Post on 22-Sep-2020
1
Estudis i informes
INDICADORS DEL
SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS
2013
2
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE). Indicadors del sistema educatiu, Illes Balears 2013. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears. Col·lecció: «Estudis i Informes».
Direcció i coordinació de l’informe
Rubén Quesada García
Anàlisi, explotació de dades i redacció de l’informe
Joan Borràs Seguí
Javier Gámez Bauzá
Faust Mas Salom
Javier Real Vila
Álvaro Sánchez Pérez
Edita: Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Primera edició, desembre 2014 ISSN: 2386-4796 Depòsit legal: DL PM 833-2014
3
ÍNDEX
GLOSSARI DE SIGLES .................................................................................................... 5
FONTS .......................................................................................................................... 6
INTRODUCCIÓ ............................................................................................................. 8
INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ ................................................. 9
E1. Escolarització i població .......................................................................................... 10
E1.1. Escolarització i població escolaritzable ................................................................... 10
E1.2. Escolarització segons la titularitat del centre ........................................................... 13
E1.3. Esperança de permanència en el sistema escolar (vida escolar) als 6 anys .................. 16
E2. Taxes netes d’escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris ............... 18
E2.1. Taxes netes d’escolarització a l’educació infantil ..................................................... 18
E2.2. Taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de l’educació secundària
postobligatòria .................................................................................................... 21
E2.3. Taxes netes d’escolarització a l’educació superior .................................................... 25
E3. Alumnat estranger .................................................................................................. 29
E4. Alumnat per grup i per professor ............................................................................. 33
E4.1. Alumnes per grup ................................................................................................. 33
E4.2. Alumnes per professor .......................................................................................... 36
INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ ................................... 39
F1. Despesa total en educació ....................................................................................... 40
F1.1. Despesa total en educació amb relació al PIB ......................................................... 40
F1.2. Despesa pública total en educació ......................................................................... 41
F1.3. Despesa pública destinada a concerts .................................................................... 43
F2. Despesa en educació per alumne .............................................................................. 45
INDICADORS DE RESULTATS ....................................................... 49
R1. Competències bàsiques a primària (4t EP) ............................................................... 50
R1.1. Competència en comunicació lingüística (4t EP) .................................................... 51
R1.3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (4t EP) .................... 63
R1.4. Competència social i ciutadana (4t EP) ................................................................. 67
R2. Competències bàsiques a ESO (2n i 4t d’ESO) .......................................................... 70
R2.1. Competència en comunicació lingüística (2n ESO i 4t ESO) .................................... 71
R2.2. Competència matemàtica (2n ESO i 4t ESO) ......................................................... 85
R2.3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (2n ESO) ................. 91
R2.4. Competència social i ciutadana (2n ESO) .............................................................. 95
R3. Competències clau als 15 anys (PISA) 2012 .............................................................. 98
R3.1. Comprensió lectora PISA 2012 .............................................................................. 98
R3.2. Competència matemàtica PISA 2012 ................................................................... 101
R3.3. Competència científica PISA 2012 ....................................................................... 105
4
R4. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat ............................................................................. 109
R4.1. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat d’educació obligatòria ......................................... 109
R4.2. Alumnat repetidor .............................................................................................. 112
R5. Abandonament escolar prematur .......................................................................... 114
R6. Taxes de graduació ............................................................................................... 117
R6.1. Taxa bruta de graduació i percentatge de promoció a l’educació secundària
obligatòria ........................................................................................................ 117
R6.2. Taxes brutes de graduació en els estudis secundaris postobligatoris ....................... 120
R6.3. Taxa bruta de graduació en els estudis superiors ................................................... 123
R6.4. Percentatge de població entre 30 i 34 anys amb titulació superior .......................... 126
5
GLOSSARI DE SIGLES
CB: competència bàsica CEE: centre d’educació especial CEIP: centre d’educació infantil i primària CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d’Educació (UNESCO)
CINE0: educació preprimària o educació infantil CINE1: educació primària CINE2: educació secundària inferior o primera etapa d’educació
secundària (ESO) CINE3: educació secundària superior o segona etapa d’educació
secundària o educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i PQPI 2 anys)
CINE4: educació postsecundària o superior no universitària (PAU; proves d’accés a cicles de grau superior)
CINE5: educació terciària o educació superior (5A, educació universitària i 5B, CFGS)
CINE6: doctorat CFGM: cicles formatius de grau mitjà
CFGS: cicles formatius de grau superior EE: educació especial EI: educació infantil EP: educació primària EPA: enquesta de població activa ES: educació secundària ESO: educació secundària obligatòria ESPA: educació secundària per a persones adultes
EUROSTAT: Oficina Estadística de la Comissió Europea FP: formació professional IBESTAT: Institut d’Estadística de les Illes Balears IES: institut d’educació secundària INE: Institut Nacional d’Estadística INEE: Institut Nacional d’Avaluació Educativa GS: programes de garantia social MECD: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport
OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics PIB: producte interior brut PISA: Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes PQPI: programes de qualificació professional inicial TRI: teoria de resposta a l’ítem UE: Unió Europea UNED: Universitat Nacional d’Educació a Distància
Nota: quan es fa referència a centres de titularitat privada es consideren tant els privats concertats (sostinguts amb fons públics) com els privats no concertats. Excepte en aquells casos en què es digui expressament el contrari, la paraula nins es refereix tant a nins com a nines; alumnes, tant a alumne com a alumna; professors, tant a professors com a professores; pares, tant a pares com a mares, i directors, tant a directors com a directores.
6
FONTS
Ensenyaments no universitaris
Curs 2012-2013: Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.
Curs 2011-2012: Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2014
http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/indicadores-publicaciones-sintesis/cifras-educacion-espana/2014.html
Sèries per comunitat autònoma. Estadística de las Enseñanzas no universitarias. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.
http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/no-universitaria.html
Ensenyaments universitaris
Curs 2011-2012: Subdirección General de Estadística y Estudios.
Despesa pública en educació
Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto Público en Educación. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.
http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/recursos-economicos/gasto-publico.html
Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
Producte interior brut (PIB): INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears: IBESTAT. Institut d’Estadística de les Illes Balears. http://ibestat.caib.es
Resultats proves de diagnòstic (competències bàsiques)
Avaluació de diagnòstic 2011-2012 i Avaluació de diagnòstic 2012-2013. Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. IAQSE.
http://iaqse.caib.es
7
Evaluación general de diagnóstico 2009. Educación Primaria. 4º curso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
Evaluación general de diagnóstico 2010. Educación Secundaria Obligatoria. Segundo curso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
http://www.mecd.gob.es/inee/publicaciones/evaluacion-diagnostico.html
Competències clau als 15 anys
PISA 2012 Programa para la Evaluación Internacional de los Alumnos OCDE
INFORME ESPAÑOL. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
http://www.mecd.gob.es/inee/publicaciones/estudios-
internacionales.html
Indicadors del sistema educatiu
Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2012. ISEIB 2012. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. IAQSE.
http://iaqse.caib.es/indicadors_1.htm
Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2011. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2012. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
http://www.mecd.gob.es/inee/sistema-indicadores.html
8
INTRODUCCIÓ
El següent informe és un recull actualitzat dels indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears elaborat per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE).
Aquest document, de publicació anual, exposa la informació estadística més remarcable de l’educació a les Illes Balears a través d’un conjunt de taules i gràfics. Amb la lectura d’aquest document es pot extreure informació general i específica sobre escolarització, finançament i resultats educatius. Així mateix, i per tal de facilitar la comparació de dades, a més de les sèries comparatives dels darrers anys, es poden trobar dades desagregades per titularitat de centre,
nivells educatius, sexe de l’alumnat, illes, etc.
La novetat més destacable d’aquesta publicació és la substitució de l’indicador Taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia per l’indicador percentatge de població entre 30 i 34 anys amb titulació superior, donat que l’educació superior apareix com a objectiu clau dins els objectius de l’Estratègia Europa 2020, establerta amb l’ambició de què Europa es converteixi en una economia intel·ligent, sostenible i integradora.
Finalment, afegir que els objectius fonamentals d’aquest estudi són que la seva
lectura i anàlisi serveixi per conèixer i entendre millor la situació educativa de la nostra comunitat autònoma, i que pugui servir d’ajuda en la presa de decisions per a la millora del sistema educatiu de les Illes Balears.
9
INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ
10
E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ
E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE
Definició: percentatge de població de 0 a 24 anys escolaritzada.
Desagregacions: nivells educatius, edat i sexe.
Informació complementària: taxa neta d’escolarització per edat i taxes brutes d’escolarització en els estudis (EI, EP, ESO, PQPI, batxillerat i cicles formatius).
Especificacions tècniques:
La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb els estudis que cursa, respecte del total de la població de la mateixa edat.
La taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació infantil és la relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys
(primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.
La taxa bruta d’escolarització en un ensenyament és la relació entre el total de l’alumnat de qualsevol edat matriculat en aquest ensenyament i el total de la població en l’edat de cursar-lo.
La taxa bruta d’escolarització en educació primària, educació secundària obligatòria i postobligatòria és la relació percentual entre l’alumnat que cursa aquests ensenyaments i la població amb l’edat de cursar-los (6-11 anys a EP; 12-15 anys a ESO; 16-17 anys a batxillerat,
CFGM i PQPI, i 18-19 anys a CFGS).
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris
no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi.
11
Gràfic E1.1.1. Taxes netes d'escolarització per edat. Illes Balears. Curs 2012-2013
* Les dades de l’ensenyament universitari corresponen al curs 2011-2012 i inclouen l’ensenyament a distància (UNED).
Observació: una taxa inferior al 100% en edats d’escolarització obligatòria pot ser deguda a discrepàncies entre les estimacions de població amb què es realitzen els càlculs i les xifres reals de població.
Gràfic E1.1.2. Població i escolarització per edat, sexe i etapa educativa. Illes Balears. Curs 2012-2013
6,7
23,6
33,5
93,5 92,4 93,9 94,0 93,0 93,5 93,7 93,3 94,2 94,2 93,6 92,6 92,3
85,1
73,7
46,0
37,030,4
25,020,2
15,512,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18* 19* 20* 21* 22* 23* 24*
Ed. infantil Ed. primària Ed. secundària obligatòria Ed. secundària postobligatòria Ed. superior no universitària Ed. universitària i equivalent Població no escolaritzada
Homes
Població escolaritzada Edat
1407
1661
2124
2468
3090
3851
4925
7568
8655
9336
9623
9636
9906
10211
10322
10559
10606
10894
10878
11561
11388
11701
3941
2770
809
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Dones
12
Gràfic E1.1.3. Taxes brutes d’escolarització per etapes educatives. Ensenyament no universitari. Illes Balears. Curs 2012-2013
* Batxillerat, CF Grau Mitjà i PQPI
Gràfic E1.1.4. Taxes brutes d’escolarització en estudis secundaris postobligatoris.
Illes Balears. Curs 2012-2013
* Inclou EE transició vida adulta amb un 0,5%
22,4
92,796,9 98,2
107,6
20,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r cicle ed. infantil
(0-2)
2n cicle ed. infantil
(3-5)
Ed. primària ESO Estudis secundaris
postobligatoris *
CF grau superior
107,6
62,6
33,5
11,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Estudis secundaris
postobligatoris *
Batxillerat CF grau mitjà PQPI
total components
13
E1.2. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE
Definició: percentatge d’alumnes escolaritzats a l’ensenyament públic, a l’ensenyament privat concertat i a l’ensenyament privat no concertat.
Desagregacions: comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius de règim general (EI, EP, ESO, batxillerat, CFGM, CFGS, PQPI/GS i EE).
Evolució de l’indicador: del curs 2003-2004 al 2012-2013.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques: es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se
superi.
Gràfic E1.2.1. Escolarització segons titularitat en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. Curs 2012-2013
* No es comptabilitzen els ensenyament d’educació a distància. Sí que es comptabilitzen els ensenyaments d’educació de
persones adultes a batxillerat, CFGM i CFGS.
65,1 62,5
28,5
60,9
71,6
83,388,6
78,7
100,0
26,6 33,0
71,5
35,1
24,2
12,9 5,821,3
8,3 4,5 4,1 4,3 3,8 5,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
EI EP EE ESO Batx* CFGM* CFGS* PQPI Ed.
universitària
privats no concertats privats concertats públics
14
Gràfic E1.2.2. Escolarització segons titularitat per estudis universitaris.
Illes Balears. Curs 2012-2013
* No es comptabilitzen els ensenyament d’educació a distància (UNED).
Taula E1.2.1. Evolució del percentatge de l’alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics no universitaris. Illes Balears. Del curs 2003-2004 al 2012-2013
03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13**
Total règim
general 62,4 63,0 63,4 63,7 64,1 64,5 64,9 65,0 65,4 65,6
EI 59,4 60,2 60,1 60,3 60,9 62,2 64,4 64,6 65,3 65,1
EP 61,4 61,7 62,1 62,8 63,2 63,3 62,6 62,3 62,7 62,5
ESO 58,8 59,2 59,7 60,4 60,8 61,1 61,0 60,9 61,4 60,9
Batx* 73,6 74,6 74,6 73,5 72,5 71,7 71,1 72,3 72,1 71,6
GFGM* 83,8 84,3 85,5 84,6 83,8 83,8 84,4 82,7 82,3 83,3
CFGS* 89,9 90,0 90,5 89,8 89,6 90,8 91,6 90,3 88,5 88,6
PQPI/ GS 69,1 90,0 88,7 86,5 88,5 90,6 87,4 78,7 77,9 78,7
Ed. especial 25,0 21,3 20,6 24,1 24,9 35,0 31,1 27,2 26,5 28,5
** Avanç * No es comptabilitza l’educació a distància, però sí que es comptabilitza l’educació de persones adultes (batxillerat, CFGM i CFGS).
100,091,9
8,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
total públic c. propis c. adscrits
15
Taula E1.2.2. Percentatge d’alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics
per comunitats autònomes. Curs 2012-2013 (avanç)
TOTAL REG.
GRAL. EI EP ESO
Batxi- llerat*
CF GM*
CF GS*
PQPI Ed.
Espe-cial
Ed. univ. 1r i 2n Cicle /
grau**
Ed. univ. màsters
oficials**
ESTAT 68,3 65,2 67,6 66,0 74,7 76,0 77,7 78,1 57,0 90,0 81,4
Andalusia 75,0 69,0 76,4 75,2 82,7 72,8 79,0 78,2 61,0 100,0 100,0
Aragó 68,2 66,3 68,5 65,5 73,5 72,4 72,9 68,8 51,9 94,6 92,3
Astúries 71,3 71,5 68,7 65,4 77,9 77,9 81,2 89,7 65,0 100,0 100,0
Illes Balears 65,6 65,1 62,5 60,9 71,6 83,3 88,6 78,7 28,5 100,0 100,0
Canàries 77,5 72,9 74,5 75,6 86,6 92,3 94,1 99,0 74,2 100,0 100,0
Cantàbria 69,7 71,6 66,3 65,3 83,5 68,0 74,0 65,1 41,9 100,0 100,0
Castella i Lleó 67,8 65,6 66,9 63,3 76,5 71,5 76,8 66,2 64,2 100,0 100,0
Castella-La Manxa
82,4 78,1 81,9 81,0 90,2 89,2 92,0 88,3 63,1 89,7 72,9
Catalunya 66,2 67,1 66,0 62,0 65,4 77,3 70,6 64,6 42,3 88,2 85,2
C. Valenciana 67,8 63,2 67,1 64,9 74,5 74,5 83,3 92,5 80,6 89,0 88,3
Extremadura 80,0 78,2 78,2 77,0 86,9 88,7 90,8 95,7 46,8 100,0 100,0
Galícia 73,7 72,0 69,7 69,7 85,1 82,0 85,6 90,0 44,9 100,0 100,0
C. de Madrid 54,7 52,3 53,0 51,6 60,7 69,6 71,8 70,2 52,5 80,1 64,0
R. de Murcia 73,6 69,4 71,2 71,5 88,2 78,9 87,8 85,1 77,6 79,1 71,1
Navarra 64,5 64,4 63,3 62,1 65,3 76,3 77,9 63,3 61,9 45,9 29,2
País Basc 50,8 52,6 50,4 46,0 50,0 61,8 54,9 41,4 47,7 79,6 59,5
La Rioja 67,2 62,9 65,7 63,3 79,5 69,1 90,4 79,8 72,1 100,0 100,0
Ceuta 78,2 74,8 74,6 72,1 92,8 100,0 100,0 73,7 100,0
Melilla 83,9 73,3 79,5 89,7 97,4 100,0 100,0 100,0 100,0
* No es comptabilitza l’educació a distància, però sí que es comptabilitza l’educació de persones adultes (batxillerat, CFGM i CFGS). ** Inclou estudis universitaris presencials i no els realitzats a distància.
16
E1.3. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR (VIDA ESCOLAR)
ALS 6 ANYS
Definició: nombre mitjà d’anys de permanència previsible en el sistema educatiu d’un infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris.
Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris.
Evolució de l'indicador: del curs 2003-2004 al 2012-2013.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques:
L’esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les
taxes netes d’escolarització de l’alumnat d’entre 6 i 24 anys d’edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial (cicles formatius d’arts plàstiques i disseny, ensenyaments esportius i ensenyaments artístics de grau superior). Per al càlcul de l’indicador per comunitats autònomes, s’inclouen a més els ensenyaments professionals de música i dansa, d’idiomes nivell avançat, de formació ocupacional i d’adults (bàsics i secundaris); Per aquest motiu, les dades de l’indicador corresponent a les Illes Balears
no coincideix amb les dels altres gràfics.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris
no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi. Les dades de població considerades per al càlcul de l’indicador dels cursos 2011-2012 i 2012-2013 són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011 (per als cursos anteriors, s’han mantingut les estimacions de població obtingudes a partir del cens de 2001).
Gràfic E1.3.1. Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs 2012-2013
12,7 11,9
0,9
0
5
10
15
20
Total En l'educació no universitària En l'educació universitària
17
Gràfic E1.3.2. Evolució de l’esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears.
De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva.
* Dades calculades amb les estimacions de població obtingudes a partir del darrer cens de població de 2011.
Gràfic E1.3.3. Esperança de vida escolar als 6 anys per comunitats autònomes. Curs 2011-2012
Aquestes dades, a diferència de les anteriors, inclouen a més els ensenyaments professionals de música i dansa, d’idiomes
nivell avançat, de formació ocupacional i d’adults (bàsics i secundaris).
12,0 11,7 11,6 11,5 11,4 11,5 11,6 11,8 12,0 11,9
0,8 0,8 0,8 0,7 0,7 0,7 0,7 0,80,8 0,9
12,7 12,5 12,3 12,3 12,1 12,2 12,3 12,612,8 12,7
0
5
10
15
20
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*
Ed. universitària Ed. no universitària Total
13,1 13,7 13,6 13,7 13,7 13,7 13,8 13,7 13,5 13,8 13,5 13,7 13,3 13,5 13,6 13,6 13,9 14,0 13,9 13,6
0,9
2,2 0,9 1,0 1,1 1,6 1,5 1,7 2,1 1,8 2,2 2,0 2,4 2,2 2,2 2,3 2,0 2,5 2,7 3,3 14,0
14,6
14,5 14,7 14,9 15,2 15,3 15,4 15,6 15,6 15,6 15,7 15,7 15,7 15,8 15,9 15,9 16,5 16,6 16,9
0
5
10
15
20
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Me
lilla
Ce
uta
Ca
stilla
-La
Ma
nch
a
Extr
em
ad
ura
Ca
na
ria
s
Rio
ja (
La
)
Mu
rcia
(R
eg
ión
de
)
Ca
nta
bria
Ara
gó
n
An
da
lucía
Na
va
rra
(C
om
un
ida
d
Fo
ral d
e)
Ca
talu
ña
Co
mu
nita
t V
ale
ncia
na
Astu
ria
s (P
rin
cip
ad
o
de
)
Ga
licia
Pa
ís V
asco
Ca
stilla
y L
eó
n
Ma
drid
(C
om
un
ida
d
de
)
Ed. universitària Ed. no universitària Total
18
E2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DELS
NIVELLS NO OBLIGATORIS
E2.1. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ INFANTIL
Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització dels 0 als 5 anys d’edat i
del nombre mitjà d’anys d’escolarització a l’educació infantil.
Desagregacions: edat.
Evolució de l’indicador: del curs 2003-2004 al 2012-2013.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques:
Taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació infantil: relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la
població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.
El nombre mitjà d’anys d’escolarització es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat de 0 a 5 anys.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver
discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi. Les estimacions de població utilitzades per als càlculs corresponents als
cursos 2011-2012 i 2012-2013 són les obtingudes a partir del cens de població de 2011 (per als cursos anteriors, s’han mantingut les estimacions de població obtingudes a partir del cens de 2001).
Gràfic E2.1.1. Taxes netes d’escolarització d’educació infantil. Illes Balears. Curs 2012-2013
6,7
23,6
33,5
93,5 92,4 93,9
0%
20%
40%
60%
80%
100%
0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys
19
Gràfic E2.1.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització d’educació infantil.
Illes Balears. De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva.
* Dades calculades amb les estimacions de població obtingudes a partir del darrer cens de població de 2011.
Taula E2.1.3. Evolució del nombre mitjà d’anys en educació infantil. Illes Balears. De 2003-2004 a 2012-2013
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*
3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,0 3,2 3,3 3,4 3,4
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva.
* Dades calculades amb les estimacions de població obtingudes a partir del cens de població de 2011.
Gràfic E2.1.4. Taxes netes d’escolarització en educació infantil 0-2 anys, per comunitats autònomes.
Curs 2011-2012
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*
0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys
21,5
30,7
3,3 3,8 7,1 10,5
15,6 15,7 16,9 16,9 17,8 22,8
24,0 25,3
31,7 33,7 33,9 36,4
43,3
51,9
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Extr
em
ad
ura
Ce
uta
Ca
nà
rie
s
Na
va
rra
R. d
e M
úrc
ia
La
Rio
ja
Astú
rie
s
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Me
lilla
Ga
lícia
Ca
ntà
bria
C. V
ale
ncia
na
Ara
gó
An
da
lusia
Ca
ste
lla-L
a M
anxa
Ca
talu
nya
Ma
drid
Pa
ís B
asc
20
Gràfic E2.1.5. Taxes netes d’escolarització en educació infantil als 3 anys, per comunitats autònomes.
Curs 2011-2012
Gràfic E2.1.6. Taxes netes d’escolarització en educació infantil als 4 anys, per comunitats autònomes.
Curs 2011-2012
Gràfic E2.1.7. Taxes netes d’escolarització en educació infantil als 5 anys, per comunitats autònomes. Curs 2011-2012
91,995,2
82,7
90,3 90,794,2 94,5 94,7 94,9 94,9 95,4 95,4 96,0 96,3 96,9 97,0 97,2 97,3 97,3 98,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Me
lilla
C. V
ale
ncia
na
Ce
uta
Ara
gó
Ca
ntà
bria
C. d
e M
ad
rid
Ca
nà
rie
s
La
Rio
ja
Ca
talu
nya
Na
va
rra
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Astú
rie
s
Ga
lícia
An
da
lusia
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Pa
ís B
asc
R. d
e M
úrc
ia
Extr
em
ad
ura
94,2 97,090,5
95,0 95,5 95,5 95,7 96,2 96,2 96,6 96,6 96,9 97,2 98,0 98,0 98,1 98,3 98,6 98,7 99,5
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Me
lilla
Ca
nà
rie
s
La
Rio
ja
Ce
uta
Ca
ntà
bria
Ca
talu
nya
C. d
e M
ad
rid
C. V
ale
ncia
na
Na
va
rra
Ca
ste
lla-L
a M
anxa
Ara
gó
An
da
lusia
R. d
e M
urc
ia
Ga
lícia
Pa
ís B
asc
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Extr
em
ad
ura
Astú
rie
s
95,597,7
91,295,5 95,7 96,8 96,8 96,8 97,0 97,3 97,5 97,6 97,7 98,2 98,4 98,5 98,8 99,1 99,7 99,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Me
lilla
La
Rio
ja
Ca
nà
rie
s
Ara
gó
Ca
ntà
bria
C. V
ale
ncia
na
Na
va
rra
C. d
e M
ad
rid
Ca
talu
nya
Ca
ste
lla-L
a M
anxa
Ce
uta
Pa
ís B
asc
Ga
lícia
R. d
e M
urc
ia
An
da
lusia
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Astú
rie
s
Extr
em
ad
ura
21
E2.2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DE
L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA
Definició: taxes netes d’escolarització en les edats de 16, 17 i 18 anys en els
ensenyaments corresponents.
Desagregacions: edat.
Evolució de l’indicador: del curs 2008-2009 al 2012-2013.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques:
La taxa neta d’escolarització dels 16, 17 i 18 anys és la relació entre l’alumnat de cada edat, respecte del total de la població de la mateixa
edat. Per al càlcul de l’indicador per comunitats autònomes, s’inclouen a més els ensenyaments professionals de música i dansa, d’idiomes nivell avançat, de formació ocupacional i d’adults (bàsics i secundaris); Per aquest motiu, les dades de l’indicador corresponent a les Illes Balears no coincideix amb les dels altres gràfics.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver
discrepàncies amb les xifres reals de població. Les estimacions de població utilitzades per als càlculs corresponents als cursos 2011-2012 i 2012-2013 són les obtingudes a partir del cens de població de 2011 (per als cursos anteriors, s’han mantingut les estimacions de població obtingudes a partir del cens de 2001).
Gràfic E2.2.1. Taxes netes d’escolarització als 16, 17 i 18 anys a les Illes Balears. Curs 2012-2013
85,1
73,7
45,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
16 anys 17 anys 18 anys
22
Gràfic E2.2.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16, 17 i 18 anys. Illes Balears.
De 2008-2009 a 2012-2013
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva.
* Dades calculades amb les estimacions de població obtingudes a partir del cens de població de 2011.
Gràfic E2.2.3. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16 anys. Illes Balears. De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva.
* Dades calculades amb les estimacions de població obtingudes a partir del darrer cens de població de 2011.
81,8 81,483,9 86,0 85,1
63,2
69,8 72,9 74,8 73,7
41,4 42,2 47,8 47,3 45,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*
16 anys 17 anys 18 anys
37,5 34,2 33,5 33,2 33,7 34,5 33,1 33,6 34,0 33,7
45,1 44,4 44,6 45,3 44,9
47,3 48,2 50,3 52,0 51,4
82,7
78,6 78,1 78,5 78,6 81,8 81,3
83,9 86,0
85,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*
ES postobligatori ESO Total
23
Gràfic E2.2.4. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 17 anys. Illes Balears. De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva.
* Dades calculades amb les estimacions de població obtingudes a partir del darrer cens de població de 2011.
Gràfic E2.2.5. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 18 anys. Illes Balears. De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva.
* Dades calculades amb les estimacions de població obtingudes a partir del darrer cens de població de 2011.
9,7 9,3 10,1 10,3 9,8 11,9 11,8 11,8 13,1 12,5
53,6 51,9 51,0 50,8 51,0 51,3
57,9 61,1 61,8 61,2
0,0 0,0 0,0 63,4 61,2 61,1 61,2 61,2
63,2
69,7 72,9
74,8 73,7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*
Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
0,5 0,7 0,5 0,6 0,6 1,2 1,0 0,9 0,9 0,7
30,3 30,8 28,6 28,4 26,9 28,3 29,334,0 34,0 32,6
1,4 1,2 1,2 1 1,3
2 1,4
1,2 1,0 1,09,8 9,7
9,2 9,5 9,59,9 10,5
11,7 11,5 11,5
42,0 42,4 39,5 39,5 38,3
41,4 42,2
47,8 47,3 45,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012* 2012-2013*
Ed. superior universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
24
Gràfic E2.2.6. Taxes netes d’escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2011-2012
Aquestes dades i les següents, a diferència de les anteriors, inclouen a més els ensenyaments professionals de música i dansa,
d’idiomes nivell avançat, de formació ocupacional i d’adults (bàsics i secundaris).
Gràfic E2.2.7. Taxes netes d’escolarització als 17 anys per comunitats autònomes. Curs 2011-2012
Gràfic E2.2.8. Taxes netes d’escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2011-2012
34,2 33,2 33,8 34,5 30,5 31,536,2
28,036,4 37,8 34,8
30,6 29,536,9
32,1 32,5 33,929,5
34,6
22,9
52,962,6 58,2 58,2 62,4 62,0
57,466,4
58,2 56,9 60,4 64,9 66,359,1
64,5 64,2 62,867,3
64,6
76,8
87,0
95,8 92,0 92,7 92,9 93,5 93,6 94,4 94,5 94,8 95,2 95,4 95,8 96,1 96,6 96,7 96,7 96,8
99,3 99,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Melilla
Extr
em
ad
ura
Astú
ries
C. V
ale
ncia
na
An
dalu
sia
Navarr
a
R. M
úrc
ia
Can
àri
es
Ceuta
Ara
gó
Cata
lun
ya
Caste
lla
-La M
an
xa
C. M
ad
rid
Galícia
Can
tàbri
a
La R
ioja
Caste
lla i
Lle
ó
País
Basc
ES postobligatori ESO Total
13,3 12,4 12,9 12,3 13,3 16,610,0 7,5
15,0 14,3 10,715,5
8,8 13,5 14,5 13,58,1
15,2 13,97,3
63,275,3
68,4 70,3 70,368,9
75,4 78,271,5 72,4 77,1
72,680,4
76,1 76,1 78,5 84,778,3 79,5 90,0
0,0
0,00,1 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,20,0
76,5
87,8
81,4 82,6 83,685,5 85,5 85,7 86,6 86,7 87,9 88,1 89,3 89,7 90,8 92,0 92,8 93,5 93,6
97,3
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Melilla
Ceuta
Extr
em
ad
ura
R. M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Cata
lun
ya
Caste
lla-L
a M
an
xa
An
dalu
sia
Ara
gó
Can
àri
es
La R
ioja
Galícia
C. M
ad
rid
Astú
ries
Navarr
a
Caste
lla i
Lle
ó
Can
tabri
a
País
Basc
Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
1,2 1,1 1,0 1,1 1,4 1,2 1,3 1,0 1,6 1,1 0,6 1,2 1,3 1,0 0,7 0,8 0,6 1,0 0,8 0,8
35,3 38,3 40,0 39,4 36,6 38,644,7 42,9 39,0 38,3 37,5 34,6
41,4 44,138,7 38,2 36,3
44,137,2 37,2
1,2
3,7 1,5 2,32,0
3,5
3,23,0
2,7 1,9 3,4 5,2
5,0 3,8
4,1 4,64,6
3,2
6,7 4,311,3
29,5
10,414,7 18,2
15,910,5
20,5 25,9 28,6 28,7 31,025,6 24,5 32,6 33,6 36,7
34,4 41,9 44,9
49,0
72,6
53,057,4 58,1
59,2 59,7
67,369,3 69,9 70,2 72,0 73,3 73,3
76,1 77,2 78,282,7
86,7 87,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ceuta
Caste
lla-la M
an
xa
Extr
em
ad
ura
La R
ioja
Melilla
Can
àri
es
An
dalu
sia
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Cata
lun
ya
Galícia
Can
tàbri
a
Ara
gó
Astú
ries
Navarr
a
Caste
lla i
Lle
ó
País
Basc
C. d
e M
ad
rid
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
25
E2.3. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ SUPERIOR
Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de
l’educació superior universitària (dels 18 als 24 anys).
Desagregacions: edat.
Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2012-2013.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques: la taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb l’ensenyament considerat que cursa i el del total de la població de la mateixa edat.
Gràfic E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2012-2013
Gràfic E2.3.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Cursos 2007-2008 i 2012-2013
Les taxes netes del curs 2012-2013 s’han calculat amb les estimacions de població obtingudes a partir del cens de població de 2011.
0,7 0,0
32,6
18,9
9,95,3 3,5 2,6 1,9
1,0
3,2
5,3
4,33,5
2,5 1,7
11,5
14,8
15,0
13,3
11,8
10,28,4
45,8
36,9
30,2
22,9
18,9
15,3
11,9
0%
10%
20%
30%
40%
50%
18 19 20 21 22 23 24
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total
0,6 0,7 0,0
26,9
32,6
14,5
18,9
6,89,9
3,8 5,32,3 3,5 2,6 1,9
1,3
1,0
2,5
3,2
3,0
5,3
2,9
4,3
2,0
3,52,5
1,7
9,2
11,5
12,1
14,8
12,1
15,0
11,4
13,3
10,0
11,8
10,2
8,4
38,0
45,8
29,1
36,9
21,9
30,2
18,1
22,9
14,3
18,9
15,3
11,9
0%
10%
20%
30%
40%
50%
18 18 19 19 20 20 21 21 22 22 23 24
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total
20
07
-20
08
18 19 20 21 22
20
12
-20
13
20
07
-20
08
20
07
-20
08
20
07
-20
08
20
07
-20
08
20
12
-20
13
20
12
-20
13
20
12
-20
13
20
12
-20
13
20
12
-20
13
20
12
-20
13
26
Gràfic E2.3.3. Taxes netes d’escolarització als 18 anys, per comunitats autònomes. Curs 2011-2012
Gràfic E2.3.4. Taxes netes d’escolarització als 19 anys, per comunitats autònomes. Curs 2011-2012
Gràfic E2.3.5. Taxes netes d’escolarització als 20 anys, per comunitats autònomes. Curs 2011-2012
1,2 1,1 1,0 1,1 1,4 1,2 1,3 1,0 1,6 1,1 0,6 1,2 1,3 1,0 0,7 0,8 0,6 1,0 0,8 0,8
35,3 38,3 40,0 39,4 36,6 38,644,7 42,9 39,0 38,3 37,5 34,6
41,4 44,138,7 38,2 36,3
44,137,2 37,2
1,2
3,7 1,5 2,32,0
3,5
3,23,0
2,7 1,9 3,4 5,2
5,0 3,8
4,1 4,64,6
3,2
6,7 4,311,3
29,5
10,414,7 18,2
15,910,5
20,5 25,9 28,6 28,7 31,025,6 24,5 32,6 33,6 36,7
34,4 41,9 44,9
49,0
72,6
53,057,4 58,1 59,2 59,7
67,3 69,3 69,9 70,272,0 73,3 73,3
76,1 77,2 78,282,7
86,7 87,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ceuta
Caste
lla-la M
an
xa
Extr
em
ad
ura
La R
ioja
Melilla
Can
àri
es
An
dalu
sia
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Cata
lun
ya
Galícia
Can
tàbri
a
Ara
gó
Astú
ries
Navarr
a
Caste
lla i
Lle
ó
País
Basc
C. d
e M
ad
rid
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total
19,5 22,4 25,2 22,6 25,521,8 23,5 26,7 23,8
20,023,8
16,5
29,021,1 21,6
27,320,3
29,721,6 22,9
3,9
9,2 4,4 6,79,6
6,39,3
7,17,2
9,45,5
12,2
10,0
10,6 11,3
12,0
10,9
9,2
15,0 9,313,8
32,4
13,317,6
12,421,7
20,9 21,4 28,3 31,7 32,4 34,2
25,235,6 34,9
29,438,0
39,3 41,8 48,8
37,3
63,9
42,946,8 47,5
49,853,6 55,3
59,3 61,1 61,7 62,9 64,267,3 67,7 68,6 69,2
78,1 78,481,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ceuta
Caste
lla-L
a M
an
xa
Melilla
Extr
em
ad
ura
La R
ioja
Can
àri
es
An
dalu
cia
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
Cata
lun
ya
Can
tàbri
a
Ara
gó
Astú
ries
Galícia
Navarr
a
Caste
lla i
Lle
ó
País
Basc
C. d
e M
ad
rid
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
10,3 13,4 14,8 12,616,8
11,9 11,916,8 13,7 14,7 11,7
16,911,1 14,5 16,9
11,4 10,617,8
13,4 13,4
5,4
10,8 8,28,9
8,2
8,612,5
8,38,9 7,0 11,3
12,1
12,012,1
12,8
14,913,0
10,814,9
10,0
14,7
33,1
13,2 17,616,9 22,6
20,3 21,4 29,8 32,0 31,526,1 35,5
33,131,0 34,9 38,7
41,1 42,0 49,8
30,4
57,3
36,239,2
41,843,1 44,7 46,5
52,4 53,754,5 55,1
58,6 59,7 60,8 61,2 62,3
69,8 70,373,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Melilla
Caste
lla
-la M
an
xa
Ceuta
Extr
em
ad
ura
La R
ioja
Can
àri
es
An
dalu
sia
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Can
tàbri
a
Ara
gó
Astú
ries
Galícia
Cata
lun
ya
Navarr
a
Caste
lla i
Lle
ó
País
Basc
C. d
e M
ad
rid
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
27
Gràfic E2.3.6. Taxes netes d’escolarització als 21 anys, per comunitats autònomes. Curs 2011-2012
Gràfic E2.3.7. Taxes netes d’escolarització als 22 anys, per comunitats autònomes. Curs 2011-2012
Gràfic E2.3.8. Taxes netes d’escolarització als 23 anys, per comunitats autònomes. Curs 2011-2012
6,1 8,3 8,3 7,612,0
6,4 7,211,1 10,4 8,8 9,1 7,1 5,2 6,6 9,4 6,5
10,9 8,3 11,5 8,24,7
9,0 7,3 7,55,5
9,3 7,47,2 9,2
7,3 6,6 9,0 9,510,6
10,712,4
10,6 12,810,1
8,2
13,0
31,7
12,8 15,514,2 19,0 20,7
19,224,6 28,7 29,3
32,0 34,833,1
31,7 33,0 30,736,3
41,8 48,8
23,8
49,0
28,430,5
31,834,8 35,3 37,5
44,2 44,7 44,948,1 49,4 50,4 51,7 51,9 52,2
57,4
63,4 65,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Melilla
Caste
lla
-la M
an
xa
Ceuta
La R
ioja
Extr
em
ad
ura
Can
àri
es
Can
tàbri
a
An
dalu
sia
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Navarr
a
Ara
gó
Astú
ries
Cata
lun
ya
Galícia
País
Basc
Caste
lla i
Lle
ó
C. d
e M
ad
rid
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
4,3 5,5 5,0 6,1 5,6 4,08,4
4,5 5,9 4,4 6,3 5,7 4,1 5,0 4,1 6,8 7,4 5,7 6,7 5,7
3,7 6,8 5,06,3 6,1
5,75,1
8,2 7,6 6,7 5,3 5,5 6,37,8 9,3 7,5 8,2 9,5 7,8
6,0
11,3
29,0
13,5 11,3 12,3 19,417,7 19,5
21,7 26,5 26,3 26,7 31,4 29,7 29,7 29,2 28,3 32,1 37,2 45,1
19,4
41,3
23,5 23,7 24,0
29,1 31,3 32,235,2 37,6 37,9 37,9
41,8 42,5 43,1 43,5 44,047,4
51,7
56,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Caste
lla
-la M
an
xa
Melilla
Ceuta
Extr
em
ad
ura
Can
àri
es
La R
ioja
Can
tàbri
a
Ara
gó
R. d
e M
úrc
ia
An
dalu
sia
Navarr
a
C. V
ale
ncia
na
Cata
lun
ya
Astú
ries
Galícia
País
Basc
Caste
lla i
Lle
ó
C. d
e M
ad
rid
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
3,2 4,2 3,5 4,2 4,7 3,36,3
2,34,8 3,5 2,8
4,6 4,2 4,72,8
5,54,8 4,7 5,1 4,2
2,65,2
3,24,6 4,4
3,6
3,9
5,3
4,94,6
3,74,3 4,1
5,86,1
5,87,9 9,1
5,54,5
9,7
24,1
11,310,3 10,0
16,5
15,6 19,518,9 21,4 23,9
21,6 22,922,3 24,0
23,624,0
26,0 30,737,1
15,5
33,5
18,019,1 19,2
23,425,7
27,128,7 29,5
30,4 30,5 31,132,9 32,9
34,936,7
39,841,3
45,7
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Caste
lla-la M
an
xa
Melilla
Ceuta
Extr
em
ad
ura
Can
àri
es
La R
ioja
Can
tàbri
a
Ara
gó
Navarr
a
R. d
e M
úrc
ia
An
dalu
sia
Astú
ries
Cata
lun
ya
Galícia
País
Basc
C. V
ale
ncia
na
Caste
lla i
Lle
ó
C. d
e M
ad
rid
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
28
Gràfic E2.3.9. Taxes netes d’escolarització als 24 anys, per comunitats autònomes. Curs 2011-2012
2,4 3,2 2,5 3,2 3,7 2,74,9
2,4 2,73,2 3,6 3,3
2,33,6 3,5 4,1 2,4 3,7 3,4 3,1
1,73,7
2,7 3,74,1
2,62,7
2,5 3,23,0 4,3
3,04,2
4,6 4,34,1
4,73,6 6,2
3,1
7,6
18,3
8,57,1
8,1 12,912,3
15,7 15,2 16,415,4 17,7 18,0
16,8 17,2 18,2 20,922,4
20,8 27,0
11,6
25,1
13,6 14,015,9
18,119,9 20,5 21,1 22,6
23,4 24,0 24,5 25,1 25,126,4
28,029,7 30,4
33,2
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Caste
lla-la M
an
xa
Melilla
Ceuta
Extr
em
ad
ura
Can
àri
es
Navarr
a
Ara
gó
R. d
e M
úrc
ia
Can
tàbri
a
An
dalu
sia
Cata
lun
ya
País
Basc
Astú
ries
Galícia
La R
ioja
Caste
lla i
Lle
ó
C. V
ale
ncia
na
C. d
e M
ad
rid
Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total
29
E3. ALUMNAT ESTRANGER
Definició: percentatge d’alumnes que no tenen nacionalitat espanyola en
ensenyaments no universitaris.
Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i zona geogràfica de
procedència.
Evolució de l’indicador: del curs 2003-2004 al 2012-2013.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat estranger del curs 2012-2013 són un avanç.
Gràfic E3.1. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa. Illes Balears.
Curs 2012-2013
Gràfic E3.2. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa, desagregat per titularitat.
Illes Balears. Curs 2012-2013
14,6 13,5 14,315,3
17,6
10,9
13,2
7,1
26,7
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Total EI EP EE ESO Batxillerat CFGM CFGS PQPI
17,5 16,217,8
13,8
22,1
12,613,7
7,2
26,1
9,0 8,3 8,2
15,9
10,5
5,9
10,5
6,5
28,8
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Total EI EP EE ESO Batxillerat CFGM CFGS PQPI
públics privats
30
Gràfic E3.3. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els
ensenyaments de règim general. Illes Balears. Curs 2012-2013
Gràfic E3.4. Evolució del percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments
de règim general. Illes Balears. Del curs 2003-2004 al 2012-2013
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva
17,5%
82,5%
Alumnat estranger
Alumnat no estranger
10,1
11,1 12,3
13,5 14,4
15,5 16,2 15,6
14,7 14,6
0%
5%
10%
15%
20%
2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13
31
Gràfic E3.5. Percentatge d’alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no
universitaris a les Illes Balears. Curs 2012-2013
Gràfic E3.6. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim
general en centres públics, per comunitats autònomes. Curs 2012-2013
U.E. 33,4% (8.582)
Resta d'Europa 2,3% (602)
Àfrica 26,5% (6.822)
Amèrica del Nord 0,7% (181)
Amèrica Central 0,3% (74)
Amèrica del Sud 30,9% (7.953)
Àsia 5,6% (1.434)
Oceania 0,1% (24) No consta 0,1% (27)
U.E.(27 països)
Resta d'Europa
Àfrica
Amèrica del Nord
Amèrica Central
Amèrica del Sud
Àsia
Oceania
No consta
17,5
11,0
3,6
4,94,1
5,26,1 6,6
8,4 8,5
10,09,4 9,8
11,712,8
14,4 14,6 14,8
16,417,2
17,9
0%
5%
10%
15%
20%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Extr
em
ad
ura
Ce
uta
Ga
lícia
Astú
rie
s
An
da
lusia
Ca
ntà
bria
Ca
nà
rie
s
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Me
lilla
Pa
ís B
asc
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Na
va
rra
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
Ara
gó
Ara
gó
Ca
talu
nya
C. d
e M
ad
rid
La
Rio
ja
32
Taula E3.1. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de
règim general, per comunitats autònomes. Curs 2012-2013
% alumnat estranger
Total EI EP EE ESO BATX CFGM CFGS PQPI
ESTAT 11,0 10,2 11,3 14,8 13,6 7,8 9,8 5,7 19,4
Andalusia 6,1 5,4 6,3 7,9 8,0 4,5 4,2 3,2 8,5
Aragó 14,8 14,7 16,3 13,9 15,5 9,3 13,7 7,2 33,1
Astúries 5,2 2,6 5,9 6,2 8,1 4,0 4,9 2,4 21,1
Illes Balears 17,5 16,2 17,8 13,8 22,1 12,6 13,7 7,2 26,1
Canàries 8,4 6,4 8,2 7,2 11,1 8,2 5,7 5,1 13,3
Cantàbria 6,6 3,8 6,2 6,6 9,7 6,5 7,7 6,8 16,0
Castella i Lleó 8,5 8,0 9,5 10,5 10,2 4,5 6,7 4,2 24,0
Castella-la Manxa 9,8 8,8 10,8 12,3 11,9 6,5 6,5 3,7 16,3
Catalunya 16,4 15,2 15,9 27,0 20,7 12,3 18,7 8,0 33,3
C. Valenciana 12,8 11,1 12,9 12,3 17,1 10,4 10,0 6,8 20,9
Extremadura 3,6 3,0 4,2 5,5 4,4 2,1 2,5 2,0 3,1
Galícia 4,1 2,1 4,6 13,5 5,8 2,9 3,0 3,0 11,6
C. de Madrid 17,2 15,6 17,9 23,2 20,8 13,1 16,6 9,0 34,4
R. de Múrcia 14,4 14,1 14,7 11,1 18,1 9,9 12,4 5,9 14,0
Navarra 11,7 8,6 13,4 26,5 14,5 6,3 9,6 6,2 24,2
País Basc 9,4 9,1 9,6 16,0 10,4 6,2 9,7 6,4 36,6
La Rioja 17,9 19,0 19,7 28,3 20,2 8,8 11,8 6,7 33,1
Ceuta 4,9 9,6 5,3 0,0 3,0 1,3 1,8 2,9 6,9
Melilla 10,0 14,7 11,6 8,6 7,7 5,7 4,7 2,4 10,9
33
E4. ALUMNAT PER GRUP I PER PROFESSOR
E4.1. ALUMNES PER GRUP
Definició: nombre mitjà d’alumnes per grup en l’ensenyament no universitari.
Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre.
Evolució de l'indicador: del curs 2003-2004 al 2012-2013.
Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat i entre comunitats autònomes.
Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per grup del curs 2012-2013 són definitives.
Gràfic E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears.
Curs 2012-2013
Batxillerat, CFGM i CFGS: règim ordinari.
Gràfic E4.1.2. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament i per titularitat. Illes Balears. Curs 2012-2013
8,3
21,8 21,7
5,4
26,2
29,1
16,017,2
12,3
0
10
20
30
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI
8,2
21,0 20,9
4,9
26,5
30,5
15,517,0
12,2
8,4
23,5 23,0
5,6
25,9 26,3
19,4 19,3
12,5
0
10
20
30
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI
centres públics centres privats
34
Gràfic E4.1.3. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació infantil.
Illes Balears. De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs i la del penúltim són dades definitives
Gràfic E4.1.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació primària.
Illes Balears. De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs i la del penúltim són dades definitives
Gràfic E4.1.5. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’ESO.
Illes Balears. De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs i la del penúltim són dades definitives
20,7 20,5 20,5 20,4 20,3 20,4
19,6 19,3 18,9
16,1
23,4 23,6 23,3
23,4
23,5 22,3
21,5 20,1 20,2 18,2
21,7 21,6 21,5 21,5 21,4 21,1
20,2 19,6 19,3
16,8
0
5
10
15
20
25
30
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013
centres públics centres privats tots els centres
21,8 21,4 21,4
18,5
21,7 22,0 21,8 21,3 21,4 20,9 26,7 26,4 26,2
26,1 26,0 25,9
25,6
24,8 22,3
23,0
23,4 23,1 23,0
20,7
23,1
23,3 23,1 22,5
21,7 21,7
0
5
10
15
20
25
30
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013
centres públics centres privats tots els centres
23,5 23,3 22,9 22,4
21,6 21,9 23,3 23,6 23,9
26,5 28,3
27,7 27,6
27,0 26,3 25,5
26,1 26,0 25,9 25,9
25,3 24,9 24,6 24,0 23,2 23,2
24,3 24,5 24,7 26,2
0
5
10
15
20
25
30
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013
centres públics centres privats tots els centres
35
Gràfic E4.1.6. Comparació del nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament.
Illes Balears – Estat. Curs 2012-2013
Taula E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per ensenyament i per comunitats autònomes.
Curs 2012-2013
EI 1r
cicle(1) EI 2n
cicle(2) EP EE(3) ESO
BATX (4)
CFGM (4)
CFGS(4)
PQPI(5)
Illes Balears 8,3 21,8 21,7 5,4 26,2 29,1 16,0 17,2 12,3
Estat 12,9 22,1 21,6 5,6 25,0 26,7 21,0 22,0 13,5
Andalusia 13,1 22,5 22,1 4,7 26,0 29,4 23,4 24,2 15,3
Aragó 11,9 21,3 19,9 6,1 23,9 25,3 18,5 16,5 11,9
Astúries 12,7 20,3 19,7 4,7 22,3 23,0 18,3 19,6 9,4
Canàries 16,3 21,5 21,7 7,0 24,0 31,6 18,0 21,8 14,8
Cantàbria 15,5 20,5 20,6 5,4 23,0 22,5 16,7 18,3 10,9
Castella i Lleó 12,8 19,9 18,4 5,0 23,2 22,2 20,2 20,9 16,4
Castella-la Manxa 12,2 21,1 20,0 5,4 24,4 24,9 18,0 17,8 12,3
Catalunya 13,0 23,0 22,9 6,6 28,0 29,5 25,9 26,3 -
C. Valenciana 13,3 22,4 22,0 7,6 25,4 26,1 20,5 23,0 12,6
Extremadura 13,3 19,5 18,3 5,7 21,6 22,0 15,5 17,8 11,3
Galícia 14,3 19,7 19,3 4,2 20,3 23,8 17,3 20,0 12,4
C. de Madrid 12,8 23,6 23,3 6,1 26,2 26,6 22,5 22,7 15,2
R. de Múrcia 13,3 22,9 22,1 5,1 24,5 24,5 19,0 22,5 13,2
Navarra 11,4 20,3 19,9 4,4 23,9 27,0 - - 9,8
País Basc 13,0 20,5 21,0 5,5 21,5 25,1 17,9 18,9 12,6
La Rioja 11,5 22,5 21,8 4,8 23,9 27,4 20,8 20,7 15,1
Ceuta 15,1 26,0 26,4 5,3 25,8 24,7 22,5 19,9 15,3
Melilla 16,0 28,1 26,7 5,8 29,3 26,1 26,8 25,7 22,8
1) En centres autoritzats per l’Administració Educativa.
2) S’inclouen les unitats mixtes d’E. Infantil.
3) S’inclouen les unitats en centres específics i les unitats d’E. Especial en centres ordinaris.
4) Les unitats del Règim d’Adults s’inclouen dins del Règim Ordinari per a la Comunitat Autònoma de Catalunya.
5) S’inclouen els grups en centres docents i en actuacions.
8,3
21,8 21,7
5,4
26,2
29,1
16,017,2
12,312,9
22,1 21,6
5,6
25,026,7
21,022,0
13,5
0
5
10
15
20
25
30
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI
Illes Balears Estat
36
E4.2. ALUMNES PER PROFESSOR
Definició: nombre mitjà d’alumnes per professor en l’ensenyament no
universitari.
Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre.
Evolució de l’indicador: del curs 2003-2004 al 2012-2013.
Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat i entre comunitats autònomes.
Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per professor del curs 2012-2013 són definitives.
Gràfic E4.2.1. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament.
Illes Balears. Curs 2011-2012
Gràfic E4.2.2. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat.
Illes Balears. Curs 2011-2012
11,39,9
12,5
14,7
8,3
14,9
3,4
0
5
10
15
20
25
Global Centres
ed. infantil
Centres
ed. primària
Centres
ed. primària
i ESO
Centres ESO i/o
batxillerats i/o CF
Centres ed.
primària, ESO i
batxillerats/CF
Centres
específics ed.
especial
10,2
8,8
12,5
8,2
3,5
14,2
12,413,2
14,7 14,8 14,9
3,4
0
5
10
15
20
25
Global Centres
ed. infantil
Centres
ed. primària
Centres
ed. primària
i ESO
Centres ESO i/o
batxillerats i/o CF
Centres ed.
primària, ESO i
batxillerats/CF
Centres específics
ed. especial
públics privats
37
Gràfic E4.2.3. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament.
Comparació Illes Balears – Estat. Curs 2011-2012
Gràfic E4.2.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per professor, per titularitat.
Illes Balears. De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs i la del penúltim són dades definitives
Gràfic E4.2.5. Nombre mitjà d’alumnes per professor en ensenyaments no universitaris,
per comunitats autònomes. Curs 2012-2013
11,3
9,9
12,5
14,7
8,3
14,9
3,4
12,1
9,8
13,0
14,5
9,9
16,5
3,9
0
5
10
15
20
25
Global Centres
ed. infantil
Centres
ed. primària
Centres
ed. primària
i ESO
Centres ESO i/o
batxillerats i/o CF
Centres ed.
primària, ESO i
batxillerats/CF
Centres específics
ed. especial
Illes Balears Estat
10,5 10,3 10,1
10,0 9,7 9,7 9,6 10,0 10,2 10,8 14,3 14,2 13,8 13,6 13,4 13,1 12,9 12,6
14,2 14,3
11,7 11,5 11,2 11,0 10,8 10,7 10,6 10,7 11,3
11,8
0
5
10
15
20
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013
centres públics centres privats tots els centres
11,8 12,6
10,3 10,5 10,8 11,1 11,1 11,6 11,8 12,1 12,3 12,5 12,7 12,7 12,9 13,1 13,2 13,3 13,4
13,8
0
5
10
15
20
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ga
lícia
Ca
ntà
bria
Astú
rie
s
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Na
va
rra
Extr
em
ad
ura
Pa
ís B
asc
Ara
gó
R. d
e M
úrc
ia
La
Rio
ja
C. d
e M
ad
rid
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
talu
nya
Ce
uta
An
da
lusia
C. V
ale
ncia
na
Ca
nà
rie
s
Me
lilla
38
39
INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ
40
F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ
F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ AMB RELACIÓ AL PIB
Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) de les Illes Balears
destinat a educació.
Evolució de l’indicador: de l’any 2002 al 2011.
Comparació entre comunitats autònomes
Gràfic F1.1.1. Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats respecte del PIB. Illes Balears. De 2002 a 2011
(p) dades provisionals
Gràfic F1.1.2. Percentatge de despesa de les conselleries d’Educació respecte del PIB de
la seva comunitat, per comunitats autònomes. Any 2011
* Despesa total en educació amb relació al PIB de tot l'estat (Ministeri d'Educació Cultura i Esport, Conjunt de comunitats
autònomes i Total). Aquestes dades són provisionals.
2,7 2,8 2,8 2,82,9 2,9
3,1
3,5 3,53,3
0%
1%
2%
3%
4%
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 (p) 2011 (p)
0,2
3,3
4,0
2,83,2 3,4 3,4 3,6 3,8 3,9 3,9 4,2 4,3 4,5 4,6
5,2 5,6 5,7 6,0
0%
2%
4%
6%
8%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t *
C. d
e M
ad
rid
La
Rio
ja
Ca
talu
nya
Ara
gó
Na
va
rra
Astú
rie
s
Ca
nà
rie
s
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Pa
ís B
asc
Ga
lícia
Ca
ntà
bria
C.
Va
len
cia
na
R. d
e M
úrc
ia
An
da
lusia
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Extr
em
ad
ura
CCAA MECD
4,2
41
F1.2. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ
Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació.
Evolució de l’indicador: de l’any 2002 al 2011.
Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes.
Comparació entre comunitats autònomes
Gràfic F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació,
Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears. Any 2011
* Incorpora les partides transferides pel SEPE per a formació d’aturats, escoles taller i cases d’oficis.
Gràfic F1.2.2. Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria
d’Educació, Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears. De 2002 a 2011
(p) dada provisional
26,0
23,2
2,7
0,0 0,7
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Total Ed. no
universitàira
Ed.
universitària
Beques i
ajudes totals
Form.
Ocupacional*
32,6
25,8 25,8
21,7
24,422,8 23,2
24,3 24,426,0
0%
10%
20%
30%
40%
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(p)
42
Gràfic F1.2.3. Distribució de la despesa pública en educació, per activitat educativa. Illes Balears. Any 2011
Taula F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació, per comunitats autònomes. Any 2011
Despesa per CA Ed. no
universitària
Ed.
universitària
Formació
ocupacional
Beques i
ajudes
MEC i adm. educatives 73,0 21,0 2,5 4,0
MEC 27,6 15,9 0,0 66,8
Andalusia 74,5 23,6 0,0 1,9
Aragó 74,0 25,5 0,1 0,5
Astúries 74,6 24,9 0,0 0,5
Illes Balears 89,3 10,5 0,0 0,2
Canàries 79,2 19,7 0,0 1,1
Cantàbria 76,2 23,0 0,0 0,8
Castella i Lleó 73,8 25,5 0,0 0,7
Castella-la Manxa 88,3 11,2 0,0 0,5
Catalunya 76,2 23,5 0,0 0,4
C. Valenciana 73,5 26,2 0,0 0,3
Extremadura 83,4 15,5 0,0 1,1
Galícia 75,9 23,5 0,0 0,6
C. de Madrid 62,9 32,8 2,1 2,2
R. de Múrcia 79,9 19,6 0,0 0,5
Navarra 87,0 12,6 0,0 0,4
País Basc 79,2 18,4 0,0 2,6
La Rioja 82,1 17,8 0,0 0,1
89,3
10,5
0,2 0,0 0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ed. no
universitària
Ed. universitària Beques i ajudes Formació
ocupacional
43
F1.3. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS
Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts.
Desagregacions: etapes educatives d’ensenyament no universitari.
Evolució de l’indicador: de l’any 2002 al 2011.
Comparació entre comunitats autònomes
Gràfic F1.3.1. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la
Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. Any 2011
Aquestes dades són provisionals.
Gràfic F1.3.2. Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. De 2002 a 2011
(p) dada provisional
18,1
2,9
5,9 5,7
1,00,5
2,1
0%
5%
10%
15%
20%
Total EI EP ESO Batxillerat CFGM i CFGS EE
20,119,6
19,1 19,2
18,0
19,2
18,1 18,217,6
18,1
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(p)
44
Gràfic F1.3.3. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les
Conselleries d’Educació per comunitats autònomes. Any 2011
Aquestes dades són provisionals.
18,1
7,07,7
8,2
10,0 10,1 10,1
12,613,5 13,8 13,8
14,415,6 16,0
17,6
18,8
23,2
0%
5%
10%
15%
20%
25%
Ille
s B
ale
ars
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
nà
rie
s
Extr
em
ad
ura
An
da
lusia
Ga
lícia
Astú
rie
s
Ara
gó
Ca
ntà
bria
Ca
ste
lla i
Lle
ó
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
La
Rio
ja
Ca
talu
nya
C. d
e M
ad
rid
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
45
F2. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE
Definició: despesa mitjana per alumne en l’ensenyament no universitari.
Desagregacions: titularitat del centre.
Evolució de l’indicador: de l’any 2004 al 2011.
Comparació entre comunitats autònomes
Gràfic F2.1. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears. Any 2011
Gràfic F2.2. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears.
De 2004 a 2011
* A partir de l’any 2010, s'han modificat lleugerament els criteris que es venien aplicant per al càlcul de l'alumnat a temps complet,
per aquest motiu la despesa per alumne per a l'any 2010 no coincideix amb la d'edicions anteriors d’aquesta publicació.
5.633
6.746
0 €
2.000 €
4.000 €
6.000 €
8.000 €
10.000 €
Despesa pública per alumne de centres públics i concertats
Despesa pública per alumne de centres públics
4.3914.705
5.1035.306
5.7216.051 5.993
5.633
0 €
2.000 €
4.000 €
6.000 €
8.000 €
10.000 €
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010* 2011
46
Gràfic F2.3. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics.
Illes Balears. De 2004 a 2011
* A partir de l’any 2010, s'han modificat lleugerament els criteris que es venien aplicant per al càlcul de l'alumnat a temps
complet, per aquest motiu la despesa per alumne de l'any 2010 no coincideix amb la d'edicions anteriors d’aquesta publicació.
Gràfic F2.4. Despesa pública per alumne, per comunitats autònomes. Any 2011
5.446
5.8176.339 6.463
7.0277.359 7.265
6.746
0 €
2.000 €
4.000 €
6.000 €
8.000 €
10.000 €
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010* 2011
5.633
5.206
4.2964.582 4.745
5.0715.098 5.100 5.138 5.228 5.470 5.618 5.623 5.656
5.972 5.996 6.062 6.088
6.659
7.112
0 €
2.000 €
4.000 €
6.000 €
8.000 €
10.000 €
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
C. d
e M
ad
rid
An
da
lusia
Ca
nà
rie
s
Ca
talu
nya
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
Ara
gó
La
Rio
ja
Me
lilla
Ce
uta
Extr
em
ad
ura
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ca
ntà
bria
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ga
lícia
Astú
rie
s
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
47
Gràfic F2.5. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics,
per comunitats autònomes. Any 2011
6.746
6.057
5.049 5.150 5.315
5.767 5.781 5.8276.003 6.032 6.334 6.351 6.378 6.534
6.8307.104 7.135 7.236
8.352
10.134
0 €
2.000 €
4.000 €
6.000 €
8.000 €
10.000 €
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
C. d
e M
ad
rid
An
da
lusia
Ca
nà
rie
s
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Me
lilla
Ca
talu
nya
Ara
gó
Extr
em
ad
ura
La
Rio
ja
Ce
uta
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ga
lícia
Ca
ntà
bria
Astú
rie
s
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
48
49
INDICADORS DE RESULTATS
50
R1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A PRIMÀRIA (4T EP)
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix en l’article 21, que en finalitzar el segon cicle de l’educació primària, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes.
En termes semblants, la disposició addicional tercera del Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, preveu la realització d’aquestes avaluacions.
Els resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a les Illes Balears es
poden consultar al web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) (http://iaqse.caib.es). Igualment, durant el curs 2008-2009, a 4t d’EP, es realitzà, en l’àmbit estatal, una avaluació general de diagnòstic, els resultats de la qual es poden consultar al web de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (http://www.institutodeevaluacion.mec.es), així com al web de l’IAQSE.
En aquest apartat, es presenten per a 4t d’EP, els resultats obtinguts a les darreres avaluacions externes, tant a nivell autonòmic —les avaluacions de
diagnòstic—, com a nivell estatal —avaluacions generals de diagnòstic—.
Les avaluacions de diagnòstic (a nivell autonòmic) es realitzen alternativament, un curs a 4t d’EP i l’altre a 2n d’ESO. Les avaluacions generals de diagnòstic (a nivell estatal) només es realitzaren els cursos 2008-09 a 4t d’EP i el 2009-10 a 2n d’ESO.
Als indicadors de resultats de l’etapa d’educació primària hi figuren, per tant, les darreres dades que es tenen fins a l’avaluació de diagnòstic de 2012-13 i les de l’avaluació general de diagnòstic de 2008-09.
Pel que fa als resultats de la competència en comunicació lingüística, a les avaluacions autonòmiques hi figuren els resultats d’anglès, de castellà i de català. A les estatals, només les de castellà, perquè són les úniques que s’avaluaren.
51
R1.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (4T EP)
(darreres dades disponibles)
Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’avaluació de diagnòstic 2012-2013 (àmbit autonòmic) i en l’avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).
Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat i illa (avaluació de diagnòstic. Illes Balears).
Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’avaluació general de diagnòstic estatal 2009.
Evolució de l’indicador: curs 2008-2009, 2010-2011 i 2012-2013.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixa en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició de cada centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. En les comparacions entre comunitats autònomes, l’escala es refereix al
conjunt de l’Estat.
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA
(4t EP)
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT AUTONÒMIC
Gràfic R1.1.1. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA,
per titularitat i per illes (4t EP). Avaluació de diagnòstic 2012-2013
500500
506494
490
512
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa-
Fo
rmen
tera
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
52
Gràfic R1.1.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació
lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t EP).
Avaluació de diagnòstic 2012-2013
Gràfic R1.1.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en
LLENGUA ANGLESA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP).
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009, 2010-2011 i 2012-2013
2
2
0
4
3
1
12
13
6
12
13
10
36
35
42
37
36
36
29
28
38
26
29
28
17
18
12
15
15
22
4
4
2
6
4
3
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
45,0
53,1
49,9
44,3
52,7
50,0
48,9
51,3
52,4
46,9
57,6
47,8
33,0
52,4
48,2
65,9
54,4
52,9
30,2
30,5
35,9
29,6
30,6
35,1
37,1
33,4
41,7
28,3
27,1
36,5
35,0
30,3
36,0
21,7
30,7
35,5
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
53
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA
(4t EP)
Gràfic R1.1.4. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en
LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP).
Avaluació de diagnòstic 2012-2013
Gràfic R1.1.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació
lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP).
Avaluació de diagnòstic 2012-2013
500 497
521
502494
510
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa-
Fo
rmen
tera
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
3
3
1
2
3
2
12
13
8
12
13
11
28
29
25
28
30
26
33
33
37
30
32
35
20
19
22
24
19
22
4
4
6
3
3
4
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
54
Gràfic R1.1.6. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en
LLENGUA CASTELLANA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP).
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009, 2010-2011 i 2012-2013
55,6
61,9
56,6
57,4
62,2
55,5
56,9
57,8
65,2
41,3
62,7
57,3
45,8
60,5
53,9
72,6
64,3
61,2
26,7
26,6
28,5
25,8
26,4
28,9
28,8
26,6
25,4
32,0
27,9
28,1
30,1
26,7
30,1
20,9
26,4
25,7
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
55
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA (4t EP)
Gràfic R1.1.7. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA
CATALANA, per titularitat i per illes (4t EP). Avaluació de diagnòstic 2012-2013
Gràfic R1.1.8. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació
lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t EP).
Avaluació de diagnòstic 2012-2013
500505
513
455
504493
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa-
Fo
rmen
tera
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
2
2
0
6
2
2
15
14
11
24
14
16
24
23
29
25
22
26
33
33
30
35
34
30
24
25
24
10
24
23
3
3
6
0
3
2
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
56
Gràfic R1.1.9. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística
en LLENGUA CATALANA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP).
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009, 2010-2011 i 2012-2013
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
(darreres dades disponibles)
Taula R1.1.1. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana) (4t EP)
Avaluació general de diagnòstic 2009 (curs 2008-2009)
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears % alumnat
nivells baixos
% alumnat
nivells mitjans
% alumnat nivells alts
C. lingüística 500 470 25% 70% 5%
59,0
62,0
59,2
59,0
62,5
61,2
75,1
64,6
60,3
45,4
57,2
45,1
54,8
62,8
61,7
66,2
60,7
55,1
25,7
28,9
23,7
25,7
28,8
22,9
18,4
26,6
28,5
31,7
31,2
25,0
27,5
28,6
22,1
22,6
29,5
26,3
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
57
Astúries
Castella i Lleó
La Rioja
C. de Madrid
Aragó
Navarra
Cantàbria
Castella- la Manxa
Catalunya
Andalusia
C. de Múrcia
País Basc
Exrtemadura
C. Valenciana
Galícia
Canàries
Illes Balears
Ceuta
Melilla
Mitjana Espanya
Total Espanya
Gràfic R1.1.10. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (4t EP).
Avaluació general de diagnòstic 2009 *
* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)
58
Gràfic R1.1.11. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en
COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (4t EP).
Avaluació general de diagnòstic 2009
6
3
1
1
1
1
2
2
2
2
3
3
3
4
3
4
4
6
9
17
19
12
7
7
7
7
8
9
9
11
13
13
13
13
14
14
14
18
22
28
31
28
24
23
22
23
22
23
22
26
29
28
30
29
32
30
30
33
31
30
26
30
33
32
31
32
31
34
30
31
31
29
31
29
30
29
28
26
23
17
13
19
24
25
26
25
24
23
24
22
17
18
17
18
16
17
17
13
12
6
5
8
11
12
13
12
13
9
13
8
7
9
6
7
5
6
7
4
3
2
Illes Balears
Estat
Navarra
Castella i Lleó
Astúries
La Rioja
C. de Madrid
Cantàbria
Aragó
Castella-la Manxa
R. de Múrcia
Catalunya
País Basc
Andalusia
Galícia
C. Valenciana
Extremadura
Canàries
Ceuta
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
59
R1.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (4t EP) (darreres dades disponibles)
Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per
l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2012-2013 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).
Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears).
Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic estatal 2009.
Evolució de l’indicador: curs 2008-2009, 2010-2011 i 2012-2013.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició del centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
En les comparacions entre comunitats autònomes, l’escala es refereix al conjunt de l’Estat.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (4t EP)
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT AUTONÒMIC
Gràfic R1.2.1. Puntuacions TRI en la competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (4t EP).
Avaluació de diagnòstic 2012-2013
500504
506
471
499501
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa-
Fo
rmen
tera
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
60
Gràfic R1.2.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència MATEMÀTICA,
per titularitat i per illes (4t EP). Avaluació de diagnòstic 2012-2013
Gràfic R1.2.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència MATEMÀTICA
consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP).
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009, 2010-2011 i 2012-2013
3
3
3
5
4
3
14
13
16
18
14
13
38
38
33
42
39
36
30
29
31
30
28
33
13
14
12
5
13
13
2
2
4
0
2
1
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
43,8
44,6
44,6
44,8
45,2
45,7
41,1
40,9
47,7
39,1
42,5
35,1
37,2
43,0
43,2
55,4
47,2
47,1
22,9
36,0
38,0
22,3
35,4
38,1
28,2
37,5
32,9
23,1
38,7
41,5
21,7
35,9
39,0
25,0
36,1
36,4
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
2008-2009
2010-2011
2012-2013
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
61
La Rioja
Navarra
Castella i Lleó
Cantàbria
Astúries
Aragó
C. de Madrid
Castella– la Manxa
País Basc
Catalunya
Galícia
Extremadura
C. de Múrcia
Illes Balears
Andalusia
C. Valenciana
Canàries
Ceuta
Melilla
Mitjana Espanya
Total Espanya
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
(darreres dades disponibles)
Taula R1.2.1. Resultats en competència MATEMÀTICA (4t EP).
Avaluació general de diagnòstic 2009 (curs 2008-2009)
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears % alumnat
nivells baixos
% alumnat
nivells mitjans
% alumnat nivells alts
C. matemàtica 500 490 19% 75% 6%
Gràfic R1.2.4. Resultats en la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (4t EP)
Avaluació general de diagnòstic 2009*
* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)
62
Gràfic R1.2.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència
MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (4t EP)
Avaluació general de diagnòstic 2009
3
3
1
1
2
1
2
2
2
2
2
2
3
3
3
4
3
5
6
12
16
13
7
8
9
10
9
9
10
13
13
13
13
14
14
15
16
21
22
28
33
31
24
21
26
27
26
26
26
32
30
31
31
32
33
34
35
38
38
36
27
29
31
30
30
30
31
30
30
29
32
31
30
29
27
27
28
23
23
16
15
17
23
25
21
20
21
21
20
17
17
16
16
15
16
15
13
10
8
6
6
7
14
15
12
12
11
12
12
7
6
7
7
7
7
5
5
3
3
2
Illes Balears
Estat
Navarra
La Rioja
Castella i Lleó
Cantàbria
Astúries
Aragó
C. de Madrid
Castella-la Manxa
País Basc
Catalunya
Galícia
Extremadura
R. de Múrcia
Andalusia
C. Valenciana
Canàries
Ceuta
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
63
R1.3. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
(4T EP)
(darreres dades disponibles)
Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i la
interacció amb el món físic per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2010-2011 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).
Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears).
Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic estatal 2009.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT AUTONÒMIC
Gràfic R1.3.1. Puntuacions TRI en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ
AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (4t EP).
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
500502
485499
496507
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa-
Fo
rmen
tera
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
64
Gràfic R1.3.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència CONEIXEMENT I
INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (4t EP).
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
Gràfic R1.3.3. Percentatge d’alumnat amb la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB
EL MÓN FÍSIC consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP).
Avaluació de diagnòstic 2010-2011
2
2
4
0
2
1
21
21
27
21
22
20
37
38
35
35
39
34
30
29
26
37
28
33
9
10
9
6
9
10
1
1
0
1
1
1
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
40,0
40,2
34,5
43,1
37,4
44,5
37,2
37,8
34,8
35,1
39,0
34,1
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
65
La Rioja
Astúries
Castella i Lleó
Aragó
C. de Madrid
Cantàbria
Navarra
Galícia
Castella- la Manxa
C. de Múrcia
Exrtemadura
Andalusia
Catalunya
Canàries
Ceuta
Illes Balears
C. Valenciana
Melilla
Mitjana Espanya
Total Espanya
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL (darreres dades disponibles)
Taula R1.3.1. Resultats en puntuacions TRI en la competència en EL CONEIXEMENT I
LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (4t EP).
Avaluació general de diagnòstic 2009 (curs 2008-2009)
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears % alumnat
nivells baixos % alumnat
nivells mitjans % alumnat nivells alts
C. i I. món físic 500 459 27% 71% 2%
Gràfic R.1.3.4. Resultats en la competència en EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ
AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (4t EP).
Avaluació general de diagnòstic 2009*
* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)
País Basc
66
Gràfic R1.3.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en EL CONEIXEMENT
I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (4t EP).
Avaluació general de diagnòstic 2009
6
4
1
1
2
2
2
2
2
2
3
3
3
4
4
5
9
9
16
20
12
5
5
6
7
7
8
9
8
10
10
11
11
15
16
21
20
27
36
28
18
20
18
21
21
21
23
25
26
26
26
28
32
31
32
34
28
26
30
33
32
30
31
34
30
33
32
31
32
30
32
31
29
24
25
18
9
19
30
28
29
28
25
26
23
23
23
21
22
18
15
15
12
10
9
2
7
13
14
15
11
11
13
10
10
7
8
8
7
3
4
3
1
2
Illes Balears
Estat
La Rioja
Castella i Lleó
Astúries
Aragó
Cantàbria
C. de Madrid
Navarra
Galícia
Castella-la Manxa
R. de Múrcia
Extremadura
Andalusia
Catalunya
Canàries
Ceuta
C. Valenciana
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
67
R1.4. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA (4T EP)
(darreres dades disponibles)
Definició: resultats globals assolits en la competència social i ciutadana per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).
Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic estatal 2009.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
(darreres dades disponibles)
Taula R1.4.1. Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA (4t EP).
Avaluació general de diagnòstic 2009 (curs 2008-2009)
Puntuacions TRI Mitjana Espanya
Mitjana Balears % alumnat
nivells baixos % alumnat
nivells mitjans % alumnat nivells alts
C. social i ciutadana 500 479 23% 71% 6%
68
La Rioja
Castella i Lleó
Astúries
C. de Madrid
Aragó
Navarra
Cantàbria
Castella- la Manxa
Extremadura
Galícia
C. de Múrcia
Catalunya
Andalusia
Canàries
Illes Balears
C. Valenciana
Ceuta
Melilla
Mitjana Espanya
Total Espanya
Gràfic R1.4.1. Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (4t EP).
Avaluació general de diagnòstic 2009
* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)
País Basc
69
Gràfic R1.4.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment en la competència
SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (4t EP).
Avaluació general de diagnòstic 2009
6
4
1
2
2
1
2
2
3
3
4
4
4
4
5
5
9
9
17
17
12
7
6
7
8
8
8
10
10
11
10
11
12
13
13
18
19
26
29
24
19
19
18
20
18
23
22
22
23
25
24
25
27
27
29
31
29
27
31
31
34
33
32
30
33
30
32
34
32
31
30
30
32
26
26
18
15
21
28
27
28
27
28
24
24
25
21
21
22
21
29
28
14
12
8
6
8
14
12
12
12
14
10
11
8
7
8
8
8
6
5
4
3
2
Illes Balears
Estat
La Rioja
C. de Madrid
Castella i Lleó
Aragó
Astúries
Navarra
Cantàbria
Castella-la Manxa
R. de Múrcia
Galícia
Extremadura
Catalunya
Andalusia
Canàries
C. Valenciana
Ceuta
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
70
R2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A ESO (2N I 4T D’ESO)
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix en l’article 29, que en finalitzar el segon curs de l’educació secundària obligatòria, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes.
En termes semblants, la disposició addicional tercera del Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, preveu la realització d’aquestes avaluacions.
Els resultats de les avaluacions de diagnòstic de 2n d’ESO i els de l’avaluació de
competències bàsiques de 4t d’ESO, realitzades el curs 2011-2012 a les Illes Balears es poden consultar a la web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) (http://iaqse.caib.es). Igualment, durant el curs 2008-2009, a 4t d’EP, i el curs 2009-2010, a 2n d’ESO, es realitzà, en l’àmbit estatal, una avaluació general de diagnòstic, els resultats de la qual es poden consultar al web de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE) del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (MECE) (http://www.institutodeevaluacion.mec.es), així com al web de l’IAQSE.
Als indicadors de resultats de l’etapa d’educació secundària obligatòria hi figuren, per tant, les darreres dades que es tenen fins a l’avaluació de diagnòstic de 2011-12 i les de l’avaluació general de diagnòstic de 2009-10.
Pel que fa als resultats de la competència en comunicació lingüística, a les avaluacions autonòmiques hi figuren els resultats d’anglès, de castellà i de català. A les estatals, només les de castellà, perquè són les úniques que es realitzaren.
71
R2.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (2N ESO I 4T ESO)
Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació
lingüística per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’avaluació de diagnòstic 2011-2012 (àmbit autonòmic), en l’avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal), i de 4t d’educació secundària obligatòria en l’avaluació de competències bàsiques (àmbit autonòmic).
Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, per titularitat i illa (avaluació de diagnòstic i avaluació de competències bàsiques. Illes Balears).
Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’avaluació general de
diagnòstic estatal 2010.
Evolució de l’indicador: curs 2008-2009, 2009-2010 i 2011-2012.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA
(2n ESO)
Gràfic R2.1.1. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA
ANGLESA, per titularitat i per illes (2n ESO).
Avaluació de diagnòstic 2011-2012
500 499
525
492495
509
350
400
450
500
550
600
650
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
72
Gràfic R2.1.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació
lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (2n d’ESO).
Avaluació de diagnòstic 2011-2012
Gràfic R2.1.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística
en LLENGUA ANGLESA consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO).
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009, 2009-2010 i 2011-2012
13
13
8
17
15
10
18
19
18
13
18
19
26
27
18
27
26
26
21
20
27
25
21
22
18
18
25
17
17
21
3
3
4
1
3
3
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
50,9
44,2
42,5
50,1
44,2
41,1
58,4
56,4
55,9
51,0
35,0
42,8
47,2
36,2
40,8
57,0
57,2
45,4
27,0
30,4
26,2
27,1
30,5
27,0
24,0
25,5
17,9
28,7
33,6
26,9
28,3
30,7
26,3
25,0
29,9
26,1
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
73
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA
(2n ESO)
Gràfic R2.1.4. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA
CASTELLANA, per titularitat i per illes (2n ESO).
Avaluació de diagnòstic 2011-2012
Gràfic R2.1.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència TRI en comunicació
lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (2n ESO).
Avaluació de diagnòstic 2011-2012
500 497
530
500
485
526
350
400
450
500
550
600
650
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
2
2
1
3
3
1
8
8
3
9
10
4
29
30
22
26
31
26
44
43
49
41
42
47
16
15
22
19
13
21
2
2
3
2
2
3
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
74
Gràfic R2.1.6. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística
en LLENGUA CASTELLANA consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO).
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009, 2009-2010 i 2011-2012
70,9
68,2
61,5
71,5
69,4
60,1
57,1
66,6
74,4
77,0
61,9
61,5
70,0
61,0
56,3
72,5
79,9
70,1
21,4
23,3
28,8
20,6
22,2
29,8
34,9
26,8
21,7
17,0
28,3
26,4
21,2
27,1
30,6
21,7
17,1
25,7
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
75
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA
(2n ESO)
Gràfic R2.1.7. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA
CATALANA, per titularitat i per illes (2n ESO).
Avaluació de diagnòstic 2011-2012
Gràfic R2.1.8. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació
lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (2n d’ESO).
Avaluació de diagnòstic 2011-2012
500500
527
479
483
528
350
400
450
500
550
600
650
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
1
1
1
1
1
0
12
11
7
21
16
5
25
26
17
28
28
20
41
43
40
30
37
48
20
18
33
21
17
25
1
2
1
0
2
3
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
76
Gràfic R2.1.9. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en
LLENGUA CATALANA consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO).
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009, 2009-2010 i 2011-2012
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL (darreres dades disponibles)
Taula R1.1.1. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
(en llengua castellana) (2n ESO). Avaluació general de diagnòstic 2010 (curs 2009-2010)
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears % alumnat
nivells baixos
% alumnat
nivells mitjans
% alumnat nivell alt
C. lingüística 500 497 17% 77% 6%
73,6
67,9
62,1
74,6
70,0
62,4
76,8
65,2
74,7
64,5
55,7
50,9
71,1
61,6
54,7
77,8
78,1
74,5
18,0
18,8
25,2
16,7
17,2
25,7
19,8
25,4
17,0
25,7
24,9
27,8
19,5
20,1
28,1
15,6
16,7
20,4
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
77
Gràfic R2.1.10. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (2n ESO).
Avaluació general de diagnòstic 2010
An
dal
usi
a
Ara
gó
Ast
úri
es
Ille
s B
ale
ars
Can
àrie
s
Can
tàb
ria
Cas
tella
-la
Man
xa
Cas
tella
i Ll
eó
Cat
alu
nya
C. V
ale
nci
ana
Extr
em
adu
ra
Gal
ícia
C. d
e M
adri
d
R. d
e M
úrc
ia
Nav
arra
Paí
s B
asc
La R
ioja
Ce
uta
Me
lilla
Esta
t
78
Gràfic R2.1.11. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en COMUNICACIÓ
LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (2n ESO).
Avaluació general de diagnòstic 2010
5
6
2
2
2
3
2
2
3
4
3
4
4
4
5
6
6
8
16
21
12
12
7
7
8
8
9
10
10
10
11
10
11
14
15
15
15
15
25
24
29
26
22
23
23
22
26
22
25
26
26
25
27
33
28
29
30
27
27
26
30
29
33
33
30
31
31
32
30
30
31
31
32
32
30
28
27
28
20
16
18
19
25
24
25
24
22
24
23
21
21
21
20
14
16
16
16
16
9
9
6
8
11
11
12
12
10
10
9
9
8
9
6
3
6
6
6
6
3
4
Illes Balears
Estat
Navarra
Castella i Lleó
C. de Madrid
Astúries
Cantàbria
La Rioja
Aragó
País Basc
Castella-la Manxa
R. de Múrcia
Catalunya
Galícia
C. Valenciana
Canàries
Extremadura
Andalusia
Melilla
Ceuta
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
79
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA
(4t ESO)
Gràfic R2.1.12. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en
LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t ESO).
Avaluació de competències bàsiques 2011-2012
Gràfic R2.1.13. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació
lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t ESO).
Avaluació de competències bàsiques 2011-2012
500 498 492
522
503 496
350
400
450
500
550
600
650
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
issa i
Form
ente
ra
púb
lics
priv
ats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
14
14
12
15
15
13
21
22
21
11
17
26
27
27
38
23
28
27
22
22
18
29
24
20
11
11
10
11
12
10
4
3
1
10
4
5
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
80
Gràfic R2.1.14. Percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística
en LLENGUA ANGLESA consolidada (a partir del grau intermedi)
i en procés de consolidació (grau intermedi baix), per titularitat i per illes (4t ESO).
Avaluació de competències bàsiques 2011-2012
37,5
36,7
28,5
50,3
39,6
34,6
27,3
26,8
38,2
23,2
27,8
26,6
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació
81
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA
(4t ESO)
Gràfic R2.1.15. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en
LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t ESO).
Avaluació de competències bàsiques 2011-2012
Gràfic R2.1.16. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència TRI en comunicació
lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t ESO).
Avaluació de competències bàsiques 2011-2012
500 497 475
543
498 503
350
400
450
500
550
600
650
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
2
2
2
2
3
2
8
8
7
8
9
6
20
21
30
8
20
20
44
45
49
31
42
47
23
20
11
48
24
21
3
3
1
3
2
4
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
82
Gràfic R2.1.17. Percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística
en LLENGUA CASTELLANA consolidada (a partir del grau intermedi)
i en procés de consolidació (grau intermedi baix), per titularitat i per illes (4t ESO).
Avaluació de competències bàsiques 2011-2012
69,4
68,6
60,7
81,3
67,6
71,9
20,2
20,8
30,2
8,3
20,4
19,9
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació
83
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA
(4t ESO)
Gràfic R2.1.18. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en
LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t ESO).
Avaluació de competències bàsiques 2011-2012
Gràfic R2.1.19. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació
lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t d’ESO).
Avaluació de competències bàsiques 2011-2012
500 500
510
496491
513
350
400
450
500
550
600
650
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
5
5
7
7
6
4
6
6
6
8
7
5
19
20
13
16
20
16
42
43
38
39
42
41
25
25
30
26
22
30
3
3
6
3
3
3
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
84
Gràfic R2.1.20. Percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en
LLENGUA CATALANA consolidada (a partir del grau intermedi)
i en procés de consolidació (grau intermedi baix), per titularitat i per illes (4t ESO).
Avaluació de competències bàsiques 2011-2012
69,8
69,6
73,4
68,3
66,5
74,5
18,8
19,7
13,4
16,3
20,5
16,4
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació
85
R2.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (2N ESO I 4T ESO)
Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per
l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic 2011-2012 (àmbit autonòmic), en l’Avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal), i de 4t d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de competències bàsiques (àmbit autonòmic).
Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic i Avaluació de competències bàsiques. Illes Balears).
Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic estatal 2010.
Evolució de l’indicador: curs 2008-2009, 2009-2010 i 2011-2012.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (2n ESO)
Gràfic R2.2.1. Puntuacions TRI en competència MATEMÀTICA,
per titularitat i per illes (2n ESO).
Avaluació de diagnòstic 2011-2012
500 501
516
484490
516
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
86
Gràfic R2.2.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència
MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (2n ESO).
Avaluació de diagnòstic 2011-2012
Gràfic R2.2.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència MATEMÀTICA
consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO).
Avaluacions de diagnòstic 2008-2009, 2009-2010 i 2011-2012
1
1
1
1
1
1
22
22
14
29
25
17
37
37
38
35
38
35
24
24
26
22
22
29
16
15
21
13
14
18
1
1
0
0
0
1
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
41,1
41,5
40,4
40,7
41,7
40,5
53,6
47,3
47,1
34,4
35,7
35,1
36,1
34,7
36,2
49,3
52,4
47,6
36,8
37,8
37,0
37,1
37,1
37,2
32,4
39,3
38,4
38,0
41,7
35,0
38,2
37,6
38,1
34,6
38,2
35,3
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
2008-2009
2009-2010
2011-2012
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
87
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL (darreres dades disponibles)
Taula R2.1.1. Resultats en la competència MATEMÀTICA (2n ESO). Avaluació general de diagnòstic 2010 (curs 2009-2010)
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears % alumnat
nivells baixos
% alumnat
nivells mitjans
% alumnat
nivell alt
C. matemàtica 500 494 18% 76% 6%
Gràfic R2.2.4. Resultats en la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (2n ESO). Avaluació general de diagnòstic 2010
An
dal
usi
a
Ara
gó
Ast
úri
es
Ille
s B
ale
ars
Can
àrie
s
Can
tàb
ria
Cas
tella
-la
Man
xa
Cas
tella
i Ll
eó
Cat
alu
nya
C. V
ale
nci
ana
Extr
em
adu
ra
Gal
ícia
C. d
e M
adri
d
R. d
e M
úrc
ia
Nav
arra
Paí
s B
asc
La R
ioja
Ce
uta
Me
lilla
Esta
t
88
Gràfic R2.2.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència
MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (2n ESO).
Avaluació general de diagnòstic 2010
4
4
2
2
3
3
3
3
3
3
3
4
4
5
5
5
5
7
9
9
14
14
7
9
9
9
10
10
12
13
13
13
13
13
14
15
16
19
22
23
32
30
20
25
25
26
26
26
29
28
30
31
32
33
32
34
33
35
36
36
29
28
29
32
30
29
30
30
29
28
29
29
29
30
30
27
27
25
22
22
15
16
25
21
20
20
19
20
17
18
18
16
15
14
14
13
13
11
9
8
6
8
17
11
13
13
12
11
10
10
7
7
7
5
5
6
6
3
2
2
Illes Balears
Estat
Navarra
Castella i Lleó
País Basc
La Rioja
C. de Madrid
Aragó
Cantàbria
Astúries
Galícia
R. de Múrcia
Castella-la Manxa
C. Valenciana
Catalunya
Extremadura
Andalusia
Canàries
Melilla
Ceuta
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
89
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (4t ESO)
Gràfic R2.2.6. Puntuacions TRI en competència MATEMÀTICA,
per titularitat i per illes (4t ESO).
Avaluació de competències bàsiques 2011-2012
Gràfic R2.2.7. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència
MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (4t ESO).
Avaluació de competències bàsiques 2011-2012
500 501
505
486494
508
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
3
3
3
5
4
2
18
18
17
25
19
18
40
41
40
34
42
36
27
27
30
23
24
30
10
11
9
10
10
11
2
2
3
3
2
2
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
90
Gràfic R2.2.8. Percentatge d’alumnat amb la competència MATEMÀTICA consolidada (a partir del grau
intermedi) i en procés de consolidació (grau intermedi baix), per titularitat i per illes (4t ESO).
Avaluació de competències bàsiques 2011-2012
38,8
38,9
41,3
36,3
35,8
43,1
39,7
40,6
39,5
33,5
41,9
36,5
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació
91
R2.3. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC
(2N ESO)
(darreres dades disponibles) Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per
l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic (AD) 2009-2010 (àmbit autonòmic) (a l’Avaluació de diagnòstic 2011-2012 no es va avaluar aquesta competència) i en l’Avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal). Desagregacions: per titularitat i illes (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears). Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala
amb mitjana 500 i desviació típica 100).
La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
Gràfic R2.3.1. Puntuacions TRI en competència en el CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ
AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (2n ESO).
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
500504
503
471 480
532
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa
-F
orm
en
tera
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
92
Gràfic R2.3.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en el CONEIXEMENT I
LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (2n ESO).
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
Gràfic R2.3.3. Percentatge d’alumnat amb la competència consolidada, en el CONEIXEMENT I LA
INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (2n ESO).
Avaluació de diagnòstic 2009-2010
6
6
3
11
8
2
18
18
17
22
23
11
36
35
45
35
36
36
27
28
23
27
24
32
11
12
12
4
8
16
2
2
1
0
1
3
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
39,8
41,5
35,3
31,9
32,9
51,0
35,8
35,0
44,6
35,0
35,8
35,9
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa-Formentera
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació
93
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
(darreres dades disponibles)
Taula R2.3.1. Resultats en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MON FÍSIC (2n ESO).
Avaluació general de diagnòstic 2010 (curs 2009-2010)
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears % alumnat
nivells baixos
% alumnat
nivells mitjans
% alumnat nivell alt
C. i I. amb el món físic 500 504 17% 74% 9%
Gràfic R2.3.4. Resultats en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (2n ESO).
Avaluació general de diagnòstic 2010
An
dal
usi
a
Ara
gó
Ast
úri
es
Ille
s B
ale
ars
Can
àrie
s
Can
tàb
ria
Cas
tella
-la
Man
xa
Cas
tella
i Ll
eó
Cat
alu
nya
C. V
ale
nci
ana
Extr
em
adu
ra
Gal
ícia
C. d
e M
adri
d
R. d
e M
úrc
ia
Nav
arra
Paí
s B
asc
La R
ioja
Ce
uta
Me
lilla
Esta
t
94
Gràfic R2.3.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència EL CONEIXEMENT
I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (2n ESO).
Avaluació general de diagnòstic 2010
5
5
2
2
2
2
2
3
3
3
4
4
5
4
5
5
6
6
15
15
12
13
7
7
9
9
9
11
11
12
11
11
11
13
12
13
15
16
26
26
27
27
22
24
24
24
26
27
28
29
24
27
25
30
26
31
30
33
32
31
28
29
31
32
32
31
33
30
32
31
30
31
27
32
29
27
29
28
18
18
19
18
26
24
22
23
21
21
19
18
20
19
21
15
20
17
15
13
7
7
9
8
12
11
11
11
9
8
7
7
11
8
11
6
8
7
5
4
2
3
Illes Balears
Estat
Navarra
Castella i Lleó
C. de Madrid
La Rioja
Cantàbria
Aragó
Galícia
R. de Múrcia
Astúries
Castella-la Manxa
Catalunya
C. Valenciana
País Basc
Extremadura
Andalusia
Canàries
Ceuta
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
95
R2.4. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA (2N ESO)
(darreres dades disponibles)
Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació general de diagnòstic 2010 (àmbit estatal). En les Avaluacions de diagnòstic (AD) (àmbit autonòmic), aquesta competència no ha estat avaluada en cap ocasió.
Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic estatal 2010.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala
amb mitjana 500 i desviació típica 100).
RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL
(darreres dades disponibles)
Taula R2.4.1. Resultats en la competència SOCIAL I CIUTADANA (2n ESO).
Avaluació general de diagnòstic 2010 (curs 2009-2010)
Puntuacions TRI
Mitjana Espanya
Mitjana Balears % alumnat
nivells baixos
% alumnat
nivells mitjans
% alumnat nivell alt
C. social i
ciutadana 500 491 20% 73% 7%
96
Gràfic R2.4.1. Resultats en la competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010
An
dal
usi
a
Ara
gó
Ast
úri
es
Ille
s B
ale
ars
Can
àrie
s
Can
tàb
ria
Cas
tella
-la
Man
xa
Cas
tella
i Ll
eó
Cat
alu
nya
C. V
ale
nci
ana
Extr
em
adu
ra
Gal
ícia
C. d
e M
adri
d
R. d
e M
úrc
ia
Nav
arra
Paí
s B
asc
La R
ioja
Ce
uta
Me
lilla
Esta
t
97
Gràfic R2.4.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència SOCIAL I
CIUTADANA, per comunitats autònomes (2n ESO)
Avaluació general de diagnòstic 2010
6
6
3
2
3
3
4
4
4
4
4
5
5
5
5
6
7
6
15
16
14
12
7
8
8
9
10
10
10
11
11
10
12
13
14
14
14
15
22
22
26
24
21
21
19
23
23
21
24
25
23
23
27
25
28
24
27
28
28
26
30
30
31
32
33
31
31
32
32
31
32
30
30
30
30
30
30
29
22
21
17
20
25
25
25
23
22
23
22
21
22
22
19
19
17
19
17
16
10
11
7
8
13
12
12
11
10
10
8
8
8
10
7
8
6
7
5
6
3
4
Illes Balears
Estat
C. de Madrid
Castella i Lleó
La Rioja
Navarra
Castella-la Manxa
Galícia
Aragó
R. de Múrcia
Cantàbria
Astúries
C. Valenciana
País Basc
Canàries
Catalunya
Andalusia
Extremadura
Ceuta
Melilla
% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5
98
R3. COMPETÈNCIES CLAU ALS 15 ANYS (PISA) 2012
(darreres dades disponibles)
Aquestes competències s’avaluen a partir del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA) de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
PISA és un estudi comparatiu que cada tres anys analitza el rendiment educatiu dels alumnes de 15 anys, a partir de l’avaluació de tres competències clau:
comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica.
En la darrera edició (2012), de la qual es tenen els resultats, hi varen participar seixanta-cinc països i catorze comunitats autònomes de l’Estat. A les Illes Balears es va fer l'estudi amb una mostra ampliada de 54 centres.
D’altra banda, en els gràfics que es presenten a continuació, sols es comparen els resultats amb els de països representatius de zones socials, econòmiques i culturals i models educatius més rellevants des de la perspectiva espanyola. Aquests països corresponen a la zona mediterrània, centreeuropeus, nòrdics,
d’Europa de l’Est, anglosaxons, asiàtics, nord americans i llatinoamericans.
R3.1. COMPRENSIÓ LECTORA PISA 2012
Definició: nivell mitjà en lectura assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i
percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.
Desagregacions: per illa i titularitat.
Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants
Especificacions tècniques:
En el marc de PISA 2012, la competència lectora comporta comprendre,
utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els
objectius, per desenvolupar el coneixement i els potencials personals i
per participar en la societat.
Els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana
500 i desviació típica 100.
99
Taula R3.1.1. Resultats en comprensió lectora, Illes Balears/Espanya/OCDE
Mitjana OCDE Espanya Balears
496 488 476
Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats
476 477 484 466 456 509
Gràfic R3.1.1. Resultats en comprensió lectora per països i comunitats autònomes
100
Gràfic R3.1.2. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora per països i comunitats autònomes
Gràfic R3.1.3. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora, titularitat i illes
Illes Balears (any 2012)
2
3
0
2
2
3
1
1
6
8
2
6
6
7
4
4
15
18
9
15
13
15
12
13
26
29
22
26
24
29
23
26
29
25
36
30
31
27
29
31
17
14
23
17
19
16
21
19
4
2
7
4
4
3
7
5
0
0
0
0
0
0
1
1
global Illes Balears
públics
privats
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
mitjana OCDE
mitjana Espanya
Lectura nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6
101
R3.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA PISA 2012
(darreres dades disponibles)
Definició: nivell mitjà en matemàtiques assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.
Desagregacions: per illa i titularitat.
Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants a les proves
Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100.
Taula R3.2.1. Resultats en competència matemàtica
Mitjana OCDE Espanya Balears
494 484 475
Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats
475 475 491 466 461 499
102
Gràfic R3.2.1. Resultats en competència matemàtica per països i comunitats autònomes
103
Gràfic R3.2.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per països i comunitats autònomes
104
Gràfic R3.2.3. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per titularitat i illes
Illes Balears (any 2012)
10
13
3
10
6
11
8
8
17
20
12
16
17
20
15
16
26
26
25
26
21
26
22
25
25
21
31
25
26
24
24
26
17
14
22
17
22
14
18
18
5
5
6
5
7
5
9
7
1
1
1
1
1
1
3
1
global Illes Balears
públics
privats
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
mitjana OCDE
mitjana Espanya
Matemàtiques nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6
105
R3.3. COMPETÈNCIA CIENTÍFICA PISA 2012
(darreres dades disponibles)
Definició: nivell mitjà en ciències assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.
Desagregacions: per illa i titularitat.
Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants a les proves
Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100.
Taula R3.3.1. Resultats competència científica
Mitjana OCDE Espanya Balears
501 496 483
Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats
483 484 495 470 469 507
106
Gràfic R3.3.1. Resultats en competència científica per països i comunitats autònomes
107
Gràfic R3.3.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica
per països i comunitats autònomes
108
Gràfic R3.3.3. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica, per illes i titularitat Illes Balears (any 2012)
4
6
1
4
2
6
5
4
15
19
8
15
14
17
13
12
30
32
27
30
28
32
25
27
32
28
38
32
35
30
29
33
16
13
22
17
18
14
20
19
2
2
3
2
3
2
7
4
0
0
0
0
0
0
1
0
global Illes Balears
públics
privats
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
mitjana OCDE
mitjana Espanya
Ciències nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6
109
R4. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT
R4.1. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT D’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA
Definició: percentatge d’alumnat que es troba matriculat en el curs que teòricament li correspon per edat.
Desagregacions: per edat i sexe.
Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat
Especificacions tècniques: s’han elegit les edats de 8 i 10 anys a l’educació primària i les de 12, 14 i 15 anys a l’educació secundària obligatòria.
Gràfic R4.1.1. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears. Curs 2012-2013
Gràfic R4.1.2. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears, desagregades per sexe. Curs 2012-2013
90,9
85,0
77,8
64,3
56,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%
8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys
90,1
83,5
73,8
59,5
50,9
91,986,8
82,2
69,5
61,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys
al·lots al·lotes
110
Gràfic R4.1.3. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 8 anys. De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva.
Gràfic R4.1.4. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 10 anys. De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva.
Gràfic R4.1.5. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 12 anys. De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva.
89,4 90,290,0 90,2 89,4 89,4 89,5 89,9 90,3 90,1
92,5 92,2 92,4 93,6 91,8 92,6 92,091,1
93,5 91,9
90,9 91,2 91,2 91,8 90,6 90,990,7 90,4 91,8 90,9
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013
nins nines ambdós sexes
82,9 82,581,7 82,4 81,5
81,4 81,4 80,9 8383,5
87,9 86,287,3 87,2
84,8 84,8 84,5 86,7 87,4 86,8
85,4 84,3 84,4 84,7 83,1 83,1 82,9 83,7 85,2 85,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013
nins nines ambdós sexes
72,4 72,1 72,9 74,7 71,771,9 71,1 73,2
74 73,8
81,4 80,8 79,578,1 80,0 78,4 77,2 79,3 80,6 82,2
76,7 76,4 76,1 76,2 75,7 75,0 74,0 76,1 77,2 77,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013
al·lots al·lotes ambdós sexes
111
Gràfic R4.1.6. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 14 anys. De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva.
Gràfic R4.1.7. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 15 anys. De 2003-2004 a 2012-2013
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva.
Gràfic R4.1.8. Comparació de les taxes d’idoneïtat Illes Balears – Estat. Curs 2011-2012
57,1 57,453,8
56,0 54,256,5 56,2
56,2 59,1 59,5
69,4 68,5 67,0 68,3 67,1 65,6 67,6 67,9 67,869,5
63,2 62,860,2 62,1 60,4 60,7 61,8 61,9 63,3 64,3
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013
al·lots al·lotes ambdós sexes
45,7 45,9 44,7 44,948,0
44,348,3 49,8 49,2 50,958,3 57,9 58,3 59,9 60,3 59,7 59,6
61,5 61,3 61,4
51,8 51,7 51,3 52,2 54,0 51,8 53,655,5
55,1 56,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013
al·lots al·lotes ambdós sexes
91,8
85,2
77,2
63,3
55,1
93,889,1
83,9
69,6
61,7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys
Illes Balears Estat
112
R4.2. ALUMNAT REPETIDOR
Definició: percentatge d’alumnat que repeteix curs en educació obligatòria.
Desagregacions: per curs, titularitat i sexe.
Evolució de l’indicador: del curs 2008-2009 al 2012-2013
Comparació Illes Balears amb l’Estat
Especificacions tècniques: el percentatge de repetidors es calcula dividint el nombre de repetidors d’un curs concret entre la matrícula del curs acadèmic anterior i multiplicant el resultat per 100.
Gràfic R4.2.1. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, a les Illes Balears. Curs 2012-2013
Gràfic R4.2.2. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per titularitat. Curs 2012-2013
6,5
4,8 5,2
13,0
11,2
13,3
10,7
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
7,8
5,5 5,5
15,0
12,4
15,0
13,0
4,1 3,64,5
9,6 9,110,8
7,4
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
centres públics centres privats
113
Gràfic R4.2.3. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per sexe. Curs 2012-2013
Gràfic R4.2.4. Evolució del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO a les Illes Balears.
De 2008-2009 a 2012-2013
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és una dada definitiva
Gràfic R4.2.5. Comparació del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO Estat – Illes Balears.
Curs 2011-2012
6,8
5,36,0
15,5
12,3
15,0
12,2
6,0
4,2 4,2
10,2 9,9
11,6
9,3
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
nins nines
6,7 6,9
9,1
16,3
12,413,9
11,5
6,6 6,4 6,9
16,0
12,413,4
11,6
6,85,9 5,9
15,0
12,313,2
10,4
6,15,4 5,8
14,7
11,712,8
10,9
6,5
4,8 5,2
13,0
11,2
13,3
10,7
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013
6,15,4
5,8
14,7
11,712,8
10,9
4,5 4,1 4,7
13,9
12,4 12,6
10,5
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
Illes Balears Estat
114
R5. ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR
Definició: percentatge de persones de 18 a 24 anys que no estan escolaritzades i que tenen com a estudis màxims educació secundària obligatòria o nivells educatius inferiors.
Desagregacions: per illa, titularitat i sexe.
Comparació entre comunitats autònomes i entre l’Estat i les Illes Balears
Evolució de l’indicador: de l’any 2003 al 2012.
Especificacions tècniques:
Es considera el percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis màxims l’ESO o anteriors nivells educatius d’acord amb els nivells CINE següents: educació infantil (CINE 0), educació primària
(CINE 1) i educació secundària 1a etapa (CINE 2).
Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació amb dades de l’Enquesta de Població Activa facilitats per l’INE (elaborada amb la metodologia establerta per EUROSTAT, a partir de les mitjanes anuals de dades trimestrals).
Gràfic R5.1. Abandonament escolar prematur a les Illes Balears. Any 2012
30,1 30,6 29,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
global homes dones
115
Gràfic R5.2. Evolució de l’abandonament escolar prematur a les Illes Balears. De 2003 a 2012
La dada del darrer any és un avanç i la del penúltim és definitiva.
Gràfic R5.3. Abandonament escolar prematur, per comunitats autònomes. Any 2012
51,6 49,8 46,5
44,0 49,1 49,2
46,0 42,6
34,1
30,630,7 34,6
31,7 28,3
39,2 37,0 35,1
30,7 27,1 29,6
41,4 42,5 39,3
36,5
44,2 43,2
40,8 36,7
30,7 30,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
homes dones ambdós sexes
30,1
24,9
11,513,3 14,0
19,4 20,4 21,5 22,2
27,7
22,8 23,1 24,026,9 26,9 28,3 28,8
32,2
37,0
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Pa
ís B
asc
Na
va
rra
Ca
ntà
bria
Astú
rie
s
Ara
gó
Ca
ste
lla i
Lle
ó
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
La
Rio
ja
Ga
licia
Ca
talu
nya
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
C. V
ale
ncia
na
Ca
nà
rie
s
An
da
lusia
Extr
em
ad
ura
Ce
uta
i M
elil
la
116
Gràfic R5.4. Comparació de l’abandonament escolar prematur, Estat – Illes Balears. Any 2012
La dada del darrer any és un avanç i la del penúltim és definitiva.
Gràfic R5.5. Evolució de les diferències de l’abandonament escolar prematur Estat – Illes Balears. Any 2012
La dada del darrer any és un avanç i la del penúltim és definitiva.
41,4 42,5 39,3
36,5
44,2 43,2 40,8
36,7
30,7 30,131,6 32,0 30,8 30,5 31,0
31,9 31,2
28,4 26,5 24,9
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Illes Balears Estat
9,8 10,5
8,5
6,0
13,2
11,3
9,7 8,3
4,1 5,2
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
117
R6. TAXES DE GRADUACIÓ
R6.1. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ I PERCENTATGE DE PROMOCIÓ A
L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Definició: relació entre el nombre de graduats en ESO, independentment de la
seva edat, respecte del total de la població a l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquest ensenyament (15 anys).
Desagregacions: per sexe.
Evolució: del curs 2002-2003 al 2011-2012.
Comparació entre comunitats autònomes: curs 2010-2011.
Especificacions tècniques:
Per a les taxes brutes de graduació, no es consideren els titulats a través de l’Educació Secundària per a Persones Adultes (ESPA), ni a través de proves
lliures, ni a través de PQPI.
També es presenten els percentatges de promoció als quatre cursos de l’ESO (percentatge d’alumnat de les Illes Balears que promociona a cada curs amb relació a l’alumnat avaluat), desagregats per sexe i titularitat. Curs 2011-12.
Gràfic R6.1.1. Taxa bruta de població de les Illes Balears que gradua en ESO, per sexe. Curs 2011-2012
64,4
58,4
70,7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
global al.lots al.lotes
118
Gràfic R6.1.2. Evolució de la taxa bruta de població de les Illes Balears que gradua en ESO,
per sexe. De 2002-2003 a 2011-2012
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és definitiva.
Gràfic R6.1.3. Taxa bruta de població que gradua en ESO, per comunitats autònomes.
Curs 2010-2011
56,6 55,7 56,1 55,251,7
54,2 53,4
60,9 59,3 58,4
70,2 70,268,3 69,3 67,8
65,6
68,969,2
70,2 70,7
63,2 62,8 62,0 62,059,5 59,7
61,065,0 64,6 64,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012
al·lots al·lotes ambdós sexes
64,6
74,3
57,7
64,8 66,5 68,470,7 71,0 72,0 73,1
75,8 76,4 76,5 77,5 78,0 79,1 80,983,2
86,0 87,5
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
To
tal
Ce
uta
C. V
ale
ncia
na
Me
lilla
Ca
nà
rie
s
La
Rio
ja
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
R. d
e M
úrc
ia
An
da
lusia
Ara
gó
C. d
e M
ad
rid
Extr
em
ad
ura
Ca
talu
nya
Ga
lícia
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Na
va
rra
Ca
ntà
bria
Pa
ís B
asc
Astú
rie
s
119
Gràfic R6.1.4. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears.
Curs 2011-2012
Gràfic R6.1.5. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears, per sexe.
Curs 2011-2012
Gràfic R6.1.6. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears, per titularitat.
Curs 2011-2012
84,2 80,1 79,6 79,3
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
81,5 76,3 77,1 75,8
87,3 84,3 82,0 82,7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
al.lots al.lotes
83,1 76,5 77,6 75,7
86,2 86,1 82,6 84,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
públic privat
120
R6.2. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SECUNDARIS
POSTOBLIGATORIS
Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments secundaris postobligatoris considerat respecte del total de la població de
―l’edat teòrica‖ de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.
Desagregacions: per sexe.
Evolució de l’indicador: del curs 2002-2003 al 2011-2012.
Comparació entre comunitats autònomes: curs 2010-2011.
Especificacions tècniques:
Estudis secundaris postobligatoris: batxillerat i cicles formatius de grau mitjà de FP (GFGM).
En la categoria de tècnic (abans tècnic auxiliar) es considera l’alumnat graduat en CFGM de FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau mitjà.
Edat teòrica de començament del darrer curs de batxillerat i CFGM: 17 anys.
Gràfic R6.2.1. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe. Curs 2011-2012
38,8
33,7
44,0
0%
10%
20%
30%
40%
50%
global al.lots al.lotes
121
Gràfic R6.2.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe.
De 2002-2003 a 2011-2012
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és definitiva.
Gràfic R6.2.3. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat, per comunitats autònomes.
Curs 2010-2011
Gràfic R6.2.4. Taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe.
Curs 2011-2012
25,2 25,3 25,3 26,4 24,7
26,4 26,7
30,7 30,3 33,7
39,8 39,1
35,2
39,0 37,9
35,6
37,7
41,9
44,3 44,0
32,3 32,0
30,1 32,5 31,1 30,9 32,1
36,2 37,1
38,8
0%
10%
20%
30%
40%
50%
2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012
al·lots al·lotes ambdós sexes
37,1
50,3
36,5
43,9 44,346,3 46,9 47,1 47,8 48,7 48,7
50,5 50,654,5 54,7 55,7 56,8 58,0
64,0
68,7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ce
uta
C. V
ale
ncia
na
Me
lilla
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
talu
nya
An
da
lusia
La
Rio
ja
Ca
nà
rie
s
R. d
e M
úrc
ia
Extr
em
ad
ura
Ara
gó
Ca
ntà
bria
Na
va
rra
Ga
lícia
C. d
e M
ad
rid
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Astú
rie
s
Pa
ís B
asc
16,4 15,3
17,5
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
global al.lots al.lotes
122
Gràfic R6.2.5. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe.
De 2002-2003 a 2011-2012
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és definitiva.
Gràfic R6.2.6. Taxa bruta de població que gradua en CFGM, per comunitats autònomes.
Curs 2010-2011
10,6 11,4
11,1
11,9
9,8
11,7 12,6 12,6
15,1 15,3
11,4
12,8 13,9 13,9
12,6 13,4
15,6 14,3
18,5
17,511,0
12,1 12,5 12,8
11,2
12,5
14,0 13,4
16,816,4
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012
al·lots al·lotes ambdós sexes
16,8
20,1
13,6
15,416,7 17,2
19,1 19,7 19,8 20,120,9 21,2 21,2 21,7
23,0 23,2 23,424,1
26,327,8
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Ille
s B
ale
ars
To
tal
Me
lilla
C. d
e M
ad
rid
Ce
uta
R. d
e M
úrc
ia
An
da
lusia
Ca
nà
rie
s
Extr
em
ad
ura
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Na
va
rra
Ca
talu
nya
Ga
lícia
Ca
ste
lla i
Lle
ó
La
Rio
ja
C. V
ale
ncia
na
Pa
ís B
asc
Ara
gó
Astú
rie
s
Ca
ntà
bria
123
R6.3. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SUPERIORS
Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments
de règim superior (no universitaris i universitaris) considerats respecte del total de la població de l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.
Desagregacions: per sexe.
Comparació entre comunitats autònomes: curs 2010-2011.
Evolució de l’indicador: del curs 2002-2003 al 2011-2012.
Especificacions tècniques:
Estudis superiors: cicles formatius de grau superior d’FP (GFGS) i estudis universitaris.
Edats teòriques de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments:
- Tècnic superior: 19 anys.
- Diplomatures universitàries, arquitectura i enginyeria tècnica: 20 anys.
- Grau: 21 anys.
- Llicenciatura universitària, arquitectura i enginyeria: 22 anys.
- Màster Oficial: 23 anys.
En la categoria de tècnic superior (abans tècnic especialista) es considera l’alumnat graduat en CFGM d’FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau superior.
Gràfic R6.3.1. Taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears.
Curs 2011-2012
10,9
9,4
12,5
0%
5%
10%
15%
20%
global homes dones
124
Gràfic R6.3.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears, per sexe.
De 2002-2003 a 2011-2012
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és definitiva.
Gràfic R6.3.3. Taxa bruta de població que gradua en CFGS, per comunitats autònomes.
Curs 2010-2011
Gràfic R6.3.4. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.
Curs 2011-2012
7,0 7,1
6,06,1
5,76,0
8,0
9,1
10,6
9,47,8
8,8
7,9 7,97,5
9,09,7
10,4
12,5 12,57,47,9
6,9 7,0 6,67,5
8,89,7
11,510,9
0%
5%
10%
15%
20%
2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012
homes dones ambdós sexes
11,5
21,4
17,215,1 15,8 16,0
17,4 17,4 17,920,6
21,8 22,1 22,9 23,2 23,9 24,9 25,5 26,128,4
40,6
0%
10%
20%
30%
40%
Ille
s B
ale
ars
To
tal
An
da
lusia
R. d
e M
úrc
ia
Extr
em
ad
ura
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
nà
rie
s
Ce
uta
Me
lilla
C. d
e M
ad
rid
La
Rio
ja
Ara
gó
Ca
ste
lla i
Lle
ó
Ga
lícia
C. V
ale
ncia
na
Na
va
rra
Ca
ntà
bria
Ca
talu
nya
Astú
rie
s
Pa
ís B
asc
9,6
7,4
0,4 5,1 5,6
4,0 0,7 3,3
7,6
5,7
0,5
4,2
0%
5%
10%
15%
20%
Diplomat
universitari, arquitecte
tècnic i enginyer tècnic
Llicenciat
universitari, arquitecte i
enginyer
Grau Màster Oficial
Dones Homes global
125
Gràfic R6.3.5. Evolució de la taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.
Curs 2002-2003 i de 2007-2008 a 2011-2012
La dada del darrer curs és un avanç i la del penúltim és definitiva.
Gràfic R6.3.6. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris, per comunitats autònomes.
Curs 2010-2011
6,8
10,0 9,7 11,1
12,6
7,5 6,8
3,8 4,1 4,9 5,5 5,6
0,6 1,20,5
2,9 4,0 4,1
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2002-2003 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012
Diplomat universitari i arquitecte i enginer tècnic Llicenciat universitari i arquitecte i enginer Grau Màster oficial
12,6
20,3
11,3
16,6
21,6
19,0 19,318,1
21,2
18,2
23,8
19,2
21,3 21,2
25,8
29,9
19,8
23,6
5,5
19,9
7,66,5
9,1
16,514,6
17,5 17,8
14,917,1
19,1
24,3
27,328,4
24,0
14,7
34,5
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Ille
s B
ale
ars
TO
TA
L
Ca
nà
rie
s
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Extr
em
ad
ura
An
da
lusia
Ca
ntà
bria
Ga
lícia
Ara
gó
R. d
e M
úrc
ia
Astú
rie
s
C. V
ale
ncia
na
Ca
talu
nya
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
Ca
ste
lla i
Lle
ó
La
Rio
ja
C. d
e M
ad
rid
Diplomat universitari, arquitecte i enginyer tècnic Llicenciat universitari, arquitecte i enginyer
126
R6.4. PERCENTATGE DE POBLACIÓ ENTRE 30 I 34 ANYS AMB TITULACIÓ
SUPERIOR
L’educació superior apareix com a objectiu clau dins de l’Estratègia Europa
2020, establerta amb l’ambició de què Europa es converteixi en una economia
intel·ligent, sostenible i integradora. La Unió Europea ha establert com a punt
de referència per a 2020 que el 40% de la seva població de 30 a 34 anys tengui
el Nivell d’Educació Superior.
Definició: nombre de graduats (CINE 5B, 5A i 6) amb titulació superior per cada 100 habitants, amb edats compreses entre 30 i 34 anys.
Desagregacions: per sexe i tipus de titulació superior.
Evolució de l’indicador: de l’any 2004 al 2013.
Comparació entre comunitats autònomes: any 2013.
Especificacions tècniques:
Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del MECD (font: enquesta de població activa INE).
Algunes dades han de ser preses amb precaució, ja que les derivades de mostres petites estan afectades per errors de mostreig grans.
Gràfic R6.4.1. Percentatge de població entre 30 i 34 anys amb titulació superior a les Illes Balears. Any 2013
33,8
28,2
39,5
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
global homes dones
127
Gràfic R6.4.2. Evolució Percentatge de Població entre 30 i 34 anys amb titulació superior a
les Illes Balears, per sexe. Any 2013
Gràfic R6.4.3. Percentatge de Població entre 30 i 34 anys amb titulació superior, per comunitat.
Any 2013
* Dades poc fiables.
23,325,1
25,321,0 21,8
22,520,9
29,029,1
28,227,5
36,8
44,7
34,7 36,7
32,9 32,6
36,639,0 39,5
25,3
30,7
34,5
27,5 28,927,5
26,5
32,7 33,9 33,8
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
HOMES DONES TOTAL
33,8
42,3
29,332,4 32,7
33,4 35,2 35,8
40,2 41,042,4 43,2 43,4
46,2 46,448,4
50,2
54,2
61,3
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Illes B
ale
ars
Esta
t
R. d
e M
úrc
ia
Me
lilla (*)
An
da
lusia
Extre
ma
du
ra
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
Ca
nà
ries
Ca
ste
lla i
Lle
ó
C.
Va
len
cia
na
La
Rio
ja (*)
Ara
gó
Ga
lícia
Ca
talu
nya
Ca
ntà
bria
Na
va
rra
Astú
ries
C. d
e M
ad
rid
Pa
ís B
asc