g u i a d e c a m p p e r a l 'excurs ionistaquedesi tg i recol - lectar a l g u n s de l s mo l t s m i n e r a i s q u e aques t p rod ig iôs jac iment préserva.

J o a n A b e l l a i C r e u s (fotos de l'autor)

I N V E N T A R I D E L S M I N E R A L S T R O B A T S A G U A L B A

1. ELEMENTS Argent Bismut Sofre Grafit

2. SULFURS Esfalerita Calcopirita Greenockita Galena Bornita Acantita Calcocita Molibdenita Corellita Pirrotita Niquelina Pirita Gersdorffita Arsenopirita

3. HALOGENURS Fluorita

Ag Bi S C

(Zn. Fe)S Cu Fe S 2

Cd S Pb S Cu. FeS.

Ag 2s C u 2 S M o S 2

Cu Fe, S Ni Axs Fe S. Ni Fe As S

6. Sulfats, tel lurats, cromats, molibdats i wolframats Barita Ba S 0 4

Calcantita C u + 2 S 0 4 • Powellita Ca Mo 0 4

Scheelita C a W O ,

5 H 2 0

7. Fosfats, arseniats i Vanadats

x=0-0,17)

As S

Ca F,

4. OXIDS I HIDROXIDS Cuprita Magnetita Hematita Maghemita Quars Pirolusita Molibdenita Brucita Goethita

C u 2 0 Fe- 2 F e / 3 0 4

a - Fe 2 0 3

y - F e 2 0 3

Si 0 2

M m 4 0 2

Mo 0 3

Mg (OH) 2

a - Fe* 3 0 (OH)

5. Nitrats, carbonats i borats Siderita Calcita Aragonita Malaquita Atzurita Auricalcita Hidromagnesita Dipingita Hidrotalcita

Fe + 2 C 0 3

Ca CO, C a C O

(CO, cu3+2 (co3; (Zn, Cu*\

Mg s

(OH) , (OH) 2

("C0 3) 2 (OH) B

( C 0 3 ) 4 (OH\ H 2 0 Mg ; ( C 0 3 ) 4 (OH) 2 • 5 H 2 0 Mg 6 ( C 0 3 ) 4 (OH) 2 • 4 H 2 0

Fluorapatita Annabergita

8.Silicats a) Nesosilicats

Forsterita Monticellita Andalusita Grassular Andradita Clinozoisita Epidot

b) Sorosilicats Wollastonita Bustamita CrisocoHa Vesuvianita

c) Inosilicats Diôpsid Hedenbergita Actinolita Tremolita Magnesiohornblenda Clinocrisotil-le Inesita

d) Fil-losilicats Pirofilita Talc Musconita Flogopita Biotita Lepidolita Antigorita Clinoclora

e) Tectosilicats Ortoclasi Plagioclasi Marialita Meionita

Ca 5 (P0 4 ) 3 F Ni 3 (As 0 4

Mg 2 Si 0 4

Ca Mg Si 0 4

AL Si 0_

8 K O

Ca, A l 2 (Si 0 4 ) 3

Fe " ~ Ca 3 Fe 2* 3 (Si 0 4 ) 3

Ca 2 A l 3 (Si 0 4 ) 3 (OH) Ca 2(Fe 3, Al) 3 (Si 0 4 ) 3 (OH)

I T C a S i O, (Mn + 2 ,Ca) 3 Si 0 4

(Cu + 2

Ca 1 0 Mg A I ) 2 H 2 Si 2 0 5 ( 0 H ) 4 - n H 2 0

Al '(Si O j (Si. Ô7)2 (OH),

Ca Mg Si 2 O. (dialaga, fasseïta) Ca Fe + 2 Si 2 O Ca 2 (Mg Fe + 2 O Ca, (Mg Fe*2

2 2 ( O H ) 2

0„ (OH), Si si:

Ca 2 (Mg Fe + 2 ) 4 Af(Si"AI) O Mg 3 Si 2 0 5 (OH) 4

Ca P M n / 2 Si,„ 0 2 R (OH)

(OH,F) 2

5 H 2 0

-,o(OH) 2

0 , „ ( O H ) 2

Al 2 Si 4 O . Mg 3 Si k A I 2 ( S i 3 Al) O 1 0 (OH,F) 2

k Mg 3 Si 3 Al O 1 0 (OH,F) 2

k(Mg,Fe + 2 ) 3 (AI,Fe + 3) Si 3 O 1 0 (OH,F) 2

k(Li,AI) 3 (Si ,AI) 4 O, 0 (OH,F) 2

(Mg,Fe+ 2) 3 Si 2 0 5 (OH) 4

(Mg, Fe* 2) 5 Al (Si, Al) O 1 0 (OH).

k Al Si 3 O s

(Na.Ca) Al (Al,Si) Si 2 0 8

3 Na Al Si 3 O s -Na Cl 3 Ca Al Si, O, -Ca CO,

11