Post on 24-Mar-2021
11 anys
L’únic setmanari del Barcelonès Nordlínianord
29/10/2020 · Núm. 357 · linianord.cat
OJD-PGD: 9.000 exemplars - publicació setmanal | redacció: 657 165 047 - linianord@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 - publicitat@comunicacio21.com
A FONS pàg 3El Gorg denuncia l’oblitinstitucional de 16 anys delbanc d’aliments del barri
ENTREVISTA pàg 7Josep Viñeta: “BadalonaComunicació ha ajudat a generar autoestima”
Tres barris de Badalona units per un CAP:la lluita per salvar la pediatria de Bufalà pàg 8
Front comú
ESPORTS pàg 12La història es repeteix:el CB Sant Josep, en riscde desnonament
SANT ADRIÀ pàg 9
Callau tanca files amb Ramosi l’oposició vol la dimissió
TRIBUNA D’OPINIÓ pàg 4
Ignasi Belda: “Badalona potser ‘hub’ del dispositiu mèdic”
LaCACIpodriaacollir la seudel’InstitutdeRecercaenEnergia
El centre i l’Ajuntament de Badalona arriben a un acord pàg 8
| 2
línianord.cat Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 51729 d’octubre del 2020
3 |
línianord.cat29 d’octubre del 2020A fons
Els primers mesos de la pandè-mia del coronavirus es van viu-re amb especial preocupació al’Associació Amics del Gorg-Mar. Aquesta entitat privadasense ànim de lucre –que des defa més de 16 anys s’encarrega degestionar el Banc d’Aliments delGorg-Mar– va veure com el mo-tor d’una de les cambres refri-geradores s’espatllava al maig, enun dels moments on l’ajuda a lesfamílies vulnerables era més ne-cessària. “En plena pandèmia vam
haver de rebutjar productes queens arribaven perquè no teníemespai per guardar-los”, recordaencara amb consternació Mi-guel Navarro, secretari i tresorerde l’entitat. La lentitud en tot elprocés per demanar al consisto-ri un motor nou per a l’aparell vaportar l’associació a sufragarper avançat els prop de 3.000euros que costa la compra delcomponent. “Nosaltres subsistim gràcies
a les donacions, però els diners dela Unió Europea i de la Genera-litat no donen per gestionar unbanc d’aliments, comprar elsproductes i també pagar per re-parar una cambra frigorífica an-tiquíssima”, assegura el presidentde l’Associació, Carmelo Rubio,que afegeix que l’Ajuntament esva comprometre a substituir lavella nevera per una de nova i amillorar les instal·lacions muni-cipals del carrer Jaume Passarellon la quinzena de voluntaris del’entitat desenvolupen la sevaactivitat.Des d’Amics del Gorg-Mar
denuncien la “falta de compro-mís” del consistori amb un bancd’aliments que només dona ser-
vei als veïns de Badalona i queatén gairebé 700 famílies, un to-tal de 2.150 persones, la majoriade les quals derivades pels Ser-veis Socials municipals. “No
hem rebut ajudes de cap mena.Aquí no ens arriba res. L’Ajun-tament de Badalona deu ser l’ú-nic de Catalunya que no ajuda elseu banc d’aliments”, lamentaNavarro.
ANUNCI POLÈMICMalgrat que el malestar de l’en-titat ve de lluny, el polèmicanunci de la recuperació del
Banc d’Aliments Municipal –dosmesos després del tancament del’equipament que l’anterior go-vern havia instal·lat provisio-nalment al Palau Municipald’Esports de Badalona– va ser eldetonant que va portar l’asso-ciació a emetre un dur comuni-cat contra el govern del PP.“Treballem de forma voluntària,atenent més de 700 famílies enunes condicions lamentables,sense la cambra frigorífica quees va comprometre el govern asubstituir, i amb humitats i go-teres que fan malbé el produc-te. L'associació no es mereixaquest tracte, i molt menys lesfamílies”, es podia llegir a lanota de premsa.
MÀ ESTESA“El comunicat va ser a tall deprotesta. Nosaltres només de-manem que vinguin a parlar
amb nosaltres i que es compro-metin a treballar”, apunta re-baixant el to Navarro, que tornaa estendre un cop més la mà perestablir complicitats amb el con-sistori. De moment –lamenta
el secretari i tresorer–, l’equip deXavier García Albiol ja els haajornat fins a cinc ocasions la vi-sita de l’alcalde a les instal·la-cions on l’associació reparteix ali-ments dos cops al mes.
Anton RosaBADALONA
El banc d’aliments ‘oblidat’» L’Associació Amics del Gorg-Mar denuncia falta de compromís del consistori amb el banc d’aliments» L’entitat no ha rebut cap subvenció municipal en els 16 anys que porta atenent famílies vulnerables
Una quinzena de voluntaris ajuden dos cops al mes en el repartiment de productes al Banc d’Aliments del Gorg-Mar. Fotos: A.R.
“Vam haver de rebutjarproductes perquè no teníem un espai on guardar-los”
INSALUBRITAT4Les instal·lacions municipals on hi ha elBanc d’Aliments del Gorg-Mar tenen goteres, humitats i altresdesperfectes que poden arribar a fer malbé els aliments.
| 4
línianord.cat Opinió29 d’octubre del 2020
Tribuna
Entenc la necessitatd’aquests confinaments[de cap de setmana],
però allò d’escoltar les necessitats de lagent i la nostra salut mental on queda?Només tancar-nos els caps de setmana,que és quan “vivim” sense les pressionslaborals, és poc sa mentalment... Po-dríem buscar alternatives intermèdies?
El Twitter en paperAquí espiula
Recordatorio: las ca-gadas políticas no noseximen a los demás de la
responsabilidad individual, del mis-mo modo que los comportamientospoco responsables no eximen a las ins-tituciones de hacer su fucking trabajo.Que el falaciómetro va a estallar en am-bas direcciones.
@17Mn
Mentre discutim peltoc de queda, hi ha em-preses amb centenars de
treballadors en espais mal ventilatsque podrien fer teletreball i no en fan.I no en fan perquè cap govern no els hiobliga. Això sí, hem evitat els cèle-bres contagis de la matinada de di-umenge a dilluns.
Les escoles hem de ro-mandre obertes, però
cal proveir els docentsde mascaretes i material i, sobretot, fer-nos PCR perquè no ens contagiem nipropaguem el virus. Sembla que ningúes cregui que som treball essencial. Jahem començat la setmana set. Ànims,companys!
@GerardSegu@rgsait@alba_a_c
Dipòsit Legal: B 43222-2010Difusió controlada
www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord
i Baix Maresme), Júlia Gamissans (Vallès),
Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),
Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-
serratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)
Dept. Comercial: Lola Gutiérrez
Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri
De vegades sembla que els dispositiusmèdics són el germà petit de la recercabiosanitària. Als mitjans sovint veiem no-tícies de noves teràpies i, ara més quemai, noves vacunes per revenir-nos de lesmalalties que més ens amoïnen. Tan-mateix, rarament veiem notícies sobre elsdispositius mèdics, tot i tenir també ungran impacte sobre la nostra salut, ser Ca-talunya una potència mun-dial en aquest àmbit i inver-tir-s’hi també grans volumsen recerca.Un dispositiu mèdic és
qualsevol artefacte que, encontacte amb un pacient o enuna mostra obtinguda d’ell,serveixi per guarir o diagnosticar una ma-laltia. Per tant, un dispositiu mèdic és desd’una tireta d’aquelles que de vegades ensposem sobre els petits talls sobre la pell,fins a un aparell de tomografia per emis-sió de positrons (PET) que pot costar per-fectament més de mig milió d’euros.Una mascareta, per cert, també és un dis-positiu mèdic.Veiem, doncs, que l’àmbit dels dis-
positius mèdics és realment gran i hete-rogeni, on pot haver-hi implicació demolts elements diferents, des de petits ta-llers mecànics fins a grans hospitals queposen a prova els dispositius en un am-
bient clínic. De fet, al nostre país tenimun gran nombre de professionals, em-preses i centres de recerca que de maneradirecta es dediquen al món dels disposi-tius mèdics. A Catalunya trobem des degrans empreses dedicades a aquest sec-tor, com poden ser Grifols, Biokit o Pa-lex, fins a la miríada d’start-ups que enl’última dècada ha emergit a la calor de
la recerca tan potent de les nostres uni-versitats i centres de recerca, com bé potser MiWEndo, start-upque tinc l’honorde dirigir, i moltes altres.Segons l’últim informe de la bioregió
de Catalunya, elaborat per l’entitat Bio-cat, l’any 2018 les empreses catalanes dedispositius mèdics van facturar 3.109 mi-lions d’euros. De la mateixa manera, elmón dels dispositius mèdics ocupa un vo-lum molt important de persones, engi-nyers de tota mena, recercaries en cièn-cies biomèdiques, professionals sanita-ris, gestors i experts en propietat intel·lec-tual, etc. Per tant, podem dir que és un
sector transversal, amb un gran impac-te sobre la població i uns rendiments eco-nòmics més propers que la recerca en no-ves teràpies.En el cas concret de Badalona, s’hi do-
nen molts dels elements per acollir un sec-tor que ara mateix es troba disgregat pertota Catalunya. Can Ruti és un dels hos-pitals amb més projecció del nostre país
i dels més ben preparats perals estudis clínics que reque-reixen els dispositius mè-dics. A més, existeix un espaiextens tant per instal·lar-hitallers per al prototipatged’aquests dispositius o di-rectament per fabricar-los i,
el més important de tot, existeix una llar-ga cultura industrial i emprenedora quesovint és determinant per a la creació denoves iniciatives.En aquesta línia, m’atreveixo a dir
que l’Ajuntament ha d’impulsar la con-versió dels polígons de Can Ribó i Sudcap a la creació del hub de dispositiusmèdics de Barcelona. Així mateix, calposar també en el tauler els 50.000 me-tres de sostre que sorgiran a les Tres Xe-meneies per fer un gran salt endavanti, també, endarrere: tornar a ser in-dustrial i ser-ho amb especialització tec-nològica pel bé comú.
A Badalona es donen molts dels elementsper acollir un sector que ara mateix
es troba disgregat per tota Catalunya
per Ignasi Belda, membre de Restarting Badalona
Per què Badalona pot ser un ‘hub’ del dispositiu mèdic?
Els semàfors
FilmetsLa 46a edició del Filmets BadalonaFilm Festival ha aconseguit superarles adversitats i ha brillat amb llumpròpia. El curt israelià White Eyeva endur-se el premi a la millor pel·lícula i a la millor direcció.
pàgina 8
CorreusL’oficina de Correus de Tiana podriaquedar-se sense carters el pròxim 2 denovembre. Els cinc treballadors serantraslladats a l’oficina de Montgat, queassumirà el servei de les dues pobla-cions. La decisió ha encès la polèmica.
pàgina 10
GeneralitatDesprés d’un mes de protestes i diversesjornades de vaga, finalment la Generali-tat ha donat el vistiplau a l’Institut TerraRoja de Santa Coloma per continuar
amb el pla d’assistència semipresencialconsensuat amb les famílies.
pàgina 9
5 |
línianord.cat
Les millorsperles
Un cotxe policial acaba a l’aigua en una operació contra un botellón. Ha passat a Vilanova i la Geltrú, on la policia va anara aturar una festa clandestina amb quaranta persones al
port. De cop, quan els agents ja eren fora dels vehicles, un dels cot-xes es va desfrenar i va acabar precipitant-se a l’aigua.
Dos pingüins han robat un niu d’ous de dues pingüines. Icom ho expliquen els titulars? “Una parella gai de pingü-ins roba els ous d’una parella de lesbianes per convertir-
se en pares”, ha titulat el mitjà britànic Unilad. Detallen que elsmascles van aprofitar que les femelles estaven despistades.
Un nen de 9 anys que no té internet a casa seva s’acosta cadadia a l’institut per connectar-se a la xarxa i poder seguir lesclasses virtuals. És una imatge colpidora que s’ha vist a Nou
Mèxic, als Estats Units, i s’ha fet viral. Gràcies a això, un usuari commo-gut per la situació ha pagat la connexió a internet de casa del menor.
Ciutadans ha denunciat que el Govern els fa arribar arxiusamb contrasenyes independentistes. L’agència Efe ha tin-gut accés a la queixa, que explica que sovint han d’acce-
dir als arxius introduint claus com “presospolítics”, “indepen-dència” o “república digital”. Pobres.
Aconseguir que els fills mengin sa és una tasca molt difícil i so-vint pot arribar a ser desesperant. I si no, que li expliquin a laLesslie, una mare britànica que ha decidit hipnotitzar la seva
filla de 6 anys, la Jessica, perquè deixi de menjar només nuggetsdepollastre, l’únic plat que li agrada.
A les xarxes
@aleixcosta7: Pujol, apartat de JxCat perdenúncies d’assetjament sexual. Diputat iexdirector del mitjà referent a Catalunya.Vagin passant, que n’hi ha a tot arreu.
@oriolbertrann: Despertar-te un dillunsamb ressaca emocional, classe online iamb un confinament de cap de setmana“sobre la taula”. Va, home, va.
#AMésDelTocDeQueda
@_bdamian: Si el Congreso aprueba laprolongación del estado de alarma hastael 9 de mayo, ¿cuándo nos quitamos esteaño el sayo?
#EstatD’Alarma2.0 #EduardPujol
Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com
Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions queels signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
El risc de brot a Tiana es dispara fins als 1.440 punts1
2 L’emergència habitacional
Brot de coronavirus a la Guàrdia Urbana deBadalona: 17 positius i 19 agents confinats
El motor de canvi que volem
Compte enrere per al polèmic trasllat dels carters de Tiana a l’oficina de Montgat
El + llegit línianord.cat
3
4
5
La lupa
Sembla que, per fi, l’edifici de laCompanyia Auxiliar del Comerç ila Indústria (CACI) s’omplirà devida i activitat. Després de dife-rents propostes de possibles usos,hi ha consens polític i ciutadà perubicar-hi l’Institut de Recerca enEnergia de Catalunya (IREC). Aquest edifici de cinc plantes
i més de 5.000 metres quadratsva ser construït el 1899 per fabri-car-hi cotó per a collarets de ca-misa. Tanmateix, el negoci no vafuncionar i, el 1928, l’empresa vaser absorbida per Campsa, pro-pietària també del Pont del Pe-troli. Anys més tard, passaria aser la seu de la CACI, empresavinculada al sector químic.Durant molt de temps va es-
tar abandonada, fins que va pas-sar a ser de propietat municipal ies va decidir rehabilitar-la perconvertir-la en la seu del Museudel Còmic i la Il·lustració. Ara, uncop descartada aquesta idea, l’A-juntament de Badalona aprovaràuna ampliació d’usos, ja que ac-tualment té assignat només l’úscultural. Això no significa la des-aparició d’aquesta funció, sinóque es mantindrà i serà compati-ble amb altres activitats.Amb aquesta ampliació d’u-
sos es fa possible la implantacióde l’IREC, que traslladaria totesles seves instal·lacions a la nostraciutat. Una iniciativa impulsadaper un Grup Internacional d’Ex-perts, liderats pel badaloní Mà-rius Rubiralta, que beneficia totala ciutat. És una proposta ciuta-dana inclusiva i participativa perrecuperar un espai, símbol de Ba-dalona, que obrirà les portes anoves activitats econòmiques.L’IREC és un centre de re-
El futur de la CACIper Pedro Jesús Fernández
cerca nascut sota el marc de lespolítiques energètiques i de re-cerca tecnològica de Catalunya,d’Espanya i de la Unió Euro-pea. Té per objectiu la recerca,el desenvolupament tecnològici la innovació en l’àmbit de l’e-nergia, amb especial atenció ales noves tecnologies que per-meten la transició de l’actualmodel energètic cap a un demés sostenible, principalmentles tecnologies de producció iús d’energies netes i renovables.L’IREC també contribueix
al desenvolupament sosteniblede la societat i a la millora de lacompetitivitat del sector de l’e-nergia mitjançant la innovació iel desenvolupament tecnològicde nous productes. Aquest cen-tre, actualment ubicat de formaprovisional a Sant Adrià de Be-sòs, ha d’iniciar una segonaetapa de consolidació i creixe-ment per dur a terme el lide-ratge de les accions de transicióenergètica. Això atraurà talent iempreses tecnològiques, pro-mourà la creació del Hub In-ternacional de Coneixementper al Desenvolupament Sos-tenible i la Pau i donarà un im-puls a l’emprenedoria, amb elconsegüent impacte de l’activi-tat econòmica al territori.Els gestors de l’IREC consi-
deren que l’edifici de la CACIés idoni per cobrir les necessi-tats tècniques dels seus labora-toris. També creuen que, des
del punt de vista de l’adminis-tració pública, és un lloc estra-tègic, ja que pertany a l’àmbit deles Tres Xemeneies.D’acord amb els plans ur-
banístics que es desenvolupa-ran en l’àmbit de les Tres Xe-meneies, una instal·lació ràpidade l’IREC a la CACI aportariaun alt component d’innovacióal conjunt d’usos pendent dedefinir i aconseguiria ser unaentitat elegible per obtenir fonsdel Programa Operatiu FE-DER, o altres fons de cofinan-çament estructural, com po-drien ser transferències decapital dels Pressupostos Ge-nerals de l’Estat.Badalona no pot continuar
instal·lada en la submissió a lesiniciatives d’altres ciutats. Had’aprofitar les oportunitats quela convertiran en un referent anivell europeu en el desenvo-lupament d’una economia sos-tenible i generadora de llocs detreball. Sense oblidar la milloradel transport públic i la mobili-tat, ja que la prolongació deltramvia fins al port i l’estacióde Rodalies serà, o hauria deser, una prioritat per al Govern.Ens hem de felicitar per
aquest consens polític i ciutadà:així aconseguirem situar Bada-lona en el mapa de les ciutatspioneres en projectes interna-cionals i innovadors. Tambén’és un bon exemple l’excel·lenttreball que es fa a Can Ruti.
Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com 29 d’octubre del 2020
| 6
línianord.cat 29 d’octubre del 2020
Tribuna
Una notícia rellevant en aquests dies detanta incertesa i neguit: l'Institut de Re-cerca en Energia de Catalunya, l’IREC, estàinteressat a situar la seva seu a la CACI, l’e-quipament municipal situat al passeigmarítim actualment sense ús, malgrat elconveni amb el Departament de Culturade la Generalitat per instal·lar-hi el Cen-tre de les Arts del Còmic i la Il·lustració, co-negut més popularment com a Museu delCòmic. Un conveni vigent de fa 10 anys...però que no s’ha executat mai.En els últims anys, l’antiga fàbrica del
Coco ha propiciat a la ciutat molts debats(sempre mal tancats), moltes propostes(volàtils) i molts posicionaments (en ge-neral estudiadament equívocs). Tot plegatens ha portat a la situació actual, la d’unedifici magnífic, ben situat com pocs i ambuna inversió important ja feta per part del'Ajuntament… però castigat a ser una ver-gonyosa caixa buida. No és la primera vegada que a la
CACI se li presenten ‘pretendents’. Caldràveure si les bones intencions expressadesper l’IREC es poden concretar, més enllàdel titular i de les primeres ‘medalles’ ja au-toimposades. Esperem que sí, pel bé de Ba-dalona. No ens mereixem una altra bonanotícia ‘esvaint-se’ com el fum.Per què costa tant moure les coses a Ba-
dalona, especialment quan cal mobilitzarrecursos humans i econòmics més enllà delterme municipal? Per què s’eternitzen de-terminats projectes?
L’objectiu d’aquest article busca enpart respondre aquestes preguntes, peròsobretot vol mirar de contribuir a un de-bat de ciutat que segurament va més en-llà de la CACI, tot i que el seu exempleserveixi de fil. De fet, Badalona té encara molts equi-
paments disponibles, molts d'ells de no-table interès… El que està passant amb laCACI i el nou pretendent evidencia feble-ses prou significatives en clau de ciutat. Ical prendre’n nota d’una vegada, de caraal futur, per assegurar millor posiciona-ment i oportunitats de la ciutat. Els errors en aquest cas ens marquen
les assignatures pendents.En primer lloc, la dificultat d’as-
solir consensos al municipi.El des-acord (no sempre públic) entre els partitsamb representació a l’Ajuntament hamalbaratat durant anys una posició de par-tida privilegiada (malgrat tot) en el projectede Museu del Còmic: un conveni signatamb el Departament i la complicitat delsector del còmic. La crisi econòmica, la in-estabilitat política aquí i allà i les doblesagendes no hi han ajudat, tampoc. Senseconsens aquí, com s’ha de pressionar ‘afora’ per aconseguir el desbloqueig de la in-versió? Malgrat tot això, en els darrers anyss’havia aconseguit tornar a fer seure la Ge-neralitat i començar a treballar en la gra-dació i redimensionament de la inversió.Passos importants, però segurament noprou sòlids, vist el que ha passat.
La falta de consens va de bracetamb la incapacitat de treballar amitjà i llarg termini a la ciutat. Ai-xecar la mirada a la política dels ‘4 anys’ isaber planificar les fites polítiques i tècni-ques a assolir. I tenir ben blindats els àm-bits de governança pel que fa als projec-tes de futur. Una altra dels ‘necessita mi-llorar’ que tenim a Badalona.La recepta no és molt original i és fà-
cil d’enunciar: consens, planificació itransparència en la presa de decisions.Aplicar-la no ho és tant. Això ho veiem en una de les baules fe-
bles que tenim com a ciutat. La inexis-tència d’un pla d’equipaments localinscrit en un projecte de ciutat mínima-ment articulat i acordat entre totes les sen-sibilitats polítiques. Un pla d’equipamentsi un projecte de ciutat que, per cert, hau-ria de tenir la cultura i el patrimoni comun dels elements centrals: la cultura entesano com un capritx o un luxe, sinó ben alcontrari com el que és: factor multiplica-dor d’oportunitats… i també d’economia. És una bona notícia que hi hagi un in-
versor disposat a invertir 6 milions d'eu-ros en una proposta d’altíssim valor afegita la nostra ciutat? Sí, sens dubte. Ho és queho faci en un equipament que ja tenia nomsi cognoms? En realitat, la pregunta hauriade ser una altra: pot sobreviure el projec-te del Còmic a la CACI tal com es plante-java malgrat l’anunci d’inversió plantejatper l’IREC i el consens que (sembla) ha
aconseguit en pocs dies? L’IREC i un ús cul-tural vinculat al Còmic poden conviure almateix edifici? Ningú diu que no i, per béque té difícil encaix, cal estudiar-ho… I méstenint en compte que l’IREC planteja la sevainversió provisionalment fins que no esconcreti l’ús de la sala de Turbines de les3X, espai en què és imprescindible tambéassegurar la millor governança i control pú-blic (a través d’un Consorci, per exemple,tal com proposa ERC). Badalona disposad’altres espais per donar sortida a la ne-cessitat que té el país d’exposar i conservarel seu fons de còmic i il·lustració?El que ha passat amb la CACI fa més
necessari i urgent que mai l’impuls del plad’equipaments que doni joc i que reco-negui tots els actors i que permeti un tre-ball més proactiu en la detecció d’opor-tunitats. Un pla, per cert, que hauria d’es-tar inscrit en un treball polític i social am-pli per acordar les grans línies de la Ba-dalona del futur. La innovació, la ciència, el món de les
cures, l’economia amb retorn social i res-pectuosa amb el medi… Però també la cul-tura han de tenir un lloc en la Badalona delfutur. I el còmic i la il·lustració, malgrat tot,també. Sí. Que la història entre Badalonai el còmic hagi acabat o no dependrà de totsplegats. Al meu entendre, pot i ha de te-nir futur. Sempre que aconseguim aplicarla fórmula consens+planificació+trans-parènciapodrem convertir el que semblaun punt final en un continuarà...
per Oriol Lladó, regidor d’ERC de Badalona
Continuarà... Reflexions al voltant de la CACI
Opinió
línianord.cat 29 d’octubre del 2020
Entrevista
7 |
Vostè ha tocat tots els papersde l’auca en el periodisme,però s’ha especialitzat en la
comunicació pública. Què n’haaprès?En primer lloc, que és fonamentalconèixer la dinàmica dels mitjans decomunicació. Durant molt temps lacomunicació corporativa va estarmolt desprestigiada perquè veniafum. I per això és bàsic fer-ho ambhonestedat i transparència perquè,si no ho fas així, tard o d’hora t’a-caben enxampant. Segurament nocaldrà explicar tota la veritat, peròel que és inadmissible en el nostreofici és mentir. Per tant, el méspreuat és la credibilitat.
Creu que aquesta tendència co-titza a l’alça o s’està minimitzant?Vivim en una època on hi ha unacerta convulsió social i política i enla qual hi ha un intent d’esborrar elsmatisos. I això és fotut. En la vida nohi ha blancs i negres, i fer-ho ambmatisos és complex i difícil a l’horade fer-se entendre. Els matisosaporten riquesa.
Vostè va ser a la Xarxa AudiovisualLocal en dues etapes. En la pri-mera, en una fase determinant dela regularització i consolidació deles televisions locals.Durant aquesta etapa el més relle-vant va ser que s’abandona defini-tivament el caràcter d’il·legalitatque havia caracteritzat el sectorde l’audiovisual fins aleshores. I a
més, es posa en marxa el Consell del’Audiovisual de Catalunya, queens posiciona de la resta de l’Estatespanyol en aquest àmbit a l’horade regular el sector. Tot i que hi haaspectes del CAC que són millo-rables, continua sent una eina im-prescindible.
En la seva segona etapa gestionales relacions institucionals de laXAL, un cop feta la fusió de COM-Ràdio.Sí, en aquesta segona etapa esta-blim un acord entre La Xarxa i laCCMA per buscar sinergies entre elsdos ens amb una idea molt clara: nodoblar esforços. En aquell moments’havien de vèncer moltes reticèn-cies i desconfiances entre totesdues parts. Així es van intercanviarcontinguts com ara la transmissió deles actuacions castelleres i altres con-tinguts informatius. TV3, CatalunyaRàdio i els mitjans locals han viscutd’esquena durant massa temps.Ara hi ha una relació fluida, tot i queés millorable.
Amb tot aquest bagatge aterra facinc anys a Badalona. Quin ésl’encàrrec que rep?La prioritat a Badalona era fer un girabsolut i posar tot el focus en la pro-ximitat. En aquell moment els con-tinguts que s’oferien tenien una mi-rada més generalista, amb progra-mes com Catalunya opina o La mevavida al Barça, amb una clara intenciód’atrapar l’audiència més metropo-litana. Des de fa cinc anys la prioritatha canviat de dalt a baix: ara és el Bar-celonès Nord. Expliquem què passaal barri de Sant Roc de Badalona o alFondo de Santa Coloma.
I els mitjans generalistes no ho ex-pliquen?Telecinco, Antena 3, TVE o TV3 no-més parlen del barri de Sant Roc deBadalona quan hi ha trets i baralles.I és cert que n’hi ha, com en moltesaltres ciutats del món, i des de Ba-dalona Comunicació també ho ex-pliquem. La diferència és que aquestsmitjans mai parlen de les associa-cions de Sant Roc que fan una feinacollonuda. O el cas del bàsquet ambla Penya, que gairebé mai apareix aTV3, que només té l’ull posat en elBarça i s’equivoca. A Badalona Co-municació sempre parlem de laPenya, fins i tot tenim una tertúlia ex-clusiva, i això ens consolida com amitjà referent per als amants del bàs-quet a Badalona.
Competeixen amb TV3?No es tracta de competir, sinó de sercomplementaris. Si Badalona Co-municació pretén competir ambTV3 ho té perdut. Però li passarà elmateix a TV3 si pretén competiramb nosaltres. Els informatius, els es-ports i els directes són l’essència delscontinguts que oferim a la nostra au-diència. A partir d’aquesta aposta es-tratègica, Badalona Comunicació haajudat a cohesionar la ciutat, a ge-nerar autoestima i identitat posant lamirada en la proximitat.
Reivindica la premsa de proxi-mitat.Sí, perquè des dels mitjans locals esfa una feina extraordinària. No emsento partícip d’un mitjà de segonapel fet de no treballar en un mitjà ge-neralista. Tenim menys recursos, so-bretot tècnics, que no ens permetenfer pirotècnia, però no significa quefem pitjor la feina. Al contrari, me’nsento molt orgullós. I intento con-tagiar-ho a tot el meu equip.
Ha convertit els mitjans de Bada-lona Comunicació en un referenta La Xarxa.Així és i me’n sento molt satisfet. Somuna part molt activa a La Xarxa i apor-tem molts continguts. I ho fem perdos motius: per la visibilitat de la ciu-tat i dels nostres mitjans a tot Cata-lunya i, al mateix temps, per la re-muneració econòmica que es percepde La Xarxa. Per tant, l’aposta és cla-ra perquè és l’hòstia, són faves comp-tades!
Entre els continguts que ofereixenhi ha l’espai La nostra escola, queel CAC ha batejat com una histò-ria d’èxit de l’àmbit audiovisual.És un espai adreçat a les escoles dela ciutat on els protagonistes són elsinfants de quart i cinquè de primà-ria. Es tracta que enregistrin un espai
d’uns deu minuts aproximadamentque posteriorment s’emet per Tele-visió de Badalona. Una periodista dela casa fa una sessió sobre l’apre-nentatge audiovisual i les fake newsamb la intenció, sobretot, que apren-guin i s’ho passin bé. La repercussióés molt gran entre les famílies i les es-coles, però ho fem perquè som unmitjà públic i ens pertoca. L’espaisuma tres temporades, però actual-ment s’ha hagut de cancel·lar arrande la pandèmia.
Tot i la Covid, quins projectes té Ba-dalona Comunicació al davant?La tecnologia està modificant elshàbits de consum i ha permèsque hi hagi moltíssims canals peron emetre la informació. Per aixòtenim un repte: deixar de treballarpel canal i posar tot l’enginy en elscontinguts. El que justifica la nos-tra existència no és el canal sinóallò que oferim. I, per tant, el rep-te és tenir la capacitat per distribuir-los per totes les plataformes pos-sibles més enllà del mateix mitjà.Badalona compta amb una plata-forma de distribució de contingutsen les pantalles dels hospitals, elsCAP o els autobusos. Hem de po-der canalitzar els continguts a tra-vés d’aquests canals i així donar-losmolta més visibilitat.
Josep Viñeta / Conseller delegat de Badalona Comunicació
Josep Viñeta (Barcelona, 1962) és periodista i des de fa cinc anys conseller delegat de Badalona Comunicació, l’empresa pública que gestiona els mitjans municipals. En aquesta entrevista, publicada al portal Comunicació 21, repassala seva trajectòria i com gestiona els mitjans de Badalona Comunicació.
Quim MiróBADALONA
Perfil | Un periodista de llarg recorregutViñeta ha estat director de relacions institucionals de l’Agència de Comunicació
Local i la Xarxa Audiovisual Local (2012-2013) i membre del consell de govern dela Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2008-2012), entre altres.
“Badalona Comunicació ha ajudat a cohesionar la ciutat des de la proximitat”
línianord.cat 29 d’octubre del 2020
Badalona
| 8
EQUIPAMENTS4Solució a l’ho-ritzó per a l’antiga fàbrica de laCACI. Després de la fallida ope-ració per ubicar-hi el Museu delCòmic de Catalunya, l’imponentedifici del litoral badaloní podriaconvertir-se en la seu de l’Insti-tut de Recerca en Energia de Ca-talunya (IREC). L’Ajuntament deBadalona i el centre d’investiga-ció han arribat a un acord pertraslladar a l’equipament muni-cipal les instal·lacions que ac-tualment es troben dispersadesen diversos edificis de lloguer aSant Adrià de Besòs i Tarragona.En l’operació ha jugat un
paper clau la intermediació del’associació Restarting Badalonaamb el seu president, FerranFalcó, com a cara visible. “És im-prescindible que el Ple de l’A-juntament ampliï els usos pre-vistos per a aquest edifici i hi afe-geixi els de la recerca, la inno-
vació, la formació i la transfe-rència de coneixement per obrir-ne les possibilitats i facilitar quepuguem buscar –entre tots–projectes de valor per a la ciutat.Seguir lligats a una idea que nohem realitzat en els darrers 10anys, i que no figura a cap pres-supost ni a cap línia de finança-ment europea prioritària, no ésel que cal fer si volem que aquestedifici prengui vida d’una vega-da”, assenyalava Falcó a princi-pis d’octubre en un article d’o-pinió a Línia Nord.El canvi de seu de l’IREC per-
metria avançar en la voluntat desituar Badalona com un delspols d’investigació i projeccióinternacional del territori cata-là. La previsió –segons ha pu-blicat La Vanguardia– és que elcentre de recerca utilitzi uns3.500 metres quadrats del totalde 4.500 dels que disposa la
CACI i que s’hi traslladin els120 treballadors, amb la possi-bilitat d’ampliar la plantilla finsa uns 200 empleats en tres anys.La inversió prevista és de sis mi-lions d’euros. L’última paraula detot plegat, però, la tindrà el Plemunicipal, que haurà de donar-hi llum verda.
CAN RUTI, C-31 I LA RIERAPrecisament al Ple municipald’octubre, els grups van fer unaDeclaració Institucional per de-fensar que el Pla Director d’In-fraestructures de la Generalitatper al període 2021-2030 inclo-gui l’arribada del metro a CanRuti i la retirada del carril Bus-VAO de la C-31. També es vaaprovar per unanimitat la cessióal Govern dels terrenys de l’anti-ga escola Lola Anglada que hau-ran d’acollir el futur Institut LaRiera, actualment en barracons.
La CACI, possible nova seu del’Institut de Recerca en Energia» El centre i l’Ajuntament han arribat a un acord per traslladar la seu
» En l’operació ha jugat un paper clau Restarting Badalona
SALUT4La possible desapariciódel servei de pediatria del Cen-tre d’Assistència Primària (CAP)de Bufalà-Canyet ha aconseguitunir tres barris de Badalonasota un mateix crit. Una vuitan-tena de persones convocadesper les associacions veïnals deBufalà, Canyet i Bonavista es vanconcentrar divendres passat a laplaça Antònia Boada per recla-mar al Departament de Salut dela Generalitat que reconsideri ladecisió de traslladar l’atenciópediàtrica al CAP del DoctorRobert del barri centre.“Ens vam assabentar del
trasllat el passat juliol i, desprésde parlar amb la Federació d’As-sociacions Veïnals de Badalona(FAVB), ens vam reunir amb l’A-juntament de Badalona i ambSalut. Els tres barris junts con-tinuarem mobilitzant-nos i arri-barem fins on faci falta. Aquí es-tem ben atesos”, assenyala lapresidenta de l’Associació deVeïns i Veïnes de Bufalà, LídiaSolé, que recorda que el CAP Bu-falà-Canyet és el tercer que mésnens atén de la ciutat amb18.000 usuaris. Des de l’entitatveïnal –que ja ha aconseguit re-collir més de 1.000 firmes pre-sencials en contra del trasllat–
defensen que la decisió de la Ge-neralitat implicaria per a les fa-mílies de la zona perdre un ser-vei de proximitat i haver de re-córrer una “distància conside-rable” per cada consulta.La protesta de divendres pas-
sat va comptar amb la presènciade representants de la majoria degrups municipals i també delpresident de la FAVB, Julio Mo-lina, que va apuntar que elimi-nar l’atenció pediàtrica a Bufa-là deixaria “molt minvat” el ser-vei a la zona i que va agrair el su-port polític: “Tothom hi estàd’acord. Això ens dona forces percontinuar lluitant”.
L’edifici de l’antiga fàbrica CACI està situat a l’avinguda d’Eduard Maristany de Badalona. Foto: Arxiu
El curt ‘White Eye’ triomfaen un Filmets 2020 de rècord
CINEMA4La 46a edició del Fil-mets Badalona Film Festival haaconseguit superar les adversi-tats i ha brillat amb llum prò-pia. El curt israelià White Eyeva ser el gran protagonista de laNit de les Venus enduent-se elpremi a la millor pel·lícula i a lamillor direcció en una vetlladacelebrada dissabte passat i ame-nitzada pels periodistes LídiaHeredia i Queco Novell. La clo-enda del certamen va comptaramb la presència de la presi-denta de l’Acadèmia del Cine-ma Català, Isona Passola, i de
membres dels grups munici-pals. Els premis a la millor pro-ducció catalana i espanyola vanser per a Ferides, del directorJoan Paüls, i per a Paraíso, deMateo Cabeza, i el guardó a lamillor peça realitzada en con-finament va ser per a Confina-dos con una niña de cuatroaños, de Pol Mallafré. Pel quefa a la participació, el nombred’espectadors de l’edició d’en-guany -entre presencials i on-line- ha crescut un 34% res-pecte a l’any anterior, situant-se en les 17.600 persones.
Brot de coronavirus a laGuàrdia Urbana: 20 positiusPOLÈMICA4El nombre de posi-tius per coronavirus a la GuàrdiaUrbana de Badalona s’eleva finsals 20 agents i ja hi ha almenys 19policies confinats preventiva-ment. Segons denuncia el Sindi-cat de Funcionaris de Policia(SFP), aquest brot de Covid-19 nonomés evidencia la “nefasta ges-tió” de l’administració municipalsinó que també posa de manifestla falta d’un “protocol específic”per prevenir la malaltia dins delcos i la manca de material de pro-tecció personal “adequat”.Des de la secció sindical con-
sideren “vergonyós” que l’Ajun-tament de Badalona hagi posat endubte la xifra de positius denun-
ciada i emplacen el govern locala aplicar un pla de contingènciaper aturar la propagació del virus.Des dels grups de Guanyem i elPSC s’ha volgut donar suport alsagents i s’ha criticat el ball de da-des pel que fa als casos denun-ciats pels sindicats i la xifra de po-sitius que va confirmar inicial-ment el consistori. “Es va de-mostrar que el govern del PP vafalsejar les dades dels agentsafectats. El reforç de seguretat pergarantir el toc de queda és invia-ble, no tenim agents”, apunten elssocialistes en un comunicat, oninsten Albiol a demanar ajuda ala Policia Nacional per controlarel compliment de les mesures.
La Nit de les Venus d’aquesta edició del Filmets. Foto: Filmets
Habitatge | Sense alternativa per a les famílies de la SalutLes famílies afectades per l’enderroc del bloc de la Salut hauran d’abandonar la casa de colònieson han residit temporalment dues setmanes a l’espera d’una solució a la seva situació que encara
no ha arribat. Les entitats denuncien que no tenen fons per poder seguir ajudant els veïns.
Tres barris units per un CAP:front comú per la pediatria
línianord.cat 29 d’octubre del 2020
Santa Coloma
9 |
EDUCACIÓ4L’Institut TerraRoja de Santa Coloma de Gra-menet ha aconseguit el vistiplaude la Generalitat per continuaramb el pla d’assistència semi-presencial que s’havia consen-suat amb les famílies. Segons hainformat l’assemblea de treba-lladors en un comunicat, el co-mitè ha decidit desconvocar lavaga després que el Govern catalàhagi proposat al centre la sevaadhesió al Projecte d’Educació
Híbrida del Laboratori de Trans-formació Educativa, un pla pilotd’educació semipresencial que esdesenvoluparà al llarg d’aquestcurs i que permetrà a la direcciócontinuar amb el model d’assis-tència alterna impulsat per eduirles ràtios amb més recursos.L’assemblea de treballadors posafi d’aquesta manera a un mes deprotestes i diverses jornades devaga motivades per la negativainicial d’Educació.
COMERÇ4Els mercats tradi-cionals són una espècie en perilld’extinció. L’augment de lescompres a les grans superfíciesi supermercats amenaça de ferdesaparèixer dels barris aquestsespais de consum de tota lavida, posant en risc també laseva funció de dinamització so-cial i de creació de vincles co-munitaris entre els veïns. Ambl’objectiu de recuperar aquestsequipaments i fomentar el co-merç de proximitat, l’Assem-blea de Cooperació per la Pau(ACPP) ha impulsat un projec-te de col·laboració entre els pa-radistes del Mercat de Sagarrade Santa Coloma de Grameneti un grup d’alumnes de l’InstitutRamon Berenguer IV.La iniciativa -que compta
amb el suport de l’Ajuntament ide l’Obra Social La Caixa- con-sisteix en l’apropament dels es-tudiants al dia a dia dels para-distes per reflexionar sobre els
avantatges del consum local iagafar idees per desenvolupar unlogotip per al mercat, un primerpas per tal de poder dur a termecampanyes de promoció entre laciutadania. Els dissenys resul-tants d’aquest procés seran ex-posats a l’equipament municipalfins al 16 de novembre i seran elsveïns i veïnes de Santa Colomaels encarregats de decidir quinaés la proposta que millor repre-
senta els valors del mercat através d’una votació popular.La intenció de l’ACPP és que
aquesta iniciativa tingui unacontinuïtat que es materialitzien diferents campanyes de pro-moció que convidin la ciutada-nia a acostar-se al Mercat de Sa-garra, contribuint a la recupe-ració d’aquest espai com undels centres neuràlgics de lavida social al barri colomenc.
Una nova generació per omplirde vida els mercats colomencs
El Terra Roja aconsegueix llumverda al pla semipresencial
Medi Ambient | Tancat l’accés a la Serralada de MarinaEls ajuntaments de Badalona i Santa Coloma han acordat amb la Diputació de Bar-celona el tancament de l’accés de vehicles a la Serralada de Marina des dels dosmunicipis per reduir “actituds incíviques” i contràries a les mesures sanitàries.
POLÍTICA4El regidor Juan Car-los Ramos va ser el protagonis-ta del Ple d'octubre a l'Ajunta-ment de Sant Adrià de Besòs. L’a-nunci de la sentència de nouanys d'inhabilitació per prevari-cació administrativa en el cas dela vigilància de pisos de la Minava portar el grup municipald'ERC a demanar per instànciaexplicacions a l'alcalde Joan Ca-llau, que va voler prendre la pa-raula dilluns en la reunió.“La sentència sosté que no es
va quedar cap cèntim i que hadesenvolupat una tasca social albarri. Això no ho dic per rebatre-la sinó per posar les coses encontext. A la Mina no es fan ser-vir els mateixos mitjans que a al-tres barris. Aquí tothom fa me-diació. En Juan Carlos s’ha guan-yat el dret a recórrer i a què totsnosaltres li donem suport”, as-senyalava Callau en la seva in-tervenció, apel·lant a la “com-passió” de la resta de grups versun regidor que s’ha “dedicat encos i ànima” al barri.
Les paraules de l’alcalde novan aconseguir fer canviar d’o-pinió a ERC i Sant Adrià enComú, que van insistir a dema-nar la dimissió de Ramos per evi-tar que el cas esquitxi tot el con-sistori. “Sempre hem defensat lapresumpció d’innocència, però elprimer deure d’un càrrec públicés l’exemplaritat. La gent no en-tén que després de la sentènciacontinuï sense haver-hi conse-qüències”, assegurava el repu-blicà Rubèn Arenas. En la ma-teixa línia es pronunciaven Mo-
vem i Ciutadans, que malgrat totva voler posar en valor la feina delregidor. “La prevaricació és undelicte en el qual és molt fàcilcaure, fins i tot quan es perse-gueix el bé comú. No podemobviar que hi ha una sentència iper higiene democràtica has dedimitir”, apuntava el portaveu deCs Pedro Sánchez dirigint-se aRamos. Des de MES, Isabel Mar-cuello va posar èmfasi en “dife-renciar” el càrrec públic de la per-sona i no va voler pronunciar-seencara sobre la dimissió.
Un moment del Ple telemàtic d’aquesta setmana. Foto: Aj.
Callau tanca files amb Ramos i l'oposició li demana la dimissió
Sant AdriàÚLTIMA HORA | Denuncien la depuradora del Besòs per un delicte ecològicDiverses entitats veïnals han presentat una denúncia per un possible delicte ecològic a la Fiscalia de Medi Ambient contra la depuradora del Besòs per l'abocament d'aigües residuals que es va produir el passat 10 d'octubre i que va ser detectat per un pescador a menys de 300 metres de l'escullera del Port del Fòrum.
EQUIPAMENTS4Els grups mu-nicipals d’ERC a Sant Adrià deBesòs i Badalona van presentarla setmana passada les al·lega-cions que han preparat conjun-tament per modificar el Pla Di-rector Urbanístic (PDU) de lesTres Xemeneies. Els portaveusRubèn Arenas i Alex Montornèsvan defensar la necessitat de noperdre l’oportunitat de conver-tir aquesta zona limítrofa del li-toral en un “pol del coneixe-ment” i d’apostar pel projecte delHub Internacional de Coneixe-
ment per al DesenvolupamentSostenible i la Pau liderat perMàrius Rubiralta. “Sant Adrià ésuna ciutat necessitada d’opor-tunitats i a ERC volem aprofitarl’oportunitat que tenim amb lesTres Xemeneies per dissenyar elseu futur”, assenyalava Arenas,que apuntava la necessitat detreballar conjuntament els dosmunicipis. En la mateixa línia, elgrup municipal de Badalona EnComú Podem va presentar di-marts una moció per defensar elprojecte del Hub Internacional.
PDU de les Tres Xemeneies:una “oportunitat de futur”
línianord.cat 29 d’octubre del 2020
| 10
Montgat | Tiana
L’índex de brot supera els1.000 punts a Montgat i TianaSALUT4L’índex de risc de brotno para de créixer i ja ha su-perat la barrera dels 1.000punts a diversos municipis delBarcelonès Nord. És el cas deMontgat, on l’indicador es situaen els 1.391 punts, o de Tiana,on la xifra ja frega els 1.600punts després de patir un fortaugment en els darrers dies. Pelque fa a la resta de municipisde la zona, la situació és críti-
ca també a Badalona, on l’índexde risc de brot es manté per so-bre dels 1.000 punts per segondia consecutiu (1.051). En el casde Santa Coloma de Grameneti Sant Adrià de Besòs, les duespoblacions presenten millorsindicadors i no arriben a su-perar la barrera del miler depunts malgrat situar-se tambéen cotes altes (892 i 810,7,respectivament).
Martorell no cedeix i ajorna la decisió sobre Can Riera
TIANA4La decisió sobre el fu-tur de la masia de Can Rierahaurà d’esperar una setmanamés. El govern encapçalat perl’alcaldessa Marta Martorell vatombar la proposta presentadapel grup municipal de Junts perTiana per reclamar l’espai coma equipament cultural en el Pleextraordinari celebrat aquestdimecres i va emplaçar la for-mació a reunir-se aquesta set-mana per consensuar un nou
document i aprovar-lo a la ses-sió ordinària que tindrà lloc elpròxim dimarts 3 de novembre. L’equip de govern va justifi-
car la seva negativa a la pro-posta en el redactat de diversospunts, que a parer seu “desme-reixien” i eren “poc respectuo-sos” amb el consistori. Aquestsapartats van ser retirats de lamoció en una esmena en direc-te per part del portaveu deJunts, Isaac Salvatierra.
POLÈMICA4L’oficina de Co-rreus de Tiana podria quedar-sesense carters el pròxim 2 de no-vembre. Els cinc treballa-dors –quatre de fixes i un detemporal – que fins ara s’hanencarregat del servei al munici-pi seran traslladats a l’oficina del’empresa a Montgat, que assu-mirà la distribució de cartes i pa-quets de les dues poblacions. Ladecisió ha encès la polèmica en-tre els empleats de la seu tia-nenca, que aquest dimecres hanprotagonitzat una protesta perreclamar que es mantingui elservei de proximitat i evitar ladeslocalització de l’oficina.“La distribució de cartes als
pobles fa una doble funció. Eltrasllat suposarà la pèrdua delservei de proximitat i de la figu-ra del carter a Tiana”, assenya-la Enric López, un dels treballa-dors afectats i portaveu de la sec-ció local del sindicat CCOO. Ló-pez -que porta gairebé 25 anysfent de carter al municipi- aler-ta que aquest moviment com-portarà que es multipliqui per
dos la plantilla de distribució queoperarà a la seu de Montgat, quepassarà de sis a onze empleats enple estat d’alarma per la pandè-mia del coronavirus.En aquest sentit, el repre-
sentant sindical també apuntaque el trasllat podria implicar lapèrdua d’un lloc de treball, jaque amb un equip de carters
més gran no caldria contractartemporalment el cinquè repar-tidor que actuava a Tiana. Se-gons denuncien els treballa-dors, l’anunci de la deslocalit-zació de l’oficina va arribar fanomés dues setmanes a travésd’una carta i al·legant una “re-estructuració de l’empresa” coma motiu de la decisió.
Acte de protesta a l’oficina de Correus de Tiana. Foto: A.R.
Compte enrere per al trasllatdels carters de Tiana a Montgat
Accident | Mor un home atropellat per un camió a MontgatUn home de 60 anys va morir el dijous de la setmana passada al matí després de ser atro-pellat per un camió que es va desfrenar accidentalment a Montgat. Segons recull l’ACN,
la víctima era un treballador de l’empresa de jardineria on es van produir els fets.
11 |
línianord.catPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 29 d’octubre del 2020
Esports| 12
L’amenaça de desnonament tor-na a aparèixer sobre el CB SantJosep gairebé un any desprésque el club aconseguís allargar laseva estada a la històrica pista delCentre Parroquial. L’Indepen-dentva avançar divendres passatque l’Arquebisbat, propietari delpavelló, va comunicar al Sampepi al Badalonès (l’altre club que feiaservir la instal·lació per a algunspartits del bàsquet base i entre-naments de la seva secció de pa-tinatge) que els ha presentat unademanda de desnonament.Diumenge passat, però, el
Sampep va publicar un fil al seuperfil de Twitter explicant quetambé ha rebut una propostaper signar un contracte de lloguerper formalitzar la seva relació. Enel fil, el Sant Josep assegurava nohaver rebut ni la demanda dedesnonament ni cap altre tipusd’oferta en ferm.
“És una situació que costad’entendre, estem en compàsd’espera”, explica a Línia Nordelpresident del Sampep, Ibon Or-rantia. “Quan tornem a tenir no-tícies de l’Arquebisbat veuremquè passa, ho volem consultaramb els socis com vam fer l’anypassat”, afegeix el president, queassegura també que el club hapresentat un projecte tècnic al’Ajuntament per millorar l’equi-pament i que durant aquests
mesos ja han fet algunes petitesobres a l’edifici.Fins ara, la pista s’ha fet ser-
vir per a entrenaments (amb re-adaptació d’horaris inclosa perculpa del coronavirus), el campusd’estiu (una activitat que va arri-bar a perillar per culpa de lapandèmia) i partits amistosos.
Línia Nord també s’ha posaten contacte amb l’Arquebisbat,però de moment ha declinat fercap mena de declaració al respecte.
El futur del club a la pista torna a perillar. Foto: Eduardo Corria
La història es repeteix: el SantJosep, en risc de desnonament
Pau ArriagaBADALONA
Handbol | L’Adrianenc vol trencar la ratxa de dues derrotesL’Adrianenc de Lorenzo Rueda buscarà posar punt final a la mala ratxa de dues derrotesseguides. Els liles jugaran el partit de la setena jornada de la Divisió de Plata diumenge
a dos quarts d’una del migdia a la Verneda contra el novè del grup, la UD Ibiza.
L’Industrias buscarà recuperarel somriure a BurelaL’Industrias de JaviRodríguez buscaràaconseguir a domicili el
que no hi ha manera de fer a casa.Els colomencs, que no guanyendes de la primera jornada i quehan perdut tots els partits del cursal Camp del Ferro, viatjaran a Bu-rela per tancar el primer mes dela competició i amb l’objectiu derecuperar el somriure desprésd’una sèrie de mals resultats.
DE LA FORMA MÉS CRUELEls colomencs, doncs, voldran su-mar de nou després que el partitde dissabte passat contra el Be-tis s’escapés en l’últim segon dejoc (1-2). Tomas Drahovský, fidela la seva cita amb el gol, va avan-çar l’equip al minut quatre de larepresa, però els sevillans aca-barien remuntant primer amb ungol de Rubén Cornejo i final-ment amb una diana de Burrito.
La Penya visita Fuenlabradaper sumar la sisena victòriaLa Penya de Carles Duranhaurà de fer una recupera-ció exprés del viatge a Kazan
perquè demà a un quart de 10 dela nit visitarà la pista del Balon-cesto Fuenlabrada. Els verd-i-negres volen seguir amb la bonadinàmica de l’inici de curs i sumarla sisena victòria a l’ACB.Amb set jornades disputa-
des, els badalonins són cinquensamb un balanç de 5-2, el mateixque presenta l’Obradoiro (quart).
DERROTA EN EL DERBIPer altra banda, diumenge pas-sat es va jugar un derbi contra elBarça... a la Lliga Femenina 2. LaPenya va caure a l’Olímpic (57-73)en un partit que es va desequili-brar a favor de les blaugrana jades del primer període.Paula Curto, amb 15 punts, va
ser la verd-i-negra més destaca-da. Les badalonines han perdutels dos partits que han jugat idemà passat visitaran el Lima.
13 |
línianord.catPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 29 d’octubre del 2020
| 14
línianord.cat Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 51729 d’octubre del 2020
15 |
Viu en línia
EL CONSELL DE LA SETMANA
GRUPS REDUÏTS
Només dins dels grups de convivència estable, rentant-se les mans molt sovint i portant mascareta
HALLOWEEN TAMPOC
FER PANELLETS
ALTERNATIVES
E S T I L S D E V I D A
i OCI
Quan ve el temps de collir castanyes... ja sabem què toca.O, més ben dit, què tocava. Les trobades amb tota la fa-mília, les celebracions amb amics i, per descomptat, les
festes multitudinàries no es podran fer aquest any. El coronavi-rus s’ha anat carregant, una a una, totes les festes i tradicions iara, tant si ets més de Castanyada com si prefereixes el Hallo-ween, no podràs viure aquesta data com t’agradaria. D’entrada,com cada dia, a les deu de la nit tothom haurà de ser a casaseva. Tot i això, Protecció Civil ha fet diverses recomanacionsper viure una Castanyada diferent i respectuosa amb les mesu-res contra la Covid-19. El text parla de celebrar la festa “en famí-lia”, però haurà de ser en grups de màxim sis persones (exceptesi tots viuen junts) i de dia. No es podran fer balls ni botellons ala via pública, i s’haurà de respectar sempre la distància inter-personal. Una de les tradicions més arrelades, la de fer panelletsen família, es podrà fer només dins dels grups de convivènciaestable, rentant-se les mans amb aigua i sabó molt sovint i por-tant mascareta. Els fans de Halloween hauran de prescindir del‘truc o tracte’ i fer passatges de terror amb els seus convivents.
Temps de collir castanyes
Recomanen celebrar la festa “en família”, sense superar el màxim de sis persones a les trobades
Les claus
Els fans de Halloween no tindran ni ‘truc o tracte’ni passatges de terror convencionals
Protecció Civil proposa organitzar cursos virtuals de panellets o una nit temàtica només amb els convivents
| 16
línianord.cat Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 51729 d’octubre del 2020