Post on 03-Mar-2021
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Secretaria de Planificació Territorial
Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya
Informe de Sostenibilitat Ambiental Aprovació inicial, octubre 2010
ÍNDEX
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL I
0. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL............................ 1
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT
OBJECTE DEL PLA ................................................................................................ 3
1.1 Característiques generals de l’àmbit ............................................................ 3
1.2 Ocupació i consum de sòl .......................................................................... 8
1.3 Cicle de l’aigua ..................................................................................... 34
1.4 Ambient atmosfèric................................................................................ 46
1.5 Energia ............................................................................................... 52
1.6 Gestió de residus................................................................................... 54
1.7 Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat ecològica......... 62
1.8 Qualitat del paisatge i patrimoni cultural..................................................... 83
1.9 Àrees de risc ........................................................................................ 91
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL.............................. 99
2.1 Relació amb altres plans i programes.......................................................... 99
2.2 Obligacions jurídiques en matèria ambiental sobre les quals el Pla té capacitat
d’incidència .................................................................................................129
2.3 Avaluació ambiental de plans urbanístics i de projectes en l’àmbit del PDU_PU ...138
3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA........................................139
4. ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES.............151
4.1 Alternatives considerades per a l’ordenació global de l’àmbit..........................151
4.2 Avaluació ambiental de cada alternativa d’acord amb els objectius ambientals
adoptats......................................................................................................158
4.3 Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada ......................165
5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA
167
5.1 Objectius del Pla ..................................................................................167
5.2 Estratègies d’ordenació..........................................................................168
5.3 Determinacions del Pla amb possibles repercussions ambientals.......................169
ÍNDEX
II PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI
AMBIENT ........................................................................................................179
6.1 Identificació i avaluació d’impactes ..........................................................179
6.2 Mesures preventives, correctores i compensatòries ......................................190
7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS
AMBIENTALS ESTABLERTS ...................................................................................197
7.1 Coherència entre els objectius ambientals del Pla territorial parcial de Ponent i les
estratègies d’ordenació del Pla director urbanístic ................................................197
7.2 Verificació i justificació de la congruència del Pla amb els objectius ambientals
establerts ....................................................................................................200
7.3 Conclusions generals de l’avaluació...........................................................208
8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES................................................209
8.1 Indicadors de seguiment.........................................................................209
8.2 Periodicitat i moment de verificació del compliment de les mesures adoptades ...211
8.3 Directrius ambientals per als plans d’ordenació urbanística municipal, planejament
derivat i projectes en l’àmbit del Pla..................................................................211
9. SÍNTESI ....................................................................................................223
9.1 Contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental........................................223
9.2 Diagnosi, objectius i criteris ambientals. ....................................................224
9.3 Avaluació d’alternatives generals .............................................................234
9.4 Conclusions de l’avaluació ......................................................................234
10. CRÈDITS ................................................................................................237
11. FONTS CONSULTADES ...............................................................................239
11.1 Bibliografia ......................................................................................239
11.2 Pàgines web .....................................................................................241
11.3 Cartografia, bases de dades i altres informacions consultades.......................242
CARTOGRAFIA
ANNEXOS
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL O. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 1
0. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
El present document constitueix l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla director urbanístic del
Pla d’Urgell (en endavant PDU_PU, Pla director o Pla) elaborat pel Departament de Política
Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document i la tramitació prevista pel mateix s’ajusta a les determinacions de la normativa
vigent en matèria d’avaluació ambiental del planejament urbanístic: Decret legislatiu 1/2010, de 3
d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, Decret 305/2006, de 18 de juliol,
pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació
ambiental de plans i programes.
L’objectiu últim de l’informe és facilitar que el Pla director pugui ser considerat i analitzat des de
l’òptica del medi ambient per les autoritats ambientals, els agents socioeconòmics, la gent del
territori i qualsevol persona o entitat interessada.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 3
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
1.1 Característiques generals de l’àmbit
1.1.1 Context territorial
El Pla d’Urgell és una comarca de creació recent1, amb una superfície de 305,1 km2 que pertany a
l’àmbit territorial de les terres de Lleida. Està situada a la plana d’Urgell i delimitada principalment
per l’àrea regada pel Canal d’Urgell. Limita pel nord amb la Noguera, per l’est amb l’Urgell, pel sud
amb les Garrigues i per l’oest amb el Segrià (vegeu Plànol 1).
La comarca la formen setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic
comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la
comarca veïna de l’Urgell (Aguilella), i que a la comarca del Pla d’Urgell hi ha un enclavament que
pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló).
Les temperatures extremes i, especialment, les escasses precipitacions, que se situen al voltant
dels 400 mm, han condicionat històricament l’economia del Pla d’Urgell, limitant la implantació de
l’agricultura. Antigament la plana era dominada pels erms, que servien de base per a la ramaderia
extensiva i la transhumància. L’arribada de les aigües dels canals d’Urgell l’any 1862 ha transformat
profundament l’economia i el paisatge de la plana, possibilitant la implantació de l’agricultura de
regadiu (Aldomà i Guerrero 2000).
1.1.2 Població
La densitat de població del Pla d’Urgell (188 hab/km2) és elevada en el context de les terres de
Lleida - només superada per la del Segrià. Mollerussa concentra el 38% de la població de la comarca.
No obstant, el 54% de la població viu en municipis rurals, amb densitats inferiors als 120 hab/km2, i
concentrada als nuclis principals. Les dades bàsiques de cadascun dels municipis es presenten a la
Taula 1.1.
1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
4 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Taula 1.1. Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell
Municipi Superfície
(km2)
Població
(hab. 2008)
Densitat
(hab./km2)
% població respecte el
total
Entitats singulars població (nombre)
Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3
Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1
Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2
Castellnou de Seana 16,11 731 45,38 2,0% 1
Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1
Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1
Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4
Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1
Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1
Mollerussa 7,08 13.675 1.931,5 37,9% 1
el Palau d’Anglesola 12,27 2.050 167,07 5,7% 1
el Poal 8,88 649 73,09 1,8% 1
Sidamon 8,12 727 89,53 2,0% 1
Torregrossa 40,52 2.237 55,21 6,2% 1
Vilanova de Bellpuig 13,98 1.157 82,76 3,2% 1
Vila-sana 19,1 667 34,92 1,8% 1
Pla d'Urgell 305,13 36.069 118,21 100,0% 22
Font: IDESCAT.
La comarca pràcticament ha doblat la seva població des de mitjans del s.XX (vegeu Taula 1.2),
especialment pel creixement experimentat per Mollerussa i, en menor mesura, per Fondarella. Per
contra, la majoria dels municipis de la comarca presenten una població pràcticament estancada des
de mitjans del s.XX, i en set municipis s’observa una tendència al despoblament (Barbens, Bellvís,
Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, el Poal, Torregrossa i Vilanova de Bellpuig).
El Pla d’Urgell és actualment la tercera comarca més poblada de l’àmbit de les terres de Lleida,
darrera del Segrià i la Noguera, i seguida per l’Urgell (amb pràcticament la mateixa població).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 5
Taula 1.2. Evolució de la població al Pla d’Urgell 1950 – 2008
Municipi 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2008 % canvi 1950-2008
Barbens 996 933 812 786 737 766 890 -11%
Bell-lloc d’Urgell 1.827 2.226 2.291 2.164 2.152 2.125 2.413 32%
Bellvís 2.752 2.723 2.543 2.403 2.209 2.146 2.468 -10%
Castellnou de Seana 1.038 1.003 904 811 735 713 731 -30%
Fondarella 453 518 521 516 617 682 811 79%
Golmés 1.395 1.267 1.251 1.274 1.215 1.369 1.661 19%
Ivars d'Urgell 2.034 2.048 2.038 1.793 1.616 1.779 1.747 -14%
Linyola 2.099 2.166 2.332 2.262 2.338 2.396 2.781 32%
Miralcamp 1.071 1.164 1.230 1.181 1.155 1.230 1.405 31%
Mollerussa 3.705 4.848 6.685 8.349 9.108 9.864 13.675 269%
Palau d’Anglesola, el
1.503 1.555 1.673 1.658 1.600 1.704 2.050 36%
Poal, el 768 814 815 689 628 634 649 -15%
Sidamon 489 501 510 446 416 583 727 49%
Torregrossa 2.444 2.625 2.485 2.312 2.181 2.217 2.237 -8%
Vilanova de Bellpuig 1.538 1.485 1.366 1.245 1.146 1.136 1.157 -25%
Vila-sana 629 689 622 556 522 528 667 6%
Pla d'Urgell 24.741 26.565 28.078 28.445 28.375 29.872 36.069 46%
Font: IDESCAT: evolució de la població de fet (1950 - 1991) i Padró municipal d’habitants 1996 – 2008.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
6 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
1.1.3 Geomorfologia
La comarca del Pla d’Urgell s’estén per la plana homònima, situada a una altitud d’entre els 200 i
els 400 m, que pel nord-oest davalla vers la vall fluvial del Segre, a alçades inferiors als 100 m.
El terreny és totalment planer, amb el 97,6% de la superfície amb pendents inferiors al 5%,
percentatge que s’eleva al 99,5% de superfície amb pendents inferiors al 10% (vegeu Figura 1.1 i
Plànol 2). Les úniques zones que presenten un cert pendent corresponen als Tossals de Torregrossa,
que constitueixen el principal element configurador del relleu de la comarca. Un primer sector, el
pròpiament dit dels Tossals de Torregrossa, s’estén entre els municipis de Torregrossa, Sidamon i
Miralcamp, amb les elevacions de la Fita Alta (289 m.s.n.m.) i el Tossal de l’Infern (300 m.s.n.m.), i
l’altre, el dels Tossals de Margalef, per l’extrem sud-oest de Torregrossa, a tocar del límit
comarcal, amb les elevacions de Margalef (271 m.s.n.m.) i la Pena (262 m.s.n.m.)
Esmentar també altres tossals com el de Barret Picat, entre Linyola i els Arcs, i el Tossal Roig, a
l’oest de Bellvís. Aquests tossals presenten una certa singularitat geològica pel seu recobriment amb
mantells de grava i arenes compactades pels sòls amb elevat contingut calcari, i són gairebé els
únics fragments del territori que mantenen restes de vegetació natural, quan han quedat lliures de
l’explotació agrícola (Aldomà i Guerrero 2000).
Tot i el seu caràcter planer, la comarca presenta una lleugera inclinació cap a l’oest, desguassant
cap al Segre.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 7
DISTRIBUCIÓ DELS PENDENTS PER MUNICIPIS
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
el Poal
el Palau d'Anglesola
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Total Pla d'Urgell
0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500 5000
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
el Poal
el Palau d'Anglesola
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
>20 0 0 5 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
10-20 0 0 95 15 0 0 0 12 0 0 0 4 0 0 0 1
5-10 0 0 346 71 0 0 33 74 4 0 0 14 9 1 33 23
0-5 1.910 1.398 3.607 725 888 1.227 675 1.404 2.865 2.432 1.662 525 1.602 4.670 3.458 732
Vi la-sanaVi lanova de
Bel lpuigTor r egr ossa Sidamon el Poal
el Palau
d'AnglesolaMol ler ussa Mir alcamp Linyola
Ivar s
d'Ur gel lGolmés Fondar el la
Castel lnou de
SeanaBel lvís
Bel l -l loc
d'Ur gel lBar bens
Figura 1.1. Distribució dels pendents per municipis. Percentatge i superfície (ha).
Font: Elaboració pròpia a partir del mapa d’elevacions del Terreny de l’ICC.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
8 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
1.2 Ocupació i consum de sòl
1.2.1 Cobertes del sòl
De l’anàlisi del mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007) es desprèn que el 90% de la
superfície de la comarca està constituïda per conreus, i que les zones d’improductiu artificial
representen el 7% del territori. Els matollars i els prats i herbassars hi són testimonials,
representant només l’1,2% cada un, i els boscos es poden considerar gairebé inexistents, amb només
el 0,4% de la superfície (vegeu Figura 1.2 i Plànol 3).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 9
DISTRIBUCIÓ DE LES COBERTES DEL SÒL PER MUNICIPIS (ha)
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Total Pla d'Urgell
Barbens
Bell-lloc d'Urgell
Bellvís
Castellnou de Seana
Fondarella
Golmés
Ivars d'Urgell
Linyola
Miralcamp
Mollerussa
el Palau d'Anglesola
el Poal
Sidamon
Torregrossa
Vilanova de Bellpuig
Vila-sana
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000
Barbens
Bell-lloc d'Urgell
Bellvís
Castellnou de Seana
Fondarella
Golmés
Ivars d'Urgell
Linyola
Miralcamp
Mollerussa
el Palau d'Anglesola
el Poal
Sidamon
Torregrossa
Vilanova de Bellpuig
Vila-sana
Altr es 9,122,81,73,60,528,73,214,62,31,5
Impr oductiu ar ti f icial 36,5216,7148,2115,075,3149,7185,9137,496,7294,2100,946,484,8175,766,1167,3
Pr ats i her bassar s 0,919,738,915,817,224,326,922,044,133,09,55,717,260,010,217,4
Matol lar s 20,380,437,721,76,911,417,19,315,95,92,70,728,885,54,021,7
Boscos 1,516,824,74,71,46,36,25,13,93,22,92,05,018,90,35,4
Conr eus 697,23.149,14.420,81.430,8440,71.466,72.195,82.695,31.301,1368,41.110,7833,4661,63.710,01.317,21.697,2
Bar bensBel l-l loc
d'Ur gel lBel lvís
Castel lnou de
SeanaFondar el laGolmésIvar s d'Ur gel lLinyolaMir alcampMol ler ussa
el Palau
d'Anglesolael PoalSidamonTor r egr ossa
Vi lanova de
Bel lpuigVi la-sana
Figura 1.2. Cobertes del sòl
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007).
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
10 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Pel que fa a l’evolució, l’anàlisi feta a partir dels mapes de classificació dels usos del sòl a
Catalunya (DMAH) dels anys 1987, 1992, 1997 i 2002 mostra un increment continuat de les zones
urbanitzades que, en aquests 15 anys gairebé s’han doblat. En percentatge, el principal increment
es va produir entre els anys 1987 i 1992, període en que les zones urbanitzades es van incrementar
en un 40%. La superfície de conreus ha patit una disminució notable en el mateix període (827 ha),
si bé en percentatge no arriba al 3%. Per contra, els boscos han patit petites oscil·lacions en
superfície que, atesa la seva reduïda presència, en percentatge esdevenen molt notables (vegeu la
Figura 1.3).
EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE (ha)
0% 20% 40% 60% 80% 100%
1987
1992
1997
2002
Zones urbanitzades 572 801 926 1.112
Conreus 29.519 29.477 28.862 28.692
Boscos 145 32 37 65
Altres 286 212 698 653
1987 1992 1997 2002
EVOLUCIÓ DE L'INCREMENT (%)
-100
-80
-60
-40
-20
0
20
40
60
80
100
Boscos -77,7 13,0 77,4
Conreus -0,1 -2,1 -0,6
Zonesurbanitzades
40,1 15,7 20,1
1987 - 1992 1992 - 1997 1997 - 2002
Figura 1.3. Evolució dels usos del sòl
Font: Elaboració pròpia a partir de la sèrie de mapes de classificació dels usos del sòl de Catalunya (DMAH).
1.2.2 Espais oberts
1.2.2.1 Sòl no urbanitzable
D’acord amb les dades del planejament vigent obtingudes en els treballs realitzats pel PDU_PU, el
94,2% del territori del Pla d’Urgell està classificat com a sòl no urbanitzable.
Mollerussa, amb un terme municipal de reduïda extensió i amb l’assentament urbà principal, és el
municipi amb una menor proporció de sòl no urbanitzable (el 35% del terme). Per la banda alta
destaquen els termes de Bellvís, Torregrossa i Castellnou de Seana, amb el 98% del terme en sòl no
urbanitzable. Fondarella, Golmés i el Palau d’Anglesola són, després de Mollerussa, els termes amb
menor proporció de sòl no urbanitzable.
La Figura 1.4 mostra la superfície i la proporció de sòl no urbanitzable a nivell de municipis i a nivell
comarcal.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 11
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
el Poal
el Palau d'Anglesola
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Total Pla d'Urgell
SÒL NO URBANITZABLE (ha)
0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500 5000
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
el Poal
el Palau d'Anglesola
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Sòl urbà i urbanit zable 66,44 50,60 80,54 51,62 461,67 76,90 90,13 116,81 178,04 77,09 29,93 123,85 36,52 78,34 215,86 45,24
Sòl no urbanit zable 1.844,69 1.347,34 3.975,53 759,56 244,73 1.407,10 2.776,03 2.315,33 1.484,06 465,93 858,20 1.104,19 1.574,38 4.565,24 3.275,73 711,16
Vila-sana
Vilanova
de
Bellpuig
Torregross
aSidamon Mollerussa Miralcamp Linyola
Ivars
d'UrgellGolmés Fondarella el Poal
el Palau
d'Anglesol
a
Cast ellnou
de SeanaBellví s
Bell- lloc
d'UrgellBarbens
Figura 1.4. Sòl no urbanitzable
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels treballs del PDU_PU.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
12 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
1.2.2.2 Usos agrícoles i ramaders
L’anàlisi de la dinàmica del sector agrari de la comarca a partir del Cens agrari de 1999 (IDESCAT)
mostra una tendència a la baixa del nombre d’explotacions però una tendència a l’alça de la SAU
(Superfície Agrícola Utilitzada, constituïda per terres llaurades i pastures), i de la cabana ramadera.
Segons aquest cens, el nombre d’explotacions agràries de la comarca es va reduir en un 32% entre
els anys 1982 i 1999, passant de les 2.937 explotacions a les 1.990. La reducció més significativa es
va produir en les explotacions ramaderes (Figura 1.5).
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'EXPLOTACIONS AGRÀRIES
0
1.000
2.000
3.000
4.000
Amb terres i senseramaderia
1.684 1.852 1.503
Amb terres i ramaderia 1.209 864 444
Sense terres 44 62 43
TOTAL 2.937 2.778 1.990
1982 1989 1999
Figura 1.5. Evolució del nombre d’explotacions agràries
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.
El fet que tant la superfície agrària com la cabana ramadera hagin augmentat en aquest mateix
període ha implicat un increment notable de la mida d’explotació, sobretot pel que fa a unitats
ramaderes2. Malgrat aquest increment, la mida mitjana de les explotacions agrícoles és molt
inferior a la mitjana catalana (paràmetre que ve determinat en bona mesura per tractar-se de
regadius amb orientacions productives intensives), mentre que la mida mitjana de les explotacions
ramaderes és molt superior (Figura 1.6).
2 Unitats ramaderes: s'obtenen aplicant un coeficient a cadascuna de les espècies i tipus per tal de presentar en una mateixa
unitat d'equivalència les diferents espècies.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 13
EVOLUCIÓ DE LA MIDA MITJANA DE LES EXPLOTACIONS AGRÍCOLES (HA)
9,1 9,514,6
32,2 30,4
39,3
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
1982 1989 1999
Pla d'urgell Catalunya
EVOLUCIÓ DE LA MIDA MITJANA DE LES EXPLOTACIONS RAMADERES (UR)
74,2
123,0
360,7
31,462,6
155,9
0
50
100
150
200
250
300
350
400
1982 1989 1999
Pla d'urgell Catalunya
Figura 1.6. Evolució de la mida mitjana de les explotacions agràries
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.
La SAU de l’any 1999 era d’unes 28.500 ha, xifra molt similar a l’obtinguda a partir del mapa de
cobertes del sòl de Catalunya V3 per a l’any 2005 (CREAF 2007), de prop de 27.500 ha, i a
l’obtinguda a partir del mapa de classificació dels usos del sòl de Catalunya (DMAH) per a l’any
2002, d’unes 28.900 ha. Sigui com sigui, la SAU representa més del 85% de la superfície de la
comarca i correspon gairebé únicament a terres llaurades (Figura 1.7).
EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
ha
Superfície noagrària
4.142 4.639 2.014
Altres 3 14 39
Forestal 37 113 21
SAU 26.317 25.733 28.425
1982 1989 1999
EVOLUCIÓ DE LA SAU
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
ha
Superfície noagrària
4.142 4.639 2.014
Altra superfícieagrària
40 127 60
Pasturespermanents
49 41 30
Terres llaurades 26.268 25.692 28.395
1982 1989 1999
Figura 1.7. Evolució de la superfície agrària i de la SAU
Font: Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
14 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
El canal d’Urgell ha tingut un paper clau en la transformació i el desenvolupament del sector agrari
de la comarca, de manera que actualment entorn el 96% de les terres llaurades són de regadiu. Per
tipologies, els conreus més estesos són els herbacis, principalment farratges i cereals per a gra,
seguits dels fruiters, principalment pomera i perera (vegeu la Figura 1.8).
Secà; 726
Regadiu; 25.903
RÈGIM DE LES TERRES LLAURADES (ha)
Hortalises; 308
Cereals ; 11.651
Lleguminoses ; 26
Farratges; 8.817
Fruita fresca ; 5.085
Olivera ; 109
Vinya; 3
Altres conreus ; 536
Altres; 1.076
DISTRIBUCIÓ DE LES TERRES LLAURADES (ha)
Figura 1.8. Règim i distribució de les terres llaurades
Font: Programa Leader. Diagnosi comarcal del Pla d’Urgell (Morell (coord.) et al. 2008a).
Per municipis, Torregrossa, Bellvís i Bell-lloc d’Urgell son els que presenten major superfície de
regadiu, tots amb més de 3.500 ha (Figura 1.9). La major part de la superfície de secà es troba
entre Puiggròs i Sidamon, d’altra es troba al marge esquerre del canal d’Urgell, en terme municipal
de Vilanova de Bellpuig i de Barbens, i d’altra correspon a petites parcel·les enmig de zones de
regadiu.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 15
455
3.570
4.093
1.103
438
933
1.747
2.717
1.096
214
1.182
828
494
5.104
2.243
1.151
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000
Barbens
Bell-lloc d'Urgell
Bellvís
Castellnou de Seana
Fondarella
Golmés
Ivars d'Urgell
Linyola
Miralcamp
Mollerussa
Palau d'Anglesola, el
Poal, el
Sidamon
Torregrossa
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
RÈGIM DE LES TERRES LLAURADES (ha)
Figura 1.9. Règim de les terres llaurades per municipis
Font: Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.
Els conreus herbacis configuren un mosaic amb els fruiters de fruita fresca que s’estén per tota la
comarca, si bé els municipis que concentren més superfície de fruiters són Torregrossa, Miralcamp,
Bellvís i Golmés (vegeu la Figura 1.10 i Plànol 4).
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
16 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
DISTRIBUCIÓ DEL TIPUS DE CONREU PER MUNICIPIS (ha)
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Total Pla d'Urgell
Barbens
Bell-lloc d'Urgell
Bellvís
Castellnou de Seana
Fondarella
Golmés
Ivars d'Urgell
Linyola
M iralcamp
M ollerussa
el Palau d'Anglesola
el Poal
Sidamon
Torregrossa
Vilanova de Bellpuig
Vila-sana
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000
Barbens
Bell-lloc d'Urgell
Bellvís
Castellnou de Seana
Fondarella
Golmés
Ivars d'Urgell
Linyola
M iralcamp
M ollerussa
el Palau d'Anglesola
el Poal
Sidamon
Torregrossa
Vilanova de Bellpuig
Vila-sana
Al tr es sòls agr ícoles 19,071,056,551,932,155,152,328,072,523,419,69,845,3185,043,542,4
Fr ui ta f r esca 240,3366,4662,9275,646,4529,8332,4144,9560,5120,7276,5237,944,1984,9231,5346,9
Conr eus her bacis 438,02711,73701,41103,3362,2881,81811,12522,4668,0224,2814,7585,6572,32540,11042,21307,9
Bar bensBel l -l loc
d'Ur gel lBel lvís
Castel lnou de
SeanaFondar el laGolmésIvar s d'Ur gel lLinyolaMir alcampMol ler ussa
el Palau
d'Anglesolael PoalSidamonTor r egr ossa
Vi lanova de
Bel lpuigVi la-sana
Figura 1.10. Distribució del tipus de conreu per municipis
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007)
És important destacar la recent aprovació de la Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida
(ORDRE AAR/317/2008, de 23 de juny, per la qual s'aprova el Reglament de la Denominació d'Origen
Protegida Pera de Lleida), que inclou tots els municipis de la comarca del Pla d’Urgell.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 17
Figura 1.11. Bassa de reg del Pla del Sastre, al municipi de Bell-lloc.
Foto: MINUARTIA.
L’any 2000 el DARP va elaborar un mapa d'aptitud agrícola dels sòls de la comarca del Pla d'Urgell
per a tecnologia de reg tradicional en base als següents criteris:
1 Sense limitació
2a Disponibilitat d'aigua
2c Disponibilitat d'oxigen (classe de drenatge)
2e Facilitat de treball del sòl
3a Disponibilitat d'aigua
3b Salinitat/sodicitat
3c Disponibilitat d'oxigen (classe de drenatge)
3e Facilitat de treball del sòl
3f Més d'una limitació de la classe anterior (aptitud bona)
4a Disponibilitat d'aigua
4e Facilitat de treball del sòl
4f Més d'una limitació de la classe anterior (aptitud baixa)
4g Més d'una limitació d'aquesta classe (aptitud marginal)
22 Edificacions
33 Extraccio d’àrids
44 Afloraments de gresos i lutites
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
18 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
El resultat és un mapa (Plànol 5) en que es discriminen els sòls de la comarca segons aptitud bona o
molt bona (valors 1 i 2), moderada (valors 3), o marginal (valors 4).
La cabana ramadera es va veure gairebé doblada entre els anys 1982 i 1999 degut, en bona part, a
l’increment de caps de porcí i d’aviram (Figura 1.12).
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'UNITATS RAMADERES
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
160.000
180.000
Equins 11 11 27
Conilles mares 62 56 95
Aviram 33.540 23.941 55.096
Porcins 49.355 69.461 92.517
Cabrum 10 16 12
Ovins 1.610 3.010 1.480
Bovins 5.164 9.756 10.908
Total 89.752 106.251 160.135
1982 1989 1999
Figura 1.12. Evolució del nombre d’unitats ramaderes
Font: Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.
Segons informació facilitada pel DAR, a la comarca hi ha un total de 650 explotacions ramaderes
actives, distribuïdes tal i com es mostra a la Figura 1.13.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 19
49
23
97
19
10
44
20
39
60
61
34
4
60
76
44
10
0 20 40 60 80 100 120
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
Poal
Palau d'Anglesola
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
NOMBRE D'EXPLOTACIONS RAMADERES ACTIVES
Figura 1.13. Nombre d’explotacions ramaderes per municipis
Font: Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Secció d’Avaluació de Recursos Agraris.
Segons dades d’IDESCAT, el sector agrari aporta el 13,5% del VAB3 de la comarca (front a l’1,65% en
el conjunt de Catalunya), i l’any 2001 representava el 16,1% de la població ocupada de la comarca
(front al 2,5% de Catalunya). Aquestes xifres, junt amb l’elevadíssim percentatge de sòl agrícola són
una mostra inqüestionable de la importància del sector a la comarca del Pla d’Urgell, i cal afegir-hi
les de la indústria agroalimentària, que està constituïda per empreses majoritàriament petites i que
ocupa prop del 30% dels treballadors del sector industrial (Morell (Coord). et. al. 2008a). Convé
destacar també les nombroses instal·lacions de suport a l’activitat agrària, com magatzems, plantes
deshidratadores de farratge, punts de subministrament de material agrari, o el LAF (Laboratori
d’Anàlisi i Fertilització de sòls).
A banda de l’interès com a recurs productiu, el conjunt de sòls agrícoles constitueix un dels
principals elements configuradors del paisatge actual, caracteritzat pel mosaic de conreus herbacis i
fruiters, i combinat amb una mida mitjana d’explotació relativament petita.
Tot i l’evident fortalesa del sector agrícola i ramader de la comarca, cal destacar dos limitants que
poden condicionar-ne l’evolució cap a produccions de major valor afegit: els hiverns rigorosos i un
model productiu força intensiu i amb elevada dependència del porcí i de la fruita fresca. Malgrat
això, el document Avaluació del territori de Lleida per a usos agrícoles (Martínez et al. 2000)
apunta a un possible increment de superfície dedicada a conreus hortícoles a la comarca, fet que
3 VAB (Valor Afegit Brut a preus bàsics): expressa el valor dels bens i serveis produïts un cop deduït el valor dels bens
intermedis utilitzats en el procés de producció.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
20 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
permetria reduir la probablement excessiva dependència de la ramaderia que presenta actualment
el sòl agrícola del Pla d’Urgell.
Un altre aspecte vinculat a la ramaderia que pot tenir una incidència significativa en l’àmbit del Pla
d’Urgell serà l’aplicació de la nova normativa europea de benestar animal (que entrarà en vigor
l’any 2012), d’acord amb la qual caldrà reduir el nombre d’animals per unitat de superfície. En
aquest context és previsible que les explotacions ramaderes sol·licitin ampliació de les instal·lacions
i caldrà valorar els requeriments urbanístics que caldria establir al respecte.
La Taula 1.3 inclou els elements de diagnosi de les línies estratègiques de l’Urgell i el Pla d’Urgell
definits en el marc del Programa Leader (Morell (coord.) et al. 2008b) relacionats amb el sector
agrari (cal considerar que aquests elements fan referència a totes dues comarques). L’apartat
2.1.4.2 recull el conjunt de les línies estratègiques definides en el mateix document.
Taula 1.3. Matriu DAFO de les línies estratègiques del Programa Leader de l’Urgell i el Pla d’Urgell
FORTALESES DEBILITATS
Existència d’un potent sector agrícola i ramader que té la seva continuïtat en un aprofitament industrial d’aquestes matèries primeres agrícoles fortament especialitzat. Disponibilitat de produccions alimentàries amb denominació d’origen (DO) i amb àmplia difusió en els mercats nacionals i internacionals.
Presència d’organitzacions agràries importants que consoliden un teixit social agrari modern.
Es compta amb una bona distribució territorial de l’administració agrària i una bona gamma de serveis auxiliars dedicats a la millora de la producció primària.
Sensibilitat davant el nou ús de l’aigua tant pel que fa a la modernització dels vells regadius com els nous previstos en l’execució del Segarra-Garrigues.
Taxes de creixement, en els últims anys, superiors a les de Catalunya.
Necessitat, en determinats punts de l’àmbit, d’aigua i millor gestió del seu ús en els regadius consolidats.
Manca de la inversió necessària en R+D+I en el sector agroalimentari.
Escassa coordinació i cooperació entre innovacions en la transformació dels outputs i el sector productor i que es tradueix en una minsa participació del pagès en la incorporació de valor afegit del producte fins que aquest arriba al seu destí final.
Gran extensió de zones vulnerables i espais a protegir.
Envelliment de la població agrària, agreujat per la mentalitat individual i poc associativa d’una bona part de la gent dedicada a la producció agrària.
OPORTUNITATS AMENACES
L’execució dels nous recs amb el Segarra- Garrigues.
Possibilitat de noves tècniques de producció agrícola (tecnològica, integrada, de conservació,...) sempre de manera sostenible que poden generar sinèrgies i incrementar el valor afegit dels productes.
La delimitació de les futures ZEPA que poden condicionar l’activitat agrària.
Reforma de la PAC amb determinants disminucions pressupostàries i desconnexió dels ajuts a la producció.
Manca de normativa específica per regular les PIMES agroalimentàries i la comercialització de productes de les pròpies explotacions.
Desconeixement de la societat rural per part del món urbà, agreujat per la desconnexió entre administracions, que pot portar a enfrontaments innecessaris i sense cap motiu que els justifiqui.
Manca de criteris empresarials a l’hora de fer inversions en l’explotació agrària i en les noves iniciatives de diversificació, principalment en el sector turístic.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 21
Manca de priorització dels usos agraris del sòl i, per tant, forta especulació amb el preu de la terra per dedicar-la a altres activitats.
El despoblament dels nuclis més petits allunyats de les vies de comunicació més transitades pot representar, d’una banda, l’abandonament productiu de terres i una innecessària concentració poblacional en capitals de comarca i nuclis més grans.
Font: Morell (coord.) et al. 2008b.
1.2.2.3 Usos forestals
Tal com ja s’ha dit a l’apartat 1.2.1, els sòls forestals ocupen un percentatge gairebé testimonial en
l’àmbit del Pla, fins al punt que la suma de boscos, matollars, i prats i herbassars no arriba al 3% de
la superfície de la comarca. D’aquests sòls, els majoritaris són els prats i herbassars, amb 363 ha, i
els matollars, amb 321 ha (vegeu la Taula 1.4 i Plànol 6).
Taula 1.4. Distribució de les cobertes dels sòls forestals
Cobertes dels sòls forestals Superfície
Categoria de nivell 3 Categoria de nivell 5 (ha) %
Boscos clars (no de ribera) Alzinar (5-20%cc4) 0,2 0%
Boscos de ribera Boscos caducifolis de ribera 6,9 1%
Alzinar (>= 20%cc) 2,3 0%
Pineda de pi blanc (>= 20%cc) 1,7 0%
Pineda de pinastre (>= 20%cc) 1,6 0%
Roureda de roure martinenc (>= 20%cc) 0,0 0%
Altres caducifolis (>= 20%cc) 3,2 0%
Boscos densos (no de ribera)
Plantació d'altres caducifolis 0,3 0%
Boscos tallats arreu Prats i herbassars procedents de tallades arreu 1,3 0%
Matollars 320,9 38% Matollars
Matollars de formacions de ribera 49,1 6%
Plantacions de coníferes no autòctones Plantacions de coníferes no autòctones 0,5 0%
Plantacions de plàtans Plantacions de plàtans 1,8 0%
Plantacions de pollancres Plantacions de pollancres 26,2 3%
Prats i herbassars Prats i herbassars 362,6 43%
Sòl erosionat per agent natural 3,4 0% Sòls nus forestals
Sòl nu per acció antròpica 58,8 7%
Vegetació d'aiguamolls continentals Vegetació d'aiguamolls continentals 2,6 0%
TOTAL 843,6 100% Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007).
4 cc: (Cabuda coberta) és la superfície de sòl cobert per la projecció vertical de les capçades dels arbres
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
22 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
1.2.2.4 Problemàtiques existents en els espais oberts: usos i activitats impactants
Activitats en sòl no urbanitzable
Segons informació facilitada pels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques a Lleida (DPTOP), de l’any 2004 al maig de 2009 es van autoritzar un total de 742
d’expedients d’activitats en sòl no urbanitzable, distribuïdes tal i com es mostra a la Figura 1.14.
EXPEDIENTS PER IMPLANTACIÓ D'ACTIVITATS EN SÒL NO URBANITZABLE (2004 - 2009)
0 20 40 60 80 100 120 140 160 180
Barbens
Bell-lloc d'Urgell
Bellvís
Fondarella
Golmés
Ivars d'Urgell
Linyola
Miralcamp
Mollerussa
Castellnou de Seana
El Palau d'Anglesola
El Poal
Sidamon
Torregrossa
Vilanova de Bellpuig
Vila-sana
Autoritzats Pendents No autoritzats Històric
Figura 1.14. Expedients per implantació d’activitats en sòl no urbanitzable
Font: Elaboració pròpia a partir de la informació dels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a Lleida (DPTOP).
L’elevada densitat ramadera
L’elevada densitat ramadera de la comarca, és a dir, l’alt nombre d’unitats ramaderes en relació a
la superfície agrícola utilitzada, és un dels aspectes crítics des de la perspectiva ambiental del
sector agrari. Aquest índex es va incrementar de manera continuada entre els anys 1982 i 1999, fins
a situar-se entorn el doble del que pot absorbir la SAU5 (vegeu Figura 1.15). En aquest context, tots
els municipis de la comarca van ser declarats zona vulnerable pel DECRET 283/1998, de 21
5 Aquest càlcul s’ha fet considerant que cada UR genera 73 kg de N / any i que una ha pot absorbir 200 kg de N / any. És una
orientació, ja que el seu càlcul detallat requeriria d’informació de la que no es disposa
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 23
d'octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats
procedents de fonts agràries.
Malgrat l’increment de pressió normativa a les activitats ramaderes dels darrers anys, i la presència
de 3 instal·lacions de gestió de dejeccions ramaderes a la comarca (vegeu apartat 1.6.4), l’elevada
densitat ramadera i els problemes derivats de la gestió d’excedents de dejeccions ramaderes és una
problemàtica rellevant en els espais oberts.
EVOLUCIÓ DE LA DENSITAT RAMADERA (UR / HA DE SAU)
3,4
4,1
5,6
1,31,7
2,4
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
1982 1989 1999
Pla d'urgell Catalunya Llindar de referència
Figura 1.15. Evolució de la densitat ramadera
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens agrari de 1999, Institut d’Estadística de Catalunya.
Les activitats extractives
En aquest apartat d’usos i activitats impactants convé destacar també les activitats extractives.
Segons dades del DMAH (2009), hi ha un total de 24 activitats extractives en actiu a la comarca, que
sumen un total de 137 ha principalment dedicades a l’extracció de graves, però també de sorres i
argiles. La Figura 1.16 mostra la superfície d’activitats extractives per municipis i grau de
desenvolupament de l’activitat.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
24 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
0 10 20 30 40 50 60 70 80
Vila-sana
Torregrossa
Sidamon
Mollerussa
Miralcamp
Ivars d'Urgell
Fondarella
Castellnou de Seana
Bell-lloc d'Urgell
Vila-sana Torregrossa Sidamon Mollerussa Miralcamp Ivars d'Urgell Fondarella Castellnou de Seana Bell-lloc d'Urgell
Activitat no iniciada 1,4 0,2 3,2
Activitat en actiu i restauració no iniciada 11,6 22,5 2,2 0,0 1,7 7,4
Activitat en actiu amb restauració integrada 1,1 7,7 1,0 2,9 2,6 32,7 1,7
Activitat restaurada en període de garantia 6,0 4,3 28,6 1,8 0,9
Activitat finalitzada 1,6 7,9 0,0 17,2 6,4
ACTIVITATS EXTRACTIVES (ha)
Figura 1.16. Superfície d’activitats extractives per municipis i grau de desenvolupament de l’activitat
Font: DMAH 2009.
Les instal·lacions per a l’aprofitament de l’energia solar
Un altre front potencial d’impactes en els espais oberts són les instal·lacions de panells d’energia
solar. En els darrers anys aquest tipus d’instal·lacions ha proliferat de manera molt substancial a les
comarques de Lleida, i especialment al Pla d’Urgell (vegeu l’apartat 1.5.2).
De les 67 parcel·les amb instal·lacions d’aquest tipus identificades a la comarca, cal dir que 13 se
situen en sòls d’aptitud agrícola bona o molt bona, 33 en sòls d’aptitud agrícola moderada i les 21
restants en sòls amb menor vàlua des del punt de vista agronòmic.
1.2.3 Assentaments
1.2.3.1 Sistema d’assentaments i creixement urbanístic potencial
L’anàlisi del sistema d’assentaments (sòls urbans i urbanitzables realitzat en el marc del Pla
territorial parcial de Ponent (en endavant PTPP, vegeu apartat 2.1.1.2), mostra la següent
distribució dels diferents tipus de teixits en relació amb el planejament vigent:
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 25
Taula 1.5. Tipologia de teixits urbans al Pla d’Urgell
Sistema d’assentaments: tipologia de teixits Superfície en
l’àmbit del PDU_PU (ha)
%
Nuclis històrics i les seves extensions 967,27 62,74
Ús residencial 5,96 0,39
Ús industrial 513,98 33,34
Àrees especialitzades
Ús d’equipaments 54,58 3,54
TOTAL 1.541,79 100 Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del PTPP (DPTOP 2007).
En relació amb la distribució territorial dels assentaments, hom pot distingir la clara polaritat
comarcal formada per la capital comarcal, Mollerussa, i els nuclis conurbats de Fondarella, Golmés,
Miralcamp i Palau d'Anglesola.
La resta d’assentaments de la comarca se situen al llarg de l’eix viari i ferroviari principal que creua
la comarca (A-2, N-II i ferrocarril) o molt pròxims a aquest eix. És el cas de Bell-lloc d’Urgell,
Sidamon i Castellnou de Seana.
Un tercer grup de municipis se situen a l’entorn de la conurbació central en localitzacions més
allunyades respecte a l’eix de comunicacions anteriorment esmentat. És el cas de Bellvís, el Poal,
Linyola, Vila-sana, Ivars d’Urgell, Barbens, Vilanova de Bellpuig i Torregrossa.
Finalment, destacar els nuclis rural dels Arcs (terme municipal de Bellvís) i de Vallverd (terme
municipal d’Ivars d’Urgell), així com els disseminats aïllats d’Aguilella i del Bullidor (terme
municipal de Barbens), així com la Cendrosa i Montalé (terme municipal d’Ivars d’Urgell).
En relació amb les àrees especialitzades d’ús residencial, s’identifica la urbanització de Vellana, al
terme municipal de Bell-lloc d’Urgell. Es tracta d’una urbanització d’unes 6 hectàrees, situada al
bell mig de la plana agrícola, allunyada de qualsevol nucli urbà i formada per habitatges
unifamiliars amb jardí i majoritàriament amb piscina. A Golmés d’identifica la urbanització dels
Merlets.
En relació amb les àrees especialitzades d’ús d’equipaments, d’acord amb l’anàlisi realitzada pel
PTPP a partir del planejament vigent, la de major entitat (50 ha) se situa al terme municipal de
Mollerussa, a l’entorn del Parc municipal de la Serra, on existeix actualment el Circuit municipal
d’autocros i l’IES Agràries d’Urgell. Així mateix se’n localitzen de molt menor entitat a Bell-lloc
d’Urgell (2,77 ha), Castellnou de Seana (0,99 ha) i Vilanova de Bellpuig (0,87 ha).
Finalment, les àrees especialitzades d’ús industrial existents o previstes es concentren
majoritàriament a la conurbació de Mollerussa i al llarg dels eixos principals de comunicació: a Bell-
lloc d’Urgell, a Vila-sana i a Sidamon, si bé també se’n localitzen a municipis més allunyats d’aquest
eix a Ivars d’Urgell, Linyola, Bellvís i a Vilanova de Bellpuig.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
26 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Prenent com a informació de base la coberta d’”improductiu artificial” del Mapa de cobertes del sòl
de Catalunya V3 per a l’any 2005 (CREAF 2007) es pot fer una primera anàlisi de la tipologia urbana
dels assentaments de la comarca, així com d’altres usos consumidors de sòl (vegeu Figura 1.17 i
Plànol 7).
A nivell comarcal, els teixits urbans residencials de tipus compacte (centres urbans i eixamples)
suposen un 18% de la superfície improductiva artificial, mentre que els teixits urbans residencials de
tipus lax (habitatges unifamiliars aïllats i adossats) tenen una extensió menor, representant el 13%
en superfície. Es constata, doncs, que el model urbà predominant a la comarca és el model
d’urbanització compacta representat pels nuclis urbans i les seves extensions.
Pel que fa a les zones industrials i comercials, constitueixen el 18% de la superfície improductiva
artificial, la mateixa proporció que els usos residencials compactes.
És rellevant destacar la important superfície ocupada per les granges i naus d’instal·lacions
agràries, amb un pes relatiu del 21%, és a dir, una superfície superior, per exemple, a la de
l’extensió urbana compacte.
Les carreteres, autopistes i autovies i ferrocarril tenen un pes del 9% en el conjunt de superfície
“artificial”.
Cobertes del sòl: improductiu artificial (%)
Urbanitzat residencial compacte
18%
Urbanitzat residencial lax
13%
Zones industrials i comercials
18%
Xarxa viària i ferroviària
9%
Zones verdes i cementiris
9%
Granges i naus21%
Zones d'extracció
minera i abocadors
4%
Altres8%
Figura 1.17. Cobertes del sòl: improductiu artificial
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007).
La Figura 1.18 mostra la distribució i la superfície d’aquestes cobertes per municipis.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 27
0 50 100 150 200 250 300 350
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
el Poal
el Palau d'Anglesola
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Altr es 55,27 0,58 3,28 0,85 0,84 2,46 17,15 1,74 4,84 63,97 4,96 1,00 0,85 3,98 4,71 1,01
Zones d'extr acció miner a i abocador s 0,13 0,00 2,31 14,86 0,00 0,00 3,19 28,65 0,74 0,48 3,56 1,74 22,77 0,96 9,44 0,00
Gr anges i naus 42,14 23,34 73,41 17,83 8,20 21,37 8,87 25,73 42,65 37,44 22,85 2,85 49,18 49,01 33,44 2,53
Zones ver des i cementi r is 6,37 2,93 7,26 16,63 2,61 11,07 28,64 6,04 2,79 2,06 15,07 12,40 17,92 4,68 52,91 1,40
Xar xa viàr ia i f er r oviàr ia 10,93 5,41 16,28 14,98 7,63 8,74 16,17 6,27 14,40 11,45 18,62 12,86 16,19 4,17 33,58 2,84
Zones industr ials i comer cials 34,36 7,72 24,94 13,44 7,25 9,11 82,71 27,09 14,74 17,47 46,05 26,91 4,80 25,36 41,34 2,31
Ur bani tzat r esidencial lax 8,26 10,34 19,63 14,77 3,25 29,35 65,65 18,73 8,08 16,63 25,11 13,50 11,05 19,70 19,89 5,02
Ur bani tzat r esidencial compacte 9,94 15,77 30,72 5,94 16,10 18,83 74,98 11,09 49,20 36,91 17,07 5,78 14,44 39,96 29,27 21,41
Vi la-sanaVi lanova de
Bel lpuigTor r egr ossa Sidamon el Poal
el Palau
d'AnglesolaMol ler ussa Mir alcamp Linyola Ivar s d'Ur gel l Golmés Fondar el la
Castel lnou de
SeanaBel lvís
Bel l -l loc
d'Ur gel lBar bens
COBERTES DEL SÒL: improductiu artificial (ha)
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
el Poal
el Palau d'Anglesola
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Figura 1.18. Cobertes del sòl: improductiu artificial, distribució municipal.
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007).
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
28 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
En relació amb el tipus de teixits urbans residencials, la Taula 1.6 mostra la distribució a nivell
municipal i comarcal. És destacable que un 58% d’aquests, en superfície, són de tipus compacte,
mentre que els habitatges unifamiliars aïllats i adossats suposen el 42% restant.
A nivell de municipis, Sidamon és qui té una major proporció de superfície urbanitzada residencial
de tipus lax formada per cases unifamiliars aïllades, mentre que a l’altre extrem se situa Linyola,
amb el 14% de tipus lax en front del 86 % de tipus compacte.
Altres municipis amb percentatge significatiu de teixit residencial lax, darrera de Sidamon, són
Fondarella (70%), Miralcamp (63%) i el Palau d’Anglesola (61%). Els municipis predominantment
compactes, darrera de Linyola, són el Poal (83%) i Barbens (81%).
Taula 1.6. Tipologia de teixits urbans residencial (%).
Municipi Urbanitzat residencial compacte Urbanitzat residencial lax
Barbens 81,01 18,99
Bell-lloc d'Urgell 59,54 40,46
Bellvís 66,98 33,02
Castellnou de Seana 56,63 43,37
el Palau d'Anglesola 39,08 60,92
el Poal 83,21 16,79
Fondarella 29,97 70,03
Golmés 40,47 59,53
Ivars d'Urgell 68,94 31,06
Linyola 85,90 14,10
Miralcamp 37,19 62,81
Mollerussa 53,32 46,68
Sidamon 28,69 71,31
Torregrossa 61,01 38,99
Vilanova de Bellpuig 60,40 39,60
Vila-sana 54,59 45,41
Pla d'Urgell 57,90 42,10 Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya V3 (CREAF 2007).
En relació amb el potencial de creixement dels assentaments de la comarca, l’anàlisi del sòl urbà i
urbanitzable realitzada en el marc del PDU_PU mostra que a nivell comarcal un 65% és sòl urbà
consolidat, mentre que hi ha un 35% de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable (vegeu Figura 1.19).
Per municipis, Bell-lloc d’Urgell és el qui té una major proporció de sòl urbà no consolidat i
urbanitzable (66%), mentre que a l’altre extrem se situa Barbens, amb el 100% del sòl urbà
consolidat i sense sòl urbanitzable.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 29
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
el Poal
el Palau d'Anglesola
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Total Pla d'Urgell
SÒLS URBANS I URBANITZABLES (ha)
0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 260 280 300 320 340 360 380 400 420 440 460 480
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
el Poal
el Palau d'Anglesola
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Sòl ur bani tzable 5,34 0,00 0,00 8,99 209,98 24,63 4,24 20,92 79,40 34,15 0,00 7,31 4,72 21,10 56,31 15,22
Sòl ur bà no consol idat 0,00 2,64 10,03 9,18 10,69 6,19 0,00 22,60 24,86 2,99 3,38 1,11 0,00 0,00 32,78 2,38
Sòl ur bà consol idat 61,10 47,96 70,51 33,45 241,00 46,08 85,89 73,29 73,78 39,95 26,55 115,43 31,80 57,24 126,77 27,64
Vi la-sanaVi lanova de
Bel lpuigTor r egr ossa Sidamon Mol ler ussa Mir alcamp Linyola Ivar s d'Ur gel l Golmés Fondar el la el Poal
el Palau
d'Anglesola
Castel lnou de
SeanaBel lvís
Bel l -l loc
d'Ur gel lBar bens
Figura 1.19. Sòls urbans i urbanitzables, distribució municipal.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes en els treballs del PDU_PU.
El Plànol 8 mostra el règim de sòl d’acord amb el planejament vigent.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
30 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
1.2.3.2 Problemàtica específica del medi urbà
En relació amb la problemàtica associada al desenvolupament urbà, en el treball El Pla d’Urgell.
Alternatives de desenvolupament econòmic i social i ordenació del territori (Aldomà i Guerrero
2000) es realitzava la següent diagnosi:
Els límits reduïts del terme de Mollerussa impliquen una expansió de la ciutat central fora del
terme que ha creat força elements descontrolats i erràtics en el passat (implantacions aïllades en
no urbanitzable, manca de continuïtat en les traces i serveis) i que en el futur pot comportar
dificultats greus de funcionament (trànsit, costos d’altres infraestructures) de tot el sistema. Els
sis ajuntaments implicats, Mollerussa, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Vila-sana, Golmès i
Miralcamp, afronten el fenomen des dels interessos i enfocs estrictament municipalistes.
Per altra part, la proximitat dels nuclis i l’elevada mobilitat existent fan que el desenvolupament
residencial, de l’activitat o de les infraestructures dels diferents nuclis estiguin molt
interrelacionats; però els atractius o avantatges de localització no són els mateixos. La creació
d’infraestructures i la urbanització des d’uns criteris territorials podrien contribuir a corregir les
dinàmiques negatives d’alguns dels nuclis apartats de la N-II.
El desenvolupament urbanístic dels nuclis planteja un contrast radical entre Mollerussa i la resta
de nuclis. En els petits nuclis s’imposa l’autopromoció i l’habitatge unifamiliar, mentre a
Mollerussa domina la promoció professional d’habitatges en bloc, seguint un model més urbà.
Aquestes diferències tendeixen, amb tot, a diluir-se i la promoció professional fa acte de presència
en els nuclis que ofereixen possibilitats de creixement, de manera que aquests darrers poden
veure’s fàcilment desbordats en un futur per la capacitat dels promotors i el volum i la natura dels
projectes.
La retenció de solars unida a les preferències per l’habitatge aïllat fan que es trenqui el model de
creixement compacte dels pobles i que es plantegin molts dubtes i enfrontaments a l’hora de
definir els límits del sòl urbà i d’establir les formes de creixement; els encontorns dels pobles
ofereixen una imatge força caòtica.
L’aparició de la promoció professional en els nuclis petits ajuda a superar els anteriors entrebancs i
facilita molt l’accés a l’habitatge, en particular de les parelles joves, que altrament es veurien
obligades a emigrar cap a la ciutat. L’inconvenient és que aquestes promocions segueixen models
mimètics (la majoria de les cases adossades en filera) que no encaixen ni amb la tradició
constructiva, ni amb l’urbanisme local, circumstància que es repeteix a Mollerussa.
No s’han identificat altres problemes significatius en relació amb usos i activitats impactants dins
dels teixits, barris segregats amb problemes de cohesió social etc. Únicament en alguns municipis
s’ha detectat que la proximitat d’usos industrials i residencials genera algunes tensions actuals o
potencials. És el cas del Palau d’Anglesola (amb nous sectors residencials propers a usos industrials)
o de Miralcamp (amb sòl industrial classificat dins del nucli).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 31
1.2.4 Mobilitat
1.2.4.1 Infraestructures viàries i ferroviàries
El principal tret característic del pla d’Urgell a nivell d’infraestructures de transport, és l’existència
d’un important corredor d’infraestructures que travessa la comarca en sentit est-oest:
L’autovia A-2
La carretera N-IIa (històrica N-II), que discorre adjacent o per l’interior dels nuclis urbans de
Bell-lloc d’Urgell, Sidamon, Mollerussa i Golmés.
La línia de ferrocarril convencional Lleida-Barcelona per Manresa, que discorre per l’interior
dels nuclis urbans de Bell-lloc d’Urgell i de Mollerussa.
Al sud-oest de la comarca, la carretera N-240 i la línia de ferrocarril convencional Tarragona-
Lleida travessen el terme de Torregrossa
En relació amb les infraestructures previstes cal mencionar:
Les noves vies ja previstes en el PTPP:
La connexió viària entre Miralcamp i palau d’Anglesola per l’oest de Mollerussa.
La variant de Vilanova de Bellpuig.
Les variants de la C-53 de Tornabous i la Fuliola (amb un petit tram dins de
l’enclavament d’Aguilella que pertany al Pla d’Urgell)
Les noves vies previstes i amb reserva en el planejament vigent o en tràmit.
La via orbital per l’est de Mollerussa
L’Avinguda del Pla d’Urgell (entre Mollerussa i Golmés, pel nord del traçat del
ferrocarril)
La variant de Bellvís
La variant d’Ivars d’Urgell
Connexions viàries a Sidamon i a Barbens.
L’autovia A-27 (Montblanc-Lleida), actualment en estudi informatiu i que discorre pel terme
municipal de Torregrossa al sud-oest de la comarca.
L’Eix Transversal Ferroviari (ETF).
El projecte de l’ETF obre la perspectiva de reorientar l’actual tram de la línia Lleida - Manresa vers
un tren - tramvia que articuli les polaritats urbanes situades sobre l’eix Lleida – Mollerussa – Tàrrega
- Cervera, tot aprofitant-ho per millorar la permeabilitat d’aquesta infraestructura sobre el territori
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
32 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
i els teixits urbans. La materialització d’aquesta operació pot ser força rellevant, per tal
d’augmentar el pes del transport públic en l’àmbit de les terres de Lleida.
El Plànol 9 mostra les infraestructures principals viàries i ferroviàries existents i previstes en l’àmbit
del Pla.
La xarxa de carreteres i camins locals estructura la mobilitat local de l’àmbit.
1.2.4.2 Caracterització de la mobilitat en l’àmbit del Pla
Actualment està en procés d’elaboració la diagnosi i caracterització de la mobilitat per part del Pla
director de Mobilitat de Ponent, si bé no se n’ha pogut disposar fins a la data actual.
D’acord amb la informació facilitada pels ajuntaments de l’àmbit del Pla, existeix una clara
dependència de Mollerussa com a capital fornidora de la major part de serveis i de llocs de treball a
la qual es desplaça diàriament gran part de la població de la resta de municipis.
L’oferta de transport públic es valora insuficient. L’escassa oferta actual de línies d’autobús i
d’horaris fa que la major part de la població es desplaci en vehicle privat. Per la mateixa raó, el
tren és molt poc utilitzat per als desplaçaments de la població.
Diversos municipis plantegen la necessitat de preveure variants per descongestionar el trànsit de
pas de l’interior dels seus nuclis. És el cas de Bellvís, Miralcamp, Torregrossa, Vila-sana o Ivars
d’Urgell.
1.2.4.3 Incidència del model urbanístic i territorial sobre la mobilitat
Tal com s’ha esmentat anteriorment, la principal incidència del model urbanístic i territorial sobre
la mobilitat és l’elevada mobilitat obligada existent entre els municipis de la comarca i Mollerussa i
la “necessitat” de realitzar aquesta mobilitat en vehicle privat atesa la manca d’una oferta de
transport públic adequada a les necessitats existents. D’una banda, les concessions de les diferents
línies d’autobusos, per exemple, impedeixen que companyies que circulen per determinats
municipis puguin realitzar parada als mateixos i, per tant, incrementar l’oferta. D’altra banda, la
línia de tren Lleida-Manresa té una molt baixa oferta horària i es troba en condicions força precàries
que no incentiven el seu ús.
Per als desplaçaments de proximitat, és remarcable l’avantatge que significa la plana orografia de
la comarca pel que fa a potenciar els desplaçaments a peu i en bicicleta.
Tal com s’ha exposat en l’apartat 1.2.3, la tipologia dels assentaments de la comarca és
majoritàriament compacte. En aquest sentit, la potencial limitació per al transport públic en alguns
casos deriva més del fet de tractar-se de municipis molt petits, amb baixa població, que no del
model urbanístic dels mateixos.
Finalment, i tal com també s’ha exposat en l’apartat 1.2.3, les àrees especialitzades d’ús
d’equipaments i industrials es concentren majoritàriament a la conurbació de Mollerussa i al llarg
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 33
dels eixos principals de comunicació i, per tant, en una bona localització pel que fa a accessibilitat i
mobilitat. L’existència d’àrees industrials en d’altres municipis més allunyats de l’eix
d’infraestructures, tals com Ivars d’Urgell, Linyola, Bellvís i a Vilanova de Bellpuig, equilibra la
distribució de les zones d’activitat econòmica en el sentit de facilitar l’accés des d’aquests
municipis i, per tant, amb la possibilitat de reduir-ne la mobilitat obligada.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
34 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
1.3 Cicle de l’aigua
1.3.1 Cursos superficials
La xarxa de drenatge de l’àmbit del PDU_PU correspon a la conca del Segre (dins la conca de
l’Ebre). Els principals cursos són el Corb, el seu afluent l’Ondara i el Clamor de les Canals o Sèquia
Gran, de tipus mediterrani, de cabal escàs i irregular.
No obstant, cap d’aquests rius té un paper rellevant en l’àmbit del Pla, on es desdibuixen entre la
xarxa de canals i sèquies. El riu Corb aigües amunt de l’àmbit del Pla configura una estreta i
característica vall entre les comarques de la Conca de Barberà i l’Urgell que al Pla d’Urgell
pràcticament desapareix, adoptant un caràcter de canal entre camps, si bé a l’extrem nord-oest de
la comarca, a l’alçada del nucli dels Arcs, recupera un aspecte natural, serpentejant i amb
vegetació de ribera associada, sobretot a partir de la seva confluència amb el riu d’Ondara. En
algun tram, fins i tot té vegetació arbòria (sobretot a partir que el riu fa de límit comarcal amb la
Noguera). Finalment, el riu desemboca al Segre a l’alçada de Vilanova de la Barca, al Segrià. El
mateix passa amb l’Ondara, que neix a la Segarra i s’uneix al Corb a l’alçada de Bellvís (on també
s’anomena Barranc de la Bovera).
A les terres de Lleida, les característiques dels rius i la morfologia del terreny han condicionat
l’aparició de fenòmens endorreics en rius que, per manca de pendent, no arribaven a desguassar i
formaven estanys, com el d’Ivars d’Urgell (vegeu apartat 1.7.5), dessecat a mitjans del segle XX i
actualment en procés de recuperació (DPTOP 2007).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 35
Figura 1.20. A dalt, la vall del riu Corb entre Golmés i Castellnou de Seana i a Vila-sana. A baix, sèquia a la
vall del riu Corb a Vila-sana i sèquia Gran a Sidamon.
Foto: MINUARTIA.
A la Taula 1.7 es mostren les subconques hidrogràfiques del Pla d’Urgell amb les seves superfícies. A
banda dels rius esmentats, la Sèquia de Moradilla també drena una superfície important.
Taula 1.7. Subconques hidrogràfiques del Pla d’Urgell.
Conca principal
Subconca Superfície (ha)
Barranc de les Borgetes 697,22
Clamor de les Canals (Riu Corb, tram superior) 2.754,90
Clot de Sant Gili (per Sèquia del Poble) 936,94
Desaigüe de Santa Maria (per Des. del Canal) 0,98
lo Reguer 1.969,70
lo Regueret 2.730,15
Reguer de Vallfogona 1.258,92
Riera de les Alzines 1.309,84
El Segre
Riera del Serradal 111,20
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
36 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Conca principal
Subconca Superfície (ha)
Riu Corb (tram inferior) 7.274,63
Riu d'Ondara (per Barranc de la Bovera) 1.650,29
Sèquia de la Cendrosa 817,60
Sèquia de la Femosa 0,05
Sèquia de Moradilla 3.640,26
Sèquia Vella de Barretpicat 0,20
Torrent de la Femosa 744,58
Altres 4.624,56
Font: Elaboració pròpia a partir del mapa de Conques hidrogràfiques 1:50.000. DMAH 2004.
Les pressions, els impactes i els riscos identificats en els cursos superficials de l’àmbit del PDU_PU,
d’acord amb la diagnosi i l’avaluació realitzada en el document IMPRESS, d’incompliment dels
objectius de la Directiva Marc de l’aigua a Catalunya (Agència Catalana de l’Aigua 2005), se
sintetitzen a la Taula 1.8.
Com es pot observar a la taula, les principals pressions a les que estan sotmesos els rius del Pla
d’Urgell són els abocaments, tant els industrials com els urbans de sistemes unitaris, les dejeccions
ramaderes i els excedents de nitrogen de l’agricultura i la ramaderia, que provoquen que l’estat
ecològic sigui dolent al riu Corb i l’Ondara i mediocre al riu Clamor de les Canals. El riu Corb i
l’Ondara presenten un elevat risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’aigua,
mentre que el riu Clamor de les Canals té un risc mig.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 37
Taula 1.8. Pressions, impactes i riscos sobre els cursos d’aigua superficials Codi de l'ACA E0690 E0930
Nom Riu Corb, barranc del Gossalet i riu d'Ondara des de la confluència amb
el Cercavins fins al Corb Riu Clamor de les Canals
Pressió sobre la massa d'aigua
Preses i rescloses Nul·la Nul·la
Endegaments Nul·la Nul·la
Captacions d’aigua Nul·la Nul·la
Regulació flux Nul·la Nul·la
Derivació a centrals hidroelèctriques
Nul·la Nul·la
Zones urbanes en zona inundable Nul·la Nul·la
Zones extractives en zona inundable
Nul·la Nul·la
Zones forestals en zona inundable
Nul·la Nul·la
Abocaments industrials no biodegradables
Mitjana Elevada
Abocadors de residus urbans Nul·la Nul·la
Abocadors de residus industrials Nul·la Nul·la
Usos urbans Nul·la Nul·la
Pastures intensives Nul·la Nul·la
Conreus intensius de cereals i farratge, conreus extensius de regadiu o en zones plujoses
Mitjana Mitjana
Conreus intensius d’hortalisses, flors, vinya, fruiters de secà, rosàcies i cítrics
Nul·la Mitjana
Arrossars Nul·la Nul·la
Dejeccions ramaderes Mitjana Mitjana
Excedents de nitrogen de l'agricultura i ramaderia
Elevada Mitjana
Abocament de fangs d'EDAR Nul·la Nul·la
Sòls contaminats i potencialment contaminats
Nul·la Nul·la
Vies de comunicació Nul·la Nul·la
Zones mineres i extractives Nul·la Nul·la
Runams salins Nul·la Nul·la
Espècies invasores Nul·la Nul·la
Fòsfor total d'EDARs Nul·la Nul·la
Càrrega orgànica (DQO) d'EDARs Mitjana Elevada
DQO d'abocaments industrials Nul·la Elevada
DQO de nuclis no sanejats Mitjana Baixa
Descàrrega de sistemes unitaris Elevada Elevada
Fòsfor total d'abocaments biodegradables (total)
Nul·la Nul·la
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
38 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Codi de l'ACA E0690 E0930
Nom Riu Corb, barranc del Gossalet i riu d'Ondara des de la confluència amb
el Cercavins fins al Corb Riu Clamor de les Canals
DQO d'abocaments biodegradables (total)
Elevada Elevada
Anàlisi de totes les pressions Elevada Elevada
Impacte comprovat sobre la massa d'aigua
Substàncies perilloses Elevat Nul
Vida piscícola Elevat Elevat
Prepotables Nul Nul
Zones de bany Nul Nul
Anàlisi d'impactes comprovats Elevat Elevat
Impacte probable sobre la massa d'aigua
Qualitat segons elements biològics
Dolent Mediocre
Qualitat segons elements fisicoquímics
Deficient Bo
Qualitat segons elements hidromorfològics
Dolent Deficient
Estat ecològic Dolent Mediocre
Impacte per substàncies prioritàries (annex X)
Elevat Nul
Impacte segons tots els indicadors
Elevat Baix
Impacte global (comprovat i probable)
Anàlisi de tots els impactes Elevat Mig
Risc d'incompliment d'objectius de la Directiva
Anàlisi de pressions i impactes Elevat Mig
Font: Consulta IMPRESS interactiva, web de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Els canals i sèquies, que deriven del canal d’Urgell, que han permès la implantació de l’agricultura
de regadiu al Pla d’Urgell, i els seus desguassos constitueixen els únics cursos d’aigua amb caràcter
permanent o semi permanent que es troben a l’àmbit del Pla (vegeu Plànol 10). L’aigua de les
sèquies prové bàsicament dels canals Principal i Auxiliar d’Urgell, així com de les seves sèquies
principals. Els desguassos tenen una doble funció de desguàs/reg que condiciona la seva qualitat.
L’aigua dels desguassos prové d’excedents de reg (drenatge i escolament superficial), d’excedents
de pluja, d’abocaments i d’aigua del canal (Capell i Villar 2009).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 39
1.3.2 Aigües subterrànies
En l’àmbit del PDU_PU es localitza una única massa d’aigua subterrània, la de l’Al·luvial d’Urgell,
formada pels al·luvials dels rius Corb i Ondara6. Es tracta d’una alternança de graves, sorres, llims i
capes argiloses amb la distribució espacial típica dels ventalls al·lluvials. La recàrrega natural
s’efectua mitjançant infiltració a partir dels regadius del Canal d’Urgell, de les precipitacions i dels
rius Corb i Ondara, i la piezometria està molt condicionada pel reg mitjançant els canals principals i
auxiliar d’Urgell.
De la Diagnosi i caracterització de les masses d’aigua de Catalunya realitzada en el marc del
document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua 2005) se’n desprenen els aspectes significatius que
s’indiquen a continuació.
Les principals pressions a les que està sotmesa aquesta massa d’aigua són l’agricultura
intensiva, els abocaments industrials i els abocaments d’aigües depurades. L’agricultura
intensiva pot aportar una quantitat notable de N a l’aigua subterrània. Es coneix l’existència
de nombrosos abocaments industrials en aquesta massa d’aigua. La pressió per abocament
d’estacions depuradores d’aigua residual (EDARs) sobre aquesta massa d’aigua és alta. Hi ha
5 punts d’abocament d’EDARs que, si bé la càrrega orgànica no supera en cap cas els 1.000 kg
de DQO diaris, suposen un impacte alt sobre la qualitat dels cursos fluvials.
Les dejeccions ramaderes exerceixen una pressió moderada sobre la massa d’aigua. A 4
municipis (Vila-sana, El Palau d’Anglesola, Miralcamp i Castellnou de Seana) la quantitat
anual de N generat per hectàrea de superfície agrícola útil oscil·la entre 170 i 210 kg de N,
mentre que a Mollerussa és on registra el valor més elevat, 240 kg de N/ha i any.
Donada l’elevada permeabilitat dels materials que configuren l’aqüífer principal, la
vulnerabilitat de la massa d’aigua és elevada. De fet, la massa d’aigua està inclosa
íntegrament dins de les zones declarades com a vulnerables a la contaminació per nitrats.
Per altra banda, l’impacte comprovat sobre l’estat químic és alt, ja que les concentracions
mitjanes de nitrats superen el límit de 50 mg/L establert per la legislació (68,6 mg/L de
mitjana als 54 punts de la xarxa de control de la qualitat distribuïts arreu de l’aqüífer de
l’al·luvial del riu Corb segons la fitxa de la massa d’aigua subterrània i 80,3 mg/L de mitjana
l’any 2003 segons el document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua 2005)). Els organoclorats
són localment importants i la conductivitat i els metalls presenten valors localment anòmals.
En conclusió, els nitrats i en menor grau els plaguicides, els abocaments industrials i de les EDARs,
són la principal afecció a aquesta massa.
6 La fitxa de massa d’aigua subterrània el denomina riu Cervera.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
40 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Taula 1.9. Anàlisi de pressions i impactes a la massa d’aigua subterrània de l’Al·luvial d’Urgell
Anàlisi de pressions
Fonts Pressions Magnitud
Pressions sobre l’estat químic
Pressions difuses
Dejeccions ramaderes Moderada
Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris
Alta
Aplicació de llots de depuradora (biosòlids)
Baixa
Agricultura i ramaderia
Retorns de reg i recàrrega artificial Moderada
Clavegueram i col·lectors urbans i industrials
Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials
Baixa
Activitat industrial Abocaments, lixiviats i fugues Baixa
Pressions puntuals
Abocaments industrials Alta Activitat industrial
Sòls contaminats Nul·la
Gestió de residus Dipòsits de residus industrials, urbans i especials
Nul·la
Activitat minera Runams salins Nul·la
EDARs Abocaments d’aigües depurades Alta
Extraccions d'àrids Afeccions a la piezometria i a la qualitat
Nul·la
Extracció d’aigua a zones costaneres
Extraccions costaneres causants d'intrusió salina
Nul·la
Pressió total sobre l’estat químic Alta
Pressions sobre l’estat quantitatiu
Extracció d’aigua Captacions d'aigua subterrània Moderada
Extraccions d’àrids Afeccions a la piezometria i a la qualitat
Nul·la
Agricultura Agricultura intensiva de vivers de plantes ornamentals i freatòfits
Baixa
Pressió total sobre l’estat quantitatiu Moderada
Anàlisi d’impactes
Impacte Descripció Magnitud
Impacte potencial sobre la massa d'aigua
Vulnerabilitat Alta
Impacte potencial estat químic Alt
Impacte potencial estat quantitatiu Moderada
Impacte comprovat sobre la massa d'aigua
Impacte comprovat estat químic Les concentracions mitjanes de nitrats superen els 50 mg/l i els organoclorats són localment importants. La conductivitat i els metalls presenten valors localment anòmals
Alt
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 41
Anàlisi de pressions
Fonts Pressions Magnitud
Pressions sobre l’estat químic
Pressions difuses
Impacte comprovat estat quantitatiu
Afeccions locals a la piezometria Moderat
Avaluació del risc d'incompliment
Risc sobre l'estat químic Sí
Risc sobre l'estat quantitatiu No
Risc total Sí
Font: Consulta IMPRESS interactiva, web de l’Agència Catalana de l’Aigua.
1.3.3 Recursos hídrics
El regadiu implica una gran demanda d’aigua que s’ha d’aportar de fonts externes, principalment
del Segre.
De la consulta del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua 2005) es desprèn que la massa
d’aigua subterrània de l’Al·luvial d’Urgell té un volum d’extracció elevat, que es destina
principalment a usos agrícoles. El volum total d’extraccions d’aquesta massa d’aigua, que abasta
part del Pla d’Urgell i part de l’Urgell, se situa al voltant dels 18 hm3 anuals (el 80% dels quals són
per a usos agrícoles). Els recursos disponibles són de 95 hm3 anuals, 54,5 hm3 dels quals es
transfereixen a altres masses. El principal impediment per a l’abastament de pous és l’elevada
contaminació de l’aigua per nitrats.
No obstant, la major part dels recursos hídrics són d’origen superficial. La Comunitat de Regants
dels Canals d’Urgell compta amb una concessió de 630 hm3 anuals, que han de servir per regar una
superfície de gairebé 70.000 ha amb una dotació de reg de 9.000 m3/ha/any (REGSA Reg de
Catalunya S.A.U). A banda dels usos agrícoles, el canal nodreix xarxes urbanes d’abastament d’aigua
per a usos domèstics i industrials. El canal també subministra directament a activitats industrials o
ramaderes no connectades a la xarxa pública (Aldomà i Guerrero 2000).
Existeixen mancances puntuals de subministrament en municipis que no disposen de suficient
capacitat d’emmagatzematge de l’aigua provinent del Canal. És el cas de Linyola o dels municipis
de la Mancomunitat d’Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana, Barbens i Vila-sana, que disposen d’un
projecte de nova captació del canal d’Urgell en terme municipal d’Anglesola per abastir aquests
quatre municipis. El projecte permet que l’aigua es distribueixi per gravetat sense necessitat de
bombaments, amb el consegüent estalvi energètic.
Les previsions pel que fa a infraestructures per a l’abastament d’aigua deriven de la planificació
sectorial (Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC) i Programa de mesures del pla de
gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (en tràmit)). Es preveuen instal·lacions per a
l’abastament d'aigua potable als municipis de Barbens, Ivars d'Urgell, Castellnou de Seana i Vila-
sana (connexió directa al Canal d'Urgell, bassa de regulació i potabilitzadora), si bé no s’estableix la
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
42 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
localització de les mateixes. Els Plans Directors d’Abastament municipals concreten aquestes
previsions.
Les actuacions portades a terme des del anys 70 de revestiment i entubament dels canals i sèquies
han contribuït a reduir les pèrdues d’aigua per evaporació i infiltració, que podien arribar fins al
40%. Així mateix, la construcció de pantans ha permès incrementar les reserves d’aigua (Aldomà i
Guerrero 2000).
No obstant l’anterior, donada la gran demanda d’aigua és imprescindible l’optimització de l’ús de
l’aigua per a regadiu, incorporant sistemes de reg d’alta eficiència que permetin l’aprofitament
òptim de l’aigua disponible. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció
Rural ha redactat plans directors de modernització dels canals d’Urgell i Pinyana, per tal de millorar
l’estalvi d’aigua (DPTOP 2007).
1.3.4 Consums
L’abastament municipal de la comarca del Pla d’Urgell es realitza principalment a través de
derivacions de la xarxa de reg del Canal d’Urgell. No obstant, alguns municipis també disposen de
captacions d’emergència (pous, etc.), que utilitzen en l’època de tanques (en cas d’existència
d’algun problema de manca de subministrament).
No s’ha pogut disposar de dades sobre el consum d’aigua de xarxa del conjunt de municipis de
l’àmbit del Pla d’Urgell, però si de deu municipis que disposen de Pla Director d’Abastament
d’aigua. Aquestes dades es mostren a la Figura 1.21.
0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000
Torregrossa
Poal, el
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Torregrossa Poal, el Miralcamp Linyola Ivars d'Urgell Golmés FondarellaCastellnou de
Seana BellvísBell-lloc d'Urgell
Domèstic 118.505 352.955 126.240 83.941 151.566 35.465 32.845 89.534 144.000
Industrial 12.042 164.250 9.625 31.822 82.648 9.297 9.197 24.850 40.000
Altres 5.818 57.305 5.965 6.188 24.330
CONSUM D'AIGUA DE XARXA (m3/any)
Figura 1.21. Consum d’aigua d’alguns dels municipis de l’àmbit (dades de 2008 excepte Bell-lloc d’Urgell,
2009)
Font: Consell Comarcal del Pla d’Urgell.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 43
Pel que fa al consum d’aigua per a usos agrícoles, s’ha estimat a partir de les superfícies de regadiu
del Cens agrari de 1999. El resultat d’aquestes estimacions es mostra a la Figura 1.22.
1,51
11,83
13,56
3,65
1,45
3,09
5,79
9,00
3,63
0,71
3,92
2,74
1,64
16,91
7,43
3,81
0,00 2,00 4,00 6,00 8,00 10,00 12,00 14,00 16,00 18,00
Barbens
Bell-lloc d'Urgell
Bellvís
Castellnou de Seana
Fondarella
Golmés
Ivars d'Urgell
Linyola
Miralcamp
Mollerussa
Palau d'Anglesola, el
Poal, el
Sidamon
Torregrossa
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
CONSUM D'AIGUA PER A USOS AGRÍCOLES (Hm3/any)
Figura 1.22. Estimació del consum d’aigua per a usos agrícoles
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens agrari de 1999 (Institut d’Estadística de Catalunya) i estimacions.
1.3.5 Sanejament
Segons la informació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), hi ha 6 Estacions Depuradores d’Aigües
Residuals Urbanes que donen servei a la comarca, amb una capacitat total per a depurar 23.273
m3/dia d’aigües residuals i una població de 98.606 habitants equivalents7.
7 Habitant equivalent: unitat de mesura utilitzada per a determinar la càrrega contaminant orgànica que tenen les aigües
residuals. Es defineix com la càrrega orgànica biodegradable amb una DBO5 de 60 g. d'oxigen per dia.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
44 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Taula 1.10. EDARs en servei a la comarca
Cabal de disseny
Població equivalent de disseny
Municipis assistits Tipus d'EDAR Any de posada en marxa
Punt d'abocament
m3/dia habitants equivalents
Bell-lloc d'Urgell
Bell-lloc d'Urgell EDAR biològica
2002 Sèquia gran 2.400 4.000
Bellvis Bellvis EDAR biològica
2003 Sèquia del molí
1.141 2.966
Fondarella-Mollerussa
Vilanova de Bellpuig, Golmés, Mollerussa, Palau d'Anglesola, Fondarella, Miralcamp
EDAR biològica amb reducció de nutrients
1998 Sèquia gran 15.525 77.625
Ivars d'Urgell
Ivars d'Urgell, Barbens, Seana
EDAR biològica
2007 Conca del Corb
847 2.489
Juneda Juneda, Torregrossa EDAR biològica
2003 La clamor dels canals
2.200 8.433
Linyola Linyola EDAR biològica
2001 Riu Corb 1.160 3.093
TOTAL 23.273 98.606 Font: Elaboració pròpia a partir de dades on-line sobre les EDARS en Servei (ACA).
La Figura 1.23 mostra els cabals tractats per aquestes EDAR.
CABALS TRACTATS PER LES EDAR QUE DONEN SERVEI A L'ÀMBIT (m3)
0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Linyola 37.10940.39342.37250.32643.39645.55750.67348.78241.16126.04722.15936.387
Juneda, Torregrossa 50.10246.94156.11482.18575.88879.34686.36686.52779.96660.44655.36558.763
Fondarella-Mollerussa 531.544478.478554.728815.431702.818710.197722.610726.128651.507563.710486.665502.349
Bellvís 14.86514.80919.39332.72228.27026.13527.53730.13530.59118.32917.43218.203
Ivars d'Urgell 14.10921.60317.10627.93421.99924.88827.34827.34125.2829.4188.78512.955
Bell-lloc d'Urgell 24.68826.51235.24648.89269.65665.25957.68157.88941.22928.68626.006
GenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembre
Figura 1.23. Cabals tractats a les EDAR de l’àmbit o que donen servei a l’àmbit8. 2009
Font: Dades facilitades pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell.
8 Part de les aigües residuals tractades a l’EDAR de Juneda son de fora de l’àmbit d’aquest Pla director
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 45
El volum total que han tractat les EDARs de la comarca l’any 2009 és d’uns 8,68 hm3. Cal tenir en
compte que en aquest volum s’inclouen les aigües de Juneda, municipi que no pertany al Pla
d’Urgell.
Per altra banda, i segons informació facilitada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, s’estima que
entorn a 4.000 i 5.000 m3 diaris d’aigües residuals procedents de Mollerussa no reben tractament.
Així mateix, cal considerar que Castellnou de Seana, el Poal, Sidamon, Vila-sana i part del nucli de
Barbens no disposen de tractament de les aigües residuals.
En relació amb les infraestructures de sanejament, el Programa de sanejament d'aigües residuals
urbanes (PSARU, actualització 2007) i el Programa de mesures del pla de gestió del districte de
conca fluvial de Catalunya (en tràmit) preveuen les següents actuacions, si bé no s’especifica la
localització:
Diversos col·lectors a diversos municipis
Ampliació de l’EDAR de Linyola
EDAR i col·lectors a:
els Arcs
Castellnou de Seana
Vallverd (Ivars d’Urgell)
El Poal
Sidamon
En aplicació d’un conveni a signar entre el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’ACA, al llarg del
2010 es redactarà un Pla director integral de sanejament del Pla d’Urgell que estudiarà
l’especificitat de la problemàtica que genera la superposició de les xarxa hídrica amb la de reg i de
sanejament, consideri els creixements urbanístics previstos pels diferents instruments de
planejament i determini les infraestructures a construir i els seus efectes respecte del cicle de
l’aigua.
D’acord amb informació facilitada pels Ajuntaments de l’àmbit, existeixen problemes de manca de
capacitat dels desguassos i de la xarxa d’evacuació derivats del solapament d’aigües residuals amb
les aigües provinent del reg. Així mateix, existeixen sistemes que requereixen d’un bombament de
les aigües fins a l’EDAR (per la seva situació més elevada) amb el consegüent cost energètic
associat. Finalment, la capacitat de l’EDAR de Fondarella es comença a manifestar insuficient en
relació amb les aigües residuals generades.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
46 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
1.4 Ambient atmosfèric
1.4.1 Capacitat i vulnerabilitat als diferents contaminants
La legislació vigent en matèria de qualitat de l’aire estableix els instruments necessaris per limitar
les emissions a l’atmosfera d’agents contaminants i definir i establir uns valors de referència per als
nivells d’immissió. En aquest marc, la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
(XVPCA, de la Direcció de Qualitat Ambiental del DMAH) ha elaborat els Mapes de Capacitat i
Vulnerabilitat del Territori per a 9 zones delimitades a partir de les condicions de dispersió dels
contaminants, que depenen bàsicament de la climatologia i l’orografia i de les emissions. El Pla
d’Urgell pertany a la zona 9.
Els Mapes de Capacitat i Vulnerabilitat del Territori per als diferents contaminats identifiquen les
àrees del territori que ofereixen condicions més favorables per a l’establiment de nous focus
emissors. Aquests mapes han de constituir una eina per a avaluar la incidència dels contaminants
emesos a l’atmosfera en una zona determinada i un element de referència que ha de facilitar
l’actuació dels poders públics en matèria de planificació i ordenació del territori per preservar i/o
millora la qualitat de l’aire.
En l’àmbit del PDU_PU, la vulnerabilitat per exposició als diferents contaminants (monòxid de
carboni, partícules sòlides totals i diòxid de sofre) és nul·la a la major part del territori, exceptuant
els voltants de Mollerussa, entre aquesta, Golmés i Vila-sana, on la vulnerabilitat és molt baixa
(Figura 1.24). La capacitat del territori front a contaminants (partícules sòlides totals i diòxid de
sofre) és alta a l’àrea de Mollerussa (Figura 1.25).
Figura 1.24. Mapes de vulnerabilitat del territori per als diferents contaminants. Pla d’Urgell.
Font: DMAH 1999.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 47
Figura 1.25. Mapes de capacitat del territori per als diferents contaminants. Pla d’Urgell.
Font: DMAH 1999.
La XVPCA defineix 15 Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) en base a l’estimació de les emissions de
contaminants primaris a l’atmosfera i la seva dispersió o transformació en contaminants secundaris.
Per aquesta classificació s’han tingut en compte, entre d’altres, la superfície urbanitzada, el trànsit
en vies interurbanes i les emissions de les activitats industrials. El Pla d’Urgell s’engloba dins una
gran zona denominada Terres de Ponent (núm. 14) que disposa de 4 punts de mesurament, si bé cap
d’ells es troba situat al Pla d’Urgell.
Segons l’últim informe del Balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya (any 2008), aquesta zona
presenta una bona qualitat atmosfèrica. Concretament, els nivells de diòxid de nitrogen, diòxid de
sofre, monòxid de carboni, partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres i benzè estan
per sota dels valors límit establerts per la normativa vigent. Respecte als nivells mesurats d’arsènic,
cadmi i níquel no s’han superat els valors objectiu establerts a la legislació. Pel que fa als nivells
d’ozó troposfèric mesurats, són superiors als valors objectiu de protecció de la salut humana i de
protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2010 i als objectius a llarg termini de protecció de la
salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2020. No s’ha detectat cap superació
del llindar d’informació ni del llindar d’alerta. Respecte a les partícules en suspensió de diàmetre
inferior a 10 micres no s’ha superat cap dels valors límit de qualitat de l’aire.
1.4.2 Contaminació acústica
Les principals fonts de contaminació acústica a l’àmbit del PDU_PU són el trànsit de vehicles per les
principals vies de comunicació, les activitats industrials i els nuclis urbans.
La legislació vigent en la matèria es concreta en la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra
la contaminació acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament
de la Llei 16/2002, de 28 de juny, i se n’adapten els annexos.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
48 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
La llei determina l’obligatorietat que els municipis disposin de mapes de capacitat acústica (Decret
245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de
capacitat acústica).
Els objectius d’aquests mapes se sintetitzen bàsicament en:
Classificar les zones del municipi, segons la seva sensibilitat acústica (zones amb una mateixa
percepció acústica).
Disposar d’una base perquè l’administració municipal pugui definir programes d’actuació,
prevenció, determinació de zones urbanitzables, zones de servitud, etc.
El Decret 176/2009 estableix uns valors límit d’immissió per a les infraestructures i activitats en
funció de la zonificació acústica del territori i dels usos del sòl. En les zones urbanitzades existents i
per a determinats usos de sòl estableix els denominats valors d’atenció, més permissius.
Les noves infraestructures i activitats que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU hauran d’ajustar-
se als valors límit d’immissió en funció a la zona de sensibilitat acústica que atorgui el mapa de
capacitat acústica del municipi un cop aprovat.
No es disposa dels mapes de capacitat acústica del conjunt de municipis de l’àmbit del Pla.
1.4.3 Contaminació lluminosa
El Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei
6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi
nocturn concreta les característiques de les zones en funció de la seva protecció a la contaminació
lluminosa. El grau de major protecció serà per a les zones E1 i el de menor protecció seran les E4:
Les zones E1 són les zones de màxima protecció en front la contaminació lluminosa;
corresponen a les àrees coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció
especial i les àrees coincidents amb la xarxa Natura 2000.
Es considera com a zona E2 el sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural o d’una
àrea de protecció especial o d’una àrea de la xarxa Natura 2000.
Les zones E3 són les àrees que el planejament urbanístic qualifica com a sòl urbà o
urbanitzable.
Les zones E4 són àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats: comercials, industrials
o de serveis i també vials urbans principals. Les determina l’ajuntament de cada municipi, el
qual haurà de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i
Habitatge, que n’haurà de fer l’aprovació. No poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km
d’una zona E1.
El Plànol 11, de protecció envers la contaminació lluminosa, mostra la localització de les diferents
zones en l’àmbit del Pla, i la Figura 1.26 la distribució de les superfícies. S’hi observa que el 95% de
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 49
l’àmbit del Pla és zona E2, el 4% és zona E3 i l’1% restant és zona E1. En l’àmbit del Pla no hi ha
zones E4.
ZONIFICACIÓ SEGONS LA PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA (ha)
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
el Poal
el Palau d'Angleso la
M ollerussa
M iralcamp
Linyo la
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Total P la d'Urgell
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
el Poal
el Palau d'Angleso la
M ollerussa
M iralcamp
Linyo la
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Zona E3. Pr otecció moder ada 58,37 45,86 70,50 45,51 29,49 124,45 320,78 69,54 83,49 49,32 119,04 78,88 36,61 53,37 94,64 29,40
Zona E2. Pr otecció al ta 1797,11 1351,74 3911,92 766,39 858,65 1102,41 387,04 1421,04 2785,59 2281,58 1543,00 464,43 1574,16 4616,98 3397,02 679,47
Zona E1. Pr otecció màxima 55,02 0,17 69,91 0,00 101,56 47,54
Vi la-sanaVi lanova de
Bel lpuigTor r egr ossa Sidamon el Poal
el Palau
d'AnglesolaMol ler ussa Mir alcamp Linyola Ivar s d'Ur gel l Golmés Fondar el la
Castel lnou de
SeanaBel lvís
Bel l -l loc
d'Ur gel lBar bens
Figura 1.26. Zones de protecció envers la contaminació lluminosa per municipis, percentatge i superfície
(ha).
Font: DMAH 2007.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
50 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Aquest mateix Decret també estableix que els ajuntaments poden modificar el tipus de zona de
protecció a la contaminació lluminosa que s’assigna al seu terme municipal, sempre que això no
suposi una disminució del nivell de protecció atorgada per aquest reglament. En tot cas caldrà
informar a l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa.
La il·luminació en sol urbà proper a zones de màxima protecció (E1) o zones aquàtiques marines i
continentals, serà especialment respectuosa en evitar efectes pertorbadors en el medi. Si escau, el
Departament de Medi Ambient i Habitatge d’acord amb l’Ajuntament pot determinar
característiques d’il·luminació corresponents a zona E2 (FHS i tipus de làmpada) per garantir una
major protecció en funció de les particularitats de la zona a protegir.
En l’àmbit del PDU_PU no es localitza cap sector de sòl urbà proper a les zones de màxima
protecció, que corresponen a l’Estany d’Ivars i Vila-sana i els Tossals de Torregrossa, trobant-s’hi a
les seves proximitats únicament algunes granges i cases aïllades.
1.4.4 Contaminació electromagnètica
Una línia elèctrica d’alta tensió creua la meitat oest de la comarca pel nord de Bell-lloc d’Urgell i
fins a la subestació elèctrica de Mollerussa, amb risc d’afectació per radiació electromagnètica als
habitatges propers, especialment al sector nord-oest de Mollerussa.
Per altra banda, hi ha constància de diverses antenes de telefonia mòbil autoritzades o en tràmit
d’autorització (a Barbens, Bellvís, Golmés, Miralcamp, Sidamon, Vilanova de Bellpuig, Vila-sana)
segons informació facilitada pels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques a Lleida (DPTOP).
1.4.5 Contaminació odorífera
Les activitats ramaderes, i especialment les operacions de gestió i aplicació dels residus ramaders
en el territori generen una significativa contaminació odorífera que pot ocasionar molèsties a la
població de la comarca i a la projecció turística de la mateixa.
Actualment, tots els municipis disposen d’ordenances municipals (en alguns casos incorporades a les
Normes Subsidiàries i als POUMs) reguladores de les activitats ramaderes i de la gestió de fems i
purins. La necessitat d’establir aquesta regulació municipal va sorgir en el moment en que les
activitats existents van haver d’adequar-se a la Llei 3/1998, de 27 de febrer d'intervenció integral
de l'administració ambiental. Moltes granges existents al territori no complien les distàncies a sòl
urbà vigents en aquell moment (distàncies establertes per una normativa dels anys 70s o per les
pròpies Normes Subsidiàries, depenent del municipi), algunes granges se situaven dins del nucli
urbà, etc. L’objectiu principal de les ordenances municipals actualment vigents és l’establiment de
les distàncies mínimes de les granges al sòl urbà (sempre respectant la legislació sectorial de rang
superior), i l’establiment de condicions per a determinats supòsits. Algunes ordenances estableixen
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 51
un termini màxim en el que es permet el desenvolupament de l’activitat, passat el qual aquesta
haurà de procedir al tancament.
Les ordenances municipals no aborden explícitament el tema de la contaminació odorífera, si bé
incorporen una regulació bàsica en relació amb la gestió de les dejeccions ramaderes, d’acord amb
la Disposició transitòria segona del Decret 136/2009, d'1 de setembre, d'aprovació del programa
d'actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que
procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes, cal adequar les ordenances
municipals al citat Decret en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest.
D’acord amb la informació facilitada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, les característiques
agràries i, especialment, ramaderes de la comarca estan assumides per la població, i no existeixen
conflictes significatius en relació amb la contaminació odorífera. En tot cas, quan es produeixen és
perquè en una determinada activitat no s’ha actuat d’acord amb el que estableix la normativa
vigent, que es considera suficient.
En relació amb la contaminació odorífera generada per d’altres activitats, algunes indústries
situades en localitzacions pròximes a sectors residencials són font puntual de conflicte, és el cas de
diverses industries situades en l’àmbit de la conurbació central de la comarca. D’acord amb la
informació facilitada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, la problemàtica es molt puntual i es
concreta en una o dues activitats: una planta d’elaboració de sucs, concentrats i cremogenats de
fruita i, més puntualment, una planta de producció de llet, ambdues situades a Mollerussa.
Finalment, una altra activitat potencialment generadora de contaminació odorífera en l’àmbit del
Pla és la planta de tractament de purins a Torregorssa (Arpla SL).
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
52 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
1.5 Energia
1.5.1 Consum actual i potencial
El consum d’electricitat s’ha duplicat entre els anys 1994 i 2005, tal com es mostra a la Figura 1.27.
Per sectors, el principal consumidor d’electricitat és el domèstic (44% al 2005), seguit de la
indústria (38%) i el terciari i primari (17%).
1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
DOMÈSTIC 1.746 1.745 1.742 1.808 1.855 1.916 2.006 1.996 2.332 2.734 2.690 3.269 3.691 4.123
TERCIARI I PRIMARI 586 711 816 811 827 852 932 864 978 997 1.116 1.377 1.433 1.596
INDUSTRIAL 1.947 1.960 2.213 2.352 2.510 2.578 3.063 3.275 3.224 3.293 3.374 3.608 3.722 3.510
CONSTRUCCIÓ 9 3 12 21 27 16 25 18 19 38 86 81 79 92
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
9000
10000
EVOLUCIÓ DEL CONSUM D'ELECTRICITAT (MWh)
Figura 1.27. Consum d’electricitat
Font: Consell Comarcal del Pla d’Urgell.
No s’ha pogut disposar de dades de consums finals d’altres fonts.
1.5.2 Generació i distribució
A la comarca hi ha cinc plantes de cogeneració energètica a partir de purins o farratges, amb una
potència total d’entorn els 50 MW.
Segons dades dels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a
Lleida (DPTOP) a la comarca hi ha un total de 97 instal·lacions generadores d’energia solar
fotovoltaica autoritzades entre els anys 2004 i maig del 2009 , que sumen més de 30 MW de
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 53
potència. La majoria d’aquestes instal·lacions se situen al nord de la Comarca i sovint s’ubiquen en
espais antigament ocupats per conreus. Si bé la majoria són petites (menys 200 kW de potència),
n’hi ha 10 de més de 1000 kW de potència. La més gran, de 2.000 kW de potència, es troba al
municipi del Poal, i és la segona més gran de Catalunya.
30
1.319
5.680
336
1.500
1.968
1.651
1.274
100
0
6.474
2.628
640
2.938
1.052
3.377
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000
Barbens
Bell-lloc d'Urgell
Bellvís
Castellnou de …
Fondarella
Golmés
Ivars d'Urgell
Linyola
Miralcamp
Mollerussa
El Palau …
El Poal
Sidamon
Torregrossa
Vilanova de …
Vila-sana
POTÈNCIA INSTAL·LADA D'ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA ENTRE 2004 I MAIG DE 2009 (kW)
Figura 1.28. Potència instal·lada d’energia solar fotovoltaica per municipis
Font: Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a Lleida (DPTOP) i estimacions pròpies.
Segons informació facilitada per l’Ajuntament de Torregrossa, al municipi s’està tramitant una nova
planta d’energia solar tèrmica. Per altra banda, el mateix Ajuntament informa de mancances
relacionades amb les estacions transformadores de la xarxa de distribució elèctrica.
Cal destacar que al canal d’Urgell hi ha diversos salts d’aigua a partir dels quals es genera
electricitat
Altres experiències destacables en relació a l’ús d’energies renovables:
A l’escola de Linyola hi ha una caldera de biomassa.
A Vila-sana es preveu impulsar un projecte de generació centralitzada d’aigua calenta a
partir del canyot del panís.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
54 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
1.6 Gestió de residus
1.6.1 Generació i gestió de residus municipals
El Consell Comarcal del Pla d’Urgell és l’òrgan encarregat de dur a terme el programa de gestió de
residus municipals elaborat per l’Agència de Residus de Catalunya, adaptant-lo a les particularitats
de la comarca, a tots els municipis de la comarca, excepte a Mollerussa, amb gestió pròpia.
D’acord amb les dades disponibles a l’Agència de Residus de Catalunya, en l’àmbit del PDU_PU es
generen 16.084 tones de residus municipals anuals (2007), de les quals se’n recull selectivament el
14,55% (2.341 tones). El 85,45% restants es destina a dipòsit controlat.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 55
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
el Poal
el Palau d'Anglesola
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Fr acció Resta 368,56 375,49 717,94 258,47 238,79 736,57 5.340,30 526,27 868,74 591,38 1.027,09 425,06 283,1 794,18 874,29 317,1
Al tr es Residus Deixal ler ies 17,13 7,9 11,62 7,44 3,22 34,51 243,58 11,16 4,8 2,76 34,01 16,29 4,09 8,15 10,65 0,46
Residus voluminosos 4,45 2,05 3,02 1,93 0,84 8,97 63,29 2,9 1,25 0,72 8,84 4,23 1,06 2,12 2,77 0,12
Envasos l leuger s 4,67 10,7 23,61 11,76 5,31 18,46 107,54 10,3 19,76 16,86 9,26 6,72 7,75 20,28 22,61 3,96
Paper i car tr ó 14,12 29,83 31,35 24,11 12,09 38,9 578,81 22,26 35,1 19,95 31,92 21,55 23,2 32,43 31,55 9,19
Vidr e 18,19 25,59 25,49 12,88 8,86 42,56 190,65 16,42 44,6 25,4 35,31 13,19 12,1 35,18 33,27 13,67
Matèr ia or gànica 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Vi la-sanaVi lanova de
Bel lpuigTor r egr ossa Sidamon el Poal
el Palau
d'AnglesolaMol ler ussa Mir alcamp Linyola
Ivar s
d'Ur gel lGolmés Fondar el la
Castel lnou de
SeanaBel lvís
Bel l -l loc
d'Ur gel lBar bens
RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS. ANY 2007 (tones)
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
el Poal
el Palau d'Anglesola
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Total Pla d'Urgell
Figura 1.29. Recollida de residus municipals en l’àmbit del PDU_PU, 2007. Percentatge i pes.
Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
56 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
La Figura 1.29 mostra les estadístiques de recollida de residus municipals en l’àmbit del PDU_PU per
fraccions, en pes i percentatges. Cal destacar l’important pes del municipi de Mollerussa respecte el
total del Pla d’Urgell, responsable del 41% dels residus municipals que es generen a la comarca.
L’evolució en la recollida de residus municipals al conjunt de l’àmbit del Pla entre l’any 2003-2007
es mostra a la Figura 1.31.
Pel que fa a l’índex de recollida selectiva, no s’observen diferències significatives entre els
municipis de l’àmbit del Pla. En conjunt, el percentatge de recollida selectiva és sensiblement
inferior a la mitjana de Catalunya. A la Figura 1.30 es mostra l’evolució de l’índex en els darrers 5
anys, on s’observa que, si bé augmenta cada any, ho fa a un ritme molt lent. La posada en
funcionament del servei de recollida selectiva de la fracció orgànica, a principis del 2009, és
d’esperar que contribueixi a la millora del percentatge recollit selectivament.
L’índex de generació de residus municipals del Pla d’Urgell és d’1,26 kg/hab/dia per a l’any 2007,
inferior a la mitjana de Catalunya (1,64), mantenint-se estable en els darrers 5 anys. A la Figura
1.32 es mostra aquest índex per cadascun dels municipis l’any 2007, on s’observa que, mentre el
principal generador de residus, Mollerussa, presenta valors propers a la mitjana de l’àmbit, tres
municipis la superen àmpliament, sobrepassant inclús la mitjana catalana (Golmés, Vila-sana i
Fondarella). Això es deu principalment a l’existència de restaurants i de sales d’oci, així com de
polígons industrials, que produeixen una quantitat important de residus.
EVOLUCIÓ DEL PERCENTATGE DE RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS
MUNICIPALS
0
10
20
30
40
%
Pla d'Urgell 12,78 12,65 13,1 13,8 14,55
Catalunya 22,64 25,42 29,08 31,95 33,69
2003 2004 2005 2006 2007
EVOLUCIÓ DE L'ÍNDEX DE GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
1,6
1,8
kg/h
ab/d
ia
Pla d'Urgell 1,29 1,29 1,21 1,23 1,26
Catalunya 1,61 1,66 1,64 1,64 1,64
2003 2004 2005 2006 2007
Figura 1.30. Evolució del percentatge de recollida selectiva i l’índex de generació de residus municipals
(2003-2007).
Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 57
EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS (2003-2007)
-
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
To
nes
Matèria orgànica 0 0 0 0 0
Paper i cartró 807 877 843 881 956
Vidre 503 495 505 568 553
Envasos lleugers 202 235 282 256 300
Residus voluminosos 58 48 48 62 109
Altres recollida selectiva 295 233 244 344 423
Fracció Resta 12.726 13.044 12.747 13.186 13.743
2003 2004 2005 2006 2007
Figura 1.31. Evolució de la recollida de residus municipals (2003-2007).
Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.
ÍNDEX DE GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS. ANY 2007 (kg/hab/dia).
1,89
1,11
0,99
1,23
1,14
1,24
1,37
1,18
1,01
1,01
1,95
1,69
1,21
1,01
1,13
1,13
1,26
1,64
0 0,5 1 1,5 2 2,5
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
el Poal
el Palau d'Anglesola
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Total Pla d'Urgell
Total Catalunya
Figura 1.32. Índex de generació de residus municipals, 2007.
Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
58 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
El Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya
(PTSIGRMC) 2005-2012, aprovat pel Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya a 3
d’abril de 2009, marca les previsions futures de generació de residus municipals per cadascuna de
les fraccions recollides i les necessitats d’infraestructures associades.
Per tal de racionalitzar la gestió dels residus municipals, reduir el seu desplaçament reordenant els
fluxos actuals i determinar les instal·lacions necessàries en base als principis de proximitat i
suficiència, el Pla zonifica el territori amb ajustos territorials per complir criteris de proximitat i
realitat geofísica, autosuficients en la gestió de totes les fraccions separades dels residus
municipals. Aquests àmbits com a mínim seran autosuficients en la gestió de les fraccions Resta i
Rebuig. La comarca del Pla d’Urgell constitueix l’àmbit 6.3 del pla.
La prognosi de generació de residus pel període 2005-2012 es fa a partir dels models de creixement
de població elaborats per l’IDESCAT i en base a l’evolució de la generació de residus per habitant
extretes de les dades històriques de l’Agència de Residus de Catalunya (1998-2004). La taula
següent mostra l’evolució prevista de les quantitats de residus generades en l’àmbit 6.3 abans
esmentat:
Figura 1.33. Previsions de recollida en l’àmbit del Pla d’Urgell.
Font: Pla territorial sectorial d’infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2005-2012 (Agència de Residus de Catalunya 2009).
Aquestes previsions s’aproximen força a les dades reals per al període 2003-2007 que es recullen a
la Figura 1.31, exceptuant el fet que la recollida selectiva de la fracció orgànica no s’ha iniciat fins
finals de l’any 2008.
En relació amb les infraestructures de gestió de residus, a l’àmbit del PDU_PU existeix un dipòsit
controlat a Castellnou de Seana, que s’ha ampliat recentment amb un nou vas, dues deixalleries
comarcals, a Mollerussa i a Castellnou de Seana, i un servei de deixalleria mòbil iniciat l’any 2009.
El PTSIGRMC preveu la ubicació de noves instal·lacions de tractament de la fracció resta i
voluminosos als terrenys del dipòsit de Castellnou de Seana.
Per altra banda, cal destacar la posada en funcionament l’any 2008 de contenidors soterrats a tots
els municipis de la comarca, excepte Mollerussa per part del Consell Comarcal.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 59
Les infraestructures de gestió de residus existents i previstes pel PTSIGRMC permetran tractar les
fraccions resta i voluminosos en la pròpia comarca, mentre que les restants fraccions han de ser
gestionades fora de l’àmbit del PDU_PU. El propi PTSIGRMC preveu la gestió de la matèria orgànica
a la planta de compostatge existent a Tàrrega (Urgell) i la gestió dels envasos a la futura planta de
triatge d’envasos de Montoliu de Lleida (Segrià).
1.6.2 Generació i gestió de residus industrials
Atenent a les dades de les declaracions de residus de l’any 2005, en l’àmbit del PDU_PU 121
activitats van declarar un total de 64.918 tones de residus. Majoritàriament es tracta de residus no
especials (97%), de manera que només el 3% (2.265 tones) corresponen a especials (vegeu Taula
1.11).
El 43% d’aquests residus són generats per indústries del sector alimentari, fet que condiciona la seva
composició. Dels residus no especials, el 48% correspon a fangs de depuradora, el 19% a residus
animals i el 8% a residus vegetals, mentre que dels especials, el 86% corresponen a residus sanitaris.
Taula 1.11. Residus industrials declarats per municipi segons declaració 2005 (tones)
Municipi Nombre d'empreses
Especials Inerts No especials Total %
Barbens 2 8 0 304 312 0,48
Bell-lloc d’Urgell 9 3 0 368 371 0,57
Bellvís 4 2 0 104 106 0,16
Castellnou de Seana 3 0 0 2 2 0
Fondarella 7 97 0 11.143 11.241 17,32
Golmés 12 7 0 415 422 0,65
Ivars d’Urgell 7 11 0 197 208 0,32
Linyola 5 1 0 624 624 0,96
Miralcamp 7 12 0 3.883 3.894 6
Mollerussa 37 1.981 0 39.375 41.356 63,7
el Palau d’Anglesola 8 68 0 3.922 3.990 6,15
el Poal 1 4 0 24 28 0,04
Sidamon 3 3 0 68 72 0,11
Torregrossa 9 47 0 140 187 0,29
Vilanova de Bellpuig 2 0 0 14 14 0,02
Vila-sana 5 20 0 2.071 2.091 3,22
TOTAL PDU_PU 121 2.265 0 62.653 64.918 100
Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.
Observant l’evolució en la declaració de residus industrials en els anys 2001-2005 no s’observa cap
tendència significativa (Figura 1.34).
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
60 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
EVOLUCIÓ DELS RESIDUS INDUSTRIALS DECLARATS
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
80.000
90.000
To
nes
Especials 6.223 6.829 343 472 2.265
Inerts 2.951 0 0 0 0
No especials 58.594 59.534 78.901 61.923 62.653
2001 2002 2003 2004 2005
Figura 1.34. Evolució dels residus industrials declarats (tones)
Font: Web de l’Agència de Residus de Catalunya.
Segons la base de dades on-line d’instal·lacions per a la gestió dels residus industrials de l’Agència
de Residus de Catalunya (2010), en l’àmbit del PDU_PU hi ha:
Dues instal·lacions de gestió de residus orgànics amb destinació a l'agricultura
Una instal·lació per a la valorització de les dejeccions ramaderes i altres residus orgànics
mitjançant digestió anaeròbia.
Una planta de compostatge de llots de depuradora i residus vegetals.
Una planta de desballestament de vehicles fora d'ús, una de recuperació de palets de fusta i
una de reciclatge i recuperació de vehicles fora d'ús, classificació de ferralla i
emmagatzematge i transferència d’altres residus.
Una planta de compostatge de residus de fangs de depuradora, residus d'origen ramader
(fems i gallinassa), residus vegetals i residus de terres de filtració d'olis vegetals.
1.6.3 Generació i gestió de residus de la construcció
A Miralcamp es localitzen unes instal·lacions de gestió de residus de la construcció consistents en
una planta de triatge i un dipòsit controlat. D’acord amb informació facilitada pel Consell Comarcal
és prevista l’ampliació d’aquestes instal·lacions.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 61
1.6.4 Generació i gestió de dejeccions ramaderes
Segons la base de dades on-line d’instal·lacions per a la gestió de les dejeccions ramaderes de
l’Agència de Residus de Catalunya (2010) al Pla d’Urgell hi ha una instal·lació autoritzada: la Planta
de tractament de Vila-sana
D’acord amb informació facilitada per l’Agència de Residus de Catalunya, l’antiga bassa de purins
de Castellnou de Seana s’ha reconvertit com a dipòsit de tractament de lixiviats (en terrenys
propers a l’abocador) i a Torregrossa hi ha dues instal·lacions en fase de proves. D’acord amb
informació facilitada pel Consell Comarcal, les dues noves plantes de tractament de purins de
Torregrossa i Miralcamp donaran servei a tota la comarca i es preveu que durant el 2010 ja estiguin
en funcionament.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
62 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
1.7 Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat ecològica
1.7.1 Espais naturals protegits
Els espais naturals protegits al Pla d’Urgell ocupen un total de 458 ha, que representen només
l’1,5% del territori comarcal.
La Figura 1.35 i el Plànol 12 mostren, respectivament, les superfícies i la distribució dels espais
naturals protegits per categories de protecció, que s’analitzen en els apartats següents.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Espais inclosos al PEIN
Espais de la xarxa Natura 2000
TOTAL
Espais inclosos al PEIN Espais de la xarxa Natura 2000 TOTAL
Supefície protegida 458 388 458
Resta comarca 30.064 30.134 30.064
SUPERFÍCIE D'ESPAIS NATURALS PROTEGITS (% i ha)
Figura 1.35. Superfície d’espais naturals protegits segons tipus respecte el total comarcal
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Pla d’espais d’interès natural (DMAH darrera actualització 22/10/2009) i de la xarxa Natura 2000 (DMAH darrera actualització 1/10/2009).
1.7.1.1 Espais Naturals de Protecció Especial
Els espais naturals de protecció especial (ENPE) formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural de
Catalunya (PEIN), tot i que tenen un grau de protecció especial per protegir-ne el seu interès
científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu. La Llei 12/1985, del 13 de juny,
d’espais naturals defineix quatre tipologies de protecció especial: els parcs nacionals, els paratges
naturals d’interès nacional, les reserves naturals integrals i parcials i els parcs naturals.
Al Pla d’Urgell no s’hi localitza cap espai natural de protecció especial, essent els més propers la
reserva natural parcial de Mas de Melons (al sud-oest i a cavall de les comarques veïnes de les
Garrigues i del Segrià) i, ja més allunyada i al nord, la reserva natural de fauna salvatge de Sant
Llorenç de Montgai, a la comarca de la Noguera.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 63
1.7.1.2 Espais inclosos al PEIN
El Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) va ser aprovat mitjançant el Decret 382/1992,
de 14 de desembre, en desplegament de la Llei 12/1985 d’espais naturals, amb l’objectiu de
protegir espais natural destacats per la seva riquesa paisatgística i diversitat biològica (amb
l’aplicació d’un règim urbanístic de sòl no urbanitzable i la regulació d’usos i activitats). Els espais
PEIN del Pla d’Urgell ocupen una superfície de 458 ha, el què suposa l’1,5% de la superfície
comarcal (vegeu Taula 1.12).
Taula 1.12. Espais del PEIN al Pla d’Urgell
Codi Nom Municipis Superfície al Pla d’Urgell (ha)
1380 Tossals de Torregrossa Torregrossa 69,91
1530 Estany d’Ivars i Vila-sana Ivars d’Urgell
Vila-sana 156,58
1580 Plans de Sió Barbens 47,54
1590 Secans de Belianes-Preixana Vilanova de Bellpuig 183,81
Total 457,84
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la web del DMAH (darrera actualització novembre 2009).
L’espai de l’Estany d’Ivars i Vila-sana disposa de Pla especial de protecció del medi natural i del
paisatge aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat l’11 d’octubre de 1995 així com d’un
Pla d’usos i gestió de l’estany aprovat definitivament pel Consell General l’11 de juny de 2007 i
publicat al BOP de Lleida el 17 de juliol de 2007. Es tracta d’un document que precisa amb major
detall les actuacions a realitzar a l’estany recuperat per al quinquenni 2007-2012 i estableix tant
determinacions de gestió i millora ecològica com d’ordenació dels usos públics. La resta d’espais
PEIN de la comarca no disposen de Pla especial de delimitació ni de Pla especial de protecció.
Dels espais anteriors que formen part del PEIN, l’estany d’Ivars i Vila-sana, els Plans de Sió i els
Secans de Belianes-Preixana formen part de la xarxa Natura 2000, tal com es mostrarà en el següent
apartat. Els Tossals de Torregrossa, protegits per ser un dels millors testimonis actuals de petits
tossals àrids de les planes centrals no afectats per les transformacions agrícoles, amb fragments
notables del paisatge i vegetació naturals, amb una flora interessant i amb espècies mediterrànio-
estèpiques notables, no en formen part.
1.7.1.3 Xarxa Natura 2000
La Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats
naturals i de la fauna i la flora silvestres), la Directiva 97/62/CE, de 27 d’octubre de 1997, que
l’adapta al progrés científic i tècnic, i la Directiva Aus (Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979,
relativa a la conservació de les aus silvestres) que queda recollida dins la Directiva Hàbitats,
configuren el marc legal per a la creació de la xarxa d’espais Natura 2000.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
64 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Per mitjà de l’Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre es van designar les zones
d’especial protecció per a les aus (ZEPA) a Catalunya i es va aprovar la proposta de llocs
d’importància comunitària (LIC). Les ZEPA deriven de la Directiva de les aus i són designades
directament per la Generalitat, mentre que els LIC deriven de la Directiva hàbitats i són proposats
pel govern de Catalunya, d’acord amb l’Estat, però han de ser ratificats per la Comissió Europea
convertint-se després en zones especials de conservació (ZEC) en base a l’existència d’hàbitats i
espècies prioritàries.
Amb data 16 de juny de 2009, el Govern de la Generalitat va aprovar la proposta d’ampliació de
límits de diversos espais de la xarxa Natura 2000. Un d’aquests espais és el dels Secans de Belianes-
Preixana, que passa a tenir una part al terme municipal de Vilanova de Bellpuig (ES5130037), amb
una delimitació que coincideix amb la ja actualment protegida especialment pel PTPP (DPTOP
2007).
D’acord amb els acords anteriors, la superfície del Pla d’Urgell inclosa a la xarxa Natura 2000 és de
388 ha (Taula 1.13), l’1,3% del territori comarcal. Com es pot comprovar, en formen part espais
inclosos anteriorment al PEIN.
Taula 1.13. Espais de la xarxa Natura 2000 al Pla d’Urgell
Codi Nom LIC ZEPA Tipologia Municipi Superfície al Pla d’Urgell (ha)
ES5130018 Estany d'Ivars i Vila-sana
S S Espais d’aigües continentals
Ivars d’Urgell
Vila-sana
156,58
ES5130036 Plans de Sió S S Espais de plana agrícola
Barbens 47,54
ES5130037 Secans de Belianes-Preixana
S S Espais de plana agrícola
Vilanova de Bellpuig
183,78
Total 387,9
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la web del DMAH (darrera actualització novembre 2009).
1.7.2 Sòls de protecció especial del PTPP
El Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida) (DPTOP 2007) atorga protecció especial a
aquells sòls no urbanitzables en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament
restrictiu de les possibilitats de transformació que els poguessin afectar. Aquesta categoria comprèn
els sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i els que el Pla
considera que cal preservar.
El PTPP, doncs, a més de reconèixer els espais sotmesos a algun tipus de protecció pel seu interès
natural a l’escala del conjunt de Catalunya, atorga la protecció especial a uns altres, que tenen
valor natural a les escales ponentina de conjunt, comarcal i local, com també a aquells que
relliguen tant aquests amb els ja protegits sectorialment com tots entre sí, per tal d’articular una
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 65
xarxa que reforci la funcionalitat ecològica del territori tot superant el determinant component
d’insularitat que pateixen els espais actualment protegits.
El PTPP inclou dins del sòl de protecció especial:
Els espais naturals protegits sectorialment
Els espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN)
Els espais inclosos dins la xarxa Natura 2000.
Una xarxa d’espais de valor natural i de connexió, definida a partir de la inclusió d’espais
d’interès natural inventariats o amb pla de gestió i amb la inclusió de:
Reserves naturals parcials. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.
Reserves naturals de fauna salvatge. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.
Refugis de fauna salvatge. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.
Zones de caça controlada. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.
Forests del Catàleg d’utilitat pública (CUP). Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.
Zones humides. En l’àmbit del PDU_PU es delimita la Bassa de l’Estany.
Espais inclosos en el Pla de recuperació de la llúdriga. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.
Espais inclosos en el Pla de recuperació del trencalòs. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.
Localitats d’interès per a la reproducció dels rapinyaires, ocells colonials i quiròpters, com
també hàbitats de fauna ornítica d’interès, com son les àrees de dispersió de l’àguila
cuabarrada, de nidificació de la trenca i de presència d’ocells d’ambients estèpics.
Espais sotmesos a acords de custòdia del territori: en l’àmbit del PDU_PU es concreta en
l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Actualment, d’acord amb la informació de la pàgina
web des la Xarxa de custòdia del territori no ha hagut cap nou acord de custòdia a la comarca
del Pla d’Urgell.
Espais d’interès geològic: geotops i geozones. Inexistents en l’àmbit del PDU_PU.
Hàbitats d’interès comunitari. El PTPP inclou dins la xarxa d’espais de valor natural i de
connexió les superfícies contínues relativament extenses ocupades per hàbitats d’interès
comunitari prioritari. També inclou els hàbitats d’interès comunitari no prioritari a les àrees
amb més necessitat de protecció.
Sòls de valor forestal, inclosos els boscos de ribera i la vegetació d’aiguamolls pel seu
potencial en la connectivitat ecològica entre espais naturals i la seva contribució a la qualitat
de l’aigua.
Sòls de valor de connexió (vegeu apartat 1.7.11)
Espais identificats seleccionats i delimitats d’acord amb criteris ecològics (representativitat,
vulnerabilitat, qualitat ecològica, necessitat de protecció d’una espècie, responsabilitat en la
conservació i connectivitat) d’acord amb la metodologia dissenyada i adoptada en l’Estudi de
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
66 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
base del planejament territorial per a la definició del sistema d’espais naturals de Ponent
(Estrada et al. 2003), elaborat per encàrrec de la Secretaria per a la Planificació Territorial
En base als criteris anteriors, el PTPP inclou en el sòl de protecció especial – a més dels espais
d’interès natural amb figura de protecció sectorial, els següents espais:
Taula 1.12. Xarxa d’espais de valor natural i de connexió delimitada pel PTPP
8. Tossals de Margalef. Zona de tamponament al voltant dels tossals de Torregrossa, protegits pel
PEIN, que conserva alguns retalls de vegetació natural estèpica al mig d’un paisatge de cultius
extensius i fruiters regats pel canal d’Urgell.
18. Secà de Belianes-Preixana. Plana extensiva cerealista, majoritàriament de secà, amb finques
de mida petita i gran nombre de marges. Un dels principals sectors per a l’avifauna estèpica de
Catalunya, essencial per al sisó i l’esparver cendrós. També es dóna el gaig blau, el xoriguer petit,
el xoriguer comú, la gralla, la xixella, l’òliba, el mussol, el torlit, la calàndria, l’àguila daurada i
l’àguila cuabarrada.
20. Estany d’Ivars i Vila-sana. Antiga cubeta endorreica, va ser una de les zones humides més
importants de la Catalunya interior fins a la seva dessecació l’any 1950. Actualment en fase de
recuperació, s’ha iniciat la seva inundació i la regeneració de la flora i fauna potencial de la zona,
constituïda bàsicament per comunitats aquàtiques pròpies de llacunes estacionals de caràcter salí.
41. Pla de la Serra-Miralcamp. Petit altiplà amb cultius de secà i amb restes de vegetació natural
de brolles de romer i maleïda. Presència d’ocells estèpics com la calàndria, la terrerola vulgar i el
torlit. S’hi ha construït diverses basses de reg, que actuen com a atractiu per als ocells aquàtics.
42. Banquetes del Canal d’Urgell-connexió serra de Vilobí. Permet la continuïtat entre la Serra de
Vilobí i el Pla de Lleida. En l’àmbit del Pla d’Urgell està constituït per les banquetes de la Sèquia
Quarta del Canal d’Urgell, al seu pas pel sud de Torregrossa, amb trams d’arbredes. Ocells de ribera
com el teixidor i l’oriol.
46. Connexió riu Corb. Connector fluvial entre les masses forestals de la Conca de Barberà i el riu
Segre, amb zones de bosc de ribera i espècies lligades com el rossinyol, el bord, el balquer, la
boscarla de canyar, l’oriol i el teixidor.
49. Secans del nord de l’Urgell. Planes estèpiques amb conreus de secà. Poblacions importants de
sisó, torlit, calàndria, esparver cendrós i àguila cuabarrada.
51. Connexió horta de Lleida. Petits cursos fluvials de la xarxa de canals derivada dels d’Urgell i
Pinyana. En l’àmbit del Pla d’Urgell, el constitueixen la Clamor de les Canals, la Sèquia de Pelagalls
i la Sèquia de la Plana (Bell-lloc d’Urgell). Conserven reductes de vegetació de ribera, amb algun
tram arbrat amb àlbers, oms i roure valencià. Travessen sectors intensament conreats o urbanitzats
i fan el paper de canalitzadors de fluxos biològics entre el Pla de la Serra-Miralcamp (espai 41) i el
curs fluvial del Segre.
55. Plana. Reductes de vegetació natural que compleixen la funció de connectors biològics en una
zona molt fragmentada: Connector de Mollerussa.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 67
65. Zones humides de la plana. Diferents zones humides de la plana incloses a l’inventari de zones
humides. També trams de banquetes de canal i reguers, que mantenen vegetació de ribera a les
seves ribes. Aquests espais permeten la nidificació d’ocells i rapinyaires.
66. Coladors de Boldú. Espais d’extraordinària riquesa ecològica, relicte d’antigues depressions
endorreiques, amb presència de sals, cosa que permet una flora molt singular: associació de
gipsòfila perfoliada de Lleida, jonquera amb plantatge crassifoli i jonquera amb lletsó crassifoli.
70. Altres. Alguns són els darrers reductes de vegetació natural en sectors amb alta necessitat de
protecció, que actuen com a refugi per a la flora i fauna, a la vegada que poden tenir un paper
important de pont entre els connectors. Uns altres són zones d’interès geològic. En l’àmbit del
PDU_PU es delimiten hàbitats de pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces i matollars
halonitròfils a Bell-lloc d’Urgell.
Font: PTPP (DPTOP 2007).
En conjunt, el PTPP protegeix especialment un 14 % de la superfície del Pla d’Urgell (vegeu la
Figura 1.36 i Plànol 13). Es tracta de la comarca de l’àmbit de les Terres de Lleida amb menor
percentatge de territori protegit especialment, molt per sota de la mitjana de l’àmbit, que se situa
en el 48% del territori amb protecció especial.
PERCENTATGE COMARCAL DE SÒLS DE PROTECCIÓ ESPECIAL
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Garrigues
Noguera
Pla d’Urgell
Segarra
Segrià
Urgell
Terres de Lleida
Sense protecció especial 61 34 86 41 66 57 52
Valor natural i connector 31 34 13 31 26 25 29
PEIN i xarxa Natura 2000 8 32 1 29 8 18 19
Garrigues Noguera Pla d’Urgell Segarra Segrià UrgellTerres de
Lleida
Figura 1.36 Percentatge comarcal de sòls de protecció especial en l’àmbit de les Terres de Lleida.
Font: PTPP (DPTOP 2007).
La major part dels espais d’interès natural identificats als Estudis de base (Estrada et. al. 2003) han
estat inclosos en el sòl de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, compten amb un
elevat nivell de protecció. No obstant això, una part del què anomenen Pla de la Serra – Miralcamp
(espai C8) se situa en sòl de protecció preventiva. Es tracta d’unes 186 ha (51% de l’espai C8),
majoritàriament situades a l’entorn del Pantà de la Serra i lo Terrer de la Bòbila, al nord i est de la
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
68 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Fita Alta. Tot i que presenta uns ambients força alterats per les activitats humanes que s’hi
desenvolupen (extraccions d’àrids i instal·lacions del Club Aeri Mollerussa), és un dels darrers retalls
de vegetació natural existent a la comarca, amb presència d’aus estèpiques, la protecció i
recuperació del qual exerciria de zona de tampó de l’espai del PEIN Tossals de Torregrossa.
1.7.3 Hàbitats d’interès comunitari
La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la
fauna i la flora silvestres (coneguda també com la Directiva hàbitats) especifica quins són els
Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) de la Unió Europea.
La superfície d’hàbitats d’interès comunitari al Pla d’Urgell és molt reduïda, amb un total de 6,97
ha que representen el 0,02% de la superfície comarcal i que es concreta en reductes d’extensió
minúscula en diferents localitzacions. Alguns d’aquests hàbitats estan catalogats com d’atenció
prioritària.
La Taula 1.14 mostra les superfícies d’hàbitats d’interès comunitari per tipus d’hàbitat i per
municipi. Els hàbitats d’interès comunitari del Pla d’Urgell es mostren també al Plànol 14.
Taula 1.14. Superfície d’hàbitats d’interès comunitari al Pla d’Urgell
Codi Hàbitat Municipi Superfície (ha)
No prioritaris
Bellvís 0,468 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera
Linyola 0,809
Total 1,277
1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae)
Bellvís 0,121
Total 0,121
Bell-lloc d'Urgell
0,458
Bellvís 0,233
Ivars d’Urgell 0,356
Torregrossa 1,219
1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)
Vila-sana 0,002
Total 2,269
5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics Torregrossa 0,003
Total 0,003
Total no prioritaris 3,669
Prioritaris
Miralcamp 0,335
Sidamon 0,404
6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)
Torregrossa 2,562
Total prioritaris 3,301
Total hàbitats d’interès comunitari 6,970
Font: Cartografia dels hàbitats d’interès comunitari a Catalunya. DMAH 2005.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 69
Una part d’aquests hàbitats d’interès comunitari es localitzen en sòls de protecció preventiva
d’acord amb el PTPP i, per tant, podrien veure’s afectats per noves ocupacions del sòl no
urbanitzable.
Figura 1.37. Hàbitat d’interès comunitari prioritari en sòl de protecció preventiva (Prats mediterranis rics
en anuals, basòfils).
Foto: MINUARTIA.
La Taula 1.15 mostra la superfície de cadascun dels hàbitats d’interès comunitari que es troba en
aquest tipus de sòl i el total de superfície de l’hàbitat al Pla d’Urgell (vegeu Plànol 15). S’observa
que la proporció d’aquests hàbitats en sòl de protecció preventiva és molt reduïda en relació amb la
major part de l’hàbitat ja inclosa en sòl de protecció especial.
Pel que fa a l’hàbitat d’interès comunitari d’atenció prioritària present a la comarca, un 15 % se
situa en sòl de protecció preventiva i haurà de prendre’s en consideració per tal que no es vegi
afectat negativament per les propostes que puguin derivar de PDU_PU i de valorar la seva possible
inclusió com a sòl de protecció especial.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
70 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Taula 1.15. Superfície d’hàbitats d’interès comunitari situats en sòl de protecció preventiva o territorial
Codi Hàbitat
Superfície en sòl
preventiu (ha)
% en sòl preventiu
Superfície en
protecció especial
(ha)
% en protecció especial
Superfície en el total de l’àmbit
(ha)
No prioritaris
1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae)
1,21 100 0,00 0 1,21
1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)
4,38 19 18,31 81 22,69
5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics
0,03 100 0,00 0 0,03
92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera
0,09 1 12,68 99 12,77
Total no prioritaris 5,71 16 30,99 84,45 36,69
Prioritaris
6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)
4,86 15 28,15 85 33,01
Total prioritaris 4,86 15 28,15 85 33,01
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia dels hàbitats d’interès comunitari (DMAH 2005) i del PTPP (DPTOP 2007).
1.7.4 Hàbitats rars o amenaçats
En l’àmbit del PDU_PU es detecten diversos hàbitats rars o molt rars, en perill, molt amenaçats,
amenaçats o probablement amenaçats en el futur en l’àmbit català (Departament de Medi Ambient
i Habitatge 2005-2007) que es localitzen al Plànol 16.
El 98% d’aquests hàbitats han estat inclosos pel PTPP en sòl de protecció especial i, per tant, en la
categoria de major protecció del sistema d’espais oberts. Únicament tres hàbitats amenaçats se
situen parcialment en sòl de protecció preventiva d’acord amb el PTPP tal com mostra la Taula 1.16
i Plànol 17.
Dos d’aquests hàbitats tenen un percentatge molt baix de la seva extensió en sòl de protecció
preventiva. És el cas de les Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum), de les contrades
interiors (99,22 % en sòl de protecció especial) i dels Llistonars (prats secs de Brachypodium
retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa (93,24 % en sòl de protecció especial). Només
els Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), salat blanc (Atriplex halimus)...,
halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors tenen un percentatge significatiu de la seva
extensió en sòl de protecció preventiva (el 20%) Es tracta d’un hàbitat molt rar i no amenaçat
(Departament de Medi Ambient i Habitatge 2005-2007). Cal tenir en compte que l’extensió en
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 71
termes absoluts d’aquest hàbitat en sòl de protecció preventiva és molt reduïda: 2,6 ha repartides
en 5 localitzacions l’exclusió de les quals en el PTPP es pot deure, en la major part dels casos, a
una qüestió d’escala.
Taula 1.16. Hàbitats rars o amenaçats i superfície en sòl de protecció preventiva
Codi Hàbitat
Superfície en sòl de protecció preventiva
(ha)
% en protecció preventiva
Superfície en sòl de protecció especial
(ha)
% en protecció especial
Superfície en el total de l’àmbit
(ha)
15b Vegetació (salicornars, prats, jonqueres, ...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides
0,00 0,00 3,58 100,00 3,58
15e Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), salat blanc (Atriplex halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors
2,61 20,00 10,44 80,00 13,05
22c Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas, les formacions helofítiques associades
0,00 0,00 1,87 100,00 1,87
23a Basses i estanyols d'aigües salabroses o salines
0,00 0,00 140,87 100,00 140,87
34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa
1,20 6,76 16,57 93,24 17,78
44i Alberedes (i pollancredes) amb roja (Rubia tinctorum), de les contrades interiors
0,09 0,78 11,78 99,22 11,87
TOTAL 3,91 2,07 185,12 97,93 189,03
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia dels hàbitats de Catalunya (DMAH 2005), i del PTPP (DPTOP 2007).
1.7.5 Zones humides
La Generalitat de Catalunya ha portat terme l’inventari de zones humides de Catalunya per tal de
facilitar el compliment del que disposa la Llei 12/1985, d’espais naturals en relació a la protecció
de les zones humides i com a base per poder redactar Plans sectorials de zones humides que
permetin protegir-ne i potenciar la diversitat i riquesa d’aquests ecosistemes.
Al Pla d’Urgell estan actualment inventariats:
L’Estany d’Ivars i Vila-sana (codi 18002701).
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
72 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
L’antic Estany d’Ivars i Vila-sana estava situat en una conca endorreica i es coneixia com a Llacuna
d’Ivars o d’Utxafava. Estava sec gran part de l’any i acumulava les aigües de pluja o freàtiques, que
no trobaven sortida a cap drenatge natural. Era una llacuna allunyada de la xarxa fluvial i de
caràcter salobre, tant per les aigües freàtiques que la nodrien com per l’evaporació de l’aigua dins
la conca, que provocava una concentració de sals. Amb la construcció del Canal d’Urgell l’any 1860 i
la portada d’aigües del Segre a la plana d’Urgell, el paisatge es transformà: la creació de nombrosos
canals de reg hi portà aigües dolces, tant a través dels recs que arribaven als conreus de la cubeta
com a partir d’aigües freàtiques, i arribà a formar-se un gran estany d’aigua dolça, de fins a 135 ha
i 3,8 m de fondària màxima. Aquest estany va esdevenir l’estany d’aigua dolça més gran de
Catalunya i va anar adquirint una gran biodiversitat, amb la formació d’un extens canyissar i
l’aparició de nombrosos ocells aquàtics, peixos, macròfits submergits, etc.
Entre l’any 1949 i el 1951 l’estany es va dessecar mitjançant la construcció d’un canal de desguàs,
amb l’objectiu d’obtenir guanys amb la transformació de la zona humida en camps de conreu.
L'obra va comptar amb l’oposició de molts veïns i donà llocs a camps poc productius, pel caràcter
salobre del sòl. Amb els anys aparegué novament el projecte de recuperació de l’estany i l’any 1995
es va aprovar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge de l’Estany d’Ivars i Vila-
sana, que preveia ja la seva recuperació. Aquesta s’ha realitzat, a partir del 2003, pel Consorci de
l’Estany d’Ivars i Vila-sana.
Aquesta zona humida inclou també la bassa de l’Estany, una bassa artificial d’unes 2 ha, construïda
amb finalitats agrícoles.
La vegetació de l’estany està evolucionant, ja que la recuperació de l’estany s’inicià l’any 2003 i
s’està realitzant gradualment, de manera que encara no s’ha assolit una total naturalització de
l’indret. S’espera la formació d’un extens canyissar a tot el perímetre de l’estany, amb un cinyell
de bogues i lliri groc a la part més interior i, a les aigües, diverses comunitats d’hidròfits submergits
i flotants. Al bosc de ribera es preveu l’aparició progressiva de tamarigars, àlbers, verns, freixes i
oms i als marges de l’estany, herbassars de càrexs i jonqueres. A les parts més allunyades de
l’aigua, dominen els matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea).
Pel que fa a la fauna, és un punt destacable per a la nidificació i l’hivernada de molts ocells,
sobretot anàtides, ardèides i limícoles, que va adquirint cada cop més importància. S’hi ha citat
més de 140 espècies, entre les quals destaquen, per exemple, l’arpella, el rascló, l’agró roig, el
bernat, el cames llargues, el balquer, el cabusset, la fotja, etc.
Els principals impactes que afecten l’espai actualment són els relacionats amb la contaminació de
les aigües i els derivats dels usos agraris de l’entorn –eutrofització, contaminació per fitosanitaris,
etc.-. A la llarga poden produir-se també problemes derivats de la sobrefreqüentació.
L’estany forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5130018 "Estany d’Ivars i Vila-sana".
Préstec de Linyola (codi 18002702).
Zona humida de reduïdes dimensions (menys de mitja hectàrea), formada en una zona on s'havia
realitzat una petita activitat extractiva (préstec). Aquest espai es troba envoltat de conreus (blat
de moro, etc.) i just al costat del Canal del Terraplè, un canal de reg que transcorre enlairat sobre
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 73
una mota de terres. Probablement les terres del préstec es varen usar per construir aquesta mota.
L'espai, de forma triangular i allargassada, està format per una bassa que conserva aigua de forma
gairebé permanent. A la bassa s'hi ha desenvolupat un dens canyissar, amb bogues a la part més
interna. Al límit amb el talús de la mota del Canal, coberta de pins, hi creix un canyar. Vora la
bassa hi ha també alguns salzes blancs i oms, que no arriben a formar un bosc de ribera diferenciat.
La bassa és freqüentada per alguns ocells característics de zones humides, com les polles d'aigua
(Gallinula chloropus) o els collverds, i els canyars de l'entorn són utilitzats com a punt de repòs
d'alguna rapinyaire nocturna, que podria nidificar a la zona (cf. Asio otus).
Al Plànol 18 es mostren les zones humides existents actualment al Pla d’Urgell.
Figura 1.38. Estany d’Ivars i Vila-sana i Bassa de l’Estany (foto inferior-dreta)
Foto: MINUARTIA.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
74 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
1.7.6 Espais d’interès geològic
En l’àmbit del PDU_PU no hi ha cap espai inclòs a l’Inventari d’espais d’interès geològic de
Catalunya.
1.7.7 Boscos d’utilitat pública
En l’àmbit del PDU_PU no hi ha forests d’utilitat pública gestionades pel DMAH.
1.7.8 Àrees de protecció de fauna salvatge autòctona
La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals (Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel
qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals; DOGC 5113) crea les següents dues
figures de protecció de fauna salvatge autòctona:
Reserves naturals de fauna salvatge: àrees limitades per protegir determinades espècies i/o
poblacions de fauna salvatge en perill d’extinció. Són declarades pel departament competent
i no s’hi permeten activitats que perjudiquin l’espècie o població per a la qual ha estat
creada.
Refugis de fauna salvatge: àrees limitades per preservar la fauna. Són declarats pel
departament competent, d’ofici o a instància dels propietaris dels terrenys, i no s’hi permet
la caça.
Al Pla d’Urgell no hi ha declarats cap reserva natural de fauna salvatge ni refugi de fauna salvatge.
1.7.9 Reserves Nacionals de caça
Les reserves nacionals de caça són territoris delimitats protegits per la Llei 1/1970, de 4 de abril,
de caça amb la finalitat de protegir espècies de fauna autòctona en zones de muntanya de gran
interès ecològic i paisatgístic. Aquests espais tenen un tractament cinegètic especial i no s’hi pot
caçar sense un permís. Al Pla d’Urgell no hi ha declarada cap reserva nacional de caça.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 75
1.7.10 Espais d’interès per espècies amenaçades amb plans de recuperació o de conservació
En l’àmbit del PDU_PU es localitzen diverses espècies sobre les que s’han realitzat o s’estan
realitzant programes de seguiment, gestió i/o conservació segons consta a la pàgina web del DMAH.
En tots els casos es tracta d’espècies d’aus i concretament s’identifiquen les següents:
àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)
esparver cendrós (Circus pygargus)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
sisó (Tetrax tetrax)
terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)
xoriguer petit (Falco naumanni)
A partir de la informació de l’Estudi de base del planejament territorial per a la definició del
sistema d’espais naturals de Ponent (Estrada et al. 2003) s’han identificat aquells espais d’interès
regional, comarcal o local (per tant, no protegits per la normativa sectorial) en els quals s’ha
identificat alguna d’aquestes espècies, i que són els següents per a cada espècie:
Per a l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)
Secà de Belianes – Preixana: sector de dispersió.
Secans del nord de l’Urgell: un dels sectors principals de la dispersió d’aquesta espècie a
Catalunya
Per a l’esparver cendrós (Circus pygargus)
Secà de Belianes – Preixana: hi ha una de les principals poblacions de Catalunya.
Secans del nord de l’Urgell.
Per al repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Estany d’Ivars i Vila-sana: importants dormidors a l’hivern.
Zones humides de la plana: importants dormidors a l’hivern.
Per al sisó (Tetrax tetrax)
Secà de Belianes – Preixana: juntament amb el secà de Bellmunt (fora de l’àmbit del
PDU_PU), és la principal localitat amb sisons de Catalunya i possiblement el principal sector
per a la cria del país, en concentrar la meitat de les femelles reproductores
Secans del nord de l’Urgell: sectors amb poblacions importants.
Per a la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)
Pla de la Serra – Miralcamp
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
76 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Per al xoriguer petit (Falco naumanni)
Secà de Belianes – Preixana: hi nia.
Cal afegir que al llarg del riu Corb que travessa el Pla d’Urgell fins desembocar al Segre hi fou
present la llúdriga (Lutra lutra) durant la primera meitat del segle XX i el cranc de riu
(Austropotamobius pallipes) fins ben entrada la dècada dels 70 (Estrada et al. 2003), espècies que
han estat objecte de plans de recuperació. En el cas de la llúdriga, atès que és present al riu Segre
en la confluència d’aquest amb el riu Corb, i tenint en compte que és una espècie en expansió, és
possible que pugui arribar al tram baix del riu Corb, si és que encara no ho ha fet. És per aquest
motiu que l’espai de connexió del riu Corb s’ha inclòs parcialment en el Plànol 19 en el seu tram
amb morfologia de riu i vegetació de ribera associada.
La major part d’aquests espais han estat inclosos en el sòl de protecció especial d’acord amb el
PTPP i, per tant, els espais per aquestes espècies d’interès tenen un elevat nivell de protecció.
Aquest no és el cas, no obstant, de l’espai del Pla de la Serra – Miralcamp, d’interès per la terrerola
vulgar (Calandrella brachydactyla), un 51 % del qual (186 ha) no s’inclou en el sòl de protecció
especial del PTPP (vegeu Plànol 20), resta en sòl de protecció preventiva. Cal dir que la part no
protegida especialment correspon a l’actualment més alterada i degradada per l’activitat humana
(vegeu apartat 1.7.2 per més detalls sobre aquest espai).
1.7.11 Espais d’interès connector i punts crítics
1.7.11.1 Espais d’interès connector
El Pla d’Urgell és una comarca eminentment agrícola, amb un paisatge homogeni, fortament
transformat per les activitats humanes i dominat per conreus herbacis de regadiu. Els espais
naturals protegits de la comarca (apartat 1.7.1) responen a la protecció dels seus darrers hàbitats
esteparis i aquàtics originals, que pràcticament han desaparegut i es troben altament afectats per
fenòmens de degradació, fragmentació i aïllament. Aquests espais se situen a la perifèria de la
comarca, als seus extrems sud i est, i tal com es descriu al PTPP, la connectivitat ecològica entre
ambients estèpics en l’àmbit de Ponent té lloc mitjançant una anella en la qual el Pla d’Urgell en
resta al centre, degut a la manca d’aquests tipus d’hàbitats a l’interior de la comarca (vegeu Figura
1.39).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 77
Figura 1.39. Principals eixos de connexió biològica
Font: DPTOP 2007, a partir d’Estrada et. al. 2003.
En aquest context, és imprescindible el disseny d’una xarxa de connectors que garanteixin el
manteniment dels fluxos ecològics en el conjunt de la matriu territorial del Pla d’Urgell, constituïda
per ambients transformats i sovint inhòspits per moltes espècies de fauna, com són les grans
extensions homogènies de conreus de regadiu, els usos urbans i les infraestructures. Els fluxos
ecològics queden restringits, per tant, a certs elements del paisatge com són els cursos fluvials i la
xarxa de canals i sèquies, així com als marges entre conreus que puguin mantenir restes de
vegetació natural.
No obstant això, en relació als canals, cal destacar que només esdevenen elements de connexió
d’interès ecològic quan estan sense revestir i presenten trams amb franges de vegetació natural a
les seves ribes. Contràriament, els grans canals revestits amb materials poc rugosos, parets amb un
elevat pendent i elevada velocitat de l’aigua, sovint són generadors d’efecte barrera per als
desplaçaments dels animals i causa de mortalitat de fauna per ofegament.
En aquest sentit, es considera que la xarxa de canals, regs i sèquies, tot i que com s’ha dit en alguns
casos (canals pavimentats i sense vegetació a les seves ribes) poden no tenir un interès actual en el
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
78 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
manteniment de fluxos ecològics, es tracta d’elements lineals amb un important paper potencial en
la connectivitat ecològica, i també social, del paisatge del Pla d’Urgell.
Els espais amb un major interès connector a la comarca són:
Xarxa fluvial (vegeu apartat 1.3.1)
Riu Corb: discorre pel sector central de la comarca en sentit est – nord-oest. Element de
connexió entre les serralades prelitorals de la Conca de Barberà, la plana agrícola d’Urgell i
el curs fluvial del Segre
Riu d’Ondara: afluent de l’anterior en el seu curs baix, que discorre per l’extrem nord de la
comarca. Provinent del sud-est de la Segarra discorre també per les comarques de l’Urgell i
el Pla d’Urgell, on queda diluït en diferents regs i sèquies prop de Barbens, fins que
desemboca al riu Corb a través del Barranc de la Bovera, al sector dels Arcs.
Xarxa de canals, regs i sèquies, elements lineals que creuen la comarca. Cal destacar els
següents (vegeu Plànol 10):
Canal Auxiliar d’Urgell: provinent del Pantà de Sant Llorenç de Montgai (Noguera), entra a la
comarca pel seu extrem nord i la creua en sentit sud fins a Torregrossa, on gira cap el nord-
oest, i surt de la comarca al sud-oest de Bell-lloc d’Urgell.
Sèquia Segona del Canal d’Urgell: es deriva del Canal d’Urgell a la vora d’Anglesola i discorre
per l’est i el nord de la comarca, pels municipis de Barbens, Ivars d’Urgell i Linyola.
Sèquia Tercera del Canal d’Urgell: prové del Canal d’Urgell al sud de Vilanova de Bellpuig i
discorre pel centre de la comarca en sentit sud-est – oest, tot creuant Mollerussa. Surt de la
comarca per l’oest, entre els termes municipals de Bellvís i Bell-lloc d’Urgell.
Sèquia Quarta del Canal d’Urgell: es deriva del Canal d’Urgell entre Arbeca i les Borges
Blanques i discorre per l’extrem sud de la comarca, pel municipis de Torregrossa, a la vora de
Margalef.
Fondo de la Coma / lo Reguer / Sèquia del Cap de Terme: conjunt de regs, sèquies i
drenatges que entren a la comarca pel seu extrem est, a la vora de Castellnou de Seana, i la
creuen en sentit oest, passant a tocar de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, fins desembocar al riu
Corb prop de el Poal.
Barranc de les Borgetes / Sèquia de la Serra / Sèquia Superior / Sèquia Gran: conjunt de regs
i sèquies que discorren pel sud de la comarca, pel sector del Pla de la Serra-Miralcamp.
Clamor de les Canals o Desaigüe General / Sèquia de Pelagalls / Sèquia de la Plana: conjunt
de sèquies que discorren pel nord, centre i sud de Bell-lloc d’Urgell.
Com ja s’ha comentat, l’interès d’aquesta xarxa d’infraestructures de conducció d’aigua, rau en el
fet que es tracta d’elements lineals que creuen bona part de la comarca, fins i tot a través de les
grans infraestructures viàries. Tenen, per tant, un interès estratègic potencial en el manteniment
de fluxos ecològics, així com socials, en ser els camins que els ressegueixen uns dels darrers llocs
per al lleure existents a la comarca, utilitzats per la gent per passejar, practicar esport, etc.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 79
Cal destacar que bona part d’aquests espais d’interès connector es localitzen en sòls de protecció
especial d’acord amb el PTPP i, per tant, disposen d’un elevat grau de protecció.
Dels espais d’interès natural amb funcionalitat com a connectors ecològics identificats als Estudis
de base (Estrada et al. 2003), únicament una part del què anomenen Connector de Mollerussa (que
forma part de l’espai C22, Connectors de Plana) se situa en sòl de protecció preventiva d’acord amb
el PTPP. Es tracta d’una peça de conreu situada al sud-est de Sidamon, al sud de la confluència del
Canal Auxiliar d’Urgell i la Sèquia Gran, anomenada lo Setsams o los Setzehams. Tot i que es tracta
d’un sector amb conreus de regadiu sense valors destacables per a la fauna, des del punt de vista de
la connectivitat ecològica, és una peça de terreny sense edificacions que tancaria i donaria major
solidesa a la xarxa de connectors proposada.
1.7.11.2 Punts crítics i conflictes per a la connectivitat
Com s’ha comentat anteriorment, el principal element fragmentador dels hàbitats naturals a la
comarca del Pla d’Urgell ha estat la forta transformació dels usos del sòl a que s’ha vist sotmesa. No
obstant això, existeixen diverses infraestructures lineals que exerceixen un fort efecte barrera per
als desplaçaments de la fauna, entre les quals destaca l’A-2, via d’alta capacitat amb dos carrils per
sentit de circulació (apartat 1.2.4.1). Tot i que el seu efecte barrera és menor, cal destacar que
tant la via ferroviària Barcelona – Lleida com la carretera N-IIa, tenen un efecte sinèrgic en circular
en paral·lel a l’A-2 i a escassa distància.
Els punts on aquest corredor d’infraestructures, format per l’A-2, la N-IIa i la via de tren, intercepta
els espais d’interès connector descrits a l’apartat anterior han estat considerats punts crítics per a
la connectivitat (vegeu Plànol 21). Es tracta generalment d’obres de drenatge de petites dimensions
i amb característiques poc adequades per al pas de la fauna.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
80 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Figura 1.40. Sèquies i canals i el seu paper com a connectors. A dalt, sèquia no pavimentada i amb
vegetació (esquerra) i sèquia amb parets rugoses i vegetació (dreta) que poden constituir connectors per a
la fauna. A baix, el canal auxiliar, amb efecte barrera i causa de mortalitat de fauna per ofegament
(esquerra) i pas sota la A-2 no adequat per a la fauna (dreta).
Fotos: MINUARTIA
També s’han inclòs com a punts crítics els futurs punts de creuament entre les noves
infraestructures previstes (Eix Transversal Ferroviari i la connexió viària entre Miralcamp i Palau
d’Anglesola per l’oest de Mollerussa), amb l’objectiu que siguin punts d’atenció en relació al
manteniment de la connectivitat ecològica.
Tal com s’ha exposat anteriorment, els grans canals revestits amb materials poc rugosos, parets
amb un elevat pendent i elevada velocitat de l’aigua, són elements de fragmentació del territori
generadors d’efecte barrera per als desplaçaments dels animals i causa de mortalitat de fauna per
ofegament. En aquest sentit s’han considerat com a punts crítics per a la connectivitat, aquells on
el canal d’Urgell, el canal auxiliar i les sèquies segona, tercera i quarta intercepten el sòl de valor
natural i de connexió definit pel PTPP. S’identifiquen també aquells trams de risc per ofegament
de fauna associat a l’efecte barrera d’aquestes infraestructures (vegeu Plànol 21).
1.7.12 Altres espais o elements naturals d’interès
A l’hora d’identificar altres espais o elements naturals d’interès en l’àmbit del PDU_PU cal referir-
se a espais que poden tenir un valor a nivell local i que no han estat inclosos en cap de les
categories anteriorment identificades. En aquest sentit cal tenir en compte que tant els treballs de
base per a la definició del sistema d’espais naturals de Ponent com la xarxa de sòl de protecció
especial definida pel PTPP inclouen un seguit d’espais d’interès local definits com espais d’alt
interès ecològic però de reduïdes dimensions i que es troben aïllats. En general, conserven reductes
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 81
naturals interessants i poden esdevenir els nuclis base de les àrees d’interès natural municipals que
es determinin en el planejament local (Estrada et al. 2003).
En l’àmbit del PDU_PU, es tracta de:
Les zones humides de la plana (totes incloses en el sòl de protecció especial pel PTPP)
Els coladors de Boldú (inclosos en el sòl de protecció especial pel PTPP)
Els hàbitats de pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces i matollars halonitròfils a
Bell-lloc d’Urgell.
En relació amb els espais associats als cursos d’aigua i comunitats de ribera, en el treball El Pla
d’Urgell. Alternatives de desenvolupament econòmic i social i ordenació del territori (Aldomà i
Guerrero 2000) es realitzava la següent diagnosi:
En els darrers trenta anys l’entubament sistemàtic de les sèquies de regadiu i la pavimentació dels
canals principals ha significat la destrucció d’un medi viu molt ric, amb tota la fauna i flora
característics dels bosc de ribera, mentre s’ha perdut la capacitat de regeneració de l’aigua dels
cursos superficials. Ho justifica la disminució de “pèrdues” d’aigua de les sèquies i canals?, o no hi
ha alternatives de canalització eficient als tubs i les canals de formigó, que permetin una certa
vegetació en els llits i les vores de les sèquies?.
Les “sèquies principals” que surten dels canals d’Urgell constitueixen amb les seves banquetes
ciclables, els rengs de plataners i els camins de servei una mena d’autopistes verdes que encara
conserven tot el seu valor, per bé que alguns trams han estat ja desforestats i pavimentats i es
produeix una certa degradació per indefinicions en el seu ús.
Queden encara més o menys intactes els desguassos més importants de l’àrea regable, que a hores
d’ara i a pesar de la contaminació de les aigües constitueixen el medi ecològicament més ric de la
comarca. La vegetació característica de canyars i siscalls i els xops, verns, freixes i altres arbres de
ribera defineixen uns autèntics corredors ecològics, estrets, però rics.
Al costat dels desguassos, els pantans esdevenen un altre refugi d’una vegetació i una fauna
similars, per bé que no acabin de suplir els antics medis lacustres de la comarca. Les necessitats del
regadiu han fet, en qualsevol cas, que el nombre de pantans augmenti, així com la seva grandària,
fet que anima cada cop més pescadors i obre la porta a la “naturalització” de determinats pantans.
Per altra part, els pantans de reg se situen en els llocs més enlairats, fet que els hi dóna una
ubicació privilegiada en el territori i estableix complementaritats amb la vegetació i la fauna dels
tossals i plataformes.
Finalment, a nivell municipal també s’identifiquen espais d’interès o indrets emblemàtics
susceptibles de conservació i millora (Aldomà i Guerrero 2000):
El sòls de repoblació forestal d’equilibri i protecció territorial definits pel planejament
urbanístic de Golmès, Miralcamp i el Palau d’Anglesola, que comprenen els indrets pendents
dels tossals i turons, els embassaments de regadiu i els desguassos i sèquies principals.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
82 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Indrets emblemàtics que han estat subjectes a actuacions de recuperació i millora per part
dels Ajuntaments, tals com:
El pou de la Font Vella, situat en el camí de Vallfogona al municipi de Linyola.
La plantació de nogueres a la vella carrerada del Poal.
Els espais de lleure a l’entorn del plataner monumental de Vila-sana i dels
dipòsits municipals d’aigua de Fondarella, Sidamon, Bell-lloc i Golmés.
La recuperació dels terrenys dels antics abocadors municipals clausurats via la
recuperació de masses forestals, molt escasses a la comarca o via la creació
d’un gran parc urbà en el cas de Mollerussa.
El barranc, a Linyola. Antic abocador clausurat i restaurat que constitueix un
valuós mirador sobre el Pla d’Urgell.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 83
1.8 Qualitat del paisatge i patrimoni cultural
1.8.1 Unitats de paisatge
El paisatge de l’àmbit del PDU_PU presenta un marcat caràcter rural, però que ha sofert una
profunda transformació arran de la implantació del regadiu, de manera que el paisatge estepari
original pràcticament ha desaparegut.
Tal i com descriu el Pla Territorial parcial de Ponent (DPTOP 2007), aquesta transformació en
regadiu, juntament amb la conseqüent concentració parcel·lària, ha suposat una gran
homogeneïtzació del paisatge, la desaparició de la major part de la vegetació natural de la zona i,
per contra, l’aparició de nous paisatges lligats a la presència de l’aigua.
En aquest sentit, i segons el mateix PTPP, els camins de servei situats als marges dels canals i els
boscos de ribera associats als mateixos, han estat els llocs d’esbarjo i trobada de molta de la
població local en absència de qualsevol altre espai natural. La tendència dels darrers anys
d’entubar, soterrar i formigonar els regs i tallar els arbres ha portat a la desaparició d’una part
important d’aquest bosc de ribera que seria convenient mantenir i recuperar. Igualment,
l’aprofitament dels salts d’aigua ha donat origen a molins, papereres i altres construccions
industrials de gran valor històric i cultural.
El Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida (DPTOP-Observatori del Paisatge 2006) identifica 22
unitats de paisatge de les Terres de Lleida. La pràctica totalitat de l’àmbit del PDU_PU s’inclou dins
la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell, el límits de la qual vénen donats per l’àrea regada pel
canal d’Urgell, exceptuant uns petits sectors a l’extrem oriental de la comarca que pertanyen al
paisatge del secà. Concretament, una petita part d’Aguilella, al municipi de Barbens, que s’inclou
dins la unitat de l’Alt Sió, i una petita part de Vilanova de Bellpuig que s’inclou dins la unitat Secans
de Belianes i d’Ondara.
A l’apartat 2.1.2 es detallen els objectius de qualitat paisatgística per a tot l’àmbit de Terres de
Lleida aplicables a l’àmbit del PDU_PU i els objectius específics per a l’àmbit, mentre que a
l’ANNEX 2 s’inclouen un llistat de criteris i accions que contribueixen a assolir-los.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
84 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Figura 1.41. La plana agrícola de l’Urgell vista des de la Fita Alta i una de les sèquies amb canyar i
vegetació arbòria intercalades entre els camps (sèquia de Moradilla, a Bell-lloc d’Urgell).
Foto: MINUARTIA.
1.8.2 Àmbits de vulnerabilitat paisatgística
El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida defineix una sèrie d’àrees amb valors especials a
protegir, uns paisatges d’atenció especial i unes àrees de foment de la gestió i susceptibles
d’accions d’ordenació. A continuació es descriuen les que incideixen en l’àmbit del PDU_PU.
1.8.2.1 Àrees amb valors especials a protegir
Àrees agrícoles més representatives de la Plana d’Urgell: entorn de la sèquia de Safareig
(nord del Tossal Roig) i al prat dels Arcs i lo Catellar (sud de Linyola).
Tossals testimoni dispersos pel territori: tossals de Torregrossa, del Pla de la Serra
(Miralcamp), etc.
Banquetes arbrades dels canals d’Urgell que defineixen la percepció del paisatge de la plana.
Entorns de l’estany d’Ivars i Vila-sana, els coladors de Boldú i el Prat de Montsuar i altres
zones humides reconegudes o recuperables.
Cabanes, tanques i coberts de tàpia distribuïts per tota la Plana d’Urgell, elements
característics de l’arquitectura rural d’aquest territori.
Salt del Duran, situat a la Sèquia Tercera del canal d’Urgell, al límit entre els termes
municipals de Mollerussa i Vilanova de Bellpuig.
Les zones de secà de Vilanova de Bellpuig i Aguilella, per la seva presència residual a l’àmbit
del PDU_PU.
En el Plànol 22 es mostren els patrons agrícoles significatius i els tossals que estructuren la trama
agrícola com a espais de major extensió amb valors paisatgístics especials a protegir, així com les
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 85
fileres d’arbres i banquetes arbrades amb requeriments de protecció identificades en el Catàleg de
paisatge. Els elements amb valors diferents que el paisatgístic que s’incorporen en els objectius de
qualitat paisatgística del Catàleg han estat tractats específicament en d’altres apartats de l’ISA
(connectivitat ecològica, zones humides, xarxa hidrogràfica i canals de rec etc.) i no es representen
en el plànol.
1.8.2.2 Paisatges d’atenció especial
El corredor de l’autovia A-2 i el ferrocarril Lleida – Barcelona, que travessa l’àmbit del PDU_PU en
direcció est-oest, és un dels paisatges d’atenció especial identificats al catàleg. Tal com diu el propi
catàleg: Aquestes dues infraestructures tenen un paper molt important en el territori, ja que
exerceixen una pressió significativa associada al desenvolupament urbà i industrial, i exposen
aquest paisatge a diverses percepcions degudes, principalment, a les diverses velocitats i a la
repetició del recorregut.
Figura 1.42. A dalt, la Fita Alta i el Tossal de l’Infern. A baix, l’Estany d’Ivars i Vila-sana i el corredor de
l’A-2.
Foto: MINUARTIA.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
86 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
1.8.2.3 Àrees de foment de la gestió i susceptibles d’accions d’ordenació
Unitat 21. Plana d’Urgell
Àrees de foment de la gestió:
Restauració i gestió dels trams degradats dels rius Corb i Ondara.
Espais de connectivitat ecològica nord-sud entre les grans infraestructures de la unitat que
transcorren en sentit est-oest: A-2, ferrocarril Lleida- Barcelona.
Canal d’Urgell i la seva xarxa de recs i sèquies que drenen tota la Plana d’Urgell.
Espais corresponents a la Xarxa Natura 2000 (Estany d’Ivars i Vila-sana).
Promoció, gestió i restauració del patrimoni històric i els seus entorns: restes de castells de
Linyola, el Poal, Torregrossa, etc. I edificis religiosos, ermites i santuaris.
Àrees susceptibles d’accions d’ordenació:
Façana urbana de les poblacions que se situen a les proximitats de les principals vies de
comunicació de la Plana d’Urgell, especialment l’A-2.
Conreus abandonats colindants a les zones industrials i urbanes dels entorns de Mollerussa i
Golmés.
Restaurar les banquetes arbrades que segueixen el traçat dels canals d’Urgell.
Delimitar, protegir i conservar els camins rurals.
Àrees industrials que s’estenen al llarg del recorregut de l’A-2: Golmés, Mollerussa, Vila-sana,
Fondarella, etc.
Recorregut de les línies d’alta tensió: una que segueix el corredor central d’infraestructures.
Principals vies de comunicació, especialment l’A-2.
Granges situades a les rodalies dels pobles de Linyola, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana,
Torregrossa, etc.
Restaurar àrees amb activitats extractives abandonades: pla de la Serra i lo Pla (entre
Sidamon i Miralcamp) i entre Miralcamp i Puiggròs.
Zones de concentració de centrals fotovoltaiques.
Zones d’extracció de graves i àrids als tossals de les rodalies de Miralcamp.
Urbanització difusa i habitatges en sòl no urbanitzable als termes de Golmés.
Condicionar els miradors de la unitat: Miralcamp, Barret Picat, Estany d’Ivars i Vila-sana, )
Fita Alta del tossal de les Tenalles.
Senyalitzar els recorreguts d’interès o itineraris paisatgístics als punts de principi i final: Ivars
d’Urgell – Vila-sana i Tèrmens - Menàrguens – Bellvís.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 87
Unitat 6. Alt Sió
Àrees de foment de la gestió:
Espais corresponents a la Xarxa Natura 2000 (Valls del Sió- Llobregós i Plans de Sió).
Àrees susceptibles d’accions d’ordenació:
Àrea d’influència del nou canal Segarra- Garrigues que creua la unitat de nord a sud (afectant
més del 60% de la unitat).
Unitat 8. Secans de Belianes i d’Ondara
Àrees de foment de la gestió:
Espais corresponents a la Xarxa Natura 2000 (Anglesola-Vilagrassa, Granyena, Secans de
Belianes-Preixana i Plans de Sió).
Àrees susceptibles d’accions d’ordenació:
Àrea d’afectació del canal Segarra-Garrigues que transformarà a regadiu la major part
d’aquesta unitat.
1.8.3 Amenaces i oportunitats
Taula 1.17. Amenaces i oportunitats del paisatge del Pla d’Urgell
Unitat 21. Plana d'Urgell
Amenaces Oportunitats
Pressió urbanística i difusió d’edificacions il·legals a la perifèria urbana i industrial de les poblacions.
Territori majoritàriament d’alt valor agrícola.
Creixent implantació de zones de producció energètica mitjançant plaques fotovoltaiques.
Recuperació física i històrica dels camins ramaders.
Les activitats extractives són nombroses a l’extrem sud-oriental de la unitat i produeixen greus afectacions al paisatge.
Escassa demanda turística en el territori, i en conseqüència, escassa pressió social pel desenvolupament d’equipaments específics.
Pèrdua progressiva del pes específic de les explotacions familiars agràries associat a canvis de cultius llenyosos per herbacis que simplifiquen el mosaic del paisatge.
Activitats extractives abandonades que no s’han restaurat.
Consum d’aigua elevat i pèrdua progressiva de la qualitat de l’aigua subterrània motivat per l’ús continuat de fertilitzants i fitosanitaris.
Les grans vies de regadiu i els rius de la Plana d’Urgell passen desapercebuts en el paisatge.
Presencia d’espècies vegetals exòtiques en els cultius, amb valors alts d’ocupació en gran part de la unitat.
Restes de vegetació natural, molt fragmentàries i alterades.
Creuament i contaminació genètica de fauna silvestre i cinegètica amb poblacions domèstiques .
Recuperació de la vegetació arbòria i arbustiva autòctona dels marges de parcel·les, camins i desaigües que afavoreixen la qualitat paisatgística.
Escassa connectivitat biològica entre els espais naturals de la unitat i baixa permeabilitat ecològica entre aquells altres situats al nord i al sud del territori.
Protecció i revaloració social de les construccions rurals de tàpia (cabanes, tanques i coberts).
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
88 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Paisatge excessivament fragmentat per les vies de comunicació.
Abandonament i enderroc de construccions de cabanes de tàpia característiques de l’arquitectura rural d’aquest territori.
Tala de l’arbrat de les banquetes, canals i desaigües sense planificació de la seva substitució, repoblació o manteniment.
Unitat 6. Alt Sió
Amenaces Oportunitats
Es mantenen molts pocs pagesos en actiu. Hi ha superfícies extenses en planificació del regadiu o a iniciar. La nova agricultura de regadiu s’ha d’entendre com una activitat definidora del paisatge.
L’abandonament rural comporta una amenaça per a la continuïtat dels conreus de secà herbaci extensiu i, per tant, dels seus valor ecològics i paisatgístics.
La concentració parcel·lària prevista pot afectar de manera decisiva l’estructura tradicional del paisatge.
Unitat 8. Secans de Belianes i d'Ondara
Amenaces Oportunitats
La conservació d’espècies estèpiques com el sisó pot veure’s garantida si el secà de Belianes és protegit i gestionat adequadament. Aquesta protecció podria implicar també la garantia de la pervivència del paisatge tradicional del secà de la unitat.
La posada en regadiu pot implicar la pèrdua de la identitat agrària i paisatgística de la unitat.
L’aprofitament solar ha de ser un instrument de suport al desenvolupament socioeconòmic de la zona i a la conservació dels seus valors.
Font: Catàleg del paisatge de Terres de Lleida (DPTOP-Observatori del Paisatge 2006).
1.8.4 Patrimoni cultural
El poblament de la Plana d’Urgell des de molt antic ha deixat nombroses mostres en forma de
jaciments arqueològics, com les restes de poblats del bronze i ferro-ibèric a alguns tossals (Tossal
de les Tenalles, Margalef). D’acord amb la Diagnosi territorial de la comarca del Pla d’Urgell
(Morell (coord.) et al. 2008a), el patrimoni monumental no és especialment destacat i, més enllà de
la presència de nombrosos elements catalogats, les principals mancances són les relacionades amb
el tractament del conjunt dels nuclis històrics.
Lligat a la història més recent, destaca la creació de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, a la Casa
Canal (Mollerussa), com a centre d’interpretació de les terres regades pel Canal d’Urgell.
Per altra banda, la recuperació de l’Estany d’Ivars i Vila-sana comporta diverses actuacions de
revalorització del patrimoni cultural com la recuperació prevista de la masia de Can Cinent com a
centre d’interpretació i la creació de diverses rutes entorn a l’estany i que enllacen amb els
diferents punts d’interès de la comarca (variant del camí de Sant Jaume, ruta monumental, ruta
dels museus, etc.)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 89
És destacable l’oportunitat existent de valorització de les banquetes i camins a l’entorn dels canals.
Es tracta d’espais fortament atractius per al passeig en bicicleta i a peu, al llarg dels quals hom hi
pot trobar elements patrimonials d’interès. Mollerussa preveu tirar endavant un projecte de 5
quilòmetres de ruta verda per la banqueta del Canal fins el Salt del Duran (penetrant en terme de
Golmés). La tercera sèquia, que discorre per diversos municipis té també un gran potencial
d’arranjament de les seves vores per al gaudi social i la promoció turística del territori.
1.8.4.1 Béns Culturals d’interès Nacional (BCIN) i Local (BCIL)
El Pla d’Urgell té un bon nombre d’espais d’interès històric arquitectònic i/o arqueològic, alguns
dels quals han estat declarats o incoats com a béns culturals d’interès nacional (BCIN) -béns més
rellevants del patrimoni cultural català, declarats per l’Administració de la Generalitat- o béns
culturals d’interès local (BCIL). Concretament, al Pla d’Urgell hi ha 10 elements o conjunts del
patrimoni arquitectònic declarats BCIN, molts dels quals lligats a restes de castells, 1 element
incoat com a BCIN i 8 elements o conjunts declarats BCIL. Per altra banda, hi ha un jaciment
arqueològic declarat com a BCIN (Castell de Barbens).
A l’ANNEX 1 s’inclou una llista amb tots aquests elements.
1.8.4.2 Altre patrimoni cultural
Al Pla d’Urgell hi ha d’altres elements o conjunts patrimonials que, pel seu valor cultural o
testimonial, mereixen ser conservats o, com a mínim, documentats i que es troben en l’Inventari
del Patrimoni Cultural Català. En conjunt sumen un total de 176 elements o conjunts en el marc de
l’Inventari del Patrimoni arquitectònic i 26 en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic. La seva inclusió
respon a una doble finalitat, d’obtenir i conservar les fonts documentals d’aquests elements, per tal
de preservar el seu testimoni cultural; i d’establir un fons de referència d’elements, com a pas
previ a la inclusió en els futurs catàlegs a elaborar.
A l’ANNEX 1 s’inclou una llista amb tots aquests elements.
En el marc dels treballs del PDU_PU es preveu la identificació d’altres elements no inclosos en els
inventaris aquí citades, a mode de pre-catàleg de patrimoni i paisatge del Pla d’Urgell.
1.8.4.3 Arbres d’interès
El catàleg d’arbres monumentals elaborat per la Generalitat de Catalunya classifica arbres que es
consideren importants a protegir per la seva singularitat (grans dimensions, bellesa o edat
considerable, importància històrica o simbòlica) i perquè formen part del nostre patrimoni natural,
cultural i històric. La regulació de la declaració d’arbres monumentals ve determinada pel Decret
214/1987 de declaració d'arbres monumentals.
En l’àmbit del PDU_PU només es localitza un arbre declarat com a monumental, el Plàtan de Vila-
sana (Platanus x hispanica), situat al municipi de Vila-sana.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
90 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
No s’ha localitzat cap arbre ni arbreda declarats d’interès comarcal i local.
Cal esmentar també el Pi del Naques, a Castellnou de Seana (Morell (coord.) et al. 2008a), si bé no
està catalogat.
1.8.4.4 Camins ramaders
Com descriu el Catàleg del paisatge de Terres de Lleida, la Plana d’Urgell ha estat històricament
zona de pastura d’hivern de la ramaderia transhumant, fet pel qual disposa d’una àmplia xarxa de
camins ramaders, molts dels quals van desaparèixer amb la construcció del canal d’Urgell.
Segons consulta efectuada a la Secció de Gestió de Boscos Públics de la Direcció general del Medi
Natural i a l’Àrea de Medi Natural dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Medi
Ambient i Habitatge, els municipis de Barbens i Bell-lloc d’Urgell disposen de camins ramaders
classificats i els municipis de d'Ivars d'Urgell, Miralcamp i Vilanova de Bellpuig estan en procés
de classificar-ne, tenen obert l'expedient de classificació en tràmit d'aprovació. En el Plànol
23 es mostren els camins classificats.
L’Estadística de las vías pecuarias de la provincia de Lérida (Martí Lamich 1916 i el Mapa de vías
pecuarias de caràcter general de la provincia de Lérida (Martí Lamich 1924) mostren l’existència de
diverses carrerades que transcorren per la comarca. Posteriorment s’han realitzat treballs per a la
identificació dels traçats d’aquests camins. En el Plànol 23 es mostren els traçats proposats en els
treballs realitzats per Ignasi Aldomà (treballs sense publicar).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 91
1.9 Àrees de risc
1.9.1 Risc d’inundacions
Els municipis amb major risc d’inundacions de l’àmbit del PDU_PU són Barbens i Bellvís, amb risc
alt, seguits d’Ivars d’Urgell, amb risc mitjà. Aquests municipis estan obligats a redactar el Pla
d’Actuació Municipal per inundacions. La resta de municipis de la comarca tenen risc moderat,
essent recomanada la redacció del PAM, o baix, on no cal que es redacti.
Taula 1.18. Risc municipal enfront les inundacions i municipis obligats a realitzar el PAM
Municipi Risc d’inundació Pla d’Actuació Municipal
Barbens Alt Obligats
Bell-lloc d’Urgell Moderat Recomanats
Bellvís Alt Obligats
Castellnou de Seana Baix No
Fondarella Baix No
Golmés Moderat Recomanats
Ivars d’Urgell Mitjà Obligats
Linyola Moderat Recomanats
Miralcamp Baix No
Mollerussa Baix No
el Palau d’Anglesola Moderat Recomanats
el Poal Moderat Recomanats
Sidamon Baix No
Torregrossa Moderat Recomanats
Vilanova de Bellpuig Baix No
Vila-sana Moderat Recomanats
Font: INUNCAT. Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. 2006.
Segons la zonificació establerta a la cartografia de la Delimitació de zones inundables per a la
redacció de l’INUNCAT (Plànol 24), els municipis amb major percentatge de zones inundables amb
període de retorn de 500 anys són el Poal, Linyola, Ivars d’Urgell i Barbens (vegeu Figura 1.43). En
superfície absoluta destaca també la presència de zones inundables a Bellvís, si bé representen
només un 7% del municipi donada la seva extensió. En conjunt, les zones inundables representen
menys d’un 7% de l’àmbit del PDU_PU i es troben localitzades íntegrament a zones planes (pendents
inferiors al 20%).
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
92 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Les zones inundables es concentren on s’uneixen el riu Corb i l’Ondara, entre Linyola i el Poal, a
una zona amb una gran concentració de canals i sèquies, i al llarg d’aquests dos rius i de la Sèquia
de la Cendrosa.
DISTRIBUCIÓ DE LES ZONES INUNDABLES Q500 PER MUNICIPIS (ha)
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
el Poal
el Palau d'Anglesola
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Total Pla d'Urgell
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
el Poal
el Palau d'Anglesola
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Zona no indundable 1753 1398 4048 812 663 1204 708 1491 2276 1991 1634 543 1528 4338 3492 646
Zona inundable Q500 157,6022093 4,359131363 225,4524026 22,81406678 593,3017098 441,2427973 27,97293311 83,21887444 332,5106334 110,7290555
Vi la-sanaVi lanova de
Bel lpuigTor r egr ossa Sidamon el Poal
el Palau
d'AnglesolaMol ler ussa Mir alcamp Linyola Ivar s d'Ur gel l Golmés Fondar el la
Castel lnou de
SeanaBel lvís
Bel l -l loc
d'Ur gel lBar bens
Figura 1.43. Distribució de les zones inundables per municipis
Font: Elaboració pròpia a partir del Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT), Departament d’interior, Generalitat de Catalunya.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 93
El risc d’inundació en zones urbanitzades és elevat a Barbens, ja que l’extrem nord del nucli es
localitza en zona inundable, i a Ivars d’Urgell, on les zones esportives i les zones situades al nord de
la carretera LV-3333 es localitzen en zona inundable. A la resta de municipis, les zones inundables
afecten principalment zones agrícoles i algunes masies i cabanes agrícoles disperses.
El Pla INUNCAT identifica, així mateix, diversos punts negres en relació amb el risc d’inundació que
afecten els municipis de Bellvís, Castellnou de Seana, el Poal i Vila-sana. Aquests es mostren en el
plànol 24.
La delimitació de zones inundables de la Planificació de l’espai fluvial de la conca del Baix Segre
està en curs d’elaboració i únicament es disposa de la delimitació del Segre. La delimitació de les
zones inundables del riu Corb, ateses les característiques del curs, requereix d’un model
bidimensional que l’Agència Catalana de l’aigua està executant. El Plànol 24 recull, a mode
informatiu, la delimitació de la zona inundable provisionalment obtinguda amb l’aplicació d’aquest
model.
Més enllà de les delimitacions i la valoració del risc derivats de la planificació sectorial, d’acord
amb la informació facilitada pels Ajuntaments de l’àmbit, el risc d’inundació és actualment un
problema molt significatiu en municipis com Bell-lloc d’Urgell, Sidamon, Palau d’Anglesola,
Miralcamp, Barbens i Mollerussa on el desbordament dels cursos d’aigua causa la inundació
d’extensions significatives d’aquests termes municipals amb afectació a propietats i a la xarxa
viària. Si bé es requeriria d’un estudi específic per determinar-ne les causes, sembla que la
impermeabilització dels terrenys, l’efecte de determinades infraestructures viàries i, molt
especialment, la multifuncionalitat i la insuficient capacitat de l’actual xarxa de desguàs en són les
principals.
1.9.2 Risc d'incendis forestals
L’àmbit del PDU_PU presenta un baix risc d’incendis forestals, segons el mapa bàsic de perill
d’incendis forestals. Cap dels municipis està considerat d’elevat perill ni d’elevada vulnerabilitat
front els incendis forestals segons el Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya
(INFOCAT) (1ª revisió de 2003-actualitzada el 2008).
Per altra banda, cap dels municipis de l’àmbit està inclòs en el Decret 64/1995, de 7 de març, pel
que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals com a zona d’alt risc d’incendis.
El Plànol 25 i la Figura 1.44 mostren el risc bàsic d’incendis forestals. Es pot comprovar que la
pràctica totalitat de l’àmbit del PDU_PU presenta un risc baix.
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
94 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
RISC BÀSIC D'INCENDIS FORESTALS PER MUNICIPIS (ha)
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
el Poal
el Palau d'Anglesola
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Total Pla d'Urgell
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
el Poal
el Palau d'Anglesola
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Risc baix 1910,5 1397,8 4051,6 811,9 888,1 1226,9 703,2 1490,6 2869,1 2432,5 1660,9 543,3 1610,8 4670,3 3487,4 739,6
Risc moder at 0,6 3,5
Risc al t 0,7 4,0 1,1 4,3 13,3
Vi la-sanaVi lanova de
Bel lpuigTor r egr ossa Sidamon el Poal
el Palau
d'AnglesolaMol ler ussa Mir alcamp Linyola Ivar s d'Ur gel l Golmés Fondar el la
Castel lnou de
SeanaBel lvís
Bel l -l loc
d'Ur gel lBar bens
Figura 1.44. Distribució del risc bàsic d’incendis forestals per municipis (ha)
Font: Elaboració pròpia a partir del mapa de perill bàsic d’incendi forestal (DMAH 2002).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 95
1.9.3 Risc sísmic
Segons les dades del Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya (SISMICAT), els municipis de
l’àmbit del PDU_PU es troben en zona sísmica d’intensitat VI d’acord amb l’escala d’intensitat MSK,
com es mostra a la Figura 1.45. Per aquest grau es recomana la redacció del Pla d’Actuació
Municipal (PAM) on queden reflectides les actuacions d'un municipi davant d'una emergència sísmica
i on també consten, les actuacions encaminades a garantir l'operativitat dels mitjans humans i
materials de què disposa. Aquesta afectació no té implicacions urbanístiques a nivell del PDU_PU.
Figura 1.45. Mapa d’intensitat sísmica i mapa Zones sísmiques per a un sòl mitjà
Font: SISMICAT. Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya. 2003.
1.9.4 Risc químic
La normativa sobre accidents greus9 determina quines instal·lacions industrials poden originar
accidents amb afectació greu a la població i al medi ambient. Aquesta normativa associa els
accidents greus a la presència de determinades substàncies perilloses, en determinades quantitats i
9
Directiva 96/82/CEE del Consell de les Comunitats, de 9 de desembre de 1996, relativa al control dels riscos inherents als
accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses
Reial Decret 1254/99, de 16 de juliol, pel qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els
quals intervinguin substàncies perilloses
Decret 174/2001, de 26 de juny, pel qual es regula l’aplicació a Catalunya del Reial Decret 1254/99
Reial Decret 119/2005, de 4 de febrer, pel qual es modifica el Reial Decret 1254/1999 de 16 de juliol
Reial Decret 948/2005, de 29 de juliol, pel qual es modifica el Reial Decret 1254/1999 de 16 de juliol
1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
96 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
estableix dos nivells d’afectació o dos tipus d’instal·lacions: instal·lacions de nivell alt i
instal·lacions de nivell baix.
El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT), elaborat per la Direcció
General d’Emergències i Seguretat Civil (DGESC) del Departament d’Interior de la Generalitat de
Catalunya, és el marc orgànic i funcional per fer front a les emergències per accidents greus amb
substàncies perilloses. Aquest pla inclou les instal·lacions afectades per la normativa d’accidents
greus i també altres tipus d’instal·lacions considerades de risc (empreses que emmagatzemen i
manipulen productes explosius, els aparcaments de mercaderies perilloses d’Adif i instal·lacions
que, tot i no estar afectades pel Reial Decret 1254/99, figuren en un dels Plans de Sector ja
existents).
A l’àmbit del PDU_PU no es localitza cap instal·lació amb risc d’accident greu, així com cap zona
d’intervenció o zona d’alerta d’aquestes instal·lacions. En conseqüència, cap dels seus municipis no
ha d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal del PLASEQCAT.
1.9.5 Risc per transport de mercaderies perilloses
Donat que per l’autovia A-2 hi circula un flux important de vehicles amb mercaderies perilloses, els
municipis de Bell-lloc d’Urgell, Sidamon, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Golmés, Vila-
sana i Castellnou de Seana han d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal del TRANSCAT (Pla Especial
d'Emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a
Catalunya).
Els canvis en la priorització de les vies que defineixen la Xarxa d’itineraris de mercaderies
perilloses, amb la definició de l’autovia A-2 com una via a emprar per al transport de mercaderies
perilloses només quan aquestes tenen origen o destinació en alguns dels municipis de les comarques
a les que l’autovia dóna servei, requereix d’una actualització de les dades de flux disponibles. En el
supòsit que es mantinguin valors de flux de mercaderies perilloses superiors a 100 camions/dia
estàndard, caldrà determinar les estratègies de desenvolupament urbà d’acord amb els criteris de
compatibilitat amb la gestió del risc químic en el transport de mercaderies perilloses establerts per
la Direcció General de Protecció Civil.
1.9.6 Zones vulnerables a la contaminació per nitrats
La totalitat de l’àmbit del PDU_PU està designat com a zona vulnerable en relació amb la
contaminació de nitrats procedents de fonts agràries segons el Decret 283/1998, de 21 d’octubre.
Com es detalla a l’apartat 1.3.2, la principal afecció a la qual estan sotmesos els aqüífers a l’àmbit
del PDU_PU són els nitrats d’origen agrari.
La normativa del PTPP, estableix que “per al manteniment i millora de la qualitat de l’aigua
subterrània, es determina que a les activitats agràries situades en zones designades com a
vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, s’haurà
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT OBJECTE DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 97
d’aplicar –a més del Codi de bones pràctiques agràries (Ordre del 22 d’octubre de 1998) i el Decret
205/2000, de mesures agronòmiques– els programes que els òrgans competents aprovin i que siguin
aplicables en aquestes zones”.
En aquest sentit, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural està impulsant un
programa orientat a l’optimització de la fertilització agrícola que havent-se iniciat a l’àmbit de l’Alt
Anoia-Segarra i a les comarques de Girona, s’anirà estenent de forma progressiva a tot Catalunya
(Agència Catalana de l’Aigua 2008).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 99
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
2.1 Relació amb altres plans i programes
2.1.1 Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida)
El Pla territorial parcial de Ponent (en endavant PTPP), aprovat definitivament el 24 de juliol de
2007 (GOV/94/2007, de 24 de juliol, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de
Ponent (Terres de Lleida)). DOGC 4982 de 5/10/2007) és el planejament territorial vigent aplicable
en l’àmbit del PDU_PU. Així, el Pla director s’ha d’adequar a les normes i directrius que estableix el
PTPP i atendre a les recomanacions d’aquest, tant pel que fa a l’àmbit del planejament com al de
la protecció ambiental.
2.1.1.1 Objectius ambientals del Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida)
L’Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) del PTPP estableix formalment, i de forma molt
sintètica, els objectius ambientals del Pla que es mostren a la Taula 2.1.
Taula 2.1. Objectius ambientals del PTPP.
Àmbit Objectiu ambiental
Objectiu ambiental 1a Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connexió territorial i ecològica mitjançant un sistema d’espais oberts de protecció especial.
Biodiversitat
Objectiu ambiental 1b Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial.
Objectiu ambiental 2a Ser eficients en el consum de sòl, especialment de sòl de valor intrínsec i funcional.
Objectiu ambiental 2b Protegir els sòls més fèrtils i de major valor agrícola.
Objectiu ambiental 2c Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl i funcions hidrològiques.
Sòl
Objectiu ambiental 2d Deixar lliures les zones subjectes a majors riscs naturals, així com minimitzar els efectes hidrològics derivats dels desenvolupaments urbans.
Aigua Objectiu ambiental 3a Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua, amb una atenció especial a les àrees de recàrrega dels aqüífers, així com promoció d’un us eficient i sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hidrològics disponibles.
Canvi climàtic
Objectiu ambiental 4a Frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per a no incrementar les emissions de gasos amb efecte hivernacle i contribuir a un ús eficient i sostenible dels recursos energètics.
Paisatge Objectiu ambiental 5a Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori.
Font: ISA del PTPP (DPTOP 2007).
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
100 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Al marge d’aquesta relació formal d’objectius ambientals continguda en l’ISA del PTPP, l’ISA recull i
explicita un seguit d’objectius específics o principis rectors del Pla en relació amb els tres sistemes
d’ordenació: espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat i transport, i basa l’anàlisi
ambiental del Pla en la justificació de la coherència de les propostes del Pla amb aquests objectius
específics o principis rectors i no amb els objectius ambientals anteriorment relacionats. Degut a
això, i per tal de vincular l’anàlisi ambiental del PTPP amb els objectius ambientals formalment
establerts, l’ISA estableix una relació directa o indirecta entre els objectius ambientals i els
objectius específics o principis rectors del Pla per als tres sistemes d’ordenació tal com mostra la
mitjançant la següent Taula 2.2.
Taula 2.2. Objectius específics en els que es basa l’Avaluació ambiental del PTPP i relació amb els
objectius ambientals del Pla.
OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS AMBIENTALS QUE INCORPORA
SISTEMA D’ESPAIS OBERTS
a) Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social, econòmic i/o cultural.
1a, 1b, 2a, 2b, 2c, 3a, 4a, 5a
b) Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes orogràficament o subjectes a riscos, d’acord amb allò que estableix la normativa urbanística.
2d, 3a
c) Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels ecosistemes.
1a, 1b, 3a
d) Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic. 2c, 3a
e) Dotar de sentit morfològic i territorial les delimitacions dels sòls integrants del sistema d’espais oberts, de manera que s’afavoreixi la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades.
1a, 1b, 5a
f) Establir una gradació de preferències en relació a les alternatives d’urbanització i edificació.
1a, 1b, 2b, 2d, 5a
g) Assenyalar indicativament la localització de les àrees necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur, atenent la seva connectivitat, topografia o condicions.
h) Facilitar les activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable.
1a, 1b, 2b, 2d
i) Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària pel seu especial interès en la gestió dels espais oberts.
1a, 1b, 2b, 5a
j) Contribuir a la valorització econòmica dels espais oberts mitjançant l’ús turístic o altres usos compatibles amb la seva preservació que afavoreixin la seva gestió.
1a, 1b, 2b, 5a
k) Propiciar la gestió i protecció del paisatge rural. 1a, 1b, 2a, 2b, 2c, 5a
SISTEMA D’ASSENTAMENTS
a) Potenciar les polaritats urbanes que vertebren el territori de Catalunya. 2a, 4a
b) Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la disminució de les necessitats de mobilitat i la dotació de transport públic i acostin els serveis al territori.
2a, 4a
c) Facilitar la integració dels creixements urbans i de la població immigrada. 2a, 5a
d) Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades i combatre els 2a, 4ª
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 101
OBJECTIUS ESPECÍFICS OBJECTIUS AMBIENTALS QUE INCORPORA
riscos de la segregació urbana.
e) Evitar la dispersió d’usos i edificacions en el territori i la seva suburbanització.
2a, 4a, 5a
f) Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud. 1b, 2a, 2b, 2d, 5a
g) Fomentar la mixticitat d’usos dels teixits urbans. 2a
h) Racionalitzar la implantació d’àrees especialitzades aïllades. 1b, 2a, 5a
i) Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments. 2a, 5a
SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT I TRANSPORT
a) Assegurar uns nivells de connectivitat adequats a les previsions de desenvolupament dels assentaments urbans.
4a
b) Contribuir a estructurar espacialment els sistemes d’assentaments urbans. 2a, 4a
c) Vincular l’accessibilitat als usos del sòl que es prevegin en el territori. 2b, 4a
d) Completar les xarxes estructurants primàries establertes en els plans sectorials amb altres traçats de menor rang que siguin rellevants a l’escala del Pla.
e) Definir les condicions dels elements d’infraestructura que siguin funcionals i espacialment significatius en l’àmbit del Pla.
1a,1b, 2a, 2b, 2d, 5
f) Propiciar un bon ajustament dels traçats a les condicions de la matriu biofísica del territori.
1a, 1b, 2a, 2b, 2d, 5
g) Establir les prioritats d’actuació en infraestructures en l’àmbit del Pla.
Nota: S’indica la relació més o menys directa (negreta) o indirecta (normal) Font: ISA del PTPP (DPTOP 2007).
2.1.1.2 Normes, directrius i recomanacions del PTPP aplicables en l’àmbit del PDU_PU
El PTPP desenvolupa la seva proposta espacial a partir de tres sistemes adoptats: espais oberts,
assentaments i infraestructures de mobilitat. En cada sistema atesa llur diferent naturalesa, les
determinacions del PTPP assoleixen un diferent abast.
El sistema d’espais oberts
El Pla proposa tres categories bàsiques de sòl no urbanitzable segons el grau de protecció que els
atorga davant les possibles transformacions:
el sòl no urbanitzable de protecció especial,
el sòl no urbanitzable de protecció territorial i
el sòl no urbanitzable de protecció preventiva.
El planejament urbanístic haurà de recollir aquestes categories i, en cas necessari, desenvolupar-les
a una escala més precisa.
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
102 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Pel que fa al sòl no urbanitzable amb valor natural i de connexió, el Pla, mitjançant la seva
capacitat normativa, és un instrument d’ordenació del territori que, des de les competències que li
són pròpies, complementa els continguts de la normativa i la planificació mediambientals.
Respecte del sòl no urbanitzable d’ús agrícola, atès que, d’una banda, aquest és l’ús predominant a
les Terres de Lleida i, a diferència d’altres àmbits de planificació, no és qüestionat per cap altre i,
d’una altra banda, no és, en general, la seva qualitat intrínseca sinó, sovint, una qüestió
d’oportunitat la que el posa en valor, el Pla no li atorga cap protecció especial exclusivament per
aquesta raó. Tanmateix, ja que, en gran part, és el conformador predominant del paisatge i sovint
constitueix hàbitats que sustenten comunitats i espècies de gran valor natural, una part del sòl
agrícola es troba inclòs dins el sòl no urbanitzable de protecció especial.
La Taula 2.3 mostra les superfícies dels diferents tipus de sòl del sistema d’espais oberts que
estableix el PTPP en l’àmbit del PDU_PU.
Taula 2.3. Sistema d’espais lliures del PTPP en l’àmbit del PDU_PU
Tipus de sòl en el Sistema d’espais lliures Sup. en l’àmbit del PDU_PU
% de l’àmbit del PDU_PU
PEIN i xarxa Natura 2000 274 1
Valor natural i connector 3.982 13
Sòl de protecció especial
Total sòl de protecció especial
4.256 14
Sòl de protecció territorial
Sòl potencialment sotmès a risc natural
1.264 4
Sòl de protecció preventiva 23.498 77
Total espais lliures 29.018 95
Superfície comarcal 30.522 100 Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del PTPP (DPTOP 2007).
Nota: Aquestes dades reflecteixen les superfícies dels plànols d’ordenació del PTPP i poden ser lleugerament diferents, per
qüestió d’escala de les dades derivades dels expedients urbanístics del planejament.
La regulació del sistema d’espais oberts i dels tipus de sòl que el conformen és la que s’estableix en
els articles 2.1 a 2.23 de les Normes d’ordenació territorial del PTPP. És pertinent destacar aquí que
els plans directors urbanístics i els plans d’ordenació urbanística municipal podran establir els
subtipus d’espais no urbanitzables de protecció que considerin adequats en funció dels seus
objectius i del seu àmbit, sense contradir les determinacions del Pla, amb el benentès que no es
consideren contradictòries les disposicions que pretenguin un major grau de protecció o una major
restricció a les possibles transformacions (art. 2.3 del PTPP).
Així mateix, més enllà de les normes i directrius d’obligat compliment que estableix el Pla, aquest
estableix un seguit de recomanacions complementàries per a una millor planificació i gestió dels
espais oberts (art. 2.21 del PTPP).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 103
Sòl de protecció especial
Tal com s’ha exposat en l’apartat 1.7.2 el Pla atorga protecció especial a aquells sòls no
urbanitzables en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de
les possibilitats de transformació que els poguessin afectar. Aquesta categoria comprèn els sòls que
formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i els que el Pla considera que
cal preservar.
La regulació que estableix el PTPP per aquest tipus de sòl es concreta en l’article 2.6 de les Normes
d’ordenació territorial. Més enllà de les normes i directrius d’obligat compliment el Pla estableix un
seguit de recomanacions adreçades a l’establiment de mesures per a la preservació de valors
específics singulars objecte de protecció especial (art. 2.20 del PTPP)
Sòl de protecció territorial
El PTPP inclou en aquest tipus de sòl aquells terrenys que, sense assolir el grau de valors naturals i
mediambientals que tenen els sòls de protecció especial, convé diferenciar i sotmetre a una
regulació més restrictiva que el sòl de protecció preventiva per algun dels següents motius:
1. De risc:
Àrees de sòl d’extensió o significació apreciable en els plànols, on l’existència de riscos naturals o
tecnològics o d’altres afectacions fan inadequat el seu aprofitament urbanístic.
2. De vulnerabilitat.
Àrees de sòl en què les actuacions d’urbanització, si s’escauen, haurien d’estar subjectes a
determinades condicions per tal d’evitar efectes de contaminació de les aigües, l’aire o el sol.
3. D’interès paisatgístic.
Àrees de sòl que sense assolir els valors naturals o agraris que tenen els sòls de protecció especial
cal que quedin excloses dels processos d’urbanització, pel seu interès paisatgístic, identitari o com
espais no urbanitzats d’estructuració territorial.
4. De potencial interès estratègic.
Àrees de sòl que per raons de localització, connectivitat, topografia o altres condicions poden tenir
en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels assentaments, les activitats i les
infraestructures i, en conseqüència, cal condicionar la seva possible transformació a un
reconeixement de l’interès territorial d’aquesta.
En l’àmbit del PDU_PU el PTP delimita exclusivament sòl de protecció territorial del tipus 1, és a
dir, potencialment sotmès a risc natural, en concret a risc d’inundació.
No obstant l’anterior, el PTP en la seva memòria estableix la previsió d’incorporar al sòl no
urbanitzable de protecció territorial les unitats que, pel seu valor paisatgístic o identitari,
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
104 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
estableixin el Catàleg i les directrius de paisatge de les Terres de Lleida. En aquest sentit en les
normes d’ordenació territorial s’estableix (article 6.6 del PTPP) que:
A partir del catàleg de paisatge del territori s’incorporaran al Pla les directrius de paisatge que
precisaran normativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgística.
Les directrius de paisatge inclouran les oportunes regulacions dels processos de transformació del
sòl i edificació considerats en aquestes normes i podran introduir, si cal, ajustaments i variacions a
les disposicions establertes inicialment pel Pla, per a adequar-les als diferents caràcters de les
unitats establertes pel catàleg. La incorporació de les directrius de paisatge podrà comportar la
delimitació d’àrees de sòl que no admeten cap tipus d’edificació per motius de paisatge.
La regulació que estableix el PTPP per aquest tipus de sòl es concreta en l’article 2.8 de les Normes
d’ordenació territorial. Es creu pertinent destacar que en relació amb les actuacions en sòl no
urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels punts 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la
Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), es considera preferible la seva localització en sòl de
protecció preventiva, i per aquest motiu la seva autorització en sòl de protecció territorial s’haurà
de justificar per la inexistència d’alternatives raonables de localització en sòl de protecció
preventiva.
Sòl de protecció preventiva
D’acord amb l’article 2.9 del PTPP s’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no
urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o
de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici
que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies
que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i
edificades, si escau.
També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es
puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic
general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en
l’article 1.14 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.
La regulació que estableix el PTPP per aquest tipus de sòl es concreta en l’article 2.10 de les
Normes d’ordenació territorial. Es creu pertinent destacar que el sòl de protecció preventiva que
mantingui la seva classificació de sòl no urbanitzable continuarà subjecte a les limitacions pròpies
d’aquest règim de sòl amb les especificacions que estableixi en cada cas el Pla d’ordenació
urbanística municipal i altres instruments de planejament urbanístic, en el seu cas. Sense perjudici
de les restriccions específiques per a determinades àrees establertes en el Pla d’ordenació
urbanística municipal o altres instruments urbanístics, cal considerar en general el sòl de protecció
preventiva com una opció preferent enfront del sòl de protecció territorial per a implantacions
admeses en sòl no urbanitzable.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 105
El sistema d’assentaments
En l’àmbit del PDU_PU el PTPP localitza i delimita 1.542 ha de sòl inclòs en el sistema
d’assentaments (un 5 % del territori). La regulació d’aquest sistema i dels tipus de teixits que el
conformen és la que s’estableix en els articles 3.1 a 3.22 de les Normes d’ordenació territorial del
PTPP.
La Taula 2.4 mostra les superfícies dels diferents assentaments que estableix el PDTP en l’àmbit del
PDU_PU.
Taula 2.4. Sistema d’assentaments del PTPP en l’àmbit del PDU_PU
Sistema d’assentaments: tipologies de teixits Superfície en l’àmbit del PDU_PU (ha)
Nuclis històrics i les seves extensions 967,27
Ús residencial 5,96
Ús industrial 513,98
Àrees especialitzades
Ús d’equipaments 54,58
TOTAL 1.541,79 Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del PTPP (DPTOP 2007).
Els assentaments existents en l’àmbit del PTPP, la superfície dels mateixos i l’estratègia de
desenvolupament que estableix el PTPP per a cadascun d’ells es mostren a les taules següents.
Taula 2.5. Nuclis històrics i les seves extensions
Municipi Assentament Estratègia
Barbens Creixement moderat
Aguilella Manteniment caràcter rural dispers
Barbens
Bullidor Manteniment caràcter rural dispers
Bell-lloc d’Urgell Bell-lloc d’Urgell Creixement mitjà
Arcs, els Creixement moderat Bellvís
Bellvís Creixement mitjà
Castellnou de Seana Castellnou de Seana Creixement mitjà
Fondarella Fondarella Creixement potenciat
Golmés Golmés Creixement potenciat
Linyola Linyola Creixement mitjà
Ivars d’Urgell Creixement moderat Ivars d’Urgell
Vallverd Creixement moderat
Miralcamp Miralcamp Creixement potenciat
Mollerussa Mollerussa Creixement potenciat
Palau d’Anglesola, el Palau d’Anglesola, el Creixement potenciat
Poal, el Poal, el Creixement moderat
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
106 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Municipi Assentament Estratègia
Sidamon Sidamon Creixement mitjà
Torregrossa Torregrossa Creixement mitjà
Vilanova de Bellpuig Vilanova de Bellpuig Creixement moderat
Vila-sana Vila-sana Creixement moderat Font: Elaboració pròpia a partir del PTPP (DPTOP 2007).
Taula 2.6. Àrees especialitzades: ús residencial
Municipi Assentament Superfície (ha)
Estratègia
Bell-lloc d’Urgell Vellana 5,96 Consolidació Font: Elaboració pròpia a partir del PTPP (DPTOP 2007).
Taula 2.7. Àrees especialitzades: ús industrial i / o logístic
Municipi Superfície (ha) Estratègia
Bell-lloc d'Urgell 104,08 Consolidació
Bellvís 23,10 Consolidació
Castellnou de Seana 7,68 Consolidació
Fondarella 46,38 Consolidació
Golmés 68,32 Consolidació
Ivars d'Urgell 29,59 Consolidació
Linyola 7,51 Consolidació
Miralcamp 6,63 Consolidació
Mollerussa 104,16 Consolidació
el Palau d'Anglesola 55,01 Consolidació
Sidamon 22,56 Consolidació
Vilanova de Bellpuig 11,68 Consolidació
Vila-sana 27,29 Consolidació
TOTAL 513,99 Font: Elaboració pròpia a partir del PTPP (DPTOP 2007).
Taula 2.8. Àrees especialitzades: ús d’equipaments.
Municipi Superfície (ha) Estratègia
Bell-lloc d'Urgell 2,78 Consolidació
Castellnou de Seana 0,99 Consolidació
Mollerussa 49,95 Consolidació
Vilanova de Bellpuig 0,87 Consolidació
TOTAL 54,59 Font: Elaboració pròpia a partir del PTPP (DPTOP 2007).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 107
En síntesi, el PTP estableix l’estratègia de creixement potenciat per a la polaritat comarcal que
representa el nucli de Mollerussa, com també per als nuclis conurbats de Fondarella, Golmés,
Miralcamp i el Palau d’Anglesola. L’estratègia de creixement mitjà s’assigna a les polaritats
complementàries de Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Linyola i Torregrossa, com també per als nuclis
estructurants amb ferrocarril de Castellnou de Seana i Sidamon. Finalment, l’estratègia de
creixement moderat s’assigna als nuclis estructurants del Poal, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana, com
també per al nucli rural dels Arcs, del terme de Bellvís.
Pel que fa a les àrees especialitzades existents, que són el resultat d’implantacions aïllades per al
desenvolupament d’usos específics –residencials, industrials, terciaris, d’equipaments– que
constitueixen una situació de fet, el PTP els assigna l’estratègia de consolidació acceptant la seva
implantació amb les característiques previstes pel planejament vigent, sense perjudici de les
accions de millora o d’integració en el paisatge que convingui portar a terme. En certs casos en què
s’han desenvolupat implantacions especialitzades de forma adjacent als nuclis històrics, però
s’evidencia una oberta desproporció entre les extensions del que és nou i del que era preexistent o
una clara ruptura morfològica o tipològica en relació al nucli inicial, el PTP no ho considera un
procés d’extensió urbana i sí, en canvi, d’establiment d’una àrea especialitzada.
En la seva versió per a aprovació provisional i definitiva, i fruit del procés d’avaluació ambiental del
Pla, el PTP estableix un seguit de separadors urbans entre nuclis urbans allà on el creixement
d’aquests podria representar una barrera per a la connectivitat ecològica.
En relació amb aquests separadors, el PTP estableix que el planejament urbanístic respectarà les
condicions limitatives que en determinats llocs assenyalen les determinacions del Pla. Aquestes les
constitueixen els separadors urbans que indiquen l’obligació de mantenir franges de sòl no
urbanitzable que evitin el contacte entre possibles extensions urbanes. L’amplada d’aquests
separadors no ha d’ésser inferior a 500 metres, llevat dels casos en què les situacions de fet no ho
permetin (art. 3.6 del PTP sobre les limitacions físiques a l’extensió urbana).
Així mateix, el PTP estableix que el planejament i les actuacions urbanístiques que es desenvolupin
hauran d’identificar els punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica dins l’àmbit
de planejament, preveure les mesures de caire urbanístic que permetin revertir la seva situació,
evitar els usos urbans susceptibles de reforçar l’efecte barrera de les infraestructures lineals i
mantenir els separadors urbans establerts pel PTP (art. 2.15 del PTP).
Pel que respecta al desenvolupament del PTP mitjançant plans directors urbanístics, el PTP promou
i convida els municipis a desenvolupar instruments conjunts de planificació com ara plans directors
urbanístics, plans especials urbanístics o POUM plurimunicipals, les propostes dels quals hauran de
respectar les determinacions del Pla.
A les conurbacions i àrees amb major intensitat i complexitat urbanes, el Pla estableix els àmbits
que han d’abastar els plans directors urbanístics de propòsit general, la redacció dels quals
considera convenient i necessària. En l’àmbit del PDU_PU s’estableix la formulació a curt termini
d’un Pla director urbanístic que abasti l’àrea integrada pels municipis de Fondarella, Golmés,
Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, Sidamon i Vila-sana.
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
108 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Cal dir que els àmbits delimitats pel PTP per a la formulació de plans directors urbanístics s’han
d’entendre com a mínims. Els municipis pertanyents al mateix sistema o, en el seu cas, subsistema
en què el Pla delimita un àmbit de pla director urbanístic i que així ho demanin de manera
justificada, podran formar part de l’àmbit de competència del pla director urbanístic corresponent.
En aquells àmbits on s’elaborin plans directors urbanístics de propòsit general, aquests
determinaran la distribució quantitativa aproximada dels habitatges i llocs de treball que es
preveuen en els municipis compresos, tot mantenint la coherència entre ambdues quantitats. En
aquests casos i pel que fa als nuclis als quals s’han assignat estratègies de creixement mitjà o
moderat, els plans directors urbanístics podran predeterminar les extensions que es proposen per a
cada un, amb la condició que en conjunt no s’excedeixin les possibilitats màximes d’extensió que
resultarien de l’aplicació de les normes de les estratègies de creixement mitjà o moderat a cada un
dels nuclis als quals els han estat assignades pel Pla.
El sistema d’infraestructures de mobilitat i transport
El PTP considera com a infraestructures de mobilitat i transport la xarxa viària, la xarxa ferroviària,
el sistema aeroportuari, el sistema logístic i els intercanviadors nodals associats als anteriors. En
conseqüència, fa propostes de nous traçats i de millores en les xarxes viària i ferroviària. De la
mateixa manera, el Pla fa propostes relatives a les àrees logístiques i de serveis associades a
aquestes xarxes, com també a les que formen part del sistema aeroportuari de l’àmbit de les Terres
de Lleida.
En l’àmbit del PDU_PU, el PTP fa les següents propostes:
Xarxa viària
Atès que la fragmentació és un dels riscos principals a què s’enfronten els espais de valor natural
pel que fa a les vies que els travessen, el PTPP proposa la redacció d’un catàleg que reculli tots els
punts conflictius existents en l’actualitat per a procedir a la seva progressiva permeabilització.
D’acord amb el PTPP, els projectes d’implantació de noves infraestructures o d’ampliació de les
existents observaran, amb caràcter general, la condició de minimitzar els efectes següents:
L’afectació de terrenys de valor natural o agrícola, per la qual cosa s’ubicaran preferentment
en sòl de protecció preventiva o de protecció territorial.
El trossejament de camps, prats i, en general, de les peces de sòl morfològicament
rellevants.
La necessitat de desmunts i terraplens, mitjançant una adaptació suficient de les rasants als
terrenys i, en el seu cas, la construcció de trams en viaducte o túnel.
L’efecte barrera, procurant la continuïtat dels camins i disposant els passos de fauna
necessaris en funció de l’interès dels hàbitats de l’entorn.
Els efectes negatius sobre el cicle hidràulic i l’erosió del sòl.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 109
La intrusió visual com a elements negatius en el paisatge.
El PTPP recull la totalitat de determinacions incloses al Pla d’infraestructures de transport de
Catalunya (PITC) i proposa explícitament altres actuacions que el PITC no preveu, però que es
consideren d’especial interès territorial. El PTPP determina els trams existents que no requereixen
modificacions substancials, els trams existents que requereixen condicionament o millora
significatius i els trams de nou traçat necessaris.
En relació amb les vies estructurants primàries (vies majoritàriament segregades que podran tenir
secció transversal 2+2 si així es justifica en els plans sectorials i els projectes de traçat, si bé
podran tenir seccions inferiors en altres casos), el PTPP preveu el condicionament de l’itinerari les
Borges Blanques-Bellcaire d’Urgell (C-233 / L-200 / LP-3322), que inclou les noves variants de les
Borges Blanques, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola i enllaç amb l'autovia A-2. Aquest
corredor constituirà el camí més curt entre les Borges Blanques, Mollerussa i Balaguer.
Pel que fa a les vies estructurants secundàries (vies de relligat intern de l’àmbit de les Terres de
Lleida, que juguen un paper molt limitat com a eixos de llarg recorregut o d’interconnexió amb la
resta de Catalunya, generalment carreteres convencionals de secció 1+1, si bé poden tenir trams
segregats i de secció superior), el PTPP preveu:
El condicionament integral de l’itinerari aeroport d'Alguaire-Vilanova de Segrià-la Portella-
Albesa-Menàrguens-Térmens-Bellvís-el Palau d’Anglesola.
El condicionament integral de l’itinerari Castelldans-l’Albagés-el Soleràs-la Granadella-
Bovera-límit comarcal de la carretera C-233 i enllaç entre Llardecans i la Granadella entre les
carreteres C-233 i C-12. Inclou la nova variant de l’Albagés, la nova variant a Vilanova de
Bellpuig i el nou vial de connexió entre la carretera C-233 i les carreteres LP-2041 i LP-2015
al terme municipal de Bellpuig
El condicionament d’altres vies estructurants secundàries de la comarca tals com Juneda-
Torregrossa- Mollerussa
El PTPP considera vies estructurants urbanes aquelles vies primàries que vertebren sistemes
plurimunicipals però que han estat o seran substituïdes funcionalment com a eixos de llarg
recorregut per vies de prestacions superiors. La seva principal missió és canalitzar trànsits de
recorregut curt i mitjà, gràcies a les nombroses connexions de què disposen amb la xarxa local del
corresponent sistema i identifica com a tal el tram Lleida-Bellpuig de les actuals carreteres LL-11 i
N-IIa, i no en preveu cap actuació específica.
Finalment, pel que fa a les vies integrades (les que tenen un grau d’integració elevat amb la
topografia i les activitats del territori i que comprenen la major part de les que es poden denominar
locals, capil·lars o paisatgístiques), el PTPP estableix el condicionament d’un gran nombre de vies
de la comarca.
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
110 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
En síntesi, el PTPP en l’àmbit del PDU_PU preveu:
El condicionament de les vies de Térmens - els Arcs de Bellvís - el Poal - Palau d’Anglesola;
Térmens – Bellvís - Palau d’Anglesola; Bellvís - els Arcs - Linyola; Bellcaire d’Urgell - Linyola i
unió amb el nou traçat que arriba fins a Miralcamp; Mollerussa – Miralcamp - Puiggròs; Golmés
- Vilanova de Bellpuig; Vilanova de Bellpuig - Castellnou de Seana - Ivars d’Urgell; Mollerussa
- Vila-sana - Ivars d’Urgell.
El nou traçat que voreja Mollerussa, el Palau d’Anglesola i Fondarella, i comunica Linyola
amb Miralcamp.
La nova variant a Vilanova de Bellpuig
Xarxa ferroviària
En matèria ferroviària el PTP recull el traçat del nou eix transversal ferroviari (ETF) d’acord amb el
Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC) que travessa la comarca en direcció est-oest
en un traçat adjacent a l’autovia majoritàriament pel nord d’aquesta. El PTP considera que l’ETF
representa l’oportunitat d’oferir un servei de viatgers d’extraordinària qualitat entre algunes
ciutats mitjanes de l’interior de Catalunya (Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa,
Vic, Girona), en coherència amb les directrius de la planificació territorial de Catalunya.
La proposta del PTP per a la xarxa ferroviària convencional es concreta en el condicionament de la
línia Lleida-Mollerussa-Tàrrega-Cervera. La implantació del nou l’ETF representa l’alliberament de
la línia convencional que uneix Lleida i Manresa, tot travessant l’àmbit de les Terres de Lleida. En
aquest context, i per tal de reforçar l’oferta de transport públic que ha de satisfer la demanda de
mobilitat interna de l’àmbit, es proposa transformar la línia actual en un servei de tren-tramvia,
que ofereixi elevades freqüències de pas i temps de viatge competitius respecte del vehicle privat.
Un petit tram de la línia convencional Lleida-Picamoixons-Reus-Tarragona discorre pel sud del
terme municipal de Torregrossa. El PTPP també n’estableix el condicionament.
En síntesi, el PTPP en l’àmbit del PDU_PU preveu:
La permeabilització de les vies a Bell-lloc d’Urgell i Mollerussa.
El condicionament del tram ferroviari Lleida – Mollerussa – Tàrrega
Sistema aeroportuari
El PTP no estableix cap actuació al respecte en l’àmbit del PDU_PU
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 111
Sistema logístic
El PTPP considera que l’àmbit de les Terres de Lleida ofereix un elevat potencial d’acollida per als
desenvolupaments logístics. Pel que fa a terminals intermodals de mercaderies, connectades a les
xarxes viària i ferroviària, actualment només n’existeix una d’operativa a les Terres de Lleida (la
terminal de contenidors del Pla de Vilanoveta, a Lleida), però és evident que la planificació
d’infraestructures singulars com l’eix transversal ferroviari o l’aeroport de Lleida a Alguaire
representen un incentiu a la promoció de noves terminals i dels desenvolupaments logístics
associats.
No obstant l’anterior, en l’àmbit del PDU_PU el PTP no identifica cap àrea per al possible
desenvolupament futur d’àrees logístiques.
2.1.1.3 Indicacions per a l’avaluació ambiental del Pla derivades de PTPP
La Memòria ambiental del PTPP estableix que els plans directors urbanístics previstos en l’àmbit
territorial del Pla centraran l’avaluació ambiental en l’anàlisi d’aquelles tendències actuals que han
motivat la redacció d’aquestes figures i que, en síntesi, són:
Ordenar el creixement urbanístic dels nuclis amb estratègia de creixement potenciat amb uns
criteris d’eficiència i sostenibilitat, perseguint moderar el consum de sòl, reduir la mobilitat
obligada i potenciar el transport públic.
Potenciar els sistemes i àmbits de cooperació, planificació i gestió supramunicipal per tal de
desenvolupar creixements urbanístics de manera conjunta i compacte enlloc de generar petits
polígons dispersos pel territori. Es proposa que aquests polígons es gestionin amb repartiment de
beneficis i càrregues entre els municipis situats dins l’àmbit del mateix pla director.
Concentrar la major part del desenvolupament urbanístic en els nuclis amb millor accessibilitat i
capacitat de dotar de serveis a la resta del territori per tal de fer més eficient la gestió de recursos.
Minimitzar l’impacte de les noves infraestructures i potenciar el desenvolupament del transport
col·lectiu.
Donar un tractament continu al sòl no urbanitzable per sobre dels límits dels termes municipals.
L’avaluació ambiental dels plans directors urbanístics i municipals inclourà també els aspectes
següents:
Possibles afeccions a hàbitats i espècies estèpiques i pseudoestèpiques
Garantir la conservació dels espais de valor (ecològic, agrícola, paisatgístic...)
Assegurar la funcionalitat dels connectors i la permeabilitat de la matriu
Incorporació de mesures per la mobilitat sostenible
Evitar els continus urbans
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
112 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Contenir la proliferació de construccions en sòl no urbanitzable i vetllar per la seva integració
en el paisatge
Incorporació de mesures per potenciar el consum responsable d’aigua
2.1.2 Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida
El Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida, elaborat per l'Observatori del Paisatge, lliurat al
Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 31 d'octubre de 2006, va ser aprovat
definitivament el 10 de setembre de 2008.
Com diu la Memòria del catàleg, “aquest s’ha redactat de manera simultània i coordinada amb la
redacció del Pla territorial parcial de Terres de Lleida, s’aplica sobre el mateix territori i li aporta
objectius de qualitat paisatgística, mesures i accions orientades a la protecció, gestió i ordenació
del paisatge”.
Així doncs, el Catàleg proposa una política paisatgística per a les Terres de Lleida, establint 21
objectius de qualitat paisatgística per a tot l’àmbit de Terres de Lleida i un llistat de criteris i
accions que contribueixen a assolir-los. A continuació es presenten aquests objectius (descartant els
objectius que no són d’aplicació a l’àmbit del PDU_PU però mantenint la mateixa numeració que es
presenta al catàleg):
Taula 2.9. Objectius de qualitat paisatgística del Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida aplicables a
l’àmbit del PDU_PU.
Objectius de qualitat paisatgística
1. Un paisatge urbà rehabilitat i valoritzat en la seva part històrica, arquitectònicament rellevant, i endreçat i dissenyat per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
2. Uns nuclis poblacionals amb un creixement urbanístic ordenat, dimensionat d’acord a les necessitats reals i que no comprometi el futur del caràcter agrícola dels espais circumdants als nuclis urbans.
3. Uns paisatges naturals de qualitat que compaginin l’activitat agropecuària, d’extracció de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi.
4. Un sòl no urbanitzable endreçat amb construccions rurals (magatzems agrícoles, granges, coberts d’eines, casetes de bombeig, etc.) fetes amb volumetries, materials i revestiments adaptats a l’entorn.
5. Unes vies de comunicació integrades paisatgísticament i que no malmetin la connectivitat paisatgística i social del territori.
6. Uns accessos als nuclis urbans ordenats paisatgísticament que facilitin la transició entre els espais oberts i els paisatges urbans i que reforcin el caràcter i la identitat de les poblacions.
8. Uns polígons industrials i àrees terciàries (comercials i d’oci) ubicades en zones visuals no preferents o notòries i dissenyades tenint en compte la integració amb l’entorn de les façanes que confronten amb el sòl no urbanitzable.
12. Uns tossals ben conservats i erigits en punts d’atracció visual.
13. Uns fons escènics de qualitat que mantinguin els referents visuals i identitaris de Terres de Lleida i no incorporin elements estranys o aliens.
14. Una xarxa de miradors que posin en valor les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir la diversitat i matisos dels diferents paisatges de Terres de Lleida.
15. Un paisatge de zones estèpiques conservat i gestionat.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 113
Objectius de qualitat paisatgística
17. Unes infraestructures hidràuliques tradicionals i unes banquetes arbrades a tota la plana regada gestionades i revaloritzades per al seu ús social.
19. Uns parcs solars localitzats en l’entorn a partir de criteris d’eficiència, preexistència de línies d’evacuació i preexistència d’edificacions i minimització del nombre d’observadors potencials en àrees fràgils. Font: Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida (OBSERVATORI DEL PAISATGE. 2006).
El Catàleg identifica 22 unitats de paisatge de les Terres de Lleida. La pràctica totalitat de l’àmbit
del PDU_PU s’inclou dins la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell, per a la qual s’estableixen els
següents objectius específics:
Taula 2.10. Objectius de qualitat paisatgística específics de la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell.
Codi Objectiu
OQP21.1 Uns reductes de vegetació estèpica ben conservats i gestionats.
OQP21.2 Unes zones humides representades per l’estany d’Ivars i Vila-sana i el Prat de Montsuar10 que mantinguin la singularitat i biodiversitat de flora i fauna.
OQP21.3 Uns canals amb banquetes arbrades funcionals i protegides, habilitades per al gaudi de la població local.
OQP21.4 Uns cursos fluvials dels rius Corb i Ondara amb una vegetació associada que conservi la seva funcionalitat ecològica.
OQP21.5 Un llegat històric ben conservat i potenciat turísticament.
OQP21.6 Un paisatge amb parcs solars eficients i ben integrats i ubicats.
OQP21.7 Unes vies de comunicació permeables que permetin la connectivitat ecològica entre el nord i el sud de la unitat.
OQP21.8 Unes perifèries urbanes amb àrees industrials i terciàries, urbanitzacions, granges, etc. ubicades de manera racional i responent a les necessitats reals.
OQP21.9 Unes àrees agrícoles amb unes edificacions de suport integrades en el paisatge. Font: Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida (OBSERVATORI DEL PAISATGE. 2006).
Els objectius de qualitat paisatgística específics de les unitats de paisatge de l’Alt Sió i de Secans de
Belianes i d’Ondara aplicables a l’àmbit del PDU_PU es mostren a la taula següent:
10 El paratge conegut amb el nom de Coladors de Boldú-Montsuar es localitza a la comarca de l’Urgell.
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
114 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Taula 2.11. Objectius de qualitat paisatgística específics de les unitats de paisatge de l’Alt Sió i Secans de
Belianes i d’Ondara aplicables a l’àmbit del PDU_PU.
Unitat Codi Objectiu
Alt Sió OQP6.1
Un paisatge agrari ben conservat, que mantingui el caràcter cerealista, l’estructura tradicional i que afavoreixi les poblacions de sisó i esparver cendrós.
OQP8.2 Un paisatge rural caracteritzat pels conreus de secà tradicionals definits pels tossals, amb edificacions aïllades (granges i polígons industrials) i infraestructures ordenades i ben integrades que permetin la permeabilitat del territori i que afavoreixin les poblacions de sisó.
OQP8.3 Uns tossals protegits, ben conservats i amb qualitat paisatgística.
Secans de Belianes i d’Ondara
OQP8.5
Un paisatge on els elements amb valor històric o religiós de la unitat siguin el nexe d’unió entre població i territori.
Font: Catàleg del paisatge de les Terres de Lleida (OBSERVATORI DEL PAISATGE. 2006).
El catàleg incorpora una proposta de criteris i accions necessàries per a assolir els objectius de
qualitat paisatgística que, d’acord amb la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i
ordenació del paisatge, han de servir per a la definició de les directrius de paisatge que ha
d’elaborar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per a la seva incorporació en el
planejament territorial. Els criteris i accions potencialment aplicables a l’àmbit del PDU_PU es
mostren a l’ANNEX 2.
A banda de l’establiment de les unitats de paisatge, el catàleg ha identificat quatre paisatges
d’atenció especial, en els quals hi ha uns trets molt singulars que els individualitza o bé s’espera
una gran transformació paisatgística. Un d’ells, el del corredor de l’autovia A-2 i el ferrocarril
Lleida – Barcelona, travessa l’àmbit del PDU_PU en direcció est-oest. Tal com diu el propi catàleg:
“Les finalitats que es persegueixen en aquest paisatge d’atenció especial són:
1) Preservació dels valors estètics.
2) Preservació dels valors ecològics.
3) Integració paisatgística de les infraestructures de transport i de servei a l’entorn.”
2.1.3 Plans especials de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits.
2.1.3.1 Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany d’Ivars iVila-sana
L’espai de l’Estany d’Ivars i Vila-sana disposa de Pla especial de protecció del medi natural i del
paisatge aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat l’11 d’octubre de 1995 així com d’un
Pla d’usos i gestió de l’estany aprovat definitivament pel Consell General l’11 de juny de 2007 i
publicat al BOP de Lleida el 17 de juliol de 2007. Es tracta d’un document que precisa amb major
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 115
detall les actuacions a realitzar a l’estany recuperat per al quinquenni 2007-2012 i estableix tant
determinacions de gestió i millora ecològica com d’ordenació dels usos públics.
2.1.3.2 Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits
de la Plana de Lleida i el pla de gestió d'aquests espais
Actualment es troba en tramitació el Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge dels
espais naturals protegits de la Plana de Lleida (corresponents als espais de la xarxa natura 2000) i el
pla de gestió d'aquests espais. Aquest Pla especial i de gestió contempla la regulació dels usos i la
gestió en els Espais Naturals Protegits (en endavant ENP) de la Plana de Lleida corresponents a nou
espais de la xarxa Natura 2000, entre els quals s’hi inclouen l’espai Plans de Sió (codi ES5130036) i
l’espai Secans de Belianes (codi ES5130037) situats parcialment al Pla d’Urgell.
L’objectiu primordial que es proposa el Pla especial i de gestió és compatibilitzar la conservació
dels hàbitats, i la fauna que els habita, amb els usos productius del sector agrícola i ramader de la
zona.
Tot i no ser un Pla aprovat definitivament, es reprodueixen a continuació els objectius generals del
mateix:
Bloc1. Garantir la conservació, i en cas que sigui necessari la recuperació dels hàbitats i de les
espècies recollides a les directives comunitàries i la resta d’elements d’interès de la
biodiversitat, en un estat de conservació favorable
1.1. Conservar i recuperar les poblacions d’ocells estèpics d’interès comunitari
1.2. Conservar i recuperar els hàbitats naturals, la flora i la fauna
1.3. Ampliar el coneixement tècnic i científic
Bloc 2. Compatibilitzar i ordenar les activitats socioeconòmiques de manera compatible amb
els objectius de conservació
2.1. Establir un model agrícola i ramader rendible i de foment de la biodiversitat
2.2. Ordenació d’altres activitats econòmiques i infraestructures
2.3. Potenciar l’ús públic i les activitats turístiques basades en l’aprofitament dels valors naturals
paisatgístics, històrics i culturals
Bloc 3. Establir un model de governança i de gestió
3.1. Dissenyar una autoritat de gestió participada que combini l’existència i el foment d’iniciatives
locals amb un òrgan comú per la globalitat dels espais protegits
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
116 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
3.2. Coordinar les mesures compensatòries dels diversos projectes que actuen sobre el territori En
el funcionament actual i futur dels espais protegits
3.3. Fomentar els acords de custòdia amb propietaris i gestors dins l’espai natural protegit
3.4. Fomentar la gestió adequada de les finques de propietat pública
3.5. Fomentar la integració de la gestió de l’espai protegit amb el territori circumdant
El compliment dels objectius anteriors es desenvolupa amb 262 accions que composen el cos
executiu del Pla de Gestió. El Pla identifica la necessitat de potenciar una activitat agrícola i
ramadera moderna i dinàmica, tant per aconseguir millorar els beneficis econòmics de les
explotacions com per assolir els objectius de conservació, atès que la conservació de bona part dels
valors naturals que depenen d’aquests Espais Naturals Protegits està íntimament lligada amb la
continuació i la millora de l’activitat agrícola majoritàriament extensiva que es dóna en aquests
espais. En aquest sentit inclou nombroses actuacions que poden aportar beneficis, directes o
indirectes, als agricultors i les explotacions agrícoles en general.
El Pla inclou un volum corresponent al Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge dels
Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida, document que es redacta en compliment de la Llei
12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals i del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual
s’aprova el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), com a document que determina la regulació d’usos
i activitats en l’àmbit del Pla.
2.1.4 Plans i programes de desenvolupament rural i agricultura
2.1.4.1 Programa de desenvolupament rural 2007-2013
El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2007-2013 estableix com a objectius
prioritaris els següents:
L’augment de la competitivitat del sector agrícola i forestal.
La millora del medi ambient i de l’entorn rural.
La millora de la qualitat de vida a les zones rurals i foment de la diversificació de l’economia
rural.
El desenvolupament de la capacitat local de creació d’ocupació i diversificació.
Garantir la coherència de la programació i la complementarietat entre els diferents
instruments comunitaris
Aquest Programa s'estructura en tres eixos temàtics i un de metodològic. Aquests eixos que es
concreten en un ventall de mesures per a portar a terme la política de desenvolupament rural
definida a Catalunya, que es mostren en la següent taula:
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 117
Taula 2.12. Actuacions del Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013
Eix 1: Augment de competitivitat del sector agrícola i forestal
Activitats d’informació i formació professional (actuació 111)
Instal·lació de joves agricultors (actuació 112)
Jubilació anticipada d’agricultors i treballadors agrícoles (actuació 113)
Utilització de serveis d’assessorament per part dels agricultors i silvicultors (actuació 114)
Implantació de serveis de gestió, substitució i assessorament (actuació 115)
Modernització de les explotacions agràries (actuació 121)
Augment del valor afegit dels productes agrícoles i forestals (actuació 123)
Cooperació per al desenvolupament de nous productes, processos i tecnologies en el sector agrícola i alimentari i en el sector forestal (actuació 124)
Infraestructures relacionades amb l’evolució i l’adaptació de l’agricultura i la silvicultura (actuació 125)
Compliment de les normes basades en la normativa comunitària (actuació 131)
Participació dels agricultors en programes relatius a la qualitat dels aliments (actuació 132)
Activitats d’informació i promoció (actuació 133)
Eix 2: Millora del medi ambient i de l’entorn natural
Ajudes destinades a indemnitzar els agricultors per les dificultats naturals en zones de muntanya (actuació 211)
Ajudes destinades a indemnitzar els agricultors per les dificultats en zones diferents de les de muntanya (actuació 212)
Ajudes agroambientals (actuació actuació 214)
Ajudes relatives al benestar animal (actuació 215)
Ajudes per a inversions no productives (actuació 216)
Primera forestació de terres agrícoles (actuació 221)
Recuperació del potencial forestal i implantació de mesures preventives (actuació 226)
Ajudes per a inversions no productives (actuació 227)
Eix 3: Millora qualitat de vida en les zones rurals i diversificació de l’economia rural
Diversificació cap a activitats no agrícoles (actuació 311)
Creació i desenvolupament de microempreses (actuació 312)
Foment d’activitats turístiques (actuació 313)
Prestació de serveis bàsics per a l’economia i la població rurals (actuació 321)
Conservació i millora del patrimoni rural (actuació 323)
Eix 4: Aplicació de la metodologia Leader
Estratègies de desenvolupament local (actuació 410)
Cooperació interterritorial o transnacional (actuació 421)
Funcionament dels grups d’acció local, adquisició de capacitats i animació del territori (actuació 431)
Font: Programa de Desenvolupament Rural 2007-2013 (DAR 2009).
El Pla d’Urgell, el Consorci Leader Pla d’Urgell–Urgell és el grup d’acció local que gestiona
l’aplicació de la metodologia Leader, a través de l’Eix 4 del PDR, en aplicació d’estratègies de
desenvolupament rural (actuació 410).
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
118 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
El PDR no concreta la localització de les mesures. La incidència del mateix a la comarca i,
concretament, la incidència vinculada a canvis en el territori agrari dependrà de les mesures que es
promoguin des de l’Administració en desenvolupament de les actuacions incloses al PDR, així com a
la iniciativa de la pròpia comarca (administració, consorcis, sector privat etc.) per acollir-se a les
mesures i al finançament de les mateixes que preveu el Pla.
2.1.4.2 Programa LEADER
En el marc del programa LEADER s’han definit les següents línies estratègiques de l’Urgell i el Pla
d’Urgell (Morell (coord.) et al. 2008b).
1. Fomentar noves activitats d’important valor afegit, així com processos d’integració vertical en el
sector alimentari per garantir la consolidació de la branca agroalimentària, aplicant mesures
d’identificació dels productes de la zona.
2. Fomentar l’agricultura sostenible, ecològica i potenciar la seguretat alimentària, mitjançant el
reforçament dels sistemes de control y seguiment de les produccions en els distints sectors del
sistema agroindustrial i les mesures per millorar els instruments privats de traçabilitat dels aliments
mitjançant la introducció de referències territorials específiques. A la vegada potenciar el consum
local en el sentit d’orientar-lo cap a aquest tipus de productes compatibles amb la conservació del
medi i la millora de la qualitat de vida dels habitants de l’àmbit, tot considerant el foment, en el
consum alimentari, de la dieta mediterrània.
3. Recolzar totes aquelles iniciatives encaminades al tractament de residus ramaders que tinguin
com a objectiu la seva concentració i tractament per a l’obtenció d’altres inputs productius com
poden ser els energètics
4. Desenvolupar produccions artesanals no alimentàries
5. Consolidar la creació de petites empreses industrials, millorant l’actual estructura de producció
secundària amb accions, a la vegada, de diferenciació de l’oferta, lligades als sectors punters de
l’àmbit, per tal de poder comptar amb els elements necessaris del que podria ésser un districte
industrial, la qual cosa vol dir centrar els esforços en la indústria agroalimentària, metal·lúrgica,
maquinària agrícola i materials i indústria auxiliar de la construcció.
6. Incentivar el sector del comerç, no només el de l’engròs, sinó també el detallista, modernitzant
els seus establiments i especialitzant les activitats per tal de fer del tot compatible la pràctica
comercial amb la vitalitat del teixit urbà. Entendre la distribució final del producte, la que arriba a
les economies domèstiques, com un dels valors insubstituïbles per tal no només de consolidar, com
hem dit, el teixit urbà, sinó de potenciar la cohesió social de cadascun dels assentaments.
7. Foment del turisme, amb especial atenció al rural, a través d’una adequada ordenació de l’oferta
i la millora de la demanda atenent, amb preferència, per un turisme cultural i sostenible, un
turisme d’ús per sobre d’un de canvi de preu. Particular atenció rebrà l’agroturisme o turisme lligat
a l’activitat agrària.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 119
8. Centrar la sostenibilitat en la conservació del medi ambient, paisatge i patrimoni natural i
cultural, la qual cosa inclou, de manera implícita, la transformació del segon i rehabilitació i
actualització, respectivament, del tercer, sense que en cap cas, això impliqui degradació o canvis
cap a una lenta desaparició.
9. Ajustar l’operativitat de les accions a la pràctica actual del mercat, en aquelles on això sigui
possible. És a dir, fomentar el codesenvolupament amb altres territoris en aquelles pràctiques on,
per diferents raons, hi ha coincidències de producte, mercat, formes comercials o homogeneïtat en
els outputs.
10. Establir programes específics de recolzament a les iniciatives locals de desenvolupament rural
que contemplin com a beneficiaris prioritaris a col·lectius fins ara discriminats, com poden ser, per
exemple, dones, joves, persones amb discapacitat i, també, unitats productives d’economia social,
com són les cooperatives, entitats associatives agràries, societats laborals, societats anònimes
laborals, etc.
11. Fomentar entre les micro, petites i mitjanes empreses, preferentment entre aquelles que
s’acabin acollint al programa d’ajudes LEADER, els principis i valors que emanen de la
Responsabilitat Social de les Empreses, de la que ja se n’ha parlat abastament.
2.1.4.3 Pla de regadius de Catalunya
El Pla de regadius de Catalunya 2007-2011, actualment vigent, té com a objectius principals:
Millorar de la gestió de l'aigua d'acord amb els objectius establerts en la Directiva Marc de
l'Aigua de la Unió Europea.
Promoure l'ús sostenible de l'aigua a través de l'estalvi, amb el foment de nous regadius
eficients i moderns.
El pla preveu dues actuacions principals:
Modernitzar 175.000 ha de regadiu tradicional (60% de la superfície de reg tradicional
actual), com els Canals d'Urgell, Pinyana, el Canal d'Aragó i Catalunya o bé el Delta de l'Ebre
Implantar 125.000 ha de nous regadius eficients com ara el Segarra-Garrigues, l'Algerri-
Balaguer, Segrià Sud i el Garrigues Sud.
La dotació d’un reg tradicional és de l’ordre de 10.000 m3/ha i any, mentre que la d’un reg
modernitzat pot situar-se entorn els 6.500 m3/ha i any.
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha elaborat el Pla de regadius de
Catalunya 2008-2020, actualment en tramitació. El nou proposa la millora general dels regadius a
Catalunya, consolidant noves actuacions planificades, i la millora dels regs existents, especialment
els tradicionals. L’estratègia del Pla de Regadius en allò que fa referència a les actuacions
estructurals se centra en dos aspectes:
Modernització dels regadius tradicionals
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
120 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Actuacions en altres regadius, que inclou bàsicament el desenvolupament de nous regadius
La Modernització dels regadius tradicionals es centra en les infraestructures per millorar l’eficiència
en l’ús de l’aigua. La major part d’aquests regadius són històrics, i presenten sistemes de reg per
gravetat i, en la majoria de casos, amb una baixa eficiència d’aplicació i distribució de l’aigua. La
seva modernització significarà un estalvi potencial d’aigua a la vegada que permet introduir un
conjunt de millores sobre la gestió de les comunitats de regants i els regants a nivell individual, com
per exemple: estratègies de reg amb menor dotació, reg a la demanda, reg en temps real,
telecontrol etc.
El Pla classifica el regadiu dels Canals d’Urgell com a regadiu tradicional en procés de
modernització. Són aquells estructurats en diverses fases o etapes d’execució, en els que ja s'ha
executat una part (fase) de l'obra de modernització, i encara queda alguna part que es troba en
situació de planificació o bé encara no s’ha adjudicat. La modernització prevista es concreta en el
desenvolupament del Pla director de modernització dels canals d’Urgell que s’exposa a l’apartat
2.1.4.4.
El desenvolupament del regadiu Segarra-Garrigues afecta una part petita de la Comarca,
concretament una petita part de l’enclavament d’Aguilella, al municipi de Barbens, i una petita
part de Vilanova de Bellpuig, ambdós àmbits estan inclosos a la xarxa Natura 2000 i, per tant, és
previsible que la transformació del territori sigui poc significativa.
2.1.4.4 Pla director de modernització dels canals d’Urgell
Amb la finalitat de poder disposar d’una proposta global de modernització de tota la zona regable
de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU), Regs de Catalunya, SA (REGSA)
per encàrrec del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) va encarregar la
redacció del Pla Director de Modernització de la zona regable dels Canals d’Urgell, document que
va ser lliurat al juliol de 2005.
Els objectius del Pla són:
Analitzar la situació actual i identificar aquelles debilitats del sistema que requereixen
d’una actuació.
Analitzar els possibles escenaris a curt i mitjà termini en previsió d’aquelles situacions que
puguin requerir d’alguna actuació.
Identificar i estudiar els possibles condicionants de disseny.
Realitzar una planificació en aquells aspectes que facin referència a:
Infraestructures
Funcionament del sistema
Gestió de la Comunitat
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 121
Analitzar l’escenari futur amb la implantació de l’harmonització del riu Noguera Pallaresa.
El Pla inclou una proposta de sectorització del conjunt de la zona regable, tenint en compte la
superfície actualment de reg i la possible superfície regable que es pugui incrementar en el futur.
També inclou una nova proposta de funcionament de la CGRCU en relació amb a la gestió
hidràulica, la representativitat territorial, i el marc jurídic.
En relació amb la proposta d’infraestructures, el Pla (que haurà de concretar-se en els
corresponents avantprojectes i projectes constructiu amb els corresponents estudis d’impacte
ambiental quan es requereixin) estableix les següents actuacions:
Taula 2.13. Actuacions d’infraestructura del Pla director de modernització dels canals d’Urgell.
Xarxa Actuacions
Adequació de la xarxa de transport en alta:
- Adequació de la captació
- Adequació del canal principal pel transport de 45 m3/s (inclou adequació de la 1a sèquia principal)
- Adequació del canal auxiliar
- Adequació del mòdul b3
Xarxa primària
- Basses de regulació
- Estacions de bombament
- Electrificació
Xarxa secundària - Equips de filtrat
- Canonades pel transport entre bassa i inici sector
- Canonades de la xarxa distribució dins sector
- Hidrants i punts de presa
- Sistema de control
Font: Pla Director de modernització de la Zona Regable dels Canals d’Urgell (Institut del medi ambient i ciències socials SL 2005).
El desplegament del pla director de modernització pot tenir una influència ambiental significativa
especialment pel que fa a l’impacte sobre la connectivitat que poden tenir aquestes
infraestructures, així com a l’afectació sobre la biodiversitat del territori (eliminació de basses de
reg, ocupació de sòl per noves infraestructures, increment de la superfície regada, adequació de les
infraestructures principals de transport d’aigua etc.). En aquest sentit, les actuacions hauran de ser
coherent amb les directrius i requeriments establerts pel planejament territorial, director
urbanístic i sectorial pel que fa a la preservació dels espais d’interès natural i connector i a la
preservació de la biodiversitat.
2.1.4.5 Pla per a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua en reg agrícola
El Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua va aprovar, el 6 de juliol del 2006, el
conveni específic de col·laboració tècnica entre l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Institut de Recerca i
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
122 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per a l'execució de l'estudi titulat Pla per a l'eficiència en l'ús de
l'aigua per a reg agrícola.
La Llei 21/2005, de mesures financeres estableix, en la seva disposició addicional tretzena que el
Govern de la Generalitat de Catalunya ha d'establir, amb la coparticipació dels sectors interessats,
un pla d'eficiència de l'ús de l'aigua per a reg agrícola que consideri els volums assignables per a
cada tipus de conreu i àmbit territorial, el seu origen com a recurs i els programes de millora
proposats en cada cas.
El Pla per a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua en reg agrícola impulsat per l l'Agència
Catalana de l'Aigua (versió 2009) té els següents objectius:
1. Avaluar l’estalvi potencial d’aigua de reg segons la zona regable i conreu existent
2. Detectar els punts clau que ens possibilitin les millores més significatives en l’eficiència en
l’ús de l’aigua de reg.
3. Potenciar i fomentar la reutilització amb el compliment dels requisits de qualitat, tant
sanitària com agronòmica, com a font substitutiva de subministrament d’aigua per usos
agraris.
4. Determinar les oportunitats de millora tecnològiques, metodològiques i de gestió per
l’optimització dels usos de l’aigua de reg
5. Aportar una eina de planificació a l’Administració i les entitats implicades en aquest Pla
En una primera fase (ja finalitzada) les actuacions desenvolupades en el marc del Pla han estat les
següents:
Diagnosi de la situació existent en els regadius catalans i avaluar l'estalvi potencial d'aigua
assolible (Eina informàtica GIS GESTIO REGS)
Determinació d’oportunitats de millora tecnològica i metodològica en la gestió de l’aigua de
reg.
Les següents actuacions (en desenvolupament) previstes pel Pla són:
La incorporació al Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020 del DAR
La fixació de propostes en infraestructures encaminades a assolir aquests potencials
d’optimització
En aplicació del Pla, el març de 2009 es va signar un conveni de col·laboració entre l’ACA i la
Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell per l’estalvi d'aigua i la modernització
d’infraestructures. En el marc d’aquest conveni es va establir l’objectiu de millorar l'eficiència i la
gestió dels canals i subministrament a uns 16 municipis, explotacions ramaderes i municipis aïllats.
L’actuació prevista és la instal·lació comportes automàtiques, amb un pressupost de 2,1 milions
d’euros (70 % aportats per ACA / 30 % per la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell).
L’actuació s’ha començat a executar l’octubre de 2009 i és previst que estigui completament
implantada per l’estiu de l’any 2011.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 123
2.1.5 Plans de transports i mobilitat
2.1.5.1 El Pla de transport de viatgers a Catalunya 2008-2012
El Pla de transports de viatgers de Catalunya 2008-2012 (en endavant, PTVC) és el pla territorial
sectorial que defineix les directrius i les línies d’actuació per als propers anys en relació amb
l’oferta dels serveis de transport públic a Catalunya i la gestió del conjunt del sistema.
El PTVC té caràcter de pla territorial sectorial, d’acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de
política territorial, i de pla específic de mobilitat a l’efecte d’allò que estableix la Llei 9/2003, de
13 de juny, de la mobilitat
El PTVC abasta el conjunt de serveis de transport col·lectiu interurbà de viatgers de l’àmbit de
Catalunya, és a dir:
Serveis ferroviaris de rodalies i regionals o de distància mitjana.
Serveis regulars d’autobús interurbans i altres modalitats, com ara els serveis discrecionals
amb reiteració d’itinerari i cobrament individual, que es desenvolupen com a alternativa i
complement dels serveis regulars, de manera especial en les zones de demanda baixa. Dintre
d’aquests darrers, s’inclouen els serveis a la demanda i els serveis escolars a portes obertes.
L’àmbit d’actuació es limita, per tant, a les comunicacions interurbanes i no abasta la mobilitat
urbana, sens perjudici de l’anàlisi de la coordinació entre els transports urbans i interurbans, amb
l’objectiu de configurar una xarxa integral de transport públic de viatgers a Catalunya basada en la
intermodalitat de modes, més enllà del seu àmbit territorial o de les competències de gestió sobre
els diferents serveis de transport.
El Pla analitza i planteja propostes entre els principals pols del territori. L’anàlisi de la resta de
relacions de mobilitat la deixa per als plans de caire més local, per als quals fixa uns criteris, als
quals s’hauran d’adaptar aquests instruments de planificació. En són un exemple els programes de
nous serveis que es puguin desenvolupar dintre dels Plans Directors de Mobilitat (PDM)de l’ATM o
dels consorcis del transport públic o dels plans comarcals impulsats per la Direcció General del
Transport Terrestre (DGTT), els quals s’hauran d’atenir als criteris fixats en aquest PTVC.
Els objectius del PTVC són els següents:
1. Coordinar els serveis ferroviaris i d’autobús i establir la xarxa integrada de transport públic
de Catalunya
2. Racionalitzar els serveis de transport públic, adaptar els modes de transport al territori i
millorar l’eficiència dels recursos
3. Incrementar la participació del transport públic en la mobilitat
4. Millorar la velocitat comercial
5. Reducció de les externalitats del transport
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
124 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
6. Incrementar i millorar l’oferta de transport públic
7. Millorar el sistema d’informació adreçat a les persones usuàries del conjunt del transport
públic col·lectiu
8. Millorar la qualitat i l’eficiència del servei de transport Públic
Plans de serveis desenvolupats pels consorcis de transport públic i altres plans comarcals
Una de les actuacions previstes en el PTVC és impulsar els treballs que els Consorcis del transport
públic han de desenvolupar, i que aquests actuïn de forma coordinada amb els objectius fixats per a
la millora de la xarxa de transports, de manera que es compleixin les Directrius Nacionals de
Mobilitat (DNM) i, molt especialment, que la integració tarifària del conjunt de Catalunya pugui ser
una realitat l’any 2012.
El mes d’agost de 2005, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la constitució del
Consorci del Transport Públic de l’àrea de Lleida, format per la Generalitat de Catalunya,
l’Ajuntament de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià, amb la finalitat de coordinar el sistema de
transport públic de viatgers en l’àmbit territorial del Segrià i, en el futur, de les Terres de Ponent.
Actualment l’àmbit de l’ATM de l’àrea de Lleida, comprèn un total de 108 municipis de les
comarques del Segrià, les Garrigues, la Noguera i el Pla d’Urgell, dividits en dues zones tarifàries.
Els municipis de Bell-lloc d’Urgell i Torregrossa pertanyen a la zona 1, mentre que la resta dels
municipis de la comarca del Pla d’Urgell pertanyen a la zona 2.
El Consorci ha desenvolupat els projectes del pla de serveis i d’integració tarifària, iniciada el 31 de
març de 2008. El Pla de serveis de l’àrea de Lleida es va implementar durant l’any 2006 i va
incloure actuacions sobre serveis regulars, transport a la demanda, serveis nocturns i serveis a
polígons industrials.
Pla d’oferta de la xarxa ferroviària
El PTVC elabora les següents propostes de millora de l’oferta ferroviària i de la gestió dels serveis
amb incidència directa o indirecta a la comarca del Pla d’Urgell:
Regionals d’altes prestacions: nous serveis ferroviaris exprés Figueres-Lleida
Servei de rodalia a les Comarques de Lleida: millora de la freqüència Lleida-Cervera11
Serveis regionals convencionals: millora de les freqüències i serveis semidirectes.
11 En aquest àmbit, el PITC proposa l’adaptació a xarxa tramvia de les línies Lleida–la Pobla de Segur i Lleida–Manresa, tot
aprofitant la xarxa ferroviària existent, la qual pot complementar o substituir parcialment les propostes plantejades pel
PTVC. No obstant això, el PTVC no incorpora la definició d’aquestes línies, deixant la seva concreció per als estudis i
projectes específics que s’han de desenvolupar.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 125
Pla d’oferta de la xarxa pública de transport col·lectiu per carretera
Serveis de vertebració entre pols primaris (nuclis amb més de 10.000 habitants i capitals
comarcals): el PTVC proposa un mínim de la següent proposta de 3 expedicions per sentit
entre Balaguer-Mollerussa i Mollerussa-les Borges Blanques, així com reforçar els serveis en
hores punta entre Lleida-Mollerussa.
Serveis comarcals: el PTVC recull la previsió de desenvolupament d’un estudi de millora del
transport públic d’abast comarcal al Pla d’Urgell. L’any 2009, es va concloure el Pla de
serveis conjunt de les comarques de la Noguera, el Pla d’Urgell i les Garrigues, dissenyat per
l’ATM de Lleida i la Direcció General del Transport Terrestre del DPTOP. L’objectiu del Pla és
garantir l’accés amb transport públic de totes les poblacions, optimitzant els recursos
disponibles en cada cas i atenent, també, la demanda existent als municipis més dispersos.
Així mateix, el Pla té com a finalitat millorar la coordinació entre els serveis d’autobús i el
tren, per a garantir que el conjunt de ciutadans d’aquestes comarques disposin d’un servei
de transport públic en xarxa adequat a les seves necessitats de mobilitat (ATM Àrea de Lleida
2009).
Les actuacions previstes al Pla d’Urgell són les següents:
Creació de 15 expedicions addicionals en dia feiner.
Creació d’un servei de vertebració Mollerussa – Balaguer (8 expedicions els
feiners)
Creació d’un servei suburbà en l’àmbit de Mollerussa. Donarà servei a
Mollerussa, Golmés, Miralcamp, el Palau d’Anglesola i Fondarella (20.000
habitants en total) amb dues línies circulars de dilluns a dissabte. Interval de
pas de 30minuts en el tram comú.
Connexió Mollerussa amb els trens AVANT a l’estació de Lleida Pirineus: es
garanteixen com a mínim dues correspondències diàries que permetin als
usuaris passar el dia a Barcelona:
- Una correspondència amb l’AVANT que surt a les 8h05 de Lleida amb destinació Barcelona.
- Una correspondència amb l’AVANT que arriba a les 21h20 a Lleida, per tornar a la capital comarcal.
Els estudiants de la Universitat de Lleida es podran aprofitar de l’expedició
addicional creada al vespre per millorar les connexions amb l’AVANT per tornar
a Mollerussa (sortida de les 22h de Lleida).
Serveis suburbans: els àmbits d’aplicació d’aquest tipus de serveis són àrees situades a
l’entorn d’un nucli important amb el qual formen un continu urbà, habitualment les capitals
de certa envergadura, amb municipis que n’han canalitzat part del creixement i que es
caracteritzen per una autocontenció baixa (pols conurbats). Se’n proposa a Mollerussa.
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
126 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Pla de coordinació autobús-ferrocarril
En l’àmbit del Pla d’Urgell s’estableixen les següents actuacions per a la millora de la connexió bus-
tren:
Mollerussa, Miralcamp, Puiggròs, Arbeca, Castelldans: connexió amb l’estació de les Borges
Blanques, creació de serveis d’aportació o coordinació i millora de la freqüència de les línies
existents.
Pla d’Urgell: millora de la connexió amb l’estació de Tàrrega. Creació de serveis d’aportació
o coordinació i millora de la freqüència de les línies existents.
2.1.5.2 El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015
El Pla d’Aeroports, Aeròdroms i Heliports de Catalunya 2009-2015 (DPTOP 2009) aprovat
definitivament pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 20 de gener de 2009 té com a principal
objectiu definir les actuacions pendents i les eines adequades que, des de l’Administració, s’han de
dotar per desenvolupar plenament la xarxa aeroportuària necessària amb la incorporació de la nova
xarxa d’aeroports comercials a Catalunya.
El Pla estableix la configuració de la xarxa d’aeroports i aeròdroms de Catalunya, en la qual no
inclou directament cap instal·lació al Pla d’Urgell. No obstant això, s’estableix que durant el
termini de vigència del Pla s’analitzi la viabilitat de desenvolupament de nous aeròdroms al Priorat,
Vallmoll, el Castell de Santa Maria, Tàrrega, Mollerussa i Palafolls. Addicionalment, es preveu
l’anàlisi de la viabilitat i, si s’escau, el desenvolupament a títol experimental, d’un altiport en les
comarques del Pirineu.
En particular, pel que fa a l’aeròdrom de Mollerussa, en cas que se’n determini la viabilitat
ambiental, tècnica i econòmica, s’estableix que el seu desenvolupament complert tindrà lloc durant
la vigència del Pla (2009-2015).
2.1.5.3 El Pla estratègic de la bicicleta
El Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (2008-2012) aprovat definitivament pel Govern de la
Generalitat de Catalunya el 7 de gener de 2009, té com a objectiu fomentar l’ús d’aquest mitjà de
transport. Els principals eixos estratègics d'aquest pla són:
Elaborar un inventari de tots els camins i vies susceptibles de ser carrils bici o vies pedalables
Impulsar la construcció d’una xarxa de 1.200 quilòmetres de carrils bici, tal i com preveu el
Pla d’Infraestructures de Catalunya (PITC)
Crear un manual de disseny per a la construcció de la xarxa: característiques geomètriques,
enllumenat, estacionament i senyalització
Crear una normativa que reguli tots els aspectes referents a la bicicleta i les noves vies
previstes
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 127
Prioritzar la seguretat del ciclista mitjançant la pacificació del trànsit, la classificació de
zones amb velocitat reduïda i el manteniment i neteja de les infraestructures
Afavorir la intermodalitat amb els altres mitjans de transport públic, adaptant llocs per
transportar les bicicletes al seu interior i modificant els horaris i els requisits d’admissió
Establir espais segurs per la guarda i custòdia de bicicletes
Promocionar l’ús de la bicicleta a través de campanyes de comunicació
Formar en l’ús correcte de la bicicleta des de les escoles i autoescoles
Impulsar la compatibilitat del Bicing de diferents ciutats
Al Pla d’Urgell s’està treballant actualment en una proposta de rutes ciclables des de la Universitat
de Lleida.
2.1.5.4 El Pla director de mobilitat de Terres de Ponent
EL Pla director de mobilitat de Terres de Ponent està actualment en fase de redacció i no ha estat
possible obtenir-ne cap informació.
2.1.5.5 Pla director urbanístic de l’eix transversal ferroviari
El PDU de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF), aprovat definitivament el gener de 2010, permet
realitzar les reserves de sòl necessàries per a les futura línia de tren i defineix els traçats i les
estacions de la mateixa. El Pla preveu una estació de viatgers al Pla d’Urgell (prop de Mollerussa).
L’Eix Tranversal Ferroviari serà una línia mixta de mercaderies i de viatgers en alta velocitat que
unirà, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i connectarà, així
mateix, amb la línia d’alta velocitat a Lleida i a Girona, on enllaçarà de manera directa o indirecta
amb els seus aeroports, i també amb l’aeroport d’Igualada/Òdena. A més, un ramal des d’Igualada a
Martorell connectarà amb les línies de mercaderies cap al Port i les de viatgers cap a Barcelona. En
total, la reserva per a l’Eix Transversal Ferroviari és de 254 kilòmetres de traça considerant els
diferents ramals.
2.1.6 El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015
El Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, revisat l’any 2009 s’ estructurat en 4 àmbits principals:
Estratègia d’estalvi i eficiència energètica,
Pla d’energies renovables
Pla d’infraestructures energètiques necessàries
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
128 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Programa de recerca i desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic.
Més enllà de la incorporació dels criteris d’estalvi i eficiència energètica en el planejament
urbanístic, els principals aspectes del Pla de l’Energia amb incidència territorial en l’àmbit del Pla
d’Urgell són aquells que fan referència a la potenciació de l’energia solar fotovoltaica (pel que
representa de possible increment d’instal·lacions en sòl no urbanitzable, si bé el Pla proposa
nombroses actuacions que no necessàriament comporten nova ocupació de sòl) així com a les
previsions d’infraestructures d’energia elèctrica.
El Pla de l’Energia preveu un fort impuls a les energies renovables, i estableix com a objectiu un
consum d’energia primària d’origen renovable de 2.703,4 ktep l’any 2015. Aquest objectiu significa
passar d’un percentatge de participació de les energies renovables en el balanç d’energia primària
del 2,9% l’any 2003, al 10,0% l’any 2015. L’objectiu previst en l’àmbit de l’energia solar fotovoltaica
en la revisió del Pla de l’energia de 2009 és 5 vegades major que en la versió del Pla aprovada l’any
2005, passant dels 100 MW als 500 MW l’any 2015.
En relació amb la planificació d’infraestructures energètiques, el Pla estableix actuacions per al
reforç de l’alimentació de la xarxa de 110 kV de la Catalunya interior. L‘alimentació de la xarxa de
110 kV de la Catalunya interior es realitza bàsicament des de les transformacions 400/110 kV
d‘Ascó, Vandellòs, Calders i Pierola, les transformacions 220/110 kV d‘Escatrón, Tarragona i Pobla
de Segur i la generació situada al Pirineu. Les transformacions 220/110 kV d‘Adrall i Pobla porten
bona part de la generació del Pirineu cap a l‘Àrea Metropolitana de Barcelona, alhora que donen
reserva d‘alimentació a la xarxa de 110 kV en situacions de baixa hidraulicitat. El Pla identifica dues
problemàtiques estructurals a mig termini:
Les transformacions mencionades i els circuits adjacents tenen uns nivells de càrrega elevats.
La indisponibilitat d‘algun transformador i/o circuit produeix la saturació de circuits i de
transformadors.
Les transformacions i la generació mencionades estan allunyades del centre de càrrega de la
xarxa de 110 kV de la Catalunya interior. Aquest fet, juntament amb una demanda
significativa a les subestacions del Segrià i l‘Urgell, produeix nivells de tensió excessivament
baixos en aquestes receptores.
Per resoldre aquestes problemàtiques estructurals i les sobrecàrregues que es preveuen a llarg
termini s‘han planificat diverses actuacions amb incidència en l’àmbit del PDU_PU:
Ampliació de la subestació Juneda 220 kV, per poder atendre part de la demanda futura
prevista a les comarques de Les Garrigues, Pla d‘Urgell i Segrià.
Tancament de l‘anell de 110 kV Montroig – Tàrrega – Mollerussa.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 129
2.2 Obligacions jurídiques en matèria ambiental sobre les quals el Pla té capacitat d’incidència
Les obligacions jurídiques en matèria de biodiversitat, sòl, aigua, aire, clima, paisatge i mobilitat
sostenible aplicables en l’àmbit del pla queden definides a diferents nivells que a continuació es
detallen.
En el marc del VI Programa de medi ambient de la Unió Europea es defineixen quatre àrees
d’actuació prioritàries que han de regir les estratègies de planificació territorial dels països de la
Unió Europea.
Intentar resoldre el canvi climàtic.
Protegir i restaurar el funcionament dels sistemes naturals i detenir la pèrdua de
biodiversitat en la Unió Europea i al món i protegir els sòls contra l’erosió i la contaminació.
Aconseguir prou nivell de qualitat ambiental perquè les concentracions de contaminants
d’origen humà, inclosos diferents tipus de radiació, no comportin efectes ni riscs significatius
sobre la salut humana; política centrada en el principi de precaució i de prevenció de riscs.
Aconseguir que el consum de recursos renovables i no renovables no superi la capacitat de
càrrega del medi ambient; dissociar el consum de recursos i el creixement econòmic
mitjançant un augment notable de l’eficiència dels recursos, la desmaterialització de
l’economia i la prevenció de la generació de residus.
2.2.1 Biodiversitat
Existeixen diverses estratègies i convenis a diferents nivells que defineixen una sèrie de principis
per a la prevenció i lluita global vers la conservació de la diversitat biològica. Entre ells destaquen
l’Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat (1992), el Conveni de Rio sobre la
diversitat biològica (1992), l’Estratègia paneuropea per a la diversitat biològica (1995), l’Estratègia
de la Unió Europea per a la biodiversitat (1998)o l’Estratègia espanyola per a la conservació de la
biodiversitat (1998).
Des del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya s’està elaborant
l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica. Aquest
document té definits eixos, objectius estratègics i objectius operatius, i s’ha estat debatent en un
procés de participació, juntament amb l’Avantprojecte de la Llei de Biodiversitat L’Estratègia
catalana comparteix els grans objectius del corpus jurídic internacional, però els concreta i adequa
a la situació i les especificitats pròpies de Catalunya. La proposta vol ser d’aplicació al conjunt de
la matriu territorial i no solament als espais naturals protegits i pretén integrar les consideracions
en matèria de biodiversitat al conjunt de les polítiques de desenvolupament territorial i econòmic.
En tot cas, el seu objectiu bàsic i central és el d’invertir la tendència actual de pèrdua de la
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
130 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
diversitat d’ecosistemes, d’espècies i de dotacions genètiques que configuren la diversitat biològica
de Catalunya.
Ells objectius estratègics i operatius de l’Estratègia (en la versió que es disposa) en els quals el
planejament territorial i urbanístic pot tenir major capacitat d’incidència són els següents:
O4. Reforçar el sistema d’àrees protegides de Catalunya
Completar el sistema d'àrees protegides, consolidar el seu desenvolupament, i
posar en funcionament el seguiment de l’efectivitat del sistema d’àrees
protegides
Incrementar significativament les iniciatives locals de protecció i de gestió
d’espais naturals
O6. Garantir la conservació de la diversitat dels hàbitats
Conservar globalment, en el conjunt del territori, els tipus d’hàbitats presents a
Catalunya
O7. Garantir la continuïtat dels processos ecològics essencials i la conservació dels paisatges
propis de Catalunya
Invertir la tendència de pèrdua de les connexions biològiques i de fragmentació
dels hàbitats en el conjunt del territori català
Invertir la tendència de pèrdua de paisatges naturals, seminaturals i tradicionals
Frenar la pèrdua de sòls i invertir la tendència a la seva degradació
O8. Assolir un model territorial sostenible, que faci compatibles el desenvolupament
econòmic, la millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la conservació de la diversitat
biològica en tots els nivells del planejament i per a totes les zones del territori
Incorporar en la planificació i ordenació del territori els objectius i normativa
que garanteixin l’ús sostenible dels recursos naturals i la conservació de la
diversitat biològica
Incorporar en el planejament i la gestió urbanística que es deriva de la
legislació urbanística catalana, els objectius, normativa i instruments que
garanteixin l’ús sostenible dels recursos naturals i la conservació de la diversitat
biològica
O15. Assolir models de mobilitat sostenible que tinguin en compte la conservació de la
biodiversitat i el paisatge, i la prevenció i correcció d’impactes en la planificació, la redacció
de projectes, la construcció, el manteniment i el seguiment de les infraestructures.
Planificar les infraestructures del transport incorporant la conservació de la
diversitat biològica i el paisatge. Incrementar de forma significativa la longitud
de carreteres amb mesures per reduir l’efecte barrera i per permeabilitzar el
traçat
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 131
O16. Assolir models socioeconòmics i territorials compatibles amb la conservació i l’ús
sostenible de la diversitat biològica en les costes i les àrees de muntanya.
Integrar la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica en la
planificació de tota la superfície de les zones de muntanya
O17. Assolir una planificació i gestió integrada de les conques hidrogràfiques i els sistemes
aquàtics, que incorpori els aspectes de bon ús de l’aigua, la correcció d’impactes, la millora
d’hàbitats i la conservació de la diversitat biològica.
Elaborar els documents de planificació hidrològica i ordenació de les conques
integrant els condicionants de la conservació de la biodiversitat
Reduir significativament els impactes generats per les infraestructures i els
aprofitaments hidràulics sobre els organismes i els sistemes aquàtics
Incrementar significativament la qualitat de l’aigua superficial i dels
abocaments procedents de depuració
A més d’això, cal fer referència al document Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de
Catalunya (DMAH, 2006). Tot i no tenir valor jurídic, constitueix un document de referència per
establir objectius i criteris en aquest camp. El document proposa 68 directrius, de les quals,
aquelles amb major incidència en l’àmbit de la planificació territorial i urbanística són les següents:
Protecció dels components del medi natural que permeten el manteniment de la
connectivitat ecològica i la funcionalitat dels ecosistemes a escala local tant els que estan
definits de valor natural per la planificació sectorial i territorial com els que no.
Concentració de les noves transformacions urbanístiques i els sistemes urbanístics en aquells
sectors que es demostri que tenen un menor valor ecològic, de manera que no interrompin
cap connexió ecològica o corredor biològic d’àmbit municipal. Igualment s’evitaran els usos
urbans susceptibles de reforçar l’efecte barrera de les infraestructures viaries.
Delimitació dels punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica i previsió de
les mesures de caire urbanístic que permetin revertir la situació.
Adequació dels usos admesos en els sectors de sòl no urbanitzable amb més valor connectiu
per tal de que no comprometin el manteniment de la seva funció connectiva.
Disseny del sistema d’espais lliures i de carrers arbrats de manera que es tendeixi a la seva
connexió i estructuració com una vertadera xarxa.
Tractament dels límits urbans i integració dels principis de permeabilització i l’establiment
d’itineraris paisatgístics.
Estudi de la possibilitat d’utilitzar plans especials per tal de protegir aquells sectors de sòl no
urbanitzable de més valor per a la biodiversitat i d’importància per al manteniment de la
connectivitat ecològica.
Establiment de mesures de gestió activa en els sòls no urbanitzables per tal d’incrementar el
grau de protecció activa preventiva dels sòls amb interès connector.
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
132 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
On sigui necessari, dotació d’una figura especial de protecció com a connector fluvial en
l’àrea de “zona fluvial”.
Reconeixement dels valors i les funcions dels components de l’estructura agrària d’interès
connector i adopció de mesures necessàries per la seva protecció.
2.2.2 Aigua
La Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000, per la que
s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, marca un conjunt
d’objectius ambientals, en bona part dels quals el planejament territorial pot tenir incidència i que
són, especialment:
Prevenir i protegir el deteriorament dels ecosistemes aquàtics, terrestres i zones humides
directament dependents dels ecosistemes aquàtics.
Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos
hídrics disponibles.
Protegir i millorar el medi aquàtic en les seves diverses formes.
Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves
contaminacions.
Contribuir a prevenir i pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres.
Protegir les aigües territorials i marines.
2.2.3 Medi ambient atmosfèric
La Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i el Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la
qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa té com a objectiu general definir els
principis bàsics d’una estratègia comuna dirigida a:
Definir i establir els objectius de qualitat de l’aire ambient a la Comunitat per a evitar,
prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i per al medi ambient en el seu
conjunt.
Avaluar, basant-se en mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire ambient als estats
membres.
Obtenir informació sobre la qualitat de l’aire ambient per tal d’ajudar a combatre la
contaminació atmosfèrica i altres perjudicis i controlar l’evolució a llarg termini i les millores
resultants de les mesures nacionals i comunitàries.
Assegurar que aquesta informació sobre qualitat de l’aire ambient es trobi a disposició dels
ciutadans;
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 133
Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.
Fomentar l’increment de la cooperació entre els Estats membres per a reduir la contaminació
atmosfèrica.
Entre els objectius de la Directiva, aquells sobre els quals el planejament territorial pot tenir major
capacitat d’incidència són:
Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi ambient de la
contaminació de l’aire.
Preveure la localització dels equipaments de mesura de la qualitat de l’aire.
Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.
2.2.4 Sòl
Existeix una Comunicació de la Comissió al Consell, el Parlament Europeu, el Comitè econòmic i
social i el Comitè de les Regions (COM/2006/231 final, no publicada al DOCE) titulada Estratègia
temàtica per a la protecció del sòl, que té com a objectiu general la protecció i ús sostenible del
sòl en funció dels següents principis rectors:
Prevenció de la degradació del sòl i conservació de les seves funcions.
Restauració del sòl degradat per retornar-li un nivell de funcionalitat que es correspongui
almenys al seu ús actual i previst.
Un dels pilars fonamentals d’aquesta estratègia és l’establiment d’una legislació marc l’objectiu
principal de la qual sigui la protecció i la utilització sostenible del sòl, fet pel qual s’ha elaborat la
Proposta de Directiva per la que s’estableix un marc per a la protecció del sòl i es modifica la
Directiva 2004/35/CE (COM/2006/232 final, no publicada al DOCE).
En base a aquest document, es detecten determinats objectius sobre els quals el planejament
territorial sembla tenir capacitat d’incidència i que són els següents:
Protegir el sòl dels processos de degradació: erosió, desertificació, pèrdua de matèria
orgànica, contaminació, segellat, compactació, reducció de la seva biodiversitat, salinització
i inundació i esllavissament.
Gestionar de forma sostenible els recursos del sòl.
Aplicar restriccions a les zones amb problemes relacionats amb l’erosió, la salinització, les
inundacions i l’esllavissament de terres.
Protegir les terres dotades d’un valor primordial des del punt de vista agrari.
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
134 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
2.2.5 Canvi climàtic
Existeixen, en aquesta matèria, diversos convenis i protocols internacionals i europeus entre els
quals el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, el Protocol de Kyoto per al
citat conveni o l’Estratègia europea sobre el canvi climàtic que marquen els objectius en la lluita
contra el canvi climàtic i en la prevenció dels seus efectes adversos. També el Llibre Blanc del
Transport i els Principis per al Desenvolupament Sostenible del Consell d’Europa fan èmfasi en la
importància del reequilibri dels modes de transport per a un desenvolupament més sostenible. Cal
esmentar també el pacte d'Alcaldes europeus contra el canvi climàtic. Aquest pacte se centra en el
compromís d’assolir una reducció del 20% de gasos d’efecte hivernacle respecte les emissions de
2005. És una declaració d’intencions, que encara presenta punts per concretar i articular.
L’any 2007, Espanya presenta el segon Plan de asignaciones i la Estrategia española del cambio
climático, aprovada per la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic i el Consejo del
Clima, i orientada a fer front a la reducció d’emissions en els sectors difusos (aquells no sotmesos a
la Directiva del mercat d’emissions).
A Catalunya, el Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012 és el primer document que
d’una manera coordinada i integrada tracta el canvi climàtic dins el conjunt de l’acció de govern de
la Generalitat de Catalunya. L’objectiu bàsic d’aquest Pla és el de reduir el creixement de les
emissions dels sectors difusos al 37%, de manera que l’emissió total anual durant els anys del
Protocol de Kyoto (2008-2012) no hauria de ser superior a 36,55 Mt de mitjana anual. L’assoliment
d’aquest objectiu s’estructura entorn a una sèrie de programes i subprogrames dels quals, aquells
en el que el planejament territorial i urbanístic pot tenir major incidència són els següents:
Programa 1. Reducció d’emissions en els sectors difusos
Subprograma 1.2 Reducció d’emissions a la construcció i l’ús dels habitatges
- Vers la millora del comportament energètic dels edificis d’habitatges
- Vers la introducció d’equips eficients de climatització als habitatges
Subprograma 1.3. Reducció de les emissions al sector serveis
- Vers la millora del comportament energètic dels edificis de serveis
- Vers la introducció d’equips eficients de climatització i enllumenat
Subprograma 1.6. Reducció d’emissions al transport i la mobilitat
- Vers la mobilitat sostenible i el transport públic
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 135
2.2.6 Paisatge
El Conveni europeu del paisatge té com a objectius el foment de la protecció, la gestió i la
planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en qüestions paisatgístiques.
A Catalunya la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, promou el
reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge per tal d’harmonitzar la
preservació dels seus valors patrimonials, culturals i econòmics amb un desenvolupament
sostenible.
La Llei es basa en els principis d’actuació següents:
La necessitat d’afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord amb els conceptes
d’utilització racional del territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i de
funcionalitat dels ecosistemes.
La preservació, mitjançant l’establiment de mesures protectores del paisatge, del dret dels
ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu.
El reconeixement que el paisatge és un element de benestar individual i col·lectiu que, a més
de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, patrimonial i
identitària.
La consideració dels efectes sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del
territori, i de l’edificació.
La necessitat de la cooperació entre les diferents administracions públiques en l’elaboració
de les polítiques de paisatge.
La promoció de polítiques de concertació pública i privada en l’adopció d’instruments i en les
decisions sobre el paisatge.
La promoció de la col·laboració de la iniciativa pública i privada en l’impuls d’actuacions,
l’adopció d’instruments i la presa de decisions sobre el paisatge.
La impulsió de la participació en les polítiques de paisatge dels agents socials, professionals i
econòmics, especialment dels col·legis professionals, les universitats, les associacions de
defensa de la natura i els representants de les organitzacions empresarials i sindicals.
El foment de la formació en matèria de paisatge.
Els objectius que emanen d’aquests documents sobre els quals el planejament territorial té major
capacitat d’incidència són els següents:
Protegir, gestionar i planificar el paisatge per millorar-lo i/o preservar-lo.
Integrar el paisatge en les polítiques de planificació.
Considerar els efectes paisatgístics dels projectes d’urbanització, de creació
d’infraestructures i de l’edificació.
Mantenir tant els hàbitats i la biodiversitat com els paisatges semi-naturals.
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
136 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
D’acord amb el que determina la Llei del paisatge, el Departament de Política Territorial i Obres
Públiques ha d’incorporar als plans territorials parcials i, si escau, als plans directors territorials, les
directrius del paisatge derivades dels objectius de qualitat paisatgística que contenen els catàlegs
del paisatge.
2.2.7 Mobilitat sostenible
La Llei 9/2003, de la mobilitat, és la norma que estableix els principis i els objectius als quals ha de
respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies adreçada a la
sostenibilitat i la seguretat. Concretament, la Llei es fonamenta en deu principis i formula vint-i-
tres objectius. Els objectius en els que el planejament territorial i urbanístic té major capacitat
d’incidència són els següents:
Integrar les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i les polítiques de mobilitat de
manera que es minimitzin els desplaçaments habituals i es garanteixi plenament
l'accessibilitat als centres de treball, a les residències i als punts d'interès cultural, social,
sanitari, formatiu o lúdic, amb el mínim impacte ambiental possible i de la manera més
segura possible.
Planificar la mobilitat prenent com a base la prioritat dels sistemes de transport públic I
col·lectiu i altres sistemes de transport de baix impacte, com els desplaçaments a peu, amb
bicicleta i amb altres mitjans que no consumeixin combustibles fòssils.
Promoure i protegir els mitjans de transport més ecològics, entre els quals els de tracció no
mecànica, com anar a peu o amb bicicleta, d'una manera especial en el medi urbà, i
desincentivar els mitjans de transport menys ecològics.
Disminuir la congestió de les zones urbanes per mitjà de mesures incentivadores i de foment
de l'ús del transport públic i per mitjà d'actuacions dissuasives de la utilització del vehicle
privat als centres de les ciutats.
Millorar la velocitat comercial del transport públic de viatgers.
Fomentar propostes i actuacions que contribueixin a la millora de la seguretat viària.
Analitzar les polítiques de planificació i implantació d'infraestructures i serveis de transport
amb criteris de sostenibilitat i racionalitzar l'ús de l'espai viari, de manera que cada mitjà de
desplaçament i cada sistema de transport disposin d'un àmbit adequat a llurs característiques
i als principis d'aquesta Llei.
Promoure la construcció d'aparcaments dissuasius per a automòbils, motocicletes i bicicletes
a les estacions de tren i autobús i a les parades principals d'autobús per tal d'afavorir
l'intercanvi modal, i als accessos a les ciutats, amb capacitat suficient, en ambdós casos, per
a atendre la demanda dels usuaris i amb un preu d'aparcament, si n'hi ha, adequat a llur
finalitat.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 137
Avançar en la definició de polítiques que permetin el desenvolupament harmònic i sostenible
del transport de mercaderies, de manera que, sense deixar d'atendre'n la demanda, se'n
minimitzi l'impacte, especialment mitjançant el foment de la intermodalitat amb altres
mitjans, com el ferroviari i el marítim.
Relacionar la planificació de l'ús del sòl amb l'oferta de transport públic.
La Llei estableix i jerarquitza els diferents instruments de planificació de la mobilitat. Entre
aquests, les Directrius nacionals de mobilitat, que tenen la naturalesa de pla territorial sectorial
aplicable a tot l’àmbit de Catalunya. En relació amb el planejament territorial i urbanístic
destaquen les següents:
Fomentar l'ús del transport públic als diferents àmbits territorials.
Introduir l'accessibilitat en transport públic, a peu i en bicicleta en el procés de planificació
dels nous desenvolupaments urbanístics i en els àmbits urbans consolidats.
Introduir les necessitats de la distribució urbana de mercaderies en el procés de planificació
de nous desenvolupaments urbanístics i en els àmbits urbans consolidats.
2. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL INFORME DE SOSTENIBILITA AMBIENTAL
138 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
2.3 Avaluació ambiental de plans urbanístics i de projectes en l’àmbit del PDU_PU
Per a l’avaluació ambiental del PDU_PU és oportú tenir en compte el desenvolupament de
l’avaluació ambiental del POUM de Mollerussa (aprovat l’any 2009), així com dels plans urbanístics
actualment en tràmit: POUM de Barbens, POUM del Poal, POUM de Vilanova de Bellpuig i POUM de
Vila-sana.
Així mateix, cal tenir en compte les avaluacions ambientals en curs de variant L-200 (Miralcamp,
Mollerussa i Fondarella) i de la variant del Palau d’Anglesola.
Han estat consultats els documents de referència emesos pel Departament de Medi Ambient i
habitatge en el marc del procés d’elaboració dels quatre POUMs anteriorment citats, així com els
documents d’abast dels estudis d’impacte ambiental de les dues infraestructures viàries.
Les principals determinacions que es considera rellevant prendre en consideració en el marc del
procés d’elaboració del PDU_PU són les següents:
Valoració de les 4 alternatives d’ordenació que planteja l’avanç del POUM de Vilanova de
Bellpuig (des del punt de vista ambiental es recomana l’adopció de les alternatives 1 i 2
(menor consum de sòl i de recursos)
Possible afectació de l’arbre monumental (plataner de Vila-sana) per un vial de l’àmbit PP-7
a Vila-sana.
Afectació sobre la connectivitat (connexió riu Corb) en zona inundable per part de l’àmbit
industrial (SUD-9) a Vila-sana.
Plantejament de una alternativa per a la variant del Palau d’Anglesola. Camí 3111. (reserva
del planejament) diferent a la prevista en el PTPP.
Plantejament de dues alternatives per a la variant L-200 Miralcamp-Mollerussa-Fondarella, i
indicació com a preferible del corredor 1 des del punt de vista ambiental.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 139
3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA
A continuació es mostra una síntesi de la diagnosi ambiental de l’àmbit del Pla, destacant aquells
aspectes més rellevants del medi. A partir de la consideració dels aspectes ambientals rellevants de
l’àmbit, dels referents i requeriments de planificació i normatius identificats en l’apartat anterior i
dels propis objectius del Pla director, es formulen els objectius ambientals del Pla director
urbanístic del Pla d’Urgell.
El plànol 26 mostra una síntesi de la diagnosi ambiental del territori realitzada.
Taula 3.1. Diagnosi sintètica i objectius ambientals del pla
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Pob
laci
ó
La comarca pràcticament ha doblat la seva població des de mitjans del s. XX, especialment pel creixement experimentat per Mollerussa i, en menor mesura, per Fondarella. Per contra, la majoria dels municipis presenten una població pràcticament estancada des de mitjans del s. XX, i en set municipis s’observa una tendència al despoblament.
Car
acte
ríst
iques
gen
eral
s de
l’àm
bit
Geo
mor
folo
gia
El terreny és totalment planer, amb el 97,6% de la superfície amb pendents inferiors al 5%, percentatge que s’eleva al 99,5% de superfície amb pendents inferiors al 10%
Els Tossals de Torregrossa constitueixen el principal element configurador del relleu de la comarca.
Cob
erte
s de
l sò
l
Els conreus constitueixen el 90% de la superfície de la comarca. Els matollars i els prats i herbassars són testimonials i els boscos es poden considerar gairebé inexistents. La superfície ocupada per edificacions i infraestructures representa el 7% del territori.En el període 1987-2002 pràcticament s'ha doblat la superfície urbanitzada. La superfície de conreus ha patit una disminució notable en el mateix període (827 ha), si bé en percentatge no arriba al 3%.
Ocu
pac
ió i c
onsu
m d
e sò
l
Espai
s ob
erts
Sòl no
urb
anit
zabl
e Elevada proporció (94%) de sòl no urbanitzable (SNU). Els termes amb menor proporció de SNU són Mollerussa (35%), seguida a molta distància de Fondarella (86%), Golmés (89%) i el Palau d'Anglesola (90%). Municipis com Bellvís, Torregrossa i Castellnou de Seana tenen el 98% del terme en SNU.
3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
140 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Actualment, el 96% de les terres llaurades són de regadiu. El sector agrari aporta el 13,5% del VAB de la comarca (front a l’1,65% en el conjunt de Catalunya), i l’any 2001 representava el 16,1% de la població ocupada de la comarca (front al 2,5% de Catalunya). Tot i l’evident fortalesa del sector agrícola i ramader de la comarca, es detecten dos factors limitants que poden condicionar-ne l’evolució cap a produccions de major valor afegit: els hiverns rigorosos i un model productiu força intensiu i amb elevada dependència del porcí i de la fruita fresca.
Uso
s ag
ríco
les
i ra
mad
ers
A banda de l’interès com a recurs productiu, el conjunt de sòls agrícoles constitueix un dels principals elements configuradors del paisatge actual, caracteritzat pel mosaic de conreus herbacis i fruiters, i combinat amb una mida mitjana d’explotació relativament petita.
11. Contribuir a la preservació del paisatge rural de qualitat i a l'assoliment dels objectius paisatgístics establerts per la planificació sectorial.
Usos forestal
s
Els sòls forestals ocupen un percentatge gairebé testimonial en l’àmbit del Pla (3%), del qual, el 81% corresponen a matollars, prats i herbassars.
10. Afavorir la conservació i millora dels boscos existents a la comarca atesa la seva extrema escassetat.
L’elevada densitat ramadera i els problemes derivats de la gestió d’excedents de dejeccions ramaderes constitueixen una problemàtica rellevant en els espais oberts.
Vegeu objectiu 6.
Important superfície ocupada per les granges i naus d’instal·lacions agràries, amb una superfície total ocupada superior, per exemple, a la de l’extensió urbana compacte.
És previsible que degut a l’aplicació de la nova normativa europea de benestar animal les explotacions ramaderes sol·licitin ampliació de les instal·lacions i caldrà valorar els requeriments urbanístics que caldria establir al respecte.
1. Garantir una implantació racional i l'adequada ubicació i integració paisatgística de les edificacions i instal·lacions agràries i energètiques i, en general, de les activitats en el sòl no urbanitzable.
Add. 1. Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en funcionament i l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles funcions alternatives, compatibles ambientalment.
L’elevada densitat ramadera de la comarca és un dels aspectes crítics des de la perspectiva ambiental del sector agrari. L'any 1999 aquest índex se situava entorn el doble del que pot absorbir la Superfície Agrícola Utilitzada.
Pro
ble
màt
iques
exi
sten
ts e
n e
ls e
spai
s ob
erts
: uso
s i ac
tivi
tats
im
pac
tants
Existeixen 24 activitats extractives en actiu a la comarca, que sumen un total de 137 hectàrees.
Vegeu objectiu 1.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 141
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Les instal·lacions de panells d’energia solar són un front potencial d’impactes en els espais oberts. En els darrers anys aquest tipus d’instal·lacions ha proliferat de manera molt substancial a les comarques de Lleida, i especialment al Pla d’Urgell. I algunes d'aquestes instal·lacions se situen en sòls amb d'alta aptitud agrícola.
Vegeu objectiu 1.
Únicament s'identifica una urbanització residencial de baixa densitat i aïllada a la comarca: Vellana, al terme de Bell-lloc d’Urgell.
Tot i la diversitat municipal, a nivell comarcal el model d’urbanització compacte, representat pels nuclis urbans i les seves extensions (397 ha - 58%), predomina sobre els teixits urbans residencials de tipus lax (habitatges unifamiliars aïllats i adossats), que tenen una extensió menor (289 ha - 42 %).Les promocions desenvolupades en els darrers anys en els nuclis petits segueixen models mimètics (la majoria de les cases adossades en filera) que no encaixen ni amb la tradició constructiva, ni amb l’urbanisme local, circumstància que es repeteix a Mollerussa.
2. Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització compacte tradicional i evitar els creixements de baixa densitat més consumidors de recursos.
Sist
ema
d’as
senta
men
ts i c
reix
emen
t urb
anís
tic
pot
enci
al
L’anàlisi del sòl urbà i urbanitzable mostra que a nivell comarcal un 65% és sòl urbà consolidat, mentre que hi ha un 35% de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable. Bell-lloc d’Urgell és el qui té una major proporció de sòl urbà no consolidat i urbanitzable (66%), mentre que a l’altre extrem se situa Barbens, amb el 100% del sòl urbà consolidat i sense sòl urbanitzable.
Ass
enta
men
ts
Els límits reduïts del terme de Mollerussa impliquen una expansió de la ciutat central fora del terme que ha creat força elements descontrolats i erràtics en el passat (implantacions aïllades en no urbanitzable, manca de continuïtat en les traces i serveis) i que en el futur pot comportar dificultats greus de funcionament (trànsit, costos d’altres infraestructures) de tot el sistema. S’hi identifiquen sis municipis implicats: Mollerussa, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Vila-sana, Golmès i Miralcamp.
3. Endreçar les perifèries urbanes i evitar les implantacions industrials i terciàries aïllades, generadores de major mobilitat.
Pro
ble
màt
ica
espec
ífic
a del
med
i urb
à
Es plantegen dubtes a l’hora de definir els límits del sòl urbà i d’establir les formes de creixement: els encontorns dels pobles.
Vegeu objectiu 3.
3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
142 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Infr
aest
ruct
ure
s vi
àrie
s i
ferr
ovià
ries
Existeix un potent corredor d’infraestructures viàries i ferroviàries que creuen l’àmbit d’est a oest (A-2, N-Iia, ferrocarril convencional) i que constitueixen una forta barrera entre el nord i el sud de la comarca. Es preveuen noves infraestructures viàries i ferroviàries amb forta incidència potencial sobre el territori (connexió Miralcamp-el palau d’Anglesola – via orbital; autovia A-27, eix transversal ferroviari).
4. Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes les infraestructures (sobretot les lineals), ja siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes
Car
acte
ritz
ació
de
la m
obilit
at e
n
l’àm
bit
l’
àmbit
del
Pla
Existeix una forta dependència de Mollerussa com a capital fornidora de la major part de
serveis i de llocs de treball a la qual es desplaça diàriament gran part de la població
de la resta de municipis de la comarca. L’escassa oferta actual de línies d’autobús i d’horaris fa que la major part de la població es desplaci en vehicle privat. Per la mateixa
raó, el tren és molt poc utilitzat per als desplaçaments de la població.
Diversos municipis plantegen la necessitat de preveure variants per descongestionar el
trànsit de pas de l’interior dels seus nuclis.
5. Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic.
Mob
ilit
at
Inci
dèn
cia
del
mod
el u
rban
ísti
c i
terr
itor
ial so
bre
la
mob
ilit
at
La tipologia dels assentaments de la comarca és majoritàriament compacte. La potencial limitació per al transport públic en alguns casos deriva més del fet de tractar-se de municipis molt petits, amb baixa població, que no del model urbanístic dels mateixos. Les àrees especialitzades d’ús d’equipaments i industrials es concentren majoritàriament a la conurbació de Mollerussa i al llarg dels eixos principals de comunicació i, per tant, en una bona localització pel que fa a accessibilitat i mobilitat. L’existència d’àrees industrials en d’altres municipis més allunyats de l’eix d’infraestructures possibilita la reducció de la mobilitat obligada.
Vegeu objectiu 5.
Els rius que travessen la comarca tenen molt poca entitat i en diversos trams es desdibuixen en la xarxa de canals i sèquies els quals constitueixen els únics cursos d'aigua amb caràcter permanent o semipermanent.
No obstant l'anterior, el riu Corb a l’alçada del nucli dels Arcs, adopta un aspecte natural, serpentejant i amb vegetació de ribera associada, sobretot a partir de la seva confluència amb el riu d’Ondara, i en algun tram, fins i tot té vegetació arbòria.
Vegeu objectiu 9.
Cic
le d
e l’
aigu
a
Curs
os s
uper
fici
als
Les principals pressions a les que estan sotmesos els rius del Pla d’Urgell són els abocaments industrials i urbans de sistemes unitaris, les dejeccions ramaderes i els excedents de nitrogen de l’agricultura i la ramaderia.
Vegeu objectiu 7.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 143
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Aig
ües
subte
rràn
ies
Els nitrats derivats de l'agricultura intensiva i de les dejeccions ramaderes i, en menor grau, els plaguicides, els abocaments industrials i els abocaments de les EDARs són les principals afeccions a les aigües subterrànies de la comarca. Tota la comarca està designada com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries d'acord amb el Decret 283/1998, de 21 d’octubre.
6. Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més sostenible especialment en termes de consum i contaminació de les aigües.
Vegeu objectius 2 i 6
Add. 2. Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics de l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i qualitat
Rec
urs
os h
ídri
cs
El volum total d’extraccions d'aigües subterrànies és elevat ( uns 18 hm3 anuals, el 80% dels quals són per usos agrícoles) tot i que els recursos disponibles d’aigües subterrànies són molt superiors (uns 95 hm3 anuals). El principal impediment per a l’abastament de pous és l’elevada contaminació de l’aigua per nitrats. La major part dels recursos hídrics són d’origen superficial (concessió de 630 hm3
anuals del canal d'Urgell). A banda dels usos agrícoles el canal nodreix xarxes urbanes d’abastament d’aigua per a usos domèstics i industrials. El canal també subministra directament a activitats industrials o ramaderes no connectades a la xarxa pública. La gran demanda d’aigua fa necessària l’optimització de l’ús de l’aigua per a regadiu, incorporant sistemes de reg d’alta eficiència que permetin l’aprofitament òptim de l’aigua disponible. Existeixen mancances puntuals de subministrament en municipis que no disposen de suficient capacitat d’emmagatzematge de l’aigua provinent del Canal.
Add. 3 Restaurar, prevenir i protegir els ecosistemes aquàtics i les zones humides
Vegeu objectius 2 i 6
Con
sum
act
ual
i p
oten
cial
Diversos municipis de la comarca disposen de Pla Director d'abastament d'aigua.
Segons la informació disponible i les estimacions efectuades els principals consums d'aigua de la comarca són, amb molta diferència, per a usos agrícoles.
Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la comarca, més enllà dels criteris establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència)
3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
144 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Sanej
amen
t
Hi ha diversos municipis les aigües residuals dels quals no reben tractament.
Alguns sistemes de sanejament requereixen d’un bombament de les aigües fins a l’EDAR (per la seva situació més elevada) amb el consegüent cost energètic associat.
La superposició de les xarxa hídrica amb la de reg i de sanejament genera actualment problemes de capacitat de tractament i d’evacuació de la xarxa, entre d’altres. La capacitat de l’EDAR de Fondarella es comença a manifestar insuficient.
En aplicació d’un conveni a signar entre el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’ACA, al llarg del 2010 es redactarà un Pla director integral de sanejament del Pla d’Urgell.
7. Preveure i facilitar la implantació de les infraestructures necessàries per a l'adequat abastament i sanejament de les aigües
Capacitat i vulnerabilitat als diferents contaminants
La vulnerabilitat per exposició als diferents contaminants és nul·la o molt baixa. La capacitat del territori front a contaminants (partícules sòlides totals i diòxid de sofre) és alta a l’àrea de Mollerussa.
Vegeu objectiu 5.
Contaminació acústica
Les principals fonts de contaminació acústica a l’àmbit del PDU_PU són el trànsit de vehicles per les principals vies de comunicació, les activitats industrials i els nuclis urbans.
Contaminació lluminosa
No es localitza cap sector de sòl urbà proper a les zones de màxima protecció, que corresponen a l’Estany d’Ivars i Vila-sana i els Tossals de Torregrossa, trobant-s’hi a les seves proximitats únicament algunes granges i cases aïllades.
Am
bie
nt
atm
osfè
ric
Contaminació electromagn
ètica
Una línia elèctrica d’alta tensió creua la meitat oest de la comarca pel nord de Bell-lloc d’Urgell i fins a la subestació elèctrica de Mollerussa, amb risc d’afectació per radiació electromagnètica als habitatges propers, especialment al sector nord-oest de Mollerussa.
Contaminació odorífera
La problemàtica de contaminació odorífera per activitats properes a àrees residencials o per l’activitat ramadera és puntual i no té una rellevància significativa a la comarca.
Add. 5. Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la contaminació acústica, la contaminació electromagnètica i la contaminació odorífera.
Ener
gia Consum
actual i potencial
El consum d’electricitat s’ha duplicat entre els anys 1994 i 2005, fins a situar-se entorn els 9000 MWh. El principal consumidor d’electricitat és el sector domèstic (44% al 2005), seguit de la indústria (38%) i el terciari i primari (17%).
No es disposa de dades de consums finals d'altres fonts energètiques.
Vegeu objectius 2 i 5.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 145
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Generació i distribució
Gran nombre d'instal·lacions generadores d’energia solar fotovoltaica autoritzades. La majoria se situen al nord de la Comarca i en espais antigament ocupats per conreus. La més gran, de 2.000 kW de potència, es troba al municipi del Poal, i és la segona més gran de Catalunya.
Vegeu objectiu 1.
Gen
erac
ió i g
esti
ó de
resi
dus
munic
ipal
s
L’índex comarcal de generació de residus municipals és d’1,26 kg/hab/dia per a l’any 2007, inferior a la mitjana de Catalunya (1,64), mantenint-se estable en els darrers 5 anys. El percentatge de recollida selectiva és sensiblement inferior a la mitjana de Catalunya. La posada en funcionament del servei de recollida selectiva de la fracció orgànica a finals de l’any 2008 és d’esperar que contribueixi a la millora del percentatge recollit selectivament.
El Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PTSIGRMC) 2005-2012, marca les previsions futures de generació de residus municipals per cadascuna de les fraccions recollides i les necessitats d’infraestructures associades.
Generació i gestió de residus
industrials
La major part dels residus i industrials declarats són residus no especials (97%) i generats per indústries del sector alimentari. Només el 3% corresponen a especials (majoritàriament sanitaris).
Generació i gestió de
residus de la construcció
A Miralcamp es localitzen dues instal·lacions de gestió de residus de la construcció consistents en una planta de triatge i un dipòsit controlat. És prevista l’ampliació d’aquestes instal·lacions.
Ges
tió
de
resi
du
s
Generació i gestió de
dejeccions ramaderes
Existència d’una instal·lació autoritzada per a la gestió de les dejeccions ramaderes i dues instal·lacions més en fase de proves.
Add. 6. Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per a la gestió dels residus, en especial de les dejeccions ramaderes.
Espais naturals protegits
Els espais naturals protegits (458 ha) representen només l'1,5% del territori comarcal i responen a la protecció dels darrers hàbitats esteparis i aquàtics originals, que pràcticament han desaparegut i es troben altament afectats per fenòmens de degradació, fragmentació i aïllament. L’espai de l’Estany d’Ivars i Vila-sana disposa de Pla especial i Pla d'usos i gestió.
Mat
riu t
erri
tori
al:
pat
rim
oni nat
ura
l,
bio
div
ersi
tat
i co
nnec
tivi
tat
ecol
ògic
a
Sòls de protecció
especial del PTPP
El PTPP protegeix especialment un 14 % de la superfície de la comarca establint una xarxa d'espais protegits. Es tracta de la comarca de l’àmbit de les terres de Lleida amb menor percentatge de sòl de protecció especial, molt per sota de la mitjana de l’àmbit (48%).
8. Maximitzar la protecció d'espais o elements d'interès natural o connector mitjançant la seva inclusió en sòl de protecció especial o l'establiment d'una normativa específica. Afavorir especialment la conservació, millora i recuperació dels ambients amb vegetació de matollars, prats i comunitats estèpiques.
3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
146 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Hàb
itat
s d’i
nte
rès
com
unit
ari
La superfície d’hàbitats d’interès comunitari és molt reduïda (6,97 ha - 0,02% de la superfície comarcal) i es concreta en reductes d’extensió minúscula en diferents localitzacions. Alguns d’aquests hàbitats estan catalogats com d’atenció prioritària. La proporció d’aquests hàbitats en sòl de protecció preventiva és molt reduïda en relació amb la major part de l’hàbitat ja inclosa en sòl de protecció especial. No obstant això, el 15% de l’hàbitat d’interès comunitari d’atenció prioritària present a la comarca se situa en sòl de protecció preventiva i haurà de prendre’s en consideració per tal que no es vegi afectat negativament per les propostes que puguin derivar de PDU_PU i de valorar la seva possible inclusió com a sòl de protecció especial.
Hàb
itat
s am
enaç
ats
El 98 % d’aquests hàbitats ja han estat inclosos pel PTPP en sòl de protecció especial. Només un d'ells té un percentatge significatiu de la seva extensió en sòl de protecció preventiva (el 20%). Es tracta d’un hàbitat molt rar però no amenaçat. L’extensió en termes absoluts d’aquest hàbitat en sòl de protecció preventiva és molt reduïda: 2,6 ha repartides en 5 localitzacions l’exclusió de les quals en el PTPP es pot deure, en la major part dels casos, a una qüestió d’escala.
Zones Humides
Dues zones humides incloses en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya: l’Estany d’Ivars i Vila-sana (126 ha) i Préstec de Linyola (<0,5 ha).
Espais d’interès geològic
No hi ha cap espai inclòs a l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya.
Boscos d’utilitat pública
No hi ha forests d’utilitat pública gestionades pel DMAH.
Àrees de protecció de
fauna salvatge
autòctona
No hi ha declarats cap reserva natural de fauna salvatge ni refugi de fauna salvatge.
Reserves Nacionals de
caça
No hi ha declarada cap reserva nacional de caça.
Espais d’interès per
espècies amenaçades
La major part d’aquests espais han estat inclosos en el sòl de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, els espais per aquestes espècies d’interès tenen un elevat nivell de protecció. Únicament l’espai del Pla de la Serra – Miralcamp, té un percentatge significatiu en sòl de protecció preventiva. Es tracta de la part més alterada i degradada per l’activitat humana.
Vegeu objectiu 8.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 147
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
El manteniment dels fluxos ecològics en el conjunt de la matriu territorial del Pla d’Urgell, constituïda per ambients transformats i sovint inhòspits per moltes espècies de fauna, com són les grans extensions homogènies de conreus de regadiu, els usos urbans i les infraestructures, passa per la preservació de certs elements del paisatge com són els cursos fluvials i la xarxa de canals i sèquies, així com els marges entre conreus que puguin mantenir restes de vegetació natural.
9. Afavorir la conservació i millora dels cursos fluvials i de la xarxa de reg afavorint el seu paper com a elements de biodiversitat, connectivitat i ús social, sempre de forma compatible amb la seva funció principal.
Tot i que la xarxa de canals, regs i sèquies en alguns casos (canals pavimentats i sense vegetació a les seves ribes) poden no tenir un interès actual en el manteniment de fluxos ecològics, es tracta d’elements lineals amb un important paper potencial en la connectivitat ecològica, i també social, del paisatge del Pla d’Urgell.
Add. 7. Afavorir la conservació, millora i recuperació de la vegetació de ribera a l’entorn de la xarxa hidrogràfica, de basses, canals i sèquies.
Bona part dels espais d’interès connector es localitzen en sòls de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, disposen d’un elevat grau de protecció. Únicament una part del què s'ha anomenat Connector de Mollerussa se situa en sòl de protecció preventiva. Tot i que es tracta d’un sector amb conreus de regadiu sense valors destacables per a la fauna, des del punt de vista de la connectivitat ecològica és una peça de terreny sense edificacions que tancaria i donaria major solidesa a la xarxa de connectors proposada pel PTPP.
Vegeu objectiu 8.
Espai
s d’i
nte
rès
connec
tor
i punts
crí
tics
L'autovia l’A-2, la via ferroviària Barcelona – Lleida i la carretera N-IIa, exerceixen un fort efecte barrera per als desplaçaments de la fauna i tenen un efecte sinèrgic. Els punts on les infraestructures actuals o previstes intercepten els espais d’interès connector cal considerar-los punts crítics per a la connectivitat.
Vegeu objectiu 4.
Alt
res
espai
s o
elem
ents
nat
ura
ls
d’i
nte
rès
Els hàbitats associats als cursos d'aigua (canals, sèquies i desguassos i basses) constitueixen espais d'interès natural i és rellevant evitar la seva eliminació causada per entubaments i pavimentacions que destrueixen la vegetació en els llits i les vores d'aquests cursos.
Vegeu objectiu 9.
3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
148 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
La transformació en regadiu del territori, juntament amb la conseqüent concentració parcel·lària, ha suposat una gran homogeneïtzació del paisatge, la desaparició de la major part de la vegetació natural de la zona i l’aparició de nous paisatges lligats a la presència de l’aigua
La pràctica totalitat de l'àmbit del Pla s’inclou dins la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell, el límits de la qual vénen donats per l’àrea regada pel canal d’Urgell, exceptuant uns petits sectors a l’extrem oriental de la comarca que pertanyen al paisatge del secà.
Vegeu objectiu 11
Unit
ats
de
pai
satg
e
El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida identifica patrons agrícoles significatius, tossals que estructuren la trama agrícola i fileres d’arbres i banquetes arbrades com a espais amb valors paisatgístics especials a protegir. El catàleg estableix objectius de qualitat paisatgística específics per cada unitat de paisatge i un llistat de criteris i accions que contribueixen a assolir-los.
Vegeu objectiu 11
Àmbits de vulnerabilitat paisatgística
El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida defineix una sèrie d’àrees amb valors especials a protegir, uns paisatges d’atenció especial i unes àrees de foment de la gestió i susceptibles d’accions d’ordenació.
Vegeu objectiu 11.
Amenaces i oportunitats
Ja recollides en d'altres apartats.
Qual
itat
del
pai
satg
e i pat
rim
oni cu
ltura
l
Existeixen mancances en el tractament conjunt dels nuclis històrics
Destaca l’oportunitat existent de valorització de les banquetes i camins a l’entorn dels canals com a espais fortament atractius per al passeig en bicicleta i a peu, al llarg dels quals hom hi pot trobar elements patrimonials d’interès. Hi ha projectes incipients d'aprofitar el gran potencial d'aquests espais per al gaudi social i la promoció turística del territori.
Pat
rim
oni cu
ltura
l
Existència d'espais i elements d'interès històric, arquitectònic i arqueològic i d'arbres d'interès.
12. Preservar els espais i elements d'interès patrimonial de forma compatible amb el seu ús públic i turístic.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 149
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Ris
c d’i
nundac
ions
La delimitació de zones inundables de la planificació sectorial actualment disponible no reflecteix la problemàtica real del territori en front al risc d'inundació, el qual constitueix actualment un problema molt significatiu en diversos municipis. El desbordament dels cursos d’aigua causa la inundació d’extensions significatives de terrenys amb afectacions a propietats i a la xarxa viària. La impermeabilització dels terrenys, l’efecte de determinades infraestructures viàries i, molt especialment, la multifuncionalitat i la insuficient capacitat de l’actual xarxa de desguàs s'apunten com les causes principals.
13. Evitar creixements urbans i d'altres ocupacions en zones de risc.
Risc d'incendis forestals
El risc d’incendis forestals és baix a tota la comarca.
Risc sísmic
La comarca es troba en la zona sísmica d’intensitat VI. El risc sísmic no és significatiu i no té implicacions urbanístiques pel PDU_PU.
Risc químic
A l’àmbit del PDU_PU no es localitza cap instal·lació amb risc d’accident greu, així com cap zona d’intervenció o zona d’alerta d’aquestes instal·lacions.
Risc per transport de mercaderies
perilloses
L'important flux de vehicles amb mercaderies perilloses que circula per l'autovia A-2 fa que diversos municipis de l'àmbit hagin d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal del TRANSCAT.
Add. 8. Reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic.
Àre
es d
e ri
sc
Zones vulnerables a
la contaminació
per nitrats
La totalitat de l’àmbit del PDU_PU està designat com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries .
Vegeu Objectiu 6
D’acord amb la taula anterior, els objectius ambientals del Pla director del Pla d’Urgell són els
següents:
Elements del medi Objectius Ambientals
Prioritat Pr= Prioritari
Add: Addicional
1. Garantir una implantació racional i l'adequada ubicació i integració paisatgística de les edificacions i instal·lacions agràries i energètiques i, en general, de les activitats en el sòl no urbanitzable.
P
2. Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització compacte tradicional i evitar els creixements de baixa densitat més consumidors de recursos.
P
3. Endreçar les perifèries urbanes i evitar les implantacions industrials i terciàries aïllades, generadores de major mobilitat.
P
Ocupació i consum de sòl
4. Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes les infraestructures (sobretot les lineals), ja siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes.
P
3. DIAGNOSI SINTÈTICA I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
150 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Elements del medi
Objectius Ambientals Prioritat
Pr= Prioritari Add: Addicional
5. Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic.
P
Add. 1. Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en funcionament i l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles funcions alternatives, compatibles ambientalment.
Add.
6. Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més sostenible especialment en termes de consum i contaminació de les aigües.
P
7. Preveure i facilitar la implantació de les infraestructures necessàries per a l'adequat abastament i sanejament de les aigües
P
Add. 2. Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics de l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i qualitat.
Add.
Add. 3 Restaurar, prevenir i protegir els ecosistemes aquàtics i les zones humides
Add.
Cicle de l’aigua
Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la comarca, més enllà dels criteris establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència).
Add.
Ambient atmosfèric
Add. 5. Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la contaminació acústica, la contaminació electromagnètica i la contaminació odorífera.
Add.
Gestió de residus Add. 6. Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per a la gestió dels residus, en especial de les dejeccions ramaderes.
Add.
8. Maximitzar la protecció d'espais o elements d'interès natural o connector mitjançant la seva inclusió en sòl de protecció especial o l'establiment d'una normativa específica. Afavorir especialment la conservació, millora i recuperació dels ambients amb vegetació de matollars, prats i comunitats estèpiques.
P
9. Afavorir la conservació i millora dels cursos fluvials i de la xarxa de reg afavorint el seu paper com a elements de biodiversitat, connectivitat i ús social, sempre de forma compatible amb la seva funció principal.
P
10. Afavorir la conservació i millora dels boscos existents a la comarca atesa la seva extrema escassetat.
P
Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat ecològica
Add. 7. Afavorir la conservació, millora i recuperació de la vegetació de ribera a l’entorn de la xarxa hidrogràfica, de basses, canals i sèquies.
Add.
11. Contribuir a la preservació del paisatge rural de qualitat i a l'assoliment dels objectius paisatgístics establerts per la planificació sectorial.
P Qualitat del paisatge i patrimoni cultural
12. Preservar els espais i elements d'interès patrimonial de forma compatible amb el seu ús públic i turístic.
P
13. Evitar creixements urbans i d'altres ocupacions en zones de risc.
P Àrees de risc
Add. 8. Reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic.
Add.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 151
4. ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
4.1 Alternatives considerades per a l’ordenació global de l’àmbit
A l’hora d’exposar les alternatives que es poden plantejar des del Pla cal tenir en compte que el Pla
territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida), en endavant PTPP, acota significativament el marge
d’actuació del Pla director, definint l’estratègia de creixement per a cada nucli, definint en quin sòl
es pot créixer i en quina dimensió, traçant les reserves per a les principals infraestructures
necessàries per al desenvolupament de la comarca etc.
Així, les opcions estratègiques ja han estat preses a nivell territorial i el Pla director pot traslladar-
les a nivell d’ordenació i regulació a una escala de major detall, tot i que encara a una escala més
general que la que permetran els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, en els quals es podran
concretar possibles alternatives per desenvolupar el que estableix el Pla director.
En aquest context, el Pla director no ha plantejat alternatives d’estratègia, atès que el
planejament territorial ja estableix quins han de ser els objectius estratègics per a la comarca i
quines són les necessitats de l’àmbit del pla.
Atenent a les consideracions anteriors les alternatives considerades en el marc de l’avaluació
ambiental del Pla han estat les següents:
Alternativa zero: desenvolupament del planejament urbanístic vigent
La proposta del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell
4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
152 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
4.1.1 L’alternativa zero: desenvolupament del planejament urbanístic vigent
Les característiques generals del planejament vigent són les següents:
9 dels 16 municipis de la comarca disposen com a instrument de planejament de Normes
subsidiàries i 2 més de delimitació de sòl urbà. Els POUMs dels 5 municipis que en disposen
són anteriors a l’aprovació del planejament territorial actualment vigent (PTPP), excepte el
de Mollerussa. Així doncs, el planejament urbanístic vigent en gran part de la comarca és
antic i no s’ajusta a la normativa urbanística i territorial actualment vigent.
Les característiques bàsiques del planejament se sintetitzen en la Taula 4.1 i en la Figura 4.1
i 4.2.
Taula 4.1. Planejament vigent i creixement potencial
Municipi Sòl urbà consolidat
Sòl urbà no
consolidat
Total sòl urbà
Sòl urbanitzable
Creixement potencial segons
planejament vigent
Habitatges actuals
ha ha ha ha ha Habitatges Habitatges
Vila-sana 61,10 0,00 61,10 5,34 5,34 0 214
Vilanova de Bellpuig 47,96 2,64 50,60 0,00 2,64 191 489
Torregrossa 70,51 10,03 80,54 0,00 10,03 134 947
Sidamon 33,45 9,18 42,63 8,99 18,17 133 244
Mollerussa 241,00 10,69 251,69 209,98 220,67 10.644 4.575
Miralcamp 46,08 6,19 52,27 24,63 30,82 174 433
Linyola 85,89 0,00 85,89 4,24 4,24 0 1.018
Ivars d'Urgell 73,29 22,60 95,89 20,92 43,52 313 685
Golmés 73,78 24,86 98,64 79,40 104,26 3.468 560
Fondarella 39,95 2,99 42,94 34,15 37,14 960 229
el Poal 26,55 3,38 29,93 0,00 3,38 107 254
el Palau d'Anglesola 115,43 1,11 116,54 7,31 8,42 553 696
Castellnou de Seana 31,80 0,00 31,80 4,72 4,72 0 391
Bellvís 57,24 0,00 57,24 21,10 21,10 211 380
Bell-lloc d'Urgell 126,77 32,78 159,55 56,31 89,09 1.870 782
Barbens 27,64 2,38 30,02 15,22 17,60 523 357
Total Pla d'Urgell 1.158,43 128,84 1.287,26 492,32 621,15 19.282 12.254
Font: Pla director urbanístic del pla d’Urgell (Refós del Planejament).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 153
SÒLS URBANS I URBANITZABLES (ha)
0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200 220 240 260 280 300 320 340 360 380 400 420 440 460 480
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
el Poal
el Palau d'Anglesola
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Sòl ur bani tzable 5,34 0,00 0,00 8,99 209,98 24,63 4,24 20,92 79,40 34,15 0,00 7,31 4,72 21,10 56,31 15,22
Sòl ur bà no consol idat 0,00 2,64 10,03 9,18 10,69 6,19 0,00 22,60 24,86 2,99 3,38 1,11 0,00 0,00 32,78 2,38
Sòl ur bà consol idat 61,10 47,96 70,51 33,45 241,00 46,08 85,89 73,29 73,78 39,95 26,55 115,43 31,80 57,24 126,77 27,64
Vi la-sanaVi lanova de
Bel lpuigTor r egr ossa Sidamon Mol ler ussa Mir alcamp Linyola Ivar s d'Ur gel l Golmés Fondar el la el Poal
el Palau
d'Anglesola
Castel lnou de
SeanaBellvís
Bel l-l loc
d'Ur gel lBar bens
Figura 4.1. Distribució del sòl urbà i urbanitzable segons planejament vigent
Font: Pla director urbanístic del pla d’Urgell (Refós del Planejament).
4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
154 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
HABITATGES ACTUALS I POTENCIALS
0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500 5000
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig
Torregrossa
Sidamon
Mollerussa
Miralcamp
Linyola
Ivars d'Urgell
Golmés
Fondarella
el Poal
el Palau d'Anglesola
Castellnou de Seana
Bellvís
Bell-lloc d'Urgell
Barbens
Habi tatges potencials 0 116 134 133 10.644 174 0 313 3.468 1.006 107 553 0 211 1.871 523
Habi tatges actuals 214 489 947 244 4.575 433 1.018 685 560 229 254 696 391 380 782 357
Vi la-sanaVi lanova de
Bel lpuigTor r egr ossa Sidamon Mol ler ussa Mir alcamp Linyola Ivar s d'Ur gel l Golmés Fondar el la el Poal
el Palau
d'Anglesola
Castel lnou de
SeanaBel lvís
Bel l -l loc
d'Ur gel lBar bens
Figura 4.2. Habitatges actuals i potencials segons planejament vigent
Font: Pla director urbanístic del pla d’Urgell (Refós del Planejament).
En el conjunt comarcal, el planejament vigent té un potencial de creixement en superfície
(sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable) de 621 ha, que en relació amb el sòl urbà
consolidat (1.158 ha) suposa un creixement potencial del 53%.
En nombre d’habitatges el potencial és molt elevat. Els 19.282 habitatges potencials del
planejament vigent, en relació amb els 12.254 habitatges actuals, permeten un creixement
del 157% en relació amb el parc actual. Les hipòtesis de creixement contemplades en el PTPP
d’acord amb el model V15 CAT indicaven una dotació per a l’any 2026 a la comarca de 15.049
habitatges principals. Cal tenir en compte que, tal com s’exposa en l’apartat 3.1 de la
Memòria d’ordenació del Pla, el ritme de creixement demogràfic de la comarca supera en
gran mesura els referents establerts pel PTPP i de mantenir-se, ni que sigui lleugerament per
sota, fa que augmentin les necessitats d’habitatge nou en relació a les previsions efectuades
pel PTPP.
Actualment, els municipis del que es pot anomenar la primera corona: Mollerussa, Palau
d'Anglesola, Golmés, Miralcamp i Fondarella, concentren el 53% del parc actual d’habitatges-
les previsions del Planejament vigent farien pujar aquest percentatge fins al 82%. Es tracta,
doncs, d’un creixement fortament concentrat a l’entorn de Mollerussa.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 155
En relació amb el potencial creixement residencial, la situació és molt variable en funció dels
municipis. Així, municipis com Barbens i Ivars d’Urgell, tenen excés de previsió en relació
amb l’estratègia establerta pel PTPP (vegeu Figura 4.3), si bé en molts d’altres municipis, el
PTPP atorga possibilitats de creixement molt superiors en relació amb el planejament
actualment vigent. És el cas de Linyola i Vilanova de Bellpuig, així com del Poal, Torregrossa
o Castellnou de Seana.
Figura 4.3. Potencial de creixement en extensió segons planejament vigent i PTPP.
Sup. Terme Superfície Superfície Superfície
SUC SUNC SUBLE SÒL POTENCIAL %Estratègia de creixement,
PTPPSÒL
POTENCIAL%
Ha Ha Ha Ha Ha HaBARBENS 756 27,64 2,38 15,22 17,60 64% CREIXEM ENT M ODERAT * 10,62 30BELL LLOC D'URGELL 3.492 126,77 32,78 50,09 82,87 65% CREIXEM ENT M ITJÀ 76,06 60BELLVÍS 4.394 50,84 3,69 21,10 24,79 49% CREIXEM ENT M ITJÀ 30,50 60ELS ARCS - BELLVÍS 6,40 0,00 0,00 0,00 0% CREIXEM ENT M ODERAT * 4,07 30CASTELLNOU DE SEANA 1.611 31,80 0,00 4,72 4,72 15% CREIXEM ENT M ITJÀ 19,08 60FONDARELLA 543 39,95 2,99 34,15 37,14 93% CREIXEM ENT POTENCIAT - -GOLM ES 1.662 73,78 24,86 79,40 104,26 141% CREIXEM ENT POTENCIAT - -IVARS D'URGELL 2.432 62,87 20,41 20,92 41,33 66% CREIXEM ENT M ITJÀ 16,98 30VALLVERD 10,42 2,19 0,00 2,19 CREIXIM ENT M ODERAT* 5,65 30LINYOLA 2.866 85,89 0,00 4,24 4,24 5% CREIXEM ENT M ITJÀ 51,63 60M IRALCAM P 1.484 46,08 6,19 24,63 30,82 67% CREIXEM ENT POTENCIAT - -M OLLERUSSA 706 241,00 10,69 149,00 159,70 66% CREIXEM ENT POTENCIAT - -EL PALAU D'ANGLESOLA 1.228 115,43 1,11 7,31 8,42 7% CREIXEM ENT POTENCIAT - -EL POAL 888 26,55 3,38 0,00 3,38 13% CREIXEM ENT M ODERAT * 10,36 30SIDAM ON 811 33,45 9,18 9,99 19,17 57% CREIXEM ENT M ITJÀ 20,07 60TORREGROSSA 4.056 70,51 10,03 0,00 10,03 14% CREIXEM ENT M ITJÀ 42,31 60VILANOVA DE BELLPUIG 1.398 47,96 2,64 0,00 2,64 6% CREIXEM ENT M ODERAT * 14,80 30VILA - SANA 1.911 61,10 0,00 5,34 5,34 9% CREIXEM ENT M ODERAT * 16,76 30
PLA D ' U R GELL 3 0 .2 3 9 1.158 13 3 4 2 6 559 3 19
total extensió actual total
Font: Pla director urbanístic del pla d’Urgell (Refós del Planejament).
Pel que fa al potencial de sòl per a activitat econòmica, els petits nuclis més perifèrics tenen
previsions escasses de sòl industrial. La localització de nous sectors de sòl per a activitat
econòmica se situa adjacent als assentaments existents o en localitzacions adequades per la
seva connexió directa amb les infraestructures viàries. En el cas de Bellvís i d’Ivars d’Urgell
es preveuen sectors en localitzacions allunyades del nucli urbà. En el primer cas en un àmbit
amb implantacions ja preexistents. En el segon no.
A nivell de comarca, el sòl urbanitzable classificat per a activitat econòmica és de 170 ha (a
les quals es podien afegir els sectors amb usos mixtes-terciaris i d’activitats (68 i 49 ha
addicionals). En sòl urbà, existeix un significatiu potencial de sòl per a activitat econòmica
(116 ha) corresponents als nous polígons industrials urbanitzats a Bell-lloc d’Urgell i al Palau
d’Anglesola.
4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
156 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
4.1.2 La proposta del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell
La proposta del PDU_PU s’exposa en l’apartat 5. En relació amb el Planejament (territorial, sectorial i urbanístic) vigent, el PDU_PU bàsicament fa les següents propostes:
Dins del sistema d’espais oberts, incrementa la superfície de sòl de protecció especial i
territorial respecte al PTPP (vegeu apartat 5.3.1).
Assenyala la modificació total o parcial de determinades peces de sòl urbà i de sòl
urbanitzable, proposant àrees de compleció i d’extensió a concretar per part del
planejament vigent (vegeu apartat 5.3.2).
Fa la proposta de nous sòls per a activitat econòmica: un Sector d’Activitat Econòmica
supramunicipal i Parcs Locals d’Activitats a 14 nuclis de la comarca (vegeu apartat 5.3.2).
Proposa noves infraestructures viàries: modifica el traçat de la Via Orbital del PTPP i proposa
un eix complementari per l’oest de Mollerussa, proposa una Avinguda del Pla d’Urgell a la
conurbació central que allarga la prevista pel planejament vigent de Mollerussa, i proposa
variants a diversos nuclis, algunes ja previstes en el planejament vigent (vegeu apartat5.3.4).
4.1.3 Alternatives per al traçat de la Via Orbital
El PDU_PU planteja un traçat alternatiu per a la Via Orbital respecte al PTPP que s’ajusta amb
major mesura, per l’oest de Mollerussa, als sòls urbans i urbanitzables, i planteja un traçat
complementari per l’est que esdevé estratègic per a l’emplaçament del Sector d’Activitat
Econòmica supramunicipal.
Les alternatives considerades per a la Via Orbital es mostren a la Figura 4.4.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 157
Via Orbital PTPP Via Orbital PDU PU °
0 1 2km
Figura 4.4. Alternatives de traçat per a la Via Orbital del Pla d’Urgell.
Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.
4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
158 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
4.2 Avaluació ambiental de cada alternativa d’acord amb els objectius ambientals adoptats
4.2.1 L’alternativa zero i la proposta del Pla
A l’hora de plantejar-se l’avaluació ambiental de les alternatives, cal tenir en compte que el Pla
director no substitueix al Planejament urbanístic i, per tant, no és una alternativa a aquest en
sentit estricte, sinó que establirà determinacions a les quals el planejament urbanístic vigent haurà
d’adaptar-se, així com pautes i recomanacions que el planejament urbanístic podrà adoptar o no.
En aquest context, l’anàlisi d’alternatives se centra en destacar quines seran les principals
aportacions del PDU_PU en relació amb el planejament vigent i en quina mesura contribueixen a un
major assoliment dels objectius ambientals plantejats.
La Taula 4.2 mostra de forma general quina és l’adequació de les alternatives considerades
(planejament vigent i proposta del PDU_PU) als objectius ambientals plantejats.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 159
Taula 4.2. Adequació de les alternatives generals als objectius ambientals12
Alternatives
Elements del medi Objectius Ambientals
Prioritat Pr:Prioritari
Add: Addicional
Planejament vigent Proposta del PDU_PU
1. Garantir una implantació racional i l'adequada ubicació i integració paisatgística de les edificacions i instal·lacions agràries i energètiques i, en general, de les activitats en el sòl no urbanitzable.
P Gran part de les figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques al respecte. Les mesures de protecció paisatgística són les que deriven directament del PTPP i les que han incorporat les figures de planejament més recent, així com les genèriques derivades de la legislació sectorial.
→ La normativa del Pla estableix nombroses determinacions per a l'assoliment d'aquest objectiu amb coherència a nivell comarcal.
↑
2. Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització compacte tradicional i evitar els creixements de baixa densitat més consumidors de recursos.
P El planejament vigent es caracteritza majoritàriament per tenir una estructura compacte tradicional. Únicament s'identifica una urbanització residencial de baixa densitat i aïllada a la comarca: Vellana, al terme de Bell-lloc d’Urgell, ja existent. A Golmés es localitza la urbanització dels Merlets En els darrers anys s'han incrementat els creixements en cases en filera.
→ El Pla realitza propostes de compleció i d'extensió urbana i preveu Parcs Locals d'Activitats econòmiques així com un Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal que incrementen el consum de sòl respecte al planejament vigent. El Pla no estableix cap creixement residencial aïllat de baixa densitat. Les propostes de compleció i extensió dels nuclis es preveu realitzar-les en base a les densitats adequades d'acord amb les característiques urbanes de l'entorn.
→
Ocupació i consum de sòl
3. Endreçar les perifèries urbanes i evitar les implantacions industrials i terciàries aïllades, generadores de major mobilitat.
P El planejament vigent fins al moment ha permès les implantacions i creixements no suficientment ordenats a l'entorn de Mollerussa i especialment en relació amb els municipis limítrofs. Els nous sectors previstos per a activitat econòmica se situen majoritàriament adjacents als assentaments existents o en localitzacions adequades per la seva
→ El fet que el Pla director estableixi una ordenació i regulació supramunicipals permetrà solventar els desajustos entre termes municipals i fer propostes amb major coherència territorial. En el marc de la gestió de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge, el Pla estableix la necessitat d'establir directrius d’ordenació espacial, tipologia i
↑
12
↑ Objectiu que s'assoleix substancialment
→ Objectiu que s'assoleix parcialment ↓ Objectiu que no s'assoleix
4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
160 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Alternatives
Elements del medi Objectius Ambientals
Prioritat Pr:Prioritari
Add: Addicional
Planejament vigent Proposta del PDU_PU
connexió directa amb les infraestructures viàries. En dos casos puntuals es preveuen sectors en localitzacions allunyades del nucli urbà, si bé incorporats al PTPP amb estratègia de consolidació.
tractament de les edificacions a l’entorn dels nuclis històrics, amb incidència directa en la proliferació de construccions il·legals a la perifèria urbana i industrial dels nuclis urbans. El Pla no preveu cap nova implantació industrial aïllada. La proposta del nou Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal se situa en una localització central i òptima en termes de mobilitat sostenible (àmbit més poblat, accessibilitat ferroviària).
4. Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes les infraestructures (sobretot les lineals), ja siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes.
P Els espais connectors integrats al sòl de protecció especial pel PTPP haurien de garantir la connectivitat a nivell territorial. A escala local però, el planejament vigent en la major part dels municipis no estableix determinacions precises per prevenir la creació de barreres a la connectivitat. Els traçats d'infraestructures viàries previstes derivats de la planificació sectorial i territorial generen potencials barreres a la connectivitat.
→ El Pla defineix i estableix àmbits de connexió que completen la xarxa de sòls de valor natural i de connexió del PTPP i estableix la regulació d'aquests àmbits per garantir la connectivitat ecològica. Així mateix, identifica àmbits en els que es requereix la millora de la permeabilitat de les infraestructures lineals i estableix nombroses determinacions en la normativa per a evitar o minimitzar l'efecte barrera de les infraestructures lineals existents i previstes.
↑
5. Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic.
P El planejament municipal vigent no pot abordar una reflexió global a nivell supramunicipal en relació amb la mobilitat.La concentració de l'oferta de sòl per a activitat econòmica en l'àmbit central més poblat és positiva en termes de reducció de les necessitats de mobilitat obligada. No obstant això, l'escàs sòl per a activitat econòmica en alguns municipis perifèrics genera una major mobilitat obligada dels seus habitants. Tot i no ser una qüestió derivada del planejament vigent, l’escassa oferta actual de línies d’autobús i d’horaris fa que la major part de la població es desplaci en vehicle privat. Per la mateixa raó, el tren és molt poc utilitzat per als desplaçaments de la població.
→ La proposta del nou Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal se situa en una localització central i òptima en termes de mobilitat sostenible (àmbit més poblat, accessibilitat ferroviària). El Pla realitza una profunda reflexió en relació amb la mobilitat sostenible. Estableix nombrosos objectius sectorials en relació amb la potenciació del transport públic col·lectiu (alguns dels quals cal assolir amb d'altres instruments diferents al PDU_PU); recull la proposta de tren-tramvia com a aposta de futur per a la mobilitat entre municipis sobre l'actual línia de tren convencional una vegada implantat l'eix transversal ferroviari i proposa noves estacions per tal d'optimitzar l'ús d'aquesta potencial infraestructura, així com l'adequada
↑
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 161
Alternatives
Elements del medi Objectius Ambientals
Prioritat Pr:Prioritari
Add: Addicional
Planejament vigent Proposta del PDU_PU
connexió amb la xarxa d'autobús. Finalment, identifica la xarxa potencial per a la mobilitat a peu i en bicicleta a través de la proposta de sendes verdes.
Add. 1. Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en funcionament i l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles funcions alternatives, compatibles ambientalment.
Add. Gran part de les figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques al respecte. Les mesures d'integració paisatgística són les que deriven directament del PTPP i les que han incorporat les figures de planejament més recent, així com les genèriques derivades de la legislació sectorial.
→ El Pla estableix requeriments normatius en relació amb la integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes amb coherència a nivell comarcal. En el marc de la proposta de Xarxa Patrimonial i del Paisatge incorpora un pre-catàleg en el que s'inclouen edificacions agràries susceptibles de reconstrucció o rehabilitació per a usos compatibles ambientalment.
↑
6. Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més sostenible especialment en termes de consum i contaminació de les aigües.
P La problemàtica que ha comportat el plantejament d'aquest objectiu depassa l'àmbit d'actuació i intervenció del planejament urbanístic municipal.
↓ El PDU_PU posa de manifest en la seva diagnosi la problemàtica actual i estableix determinacions i directrius per a les activitats agrícoles i ramaderes (en la mesura de les seves competències) per contribuir a l'assoliment de l'objectiu.
→
7. Preveure i facilitar la implantació de les infraestructures necessàries per a l'adequat abastament i sanejament de les aigües.
P S'identifiquen municipis amb necessitat d'implantació de noves infraestructures d'aquest tipus que no disposen de reserva d'emplaçament en el seu planejament.
↓ El PDU_PU posa de manifest en la seva diagnosi la problemàtica actual i incorporar, en la seva ordenació, emplaçaments preferents per a EDARs i reserves de sòl per a l'ampliació i milllora de les infraestructures actuals, d'acord amb les previsions de la planificació sectorial. Es condiciona el desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, a l’existència de les infraestructures necessàries.
↑
Add. 2. Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics de l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i qualitat.
Add. Gran part de les figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques al respecte. Les mesures al respecte són les que deriven directament del PTPP i de la normativa sectorial.
→ El PDU_PU identifica i reconeix tots els elements de la xarxa hidrogràfica (rius, torrents, barrancs, desguassos, estanys, clots i fondos) i els defineix com a elements territorials bàsics dels espais oberts i estableix nombrosos requeriments normatius per a la seva protecció.
↑
Cicle de l’aigua
Add. 3 Restaurar, prevenir i protegir els ecosistemes aquàtics i les zones humides.
Add. Gran part de les figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques al respecte. Les mesures al
→ El PDU_PU identifica i incorpora les zones humides en el sòl de protecció especial i amplia el sòl de protecció
↑
4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
162 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Alternatives
Elements del medi Objectius Ambientals
Prioritat Pr:Prioritari
Add: Addicional
Planejament vigent Proposta del PDU_PU
respecte són les que deriven directament del PTPP i de la normativa sectorial. Hi ha zones humides no i ncloses en sòl de protecció especial (Préstec de Linyola).
especial a l'entorn de l'Estany d’Ivars i Vila-sana. S'estableixen determinacions específiques en la normativa per a la protecció de les zones humides.
Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la comarca, més enllà dels criteris establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència).
Add. Gran part de les figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques al respecte. És d'aplicació la normativa sectorial aplicable.
→ El PDU_PU estableix requeriments addicionals al respecte per als plans d'ordenació urbanística municipal, el planejament derivat i els projectes que es desenvolupin en l'àmbit.
→
Ambient atmosfèric Add. 5. Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la contaminació acústica, la contaminació electromagnètica i la contaminació odorífera.
Add. Gran part de les figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques al respecte. És d'aplicació la normativa sectorial aplicable.
→ El PDU_PU estableix requeriments al respecte per als plans d'ordenació urbanística municipal, el planejament derivat i els projectes que es desenvolupin en l'àmbit.
→
Gestió de residus Add. 6. Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per a la gestió dels residus, en especial de les dejeccions ramaderes.
Add. Gran part de les figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques al respecte. És d'aplicació la normativa sectorial aplicable.
→ El Pla identifica les instal·lacions existents i estableix reserves de sòl per a possibilitar l'ampliació d'infraestructures (abocador de Castellnou de Seana), d'acord amb la planificació sectorial. Es condiciona el desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, a l’existència de les infraestructures necessàries per a l'adequada gestió dels residus. S'estableix una reserva estratègica de sòl per a possibilitar la implantació d'infraestructures ambientals.
↑
Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat ecològica
8. Maximitzar la protecció d'espais o elements d'interès natural o connector mitjançant la seva inclusió en sòl de protecció especial o l'establiment d'una normativa específica. Afavorir especialment la conservació, millora i recuperació dels ambients amb vegetació de matollars, prats i comunitats estèpiques.
P La regulació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic és molt limitada en gran part de les figures de planejament municipal de la comarca. La regulació aplicable en el sistema d'espais oberts és l'establerta pel PTPP en aquells aspectes en que sigui més restrictiva en relació amb les possibles obres, edificacions i implantació d'activitats que poguessin afectar els valors del sòl no urbanitzable. Els traçats de les infraestructures viàries previstes derivats de la planificació sectorial i territorial afecten sòls de protecció especial. Gran part dels matollars i prats de la
→ El Pla amplia la superfície de sòl de protecció especial, estableix àmbits de connexió que completen la xarxa de sòls de valor natural i de connexió del PTPP i regula aquests àmbits per garantir-ne la connectivitat ecològica. Així mateix, estableix requeriments addicionals per a la protecció d'espais i elements d'interès natural. Proposa modificacions als traçats de les infraestructures viàries previstes que suposen una menor afectació al sòl de protecció especial. El nou sòl de protecció especial protegeix 90 ha addicionals de matollars, prats i
↑
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 163
Alternatives
Elements del medi Objectius Ambientals
Prioritat Pr:Prioritari
Add: Addicional
Planejament vigent Proposta del PDU_PU
comarca estan inclosos en el sòl de protecció especial i només un 0,3% es localitzen en sòls urbans o urbanitzables segons el planejament vigent. Pel que fa als hàbitats estèpics, els sòls urbans i urbanitzables suposen una afectació potencial del 5% de la superfície present a la comarca. Cal dir que un 16% d'aquests hàbitats es localitzen en sòl de protecció especial, mentre que un 81% es troben en sòl de protecció preventiva (bàsicament conreus herbacis extensius de secà).
herbassars. Queden protegits el 46 % dels existents a la comarca. Pel que fa als hàbitats estèpics de la comarca (majoritàriament conreus extensius de secà), el Pla n'inclou en sòl de protecció especial el 35 %.
9. Afavorir la conservació i millora dels cursos fluvials i de la xarxa de reg afavorint el seu paper com a elements de biodiversitat, connectivitat i ús social, sempre de forma compatible amb la seva funció principal.
P Les determinacions del planejament urbanístic vigent per a l'assoliment de l'objectiu són escasses en gran part dels municipis. El planejament municipal no permet abordar una reflexió ni una proposta coherent a nivell supramunicipal. Part dels cursos fluvials i de reg principals estan inclosos en el sòl de protecció especial del PTPP.
→ El PDU_PU identifica i reconeix les xarxes hidrogràfica i hidràulica de la comarca com a elements territorials bàsics dels espais oberts i estableix nombrosos requeriments normatius per a la seva protecció i valorització amb funcions ecològiques i socials.
↑
10. Afavorir la conservació i millora dels boscos existents a la comarca atesa la seva extrema escassetat.
P El planejament vigent a la major part dels municipis no contempla mesures específiques per assolir aquest objectiu. Tot i això, el 63,5 % dels boscos identificats a la comarca es localitzen en sòl de protecció especial d'acord amb el PTPP.
→ El Pla incrementa la superfície de boscos en sòl de protecció especial i protegeix els que queden fora d'aquest sòl a través de la incorporació d'aquests petits espais boscosos a la Xarxa Patrimonial i del Paisatge.
↑
Add. 7. Afavorir la conservació, millora i recuperació de la vegetació de ribera a l’entorn de la xarxa hidrogràfica, de basses, canals i sèquies.
Add. Les determinacions del planejament urbanístic vigent per a l'assoliment de l'objectiu són escasses en gran part dels municipis. El planejament municipal no permet abordar una reflexió ni una proposta coherent a nivell supramunicipal. Tots els boscos de ribera identificats a la comarca (excepte un petit bosc de 0,2 ha al nord de l'Estany d’Ivars i Vila-sana i de la granja del Feló) estan inclosos en sòl de protecció especial del PTPP, així com també ho estan els principals canals amb
→ El PDU_PU protegeix tots els boscos identificats a la comarca incloent-los o bé en el sòl de protecció especial o bé en la Xarxa Patrimonial i del Paisatge. El PDU_PU identifica i reconeix les xarxes hidrogràfica i hidràulica de la comarca com a elements territorials bàsics dels espais oberts i estableix requeriments normatius per a la protecció de la vegetació de ribera. La proposta de corredors del sòl de valor natural i de connexió comporta proteccions addicionals a la vegetació de ribera.
↑
4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
164 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Alternatives
Elements del medi Objectius Ambientals
Prioritat Pr:Prioritari
Add: Addicional
Planejament vigent Proposta del PDU_PU
vegetació de ribera associada. La proposta de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge afavoreix també l'assoliment de l'objectiu.
11. Contribuir a la preservació del paisatge rural de qualitat i a l'assoliment dels objectius paisatgístics establerts per la planificació sectorial.
P Gran part de figures de planejament de la comarca no contenen determinacions específiques per a la preservació i la posada en valor del paisatge. Les mesures de protecció paisatgística són les que deriven directament del PTPP i les que han incorporat les figures de planejament més recent.
→ La normativa del Pla estableix nombroses determinacions per a l'assoliment d'aquest objectiu amb coherència a nivell comarcal. El Pla fa seus els objectius i les determinacions del Catàleg de Paisatge de les terres de Lleida i els incorpora en les seves propostes.
↑ Qualitat del paisatge i patrimoni cultural
12. Preservar els espais i elements d'interès patrimonial de forma compatible amb el seu ús públic i turístic.
P Tot i que el planejament d'alguns municipis conté la protecció d'elements patrimonials, gran part dels espais i elements d'interès patrimonial de la comarca no estan identificats ni protegits específicament d'acord amb el planejament vigent.
→ La proposta de la Xarxa patrimonial i del paisatge respon plenament a l'objectiu plantejat.
↑
13. Evitar creixements urbans i d'altres ocupacions en zones de risc.
P Existeixen alguns sòls urbans i urbanitzables en zones inundables d'acord amb la delimitació de la planificació sectorial disponible. Estudis d'inundabilitat més precisos hauran d'avaluar la idoneïtat dels mateixos.
→ El PDU_PU no varia significativament la situació pel que fa a sòls urbans i urbanitzables en zones inundables i condiciona els desenvolupaments urbans i les noves ocupacions al que s'estableixi en estudis d'inundabilitat de major detall i en la planificació sectorial.
→ Àrees de risc
Add. 8. Reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic.
Add. L'avaluació d'aquest objectiu requereix una definició prèvia de perfils de vulnerabilitat al canvi climàtic per la comarca, per tipus d’impactes (increment de temperatura, increment d’avingudes...), i en base a aquests, considerar l'adequació del planejament a les possibles mesures per reduir la vulnerabilitat del territori. L'absència d'una planificació de referència d'adaptació al Canvi Climàtic que contempli una anàlisi de la vulnerabilitat per sectors del territori, així com de directrius generals sobre mesures a aplicar, fa difícil avaluar l'assoliment d'aquest objectiu. Malgrat la manca dels referents, es considera que el planejament vigent no té cap efecte significatiu en relació amb la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic.
Es considera que el PDU_PU no té cap incidència en la reducció ni en l'increment de la vulnerabilitat de la població del Pla d'Urgell als efectes del canvi climàtic.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 4.ORDENACIÓ GLOBAL DE L’ÀMBIT. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 165
4.2.2 Les alternatives per al traçat de la Via Orbital
La proposta del PTPP per a la Via Orbital del Pla d’Urgell preveu un traçat exclusivament per l’oest
de Mollerussa, Fondarella i el Palau d’Anglesola, mentre que la proposta del PDU_PU proposa també
la traça de la Via Orbital pel costat est, articulant els municipis de Miralcamp, Mollerussa, Golmés i
Vila–Sana, fins la carretera LP-3322. Així, el consum total de sòl es major en la proposta del
PDU_PU, si bé es considera que aquest traçat per l’est és estratègic i necessari per a l’emplaçament
del Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal que proposa el Pla.
Pel que fa al traçat per l’oest, la proposta del PDU_PU ajusta el traçat del PTPP per tal de cenyir-se
més al límit del sòl urbanitzable de Mollerussa, de Fondarella i de Palau d’Anglesola. En aquest
àmbit, s’optimitza el consum de sòl per part de la nova infraestructura evitant una excessiva
separació dels sòls urbanitzables, reduint així el risc d’ocupació d’un territori més ampli per part
dels futurs desenvolupaments urbans. D’aquesta manera, el traçat serveix de contenció als
creixements i actua com a ronda.
L’alternativa del PDU_PU per la banda oest modifica també l’articulació entre la Via Orbital i la
carretera LP-3322, per tal d’evitar la fragmentació d’uns sòls de valor natural i de connexió i reduir
l’afectació en un punt crític per a la connectivitat ecològica.
4.3 Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada
D’acord amb el que s’ha mostrat a la Taula 4.2, es pot concloure que la proposta del Pla director
urbanístic del Pla d’Urgell aporta propostes i mesures que milloren la situació actual en relació amb
els objectius ambientals establerts, atès que comporta millores per a l’assoliment de gran part dels
objectius.
En relació amb les alternatives per al traçat de la Via Orbital, si bé globalment, al proposar un
traçat per l’est de la conurbació central, el consum de sòl és superior en la proposta del PDU_PU,
pel traçat oest, l’alternativa del PDU_PU per la banda oest és preferible en termes d’optimització
del consum de sòl i de preservació de la connectivitat ecològica. L’elecció de l’alternativa del
PDU_PU deriva de la voluntat de reduir l’impacte sobre el territori per la banda oest i de la
necessitat de proposar el traçat complementari per poder donar servei al nou Sector d’Activitat
Econòmica supramunicipal.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 167
5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA
5.1 Objectius del Pla
Els objectius del PDU_PU, tal com exposa l’article 1 de la normativa del Pla, són els següents:
Plantejar una ordenació urbanística que cerqui el principi d’equitat en l’habitabilitat del
territori.
Delimitar, a escala de la comarca del Pla d’Urgell, els àmbits que han de conformar els espais
oberts, mitjançant els diferents tipus bàsics de sòl definits a l’article 17 d’aquesta
Normativa. En concret:
Recollir les proteccions dels espais oberts definides pel Pla territorial parcial de
Ponent, d’ara endavant PTPP, i precisar-ne els límits, incorporant petites peces
pròpies de l’anàlisi més detallat realitzat, establint subcategories o establint
precisions normatives addicionals.
Identificar i delimitar els elements bàsics de la seva morfologia, els seus marges
i els tossals susceptibles de conformar els Parcs territorials i els Parcs
comarcals, establint les regulacions necessàries per a la seva gestió.
Desenvolupar les estratègies de desenvolupament urbanístic per a cada assentament de la
comarca del Pla d’Urgell, per tal d’afavorir el desenvolupament sostenible i socio-econòmic
de la comarca. En concret:
Establir criteris d’aplicació per part del planejament urbanístic de les
estratègies fixades pel PTPP, així com del mecanisme de càlcul de superfície de
les extensions urbanes admissibles.
Assenyalar els àmbits preferents més adequats per a la localització de les
possibles complecions o extensions dels nuclis del Pla d’Urgell.
Estudiar i reconsiderar, si s’escau, els aprofitaments urbanístics, els usos, les
activitats i revisar les condicions d’implantació, per tal de minimitzar l’impacte
i reconduir, en la mesura del possible, el model d’ocupació de sòl.
Assenyalar les ubicacions més adequades per a la implantació dels sectors
d’activitats econòmiques d’interès supramunicipal i dels parcs locals d’activitat.
Identificar els equipaments, les dotacions i els serveis d'abast territorial existents i proposa la
ubicació dels previstos o dels proposats.
Potenciar l’articulació dels diversos assentaments entre si per afavorir el sistema de
mobilitat del Pla.
5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
168 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Definir i establir la Xarxa patrimonial i del paisatge amb l’objectiu de contribuir a la
interpretació, investigació, preservació, conservació, difusió, comunicació i a la gestió
integral del patrimoni arquitectònic, històric - artístic i paisatgístic del Pla d’Urgell.
- Identificar els elements i àmbits de protecció patrimonial que constitueixen el
patrimoni de la comarca del Pla d’Urgell, establint les regulacions necessàries
per a la seva gestió integral conjunta.
5.2 Estratègies d’ordenació
D’acord amb els objectius del Pla i atenent als objectius ambientals del mateix, el Pla articula les
seves propostes en les següents estratègies d’ordenació:
1. Ordenació de l’estructura d’articulació territorial per potenciar l’accessibilitat i la connexió
del Pla d’Urgell amb les comarques veïnes; definició dels corredors de mobilitat i
reconeixement del paper de les sendes verdes i de les connexions de camins del Pla d’Urgell.
2. Ordenació i protecció del sòl no urbanitzable i establiment dels criteris per a l’estructuració
orgànica d’aquest sòl: definició i protecció dels elements territorials bàsics dels espais oberts
i precisió i regulació dels diferents tipus d’espais oberts establerts pel PTPP.
3. Concreció de les estratègies de desenvolupament urbanístic dels nuclis i proposta de les
ubicacions més adequades per a les complecions o extensions dels nuclis, així com per a la
implantació dels sectors d’activitat econòmica d’interès supramunicipal i municipal.
4. Establiment de directrius i recomanacions per a una adequada implantació dels equipaments
territorials o per a la valorització dels existents. Proposta de reserves de sòl.
5. Definició del reserves de sòl indicatives per a noves infraestructures de la mobilitat viària: Via
Orbital, variants dels nuclis i avinguda del Pla d’Urgell.
6. Establiment de determinacions per a la millora de la mobilitat viària: reconversió de la
carretera N-II en passeig territorial i urbà, reconversió de travessies urbanes en passeig urbà,
millora d’accessos a nuclis i millora de traçats.
7. Establiment de determinacions per a la millora de la mobilitat ferroviària: conversió de la
línia de tren convencional en un tren tramvia, reserva de sòl per a estacions i punts de pas
per a vianants.
8. Reserva indicativa de sòls per a infraestructures de serveis tècnics.
9. Definició de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge amb l’objectiu d’interpretar, investigar,
preservar, conservar, difondre i comunicar el patrimoni històrico-artístic, de cultura
tradicional o paisatgístic del Pla d’Urgell.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 169
5.3 Determinacions del Pla amb possibles repercussions ambientals
La Memòria d’ordenació del PDU_PU exposa detalladament les determinacions del Pla. A
continuació es presenta una síntesi esquemàtica que recull les propostes del Pla amb possibles
repercussions ambientals, les quals seran tingudes en compte en l’avaluació. Per a major informació
en relació amb cadascuna de les propostes es recomana consultar la Memòria d’ordenació del Pla.
5.3.1 Espais oberts
Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació dels espais oberts
són les següents:
Ampliació del sòl de protecció especial per inclusió d’hàbitats amenaçats o probablement
amenaçats en el futur en l’àmbit català, d’hàbitats d’interès comunitari, i d’espais lliures a
l’entorn de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, a l’entorn del Pla de la Serra i a l’entorn dels Tossals
de Margalef.
Increment del sòl de protecció territorial com a reserva estratègica (vegeu proposta d'Àrea
d'Infraestructures ambientals a l’apartat 5.3.5).
Definició i protecció del connector de lo Setzehams (o lo Setsams) per millorar la
continuïtat i funcionalitat, a escala comarcal, de la xarxa de sòls de valor natural i de
connexió definida pel PTPP.
Definició i protecció dels corredors del sòl de valor natural i de connexió que articulen i
complementen a nivell comarcal la xarxa de sòls de valor natural i de connexió.
Delimitació i regulació del Parc territorial del Tossal de les Tenalles, del tossal de la Serra i
del Tossal de l’Infern (La Serra): s’estableix el requeriment de redacció d'un Pla especial, i se
li atribueix un règim transitori com a sòl de protecció especial mentre no es redacti el Pla
especial, així com requeriments per a mantenir la permeabilitat ecològica en aquest àmbit.
Delimitació i regulació del Parc territorial dels Tossals de Margalef: redacció d'un Pla
especial, règim transitori com a sòl de protecció especial i requeriments per a mantenir la
permeabilitat ecològica en aquest àmbit.
Delimitació del Parc territorial de l’Estany d’Ivars i Vila-sana: reconeixement dels
instruments de planificació i gestió existents.
Delimitació de Parcs comarcals: espais per al descans i l'esbarjo que completen la xarxa de
parcs territorials, facilitant la connectivitat i el funcionament de la xarxa d’espais oberts,
que es localitzen en sòls qualificats com a sistema d’espais lliures pel planejament municipal
vigent.
Identificació i protecció de la totalitat de la xarxa hidrogràfica de la plana (rius, torrents,
barrancs, desguassos, estanys, clots i fondos) com a element territorial bàsic de l’ordenació
dels espais oberts.
5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
170 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Identificació i protecció de la totalitat de la xarxa hidràulica de la plana (canal principal,
canal auxiliar, sèquia principal, sèquia secundaria, boqueres, salts d’aigua, centrals de
generació d’energia i basses) com a element territorial bàsic de l’ordenació dels espais
oberts.
Requeriments per a la millora de la permeabilitat de les infraestructures territorials i
hidràuliques en aquells àmbits crítics per a la connectivitat ecològica generats per les
infraestructures viàries i ferroviària, així com per les principals infraestructures lineals de
conducció d’aigua.
Proposta d’un Pla de reducció dels impactes de les infraestructures lineals de conducció
d’aigua.
Identificació i definició de la xarxa de sendes verdes com a element territorial bàsic de
l’ordenació dels espais oberts.
Pre-catàleg de masies i d'habitatges rurals.
Proposta d'inventari de cabanes de tàpia, coberts i altres edificacions rurals per a la
recuperació d'aquestes edificacions i la represa d’activitats rústiques, d’usos d’equipament
turístic rural o d’elaboració i comercialització de productes artesanals o similars, sempre no
residencial.
Proposta de diversos programes a desenvolupar en l’àmbit del Pla d’Urgell, destaquen:
Programa de Planificació dels espais d’interès agrícola-ramader
Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla
d’Urgell
Programa d’activitats extractives
Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i
ramaderes.
La Taula 5.1 mostra quina és la proposta de sòl de protecció especial, territorial i preventiva del Pla
en relació amb la del Pla territorial parcial de Ponent.
Taula 5.1. Tipus de sòls del sistema d’espais lliures PTPP i PDU_PU
PTPP PDU_PU
Tipus de sòl Sup. en l’àmbit del PDU_PU (ha)
% de l’àmbit del PDU_PU
Sup. en l’àmbit del
PDU_PU (ha)
% de l’àmbit del PDU_PU
Sòl de protecció especial 4.256 14 5.899 19
Sòl potencialment sotmès a risc natural
1.264 4 1.164 4
Sòl de protecció territorial
Reserva estratègica
0 0 75 0
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 171
PTPP PDU_PU
Tipus de sòl Sup. en l’àmbit del PDU_PU (ha)
% de l’àmbit del PDU_PU
Sup. en l’àmbit del
PDU_PU (ha)
% de l’àmbit del PDU_PU
Total sòl de protecció territorial
1.264 4 1.239 4
Sòl de protecció preventiva 23.498 77 21.880 72
Total 29.018 95 29.018 95
* Les determinacions i pautes quantificables en sòls urbans i urbanitzables del PDU_PU (redefinició i ajust de sòl urbà, modificació d'àmbit i localització de compleció preferent) s'estima que poden reduir el sòl de protecció preventiva en unes 15 hectàrees (un 0,07 % d'aquest tipus de sòl)
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del PTPP i de la proposta del PDU_PU.
Els plànols 27 i 28 mostren les principals propostes del Pla per al sistema d’espais oberts.
5.3.2 Assentaments
Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació dels assentaments
són les següents:
Redefinició i ajust de límit de sòls urbans en nuclis que no tenen un règim de sòl ajustat al
seu perímetre consolidat. Ampliació puntual del sòl urbà per tal de reconèixer un règim urbà
del sòl en el que existeixen edificacions, aparcaments i/o vialitats properes al límit vigent en
l’actualitat. S’estima que el creixement potencial pot ser d’unes 2 ha, a concretar pel
planejament municipal.
Modificació d'àmbits de sectors de sòl urbanitzables: ajustos que suposen petits increments
de sòl urbanitzable per adequació a l’estructura de la propietat del sòl, per millorar la
qualitat ambiental i paisatgística i per completar la trama urbana. S’estima que el
creixement potencial pot ser d’unes 7 ha, a concretar pel planejament municipal.
Els sectors amb aquesta determinació són els següents:
Municipi Núm Ús actual Nom sector Superfície actual (ha)
Fondarella SAU-1 Mixt - 1,4
Fondarella SAU-2 Mixt - 1,6
Golmés SUD-13 Residencial Ferrocarril nucli 3,4
Golmés SUD-23 Residencial Colomer est 2 (nacional IIa) 4,8
5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
172 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Modificació d’ús de sectors de sòl urbanitzable. La proposta és la següent:
Municipi Núm Ús actual Nom sector Superfície actual (ha) Ús proposat
Bell-lloc d’Urgell
PPU-3 Residencial Residencial Tinguda 3,2 Mixt
Bell-lloc d’Urgell
PPU-9 Residencial Serret 4,4 Mixt
Fondarella SAU-2 Mixt - 1,6 Residencial
Fondarella SAU-3 Mixt - 3,5 Residencial
Golmés SUD-01 Industrial PP del sector Nord-est - Mixt
Golmés SUD-22 Industrial Colomer est 2 (ferrocarril) 3,7 Mixt Miralcamp SAU-04 Industrial - 4,1 Residencial Miralcamp SAU-05 Industrial - - Residencial Miralcamp SAU-06 Mixt - 3,3 Residencial Miralcamp SAU-07 Mixt - 5,4 Residencial Mollerussa SUBd-9a Residencial Negrals nord I 9,8 Industrial Mollerussa SUBd-9b Residencial Negrals nord II 5,6 Industrial Sidamon SAU-2 Mixt - 2,5 Residencial
Àmbits condicionats: es requereix per a diversos sectors de sòl urbanitzable que s’adeqüin al
traçat definitiu de la Via Orbital, per tant els sector resten condicionats a la implantació de
la infraestructura. Per aquests sectors no es pot determinar l’extensió resultant, atès que
dependrà del traçat de la citada via. Són els següents:
Municipi Núm Ús actual Nom sector Superfície actual (ha)
Fondarella SAU-6 Mixt - 13,8
Fondarella SAU-7 Industrial - 11,6
Golmés SUD-01 Industrial PP del sector Nord-est 8,3
Golmés SUD-18 Residencial Codis Nord 3,9
Golmés SUD-19 Residencial Codis centre (nacional IIa) 5,7 Golmés SUD-20 Residencial Codis sud (nacional IIa) 7,3 Mollerussa SUBd-9a Residencial Negrals nord I 9,8 Mollerussa SUBd-9b Residencial Negrals nord II 5,6 Mollerussa SUBd-11 Industrial Sèquia del Marqués 4,1 Mollerussa SUBnd Residencial Tossal Blanc 12,1
Localització de compleció preferent: el Pla identifica àmbits de compleció preferent de
l’àrea urbana relacionats amb el completament de la trama urbana, com a pauta per al
planejament urbanístic municipal, en tot cas subjectes a la justificació de la necessitat de
creixement i al compliment de les estratègies de desenvolupament urbanístic previstes pel
PTPP. S’estima que el creixement potencial pot ser d’unes 5,5 ha, a concretar pel
planejament municipal.
Àmbit d'extensió preferent: el Pla identifica àmbits d’extensió preferent de l’àrea urbana
relacionats amb millores d’accessibilitat al nucli, amb l’objectiu que els plans d’ordenació
urbanística municipal els classifiquin com a sòl urbanitzable si es verifica la seva necessitat i
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 173
oportunitat. El PDU_PU no n’estableix l’extensió atès que serà el planejament municipal el
que la determinarà, en funció de les necessitats i possibilitats de creixement del nucli.
Parcs Locals d’Activitats: el Pla preveu sectors d’activitat econòmica a tots els municipis de
la comarca excepte a Golmés i a Mollerussa amb la finalitat de cobrir les necessitats
d’emplaçament de magatzems, tallers i activitats artesanals dels pobles, així com de
consolidar les instal·lacions industrials existents i donar resposta a les seves necessitats de
desenvolupament. El PDU_PU no n’estableix l’extensió sinó una localització indicativa. Part
dels àmbits proposats estan ja ocupats per activitats industrials.
Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE): el Pla localitza un sector
d’activitat econòmica localitzat en sòls dels municipis de Golmés i Vila-sana, al nord-est de
Mollerussa, de 266 ha, 32 de les quals són sòl urbà ocupat per instal·lacions existents.
Àrees amb regulació de l’ús extractiu: el Pla determina la necessitat de rehabilitar els
àmbits d’extracció d’àrids o graveres que s’assenyalen en els plànols d’ordenació i que
s’especifiquen en la Memòria d’ordenació.
El plànol 29 mostra les principals propostes del Pla per al sistema d’assentaments.
5.3.3 Equipaments
Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació dels equipaments
són les següents:
Reserva estratègica de sòl per a equipaments i/o serveis territorials d’àmbit
supramunicipal: el Pla proposa una disposició dels sòls destinats a equipaments per tal que
el planejament derivat la tingui en compte com a opció de localització preferent. Cal dir que
el Pla no delimita l’emplaçament, per la qual cosa no s’estableix quina ubicació concreta o
extensió tindria el nou equipament.
Conjunt d’equipament: el Pla identifica els equipaments que formen un conjunt a l’entorn
d’elements dels espais oberts o de la xarxa patrimonial i del paisatge, amb l’objectiu
d’aplicar estratègies comunes d’intervenció i de rehabilitació.
Centres equipats: el Pla identifica aquells elements que exerceixen una centralitat sobre el
nucli existent o la seva extensió per a que siguin potenciats en la redacció i el
desenvolupament del planejament municipal.
Equipaments aparcaments: el Pla identifica esplanades de petita o mitjana superfície
contigües a àmbits de centralitat, ben comunicades amb les xarxes viària i ferroviària per tal
que siguin reconeguts pel planejament a desenvolupar com àrees susceptibles d’acollir espais
d’aparcaments que permetin complementar la xarxa de mobilitat comarcal. Cal dir que el Pla
no delimita l’emplaçament, per la qual cosa no s’estableix quina ubicació concreta o
extensió tindria el nou aparcament.
5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
174 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
5.3.4 Infraestructures de la mobilitat
Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació de les
infraestructures de la mobilitat són els següents:
5.3.4.1 Millora de la mobilitat viària
Reconversió de la Carretera N-II en passeig territorial i urbà.
Reconversió de travessia en passeig urbà: el Pla identifica aquelles travessies urbanes que
han de ser transformades a mesura que les carreteres principals del Pla d’Urgell siguin
alleugerides del trànsit de pas absorbit per les noves variants i desafectades com a
carreteres.
Millora d’accés al nucli: el Pla identifica els accessos actuals als nuclis que han de ser
millorats per tal de regular i optimitzar el trànsit rodat i de vianants.
Millora del traçat: el Pla proposa la millora del traçat de carreteres actuals que han de
permetre millorar les relacions intermunicipals.
Condicionament paisatgístic d'infraestructures d’interès local.
5.3.4.2 Reserva de sòl per a nous traçats
Reserva de sòl per a la Via Orbital: el Pla grafia de forma indicativa el traçat de la futura
Via Orbital del Pla d’Urgell, de tal manera que completa, per la part est de la primera
corona, el traçat proposat pel PTPP. El PDU_PU també proposa un traçat alternatiu, a la part
oest de la primera corona, per tal d’ajustar la traça a límit de sòl urbà, ajustant-lo més a les
vores del teixit dels nuclis de tal manera que serveixi de contenció als creixements i de
ronda, evitant així una major dispersió urbana.
Reserva de sòl per variants de nuclis: el Pla assenyala les variants que considera necessàries
per a incrementar l’eficiència de la xarxa viària del Pla d’Urgell. Recull les variants en
projecte, les propostes del planejament vigent o en tràmit i proposa nous traçats. Les
propostes són les següents:
Miralcamp, Mollerussa i Fondarella: es recull projecte en tràmit.
Vilanova de Bellpuig: es recull projecte en tràmit.
Barbens: es proposa una nova variant a l’est de Barbens, sobre la carretera
LV-3341, segons els treballs del POUM en redacció.
Bellvís nord: es proposa una nova variant al nord que permeti el pas per
l’exterior del nucli urbà de la carretera que connecta Mollerussa - Palau
d’Anglesola – Bellvís -Térmens – Menàrguens – Albesa - Alguaire (Aeroport).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 175
Bellvís est: es proposa una nova variant a l’est que permeti connectar la LV-
3311 i la carretera Bellvís - Térmens – Menàrguens – Albesa - Alguaire
(Aeroport).
Els Arcs de Bellvís: es proposa una variant de la carretera Mollerussa -
Vallfogona de Balaguer – Balaguer.
Ivars d’Urgell nord: es proposa la modificació de la reserva viària que figura
al POUM d’Ivars d’Urgell, un cop aquesta es creua amb la carretera LV-3333,
per tal de connectar-la amb el camí a la Fuliola i el pont per sobre la segona
sèquia del canal d’Urgell.
Ivars d’Urgell sud: Es reconeix la variant tal i com proposa el POUM fins el
punt on es creua amb la carretera LV-3333.
Torregrossa: es proposa una variant al nord del nucli que permeti connectar
les carreteres LV-7022 i la LV-2001 i alhora assolir la funció de ronda.
Vila-sana: Es proposa una nova variant al nord del nucli que permeti
connectar la carretera d’Ivars d’Urgell a Vila-sana i la carretera LP-3322.
Reserva de sòl per a l’Avinguda del Pla d’Urgell: el Pla assenyala la reserva de sòl per tal de
garantir la continuïtat de l’avinguda del Pla d’Urgell als municipis de Fondarella i Golmés, de
tal manera que s’implanti un nou eix de centralitat i mobilitat que possibiliti descarregar
l’antiga carretera N-II i la millora dels accessos des de l’A-2.
5.3.4.3 Millora de la xarxa ferroviària
Reserva de sòl per a l'estació de l'Eix Transversal Ferroviari: el Pla proposa la reserva de
sòl –amb una mida d’1,2 km de longitud- per a l’estació de mercaderies i de passatgers del
Pla d’Urgell (Mollerussa-Golmés-Vila-sana) situada al costat de l’A-2.
Reserva de sòl per a estacions del tren-tramvia: El Pla proposa la reserva de sòl per les
estacions de passatgers del futur tren-tramvia al Pla d’Urgell.
Punt de pas de vianants: el Pla preveu passos de vianants vinculats a les estacions del tren-
tramvia i en continuïtat amb el teixit urbà, per tal d’eliminar la barrera que suposa
actualment el corredor central d'infraestructures.
5.3.4.4 Infraestructures del transport col·lectiu
Reserva de sòl per a l’estació d’autobusos de la comarca: el Pla proposa la reserva de sòl
per a la localització de l’estació d’autobusos de la comarca del Pla d’Urgell, al municipi de
Mollerussa, en proximitat amb l’actual estació de tren de la línia Lleida – Barcelona per
Manresa, en un futur reconvertida en tren-tramvia, de manera que es permeti la
complementarietat dels dos sistemes de transport.
5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
176 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
5.3.4.5 Programes per a l’ordenació territorial
Programa de minimització de l’impacte i integració paisatgística de les infraestructures
Programa de reconversió de les travesseres urbanes en passeig
El plànol 30 mostra les principals propostes del Pla per al sistema d’infraestructures de la mobilitat.
5.3.5 Infraestructures de serveis
Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació de les
infraestructures de serveis són els següents:
Àrea d’infraestructures ambientals: el Pla delimita una àrea d'unes 75 ha, en sòls de Palau
d’Anglesola i de Sidamon, entre l’autovia A-2 i la reserva de sòl per a l’Eix transversal
ferroviari. Aquest àmbit té per objecte acollir l’emplaçament d’infraestructures de tipus
ambiental o de producció d’energies renovables, peces d’equipaments o àrees funcionals
associades a l’autovia A-2, i preveure una àrea per a resoldre els problemes d’inundabilitat
associats a la sèquia del Marqués i a la sèquia Gran o desguàs general, a través d’un sistema
de laminació d’aigües que reguli els fluxos derivats de l’àrea urbana central del Pla d’Urgell.
Emplaçament preferent d’EDAR: el Pla proposa emplaçaments per a EDARs per tal que el
planejament general o sectorial els tingui en compte com a opció de localització preferent.
Aquestes es proposen per a municipis amb previsió d’aquest tipus d’infraestructura segons
planejament sectorial vigent, i on s’ha identificat la seva mancança o dèficit, i se situen
properes a sèquies de desguàs.
Reserva de sòl per ampliació d’infraestructura: el Pla proposa la reserva de sòl per a
l’ampliació d’infraestructures de serveis:
Castellnou de Seana: es proposa una reserva de sòl per ampliació de l’abocador
comarcal.
Fondarella: es proposa una reserva de sòl per ampliació de la depuradora
comarcal.
Ivars d’Urgell: es proposa una reserva de sòl per ampliació de la potabilitzadora.
5.3.6 Xarxa Patrimonial i del Paisatge
Les propostes del PDU_PU amb incidència ambiental en relació amb l’ordenació de la Xarxa
Patrimonial i del Paisatge són les següents:
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 177
Mesures i actuacions d’integració paisatgística per a les següents actuacions proposades pel
PDU_PU:
Via Orbital
Variants dels nuclis
Nusos viaris
Passeig territorial i urbà de la N-II
Travessies urbanes
Vies verdes
Accessos a nuclis
Via del tren tramvia
Façanes urbanes
Completament de les vores i de les trames urbanes
Conreus abandonats
Mesures i actuacions de reducció d’impacte en les següents actuacions o àmbits:
Enclaus de producció d'energia renovable (fotovoltaiques i biomassa)
Enclaus de producció agrícola i ramadera (enclaus agrícoles, granges i edificis
auxiliars)
Àrees amb regulació de l'ús extractiu
Infraestructures de mobilitat
Parcs Locals d'Activitats
Xarxa de les infraestructures elèctriques i de telecomunicacions
Infraestructures de serveis territorials
Mesures i actuacions de millora de la qualitat paisatgística per a elements de la Xarxa
Patrimonial i del Paisatge:
Béns culturals, conjunts urbans i nuclis històrics
Elements patrimonials de la xarxa de sendes verdes
Conjunt patrimonial de la xarxa hidràulica del Canal d'Urgell
Arbres i arbredes de valor singular
Indrets paisatgístics i patrimonials
5.DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
178 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Programes per a l’ordenació territorial
Programa de sendes verdes i camins patrimonials (itineraris d’interès
pasisatgístic)
Pla de camins rurals
Programa de ‘Camins ramaders’ o Carrerades
Programa de la Xarxa patrimonial i del paisatge
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 179
6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT
6.1 Identificació i avaluació d’impactes
En aquest apartat s’identifiquen i avaluen els probables efectes significatius sobre els diferents
elements del medi derivats del desenvolupament del Pla.
La identificació, descripció i avaluació dels impactes s’ha realitzat al nivell de detall que permet el
grau de definició de les propostes del Pla. Sense entrar en la descripció detallada de tots els
impactes potencials derivats de cada actuació, s’ha optat per fer una descripció sintètica de les
propostes que poden tenir impacte en cadascun dels àmbits considerats i una valoració quantitativa
–quan la proposta té un nivell de concreció suficient- o qualitativa, de l’impacte global.
L’impacte s’ha avaluat segons sigui neutre (en aquells casos en que el Pla no fa propostes que facin
augmentar l’impacte considerat), baix (quan hi ha impacte molt poc significatiu), moderat (quan es
produeix un impacte però no té la magnitud suficient per considerar-lo significatiu, sobretot tenint
en compte el context ambiental i territorial de l’àmbit del Pla) i significatiu (en aquells casos en
que es produeix un impacte d’una magnitud que es considera important).
Hi ha un gran nombre d’actuacions del Pla que tenen un impacte ambiental clarament positiu que
ha de ser naturalment contemplat en l’avaluació ambiental del Pla. Es tracta d’actuacions del Pla
que poden considerar-se propostes amb impacte positiu o, també, mesures preventives, correctores
o compensatòries d’altres impactes negatius. L’estructura que es proposa en aquest capítol inclou
la descripció d'aquestes propostes del Pla en l’apartat 6.2, de forma que s’hi recullen les actuacions
del Pla amb impacte ambiental positiu que, al seu torn, són mesures del propi Pla per prevenir
potencials impactes negatius per tal que no s’arribin a produir, així com per corregir i/o compensar
impactes ambientals negatius derivats d’altres actuacions del Pla.
6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
180 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
6.1.1 Ocupació i consum de sòl
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
Nous consums de sòl per assentaments
El nou consum de sòl per assentaments deriva de: - Les propostes de redefinició, ajust i condicionament de sòls urbans i urbanitzables: el PDU_PU estableix àmbits indicatius i no determina la superfície, que serà concretada pel planejament municipal, sempre d'acord amb les estratègies de creixement del PTPP. Una estimació del resultat de les determinacions d'ajust i modificació de sòls urbans i urbanitzables mostra un possible creixement potencial d'aproximadament 9 noves hectàrees.- Els Parcs Locals d’Activitats: el PDU_PU no n’estableix l’extensió sinó una localització indicativa. Part dels àmbits proposats estan ja ocupats per activitats industrials i d'activitat econòmica. - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE): aproximadament 266 ha, 32 de les quals són sòl urbà ocupat per instal·lacions existents. Es tracta de la proposta del Pla amb un major impacte pel que fa a consum de sòl. El Pla estableix com a pautes d’ordenació o recomanacions uns àmbits indicatius de compleció i extensió dels nuclis que podrien concretar-se en el planejament municipal prèvia justificació de la seva necessitat i del compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. La superfície que mitjançant el planejament municipal s'acabarà ocupant atenent a aquestes pautes no es pot determinar a priori. Una estimació del possible creixement derivat de les propostes de compleció preferent mostra unes 5,5 ha de nous sòls urbanitzables.
I 1 Negatiu Permanent Significatiu
Nous consums de sòl per infraestructures de mobilitat
El consum de sòl deriva de les reserves per a nous traçats que estableix el Pla: - Reserva de sòl per a la Via Orbital: uns 16 km de nova via, amb una secció potencial de 2+2, suposaria una ocupació d’unes 42 ha. - Reserva de sòl per variants de nuclis: el Pla no estableix el traçat d'aquestes variants i, per tant, no se'n pot determinar quantitativament l'ocupació. - Reserva de sòl per a l’Avinguda del Pla d’Urgell: uns 5,5 km de nova via, amb una secció de 64 m entre façanes, suposaria una ocupació d'unes 35 ha. La Reserva de sòl per a l'estació de l'Eix Transversal Ferroviari ocupa una superfície d'unes 6 ha incloses dins la proposta de SAE. Les reserves per a noves estacions del tren-tramvia s'han grafiat de forma indicativa, pel que es desconeix l'ocupació resultant.
I 2 Negatiu Permanent Significatiu
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 181
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
Nous consums de sòl per altres implantacions
La previsió d'una Àrea d’infraestructures ambientals (AIA), d'unes 75 ha, comportarà la implantació dels usos previstos en aquest àmbit. L'ocupació del sòl resultant no es pot determinar a priori atès que es desconeixen les instal·lacions que s'hi implantaran. En tot cas, la proposta comporta un ús eficient del sòl al concentrar aquestes infraestructures en un sol sector rodejat d'infraestructures lineals existents o previstes i evita, així, la dispersió d'aquest tipus d'instal·lacions pel territori. Pel que fa a d'altres propostes del Pla de reserva per a nous usos (equipaments, infraestructures de serveis etc), el pla proposa localitzacions indicatives sense establir la delimitació ni, per tant, la superfície potencialment ocupable. En el cas d'infraestructures ambientals, s'implantaran les que es derivin del planejament sectorial i no són noves ocupacions atribuïbles al Pla.
I 3 Sense avaluar
Permanent Sense avaluar
6.1.2 Cicle de l'aigua
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
Consum d'aigua Les propostes del Pla per al sistema d'assentaments comporten un increment del consum d'aigua. Aquest increment del consum deriva de: - Les propostes de nous sòls urbans i urbanitzables a concretar pel planejament municipal. - Els Parcs Locals d’Activitats (PLA). - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE). - La concreció de les pautes de compleció i extensió per part del planejament municipal, sempre que es justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. Així mateix, la modificació d'usos que estableix el Pla per a diversos sectors de sòl urbanitzable comportarà canvis en el consum d'aigua. Atès que el PDU_PU estableix aquestes propostes amb caràcter indicatiu, no estableix la superfície dels nous sectors potencials i no estima el sòl o el sostre dels diferents usos que resultaran de la proposta (aspectes que es deriven al planejament municipal), no és possible estimar quin serà l'increment del consum d'aigua derivat de les propostes del Pla. En tot cas, el desenvolupament del planejament comportarà un increment d'aquest consum global d'aigua que, tot i no poder-se quantificar, es considera significatiu.
I 4 Negatiu Permanent Significatiu
Generació d'aigües residuals
Les propostes del Pla per al sistema d'assentaments comporten un increment de la generació d'aigües residuals. Aquest increment deriva de: - Les propostes de nous sòls urbans i urbanitzables a concretar pel planejament
I 5 Negatiu Permanent Significatiu
6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
182 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
municipal. - Els Parcs Locals d’Activitats (PLA). - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE). - La concreció de les pautes de compleció i extensió per part del planejament municipal, sempre que es justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. Així mateix, la modificació d'usos que estableix el Pla per a diversos sectors de sòl urbanitzable comportarà canvis en la generació d’aigües residuals. Atès que el PDU_PU estableix aquestes propostes amb caràcter indicatiu, no estableix la superfície dels nous sectors potencials i no estima el sòl o el sostre dels diferents usos que resultaran de la proposta (aspectes que es deriven al planejament municipal), no és possible estimar quin serà l'increment en la generació d'aigües residuals derivat de les propostes del Pla. En tot cas, el desenvolupament del planejament comportarà un increment de generació d’aigües residuals que, tot i no poder-se quantificar, es considera significatiu. El Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell (vegeu apartat 6.2.2) pot contribuir a reduir la contaminació de les aigües.
I 6 Positiu Permanent Moderat
Les propostes del Pla no suposen un risc per a la contaminació de les aigües en tant que es condiciona la implantació de nous usos residencials i d'activitat econòmica a la previsió dels adequats sistemes de sanejament i gestió dels residus (vegeu apartat 6.2.2).
I 7 Neutre Neutre Neutre
La identificació i protecció de la totalitat de les xarxes hidràulica i hidrogràfica de la plana (vegeu apartat 6.2.2) contribueix a reduir el risc de contaminació de les aigües.
I 8 Positiu Permanent Moderat
El Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell (vegeu apartat 6.2.2) pot contribuir a reduir la contaminació de les aigües.
I 9 Positiu Permanent Moderat
La proposta d'emplaçament preferent d’EDARs cerca contribuir a l'assoliment de les previsions del planejament sectorial per a la resolució de les mancances identificades en diversos nuclis.
I 10 Positiu Permanent Moderat
Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i ramaderes (6.2.2).
I 11 Positiu Permanent Moderat
Contaminació de les aigües
El Pla estableix mesures per prevenir la contaminació de les aigües per part dels usos urbans i dels usos agraris (vegeu apartat 6.2.2)
I 12 Positiu Permanent Moderat
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 183
6.1.3 Cicle de l'energia i ambient atmosfèric
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
Les propostes del Pla per al sistema d'assentaments comporten un increment del consum d'energia. Aquest increment del consum deriva de: - Les propostes de nous sòls urbans i urbanitzables a concretar pel planejament municipal. - Els Parcs Locals d’Activitats (PLA). - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE). - La concreció de les pautes de compleció i extensió per part del planejament municipal, sempre que es justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. Així mateix, la modificació d'usos que estableix el Pla per a diversos sectors de sòl urbanitzable comportarà canvis en el consum d'energia. Atès que el PDU_PU estableix aquestes propostes amb caràcter indicatiu, no estableix la superfície dels nous sectors potencials i no estima el sòl o el sostre dels diferents usos que resultaran de la proposta (aspectes que es deriven al planejament municipal), no és possible estimar quin serà l'increment del consum d'energia derivat de les propostes del Pla. En tot cas, el desenvolupament del planejament comportarà un increment d'aquest consum global d'energia que, tot i no poder-se quantificar, es considera significatiu.
I 13 Negatiu Permanent Significatiu Consum energètic
El Pla estableix requeriments d'estalvi i eficiència energètica per als nous desenvolupaments urbans.
I 14 Positiu Permanent Moderat
Contaminació atmosfèrica
Com a resultat de l'increment de consum energètic (I-13) i de l'increment previsible de la mobilitat (I-55), és de preveure un increment de les emissions de contaminants a l'atmosfera respecte les actuals. Cal considerar però, com s'ha indicat a l'apartat 1.4.1, que segons els mapes de vulnerabilitat del territori per als diferents contaminants, el Pla d'Urgell presenta vulnerabilitat nul·la o molt baixa i que la capacitat del territori front a contaminants (partícules sòlides totals i diòxid de sofre) és alta a l’àrea de Mollerussa. Per aquest motiu, es considera que l'impacte és moderat.
I 15 Negatiu Permanent Moderat
Contaminació acústica
L'impacte negatius de les propostes del Pla en relació amb la contaminació acústica deriva de la proposta de noves infraestructures viàries. Concretament, s'identifica el tram sud del traçat de la Via Orbital per l'oest de Mollerussa, que discorre adjacent a sectors urbanitzables residencials i, per tant, amb un impacte sonor sobre aquests sectors. La determinació de canvi d'ús dels sectors de sòl urbanitzable industrials i mixts situats a l'est del nucli de Miralcamp, per passar a usos residencials, comportarà una major exposició a la contaminació acústica derivada del trànsit de la variant ja executada (Via Orbital), que discorre per l'est del nucli.
I 16 Negatiu Permanent Moderat
6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
184 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
La reconversió de les travessies urbanes en passeig urbà, així com la reconversió de la Carretera N-II en passeig territorial i urbà suposarà una reducció significativa de la contaminació acústica dins dels nuclis urbans.
I 17 Positiu Permanent Significatiu
Contaminació lluminosa
Els nous sectors d'activitat econòmica i els creixements urbans que es puguin derivar de l'aplicació de les pautes o recomanacions que estableix el Pla es desenvoluparan en zones de protecció alta envers la contaminació lluminosa segons la zonificació actual, que passaran a ser considerats zones de protecció moderada. No es proposa cap creixement urbà proper als sòls de protecció màxima. En tot cas, els nous desenvolupaments s'adequaran a la normativa sectorial vigent.
I 18 Negatiu Permanent Baix
6.1.4 Cicle dels residus
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
Generació de residus
Les propostes del Pla per al sistema d'assentaments comporten un increment de la generació de residus. Aquest increment deriva de: - Les propostes de nous sòls urbans i urbanitzables a concretar pel planejament municipal. - Els Parcs Locals d’Activitats (PLA). - El Sector d’activitat econòmica d’interès supramunicipal (SAE). - La concreció de les pautes de compleció i extensió per part del planejament municipal, sempre que es justifiqui la necessitat i oportunitat i el compliment de les estratègies del PTPP concretades pel Pla. Així mateix, la modificació d'usos que estableix el Pla per a diversos sectors de sòl urbanitzable comportarà canvis en la generació de residus. Atès que el PDU_PU estableix aquestes propostes amb caràcter indicatiu, no estableix la superfície dels nous sectors potencials i no estima el sòl o el sostre dels diferents usos que resultaran de la proposta (aspectes que es deriven al planejament municipal), no és possible estimar quin serà l'increment en la generació de residus derivat de les propostes del Pla. En tot cas, el desenvolupament del planejament comportarà un increment de generació de residus que, tot i no poder-se quantificar, es considera significatiu.
I 19 Negatiu Permanent Significatiu
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 185
6.1.5 Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
Cap de les determinacions d'ordenació del PDU_PU per al sistema d'assentaments no afecta significativament sòl de protecció especial establert pel PTPP. Únicament s'identifica una mínima afectació de 0,2 ha derivada de la pauta de localització de compleció preferent a Miralcamp. Es tracta d'un "buit" del planejament vigent situat a l'entrada del poble en uns terrenys sense valor significatiu. De fet, el PTPP, atesa l'escala del planejament territorial, delimita sòl de protecció especial sobre sectors de sòl urbà i urbanitzable i, per tant, el planejament director i municipal han d'ajustar la delimitació a escala detallada. No es considera, doncs, una afectació real a sòl de valor especial. Les delimitacions dels Parcs Locals d'Activitats de Miralcamp i de Bellvís, hauran d'evitar l'afectació de sòls de protecció especial.
I 20 Neutre Neutre Neutre
El traçat de la Via Orbital té una afectació sobre sòl de protecció especial al nord de Palau d'Anglesola en uns 900 m del seu recorregut.
I 21 Negatiu Permanent Moderat
La reserva de sòl per a la Via Orbital suposa una reducció de l'afectació de sòl de protecció especial respecte a l'opció plantejada pel PTPP. En concret, la proposta redueix l'afectació d'aquest tipus de sòl en un total de 1.600 metres de recorregut.
I 22 Positiu Permanent Significatiu
Afectació als espais d'interès natural amb protecció sectorial o protegits pel planejament territorial
El Pla incrementa la superfície de sòl de protecció especial (vegeu apartat 6.2.5). Estableix nou sòl de protecció especial a l'entorn dels espais naturals protegits sectorialment (Estany d'Ivars i Vila-sana i Tossals de Torregrossa), afavorint la major protecció d'aquests espais en front a agressions en els seus límits externs.
I 23 Positiu Permanent Significatiu
Afectació a àmbits inclosos en inventaris i catàlegs de valors del patrimoni natural
Les zones humides de l’inventari de zones humides de Catalunya s'inclouen en el sòl de protecció especial. Addicionalment s'estableixen mesures per evitar l'afectació de qualsevol zona humida que s'identifiqui a la comarca per part de futures actuacions.
I 24 Positiu Permanent Moderat
No es produeix cap afectació negativa sobre hàbitats d'interès comunitari ni hàbitats rars o amenaçats derivada de les propostes per a assentaments, equipaments i infraestructures de la mobilitat i de serveis que estableix el Pla.
I 25 Neutre Neutre Neutre Afectació als hàbitats d'interès comunitari i hàbitats amenaçats
Tots els hàbitats d’interès comunitari i hàbitats rars o amenaçats o probablement amenaçats en un futur identificats s'inclouen en el sòl de protecció especial. Addicionalment s'estableixen mesures per evitar l'afectació d'aquests hàbitats per part de futures actuacions.
I 26 Positiu Permanent Moderat
Afectació d'ambients de matollars, prats i comunitats estèpiques
L'anàlisi de l'afectació a aquest tipus d'ambients s'ha realitzat a partir del Mapa de cobertes del sòl (matollars, prats i herbassars) i dels hàbitats considerats estèpics del Mapa d'hàbitats de Catalunya. Les afectacions potencials es limiten a l’afectació de conreus extensius de secà per part de les propostes del Sector d'Activitat Econòmica Supramunicipal (SAE), així com
I 27 Negatiu Permanent Moderat
6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
186 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
dels Parcs Locals d'Activitats (PLA), amb afectacions molt menors. L'anàlisi acurat de les característiques dels àmbits afectats permet concloure que la major part d'aquests conreus ja són, en l'actualitat de regadiu. Les potencials afectacions per possibles creixements urbans són molt poc significatives. L'increment de sòl de protecció especial respecte al PTPP suposa la protecció especial d'àrees de matollars, prats i herbassars i d'hàbitats de comunitats estèpiques (vegeu apartat 6.2.5.).
I 28 Positiu Permanent Significatiu
Les propostes per als assentaments urbans i sòls d'activitat econòmica tenen afectacions sobre sòls d'aptitud agrícola bona o molt bona. S'identifiquen com a impactes significatius l'afectació per part del Sector d'Activitat Econòmica (s'ha estimat que podria arribar a les 307 ha afectades) i dels Parcs Locals d'Activitats proposats al Poal i a Vilanova de Bellpuig (amb una afectació potencial màxima estimada de 14 i 10 ha respectivament). Pel que fa a l'afectació per part de les infraestructures, la Via Orbital travessa sòls d'aptitud agrícola bona o molt bona.
I 29 Negatiu Permanent Significatiu
L'increment de sòl de protecció especial respecte al PTPP suposa la protecció especial d'espais d'interès agrícola (vegeu apartat 6.2.5)
I 30 Positiu Permanent Significatiu
Afectació als espais d'interès agrícola
Programa de Planificació dels espais d’interès agrícola-ramader (vegeu apartat 6.2.5).
I 31 Positiu Permanent Moderat
No es produeix cap afectació sobre els boscos identificats a la comarca derivada de les propostes per a assentaments, equipaments i infraestructures de la mobilitat i de serveis que estableix el Pla.
I 32 Neutre Neutre Neutre Afectació als boscos de la comarca
L'increment de sòl de protecció especial respecte al PTPP suposa la protecció de 2 hectàrees addicionals de boscos a la comarca. Les altres masses boscoses identificades es protegeixen mitjançant la seva inclusió a la Xarxa Patrimonial i del Paisatge.
I 33 Positiu Permanent Significatiu
Cap de les propostes del Pla sobre el sistema d'assentaments (redifinició, ajust, condicionament i compleció de sòls urbans i urbanitzables, Parcs Locals d'Activitats i Sector d'Activitat Econòmica) suposa un risc significatiu per a la connectivitat ecològica de la comarca. Pel que fa a les infraestructures, el traçat de la Via Orbital, al nord del Palau d'Anglesola, discorre per una àrea crítica per a la connectivitat en el qual hi conflueixen infraestructures hidràuliques i viàries.
I 34 Negatiu Permanent Moderat
La reserva de sòl per la Via Orbital suposa una menor afectació a un àmbit o punt crític per a la connectivitat al nord del Palau d'Anglesola respecte a l'opció plantejada pel PTPP.
I 35 Positiu Permanent Moderat
La definició i protecció del connector de lo Setzehams (o lo Setsams) i dels corredors del sòl de valor natural i de connexió milloren la continuïtat i funcionalitat, a escala comarcal, de la xarxa de sòls de valor natural i de connexió definida pel PTPP (vegeu apartat 6.2.5).
I 36 Positiu Permanent Significatiu
Afectació a la connectivitat ecològica
L'establiment de la determinació d'ordenació de millora de la permeabilitat de les infraestructures territorials i hidràuliques en diversos àmbits crítics per a la connectivitat ecològica generats per les infraestructures
I 37 Positiu Permanent Significatiu
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 187
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
viàries i ferroviàries, així com per les principals infraestructures lineals de conducció d’aigua afavoreix la connectivitat ecològica a la comarca. La proposta del Pla de reducció dels impactes de les infraestructures lineals de conducció d’aigua contribueix a la millora de la connectivitat ecològica a la comarca (vegeu apartat 6.2.5).
I 38 Positiu Permanent Moderat
La definició i protecció del Parc territorial del Tossal de les Tenalles, del Tossal de la Serra i del Tossal de l’Infern (La Serra) i del Parc territorial dels Tossals de Margalef reforcen la funcionalitat connectora de la xarxa de sòls de valor natural i de connexió.
I 39 Positiu Permanent Significatiu
La identificació i protecció de la totalitat de les xarxes hidràulica i hidrogràfica de la plana (vegeu apartat 6.2.5) pot afavorir la funció connectora d'aquests corredors lineals.
I 40 Positiu Permanent Moderat
Les propostes de redifinició, ajust, condicionament i compleció de sòls urbans i urbanitzables no tenen una afectació significativa sobre la xarxa hidrogràfica i hidràulica. Alguns dels emplaçaments per als Parcs Locals d'Activitats i l'emplaçament del Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal incorporen, segons la delimitació indicativa del PDU_PU, cursos hídrics i infraestructures hidràuliques, o aquests fan de límit del sector que es proposa. S'estableix normativament que caldrà garantir un adequat tractament d'aquests cursos i, en tot cas, mantenir la seva potencial funció connectora. La Via Orbital, l'Avinguda del Pla d'Urgell i diversos dels traçats indicatius per a futures variants tenen punts de creuament ambla xarxa hidrogràfica i hidràulica.
I 41 Negatiu Permanent Moderat
Vegeu impactes I-7 a I-12 I 42 - - - El Pla estableix nombrosos requeriments normatius per a la protecció de la vegetació de ribera de la xarxa hidrogràfica. La proposta de corredors del sòl de valor natural i de connexió comporta proteccions addicionals a la vegetació de ribera.
I 43 Positiu Permanent Moderat
Espais fluvials-Directiva marc de l'aigua (vegetació de ribera)
Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell (vegeu apartat 6.2.5).
I 44 Positiu Permanent Moderat
6.1.6 Paisatge i patrimoni cultural
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
Afectació paisatgística per usos en sòl no urbanitzable
La principal afectació paisatgística en sòls no urbanitzables deriva de les propostes del Pla per a infraestructures viàries, essent la via orbital la que té un impacte potencial més significatiu sobre espais d'interès paisatgístic. Les propostes per als assentaments, concretament el Polígon d'Activitat Econòmica supramunicipal i el Parc local d'activitats de Fondarella es localitzen en espais d'interès
I 45 Negatiu Permanent Moderat
6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
188 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
paisatgístic, si bé adjacents a la conurbació central de Mollerussa i, per tant, sense dispersar l'impacte pel territori. El Pre-catàleg de la xarxa patrimonial i del paisatge del Pla d’Urgell i les recomanacions i pautes de gestió que estableix el Pla contribueixen a la preservació dels valors paisatgístics en el sòl no urbanitzable.
I 46 Positiu Permanent Moderat
El Pla estableix nombroses mesures preventives per evitar l'impacte paisatgístic dels potencials usos en sòl no urbanitzable (vegeu apartat 6.2.6).
I 47 Positiu Permanent Significatiu
Programa de la Xarxa patrimonial i del paisatge Programa de minimització de l’impacte i integració paisatgística de les infraestructures i Programa d’activitats extractives (vegeu apartat 6.2.6).
I 48 Positiu Permanent Moderat
6.1.7 Àrees de risc
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
Les determinacions d'ordenació del PDU_PU per al sistema d'assentaments no suposen un increment significatiu de la vulnerabilitat en front al risc d'inundabilitat. Únicament els Parcs Locals d'Activitats de Barbens i del Poal es localitzen en sòls potencialment inundables d'acord amb la informació disponible. Cal dir que en ambdós casos es tracta d'extensions del nucli urbà que actualment ja se situa en sòls inundables.
I 49 Negatiu Permanent Baix
El Pla estableix mesures preventives per evitar l'ocupació de zones de risc (vegeu apartat 6.2.7).
I 50 Neutre Neutre Neutre
La reserva estratègica de sòl de protecció territorial per al possible emplaçament d'un sistema de basses de laminació d’aigües que col·laborin a contenir les avingudes d’aigua que es generen en la zona pot contribuir positivament a reduir la vulnerabilitat en front al risc d'inundació.
I 51 Positiu Permanent Moderat
Ocupació d'àrees inundables
Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell (vegeu apartat 6.2.7).
I 52 Positiu Permanent Moderat
Entre les propostes del PDU_PU a l’entorn de l’A-2 es preveuen reserves de sòl per la implantació de nous sectors d’activitats econòmiques, que hauran de respectar les distàncies i les mesures de seguretat definides per la legislació sectorial vigent.
I 53 Sense avaluar
Permanent Sense avaluar
Ocupació d'àrees de risc pel transport de mercaderies perilloses
El Pla estableix mesures preventives per evitar l'ocupació de zones de risc (vegeu apartat 6.2.7).
I 54 Neutre Neutre Neutre
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 189
6.1.8 Mobilitat
Caracterització de l'impacte
Impacte Descripció Referència Negatiu / positiu / neutre
Permanent / temporal
Avaluació
La creació de nous sectors d'activitat econòmica (SAE I PLAs) comportarà una major mobilitat directament relacionada amb les activitats que s'hi desenvolupin. No obstant això, aquestes mateixes àrees possibilitaran reduir les distàncies per a la mobilitat obligada des dels nuclis al possibilitar un increment dels llocs de treball en cadascun d'ells.
I 55 Sense avaluar
Permanent Sense avaluar
Generació de mobilitat (increment potencial de desplaçaments)
La mixticitat d'usos en els sectors de sòl urbanitzable que el Pla proposa modificar afavoreix una menor generació de mobilitat.
I 56 Positiu Permanent Moderat
La reconversió de les travessies urbanes en passeig urbà, així com la reconversió de la Carretera N-II en passeig territorial i urbà suposaran una reducció significativa dels impactes de la mobilitat a l'interior dels nuclis urbans, encara que amb conseqüències sobre l’ocupació del sòl derivat de la construcció de noves variants.
I 57 Sense Avaluar
Permanent Sense Avaluar
L'Eix Transversal Ferroviari, la proposta de tren-tramvia i les reserves d'estacions que proposa el Pla potencien un transvassament modal de l'ús del vehicle privat cap a l'ús del transport públic ferroviari.
I 58 Positiu Permanent Significatiu
La localització de la reserva de sòl per a l’estació d’autobusos de la comarca potencia la complementarietat del transport amb autobús per carretera i el transport ferroviari.
I 59 Positiu Permanent Significatiu
La localització d'aparcaments contigus a àmbits de centralitat, ben comunicades amb les xarxes viària i ferroviària afavoreixen la intermodalitat en el transport.
I 60 Positiu Permanent Significatiu
La previsió de passos de vianants vinculats a les estacions del tren-tramvia i en continuïtat amb el teixit urbà, per tal d’eliminar la barrera que suposa actualment el corredor central d'infraestructures, afavoreixen la mobilitat a peu.
I 61 Positiu Permanent Significatiu
Repartiment modal dels mitjans de transport
Definició i identificació de les vies verdes, dins de la xarxa de sendes verdes, que es corresponen amb vies de la xarxa secundària o vies integrades, a les que es proposa complementar amb una senda verda per a ciclistes o vianants.
I 62 Positiu Permanent Significatiu
6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
190 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
6.2 Mesures preventives, correctores i compensatòries
6.2.1 Ocupació i consum de sòl
Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries M 1 S'estableixen requeriments normatius de gradualitat i continuïtat en l’extensió de l’àrea
urbana existent. Nous consums de sòl per assentaments
M 2 Tots els nous creixements potencials dels assentaments que proposa el Pla són assentaments de tipus compacte i en continuïtat amb les trames urbanes preexistents.
M 3 S'ajusta el traçat oest de la Via Orbital per apropar-lo al nucli urbà de Mollerussa i, per tant, amb un traçat més eficient des del punt de vista de la potencial ocupació del sòl en aquest tram.
Nous consums de sòl per infraestructures de mobilitat
M 4 Prohibició de l’obertura de nous camins per a donar accés a parcel·les rústiques amb objecte d’edificar.
6.2.2 Cicle de l'aigua
Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries M 5 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant
d’ús residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir l'abastament d’aigua, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic. En tot cas s’estarà condicionat a la garantia prèvia de l’abastament que asseguri l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, en base a un ús sostenible d’aquest, d’acord amb la planificació sectorial vigent.
M 6 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris d'estalvi d'aigua en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal.
Consum d'aigua
M 7 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3).
M 8 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantirel correcte sanejament de les aigües, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic.
M 9 El PDU_PU proposa emplaçaments per a EDARs per tal que el planejament general o sectorial els tingui en compte com a opció de localització preferent. Aquestes es proposen per a municipis amb previsió d’aquest tipus d’infraestructura segons planejament sectorial vigent, i on s’ha identificat la seva mancança o dèficit, i se situen properes a sèquies de desguàs.
M 10 S'estableix per a les edificacions, existents o de nova construcció, en sòl no urbanitzable, el requeriment normatiu de disposar d’elements de tractament de les aigües residuals.
M 11 Regulació de les construccions ramaderes per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística: adequada gestió de fems i purins.
M 12 En el marc del Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell El PDU_PU proposa l'elaboració d’estudis de modelització del cicle de l’aigua, integrant els resultats dels Plans directors d’abastament i el Pla director Integral de Sanejament de la comarca, sempre amb el vist-i-plau de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell.
Generació d'aigües residuals
M 13 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3).
Contaminació de les aigües
M 14 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir el correcte sanejament de les aigües, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 191
Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic.
M 15 La proposta d'emplaçaments per a EDARs que fa el PDU_PU pot contribuir a la implantació de les infraestructures necessàries per solucionar els dèficits actuals o futurs.
M 16 S'estableixen requeriments per a les possibles actuacions que puguin afectar la xarxa hidrogràfica i el seu entorn per tal de prevenir, corregir o compensar els potencials impactes negatius.
M 17 S'estableixen requeriments per a les possibles actuacions que puguin afectar la xarxa hidràulica i el seu entorn per tal de prevenir, corregir o compensar els potencials impactes negatius.
M 18 S'estableix, per a les edificacions existents o de nova construcció en sòl no urbanitzable, el requeriment normatiu de disposar d’elements de tractament de les aigües residuals.
M 19 Regulació de les construccions ramaderes per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística: adequada gestió de fems i purins.
M 20 El PDU_PU proposa l'elaboració d'un Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell, d’abast supramunipal que, entre d’altres aspectes, hauria de contenir els estudis i la modelització del cicle de l’aigua al Pla d’Urgell, així com integrar els resultats dels Plans directors d’abastament i el Pla director Integral de Sanejament de la comarca, sempre amb el vist-i-plau de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell.
M 21 El Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i ramaderes que proposa el PDU_PU podrà contribuir a reduir la contaminació de les aigües per part de l'activitat agrària.
6.2.3 Cicle de l'energia i ambient atmosfèric
Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries M 22 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús
residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir el correcte subministrament elèctric, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic. En tot cas s’estarà condicionat a la garantia prèvia de l’abastament que asseguri l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, en base a un ús sostenible d’aquest, d’acord amb la planificació sectorial vigent.
M 23 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris d'eficiència energètica en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal.
Consum energètic
M 24 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3).
M 25 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris de prevenció de la contaminació en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal.
Contaminació atmosfèrica
M 26 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3).
Contaminació acústica
M 27 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3).
Contaminació lluminosa
M 28 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3).
6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
192 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
6.2.4 Cicle dels residus
Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries
Generació de residus M 29 El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir la correcta gestió dels residus, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries estigui prevista en el propi planejament urbanístic.
M 30 Regulació de les construccions ramaderes per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística: adequada gestió de fems i purins i emplaçament adequat per a minimitzar la contaminació odorífera.
M 31 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris de millora de la gestió dels residus en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal.
M 32 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3).
6.2.5 Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat
Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries M 33 La reserva de sòl per la Via Orbital suposa una reducció de l'afectació de sòl de
protecció especial respecte a l'opció plantejada pel PTPP. En concret, la proposta redueix l'afectació d'aquest tipus de sòl en un total de 1.600 metres de recorregut.
Afectació als espais d'interès natural amb protecció sectorial o protegits pel planejament territorial
M 35 El PDU_PU amplia el sòl de protecció especial respecte al PTPP. Pel que fa als espais naturals protegits per la legislació sectorial, s'estableix nou sòl de protecció especial al nord-oest de l'espai natural protegit de l’Estany d’Ivars i Vila-sana per tal de garantir la protecció del desguàs natural fins el riu Ondara i el pantà endorreic que hi havia en aquest espai, així com a l'entorn dels Tossals de Margalef, per tal d’afavorir la continuïtat de la xarxa de sòls de valor natural i de connexió i de garantir la protecció d’una zona tampó suficient a l’entorn de l'espai natural protegit dels Tossals, tenint en compte el seu elevat grau d’aïllament i la pressió que exerceix l’activitat agrícola al seu voltant.
M 36 Inclusió de totes les zones humides de l’Inventari de zones humides de Catalunya en sòl de protecció especial.
Afectació a àmbits inclosos en inventaris i catàlegs de valors del patrimoni natural
M 37 S'estableixen requeriments normatius per evitar l'afectació de les zones humides.
M 38 Tots els hàbitats d’interès comunitari i hàbitats rars o amenaçats o probablement amenaçats en un futur identificats s'inclouen en el sòl de protecció especial.
M 39 Increment de sòl de protecció especial del PDU_PU respecte al PTPP, que suposa la protecció especial d'unes 56 hectàrees addicionals d'hàbitats d'interès comunitari i d'hàbitats rars o amenaçats o probablement amenaçats en el futur.
Afectació als hàbitats d'interès comunitari i hàbitats amenaçats
M 40 No s’admeten nous usos o ocupacions en sòls amb presència d’hàbitats d’interès comunitari i hàbitats rars o amenaçats o probablement amenaçats en un futur identificats en l'ISA, excepte quan es justifiqui la inexistència d’alternatives raonables de localització fora d’aquests sòls i s’apliquin criteris d’impacte mínim i, en el seu cas, s’establiran mesures compensatòries de la pèrdua d’aquests hàbitats.
Afectació d'ambients de matollars, prats i comunitats estèpiques
M 41 Increment de sòl de protecció especial del PDU_PU respecte al PTPP, que suposa la protecció especial d'unes 68 hectàrees addicionals de matollars, 22 hectàrees de prats i herbassars, i 271 ha d'hàbitats estèpics d'acord amb el Mapa d'hàbitats de Catalunya (cal dir que es tracta majoritàriament de conreus herbacis extensius de secà, gran part dels quals han esdevingut ja de regadiu).
M 42 Increment de sòl de protecció especial del PDU_PU respecte al PTPP, que suposa la protecció especial d'unes 233 hectàrees addicionals d'espais amb aptitud agrícola bona o molt bona.
Afectació als espais d'interès agrícola
M 43 Proposta d'un Programa de Planificació dels espais d’interès agrícola-ramader que determinarà la delimitació precisa dels espais d’interès agrari.
Afectació als boscos de la comarca
M 44 L'increment de sòl de protecció especial respecte al PTPP suposa la protecció de 2 hectàrees addicionals de boscos a la comarca. Les altres masses boscoses
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 193
Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries identificades es protegeixen mitjançant la seva inclusió a la Xarxa Patrimonial i del Paisatge.
M 45 La reserva de sòl per la Via Orbital suposa una menor afectació a un àmbit o punt crític per a la connectivitat al nord del Palau d'Anglesola respecte a l'opció plantejada pel PTPP.
M 46 Definició i delimitació del Connector dels Setzehams (o lo Setsams), una peça de sòl situada a l’est del nucli urbà de Sidamon, a llevant del polígon industrial, actualment d’ús agrícola, en la que no hi ha edificacions. La protecció d’aquest àmbit, juntament amb la delimitació del Parc territorial del Tossal de les Tenalles, Tossal de la Serra i Tossal del Infern (La Serra), es considera necessària per tal de preservar i millorar la continuïtat i la funcionalitat ecològica de la xarxa de sòls de valor natural i de connexió.
M 47 Definició d’una xarxa de Corredors del sòl de valor natural i de connexió que articulen i complementen a nivell comarcal la xarxa de sòls de valor natural i de connexió definida pel PTPP.
M 48 Determinació de millora de la permeabilitat de les grans infraestructures territorials i hidràuliques, en aquells trams i punts crítics per a la connectivitat ecològica generats per les infraestructures viàries i ferroviàries, així com per les principals infraestructures lineals de conducció d’aigua. En aquests trams s’estableixen requeriments específics amb l’objectiu de reduir l’efecte barrera associat a aquestes infraestructures lineals i millorar la seva permeabilitat per als desplaçaments de la fauna.
M 49 Identificació i protecció de la totalitat de la xarxa hidrogràfica de la plana (rius, torrents, barrancs, desguassos, estanys, clots i fondos) com a element territorial bàsic de l’ordenació dels espais oberts i establiment de requeriments per al manteniment de la seva funcionalitat com a connectors.
M 50 La reserva de sòl per la Via Orbital suposa una menor afectació a un àmbit o punt crític per a la connectivitat al nord del Palau d'Anglesola respecte a l'opció plantejada pel PTPP.
M 51 S'estableixen requeriments normatius per a les infraestructures lineals existents i les previstes per a la seva permeabilització als desplaçaments de la fauna.
M 52 S'estableix normativament per als sectors de creixement urbà el requeriment de mantenir el potencial connector de tots els cursos hidrològics i hidràulics que discorrin per l’interior o adjacents als àmbits de desenvolupament urbà.
M 53 Requeriment normatiu d'establir mesures compensatòries del potencial impacte del SAE millorant la connectivitat ecològica en àmbits propers.
M 54 S'estableixen requeriments normatius per a les possibles actuacions que puguin afectar la xarxa hidrogràfica i el seu entorn per tal de prevenir, corregir o compensar els potencials impactes negatius.
M 55 S'estableixen requeriments normatius per garantir la permeabilitat de les tanques ramaderes als desplaçaments de la fauna silvestre no cinegètica
Afectació a la connectivitat ecològica
M 56 Proposa d'un Pla de reducció dels impactes de les infraestructures lineals de conducció d’aigua. El Pla contindrà una diagnosi de l’efecte barrera i la mortalitat de la fauna per ofegament causades per aquestes infraestructures, elaborarà propostes de millora (segons les prescripcions tècniques establertes per l’ACA) i establirà un programa de seguiment i avaluació al respecte. El Pla inclourà, com a mínim, els trams identificats en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del PDU_PU com a trams de risc per ofegament de fauna i efecte barrera.
M 57 Vegeu mesures M-14 a M-21. M 58 Per a la delimitació precisa dels corredors del sòl de valor natural i de connexió
s'estableix que en aquells casos en que hi hagi vegetació en els marges s’inclourà en la delimitació del corredor tota l’extensió ocupada per aquesta.
Espais fluvials-Directiva marc de l'aigua (vegetació de ribera)
M 59 Proposta d'un Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell que determinarà la delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones inundables, els àmbits subjectes a protecció, i plantejarà la gestió de les mateixes, per facilitar el desenvolupament del planejament general i del derivat, especialment en el que es refereix en els àmbit qualificats de sòl urbà i urbanitzable. El programa haurà d’incloure la valorització de les làmines d’aigua, pantans, antics clots, fondos i bases. De l'estudi associat al programa podria derivar-se la necessitat de rehabilitar antics fondos o clots, que havien tingut la funció d’alleujar la xarxa hídrica.
6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
194 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
6.2.6 Paisatge i patrimoni cultural
Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries M 61 S'amplien els supòsits normatius en els que es requerirà estudi i informe d'impacte i
d'integració paisatgística. M 62 S'estableixen mesures normatives per a l'adequació paisatgística de les edificacions
en sòl no urbanitzable. M 63 Establiment de requeriments normatius per a garantir la compatibilitat ambiental dels
nous usos, activitats, edificacions, instal·lacions i infraestructures en el sòl no urbanitzable. Especificació del grau de compatibilitat, condicionant o incompatibilitat en funció del tipus de sòl.
M 64 Establiment de requeriments normatius per garantir la compatibilitat ambiental dels nous usos, activitats, edificacions, instal·lacions i infraestructures en el sòl no urbanitzable. Especificació del grau de compatibilitat, condicionant o incompatibilitat en funció del tipus de sòl.
M 65 Establiments de condicions normatives per a les noves edificacions o ampliacions de les existents destinades a habitatge rural per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística.
M 66 Establiment de condicions per a les edificacions i instal·lacions d'interès públic per tal de garantir la seva compatibilitat ambiental i paisatgística.
M 67 S'estableixen condicions normatives generals per a la construcció, ampliació o reforma de magatzems per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística.
M 68 Regulació de les construccions ramaderes per tal de reduir la seva incidència ambiental i paisatgística: dimensions màximes.
M 69 S'estableixen mesures normatives per a la minimització dels impactes negatius derivats de les concentracions parcel·làries: afectacions al patrimoni, als elements d'aigua superficial i a la biodiversitat del territori.
M 70 S'estableixen mesures normatives per a la reducció de l'impacte ambiental i paisatgístic de les noves línies aèries o soterrades de transport de matèria i/o energia.
M 71 Es prohibeix l’obertura de nous camins per donar accés a parcel·les rústiques amb objecte d’edificar.
M 72 S'estableixen mesures normatives per evitar l'erosió del sòl en futurs moviments de terra.
M 73 S'estableixen mesures normatives per al manteniment dels marges de conreus. M 74 S'estableixen requeriments per a l'autorització d'activitats extractives i per a l'ampliació
de les ja autoritzades en sòl de protecció especial, així com requeriments per a la restauració.
M 75 S'estableixen mesures per a la reducció de l'impacte ambiental i paisatgístic de les instal·lacions de subministrament d’aigua, depuració d’aigües residuals, gas i instal·lacions de telecomunicacions.
M 76 S'estableixen criteris per a la integració paisatgística dels parcs solars. M 77 S'estableixen mesures de gestió de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge per prevenir i
corregir els impactes paisatgístics, en concret es proposa establir directrius d’ordenació espacial, tipologia i tractament de les edificacions a l’entorn dels nuclis històrics, amb incidència directa en la proliferació de construccions il·legals a la perifèria urbana i industrial dels nuclis urbans.
Afectació paisatgística per usos en sòl no urbanitzable
M 78 Es proposa un Programa de la Xarxa patrimonial i del paisatge, un Programa de minimització de l’impacte i integració paisatgística de les infraestructures i un Programa d’activitats extractives, els quals podran incidir en la prevenció i correcció dels impactes paisatgístics en el sòl no urbanitzable.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 6. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 195
6.2.7 Àrees de risc
Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries
M 79 En els sòls subjectes a riscos el Pla, d’acord amb el que estableix l’art. 9.2 del TRLU, exclou qualsevol tipus d’ús que pugui comportar un risc greu per a les persones.
M 80 Requeriments per al planejament urbanístic municipal de delimitar, amb precisió, les zones de risc i determinar les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades.
M 81 S'estableixen mesures addicionals en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per al planejament urbanístic municipal i els projectes que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU, reconeguts en la normativa del Pla com d'obligat compliment (vegeu apartat 8.3).
Ocupació d'àrees inundables
M 82 Proposta d'un Programa de Planificació de l’espai hidrogràfic de la Plana de la comarca del Pla d’Urgell que determinarà la delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones inundables, els àmbits subjectes a protecció, i plantejarà la gestió de les mateixes, per facilitar el desenvolupament del planejament general i del derivat, especialment en el que es refereix en els àmbit qualificats de sòl urbà i urbanitzable. El programa haurà d’incloure la valorització de les làmines d’aigua, pantans, antics clots, fondos i bases. De l'estudi associat al programa podria derivar-se la necessitat de rehabilitar antics fondos o clots, que havien tingut la funció d’alleujar la xarxa hídrica.
M 83 En els sòls subjectes a riscos el Pla, d’acord amb el que estableix l’art. 9.2 del TRLU, exclou qualsevol tipus d’ús que pugui comportar un risc greu per a les persones
M 84 S'estableixen requeriments per al planejament urbanístic municipal de delimitar, amb precisió, les zones de risc i determinar les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades.
Ocupació d'àrees de risc pel transport de mercaderies perilloses
M 85 S'estableix que la implantació de nous sectors d’activitats econòmiques a l'entorn de l'A-2 haurà de respectar les distàncies i les mesures de seguretat definides per la legislació sectorial vigent.
6.2.8 Mobilitat
Impacte Referència Mesures preventives, correctores i compensatòries M 86 El canvi d'ús d'alguns sectors residencial a usos mixtes pot reduir les necessitats
locals de mobilitat. Generació de mobilitat (increment potencial de desplaçaments)
M 87 S'estableix el requeriment normatiu d'implantar criteris de mobilitat sostenible en els Parcs Locals d'Activitats i en el Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal.
M 88 Potenciació del transport públic ferroviari a través de l'Eix Transversal ferroviari i la proposta de tren-tramvia i de les respectives reserves d'estacions.
M 89 Reserva de sòl per l’estació d’autobusos de la comarca al municipi de Mollerussa, en proximitat amb l’actual estació de tren de la línia Lleida – Barcelona per Manresa, en un futur reconvertida en tren tramvia, per tal de permetre la complementarietat dels dos sistemes de transport.
M 90 Proposta d'aparcaments en localitzacions contigües a àmbits de centralitat, ben comunicades amb les xarxes viària i ferroviària per tal d'afavorir la intermodalitat en el transport.
M 91 Previsió de passos de vianants vinculats a les estacions del tren-tramvia i en continuïtat amb el teixit urbà, per tal d’eliminar la barrera que suposa actualment el corredor central d'infraestructures.
Repartiment modal dels mitjans de transport
M 92 Definició i identificació de les vies verdes, dins de la xarxa de sendes verdes, que es corresponen amb vies de la xarxa secundària o vies integrades, a les que es proposa complementar amb una senda verda per a ciclistes o vianants.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 197
7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS
7.1 Coherència entre els objectius ambientals del Pla territorial parcial de Ponent i les estratègies d’ordenació del Pla director urbanístic
En aquest apartat és confronten qualitativament i mitjançant una matriu de coherència els
objectius ambientals del PTPP amb les estratègies d’ordenació en les que es basen les propostes del
PDU_PU.
Es pot observar que per a tots els objectius hi ha una o més estratègies d’ordenació que hi
incideixen de forma coherent. Com no pot ser d’altra manera, el PDU_PU fa seus els objectius i les
estratègies del planejament territorial que li és d’aplicació.
L’ordenació i regulació del sistema d’espais oberts (sòl no urbanitzable) i la proposta de Xarxa
Patrimonial i del Paisatge són les estratègies del Pla que presenten una major contribució a
l’assoliment dels objectius plantejats. Les propostes del Pla per a la mobilitat en transport públic
col·lectiu també hi contribueixen.
Finalment, les propostes del Pla en relació amb els assentaments i els equipaments no suposen una
major exposició en zones de risc natural i s’estableixen requeriments per a la promoció d’un ús
eficient i sostenible de l’aigua. Les zones d’activitat econòmica i els equipaments contribueixen així
mateix a reduir la mobilitat obligada dels nuclis urbans.
7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
198 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Taula 7.1 Coherència de les estratègies d’ordenació del PDU_PU amb els objectius ambientals del PTPP.
ÀMBIT OBJECTIU AMBIENTAL PTPP
1. Estructura d’articulació
territorial per potenciar
l’accessibilitat i la connexió
del Pla d’Urgell.
2. Ordenació
i protecció del SNU
3. Desenvolupa-
ment urbanístic dels nuclis,
complecions i extensions,
sectors d'activitat econòmica
4. Implantació i valorització equipaments
5. Reserves de sòl per a
noves infraestructu
-res de mobilitat
viària
6. Millora de la mobilitat
viària: reconversió
N-II i travessies urbanes, millora
d’accessos a nuclis i de traçats.
7. Millora de la mobilitat ferroviària:
tren tramvia,
estacions i passos per a
vianants.
8. Reserva indicativa de
sòls per a infraestructures
de serveis tècnics
9. Xarxa Patrimonial
i del Paisatge
1a Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connexió territorial i ecològica mitjançant un sistema d’espais oberts de protecció especial.
x x
Biodiversitat
1b Garantir la permeabilitat ecològica del conjunt de la matriu territorial.
x x
Sòl 2a Ser eficients en el consum de sòl, especialment de sòl de valor intrínsec i funcional.
x
2b Protegir els sòls més fèrtils i de major valor agrícola.
x
2c Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl i funcions hidrològiques.
x x
2d Deixar lliures les zones subjectes a majors riscs naturals, així com minimitzar els efectes
x x
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 199
ÀMBIT OBJECTIU AMBIENTAL PTPP
1. Estructura d’articulació
territorial per potenciar
l’accessibilitat i la connexió
del Pla d’Urgell.
2. Ordenació
i protecció del SNU
3. Desenvolupa-
ment urbanístic dels nuclis,
complecions i extensions,
sectors d'activitat econòmica
4. Implantació i valorització equipaments
5. Reserves de sòl per a
noves infraestructu
-res de mobilitat
viària
6. Millora de la mobilitat
viària: reconversió
N-II i travessies urbanes, millora
d’accessos a nuclis i de traçats.
7. Millora de la mobilitat ferroviària:
tren tramvia,
estacions i passos per a
vianants.
8. Reserva indicativa de
sòls per a infraestructures
de serveis tècnics
9. Xarxa Patrimonial
i del Paisatge
hidrològics derivats dels desenvolupaments urbans.
Aigua 3a Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua, amb una atenció especial a les àrees de recàrrega dels aqüífers, així com promoció d’un ús eficient i sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hidrològics disponibles.
x x
Canvi climàtic
4a Frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per a no incrementar les emissions de gasos amb efecte hivernacle i contribuir a un ús eficient i sostenible dels recursos energètics.
x x x
Paisatge 5a Protegir els paisatges d’excel·lència i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori.
x x
7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
200
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
7.2 Verificació i justificació de la congruència del Pla amb els objectius ambientals establerts
La verificació de la congruència del Pla amb els objectius ambientals es realitza a dos nivells: a
nivell de les estratègies d’ordenació del Pla definides en l’apartat 5.2 i a nivell de propostes
concretes (apartat 5.3).
7.2.1 Coherència entre els objectius ambientals i les estratègies d’ordenació del Pla
En aquest apartat es confronten qualitativament i mitjançant una matriu de coherència els
objectius ambientals i les estratègies d’ordenació del Pla.
La matriu mostra quines estratègies d’ordenació contribueixen, d’alguna manera, en l’assoliment de
l’objectiu. Cal destacar que una estratègia d’ordenació pot tenir aspectes positius alhora que
aspectes negatius per a l’assoliment d’un objectiu. En tot cas, l’avaluació de la congruència a nivell
de proposta es realitza en l’apartat 7.2.2.
Es pot observar que per a tots els objectius hi ha una o més estratègies d’ordenació que hi
incideixen coherentment. Es fa evident que és en l’ordenació i regulació del sòl no urbanitzable i en
l’establiment de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge on hi ha més relació de coherència amb els
objectius ambientals.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 201
Taula 7.2 Coherència entre els objectius ambientals i les estratègies d’ordenació del Pla.
Estratègies d'ordenació del PDU_PU
Objectius Ambientals 1. Estructura d’articulació
territorial
2. Ordenació i protecció
del SNU
3. Desenvolupa
ment urbanístic dels nuclis,
complecions i extensions,
sectors d'activitat econòmica
4. Implantació i valorització
d'equipaments
5. Reserves
de sòl per a noves
infraestructures de mobilitat
viària
6. Millora de la mobilitat
viària: reconversió
N-II i travessies urbanes, millora
d’accessos a nuclis i de traçats.
7. Millora de la mobilitat ferroviària:
tren tramvia,
estacions i passos per a
vianants.
8. Reserva indicativa de
sòls per a infraestructu
res de serveis tècnics
9. Xarxa Patrimonial i del Paisatge
1. Garantir una implantació racional i l'adequada ubicació i integració paisatgística de les edificacions i instal·lacions agràries i energètiques i, en general, de les activitats en el sòl no urbanitzable.
x x
2. Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització compacte tradicional i evitar els creixements de baixa densitat més consumidors de recursos.
x x
3. Endreçar les perifèries urbanes i evitar les implantacions industrials i terciàries aïllades, generadores de major mobilitat.
x x x
4. Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes les infraestructures (sobretot les lineals), ja siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes.
x x x
5. Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum
x x x
7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
202 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Estratègies d'ordenació del PDU_PU
Objectius Ambientals 1. Estructura d’articulació
territorial
2. Ordenació i protecció
del SNU
3. Desenvolupa
ment urbanístic dels nuclis,
complecions i extensions,
sectors d'activitat econòmica
4. Implantació i valorització
d'equipaments
5. Reserves
de sòl per a noves
infraestructures de mobilitat
viària
6. Millora de la mobilitat
viària: reconversió
N-II i travessies urbanes, millora
d’accessos a nuclis i de traçats.
7. Millora de la mobilitat ferroviària:
tren tramvia,
estacions i passos per a
vianants.
8. Reserva indicativa de
sòls per a infraestructu
res de serveis tècnics
9. Xarxa Patrimonial i del Paisatge
energètic.
Add. 1. Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en funcionament i l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles funcions alternatives, compatibles ambientalment.
x x
6. Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més sostenible especialment en termes de consum i contaminació de les aigües.
x
7. Preveure i facilitar la implantació de les infraestructures necessàries per a l'adequat abastament i sanejament de les aigües.
x x
Add. 2. Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics de l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i qualitat.
x x
Add. 3 Restaurar, prevenir i protegir els ecosistemes aquàtics i les zones humides.
x x
Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la comarca, més enllà dels criteris
x
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 203
Estratègies d'ordenació del PDU_PU
Objectius Ambientals 1. Estructura d’articulació
territorial
2. Ordenació i protecció
del SNU
3. Desenvolupa
ment urbanístic dels nuclis,
complecions i extensions,
sectors d'activitat econòmica
4. Implantació i valorització
d'equipaments
5. Reserves
de sòl per a noves
infraestructures de mobilitat
viària
6. Millora de la mobilitat
viària: reconversió
N-II i travessies urbanes, millora
d’accessos a nuclis i de traçats.
7. Millora de la mobilitat ferroviària:
tren tramvia,
estacions i passos per a
vianants.
8. Reserva indicativa de
sòls per a infraestructu
res de serveis tècnics
9. Xarxa Patrimonial i del Paisatge
establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència).
Add. 5. Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la contaminació acústica, la contaminació electromagnètica i la contaminació odorífera.
x x
Add. 6. Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per a la gestió dels residus, en especial de les dejeccions ramaderes.
x
8. Maximitzar la protecció d'espais o elements d'interès natural o connector mitjançant la seva inclusió en sòl de protecció especial o l'establiment d'una normativa específica. Afavorir especialment la conservació, millora i recuperació dels ambients amb vegetació de matollars, prats i comunitats estèpiques.
x x
9. Afavorir la conservació i millora dels cursos fluvials i de la xarxa de reg afavorint el seu paper com a elements de biodiversitat, connectivitat i ús social, sempre de forma compatible amb la seva funció principal.
x x
10. Afavorir la conservació i millora dels boscos existents a la comarca atesa la seva extrema escassetat.
x x
7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
204 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Estratègies d'ordenació del PDU_PU
Objectius Ambientals 1. Estructura d’articulació
territorial
2. Ordenació i protecció
del SNU
3. Desenvolupa
ment urbanístic dels nuclis,
complecions i extensions,
sectors d'activitat econòmica
4. Implantació i valorització
d'equipaments
5. Reserves
de sòl per a noves
infraestructures de mobilitat
viària
6. Millora de la mobilitat
viària: reconversió
N-II i travessies urbanes, millora
d’accessos a nuclis i de traçats.
7. Millora de la mobilitat ferroviària:
tren tramvia,
estacions i passos per a
vianants.
8. Reserva indicativa de
sòls per a infraestructu
res de serveis tècnics
9. Xarxa Patrimonial i del Paisatge
Add. 7. Afavorir la conservació, millora i recuperació de la vegetació de ribera a l’entorn de la xarxa hidrogràfica, de basses, canals i sèquies.
x x
11. Contribuir a la preservació del paisatge rural de qualitat i a l'assoliment dels objectius paisatgístics establerts per la planificació sectorial.
x x
12. Preservar els espais i elements d'interès patrimonial de forma compatible amb el seu ús públic i turístic.
x
13. Evitar creixements urbans i d'altres ocupacions en zones de risc. x x
Add. 8. Reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 205
7.2.2 Coherència entre els objectius ambientals i les propostes del Pla.
En aquest apartat es confronten els objectius ambientals del Pla amb les propostes concretes del
Pla que hi incideixen de manera rellevant. Atès que en els apartats anteriors ja s’han descrit les
propostes del Pla (apartat 5.3), s’han avaluat els impactes derivats de les mateixes (apartat 6.1) i
s’han exposat les mesures preventives i correctores adoptades (apartat 6.2), l’avaluació que aquí es
realitza és de caràcter qualitatiu i cal remetre’s als apartats anteriorment citats per tal de trobar la
informació detallada de cada proposta, dels seus impactes i de les mesures establertes en relació
amb les temàtiques de cada objectiu.
Taula 7.3 Coherència entre els objectius ambientals i les propostes del Pla13.
Objectius Ambientals
Prioritat Pr:
Prioritari Add:
Addicional
Congruència de les propostes del Pla amb l'objectiu ambiental
1. Garantir una implantació racional i l'adequada ubicació i integració paisatgística de les edificacions i instal·lacions agràries i energètiques i, en general, de les activitats en el sòl no urbanitzable.
P
La regulació que estableix el Pla del sòl no urbanitzable i els requeriments i condicionants que estableix als usos i activitats que s'hi poden implantar, així com l'elevat nombre de mesures per a la preservació i la millora de la qualitat del paisatge permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.
↑
2. Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització compacte tradicional i evitar els creixements de baixa densitat més consumidors de recursos. P
Si bé el Pla no estableix cap creixement residencial aïllat de baixa densitat, sinó creixements compactes i adjacents a les trames preexistents, el consum de sòl derivat del desenvolupament de les propostes del Pla a la comarca, especialment pel que fa a sòls per a activitat econòmica i a les infraestructures viàries (Via Orbital i variants dels nuclis) és significatiu. En tot cas, els creixements que es desenvolupin hauran de justificar l'acompliment de les estratègies del Pla territorial parcial del Ponent per a cada nucli.
→
3. Endreçar les perifèries urbanes i evitar les implantacions industrials i terciàries aïllades, generadores de major mobilitat.
P
El Pla no preveu cap nova implantació industrial aïllada. La proposta del nou Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal se situa en una localització central i òptima en termes de mobilitat sostenible (àmbit més poblat, accessibilitat ferroviària) i la proposta de nous Parcs Locals d'Activitats els situa adjacents a les trames urbanes ja existents. La regulació del sòl no urbanitzable i les mesures de gestió de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge amb incidència directa en la proliferació de construccions il·legals a la perifèria urbana i industrial dels nuclis urbans contribueixen a l'assoliment de l'objectiu.
↑
4. Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes les infraestructures (sobretot les lineals), ja siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes.
P
Les propostes del Pla en relació amb la protecció dels elements i àmbits d'interès com a corredors ecològics que completen la xarxa de sòls de valor natural i de connexió del PTPP i la regulació d'aquests àmbits; la determinació de la millora de la permeabilitat de les infraestructures lineals en els punts crítics identificats; així com les nombroses determinacions que estableix el Pla en la normativa per evitar o minimitzar l'efecte barrera de les infraestructures lineals existents i previstes,
↑
13
↑ Objectiu que s'assoleix substancialment
→ Objectiu que s'assoleix parcialment ↓ Objectiu que no s'assoleix
7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
206 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Objectius Ambientals
Prioritat Pr:
Prioritari Add:
Addicional
Congruència de les propostes del Pla amb l'objectiu ambiental
permeten concloure que l'objectiu ambiental s'assoleix substancialment.
5. Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic.
P
La localització del nou Sector d'Activitat Econòmica supramunicipal en una localització central i òptima en termes de mobilitat sostenible (àmbit més poblat, accessibilitat ferroviària), així com la proposta de creació de sectors d'activitat adjacents als nuclis urbans, que poden reduir la mobilitat obligada residencia-lloc de treball per als habitants d'aquests nuclis, contribueixen a frenar aquesta mobilitat. Les nombroses propostes del Pla per a la promoció del transport públic col·lectiu (tren-tramvia, ETF, emplaçament per l’estació d’autobusos etc.), així com les propostes per a potenciar la mobilitat a peu i en bicicleta (sendes verdes, carrils bici, passos per a vianants per creuar el corredor central d'infraestructures etc.) permeten concloure que el Pla contribueix substancialment a l'assoliment de l'objectiu.
↑
Add. 1. Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en funcionament i l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles funcions alternatives, compatibles ambientalment.
Add.
Les determinacions que estableix la normativa del Pla, així com la proposta de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge i l'elaboració d'un pre-catàleg en el que s'inclouen edificacions agràries susceptibles de reconstrucció o rehabilitació per a usos compatibles ambientalment, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.
↑
6. Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més sostenible especialment en termes de consum i contaminació de les aigües. P
Si bé aquest objectiu depassa les competències d'un Pla director urbanístic, els requeriments que estableix el Pla per a les activitats agràries, especialment per a les construccions ramaderes, per tal de reduir la seva incidència ambiental, així com la proposta d'un Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i ramaderes, permeten concloure que el Pla assoleix parcialment l'objectiu.
→
7. Preveure i facilitar la implantació de les infraestructures necessàries per a l'adequat abastament i sanejament de les aigües.
P
La localització per part del Pla d'emplaçaments preferents per a EDARs i de reserves de sòl per a l'ampliació i millora de les infraestructures actuals, d'acord amb les previsions de la planificació sectorial, així com el condicionament del desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, a l’existència de les infraestructures necessàries per a l'adequat abastament i sanejament de les aigües, permet afirmar que el Pla assoleix substancialment l'objectiu.
↑
Add. 2. Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics de l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i qualitat.
Add.
La identificació i el reconeixement de tots els elements de la xarxa hidrogràfica (rius, torrents, barrancs, desguassos, estanys, clots i fondos), la definició d'aquests com a elements territorials bàsics dels espais oberts i els nombrosos requeriments normatius que estableix el Pla per a la seva protecció, així com les mesures i programes que estableix al Pla per a contribuir a l’ús racional del recurs aigua, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.
↑
Add. 3 Restaurar, prevenir i protegir els ecosistemes aquàtics i les zones humides.
Add.
La inclusió de totes les zones humides de l'Inventari de Zones Humides de Catalunya en el sòl de protecció especial; l'ampliació del sòl de protecció especial a l'entorn de l'estany d'Ivars i Vila-sana, l'establiment de determinacions específiques en la normativa per a la protecció de les zones humides, així com la protecció que estableix el Pla per a tots els elements de la xarxa hidrogràfica, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.
↑
Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la comarca, més enllà dels criteris establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència).
Add.
Tot i que el Pla no determina específicament els criteris a adoptar, els requeriments que estableix el Pla per als plans d'ordenació urbanística municipal, el planejament derivat i els projectes que es desenvolupin en l'àmbit en relació amb l'estalvi i l'ús racional de l'aigua permeten concloure que l'objectiu s'assoleix parcialment.
→
Add. 5. Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la contaminació acústica, la contaminació electromagnètica i la contaminació odorífera.
Add.
Si bé algunes actuacions derivades del Pla poden generar aquest tipus de contaminacions, no s'han identificat situacions de risc significatiu. El Pla estableix mesures per a prevenir i controlar aquests tipus de contaminacions que, en tot cas, haurà d'ajustar-se a la normativa sectorial.
→
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 207
Objectius Ambientals
Prioritat Pr:
Prioritari Add:
Addicional
Congruència de les propostes del Pla amb l'objectiu ambiental
Add. 6. Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per a la gestió dels residus, en especial de les dejeccions ramaderes.
Add.
Les reserves de sòl per a possibilitar l'ampliació d'infraestructures (abocador de Castellnou de Seana), d'acord amb la planificació sectorial; el condicionament del desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i de renovació urbana, tant d’ús residencial com d’activitats, a l’existència de les infraestructures necessàries per a l'adequada gestió dels residus; la reserva estratègica de sòl per a possibilitar la implantació d'infraestructures ambientals; els requeriments per a l'adequada gestió de fems i purins en les construccions ramaderes i el Pla de desenvolupament i integració ambiental de les activitats agrícoles i ramaderes que proposa el PDU_PU, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.
↑
8. Maximitzar la protecció d'espais o elements d'interès natural o connector mitjançant la seva inclusió en sòl de protecció especial o l'establiment d'una normativa específica. Afavorir especialment la conservació, millora i recuperació dels ambients amb vegetació de matollars, prats i comunitats estèpiques.
P
La inclusió dels espais i elements d'interès natural o connector en el sòl de protecció especial i l'increment de la superfície de matollars, prats i comunitats estèpiques que es protegeixen especialment, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.
↑
9. Afavorir la conservació i millora dels cursos fluvials i de la xarxa de reg afavorint el seu paper com a elements de biodiversitat, connectivitat i ús social, sempre de forma compatible amb la seva funció principal.
P
La identificació i reconeixement de les xarxes hidrogràfica i hidràulica de la comarca com a elements territorials bàsics dels espais oberts i els nombrosos requeriments normatius i propostes per a la protecció i valorització d'aquests cursos amb funcions ecològiques i socials, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.
↑
10. Afavorir la conservació i millora dels boscos existents a la comarca atesa la seva extrema escassetat.
P
La protecció de tots els boscos identificats a la comarca mitjançant la seva inclusió en sòl de protecció especial o en la Xarxa Patrimonial i del Paisatge permet concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.
↑
Add. 7. Afavorir la conservació, millora i recuperació de la vegetació de ribera a l’entorn de la xarxa hidrogràfica, de basses, canals i sèquies.
Add.
La inclusió de tots els elements de la xarxa hidrogràfica i el seu entorn en la Xarxa Patrimonial i del Paisatge, la protecció de tots els boscos de ribera identificats, així com els requeriments normatius que estableix el PDU_PU per a la protecció de la vegetació de ribera, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.
↑
11. Contribuir a la preservació del paisatge rural de qualitat i a l'assoliment dels objectius paisatgístics establerts per la planificació sectorial.
P
Les nombroses determinacions normatives que estableix el Pla per a la preservació del paisatge rural de qualitat i la incorporació en les seves propostes dels objectius del Catàleg de Paisatge de les terres de Lleida, permeten concloure que l'objectiu s'assoleix substancialment.
↑
12. Preservar els espais i elements d'interès patrimonial de forma compatible amb el seu ús públic i turístic.
P
La proposta de la Xarxa Patrimonial i del Paisatge respon plenament a l'objectiu plantejat.
↑
13. Evitar creixements urbans i d'altres ocupacions en zones de risc.
P
Els únics creixements proposats pel Pla en zones inundables, d'acord amb la delimitació vigent per part del planejament sectorial (INUNCAT) es localitzen adjacents a dos nuclis urbans ja actualment situats en zona inundable. El condicionament dels desenvolupaments urbans i les noves ocupacions al que s'estableixi en estudis d'inundabilitat de major detall i en la planificació sectorial, permet concloure que les propostes del Pla no suposen un increment significatiu de la vulnerabilitat al risc d'inundació.
→
Add. 8. Reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic. Add.
Es considera que el PDU_PU no té cap incidència en la reducció ni en l'increment de la vulnerabilitat de la població del Pla d'Urgell als efectes del canvi climàtic.
7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
208 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
7.3 Conclusions generals de l’avaluació
A partir de l’anàlisi realitzada en el present Informe de Sostenibilitat Ambiental es pot concloure
que el Pla director fa una contribució positiva en termes ambientals, especialment significativa en
aquells aspectes relacionats amb la protecció especial dels espais oberts, la connectivitat ecològica,
el paisatge i la mobilitat sostenible.
L’avaluació realitzada conclou que el Pla assoleix substancialment 15 dels 21 objectius ambientals
plantejats, i els altres 6 s’assoleixen parcialment. En cap cas les propostes del Pla suposen una
contradicció amb cap objectiu ambiental que permeti concloure que tal objectiu no s’assoleix.
El principal impacte ambiental negatiu de les propostes del Pla és el potencial consum de sòl per
part de les noves àrees d’activitat econòmica que es proposen (Sector d’Activitat Econòmica
supramunicipal i Parcs Locals d’Activitats) i per part de les noves infraestructures viàries
(bàsicament pel traçat de la Via Orbital, ja prevista pel PTPP per l’oest de Mollerussa i a la que el
PDU_PU li afegeix un traçat complementari per l’est, i per part dels nous traçats indicatius per a
variants dels nuclis).
Pel que fa al consum de sòl derivat de les propostes d’assentaments, l’impacte més significatiu
deriva de la implantació del Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal, situat, això sí, en una
localització central i òptima en termes d’ocupació del sòl i de mobilitat sostenible.
En relació amb els creixements dels nuclis urbans de la comarca, el Pla fa propostes indicatives i, en
tot cas, haurà de ser el planejament municipal qui justifiqui la necessitat i oportunitat i el
compliment de les estratègies del PTPP.
El desenvolupament potencial d’aquests nous sectors, especialment la implantació del Sector
d’Activitat Econòmica, tenint en compte les dimensions que indicativament es proposen, suposarà
un significatiu increment del consum de recursos (aigua i energia) i de generació d’aigües residuals i
de residus.
Resta afegir quins han estat els principals elements que han condicionat el desenvolupament de
l’avaluació ambiental del Pla. En aquest sentit cal fer notar que el nivell de concreció d’algunes de
les propostes del Pla i el fet que moltes d’elles tinguin un caràcter indicatiu han dificultat, en
alguns casos, el procés d’avaluació ambiental. En relació amb l’anterior, s’ha fet palès que, en
molts casos la distinció entre “proposta” i “mesura” no és inequívoca, i en aquest sentit poden
haver algunes ambigüitats en l’avaluació.
Malgrat tot l’anterior, a través de l’ISA s’ha fet un esforç per sintetitzar i esquematitzar els
aspectes essencials de l’avaluació realitzada, amb l’objectiu de facilitar la interpretació ambiental
del Pla sense caure en excessives descripcions detallades que podien dificultar la identificació clara
de quins són els punts forts i quins els punts febles del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell.
INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 209
8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES
8.1 Indicadors de seguiment
Aquest capítol de l’informe ambiental proposa alguns indicadors per fer el seguiment de
l’assoliment dels objectius ambientals del Pla. L’objectiu de fer un seguiment és conèixer l’evolució
d’aquelles tendències que s’han revelat com a més preocupants en l’escenari de l’alternativa zero,
és a dir, les tendències que possiblement s’esdevindrien en absència de Pla, i que apunten un futur
més incert per al medi ambient i la sostenibilitat del Pla d’Urgell. A continuació s’inclouen els
indicadors proposats en format de fitxa per mesurar l’evolució del territori en aquells aspectes
sobre els que el Pla director té capacitat d’incidir. La Taula 8.1 mostra el llistat d’indicadors
proposats segons l’àmbit temàtic al que pertanyen, les fonts d’informació per al seu càlcul, la
periocitat proposada i la tendència desitjada.
Taula 8.1 Indicadors ambientals de seguiment.
Elements del medi Indicadors Font d'informació
Periodicitat Tendència desitjada
Nombre i superfície ocupada anualment per noves activitats aïllades implantades en el sòl no urbanitzable.
Consell comarcal i municipis. Llicències atorgades per a noves activitats en sòl no urbanitzable.
Anual Mantenir una estabilitat i evitar un creixement significatiu.
Nombre de desplaçaments en transport col·lectiu i transports alternatius al vehicle privat a motor, tant per mobilitat obligada com no obligada, i percentatges respectius.
Institut d’Estadística de Catalunya.
Quinquennal Increment
Ocupació i consum de sòl.
Projectes d'integració paisatgística i de restauració de construccions agrícoles i ramaderes per a nous usos.
Consell comarcal i municipis. Projectes aprovats i executats.
Anual Increment
Consum anual d'aigua per a ús agrícola.
Comunitats de regants.
Anual Manteniment o disminució.
Consum anual d'aigua per a usos urbans per habitant.
Consell comarcal, companyies d'aigua i municipis.
Anual Manteniment o disminució.
Cicle de l’aigua.
Nombre d'instal·lacions de sanejament de les aigües.
Agència Catalana de l'Aigua i municipis.
Biennal Increment fins a completar la depuració del 100% de les aigües.
8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
210 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Elements del medi Indicadors Font d'informació
Periodicitat Tendència desitjada
Percentatge d’aigües residuals urbanes depurades i mesura de l’eficiència en la depuració.
Agència Catalana de l'Aigua i dades de les pròpies EDARs.
Biennal Increment fins a completar la depuració del 100% de les aigües. Increment o manteniment de l'eficiència.
Superfície total ocupada per cada hàbitat d'interès comunitari prioritari i per cada hàbitat amenaçat o potencialment amenaçat en el futur en l'àmbit català.
Cartografia d'hàbitats de Catalunya.
Quinquennal Manteniment o increment.
Superfície de matollars, prats i comunitats estèpiques.
Mapa de Cobertes del sòl i Cartografia d'hàbitats de Catalunya.
Quinquennal Manteniment o increment.
Superfície de boscos a la comarca.
Mapa de Cobertes del sòl i Cartografia d'hàbitats de Catalunya.
Quinquennal Manteniment o increment.
Matriu territorial: patrimoni natural, biodiversitat i connectivitat ecològica.
Superfície de boscos i de comunitats de ribera a la comarca.
Mapa de Cobertes del sòl i Cartografia d'hàbitats de Catalunya.
Quinquennal Manteniment o increment.
Àrees de risc. Episodis de danys per inundacions i població afectada.
Municipis. Anual Manteniment o disminució.
Per al seguiment del Pla es tindran en compte, també, els resultats obtinguts del seguiment
ambiental del PTPP en l’àmbit del Pla d’Urgell, avaluant l’evolució dels indicadors proposats pel
PTPP que no han estat inclosos en els indicadors del PDU_PU.
Taula 8.2 Indicadors de seguiment del PTPP.
Embosquinament, naturalització, pèrdua del mosaic conreu / pastura / bosc i del paisatge rural:
Evolució de la superfície agrària útil (SAU) del cens agrari.
Evolució de les cobertes de sòl de conreus i pastures (del satèl·lit Landsat) tant pel que fa a la superfície total com al nombre de polígons.
Consum de sòl i desenvolupament:
Increment del sòl construït (imatge de satèl·lit Landsat) / increment del nombre d’habitatges
Població resident / nombre d’habitatges
Increment del sòl urbà i urbanitzable / sòl planer (menys del 20% de pendent )
Intensitat edificatòria (habitatges nous / 1.000 habitants)
INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 211
Fragmentació dels espais oberts:
Evolució del nombre de polígons del sòl construït (imatge de satèl·lit Landsat)
km d’infraestructura de mobilitat / km2 de territori
km vehicle dia / km2 de territori
km de túnels, viaductes i passos de fauna / km de nou traçat d’infraestructura de mobilitat
Evolució dels ambients pseudoestèpics de secà:
Evolució de les cobertes de sòl (imatge de satèl·lit Landsat) tant pel que fa a la superfície total com al nombre de polígons.
Evolució de les tendències poblacionals de les espècies d’avifauna estèpica.
Evolució dels espais agraris de secà respecte dels de regadiu:
Evolució de les cobertes de sòl de conreus (imatge de satèl·lit Landsat) tant pel que fa a la superfície total com al nombre de polígons.
8.2 Periodicitat i moment de verificació del compliment de les mesures adoptades
La pràctica totalitat de les mesures adoptades pel Pla formen part del propi disseny d’aquest, o bé
es tracta de determinacions normatives pels plans i projectes derivats. Així doncs, el compliment
d’aquestes mesures queda garantit pel propi desenvolupament del Pla, i la verificació del seu
compliment s’haurà de fer en el marc de la tramitació dels plans i projectes derivats.
La normativa del PDU_PU estableix que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques
establirà un sistema de seguiment del Pla. Aquest es durà a terme d’acord amb el desplegament i
actualitzacions del Pla territorial parcial de Ponent vigent.
Per altra banda, dins els programes per a l’ordenació territorial que proposa el Pla s’inclou un
Programa d’informació i gestió del Pla on es proposa la creació, si s’escau, de l’Oficina de gestió del
Pla director urbanístic. Aquesta oficina serà la responsable del seguiment de les determinacions del
Pla i del càlcul dels indicadors proposats. En cas que no es creï, el responsable d’aquest seguiment
serà el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
8.3 Directrius ambientals per als plans d’ordenació urbanística municipal, planejament derivat i projectes en l’àmbit del Pla
Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) dels municipis del Pla d’Urgell hauran
d’adequar-se a les previsions del present Pla director.
Alguns aspectes en relació amb la diagnosi ambiental del territori i a l’establiment de mesures
preventives i correctores dels impactes ambientals negatius que pot generar el planejament
urbanístic és més idoni abordar-los a escala de POUM que a escala del Pla director.
Tal i com s’estableix a la normativa del Pla (Disposició addicional), el desenvolupament del
planejament urbanístic municipal haurà d’atendre les directrius ambientals establertes en aquest
informe de sostenibilitat ambiental a més de les que ja queden recollides en la pròpia normativa del
Pla.
8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
212 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
En general, els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat
adoptaran els objectius i criteris ambientals comuns definits al Document de referència del Pla
director urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’àmbit de les comarques de Ponent
(http://www.gencat.net/mediamb/info_part/doc_ref/lleida/08062_ponent.pdf) que resultin
d’aplicació en funció del tipus de pla que es tracti. En qualsevol cas es tindran també en compte
les directrius que s’estableixen a continuació.
8.3.1 Directrius ambientals en relació amb els residus
Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar
correctament la recollida de residus municipals (ubicació i superfície física necessaris per a la
recollida selectiva, condicions constructives dels edificis per a la recollida pneumàtica dels
residus, si és el cas, etc.), i la resta de previsions urbanístiques i d’equipaments urbans
recollits a l’article 49 del Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la
Llei reguladora dels residus.
Incorporar la determinació física i urbanística de les infraestructures de residus municipals
contemplades i concretades en el Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de residus
municipals de Catalunya.
Qualificar els espais a què fan referència els paràgrafs anteriors com a serveis tècnics
inclosos en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la
Llei d’urbanisme).
En el supòsit d’existència de terrenys susceptibles d’estar contaminats, condicionar
l’aprovació de qualsevol actuació urbanística als criteris que estableixi l’Agència de Residus
de Catalunya.
Vincular qualsevol llicència o altra autorització d’obres al compliment de la normativa sobre
residus de la construcció.
Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el
desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya
i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus.
Qualsevol actuació que es desenvolupi en un emplaçament relacionat amb activitats
potencialment contaminants del sòl, cal que s’ajusti al compliment del Real decreto 9/2005,
de 14 de gener, pel que s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl
i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminants.
En cas que es prevegi enderrocar edificacions que presentin elements de fibrociment amb
contingut d’amiant, caldrà donar compliment al Real decreto 396/2006, de 31 de març, pel
que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc
d’exposició a l’amiant, així com al Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de
gestió de residus. Aquest residus es gestionaran en instal·lacions autoritzades per l’Agència
de Residus de Catalunya.
INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 213
Caldrà donar compliment als criteris establerts en el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel
qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
8.3.2 Directrius ambientals en relació amb el cicle de l’aigua
En general, els planejaments urbanístics hauran d’anar adaptant-se a les disposicions que es derivin
de l’aplicació de la directiva marc de l’aigua i, en particular, al futur Pla de Gestió del Districte de
Conca Fluvial de Catalunya que s’està redactant en l’actualitat.
8.3.2.1 En relació amb el Domini públic hidràulic (DPH ) i la zona de policia de Lleres (ZP)
Domini públic hidràulic (DPH )
Segons l’article 2 del RD 849/1986, d’11 d’abril (RDPH): Constitueixen Domini Públic
Hidràulic de l’Estat, amb les excepcions expressament establertes a la Llei:
Les aigües continentals, tant les superficials con les subterrànies renovables
amb independència del temps de renovació.
Les lleres de corrents naturals, contínues o discontínues.
El aqüífers subterranis, als efectes del actes de disposició o d’afecció dels
recursos hidràulics.
Pel que fa les lleres de domini privat, s’estarà al que estableix l’article 5 del RD 1/2001 de 20
de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües.
Totes les obres i intervencions realitzades en els espais considerats DPH, l’expedient serà
instruït per l’Agència Catalana de l’Aigua, obtenint-se la corresponent autorització per part
de l’Organisme Hidràulic Competent, de conformitat amb l’article 53 del RDPH.
En referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de
fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions) i encreuaments de conduccions o serveis
sota lleres, cal aplicar el document tècnic redactat per l’Agència Catalana de l’Aigua
anomenat “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que
interfereixen amb l’espai fluvial” Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint
el document tècnic anomenat “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis
d’inundabilitat d’àmbit local”, aprovat per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Zona de policia de Lleres (ZP)
D’acord amb l’article 6 del RD 9/2008 d’11 de gener pel qual es modifica el RDPH, els marges
de les lleres públiques estan subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:
a una zona de servitud de 5 metres d’amplada per a ús públic que es regula a
dit RDPH.
8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
214 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
a una zona de policia de 100 metres d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del
sòl i de les activitats que es desenvolupin.
La zona de servitud té les finalitats establertes a l’article 7 del RD 9/2008 d’11 de gener pel
qual es modifica el RDPH ha de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i
practicable en tot moment. Qualsevol actuació en zona de servitud estarà sotmesa a
l’especificat a l’esmentat article.
L’article 9 del RD 9/2008 d’11 de gener pel qual es modifica el RDPH, estableix que, a la
zona de policia de 100 metres d’amplada mesurats horitzontalment a partir de la llera i amb
la finalitat de protegir el DPH i el règim de corrents, resten sotmesos al disposat al RDPH, les
següents activitats i usos del sòl:
les alteracions substancials del relleu natural del terreny
les extraccions d’àrids
les construccions de qualsevol tipus, tinguin caràcter definitiu o provisional
qualsevol altre ús o activitat que suposi un obstacle per al corrent en règim
d’avingudes o que pugui ser causa de degradació o deteriorament de la massa
d’aigua, de l’ecosistema aquàtic, i en general, del domini públic hidràulic.
Per poder realitzar obres en ZP, caldrà disposar de la corresponent autorització prèvia
(instruint-se l’expedient davant l’Agència Catalana de l’Aigua, obtenint-se la corresponent
autorització per part de l’Organisme Hidràulic Competent), a menys que el corresponent Pla
d’Ordenació Urbanística, o d’altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de
l’Administració, haguessin estat informats per l’Organisme Hidràulic Competent i hagueren
recollit les oportunes previsions formulades a l’efecte (article 78.1 del RDPH). En tot cas,
s’estarà al previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del RDPH.
8.3.2.2 En relació amb el desenvolupament de la Directiva Marc de l’Aigua
Els Planejaments Generals (i les seves revisions), així com els Planejaments Derivats que es
desenvolupin a partir del present Pla director, hauran d’assumir les determinacions de
l’IMPRESS i les successives que es vagin derivant de la implantació de la Directiva Marc de
l’Aigua.
Qualsevol actuació que pugui afectar a aquestes masses d’aigua, haurà d’adoptar mesures
per a millorar aquest nivell (i especialment no empitjorar-lo), i així poder assolir el bon Estat
Ecològic abans del 22 de desembre de 2015. Caldrà que les actuacions siguin compatibles
amb els Criteris d’intervenció en espais fluvial i les Directrius de Planificació i Gestió de
l’Espai Fluvial establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua.
INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 215
8.3.2.3 En relació amb l’abastament d’aigua
Els plans urbanístics municipals incorporaran una descripció gràfica i escrita de la xarxa
d’abastament actual així com de les noves propostes del Planejament.
El creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la disposició, distribució i
garantia del nou abastament previst derivat del seu desenvolupament. Per això, els
Ajuntaments han d’articular, a través del planejament urbanístic municipal, la repercussió de
les noves promocions urbanístiques del cost global de l’abastament d’aigua, no només pel
que fa a la xarxa de distribució necessària, sinó afegint el cost global de la infraestructura
d’abastament que caldrà ampliar per donar servei a la demanda. En aquest sentit, els nous
Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (així com en les seves revisions), inclouran la
descripció i valoració de els infraestructures d’abastament en alta que són necessàries per
donar resposta a tal justificació urbanística, així com preveure la fórmula de repercussió del
seu cost real en el nou creixement (la inversió necessària en infraestructura d’abastament,
pot preveure’s per sobre d’uns 900 €/habitant)
Els plans urbanístics municipals s’adaptaran a les disposicions que es derivin del futur Pla
Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya i dels corresponents Plans Directors Municipals.
Els plans urbanístics municipals que es desenvolupin a partir del present Pla Director
Urbanístic, incorporaran:
1. Les necessitats d’aigua del creixement (residencial, industrial, etc.) que preveu el
planejament tant en Sòl Urbà No Consolidat com en Sòl Urbanitzable (Volum anual, i
cabal continu). Es podran utilitzar les següents dotacions:
(*) En un habitatge es consideren 3 habitants.
2. Justificació de la disponibilitat de recursos hídrics per satisfer les futures demandes dels
creixements urbanístics i grau de suficiència de l’actual infraestructura en alta. Incloent
un Balanç d’aigua, amb els consums anuals actuals i els previstos, justificant-se la
8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
216 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
capacitat de subministrament (mitjançant Informe per part de l’ens subministrador:
Canal d’Urgell, etc.) Com a entrades del balanç figuraran les captacions d’aigua i com a
sortida els consums dels diferents sectors (tant del Sòl Urbà actualment existent, com de
les previsions de creixement) així com les possibles pèrdues.
Si el balanç hídric posa de manifest una manca de recurs per afrontar la futura demanda
d’aigua, caldrà definir totes les actuacions a realitzar per assegurar l’abastament de les
futures necessitats previstes en el nou planejament general, que n’avaluï el seu cost i
que en planifiqui la seva realització i finançament.
Es condicionarà el desenvolupament dels creixements urbanístics i de les renovacions urbanes
a l’execució prèvia o simultània de les infraestructures necessàries per atendre les
necessitats d’abastament d’aigua que generin, i també a una garantia prèvia de l’abastament
que asseguri l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, en base a un
ús sostenible d’aquest.
Es col·locaran comptadors a la xarxa d’abastament d’aigua en alta i, especialment, a la xarxa
de distribució (comptadors domiciliaris).
Es regularitzarà la situació jurídico-administrativa dels aprofitaments: els municipis que
estiguin usant aigua procedent de fonts pròpies per abastir-se caldrà que disposin de la
corresponent concessió d’aigües d’acord amb el previst en el Text Refós de la Llei d’Aigües
(TRLLA) i el seu Reglament.
Es preveurà i fomentarà l’aprofitament d’aigües pluvials, seguint l’establert als articles 84,
85 i 86 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.
Es preveurà i fomentarà la reutilització d’aigües residuals depurades, acomplint en tot cas
amb els articles 272 i 273 del RDPH i 109 del TRLLA, així com amb els “Criteris de
reutilització d’aigües regenerades” de l’ACA.
Es preveuran aquells sistemes d’estalvi i eficiència que garanteixin un ús sostenible del
recurs, tant a nivell d’urbanització com en l’edificació.
Es preveuran explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar
correctament les aigües pluvials, tot fomentant-ne la reutilització, l’abastament i el
subministrament d’aigües.
Es qualificaran els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos
en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei
d’urbanisme).
Es protegiran i conservar les fonts i els altres punts d’abastament d’aigua tradicionals del
territori.
INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 217
8.3.2.4 En relació amb el sanejament i la contaminació de les aigües
Les xarxes de sanejament de nova construcció hauran de ser separatives: residuals
domèstiques, residuals industrials (que en principi haurien de preveure una depuració pròpia
i independent de les domèstiques), i pluvials.
Els plans urbanístics municipals incorporaran una descripció gràfica i escrita de la xarxa
actual, així com de les noves propostes del planejament, amb expressió del punt de connexió
a la xarxa existent i del punt de retorn al medi.
Caldrà justificar que el retorn al medi no originarà afeccions a tercers (desbordaments, etc.),
podent ser necessari la instal·lació de sistemes de laminació. En cas d’abocament a una
sèquia de rec (pluvials / residuals depurades), serà necessari comptar amb l’autorització
prèvia de la comunitat de regants corresponent.
Les aigües procedents d’excedents de reg o de rebaix del nivell freàtic no es connectaran a la
xarxa de residuals (de conformitat amb l’article 8.c del Decret 130/2003 de 13 maig pel qual
s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament (RSPS)
Els plans urbanístics municipals justificaran l’adequació al Decret 130/2003 de 13 maig pel
qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament (RSPS)
Els plans urbanístics municipals s’adaptaran a les disposicions que es derivin del Programa de
Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU) a les successives actualitzacions del
mateix.
Els plans urbanístics municipals han de preveure les necessitats de tractament de les aigües
residuals, en funció del seu creixement previst.
Les noves connexions industrials a EDAR’s municipals estan limitades a que l’aportació
d’aigües industrials es aquestes no superi el 30 % del total de la càrrega de disseny (sempre
via “Conveni de Sanejament”). En el cas de no estar en aquest supòsit, els nous
desenvolupaments industrials hauran de preveure una depuració pròpia de les aigües
residuals que generin amb abocament directe/indirecte al DPH (previ a l’inici de l’activitat,
s’hauria de disposar de la corresponent Autorització d’Abocament, d’acord amb l’establert
als articles 245 i següents del RD 606/2003, de 23 de maig, que modifica el RDPH: en especial
els articles 253 i 260). En aquest cas, el planejament urbanístic que desenvolupi el sòl
industrial, haurà de preveure una reserva de sòl per tal d’implantar una EDAR pròpia, així
com incorporar les previsions d’obra i econòmiques, necessàries per a l’establiment
d’aquesta infraestructura ambiental.
El creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la depuració de les aigües
residuals derivades del seu desenvolupament. En el marc d’aquest objectiu, en el PSARU
s’estableix la previsió de subscripció d’acords voluntaris entre l’Administració amb
competències urbanístiques, l’Agència Catalana de l’Aigua i els propietaris per tal de
formalitzar el compromís de col·laboració en matèria de sanejament de creixements
urbanístics. Conseqüentment, els Ajuntaments han d’articular, a través del Planejament
Urbanístic Municipal, la repercussió del cost global del sanejament de les aigües residuals de
les noves promocions urbanístiques. Així doncs, i tal i com està establert en el PSARU 2005,
8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
218 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
els promotors que desenvolupin el Planejament Urbanístic (planejament derivat, polígons
d’actuació urbanística) hauran d’assumir els costos econòmics de la seva part proporcional
d’inversió per a totes les infraestructures del sistema de sanejament: col·lectors en alta,
estacions de bombament, tancs de retenció, fases de tractament de l’EDAR i l’emissari
terrestre. L’operació es pot concretar via Conveni entre les parts (d’acord amb el model de
Conveni que figura a l’Annex 7 del PSARU 2005, que haurà de ser subscrit per l’Ajuntament,
propietaris afectats, Agència Catalana de l’Aigua i Ens Gestor, amb la finalitat d’executar el
sanejament amb les adequades condicions per a que pugui ser recepcionat per l’Ajuntament)
o altres instruments que responguin al mateix criteri, d’acord amb l’establert al PSARU 2005.
En els nuclis de població sense depuració (on es prevegin desenvolupaments urbanístics del
planejament i sigui inviable la signatura del “Conveni de Sanejament”), o simplement en el
supòsit que no fos d’interès per a l’Agència Catalana de l’Aigua i/o Promotors, la signatura
de l’esmentat “Conveni de Sanejament”, aquests nous sectors hauran de preveure la seva
pròpia depuració (amb la corresponent Autorització d’Abocament).
Els plans urbanístics municipals s’adaptaran a les disposicions que es derivin del Programa de
Reutilització d’Aigua a Catalunya i a les successives actualitzacions del mateix.
En zones urbanes consolidades, caldrà adaptar-se a les disposicions del Pla de sanejament de
les aigües residuals urbanes (PSARU), del Pla de sanejament d’aigües residuals industrials
(PSARI), del futur Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya i del Reglament de Serveis
Públics de Sanejament.
Es preveurà el pretractament dels abocaments industrials en aquelles indústries de nova
implantació en sectors consolidats.
Es preveuran explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar
correctament el sanejament de les aigües.
Es qualificaran els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos
en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei
d’urbanisme).
Es preveurà la implantació d’elements de retenció de les aigües del primer rentat dels
col·lectors de pluvials, així com separadors d’hidrocarburs en les xarxes de sanejament de
pluvials dels nous assentaments o infraestructures de mobilitat (quan escaigui).
S’introduiran mesures de control en origen per a la gestió del drenatge urbà (paviments
porosos, drens amb superfície vegetal, retenció temporal de volums d’aigua, disseny urbà per
minimitzar l’acumulació de contaminants en superfície, etc.)
La planificació derivada i els projectes d’infraestructures que derivin del PDU_PU han de
contemplar les mesures necessàries per a la preservació i no afecció de les aigües
subterrànies, tenint en compte l’establert a la Directiva 2006/118/CE, relativa a la protecció
de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament, i la seva transposició a
la legislació estatal, el Real Decreto 1514/2009, de 2 de octubre, por el que se regula la
protecció de las aguas subterráneas contra la contaminación y el deterioro.
INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 219
8.3.2.5 En relació amb les zones inundables
Els plans urbanístics municipals s’adaptaran a les disposicions que es derivin dels instruments
de Planificació de l’Espai Fluvial.
Els plans urbanístics municipals incloguin terrenys emplaçats en zones potencialment
inundables, i quan no es disposi d’estudis de detall aprovats per l’Agència Catalana de
l’Aigua, o l’INUNCAT no proporcioni informació decisiva, d’acord amb la Disposició transitòria
Segona del Reglament d’Urbanisme, caldrà que, entre la documentació urbanística, figuri un
estudi d’inundabilitat, que haurà de ser informat favorablement per l’Agència Catalana de
l’Aigua. L’estudi d’inundabilitat seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions
tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (Agència Catalana de l’Aigua. Març
2003). L’anàlisi hidràulic haurà de ser en règim gradualment variat (programa HEC-RAS o
similar), sempre i quan no es justifiqui que un estudi més senzill sigui suficient. Destacar que
en funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del
transport sòlid sobre la làmina d’aigua. Per a la seva valoració, l’estudi es presentarà en
format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC-RAS), i amb definició mínima 1:1.000,
determinant les zones inundables d’acord amb els criteris establerts a l’apartat segon de la
Disposició transitòria segona del Reglament d’urbanisme.
Les figures de Planejament General (així com les seves revisions), les figures de Planejament
Derivat i els projectes d’urbanització que es desenvolupin en l’àmbit del PDU_PU hauran de
ser compatibles amb l’article 5 “Directriu de preservació front als riscs naturals o
tecnològics”, l’article 6 “Directriu de preservació front als riscs d’inundació”, tenint-se en
compte també la Disposició Transitòria Primera “Aplicació de la directriu de protecció front
als riscos d’inundació en el cas de planejament general no adaptat a la Llei d’Urbanisme”, i
la Disposició Transitòria Segona “Estudis d’inundabilitat en cas de manca d’instrument de
planificació hidràulica aprovat” del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el
Reglament de la Llei d’Urbanisme.
En les zones de Sòl Urbà Consolidat afectades per inundacions, i d’acord amb l’Article 6.5
“Directriu de preservació front als riscs d’inundació” del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel
qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, les limitacions dels usos i construccions
admissibles per part del planejament urbanístic que estableixen els apartats 2, 3 i 4 no
s’apliquen al sòl urbà, no obstant s’hauran de preveure les actuacions necessàries per a
l’adopció de les mesures de protecció front als riscos d’inundació.
Haurà de considerar-se, també, el compliment de la “Directriu Bàsica de Planificació de
Protecció Civil davant el Risc d’Inundacions” (aprovada per Acord del Consell de Ministres de
9 de desembre de 1994, i publicada mitjançant Resolució de 31 de gener de 1995 al BOE núm.
38, de 14 de febrer de 1995).
Es realitzaran estudis hidrogeològics per determinar les possibles afeccions del creixement
urbanístic envers els aqüífers i les aigües subterrànies (extracció de cabals, contaminació de
les aigües, rebaix o afecció del nivell freàtic, paviments permeables, etc.).
S’adoptaran mesures de minimització, correcció i/o compensació de les impermeabilitzacions
hidrogràfiques derivades dels desenvolupaments urbanístics.
8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
220 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
En aquells àmbits on existeixi planificació d’espais fluvials (PEF), desenvolupats a una escala
de més precisió, es consideraran en l’ordenació dels usos i les activitats i les altres
determinacions que contenen. Les actuacions derivades sobre espais fluvials hauran de seguir
les “Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial”, redactades per l’ACA.
Es consideraran els punts crítics en relació a la hidrologia i la hidràulica. Les obres de pas i
encreuaments de conduccions o serveis sota lleres es determinaran seguint el document
tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que
interfereixen amb l’espai fluvial”, redactat per l’ACA, o successives actualitzacions d’aquest.
Es protegiran les lleres i minimitzar les intervencions en elles (desviaments, eixamplaments,
estretaments, enfonsaments, canalitzacions, entubaments...).
8.3.2.6 Directrius específiques per als plans i projectes d’infraestructures que afectin espais
fluvials
Les infraestructures de sanejament, abastament, estacions de bombament d’aigües o de
matèries primeres i similars, hauran de situar-se fora de l’espai fluvial més dinàmic,
respectant les zones inundables per a cabals associats a períodes de retorn mitjans-alts.
Les línies aèries elèctriques, de telefonia i similars s’hauran de disposar de manera que els
seus suports no ocupin zones inundables amb flux i velocitat apreciable. Així mateix, els seus
traçats longitudinals en l’espai fluvial s’hauran de situar fora de la zona ocupada del bosc de
ribera .
Les infraestructures soterrades de conducció d’aigües, matèries primeres o similars es
situaran, sempre que sigui possible, fora de les terrasses baixes i de les zones
morfodinàmicament actives i de risc d’erosió.
En tot cas i durant la fase d’instal·lació d’aquestes infraestructures es tindrà cura de
preservar al màxim l’estructura i funcionalitat del bosc de ribera i si fos indispensable
l’afecció al mateix caldrà posteriorment dur a terme una recuperació i restauració ambiental
que garanteixi el bon estat del sistema un cop finalitzades les actuacions.
Caldrà seguir les Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen
amb l’espai fluvial (ACA, 2006).
8.3.3 Directrius ambientals en relació amb l’ambient atmosfèric
Els Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori serviran de referència en la redacció del
planejament urbanístic (art. 8.1 del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament
de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric). Les
determinacions de planejament respectaran les orientacions sobre assignacions d’emissions al
territori pel que fa a les previsions de desenvolupament i a les regularitzacions d’usos (art.
8.2 del Decret 322/1987).
INFORME DE SOSTEBILITAT AMBIENTAL 8. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 221
Es preveuran mesures o directrius urbanístiques per reduir els impactes sonors detectats en
l’àmbit del pla, basant-se, si existeixen, en els mapes de capacitat acústica i els mapes
estratègics de soroll (art. 23 de la Llei 16/2002).
Es programarà la redacció de plans especials urbanístics de sanejament acústic i/o
ordenances reguladores de la contaminació acústica (art. 21 de la Llei 16/2002), si escau.
Es preveurà la redacció d’ordenances o de normes urbanístiques específiques de control de la
contaminació lluminosa en l’enllumenat exterior i/o de plans d’adequació de la il·luminació
exterior, si escau.
Es preveurà la redacció de plans especials per a l’ordenació de la implantació de les
instal·lacions de radiocomunicació i/o d’ordenances municipals específiques, si escau.
Es considerarà l’impacte de la contaminació acústica i lluminosa en tots els projectes
derivats del pla.
8.3.4 Altres directrius ambientals
Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar-ne la
seva urbanització i edificació. Tenir en compte els criteris de gestió del risc d’inundació
aplicats a la planificació dels usos del sòl establerts per la Direcció General de Protecció Civil
(veure annex II).
Contenir la proliferació de construccions en sòl no urbanitzable i vetllar per la seva integració
en el paisatge.
Assegurar la integració del patrimoni en el paisatge urbà.
Establir mesures d’ecoeficiència per a l’edificació i preveure millores en l’eficiència
energètica dels sistemes urbans, ampliant si s’escau els requeriments establerts pel Decret
d’ecoeficiència.
Regular específicament les tanques de manera que es garanteixi la permeabilitat per a la
fauna. En sòl agrícola no s’haurien d’admetre (en tot cas es pot admetre un tancat amb paret
de pedra a la zona del voltant de les edificacions existents) i les que siguin per funcions
cinegètiques s’haurien de limitar al filats longitudinals, tanques de fusta o vegetals. En sòl
forestal s’hauria de prestar especial atenció per evitar trencar el paisatge i no impedir la
permeabilitat per a la fauna.
Promoure la minimització de les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades dels
materials de construcció (tant de les grans infraestructures de mobilitat com dels nous
creixements), fomentant la restauració, la reutilització i l’ús de materials reciclables i
reciclats.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 223
9. SÍNTESI
9.1 Contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental
L’objectiu principal d’aquest Informe de Sostenibilitat Ambiental (en endavant ISA) és facilitar que
el Pla director urbanístic del Pla d’Urgell (en endavant PDU_PU o Pla) pugui ser considerat i
analitzat des de l’òptica del medi ambient per les autoritats ambientals, els agents socioeconòmics,
la gent del territori i qualsevol persona o entitat interessada.
El contingut de l’ISA s’estructura en els següents capítols:
- Capítol 1. Es descriuen els aspectes i elements ambientalment rellevants del Pla d’Urgell, i
se’n fa una diagnosi.
- Capítol 2: S’identifiquen els objectius, criteris, i obligacions de protecció ambiental que ha
d’atendre el Pla.
- Capítol 3: A partir de la diagnosi realitzada i dels requeriments normatius identificats en els
capítols precedents, es formulen els objectius ambientals del Pla. Aquests objectius són la
base de l’avaluació ambiental, atès que aquesta se centra en valorar l’assoliment o no dels
objectius ambientals per part de les propostes del Pla.
- Capítol 4. Es descriuen i s’avaluen les alternatives considerades per a l’ordenació global de
l’àmbit i es justifica l’elecció de l’alternativa seleccionada.
- Capítol 5. Es fa una descripció sintètica de la proposta del Pla per tal d’identificar i mostrar
quines actuacions són les que caldrà avaluar des del punt de vista ambiental.
- Capítol 6. S’identifiquen i s’avaluen els probables efectes significatius sobre el medi ambient
derivats de les propostes del Pla i s’estableixen mesures preventives, correctores i
compensatòries.
- Capítol 7. Es realitza una avaluació global del Pla i es justifica el compliment dels objectius
ambientals establerts.
- Capítol 8. S’estableixen mesures de seguiment i supervisió i determinacions per als plans
d’ordenació urbanística municipals i planejament i projectes derivats.
9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
224 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
9.2 Diagnosi, objectius i criteris ambientals.
La següent taula mostra una síntesi de la diagnosi realitzada i la relació amb els objectius
ambientals que es planteja el Pla.
Taula 9.1. Diagnosi sintètica i objectius ambientals del pla
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals Pob
laci
ó
La comarca pràcticament ha doblat la seva població des de mitjans del s. XX, especialment pel creixement experimentat per Mollerussa i, en menor mesura, per Fondarella. Per contra, la majoria dels municipis presenten una població pràcticament estancada des de mitjans del s. XX, i en set municipis s’observa una tendència al despoblament.
Car
acte
ríst
iques
gen
eral
s de
l’àm
bit
Geo
mor
folo
gia
El terreny és totalment planer, amb el 97,6% de la superfície amb pendents inferiors al 5%, percentatge que s’eleva al 99,5% de superfície amb pendents inferiors al 10%
Els Tossals de Torregrossa constitueixen el principal element configurador del relleu de la comarca.
Cob
erte
s de
l sò
l
Els conreus constitueixen el 90% de la superfície de la comarca. Els matollars i els prats i herbassars són testimonials i els boscos es poden considerar gairebé inexistents. La superfície ocupada per edificacions i infraestructures representa el 7% del territori.En el període 1987-2002 pràcticament s'ha doblat la superfície urbanitzada. La superfície de conreus ha patit una disminució notable en el mateix període (827 ha), si bé en percentatge no arriba al 3%
Sòl no
urb
anit
zabl
e Elevada proporció (94%) de sòl no urbanitzable (SNU). Els termes amb menor proporció de SNU són Mollerussa (35%), seguida a molta distància de Fondarella (86%), Golmés (89%) i el Palau d'Anglesola (90%). Municipis com Bellvís, Torregrossa i Castellnou de Seana tenen el 98% del terme en SNU.
Ocu
pac
ió i c
onsu
m d
e sò
l
Espai
s ob
erts
Uso
s ag
ríco
les
i ra
mad
ers
Actualment, el 96% de les terres llaurades són de regadiu. El sector agrari aporta el 13,5% del VAB de la comarca (front a l’1,65% en el conjunt de Catalunya), i l’any 2001 representava el 16,1% de la població ocupada de la comarca (front al 2,5% de Catalunya). Tot i l’evident fortalesa del sector agrícola i ramader de la comarca, es detecten dos factors limitants que poden condicionar-ne l’evolució cap a produccions de major valor afegit: els hiverns rigorosos i un model productiu força intensiu i amb elevada dependència del porcí i de la fruita fresca.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 225
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
A banda de l’interès com a recurs productiu, el conjunt de sòls agrícoles constitueix un dels principals elements configuradors del paisatge actual, caracteritzat pel mosaic de conreus herbacis i fruiters, i combinat amb una mida mitjana d’explotació relativament petita
11. Contribuir a la preservació del paisatge rural de qualitat i a l'assoliment dels objectius paisatgístics establerts per la planificació sectorial
Usos forestal
s
Els sòls forestals ocupen un percentatge gairebé testimonial en l’àmbit del Pla (3%), del qual, el 81% corresponen a matollars, prats i herbassars.
10. Afavorir la conservació i millora dels boscos existents a la comarca atesa la seva extrema escassetat
L’elevada densitat ramadera i els problemes derivats de la gestió d’excedents de dejeccions ramaderes constitueixen una problemàtica rellevant en els espais oberts.
Vegeu objectiu 6
Important superfície ocupada per les granges i naus d’instal·lacions agràries, amb una superfície total ocupada superior, per exemple, a la de l’extensió urbana compacte.
És previsible que degut a l’aplicació de la nova normativa europea de benestar animal les explotacions ramaderes sol·licitin ampliació de les instal·lacions i caldrà valorar els requeriments urbanístics que caldria establir al respecte.
1. Garantir una implantació racional i l'adequada ubicació i integració paisatgística de les edificacions i instal·lacions agràries i energètiques i, en general, de les activitats en el sòl no urbanitzable.
Add. 1. Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en funcionament i l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles funcions alternatives, compatibles ambientalment
L’elevada densitat ramadera de la comarca és un dels aspectes crítics des de la perspectiva ambiental del sector agrari. L'any 1999 aquest índex se situava entorn el doble del que pot absorbir la Superfície Agrícola Utilitzada.
Existeixen 24 activitats extractives en actiu a la comarca, que sumen un total de 137 hectàrees
Vegeu objectiu 1
Pro
ble
màt
iques
exi
sten
ts e
n e
ls e
spai
s ob
erts
: uso
s i ac
tivi
tats
im
pac
tants
Les instal·lacions de panells d’energia solar són un front potencial d’impactes en els espais oberts. En els darrers anys aquest tipus d’instal·lacions ha proliferat de manera molt substancial a les comarques de Lleida, i especialment al Pla d’Urgell. I algunes d'aquestes instal·lacions se situen en sòls amb d'alta aptitud agrícola.
Vegeu objectiu 1
9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
226 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Únicament s'identifica una urbanització residencial de baixa densitat i aïllada a la comarca: Vellana, al terme de Bell-lloc d’Urgell.
Tot i la diversitat municipal, a nivell comarcal el model d’urbanització compacte, representat pels nuclis urbans i les seves extensions (397 ha - 58%), predomina sobre els teixits urbans residencials de tipus lax (habitatges unifamiliars aïllats i adossats), que tenen una extensió menor (289 ha - 42 %).Les promocions desenvolupades en els darrers anys en els nuclis petits segueixen models mimètics (la majoria de les cases adossades en filera) que no encaixen ni amb la tradició constructiva, ni amb l’urbanisme local, circumstància que es repeteix a Mollerussa.
2. Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització compacte tradicional i evitar els creixements de baixa densitat més consumidors de recursos
Sist
ema
d’as
senta
men
ts i c
reix
emen
t urb
anís
tic
pot
enci
al
L’anàlisi del sòl urbà i urbanitzable mostra que a nivell comarcal un 65% és sòl urbà consolidat, mentre que hi ha un 35% de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable. Bell-lloc d’Urgell és el qui té una major proporció de sòl urbà no consolidat i urbanitzable (66%), mentre que a l’altre extrem se situa Barbens, amb el 100% del sòl urbà consolidat i sense sòl urbanitzable.
Ass
enta
men
ts
Els límits reduïts del terme de Mollerussa impliquen una expansió de la ciutat central fora del terme que ha creat força elements descontrolats i erràtics en el passat (implantacions aïllades en no urbanitzable, manca de continuïtat en les traces i serveis) i que en el futur pot comportar dificultats greus de funcionament (trànsit, costos d’altres infraestructures) de tot el sistema. S'hi identifiquen sis municipis implicats: Mollerussa, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Vila-sana, Golmès i Miralcamp.
3. Endreçar les perifèries urbanes i evitar les implantacions industrials i terciàries aïllades, generadores de major mobilitat.
Pro
ble
màt
ica
espec
ífic
a del
med
i urb
à
Es plantegen molts dubtes i enfrontaments a l’hora de definir els límits del sòl urbà i d’establir les formes de creixement: els encontorns dels pobles ofereixen una imatge força caòtica.
Vegeu objectiu 3
Mob
ilit
at
Infr
aest
ruct
ure
s vi
àrie
s i
ferr
ovià
ries
Existeix un potent corredor d'infraestructures viàries i ferroviàries que creuen l'àmbit d'est a
oest (A-2, N-IIa, ferrocarril convencional) i que constitueixen una forta barrera entre el
nord i el sud de la comarca. Es preveuen noves infraestructures viàries i ferroviàries amb forta incidència potencial sobre el territori (connexió Miralcamp-el
palau d'Anglesola - via orbital; autovia A-27, eix transversal ferroviari)
4. Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes les infraestructures (sobretot les lineals), ja siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 227
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Car
acte
ritz
ació
de
la m
obilit
at e
n
l’àm
bit
l’
àmbit
del
Pla
Existeix una forta dependència de Mollerussa com a capital fornidora de la major part de
serveis i de llocs de treball a la qual es desplaça diàriament gran part de la població
de la resta de municipis de la comarca. L’escassa oferta actual de línies d’autobús i d’horaris fa que la major part de la població es desplaci en vehicle privat. Per la mateixa
raó, el tren és molt poc utilitzat per als desplaçaments de la població.
Diversos municipis plantegen la necessitat de preveure variants per descongestionar el
trànsit de pas de l’interior dels seus nuclis
5. Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum energètic
Inci
dèn
cia
del
mod
el u
rban
ísti
c i
terr
itor
ial so
bre
la
mob
ilit
at
La tipologia dels assentaments de la comarca és majoritàriament compacte. La potencial limitació per al transport públic en alguns casos deriva més del fet de tractar-se de municipis molt petits, amb baixa població, que no del model urbanístic dels mateixos. Les àrees especialitzades d’ús d’equipaments i industrials es concentren majoritàriament a la conurbació de Mollerussa i al llarg dels eixos principals de comunicació i, per tant, en una bona localització pel que fa a accessibilitat i mobilitat. L’existència d’àrees industrials en d’altres municipis més allunyats de l’eix d’infraestructures possibilita la reducció de la mobilitat obligada.
Vegeu objectiu 5
Els rius que travessen la comarca tenen molt poca entitat i en diversos trams es desdibuixen en la xarxa de canals i sèquies els quals constitueixen els únics cursos d'aigua amb caràcter permanent o semipermanent.
No obstant l'anterior, el riu Corb a l’alçada del nucli dels Arcs, adopta un aspecte natural, serpentejant i amb vegetació de ribera associada, sobretot a partir de la seva confluència amb el riu d’Ondara, i en algun tram, fins i tot té vegetació arbòria.
Vegeu objectiu 9.
Curs
os s
uper
fici
als
Les principals pressions a les que estan sotmesos els rius del Pla d’Urgell són els abocaments industrials i urbans de sistemes unitaris, les dejeccions ramaderes i els excedents de nitrogen de l’agricultura i la ramaderia.
Vegeu objectiu 7
Cic
le d
e l’
aigu
a
Aig
ües
subte
rràn
ies
Els nitrats derivats de l'agricultura intensiva i de les dejeccions ramaderes i, en menor grau, els plaguicides, els abocaments industrials i els abocaments de les EDARs són les principals afeccions a les aigües subterrànies de la comarca. Tota la comarca està designada com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries d'acord amb el Decret 283/1998, de 21 d’octubre.
6. Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més sostenible especialment en termes de consum i contaminació de les aigües
9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
228 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Vegeu objectius 2 i 6
Add. 2. Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics de l’ocupació del sòl d’aquestes zones, de la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i qualitat
Rec
urs
os h
ídri
cs
El volum total d’extraccions d'aigües subterrànies és elevat ( uns 18 hm3 anuals, el 80% dels quals són per usos agrícoles) tot i que els recursos disponibles d’aigües subterrànies són molt superiors (uns 95 hm3 anuals). El principal impediment per a l’abastament de pous és l’elevada contaminació de l’aigua per nitrats. La major part dels recursos hídrics són d’origen superficial (concessió de 630 hm3
anuals del canal d'Urgell). A banda dels usos agrícoles el canal nodreix xarxes urbanes d’abastament d’aigua per a usos domèstics i industrials. El canal també subministra directament a activitats industrials o ramaderes no connectades a la xarxa pública. La gran demanda d’aigua fa necessària l’optimització de l’ús de l’aigua per a regadiu, incorporant sistemes de reg d’alta eficiència que permetin l’aprofitament òptim de l’aigua disponible. Existeixen mancances puntuals de subministrament en municipis que no disposen de suficient capacitat d’emmagatzematge de l’aigua provinent del Canal.
Add. 3 Restaurar, prevenir i protegir els ecosistemes aquàtics i les zones humides
Vegeu objectius 2 i 6
Con
sum
act
ual
i p
oten
cial
Diversos municipis de la comarca disposen de Pla Director d'abastament d'aigua.
Segons la informació disponible i les estimacions efectuades els principals consums d'aigua de la comarca són, amb molta diferència, per a usos agrícoles.
Add. 4. Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la comarca, més enllà dels criteris establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència)
Sanej
amen
t
Hi ha diversos municipis les aigües residuals dels quals no reben tractament.
Alguns sistemes de sanejament requereixen d’un bombament de les aigües fins a l’EDAR (per la seva situació més elevada) amb el consegüent cost energètic associat.
La superposició de les xarxa hídrica amb la de reg i de sanejament genera actualment problemes de capacitat de tractament i d’evacuació de la xarxa, entre d’altres. La capacitat de l’EDAR de Fondarella es comença a manifestar insuficient.
En aplicació d’un conveni a signar entre el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’ACA, al llarg del 2010 es redactarà un Pla director integral de sanejament del Pla d’Urgell.
7. Preveure i facilitar la implantació de les infraestructures necessàries per a l'adequat abastament i sanejament de les aigües
Am
bie
nt
atm
osfè
ric Capacitat i
vulnerabilitat als diferents contaminants
La vulnerabilitat per exposició als diferents contaminants és nul·la o molt baixa. La capacitat del territori front a contaminants (partícules sòlides totals i diòxid de sofre) és alta a l’àrea de Mollerussa.
Vegeu objectiu 5.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 229
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Contaminació acústica
Les principals fonts de contaminació acústica a l’àmbit del PDU_PU són el trànsit de vehicles per les principals vies de comunicació, les activitats industrials i els nuclis urbans.
Contaminació lluminosa
No es localitza cap sector de sòl urbà proper a les zones de màxima protecció, que corresponen a l’Estany d’Ivars i Vila-sana i els Tossals de Torregrossa, trobant-s’hi a les seves proximitats únicament algunes granges i cases aïllades
Contaminació electromagn
ètica
Una línia elèctrica d’alta tensió creua la meitat oest de la comarca pel nord de Bell-lloc d’Urgell i fins a la subestació elèctrica de Mollerussa, amb risc d’afectació per radiació electromagnètica als habitatges propers, especialment al sector nord-oest de Mollerussa.
Contaminació odorífera
La problemàtica de contaminació odorífera per activitats properes a àrees residencials o per l’activitat ramadera és puntual i no té una rellevància significativa a la comarca.
Add. 5. Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la contaminació acústica, la contaminació electromagnètica i la contaminació odorífera
Consum actual i
potencial
El consum d’electricitat s’ha duplicat entre els anys 1994 i 2005, fins a situar-se entorn els 9000 MWh. El principal consumidor d’electricitat és el sector domèstic (44% al 2005), seguit de la indústria (38%) i el terciari i primari (17%).
No es disposa de dades de consums finals d'altres fonts energètiques.
Vegeu objectius 2 i 5
Ener
gia
Generació i distribució
Gran nombre d'instal·lacions generadores d’energia solar fotovoltaica autoritzades. La majoria se situen al nord de la Comarca i en espais antigament ocupats per conreus. La més gran, de 2.000 kW de potència, es troba al municipi del Poal, i és la segona més gran de Catalunya.
Vegeu objectiu 1
Ges
tió
de
resi
du
s
Gen
erac
ió i g
esti
ó de
resi
dus
munic
ipal
s
L’índex comarcal de generació de residus municipals és d’1,26 kg/hab/dia per a l’any 2007, inferior a la mitjana de Catalunya (1,64), mantenint-se estable en els darrers 5 anys. El percentatge de recollida selectiva és sensiblement inferior a la mitjana de Catalunya. La posada en funcionament del servei de recollida selectiva de la fracció orgànica a finals de l’any 2008 és d’esperar que contribueixi a la millora del percentatge recollit selectivament.
El Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PTSIGRMC) 2005-2012, marca les previsions futures de generació de residus municipals per cadascuna de les fraccions recollides i les necessitats d’infraestructures associades
Add. 6. Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per a la gestió dels residus, en especial de les dejeccions ramaderes
9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
230 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Generació i gestió de residus
industrials
La major part dels residus i industrials declarats són residus no especials (97%) i generats per indústries del sector alimentari. Només el 3% corresponen a especials (majoritàriament sanitaris).
Generació i gestió de
residus de la construcció
A Miralcamp es localitzen dues instal·lacions de gestió de residus de la construcció consistents en una planta de triatge i un dipòsit controlat. És prevista l’ampliació d’aquestes instal·lacions
Generació i gestió de
dejeccions ramaderes
Existència d’una instal·lació autoritzada per a la gestió de les dejeccions ramaderes i dues instal·lacions més en fase de proves.
Espais naturals protegits
Els espais naturals protegits (458 ha) representen només l'1,5% del territori comarcal i responen a la protecció dels darrers hàbitats esteparis i aquàtics originals, que pràcticament han desaparegut i es troben altament afectats per fenòmens de degradació, fragmentació i aïllament. L’espai de l’Estany d’Ivars i Vila-sana disposa de Pla especial i Pla d'usos i gestió.
Sòls de protecció
especial del PTPP
El PTPP protegeix especialment un 14 % de la superfície de la comarca establint una xarxa d'espais protegits. Es tracta de la comarca de l’àmbit de les terres de Lleida amb menor percentatge de sòl de protecció especial, molt per sota de la mitjana de l’àmbit (48%).
Hàb
itat
s d’i
nte
rès
com
unit
ari
La superfície d’hàbitats d’interès comunitari és molt reduïda (6,97 ha - 0,02% de la superfície comarcal) i es concreta en reductes d’extensió minúscula en diferents localitzacions. Alguns d’aquests hàbitats estan catalogats com d’atenció prioritària. La proporció d’aquests hàbitats en sòl de protecció preventiva és molt reduïda en relació amb la major part de l’hàbitat ja inclosa en sòl de protecció especial. No obstant això, el 15% de l’hàbitat d’interès comunitari d’atenció prioritària present a la comarca se situa en sòl de protecció preventiva i haurà de prendre’s en consideració per tal que no es vegi afectat negativament per les propostes que puguin derivar de PDU_PU i de valorar la seva possible inclusió com a sòl de protecció especial.
Mat
riu t
erri
tori
al:
pat
rim
oni nat
ura
l, b
iodiv
ersi
tat
i co
nnec
tivi
tat
ecol
ògic
a
Hàb
itat
s am
enaç
ats
El 98 % d’aquests hàbitats ja han estat inclosos pel PTPP en sòl de protecció especial. Només un d'ells té un percentatge significatiu de la seva extensió en sòl de protecció preventiva (el 20%). Es tracta d’un hàbitat molt rar però no amenaçat. L’extensió en termes absoluts d’aquest hàbitat en sòl de protecció preventiva és molt reduïda: 2,6 ha repartides en 5 localitzacions l’exclusió de les quals en el PTPP es pot deure, en la major part dels casos, a una qüestió d’escala
8. Maximitzar la protecció d'espais o elements d'interès natural o connector mitjançant la seva inclusió en sòl de protecció especial o l'establiment d'una normativa específica. Afavorir especialment la conservació, millora i recuperació dels ambients amb vegetació de matollars, prats i comunitats estèpiques.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 231
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Zones Humides
Dues zones humides incloses en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya: l’Estany d’Ivars i Vila-sana (126 ha) i Préstec de Linyola (<0,5 ha).
Espais d’interès geològic
No hi ha cap espai inclòs a l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya
Boscos d’utilitat pública
No hi ha forests d’utilitat pública gestionades pel DMAH
Àrees de protecció de
fauna salvatge
autòctona
No hi ha declarats cap reserva natural de fauna salvatge ni refugi de fauna salvatge
Reserves Nacionals de
caça
No hi ha declarada cap reserva nacional de caça
Espais d’interès per
espècies amenaçades
La major part d’aquests espais han estat inclosos en el sòl de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, els espais per aquestes espècies d’interès tenen un elevat nivell de protecció. Únicament l’espai del Pla de la Serra – Miralcamp, té un percentatge significatiu en sòl de protecció preventiva. Es tracta de la part més alterada i degradada per l’activitat humana.
Vegeu objectiu 8
El manteniment dels fluxos ecològics en el conjunt de la matriu territorial del Pla d’Urgell, constituïda per ambients transformats i sovint inhòspits per moltes espècies de fauna, com són les grans extensions homogènies de conreus de regadiu, els usos urbans i les infraestructures, passa per la preservació de certs elements del paisatge com són els cursos fluvials i la xarxa de canals i sèquies, així com els marges entre conreus que puguin mantenir restes de vegetació natural.
9. Afavorir la conservació i millora dels cursos fluvials i de la xarxa de reg afavorint el seu paper com a elements de biodiversitat, connectivitat i ús social, sempre de forma compatible amb la seva funció principal
Espai
s d’i
nte
rès
connec
tor
i punts
crí
tics
Tot i que la xarxa de canals, regs i sèquies en alguns casos (canals pavimentats i sense vegetació a les seves ribes) poden no tenir un interès actual en el manteniment de fluxos ecològics, es tracta d’elements lineals amb un important paper potencial en la connectivitat ecològica, i també social, del paisatge del Pla d’Urgell.
Add. 7. Afavorir la conservació, millora i recuperació de la vegetació de ribera a l’entorn de la xarxa hidrogràfica, de basses, canals i sèquies
9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
232 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Bona part dels espais d’interès connector es localitzen en sòls de protecció especial d’acord amb el PTPP i, per tant, disposen d’un elevat grau de protecció. Únicament una part del què s'ha anomenat Connector de Mollerussa se situa en sòl de protecció preventiva. Tot i que es tracta d’un sector amb conreus de regadiu sense valors destacables per a la fauna, des del punt de vista de la connectivitat ecològica és una peça de terreny sense edificacions que tancaria i donaria major solidesa a la xarxa de connectors proposada pel PTPP.
Vegeu objectiu 8
L'autovia l’A-2, la via ferroviària Barcelona – Lleida i la carretera N-IIa, exerceixen un fort efecte barrera per als desplaçaments de la fauna i tenen un efecte sinèrgic. Els punts on les infraestructures actuals o previstes intercepten els espais d’interès connector cal considerar-los punts crítics per a la connectivitat.
Vegeu objectiu 4
Alt
res
espai
s o
elem
ents
nat
ura
ls
d’i
nte
rès
Els hàbitats associats als cursos d'aigua (canals, sèquies i desguassos i basses) constitueixen espais d'interès natural i és rellevant evitar la seva eliminació causada per entubaments i pavimentacions que destrueixen la vegetació en els llits i les vores d'aquests cursos.
Vegeu objectiu 9.
La transformació en regadiu del territori, juntament amb la conseqüent concentració parcel·lària, ha suposat una gran homogeneïtzació del paisatge, la desaparició de la major part de la vegetació natural de la zona i l’aparició de nous paisatges lligats a la presència de l’aigua
La pràctica totalitat de l'àmbit del Pla s’inclou dins la unitat de paisatge de la Plana d’Urgell, el límits de la qual vénen donats per l’àrea regada pel canal d’Urgell, exceptuant uns petits sectors a l’extrem oriental de la comarca que pertanyen al paisatge del secà.
Vegeu objectiu 11
Unit
ats
de
pai
satg
e
El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida identifica patrons agrícoles significatius, tossals que estructuren la trama agrícola i fileres d’arbres i banquetes arbrades com a espais amb valors paisatgístics especials a protegir. El catàleg estableix objectius de qualitat paisatgística específics per cada unitat de paisatge i un llistat de criteris i accions que contribueixen a assolir-los
Vegeu objectiu 11
Àmbits de vulnerabilitat paisatgística
El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida defineix una sèrie d’àrees amb valors especials a protegir, uns paisatges d’atenció especial i unes àrees de foment de la gestió i susceptibles d’accions d’ordenació
Vegeu objectiu 11
Qual
itat
del
pai
satg
e i pat
rim
oni cu
ltura
l
Amenaces i oportunitats
Ja recollides en d'altres apartats
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 233
Àmbit temàtic Diagnosi Objectius Ambientals
Existeixen mancances en el tractament conjunt dels nuclis històrics
Destaca l’oportunitat existent de valorització de les banquetes i camins a l’entorn dels canals com a espais fortament atractius per al passeig en bicicleta i a peu, al llarg dels quals hom hi pot trobar elements patrimonials d’interès. Hi ha projectes incipients d'aprofitar el gran potencial d'aquests espais per al gaudi social i la promoció turística del territori.
Pat
rim
oni cu
ltura
l
Existència d'espais i elements d'interès històric, arquitectònic i arqueològic i d'arbres d'interès.
12. Preservar els espais i elements d'interès patrimonial de forma compatible amb el seu ús públic i turístic
Ris
c d’i
nundac
ions
La delimitació de zones inundables de la planificació sectorial actualment disponible no reflecteix la problemàtica real del territori en front al risc d'inundació, el qual constitueix actualment un problema molt significatiu en diversos municipis. El desbordament dels cursos d’aigua causa la inundació d’extensions significatives de terrenys amb afectacions a propietats i a la xarxa viària. La impermeabilització dels terrenys, l’efecte de determinades infraestructures viàries i, molt especialment, la multifuncionalitat i la insuficient capacitat de l’actual xarxa de desguàs s'apunten com les causes principals.
13. Evitar creixements urbans i d'altres ocupacions en zones de risc
Risc d'incendis forestals
El risc d’incendis forestals és baix a tota la comarca.
Risc sísmic
La comarca es troba en la zona sísmica d’intensitat VI. El risc sísmic no és significatiu i no té implicacions urbanístiques pel PDU_PU
Risc químic
A l’àmbit del PDU_PU no es localitza cap instal·lació amb risc d’accident greu, així com cap zona d’intervenció o zona d’alerta d’aquestes instal·lacions
Risc per transport de mercaderies
perilloses
L'important flux de vehicles amb mercaderies perilloses que circula per l'autovia A-2 fa que diversos municipis de l'àmbit hagin d’elaborar un Pla d’Actuació Municipal del TRANSCAT
Add. 8. Reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi climàtic
Àre
es d
e ri
sc
Zones vulnerables a
la contaminació
per nitrats
La totalitat de l’àmbit del PDU_PU està designat com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries
Vegeu Objectiu 6
9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
234 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
9.3 Avaluació d’alternatives generals
Les alternatives generals considerades en el marc de l’avaluació ambiental del Pla han estat les
següents:
Alternativa zero: desenvolupament del planejament urbanístic vigent
La proposta del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell
De l’avaluació realitzada en relació amb l’assoliment dels objectius ambientals plantejats per part
de cada alternativa es conclou que la proposta del Pla director urbanístic del Pla d’Urgell aporta
propostes i mesures que milloren la situació actual en relació amb els objectius ambientals, atès
que comporta millores per a l’assoliment de gran part dels objectius.
9.4 Conclusions de l’avaluació
Una vegada analitzades les propostes del Pla que poden tenir repercussions ambientals
significatives, tant positives com negatives, i avaluades aquestes repercussions o impactes, l’ISA
conclou que el Pla director del Pla fa una contribució positiva en termes ambientals, especialment
significativa en aquells aspectes relacionats amb la protecció especial dels espais oberts, la
connectivitat ecològica, el paisatge i la mobilitat sostenible.
L’avaluació realitzada conclou que el Pla assoleix substancialment 15 dels 21 objectius ambientals
plantejats, i els altres 6 s’assoleixen parcialment.
Els objectius que s’assoleixen substancialment són els següents:
Garantir una implantació racional i l'adequada ubicació i integració paisatgística de les
edificacions i instal·lacions agràries i energètiques i, en general, de les activitats en el sòl no
urbanitzable.
Endreçar les perifèries urbanes i evitar les implantacions industrials i terciàries aïllades,
generadores de major mobilitat.
Contribuir a l'adequada integració i permeabilització de totes les infraestructures (sobretot
les lineals), ja siguin viàries, ferroviàries o canals de reg, actuals i previstes.
Contribuir a frenar el creixement de la mobilitat obligada i afavorir modes de transport més
eficients per no incrementar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i el consum
energètic.
Potenciar la millora i integració paisatgística de les construccions agrícoles i ramaderes en
funcionament i l’enderroc i/o restauració de les abandonades o determinació de possibles
funcions alternatives, compatibles ambientalment.
Preveure i facilitar la implantació de les infraestructures necessàries per a l'adequat
abastament i sanejament de les aigües.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 9. SÍNTESI
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 235
Protegir les zones actives en el cicle de l’aigua i els recursos hídrics de l’ocupació del sòl
d’aquestes zones, de la contaminació i de la sobreexplotació, garantint la seva funcionalitat i
qualitat.
Restaurar, prevenir i protegir els ecosistemes aquàtics i les zones humides.
Contribuir i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per a la gestió dels residus,
en especial de les dejeccions ramaderes.
Maximitzar la protecció d'espais o elements d'interès natural o connector mitjançant la seva
inclusió en sòl de protecció especial o l'establiment d'una normativa específica. Afavorir
especialment la conservació, millora i recuperació dels ambients amb vegetació de matollars,
prats i comunitats estèpiques.
Afavorir la conservació i millora dels cursos fluvials i de la xarxa de reg afavorint el seu paper
com a elements de biodiversitat, connectivitat i ús social, sempre de forma compatible amb
la seva funció principal.
Afavorir la conservació i millora dels boscos existents a la comarca atesa la seva extrema
escassetat.
Afavorir la conservació, millora i recuperació de la vegetació de ribera a l’entorn de la xarxa
hidrogràfica, de basses, canals i sèquies.
Contribuir a la preservació del paisatge rural de qualitat i a l'assoliment dels objectius
paisatgístics establerts per la planificació sectorial.
Preservar els espais i elements d'interès patrimonial de forma compatible amb el seu ús
públic i turístic.
Els objectius que el Pla assoleix parcialment són els següents:
Moderar el consum de sòl, potenciar el model d'urbanització compacte tradicional i evitar els
creixements de baixa densitat més consumidors de recursos.
Contribuir al desenvolupament d'una activitat agrària més sostenible especialment en termes
de consum i contaminació de les aigües.
Afavorir l’ús racional de l’aigua en els assentaments urbans de la comarca, més enllà dels
criteris establerts per la normativa d’àmbit català (Decret d’ecoeficiència).
Prevenir, reduir i controlar la contaminació lluminosa, la contaminació acústica, la
contaminació electromagnètica i la contaminació odorífera.
Evitar creixements urbans i d'altres ocupacions en zones de risc.
Finalment, en relació amb l’objectiu de reduir la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi
climàtic, es conclou que el PDU_PU no té cap incidència en la reducció ni en l'increment de la
vulnerabilitat de la població del Pla d'Urgell als efectes del canvi climàtic.
9. SÍNTESI INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
236 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
En cap cas les propostes del Pla suposen una contradicció amb cap objectiu ambiental que permeti
concloure que tal objectiu no s’assoleix.
El principal impacte ambiental negatiu de les propostes del Pla és el potencial consum de sòl per
part de les noves àrees d’activitat econòmica que es proposen (Sector d’Activitat Econòmica
supramunicipal i Parcs Locals d’Activitats) i per part de les noves infraestructures viàries
(bàsicament pel traçat de la Via Orbital, ja prevista pel PTPP per l’oest de Mollerussa i a la que el
PDU_PU li afegeix un traçat complementari per l’est, i per part dels nous traçats indicatius per a
variants dels nuclis).
Pel que fa al consum de sòl derivat de les propostes d’assentaments, l’impacte més significatiu
deriva de la implantació del Sector d’Activitat Econòmica supramunicipal, situat, això sí, en una
localització central i òptima en termes d’ocupació del sòl i de mobilitat sostenible.
En relació amb els creixements dels nuclis urbans de la comarca, el Pla fa propostes indicatives i, en
tot cas, haurà de ser el planejament municipal qui justifiqui la necessitat i oportunitat i el
compliment de les estratègies del PTPP.
El desenvolupament potencial d’aquests nous sectors, especialment la implantació del Sector
d’Activitat Econòmica, tenint en compte les dimensions que indicativament es proposen, suposarà
un significatiu increment del consum de recursos (aigua i energia) i de generació d’aigües residuals i
de residus.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 10. CRÈDITS
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 237
10. CRÈDITS
MINUARTIA, Estudis Ambientals
Coordinació dels treballs d’avaluació ambiental:
Eulàlia Miralles i Sabadell, Llicenciada en Ciències Ambientals
Equip redactor de l’ISA:
Eulàlia Miralles i Sabadell, Llicenciada en Ciències Ambientals
Roser Campeny Valls, Doctora en Biologia
Alba Daranas Llopart, Llicenciada en Ciències Ambientals
Marc Fernández Bou, Enginyer de forests
Marcel Fontanilles Puigdefàbregas, Llicenciat en Ciències Ambientals
Vicenç Planas Herrero, Enginyer Agrònom
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 11. FONTS CONSULTADES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 239
11. FONTS CONSULTADES
11.1 Bibliografia
ALDOMÀ, I., GUERRERO, M. 2000. El Pla d’Urgell. Alternatives de desenvolupament econòmic i
social i ordenació del territori. Manuscrit.
AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. 2003. Delimitació de zones inundables per a la redacció de
l’INUNCAT. Conques internes de Catalunya. Revisió octubre 2003. Departament de Medi Ambient,
Generalitat de Catalunya.
AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. 2005. Document IMPRESS de diagnosi del risc d'incompliment
d'objectius de la Directiva marc de l'aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat
de Catalunya.
AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. 2008. L’Aigua a Catalunya: diagnosi i propostes d’actuació :
esquema provisional dels temes més importants que es plantegen en la redacció del Pla de Gestió
del Districte de Conca Fluvial de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat
de Catalunya.
AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA. 2009. Pla per a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua en reg
agrícola. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA. 2009. Pla territorial sectorial d’infraestructures de Gestió de
Residus Municipals de Catalunya 2005-2012. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat
de Catalunya.
ATM Àrea de Lleida. 2009. Pla de serveis de les comarques de La Noguera, El Pla d’Urgell i Les
Garrigues. Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida. Generalitat de Catalunya.
CAPELL,M., VILLAR, J.M. 2009. Caracterització de les aigües de drenatge utilitzades per regar
dintre de la zona regable del canal d’Urgell, a la comarca del pla d’Urgell. Institut Tècnic
d’Assessorament i gestió Integrat.
DEPARTAMENT D’AGRICULTURA RAMADERIA I PESCA. 2000. Mapa d’aptitud agrícola dels sòls de la
comarca del Pla d’Urgell per a tecnologia de reg tradicional. Escala 1:50.000. Elaborat a partir del
Mapa de Sols de Catalunya (1:25.000) utilitzant la informació emmagatzemada al sistema
d'informació de Sòls i Usos del Sòl de Catalunya mitjançant programari ARC INFO. Secc d'Avaluació
de Recursos i Noves Tecnologies. Serveis d'Agricultura.
DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL. 2009. Programa de Desenvolupament
Rural 2007-2013. Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL. Sd. Pla de regadius de Catalunya
2007-2011. Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES. 2009. Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Generalitat
de Catalunya.
11. FONTS CONSULTADES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
240 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. 1995. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de
l’Estany d’Ivars – Vilasana. Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. 2005-2007. Manual dels hàbitats de Catalunya.
Catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català d’acord amb els criteris establerts
pel CORINE biotopes manual de la Unió Europea. J. Vigo, J. Carreras i A. Ferré, eds.). Departament
de Medi Ambient i Habitatge.
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE. 2010. Pla especial de protecció del medi natural i
del paisatge dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida i el pla de gestió d'aquests espais.
Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2007. Pla territorial parcial de Ponent
(Terres de Lleida). Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2009. Pla d’aeroports, aeròdroms i
heliports de Catalunya 2009-2015. Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2009. Pla de transports de viatgers de
Catalunya 2008-2012. Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2009. Pla estratègic de la bicicleta.
Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. 2010. Pla director urbanístic per a la
concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de l’eix transversal ferroviari.
Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT D’INTERIOR. 1999. Pla Especial d’emergències pel cas d’accidents en el transport de
mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT). Generalitat de
Catalunya.
DEPARTAMENT D’INTERIOR. 2003. Pla especial d'emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT).
Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT D’INTERIOR. 2006. Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya
(INUNCAT). Actualització 2006. Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT D’INTERIOR. 2007. Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya
(PLASEQCAT). Generalitat de Catalunya.
DEPARTAMENT D’INTERIOR. 2007. Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya
(INFOCAT) (1ª revisió de 2003-actualitzada al 2007). Generalitat de Catalunya.
ESTRADA, J., FANLO, E. & ROCA, J. R. 2003 Estudi de base del planejament territorial per a la
definició del sistema d’espais naturals de Ponent. Manuscrit. Departament de Política Territorial i
Obres Públiques.
INSTITUT DEL MEDI AMBIENT I CIÈNCIES SOCIALS SL. 2005. Pla Director de modernització de la Zona
Regable dels Canals d’Urgell.(Clau: E1-UR-02972).
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 11. FONTS CONSULTADES
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL 241
MARTÍNEZ, J.A., BLANCO, O., BOIXADERA, J. 2000. Avaluació del territori de Lleida per a usos
agrícoles. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Programa per al Planejament
Territorial.
MORELL, R. (coord.), GUERRERO, M., MÒDOL, JR., MORELL, R., PAÜL, D. 2008a. Programa Leader.
Diagnosi comarcal del Pla d’Urgell. Universitat de Lleida
MORELL, R. (coord.), GUERRERO, M., MÒDOL, JR., MORELL, R., PAÜL, D., 2008b. Línies
estratègiques comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell. Universitat de Lleida
OBSERVATORI DEL PAISATGE. 2006. Catàleg del paisatge de Terres de Lleida. Departament de
Política Territorial i Obres Públiques.
11.2 Pàgines web
Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge
http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp
Web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/index.jsp
Web del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR
Web del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/
Web de l’IDESCAT
http://www.idescat.net/
Web de l’Agència Catalana de l’Aigua
http://www.gencat.cat/aca
Web de l’Agència de Residus de Catalunya
http://www.arc-cat.net/ca/home.asp
Web del Consell Comarcal del Pla d’Urgell
http://www.plaurgell.cat/
Web de l’Estany d’Ivars i Vila-sana
www.estanyivarsvilasana.cat
Web de REGSA Regs de Catalunya S.A.U.
http://www.regsa.cat/
Web de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell
11. FONTS CONSULTADES INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
242 PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D’URGELL
http://www.canalsurgell.com/
Web de la Xarxa de custòdia del territori
http://www.custodiaterritori.org/
11.3 Cartografia, bases de dades i altres informacions consultades
CENTRE DE RECERCA ECOLÒGICA I APLICACIONS FORESTALS
Mapa de Cobertes del sòl v.3 (2007).
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
Bases disponibles de cartografia ambiental a la web del DMAH.
INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA
Base topogràfica 1:5.000 v2.0.
Base topogràfica 1:50.000 v3.1.
Model Digital d’Elevacions de Catalunya (15 x 15 m).
Ortofotomapa 1:5.000 v5.0.
CARTOGRAFIA
Plànol 1. Situació
Plànol 2. Pendents
Plànol 3. Cobertes del sòl
Plànol 4. Cobertes del sòl: espais agrícoles
Plànol 5. Aptitud agrícola del sòl
Plànol 6. Cobertes del sòl: espais forestals
Plànol 7. Cobertes del sòl: improductiu artificial
Plànol 8. Planejament urbanístic vigent: classificació del sòl
Plànol 9. Infraestructures viàries i ferroviàries existents i previstes
Plànol 10. Xarxa hidrogràfica
Plànol 11. Protecció envers la contaminació lluminosa
Plànol 12. Espais naturals protegits
Plànol 13. Sistema d'espais oberts del PTPP
Plànol 14. Hàbitats d'interès comunitari
Plànol 15. Hàbitats d'interès comunitari prioritari en sòl de protecció preventiva
Plànol 16. Hàbitats rars o amenaçats
Plànol 17. Hàbitats rars o amenaçats en sòl de protecció preventiva
Plànol 18. Zones humides
Plànol 19. Espais naturals d’interès regional, comarcal i local d’especial valor per a la fauna
Plànol 20. Espais d’interès per a la fauna en sòl de protecció preventiva
Plànol 21. Connectivitat
Plànol 22. Espais amb valors paisatgístics especials a protegir
Plànol 23. Camins ramaders
Plànol 24. Inundabilitat
Plànol 25. Risc bàsic d'incendis forestals
Plànol 26. Plànol de Síntesi: diagnosi ambiental
Plànol 27. Principals propostes PDU_PU: espais oberts
Plànol 28. Canvis en el sistema d’espais oberts respecte al PTPP
Plànol 29. Principals propostes PDU_PU: assentaments
Plànol 30. Principals propostes PDU_PU: infraestructures de la mobilitat
ANNEXOS
ANNEX 1. ELEMENTS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC
Patrimoni arquitectònic inclòs en els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) al Pla d’Urgell Nom del BCIN Localitat
Creu de terme de Bullidor Barbens
Comanda de Barbens Barbens
Castell i església del Bullidor Barbens.El Bullidor
Torre del Telègraf Bell-lloc d'Urgell
Peu i capitell de creu de terme Castellnou de Seana
Capitell de creu de terme Castellnou de Seana
Castell de Montsuar Ivars d'Urgell
Castell de Linyola Linyola
Cal Castell Poal, el
Castell de Torregrossa Torregrossa
Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
Patrimoni arquitectònic incoat com a BCIN al Pla d’Urgell Nom del BCIN Localitat
Casa segle XVII (Ca l'Apotecari) Vilanova de Bellpuig
Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
Elements o conjunts declarats BCIL en l’àmbit del Pla d’Urgell inclosos a l’inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya Nom del BCIL Localitat
Eix Carrer Major Pl. Cavallers Malta, Pl. Església, C/ St. Domenec Barbens
Església de Nostra Senyora de l'Assumpció (Església parroquial de Santa Maria)
Bellvís
Casal municipal de Miralcamp Miralcamp
Església parroquial de Sant Miquel Miralcamp
Xemeneia Jan Bru Miralcamp
Església parroquial de Sant Joan Baptista Palau d'Anglesola, el
Cal Graells Poal, el
Casa Utxafava Vila-sana
Font: Consell Comarcal del Pla d’Urgell.
Altre patrimoni arquitectònic en l’àmbit del Pla d’Urgell inclòs a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya
Nom Localitat
Església parroquial de Santa Maria Barbens
Cal Veciana Barbens
Església parroquial de Sant Miquel Bell-lloc d'Urgell
Creu de terme Bell-lloc d'Urgell
Rectoria Bell-lloc d'Urgell
Cal Pubill Bell-lloc d'Urgell
Cal Fam Bell-lloc d'Urgell
Cal Bosch Bell-lloc d'Urgell
Cal Codina Bell-lloc d'Urgell
Cal Calvet Bellvís
Casa de la vila de Bellvís Bellvís
Habitatge al carrer Major 11 Bellvís
Pilar de l'Anunciació Bellvís
Tossal de les Sogues Bellvís
Cal Borràs Bellvís
Cal Bufalà Bellvís
Santuari de la Mare de Déu de les Sogues (el Miracle) Bellvís
Cal Cava Bellvís
Cal Ceprià Bellvís
Molí de l'Adam Bellvís.Descampat
Església parroquial de Sant Antoni Bellvís.Els Arcs
Cafè Modern Castellnou de Seana
Església parroquial de Sant Joan Baptista Castellnou de Seana
Ajuntament Castellnou de Seana
Cal Peretó Castellnou de Seana
Cal Rafel Castellnou de Seana
Cal Galitó Castellnou de Seana
La Farinera Castellnou de Seana
Església Parroquial - Convent dels Aubacs Fondarella
Ermita de Sant Sebastià Fondarella
Cal Combelles - Lo Castell Fondarella
Cal Renyé Fondarella
Cal Viudes Fondarella
Cal Ros Fondarella
Cal Pere Pou Fondarella
Cal Serrano Fondarella
Nom Localitat
Creu de Terme Golmés
Mas Pons Golmés
Cal Postilló Golmés
Casa Pairal de Cal Metge Golmés
Cal Marquet Golmés
Cal Patet Golmés
Cal Calbís Golmés
Cal Manuelet Golmés
Església parroquial de Sant Salvador Golmés
Cal Felip Golmés
Cal Toldrà Golmés
Escoles (CEIP Francesc Arenes) Golmés
Pilastra dels Fondets o del Salt del Duran Golmés
Pont del cap del Terme Golmés
Església parroquial de Sant Andreu Ivars d'Urgell
Mas de la Cendrosa Ivars d'Urgell
Cal Sant Ivars d'Urgell
Cal Segarreta Ivars d'Urgell
Graner del Senyoriu de Montaler Ivars d'Urgell
Ermita de la Mare de Déu d'Horta Ivars d'Urgell
Capelleta Exterior Ivars d'Urgell
Masia de Montaler Ivars d'Urgell
Molí de l'Estany Ivars d'Urgell
Molí del Novell i Molí de la Cendrosa Ivars d'Urgell
Torre Torallla Ivars d'Urgell. Vallverd
Creu de Terme de Vallverd Ivars d'Urgell. Vallverd
Església de Sant Miquel Ivars d'Urgell. Vallverd
Església Parroquial de Santa Maria Linyola
Llindes Linyola
Carrer Major i Plaça de l'Església Linyola
Creu de Terme de les Oliveres Linyola
Sector del Centre Històric de Linyola Linyola
Casa del carrer Major, 3 de Linyola Linyola
Cal Galceran Linyola
Molí d'Oli Linyola
La Font Vella Linyola
Rectoria Miralcamp
Capella del Convent de les Monges Miralcamp
Habitatge a Miralcamp Miralcamp
Nom Localitat
Lo Sindicat Miralcamp
Església parroquial de Sant Jaume Mollerussa
Capella de Sant Isidor Mollerussa
La Vilaclosa Mollerussa
Cal Bosch Mollerussa
Cal Jaques Mollerussa
Torre Noguesa Mollerussa
Torre Culleré Mollerussa
Habitatge a l'avinguda de la Generalitat, 12 Mollerussa
Cases Barates Mollerussa
Casa Pintó Mollerussa
Bloc de pisos plaça Major, 17 Mollerussa
Casa Vilaró Mollerussa
Cal Menutx Mollerussa
Casa Niubó Mollerussa
Casa Rembler Mollerussa
Cal Castelló Mollerussa
Casa Prim Mollerussa
Ca l'Ishanda Mollerussa
Casa al canal d'Urgell Mollerussa
Molí d'Oli de Cal Calçoner (Molí de Cal Farran) Mollerussa
Estació del Nord Mollerussa
La Forestal d'Urgell Mollerussa
La Farinera Mollerussa
Cal Cobatxo Mollerussa
Creu de Terme Mollerussa
Societat recreativa l'Amistat Mollerussa
Edifici Cultural Mollerussa
Centre d'atenció primària Mollerussa
Ajuntament de Mollerussa Mollerussa
Cal Duc Mollerussa
Plaça de l'Ajuntament Mollerussa
Habitatges Pau Casals Palau d'Anglesola, el
Ajuntament Palau d'Anglesola, el
Sindicat Agrícola Palau d'Anglesola, el
Pont de Pedra Palau d'Anglesola, el
Fassina (Cups De Palau d'Anglessola) Palau d'Anglesola, el
Creu de terme Palau d'Anglesola, el
Cal Miqueló Palau d'Anglesola, el
Nom Localitat
Edifici d'habitatges a la plaça Major, 5 Palau d'Anglesola, el
Cal Blasió Palau d'Anglesola, el
Cal Massot Palau d'Anglesola, el
Cal Iseta Palau d'Anglesola, el
Capelleta de Santa Llúcia Palau d'Anglesola, el
Cal Felipet Palau d'Anglesola, el
Llinda al carrer Sant Joan 5 Palau d'Anglesola, el
Masia de l'Empriu Palau d'Anglesola, el. Partida de l'Empriu
Edifici a la Plaça Major, 4 (Cal Pere Bassa) Palau d'Anglesola, el.Primer eixample
Creu de Terme Poal, el
Església Parroquial de Sant Joan Baptista Poal, el
Cal Puig Poal, el
Carrer Major Poal, el
Estació Carrilet Poal, el
El Molinet Poal, el
Creu del Molinet Poal, el
Casa Principal Poal, el
Casa Gené Poal, el
Habitatges en Filera Poal, el
Cal Francés Poal, el
Els Molinets Poal, el
Casa de la vila de Sidamon Sidamon
Església parroquial de Sant Bartomeu Sidamon
Escoles Municipals Sidamon
Cal Cabalé Sidamon
Cal Miqueló Sidamon
Església parroquial de l'Assumpta Torregrossa
Ajuntament Torregrossa
Portal medieval de Torregrossa Torregrossa
Capella de Sant Roc Torregrossa
Cal Farré Torregrossa
Cal Jaumet Torregrossa
Cal Salvia Torregrossa
Casal Torregrossa
Cal Majo Torregrossa
Habitatge al carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 1 Torregrossa
Església de Sant Bartomeus de Margalef Torregrossa
Església de Santa Maria de Margalef Torregrossa
Pou Bo Torregrossa
Nom Localitat
Biblioteca Pública - Llar de Jubilats Torregrossa
Habitatge unifamiliar Torregrossa
Monument a la Sardana Torregrossa
Casal-Palau dels Ducs d'Almenara Torregrossa.Margalef
Església parroquial de Sant Miquel Vila-sana
Benefici de Sant Antoni (Torre del Fraret) Vila-sana
La Casa Vella Vila-sana
La Novella Alta Vila-sana
Novella Baixa Vila-sana
Torre Celestino Vila-sana
Cal Chamà (Torre del Xammar) Vila-sana
Masia Felip (Masia Montserrat o Colònia Agrícola de Montserrat) Vila-sana
Cal Senyor (La Casa de Dalt) Vila-sana
Cementiri Vilanova de Bellpuig
Església parroquial de Sant Pere Vilanova de Bellpuig
Antic Ajuntament Vilanova de Bellpuig
La Facina Vilanova de Bellpuig
Cal Palau Vilanova de Bellpuig
Cal Martí Vilanova de Bellpuig
Cal Tudela Vilanova de Bellpuig
Font de l'Anjua Vilanova de Bellpuig
Creu de terme Vilanova de Bellpuig
Casella de la Turbina Vilanova de Bellpuig
Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
Patrimoni arqueològic inclòs en els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) al Pla d’Urgell Nom del BCIN Localitat
Castell de Barbens Barbens
Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
Altre patrimoni arqueològic inclòs a l’inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya al Pla
d’Urgell Nom Localitat
Aguilella (Guinella, la) Barbens
Gurugú Barbens
Cantaperdius Bellvís
Tossal de les Sogues (Castell de Sagàs) Bellvís
El Tossal - II Golmés
Nom Localitat
Cendrosa, la Ivars d'Urgell
Església Parroquial de Santa Maria Linyola
Bellfort Miralcamp
Tossal del Molinet (Tossal del Molinot; Tossal del Molí; Tossal de la Mola) Poal, el
Tossal, lo Poal, el
Pena - IV Puigverd de Lleida (Segrià) / Torregrossa
Carrerada, la Sidamon / Torregrossa
Tossal de les Tenalles Sidamon
Margalef - I Torregrossa
Margalef III Torregrossa
Margalef IV Torregrossa
Margalef-Ii Torregrossa
Pena - I Torregrossa
Pena - II Torregrossa
Pena - III Torregrossa
Tossal del Silleret Torregrossa
Vilaplana Torregrossa
Vimpeli (Vimpèleg) Torregrossa
Novella Baixa Vila-sana
Pleta, la Vila-sana
Vilot Vila-sana
Font: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
ANNEX 2. PROPOSTA DE MESURES I ACCIONS PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA DEL
CATÀLEG DEL PAISATGE DE TERRES DE PONENT
OBJECTIU 1
Un paisatge urbà rehabilitat i valoritzat en la seva part històrica, arquitectònicament rellevant, i
endreçat i dissenyat per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans
CRITERIS
Promoure accions per tal de recuperar el patrimoni urbà.
Desenvolupar plans especials de rehabilitació dels nuclis urbans d’interès.
Protegir determinats espais agrícoles en actiu que llinden amb del territori urbà o periurbà
com elements que afegeixen qualitat paisatgística i ambiental, sobretot al límit de contextos
urbans densos.
Establir normes generals per a la senyalètica dels municipis.
Promoció d’estudis adreçats a l’adequació lumínica de l’enllumenat públic municipal i
l’aprovació d’ordenances reguladores del cel nocturn a tots els municipis.
ACCIONS
Incorporar els trams urbans amb valor paisatgístic o perfils (skyline) en el catàleg de béns que
formen part de la documentació dels POUM.
Identificar i senyalitzar els itineraris d’interès paisatgístic urbà.
Elaboració de cartes de colors i memòries de qualitat dels materials de les façanes,
paraments i cobertes en el marc del POUM que garanteixin la integració dels edificis en el seu
entorn urbà i preservin el caràcter constructiu de cada zona.
Incorporar progressivament arbrat als carrers, passeigs i viari urbà en general adaptant a
cada cas les espècies arbòries adequades a les amplades, orientació, amplada de la vorera i
requeriments generals del carrer.
OBJECTIU 2
Uns nuclis poblacionals amb un creixement urbanístic ordenat, dimensionat d’acord a les necessitats
reals i que no comprometi el futur del caràcter agrícola dels espais circumdants als nuclis urbans
CRITERIS
Promoure un poblament compacte a l’entorn dels nuclis urbans ja consolidats evitant la
creació de nous assentaments urbans sense contigüitat a les trames existents i prioritzant la
urbanització que relligui les trames disperses de la perifèria i reompli els buits intersticials.
Evitar la transformació dels perfils topogràfics i l’afectació de les panoràmiques i visuals des
de la trama urbana vers els espais oberts.
Respectar la continuïtat funcional dels canals, banquetes i sistemes de reg i, en la mesura del
possible, mantenir-los descoberts i amb un tractament paisatgístic adequat.
Minimitzar l’impacte de les infraestructures viàries i ferroviàries de gran capacitat existents
sobre els assentaments urbans per preservar la tranquil·litat i el benestar dels seus residents,
al mateix temps que s’assegura la mobilitat.
Implicar la població local en els programes de participació ciutadana en el marc dels POUMs.
Incorporar la regulació de la contaminació acústica i lluminosa en els nous creixements per
garantir el gaudi del paisatge nocturn i acústic dels residents.
Conservar els elements històrics i culturals de paisatge que identifica el catàleg: ermites,
castells, masies, arbres, elements de pedra seca, etc. en les noves extensions urbanes.
ACCIONS
Elaborar, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat
de Catalunya, una normativa de criteris arquitectònics (volums, tipologies de construccions i
materials, colors, etc.) per al paisatge urbà de Terres de Lleida.
OBJECTIU 3
Uns paisatges naturals de qualitat que compaginin l’activitat agropecuària, d’extracció de recursos
naturals i l’ús turístic i de gaudi
CRITERIS
Buscar fórmules urbanístiques que permetin relligar o donar algun tipus de continuïtat als
espais verds urbans (parcs, places, passeigs, etc.) respecte els espais oberts circumdants.
Evitar l’ocupació mitjançant infraestructures o conversions en sòl urbanitzable dels
connectors ecològics i paisatgístics de Terres de Lleida, d’acord amb la cartografia temàtica
d’aquest catàleg.
Vetllar pel manteniment de la vocació agrícola de les àrees que envolten els espais protegits,
atesa la seva funció d’àrea tampó.
Vetllar perquè els plans especials de protecció i millora del medi natural i del paisatge, o
figures anàlogues d’ordenació d’espais protegits, accentuïn els continguts en matèria de
paisatge.
Facilitar i promoure les iniciatives voluntàries de conservació de la natura i el paisatge
mitjançant, entre altres, les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i Forestal (ADF) i les
entitats de custòdia del territori.
Promoure la declaració d’espais d’interès natural a escala de planejament municipal o
figures anàlogues amb participació dels municipis i la ciutadania.
Incorporar el vector acústic en l’elaboració de mapes de capacitat acústica dels municipis
com a valor associat a la tranquil·litat lligat al paisatge. Tot plegat, mitjançant la delimitació
de les zones de sensibilitat acústica alta o i fins i tot zones d’especial protecció de la qualitat
acústica (ZEPQA).
ACCIONS
Elaborar un Pla de valorització del potencial turístic basat en paisatge de Terres de Lleida
amb determinació de rutes i miradors, patrimoni natural, arquitectònic, cultural, etc.
Creació de rutes paisatgístiques pels espais naturals més destacats que promoguin el seu
coneixement i gaudi, partint dels itineraris paisatgístics establerts en el catàleg. Les rutes
haurien d’enllaçar viari rural, espais naturals i nuclis.
Elaboració d’un pla de restauració dels paisatges d’alt valor ecològic i paisatgístic en retrocés
o sotmesos a afeccions o abandonament.
Elaboració de campanyes de sensibilització sobre la importància de protegir i ordenar els
espais naturals incidint també, en el seu ús recreatiu mitjançant la planificació integrada
d’aquest ús públic i la conservació i aprofitament dels recursos naturals.
OBJECTIU 4
Un sòl no urbanitzable endreçat amb construccions rurals (magatzems agrícoles, granges, coberts
d’eines, casetes de bombeig, etc.) fetes amb volumetries, materials i revestiments adaptats a
l’entorn
CRITERIS
Evitar models i tipologies edificatòries impròpies de la zona.
Promoure la conservació, restauració i posada en valor del patrimoni arquitectònic del
territori en les seves diferents variants (pedra seca, tova, tàpia, etc.).
Restringir la localització de construccions rurals en tossals, carenes i parts centrals de fons de
vall i en general, en punts focals respecte carreteres i miradors i indrets amb alta fragilitat o
exposició visual.
Promoure l’adequació paisatgística de les instal·lacions associades a les explotacions agràries
– magatzems, granges, coberts per a la maquinària, sitges, dipòsits, etc.-.
Reutilitzar o rehabilitar edificacions ja existents a l’hora d’instal·lar equipaments públics en
espais oberts.
Promoure i facilitar la integració paisatgística de les edificacions en ús no vinculades a ús
agrícola que presenten un impacte visual negatiu.
Instal·lar pantalles vegetals en la construcció de granges com a principal mesura correctora i
arbrat aïllat com a element d’acompanyament tradicional a la resta d’edificacions.
Vetllar per l’elaboració de catàlegs de masies i cases rurals com a documentació dels POUM o
com a plans especials urbanístics, d’acord a l’art. 69 de la Llei d’urbanisme.
ACCIONS
Desenvolupar, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, un manual
de bones pràctiques per la construcció d’edificacions al medi rural.
Incloure un annex a l’apartat de normativa del sòl no urbanitzable dels plans d’ordenació
urbanística municipal per a les construccions de nova planta i ampliació o arranjament
d’edificacions existents que defineixi una carta de colors i materials pròpia per a cada
municipi.
OBJECTIU 5
Unes vies de comunicació integrades paisatgísticament i que no malmetin la continuïtat
paisatgística i social del territori
CRITERIS
Procurar conservar la morfologia del terreny, els desmunts i terraplens i prioritzar els túnels i
els falsos túnels en la construcció de noves infraestructures lineals en zones de relleu, en
especial en àrees d’alt valor paisatgístic definides en el catàleg.
Evitar l’increment de l’efecte barrera o de fragmentació de les infraestructures lineals en el
corredor Lleida i Barcelona que comprèn paisatges amb interès connector i paisatgístic
definits en el catàleg i en especial:
Tossal Roig.
Tossal de les Tenalles, tossal de l’infern al sud de Mollerussa (Plana d’Urgell).
Les banquetes arbrades, específicament les situades entre Bell-lloc d’Urgell i el
límit oest de la unitat Plana d’Urgell, i entre Mollerussa i Bellpuig.
Les terrasses al límit entre la unitat Plana d’Urgell i Secans de Belianes i
d’Ondara, a l’extrem de la línia de canvi regadiu- secà.
Procurar minimitzar l’impacte visual de les infraestructures noves i existents mitjançant
pendents dels talussos tendents a una secció 2:1 i la revegetació per hidrosembra i
plantacions sempre segons les condicions específiques del territori, emprar els runams
sobrers per a la restauració de pedreres i minimitzar préstecs.
Promoure la participació ciutadana en el disseny de les infraestructures de comunicació
lineals.
Fomentar l’ordenació paisatgística de les activitats comercials associades als eixos viaris amb
incidència visual (edificis, productes exposats a l’aire lliure, instal·lacions adjacents,
retolació, etc.)
Concentrar la ubicació d’àrees de servei en àrees que ja compten amb altres tipus
d’edificacions o instal·lacions i restringir-la en els itineraris amb valor paisatgístic.
Assegurar que les grans infraestructures viàries (modificacions de la variant sud, autopistes,
TGV,.) respectin els valors escènics dels itineraris paisatgístics: Térmens – Menàrguens –
Bellvís
Promoure projectes de restauració de carreteres fora d’ús que inclogui l’eliminació de
quitrans i elements del viari.
Finançar, a partir del Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge, projectes de
plantació de fileres arbrades amb espècies arbòries adaptades a l’indret associades a
infraestructures lineals de comunicació.
ACCIONS
Elaborar per part de la Generalitat, i amb col·laboració dels ajuntaments, un pla de supressió
de rètols publicitaris a l’entorn de les carreteres, amb especial èmfasi a les estructures de
suport fora d’ús.
Incloure als Catàlegs de Béns dels diferents POUMs o altres figures de planejament municipal
les fileres d’arbres que voregen algunes carreteres.
OBJECTIU 6
Uns accessos als nuclis urbans ordenats paisatgísticament que facilitin la transició entre els espais
oberts i els paisatges urbans i que reforcin el caràcter i la identitat de les poblacions
CRITERIS
Introduir un apartat específic en els plans d’ordenació urbanística municipal sobre el
tractament paisatgístic del viari d’accés a les poblacions.
Fomentar la creativitat paisatgística a les entrades a nuclis urbans amb finalitats de
dignificació d’aquests espais, fent visibles els valors estètics que es reconeix en aquest
catàleg.
Establir la millora de les entrades als nuclis urbans com una actuació prioritària a l’hora
d’atorgar el Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge.
ACCIONS
Eliminar gradualment, coordinadament amb els ajuntaments i altres organismes competents
(Estat, Generalitat, Diputació), els rètols publicitaris a l’entrada dels nuclis urbans i les
estructures de suport fora d’ús.
Mantenir i promoure, quan tècnicament sigui viable, les fileres arbrades als accessos viaris a
les poblacions, amb espècies arbòries adaptades a l’indret.
Elaborar un pla d’ordenació paisatgística de les activitats comercials associades als eixos
viaris de les entrades als nuclis amb incidència visual (edificis, exposicions a l’aire lliure,
instal·lacions adjacents, retolació, etc.).
Elaborar plans de senyalització urbana adequada i coherent a les dimensions i
característiques del nucli.
Elaborar, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, una guia per a la
integració paisatgística de les entrades dels nuclis amb referència expressa a les males
pràctiques que cal evitar.
Desenvolupar programes de restauració dels entorns urbans.
OBJECTIU 7
Un sistema aeroportuari dissenyat amb criteris d’integració i aportació de nous elements d’interès
en el paisatge.
OBJECTIU 8
Uns polígons industrials i àrees terciàries (comercials i d’oci) ubicades en zones visuals no
preferents o notòries i dissenyades tenint en compte la integració amb l’entorn de les façanes que
confronten amb el sòl no urbanitzable
CRITERIS
Promoure la promoció mancomunada supramunicipal de polígons industrials i terciaris, amb
criteris de minimització de: l’exposició visual, l’ocupació de sòl i la fragmentació del
paisatge.
Condicionar la construcció de nous polígons industrials i terciaris al desenvolupament d’un
percentatge del sòl programat en el planejament urbanístic municipal vigent.
Prioritzar la localització dels nous projectes en sectors de creixement contigus a superfícies
urbanitzades o ja construïdes i optimitzar les infraestructures i serveis preexistents.
Excloure la construcció de polígons industrials i comercials en àrees compreses en espais on
el catàleg ha identificat com especialment valuoses.
Reubicar progressivament les indústries aïllades en polígons industrials per evitar la dispersió
de les construccions.
Tractament lumínic anàleg al del sòl no urbanitzable a les façanes dels polígons industrials
que confronten amb sòls no urbanitzables.
Instal·lació de pantalles arbrades a les façanes dels polígons industrials que confronten amb
sòls no urbanitzables i sòls urbans.
Recollir en un apartat de les Ordenances de funcionament dels polígons el tractament dels
residus (runes, embalatges, bidons, materials de construcció, aparells obsolets, etc).
ACCIONS
Elaborar, per part de la Generalitat de Catalunya, un manual de bones pràctiques per a la
integració i la millora paisatgística de les instal·lacions industrials i terciàries.
Crear un premi per reconèixer els millors projectes d’integració paisatgística de noves
instal·lacions i recuperació de les ja construïdes.
Elaborar plans de recuperació paisatgística dels polígons industrials i terciaris que
contemplin: la creació de pantalles arbrades, l’enllumenat, el tractament dels accessos i les
trames viàries internes, el tractament dels paraments, cobertes i rètols.
Dissenyar mecanismes fiscals per a la bonificació fiscal dels polígons industrials i terciaris que
impulsen polítiques d’integració paisatgística.
OBJECTIU 9
Unes centrals eòliques planificades amb visió de conjunt a escala regional, amb participació dels
actors del territori i disposades en el paisatge en relació als seus elements configuradors.
OBJECTIU 10
Uns nuclis encimbellats on s’identifiqui amb claredat el perfil paisatgístic de l’espai construït i els
seus punts d’interès (campanars, esglésies, castells, casals, etc.) en relació al paisatge obert i el sòl
no urbanitzable.
OBJECTIU 11
Un paisatge de nuclis alineats en valls ordenats urbanísticament i amb visió de conjunt conforme a
l’assumpció d’aquest patró d’assentament.
OBJECTIU 12
Uns tossals ben conservats i erigits en punts d’atracció visual
CRITERIS
Preservar els tossals de la plana com a elements identitaris i de referència del paisatge de
Terres de Lleida.
Evitar l’ús extractiu o la localització de zones industrials o terciàries, emissors de
telecomunicacions, parcs solars, etc. sobre els tossals de la plana.
Divulgar el valor paisatgístic i ecològic dels tossals testimoni.
Vetllar perquè les Ponències tècniques ambientals municipals i comarcals tinguin en compte
l’Inventari de tossals en l’emissió d’informes d’activitat.
Vetllar perquè la Comissió Territorial d’Urbanisme tingui en compte l’Inventari de tossals en
l’emissió d’informes relatius a planejament general i derivat.
ACCIONS
Elaborar un inventari cartogràfic per a la caracterització dels tossals estèpics de Terres de
Lleida i la seva zona d’influència.
Incorporar, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l’Inventari de
tossals estèpics en el Pla Territorial Parcial de Terres de Lleida (fins ara Ponent) dins
l’apartat corresponent al sistema d’espais oberts en la categoria de sòls de protecció
especial.
Obrir una línia d’ajudes per als ens locals perquè efectuïn els requeriments i tràmits adients
per al trasllat de les antenes i emissors que se situen al capdamunt dels tossals. Els ajuts
podrien provenir del Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge que estableix la
llei del paisatge.
Elaborar materials de difusió per donar a conèixer el valor ecològic i paisatgístic dels tossals.
OBJECTIU 13
Uns fons escènics de qualitat que mantinguin els referents visuals i identitaris de Terres de Lleida i
no incorporin elements estranys o aliens
Instal·lar taules d’orientació en la xarxa de miradors (veure Objectiu de qualitat paisatgística
14) que assenyalin els diferents elements orogràfics que constitueixen el fons escènic de
Terres de Lleida, amb esment dels elements no geomorfològics que també en puguin formar
part (Seu Vella, un determinat campanar, etc.).
OBJECTIU 14
Una xarxa de miradors que posin en valor les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir la
diversitat i matisos dels diferents paisatges de Terres de Lleida
CRITERIS
Facilitar l’observació, el gaudi i la interpretació del paisatge a tots els ciutadans, amb
atenció especial a les persones que presenten problemes de mobilitat.
Restringir l’existència d’obstacles (línies elèctriques, edificis, etc.) que impedeixin o alterin
l’observació del paisatge des dels miradors identificats en el catàleg.
ACCIONS
Identificar, representar cartogràficament i, sempre que sigui possible, integrar en el Pla
Territorial Parcial de Terres de Lleida en el Sistema d’espais oberts en la categoria de sòls de
protecció territorial, la xarxa de miradors i itineraris paisatgístics de Terres de Lleida, a
partir dels miradors i recorreguts identificats en aquest Catàleg.
En col·laboració amb altres administracions, i en particular de l’administració actuant en
matèria turística, elaborar un protocol de construcció de miradors amb indicació de
superfícies mínimes, tipus de senyalització, accessibilitat mínima, adaptació a la mobilitat
reduïda, equipament bàsic, etc. per tal de dotar d’una única línia d’estil a tots els miradors
de la xarxa, amb independència del promotor.
Crear, per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, una línia d’ajudes
destinades als ens locals o comarcals per a la construcció de miradors a través del Fons per a
la protecció, gestió i ordenació del paisatge establert per la Llei 8/2005, de 8 de juny, de
protecció, gestió i ordenació del paisatge, si s’escau amb preferència per la xarxa
identificada en el Catàleg.
OBJECTIU 15
Un paisatge de zones estèpiques conservat i gestionat
CRITERIS
Conservar algunes àrees de secà i específicament dels tossals com a espais de biodiversitat.
Posar en valor determinades pràctiques agràries i ramaderes (pastures, etc.) per tal d’obrir
noves vies de desenvolupament rural lligats al turisme de descoberta i interpretació.
Coordinar els diferents agents i administracions que intervenen en els processos de posada en
funcionament de nous regadius i concentracions parcel·làries per tal d’evitar una
implementació sectorialitzada o que no tingui en compte tots els interessos que hi concorren.
Donar valor afegit als productes primaris d’aquestes zones mitjançant estratègies de
valorització del paisatge local i de diferenciació del tipus de producció.
ACCIONS
Destinar un percentatge de la superfície afectada per processos de concentració parcel·lària
al manteniment de zones ermes i de pastura. Aquest percentatge pot sortir de l’anomenada
massa comuna, percentatge de la superfície que s’exclou de la reparcel·lació per a
l’aprofitament privat per a destinar-se a camins, usos generals, etc.
Aplicar el programa dels contractes globals d’explotació a tot l’àmbit de Terres de Lleida
caracteritzat per planes pseudoestepàries, a fi d’assegurar l’adjudicació d’inversions en la
conservació del paisatge.
OBJECTIU 16
Un paisatge de secà, de conreu d’olivera i ametller, productiu i vinculat al manteniment dels
elements de pedra seca de suport a l’agricultura.
OBJECTIU 17
Unes infraestructures hidràuliques tradicionals i unes banquetes arbrades a tota la plana regada
gestionades i revaloritzades pel seu ús social
CRITERIS
Vetllar pel manteniment dels patrimoni arquitectònic civil i paisatgístic lligat als Canals de
Terres de Lleida i, en especial, per la conservació de les banquetes arbrades, actiu visual de
primer ordre de tot l’àmbit territorial.
Promoure espais de concertació i cogestió entre administracions, associacions de protecció
de les Banquetes i altres agents implicats, i les Comunitats de Regants, titulars dels canals i
el seu entorn.
Posar en valor i divulgar entre la ciutadania els valors naturals, socials i paisatgístics dels
canals, el seu patrimoni arquitectònic civil i en particular de les banquetes arbrades.
Incloure les banquetes arbrades com a element d’interès a considerar en el contingut de la
documentació ambiental dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal i els Catàlegs de Béns
corresponents.
ACCIONS
Inventariar i representar cartogràficament els trams de canals que mantenen banquetes
arbrades i camins de servei aptes per al trànsit rodat o el senderisme.
Declarar, per part dels municipis i Consells Comarcals, les banquetes arbrades dels Canals
com a Béns Culturals d’Interès Local o Comarcal.
Dissenyar programes d’interpretació i difusió dels valors i elements lligats a les
infraestructures dels canals amb més profunditat històrica de Terres de Lleida.
Incloure les Banquetes inventariades com a punt d’interès de les taules d’orientació dels
miradors de la zona identificats en el catàleg: Miralcamp, Fita Alta, Barret Picat, Estany
d’Ivars i Vila-sana.
Definir i habilitar, per part dels municipis del Pla d’Urgell i el Consell Comarcal del Pla
d’Urgell, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, una xarxa d’itineraris
paisatgístics que transcorri per aquelles banquetes arbrades associades als canals i sèquies de
la plana d'Urgell que conservin els seus valors originals i que permetin el gaudi del paisatge
associat a aquests elements. En el mateix sentit, restaurar i habilitar els trams de banquetes
arbrades que siguin necessaris per a la confecció dels esmentats itineraris.
OBJECTIU 18
Uns paisatges fluvials del riu Segre i la Noguera Pallaresa i Ribagorçana conservats conforme
a la seva dinàmica i accessibles per activitats d’oci.
OBJECTIU 19
Uns parcs solars localitzats en l’entorn a partir de criteris d’eficiència, preexistència de línies
d’evacuació i preexistència d’edificacions i minimització del nombre d’observadors potencials en
àrees fràgils
CRITERIS
Promoure prioritariament localitzacions en polígons industrials, zones construïdes, i
instal·lacions agrícoles de gran dimensió (granges, magatzems, etc.) o zones limítrofs sempre
condicionat a l’existència de connexió elèctrica al mateix punt o a una distància pròxima.
Restringir la instal·lació de parcs solars en àmbits amb absència manifesta d’electrificació.
Promoure un repartiment de beneficis que tingui en compte en alguna mesura a les
explotacions agràries veïnes i imputi una part dels rendiments a la integració paisatgística del
polígon, instal·lacions ramaderes, etc. sobre les que s’implanta.
Promoure ajudes i avantatges per a instal·lacions d’ús domèstic (5-10 kw màxim) en sòl no
urbanitzable i àmbits no electrificats per tal d’evitar l’estesa de nous cablejats.
Evitar la concentració de parcs solars en zones amb exposició visual alta i nombre
d’observadors potencials alt (fons escènics), zones fràgils, i en concret, en aquelles que
s’observen des del miradors reconeguts al catàleg.
Evitar l’afectació i desbocament de masses forestals.
Aprofitar la utilització d’accessos previs i promoure la reutilització d’edificacions
preexistents.
Evitar la proliferació de l’estesa aèria de les línies elèctriques, afavorint, quan sigui possible,
el seu soterrament.
Evitar la impermeabilització de les superfícies ocupades pels parcs mitjançant l’ús de
materials naturals (saulons, graves, etc.).
Minimitzar les dimensions dels tancaments i permetre la permeabilitat de la fauna i les
dimensions dels edificis de control.
Incorporar els criteris i mesures continguts al Catàleg del Paisatge en el planejament
municipal (plans d’ordenació urbanística municipal, plans especials urbanístics, etc.) així com
una zonificació del terme segons l’aptitud de cada àmbit considerat per a acollir parcs solars.
Promocionar la participació de la població local en la iniciativa de la instal·lació.
ACCIONS
Elaborar, per part de la Generalitat de Catalunya, una normativa sobre la implantació
d’instal·lacions fotovoltaiques a tot el territori català, tenint present les qüestions
paisatgístiques reconegudes en els catàlegs de paisatge.
Elaborar una normativa que reguli la implantació de les instal·lacions en el sòl no
urbanitzable i tingui en compte:
La localització, d’acord, entre altres, al grau d’exposició visual i als valors
paisatgístics reconeguts.
El detall de les tipologies de tancaments permeses.
El detall de les dimensions, cobertes i paraments dels edificis de control.
El percentatge en el pressupost de les mesures correctores.
El manteniment de les mesures correctores.
La participació de la població local en el projecte.
Crear un sistema de control a posteriori d’adopció efectiva de les mesures d’integració
paisatgística previstes en el contingut de cada Estudi d’Integració Paisatgística.
OBJECTIU 20
Un paisatge de les construccions defensives que vinculi història, territori i població de Terres de
Lleida.
OBJECTIU 21
Una Horta de Lleida productiva i concebuda com a àrea tampó de vocació agrícola entre la ciutat i
els espais oberts perifèrics.