1. Campanya Antigripal 2009 900 100 355
www.antelagripeactua.gva.es DAV PR COMANT D EVIE LA GRI NDR P 2009
E I PROCEDIR
2. QUE ES LA GRIP A E UNCOM ER QU ESTA La grip s una malaltia
infecciosa que produx fonamentalment smptomes P respiratoris. Est
causada per un virus i es contagia fcilment, encara que en la
majoria del casos t una evoluci favorable i sense complicacions.
VIRUS A/H1N1 QUE ES LA GRIP A, CAUSADA PEL NOU La grip A o nova
grip la produx un nou subtipus del virus de la grip, lA/H1N1,
enfront del qual, precisament per ser nou, no estem immunitzats. En
contrast, moltes persones tenen immunitat enfront dels virus de la
grip estacional (la grip que es presenta fonamentalment a lhivern
tots els anys), i per aix la poblaci susceptible dinfectar-se s
menor. PODEM ESTAR TRANQUILS DAVANT DE LA SITUACIO ACTUAL AQUESTA
GUIA s un document S. s important seguir les recomanacions
descrites en este document per a evitar i ralentitzar la propagaci
del virus. elaborat per la Generalitat amb lobjectiu A la Comunitat
Valenciana i la resta dEspanya estan activades les mesures
dinformar-te sobre la grip estacional i la seua de prevenci, i el
Sistema Nacional de Salut est preparat per a afrontar esta nova
variant, la grip A. situaci. Els protocols dactuaci estan
consensuats pel Ministeri de Sanitat i Poltica Social i les
Comunitats Autnomes, que es troben coordinats entre si i amb els
organismes internacionals. Ac hi trobars claus per a previndre i
resoldre els dubtes sobre ambds malalties. Formes part dels grups
de risc?, has de vacunar-te?, com sha datendre un familiar malalt?.
Ats que, en la majoria dels casos, la grip A evoluciona amb
normalitat, la Generalitat, a travs de la Conselleria de Sanitat i
sota la referncia de lOrganitzaci Mundial de la Salut i el
Ministeri de Sanitat i Poltica Social, pretn fomentar hbits
dhigiene comuna i ladopci de mesures de prevenci, sabent que,
enfront desta situaci, tots som un.
3. COM ES CONTAGIA EL VIRUS A/H1N1 4. LLAVAT LES MANS BEN
SOVINT. Llavat les mans i les dels xiquets amb aigua i sab durant
un minut. Tamb pots llavar-te amb una soluci hidroalco- El contagi,
pel fet de ser tamb un virus de la grip, s com el de la grip hlica
o, eventualment, amb tovalletes que continguen alcohol. estacional:
es transmet de persona a persona, principalment per laire, en les
gotetes de saliva i secrecions nasals que sexpulsen en tossir, en
parlar o en Quan?: abans i desprs de tocar-te els ulls, el nas o la
boca, atendre una per- esternudar. Estes microgotes respiratries es
poden quedar a les mans, en sona malalta, menjar, anar al bany,
canviar bolquers, etc. Desprs de tossir o les superfcies dobjectes
o disperses en laire. esternudar, viatjar en transport pblic,
tornar del carrer, tocar objectes, etc. Per tant, el virus es pot
transmetre tamb en tocar-se els ulls, el nas o la boca 5. MANTN UNA
ADEQUADA HIGIENE DE LENTORN. Ventila la casa i desprs dhaver entrat
en contacte amb les microgotes o secrecions respi- neteja sovint
les superfcies que ms contacte tenen amb les nostres mans ratries
procedents duna persona infectada que han quedat a les mans o
(picaportes, baranes, telfons, etc.) amb els productes de neteja
habituals. depositades en superfcies. Extrema la neteja de lentorn
duna persona malalta. A ms, evita compartir objectes com gots,
coberts, botelles, etc. No cal llavar-los per separat, per EN QUIN
PERIODE ES POT CONTAGIAR EL VIRUS s important que ning ms use estos
articles si no shan llavat primer. 6. TRACTA DE NO TOCAR-TE ELS
ULLS, EL NAS NI LA BOCA. Els gr- El virus de la grip presenta una
capacitat mxima de contagi els tres primers mens es propaguen ben
sovint quan una persona toca alguna cosa contami- dies des que
comencen els smptomes, per es pot continuar transmetent nada amb
eixos grmens i desprs es toca els ulls, el nas o la boca. fins a
set dies desprs, per la qual cosa es recomana quedar-se set dies a
casa 7. PRACTICA ALTRES BONS HBITS DE SALUT. Dorm b, alimentat de
per a assegurar-se de no transmetrel a altres persones. manera
saludable, beu aigua abundant, porta una vida fsicament activa,
evi- ta les begudes alcohliques i el tabac. Portar una vida sana
ens permet afron- RECOMANACIONS PER A PREVINDRE LA GRIP tar la
malaltia en les millors condicions de salut. 8. PROCURA SALUDAR
SENSE ESTRETIR LES MANS, BESAR O ABRAAR. 1. EVITA EL CONTACTE PRXIM
AMB PERSONES MALALTES. 2. QUEDAT A CASA SI ESTS MALALT. Aix evitars
contagiar altres per- sones. El procs gripal sol durar uns set
dies, per la qual cosa es recomana romandre durant eixos set dies a
casa per a assegurar-te de no transmetrel a altres persones. 3.
COBRIX-TE EL NAS I LA BOCA AL TOSSIR O ESTERNUDAR. Utilitza
mocadors dusar i tirar o paper higinic. Immediatament desprs,
tirals al fem, tanca la bossa i llavat les mans. Si no disposes de
mocadors dusar i tirar, pots tapar-te amb lavantbra o la cara
interna del colze.
4. QUINS SON ELS SIMPTOMES DE LA GRIP A/H1N1 Els smptomes sn
els de qualsevol grip: pot aparixer tos, mal de gola, mal de cap,
febra de ms de 38 C sobretot els dos primers dies, dolors muscu-
lars, malestar general, congesti nasal, esternuts i tamb vmits i
diarrea. s habitual que la grip evolucione favorablement en 2-4
dies, encara que es puga continuar amb tos una setmana i sentir
cansament durant les setmanes segents a linici de la malaltia. COM
PODEM ALLEUJAR ELS SIMPTOMES DE LA GRIP En la majoria dels casos,
tant la grip estacional com la grip A/H1N1 sn lleus, Els
medicaments per al refredat i la grip que no requerixen recepta
mdica i gran part dels pacients poden recuperar-se al seu domicili.
Pots frenar els poden ajudar a alleujar els smptomes com la tos i
la congesti, per no smptomes de la grip posant en prctica els
segents consells dautoatenci: reduiran el nivell dinfecci duna
persona. No els prengues si saps que pre- sentes alguna allrgia
anterior coneguda a estos medicaments. Consulta PREN ANALGSICS
SIMPLES, com paracetamol (per als xiquets utilitza en el teu centre
de salut si tens dubtes sobre algun medicament. paracetamol lquid
infantil). Si tens febra, aix ajudar a baixar-la. Si ests
embarassada, noms hauries de prendre paracetamol. En qualsevol cas,
Revisa els ingredients que vnen en letiqueta de lenvs per a
comprovar consulta abans el teu metge, pediatre o ginecleg. si el
medicament ja cont paracetamol, ibuprofn o un altre antiinflamatori
no esterodal abans de prendre una dosi addicional destos
medicaments: ASSEGURAT DINGERIR LQUID suficient per a mantindret
hidratat/ada no dupliques les dosi!. Els pacients amb malalties
renals o problemes es- (aigua, sucs, etc). tomacals han de
consultar el seu centre datenci mdica abans de prendre qualsevol
medicament antiinflamatori no esterodal. ELS MEDICAMENTS PER A LA
TOS poden ajudar a calmar la tos seca o la picor de gola. Consulta
el teu metge. Advertncia! No dnes aspirina (cid acetilsaliclic) als
xiquets i adolescents que tinguen grip; aix pot causar-los una
malaltia poc comuna per greu NO ISQUES DE CASA, descansa tot el
possible i evita les activitats anomenada sndrome de Reye. Revisa
els ingredients en les etiquetes dels esgotadores. medicaments
contra el refredat i la grip que es venen sense recepta mdica MANTN
LHABITACI a una temperatura agradable, per assegurat de per a
comprovar si contenen cid acetilsaliclic. ventilar-la. No prengues
antibitic llevat que tho indique el metge. SI ERES FUMADOR/A, deixa
de fumar.
5. COM ES POT VALORAR L EVOLUCIO DE LA GRIP SI ESTAS MALALT,
HAS DE Comprova la temperatura cada quatre hores. La febra sol
durar 2-3 dies. No SEGUIR LES INSTRUCCIONS DONADES PEL METGE. La
persona malalta obstant aix, hauries de telefonar al teu centre de
salut, servici durgncies i el cuidador hauran de seguir les
instruccions donades pel metge i estar o al 900 100 355 si: atentes
als signes dadvertncia que puguen indicar que necessita buscar Els
smptomes empitjoren atenci mdica durgncia. Apareixen nous smptomes
CONSULTAR SI REQUERIXES ALGUN TIPUS DATENCI MDICA Els smptomes no
remeten en un termini de deu dies ESPECIAL, com en cas dembars o si
tens afeccions com diabetis, malalties La febra dura quatre dies o
ms cardaques, asma, emfisema o bronquitis crnica, etc., que puguen
compor- tar un risc de complicaci. Et preocupa la salut dun/a
xiquet/a o una persona anciana QUEDAR-TE AL TEU DOMICILI i evitar
el contacte prxim amb els altres, HI HA VACUNA PER AL NOU VIRUS no
anar al treball, a lescola o llocs concorreguts. Aix evitars
contagiar al- tres persones. Llevat que siga necessari eixir de
casa per a rebre atencions Actualment es treballa en el
desenrotllament i la producci duna vacuna per mdiques, has de
romandre-hi durant els segents set dies desprs de linici a este
virus, i es preveu que puga estar disponible dins dalguns mesos.
dels smptomes (deu dies en xiquets). Durant este temps el malalt no
ha de rebre visites. s convenient, daltra banda, que els collectius
de risc de la grip estacional es vacunen, a partir del 28 de
setembre, com cada any davant de larribada ROMANDRE EN UNA HABITACI
SEPA- del fred. RADA, preferiblement dormitori individual amb
ventilaci directa al carrer i, sempre que HI HA MEDICAMENTS PER AL
TRACTAMENT siga possible, mantenint la porta tancada. DE LA GRIP A
Limita el nombre deixides de lhabitaci. UTILITZAR MSCARA QUIRRGICA
ben S. El nou virus de la grip es tracta com la grip estacional,
amb medicaments ajustada que podrs reutilitzar si no est que
alleugen els smptomes: per a abaixar la febra, per a la tos, els
dolors humida, bruta o danyada, sempre que es- musculars tigues
prop daltres persones, isques de la teua habitaci o siga
absolutament necessa- A Espanya es disposa tamb de tractaments
antivirals que poden resultar tils, ri que et desplaces fora del
domicili. com loseltamivir i el zanamivir. Estos medicaments actuen
reduint els smpto- mes, fent-los ms lleus, i sn tils per a evitar
possibles complicacions. COBRIR-TE LA BOCA QUAN TUSSES O ESTERNUDES
I LLAVAR-TE Els antivirals han de ser prescrits AMB FREQNCIA LES
MANS. sempre per professionals mdics. DESCANSAR MOLT I PRENDRE
MOLTS LQUIDS, com aigua, caldos, Ls irresponsable destos medica-
sucs, begudes esportives, etc., per a mantindret ben hidratat.
ments pot contribuir a crear resistn- cies del virus, la qual cosa
reduiria la ENDREAR-TE SEGUINT ESTES PAUTES: si s possible,
utilitza un bany seua eficcia. separat de la resta dels qui
conviuen amb tu amb bona ventilaci natural, mantenint-lo net
diriament amb els productes habitualment utilitzats. Si no s
possible disposar dun bany individual, extrema les mesures de
neteja desprs de cada s i ventilal cada vegada desprs que nisques.
Usa tovalles diferents a la resta dels qui conviuen amb tu. s
recomanable canviar totes les tovalles almenys una vegada al
dia.
6. SI CUIDES UN MALALT A CASA... Quan cuides a la llar un
pacient amb grip, les principals mesures de protecci que has
dadoptar per a tu i les altres persones que no estiguen malaltes,
per a evitar contagiar-se i transmetre-la, sn: UN SOL CUIDADOR SI S
POSSIBLE. Es recomana que hi haja una sola persona encarregada de
cuidar el malalt i limitar el contacte tant com siga possible. Les
persones amb risc de complicacions, dones embarassades i persones
de ms de 65 anys dedat o xiquets menuts no han datendre la persona
malalta ni estar en contacte amb ella per a no contagiar-se. EVITA
COLLOCAR-TE DIRECTAMENT ENFRONT DE LA PERSONA MALALTA (CARA A
CARA), i quan carregues un xiquet menut malalt, fes LA GRIP POT SER
GREU EN ALGUN CAS que la barbeta del xiquet quede mirant cap al teu
muscle per a evitar que et Igual que en els casos de grip
estacional, esta grip podria ser greu per a tussa directament a la
cara. alguns grups ms vulnerables de la poblaci. Es consideren
persones amb risc de patir complicacions, en cas de tindre infecci
per este nou virus de la UTILITZA MSCARA QUIRRGICA a lentrar en
lhabitaci i llavat les grip A/H1N1, les de qualsevol edat amb: mans
desprs destar en contacte amb el malalt o de manipular els seus
Malalties del cor (excloent-ne la hipertensi) mocadors usats o la
seua roba. Malalties respiratries crniques USA TOVALLES DE PAPER
PER A EIXUGAR-TE LES MANS o assigna una Diabetis mellitus tipus I i
tipus II amb tractament farmacolgic tovalla de tela per a cada
membre de la famlia. Tira al fem els mocadors i articles dusar i
tirar que haja utilitzat la persona malalta. Llavat les mans
Insuficincia renal moderada-greu desprs. Hemoglobinopaties i anmies
moderades-greus VENTILA LA CASA I NETEJA SOVINT les superfcies que
ms contacte Asplnia (persones sense melsa) tenen amb les nostres
mans (picaportes, baranes, telfons, etc.) amb els Malaltia heptica
crnica avanada productes de neteja habituals. Extrema la neteja de
lentorn duna persona malalta. Els espais compartits (cambres de
bany, cuina, bany, etc.) han destar Malalties neuromusculars greus
ben ventilats. Pacients amb immunosupressi (incloent-hi loriginada
per infecci ESTIGUES ATENT A LEVOLUCI DE LA MALALTIA. El cuidador i
els que per VIH o per frmacs o en els receptors de trasplantaments)
hi conviuen hauran destar atents a levoluci de lestat de salut del
malalt i, Obesitat mrbida (ndex de massa corporal igual o superior
a 40) en cas que els smptomes empitjoren, haurs de contactar amb el
teu centre de salut, servici durgncies o telefonar al 900 100 355.
Menors de 18 anys que reben tractament prolongat amb cid
acetilsaliclic Durant lembars, el sistema immune est disminut de
manera natural; per aix hi ha ms possibilitat de tindre grip i
desenrotllar complicacions. Per si ests embarassada, no talarmes;
este risc s baix i la majoria de dones embarassades que han passat
la grip han tingut noms smptomes lleus. s important extremar les
mesures dhigiene, seguir les recomanacions generals i contactar com
ms prompte millor amb el teu metge o ginecleg. Els majors de 65
anys sans, fins ara, no han demostrat tindre ms probabilitat de
patir complicacions. Molt excepcionalment, es podrien presentar
complicacions greus en persones sanes que no pertanyen a estos
grups de risc.
7. QUAN CAL BUSCAR ATENCIO MEDICA D URGENCIES Busca atenci
mdica immediatament (telefona al servici durgncies o acudix al teu
centre de salut o hospital) si tu o alg que coneixes experimenta
alguns dels smptomes segents: Dificultat per a respirar o mal al
pit Llavis amb coloraci morada o blavosa Vmits o impossibilitat de
retindre els lquids ingerits Signes de deshidrataci com mareig a
lestar dret, no orinar o, si s un beb, plorar sense tindre llgrimes
Convulsions (per exemple, moviments bruscos i incontrolats) Estar
menys despert del normal o manifestar confusi En els xiquets,
alguns dels senyals clau que requerixen atenci mdica immediata sn:
Respiraci rpida o dificultat per a respirar Color blavs en la pell
Poc consum de lquids El xiquet no camina ni participa en activitats
El xiquet est tan molest que no vol que lagafen Els smptomes de la
grip milloren, per desprs tornen amb febra i empitjorament de la
tos Febra amb borradura En arribar al Centre de Salut o Hospital,
digues a la persona encarregada de la recepci que penses que tens
grip. Probablement et demanen que et colloques una mscara o que
tassegues en una zona allada per a evitar que altres persones
contraguen la malaltia. Si necessites ms informaci, pots trobar-ne,
junt amb el TEST DAUTODIAGNSTIC, en el telfon 900 100 355, en la
web www.antelagripeactua.gva.es o a travs del portal de la
Generalitat www.gva.es Esta informaci podr ser actualitzada, si s
el cas, en funci de les directrius marcades pels diferents
organismes implicats en la campanya.