Post on 06-Jan-2016
description
història de la bellesa a través de l’art
Venus de Willendorf
La prehistòria (40.000 – 5000 a.C.). Dones amb pits, ventre i
malucs amples, perquè això volia dir que estaven ben formades per
la funció reproductora.
Deessa Minoica
Egipte (2955 – 332 a.C.). Els egipcis li donaven molta
importància al físic. Les dones havien de ser primes, de malucs amples però pits
petits. La higiene corporal era molt importat, es posaven olis i
cremes. També utilitzaven cremes per les arrugues, que
elaboraven amb ingredients naturals i s’hi aplicaven a la pell.
Hi ha indicis de maquillatge.
Grècia(S. VIII – I a.C.). El cos havia de ser matemàtic. El cos
per ser perfecte hauria de mesurar set vegades el seu
propi cap. Es donava més importància als ulls, que havien
de ser grans; al nas, llarg; la boca i les orelles, ni grans ni petites; el cabell ondulat per
darrere de les orelles; i els pits petits i rodons. L’ideal masculí estava basat exclusivament en
els atletes i gimnastes.
Edat Mitjana(S. V – XV). La dona ideal era la de pell blanca, era un símbol de
bellesa, puresa i riquesa. El cabell havia de ser llarg i ros; els ulls i el nas petits; els llavis també petits i rosats; i el cos prim. Els homes eren representats alts i
prims amb els cabells llargs, forts pectorals i espatlles amples, cames
llargues i rectes i mans grans.
El Renaixement(S. XV – XVI). Característiques femenines: pell blanca, galtes i llavis vermells o rosats, ulls grans i clars, cabell ros i llarg, coll llarg i prim, espatlles i cintures estretes, malucs marcats, pits petits i rodons, mans i peus prims i petits. Característiques de l’ideal masculí: cabells llargs, les celles poblades i marcades, una mandíbula forta i uns pectorals amples.
El Barroc(S. XVII – XVIII). Es pot dir que en aquesta
època s’hi abusa de la coqueteria. L’aspecte físic contemplava cossos més grassonets que els de les
altres èpoques, amb pits més grans i malucs
amples, però cintures i espatlles estretes. La pell
blanca segueix sent un referent de bellesa. També
els homes en aquesta època utilitzaven molt les
perruques i es maquillaven la pell i les galtes de blanc i
rosat respectivament.
Rococó. Boucher
La Maja vestida de Goya
a partir del segle XIX
hem començat a agafar consciència de la bellesa a les altres cultures
segle XX
El modernisme de E. Mucha Henry Lartigue. Anys 20
La bellesa en el S. XX. A principis de segle, l’ideal, eren pits grans, malucs
amples i natges sobresortides. Poc després va sorgir la dona amb forma de
‘’S’’, amb faldilles ajustades per ressaltar la figura. En aquesta època, la dona pot
optar entre dos models a seguir: un es la dona clamorosa, sensual i independent,
que atrau els homes . I per altre part, es troba una dona innocent, vergonyosa. En aquesta època, el model masculí es
fort, segur d’ ell mateix, etc...
estereotips de bellesa segle XXI
el segle de la
cirurgia estètica
i la creació virtual
del cos