INFORME PROVISIONAL SOBRE

LA CORREGUDA D’ELIES

Júlia Llobet Peñalver

ARGUMENT“l’Elies Santapau va eixird’escopetada de casaseva, al cap de dalt dela costera del Forn, i vainiciar la corregudadesenfrenada i memorable através de la vila que deixàesbalaïts els veïns que la

presenciaren”.

PERSONATGESElies Santapau[...]en quin moment precís l'Elies

Santapau va eixir d'escopetada de casa seva[...]

Víctor Cardona[...]En aquell moment

crucial, Víctor Cardona, el ferrer, es trobava a la porta del seu taller ocupat a desclavar una ferradura malmesa a la Florida[...]

PERSONATGESJuliet de Peris[...]la somera de Juliet de Peris, i

assegura que eren tres quarts de nou del matí –“en punt, noi, en aquell instant acabava de veure l'hora al rellotge del campanar”.[...]

Jaume Vilanova[...] a la part de baix de la

costera del Forn, va atropellar el Jaume Vilanova, que aleshores acabava d'escombrar la vorera de la seva botiga [...]

PERSONATGESVella Antònia[...] segons les conclusions del

debat que es va celebrar sobre aquest punt a la fusteria la setmana passada-va colpir la vella Antònia, que venia fruita i verdures a la cantonada[...]

Carme Noguera[...] Al plany -«ai, senyor, ella si

que és una màrtir»- de la fava de la Carme Noguera[...]

PERSONATGESRosa Arbiol[...] «Serà el més ric del

cementiri», va concloure amb sarcasme la Rosa Arbiol sense treure l'ull[...]

Ordinari de Lleida[...]clourem aquest informe

provisional amb el testimoni de l'ordinari de Lleida, a qui l’Elies sufocat i exhaust[...]

PERSONATGESJoana[...] . Si el metge hagués acudit

quan hem anat a avisar-lo, en el moment que la Joana ha empijorat, jo m’hauria estalviat la correguda[...]

ESTIL LINGÜISTICMots mequinensans:

• Feia una calor de torradora: feia molta calor[...]era un vint-i-tres de juliol, dimarts, i feia una calor de

torradora, tanta que fins i tot el pinxo de l'agutzil va pensar a descordar-se el coll de la camisa[...]

• Bufava el cerç o la garbinada: Bufava el vent de Garbí o el Mestral (són dos vents de l’oest)

[...]encara no s'han posat d'acord a l'hora d'escatir si aquell dia bufava el cerç o la garbinada, qüestió de primera categoria [...]

• Calcer: Sabater[...]en veure córrer l’Elies sense parar esment del desgast

irreparable del calcer, que passava alguna cosa greu.[...]

• Guipava: Veure [...] era cosa sabuda que la venedora no hi guipava bé de prop i

tenia més aviat tendència a quedar-se curta que a passar-se.[...]

• Cigar: Cigarreta[...]que només va dedicar-li un cop d'ull ensopit entre els

núvols blavencs del seu primer cigar del dia, des de la porta de l'estanc.[...]

• Acaçar lladrucant: Seguir bordant [...]En canvi, el gos del baster, un cadell enjogassat i tafaner, va

trobar el corredor d'allò més interessant; el va acaçar lladrucant de cap a cap de la plaça[...]

• Sense solta ni volta: Sense sentit[...]A propòsit d'això, d'aquesta bajanada sense solta ni volta cal

citar un intent de reconstrucció de la correguda[...]

• Trobem present el to irònic comú a tots els contes de El Cafè de la Granota

[...]i assegura que eren tres quarts de nou del matí –“en punt, noi, en aquell instant acabava de veure l'hora al rellotge del campanar”. Juliet, que sostenia el rem a la bestia, inquieta i repelosa de sentir-se l'estrebada de les tenalles a l'unglot, afirma que eren tres quarts i cinc, basant-se també en el rellotge de la torre. Ara bé, el forner, enfeinat aleshores a descarregar una carretada de sacs de farina a la porta de la fleca, davant mateix de la ferreria, i que així mateix acabava de veure l'hora al campanar, jura per la salut de diversos membres de la seva família [...]que amb prou feines faltaven dotze minuts per a les nou. [...]

[...]tanmateix, atès que els vellets del cafè de Silveri, últimament molt inquisitius, escèptics i rascanyosos, encara no s'han posat d'acord a l'hora d'escatir si aquell dia bufava el cerç o la garbinada, qüestió de primera categoria i amb influència evident sobre la velocitat del corredor, perquè, si es tractava del cerç, l'Elies tenia el vent a favor i, si no, li venia de cara, el cronista es guardarà com de caure al riu de moure el nuvolet en cap direcció; el deixarà immòbil damunt el campanar, al recte del penell, mentre no es prengui una decisió definitiva sobre l'assumpte[...]