V Jornada Científica de la tonyina roja a l’Ametlla de Mar 18 10 2012l’Ametlla de Mar, 18-10-2012

INVESTIGACIONS SOBRE ECOLOGIA LARVARIA DE LA TONYINA ROJA A LESLA TONYINA ROJA A LES

BALEARSBALEARS

D F Al I i d Ti l d l IEODr. Francesc Alemany, Investigador Titular del IEO

El per qué de tot plegat…p q p g

R à d l d dè dRepàs de la darrera dècada…

Un parell de conclusions…

Que hem fet aquests dos anysQue hem fet aquests dos anys…

Que ens poden aportar els estudisl i l’ l ió d l t ?larvaris per l’avaluació del estoc?

Equació bàsica de la Dinàmica de Poblacions Explotades

MortalitatReclutament Mortalitat natural

Bi d l’ kCreixement Mortalitat

per pesca

Biomasa de l’stock explotat per pescaexplotat

( ) ( )Inmigració Emigració

( ) ( )FMCRBBB +−+=−=Δ 12(Russell, 1931)

• Importancia de las fases larvaries en els processos de reclutament: FASE CRÍTICA QUE DETERMINA EN GRANreclutament: FASE CRÍTICA QUE DETERMINA EN GRAN MESURA LA POTENCIA DE LES CLASSES ANUALS– Factors parentals; pero també ambientals, determinen la p ; p ,

supervivencia larvaria, per la qual cosa se produeixenfluctuacions naturals que poden estar lligades a cicles itendencies climàtiquestendencies climàtiques

Els inicis 2001 2005Els inicis, 2001-2005….Considerant la crítica situació del estoc de la tonynaConsiderant la crítica situació del estoc de la tonynaroja, i en resposta a la demanda del ICCAT de aprofundir en el coneixement de la seva ecologia enaprofundir en el coneixement de la seva ecologia en totes les fases del cicle vital, i així posar les bases per una gestió basada en un enfocament ecosistèmic ununa gestió basada en un enfocament ecosistèmic, un equip multidisciplinar de investigadors de diversoscentres del IEO va començar al 2001 el primercentres del IEO va començar al 2001 el primer projecte TUNIBAL

“Influencia de los factores ambientales sobre la estrategia reproductora y evolución de las larvas

de atún rojo (Thunnus thynnus L. 1758) y especies afines en aguas de las Baleares”

OBJECTIUSDeterminar la influencia de las condiciones

i i ió

OBJECTIUS

ambientales sobre la localización de las zonas de desove del stock reproductor

Caracterizar los escenarios ambientales que favorecen la supervivencia de las larvas de ptúnidos, identificando posibles “ventanas de reclutamiento”

Evaluar la relación entre los modelos de circulación regional condicionados a su vezcirculación regional, condicionados a su vez por ciclos climáticos de mayor escala, y la localización y extensión de las zonas de puesta y py las de alto índice de supervivencia larvaria

ESTRATEGIA DE CAMPANYAM ll l 10 10 d 200 t iMalla regular 10 x 10 de 200 estacionsMostreig continuu 24 hRuta adaptativaMostreig intensiu a zones d’alta densitatlarvaria

METODOLOGIA DE MOSTREIGP d l t BONGO 60 iPesques de plancton: BONGO 60 i 90 (mesozooplancton) i Calvet (microzooplancton)

Perfils hidrogràfics: Termosalinógraf, CTD i botelles NISKIN

Identificació i anàlisi d’imatge

EXEMPLES DE RESULTATS DE LES PRIMERES TUNIBAL:

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

2.5

3.0

3.5

4.0

4.5

5.0

5.2

40 8 40 8

Distribució i estructura de les poblacions larvaries

Mallorca

Ibiza

MenorcaGulf of Valencia

39.0 39.0

39.7 39.7

40.4 40.4

40.8 40.8Bluefin tuna

larvae

<5"5-7"7-9>9

1 10 19

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

2.5

3.0

3.5

4.0

4.5

5.0

5.237.6 37.6

38.3 38.3

Caracterització hidrogràfica i biològica del àrea de postaChlorophyll a at a depth of fluorescence maximum

3

3.2TUNIBAL 0604

39

40

1.4

1.6

1.8

2

2.2

2.4

2.6

2.8

3TUNIBAL 0604

Creixement i condiciólarvaria

0 1 2 3 4 5

38

0

0.2

0.4

0.6

0.8

1

1.2

0 000 000 000

00 100

0010 00010 0

0010 0

0010 000 100

00 100

0010 0

00 100

0010 0

0010 000 100

00 100

0010 0

0 0100

0 01000 0100

001 00

0 010 0001 00

0 0100

00 100

0 0100

001 00

0 010 0001 00

0 0100

00 100

00 200

00 200002 00

00 200

00 200

00 200

00 200

002 00

002 000020 0

00 200

00 200

00 200

00 200

006 00

006 00

0 060 0

00 600

0060 0

0060 0

0 100 0

01 000

01 000

01 000

010 00

010 00

41.0

000 00

000 00

0000 0 0 000 0

0 000 0

00 000

0 000 0

000 00

000 00

000 00

0 0000

0 000 0

00 000

0000 0

00 000

00 000

00 000

0000 0

0 000 0

000 00 0000 0

00 000

0000 0

0000 0

0 000 0

0 000 0

00 000

0000 0

00 000

000 00

00 000

0 0000

000 00

000 00

0010 00010 0

001 00

00 10000 100

001 00

0 0100

001 00

0 0100

001 00

0 01000 0100

0 010 0

001 00001 00

0010 0

00 100

0010 0

00 100

0 010 0

00 200

00 200

0020 0

002 00

0020 0

002 00

002 00

00 200

00 200

00 200

00 600

0060 0

0060 0

00 600

006 00

00 600

006 00

006 00

0 0600

00 600

0060 0

006 00

010 00

0 1000

01 000

0100 0

010 00

010 00

0 100 0

01 000

010 00

010 00

010 00

0 100 0

39.0

39.5

40.0

40.5

0.05

0.06

0.07

0.08

0.09

0.1

00 000

00 000

00 000

00 000

00 000

000 00

00 000

0 0000

0000 0

000 00

000 00

00 000

0 000 0

0000 0

000 00

000 00

0 000 0

0 000 0

00 000

00 000

000 00

00 000

0000 0

000 00

00 100

0 01000 0100

0010 0 00 1000010 0 001 00

00 10000 100

00 100 001 0000 100

0 020 0

002 00

0020 0

00 200

002 00

00 200

00 200

0020 0

0 0200

002 00

0 020 0

00 200

00 600

006 00

0060 0

006 00

006 00

006 00

006 00

0 060 0

0 060 0

0 0600

0060 0

0 0600

0060 0

0060 0

0 060 0

006 00

00 600

0060 0

0100 0

010 00

01 000

010 00

01 0000 1000

0 1000

0100 0

010 00

010 00

010 000100 0

-1.0 -0.5 0.0 0.5 1.0 1.5 2.0 2.5 3.0 3.5 4.0 4.5 5.0

37.5

38.0

38.5

0.01

0.02

0.03

0.04

Els primers resultats se varen presentar a diverses reunions de ICCAT i congressos científics i elsreunions de ICCAT i congressos científics, i els mes rellevants varen donar lloc a publicacions referenciadesreferenciades…

Journal of Fish Biology (2011) 78 1545 1560

Trophic ecology of Atlantic bluefin tunaThunnus thynnus larvae

I. A. Catalán, A. Tejedor, F. Alemany and P. Reglero

Journal of Fish Biology (2011) 78, 1545–1560

, j , y g

Mantenint la flama…campanyes MINITUNIBAL

ADAPTACIÓ POSIBILITATS

i GABIESADAPTACIÓ POSIBILITATS

LOGISTIQUESNOUS MÉTODES DE MOSTREIG OBJETIUS COMPLEMENTARIS:OBJETIUS COMPLEMENTARIS:

DISTRIBUCIÓ VERTICALFISIOLOGÍA LARVARIAFISIOLOGÍA LARVARIA

EXEMPLES DE RESULTATS DE LES MINI-TUNIBAL

C i i di ió7,0

AW; y = 1 553 + 0 329*x; r = 0 849Creixement i condiciólarvariadiferencial de larves de túnids en distintes gt

h (m

m)

4 5

5,0

5,5

6,0

6,5AW; y = 1.553 + 0.329*x; r = 0.849

MW; y = 1.524 + 0.382*x; r = 0.849

larves de túnids en distintesmasses d’aigua

Stan

dard

Len

g

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

Estructura i composició de la

2 4 6 8 10 12 14

Daily increments (n)

2,0

Estructura i composició de la comunitat ictioplanctònica que coexisteix amb les larves de coe ste a b es a ves detúnids

J. Plankton Res. (2011) first published online September 5, 2011doi:10.1093/plankt/fbr078

Coexistence of larvae of tuna species andother fish in the surface mixed layer

( ) p p p

in the NW MediterraneanA. P. TORRES, P. REGLERO, R. BALBIN, A. URTIZBEREA AND F. ALEMANY

CAMPANYA GABIESEXPLORAR POSIBILITATS LOGISTIQUES

VAIXELL COMERCIAL “Tio Gel”

APLICACIÓ IMATGES SATEL LIT I MODELSAPLICACIÓ IMATGES SATEL.LIT I MODELS HIDRODINÀMICS AL DISENY DE CAMPANYES

OBJETIUS COMPLEMENTARIS:DISPERSIÓ DESDE POSTESDISPERSIÓ DESDE POSTES

LOCALITZADESMORTALITAT DIARIA

•LES PRIMERES CONCLUSIONS…

La Mar Balear es una important àrea de posta no només de la tonyina roja, sino de la

t d tú id i l l i h bitresta de túnids i grans pel.lagics que habitan al Mediterrani, i per tant les interaccions biologiques poden jugar un paper clau en labiologiques poden jugar un paper clau en la supervivencia larvaria…

•LES PRIMERES CONCLUSIONS…

La localització de les postes de la tonyina va lligada a laLa localització de les postes de la tonyina va lligada a la dinàmica de les aigües Atlántiques, que presenta una important variabilitat interanual…

Aprofondint en l’analisi de les dades, passes cap a la modelització:

PROJECTE BALEARES 2009-2012 (Balearic sea Larval Ecology( gyAnd Recruitment of Exploited Species) Pla Nacional de I-D-i

Definir les pautes generals de distribució de la posta i zones de alevinatje de tonyina roja melva i albacorazones de alevinatje de tonyina roja, melva i albacora, Thunnus thynnus, Auxis rochei i T. Alalunga)

Simular la supervivencia larvaria de Thunnus thynnus T alalunga i Auxis rochei en funció dethynnus, T. alalunga i Auxis rochei en funció de variables com temperatura, disponibilitat d’aliment i competencia inter i intraespecíficacompetencia inter i intraespecífica

Models predictius de localització de zones de posta per xarxes neuronalsposta per xarxes neuronals

Aplicació de models aditius generalitzats (GAMs) per a quantificar l’efecte de les covariables “ambientals” i q f f“geogràfiques”

Elaboració de models basats en l’individu (IBMs)

),()(),( , TLRLAlightBLIdtdL

prey −=⎟⎠⎞

⎜⎝⎛

ModeloC=IA-R

Variables bio-físicasC IA RIngestión (I) Tamaño larva, tamaño de presa

y abundancia; luz; Eficiencia de asimilación (A) Tipo de presa

R i ió (R) T ñ l t tRespiración (R) Tamaño larva, temperatura

Resultats del model: el creixement I supervivencia larvaria a partir d’unasupervivencia larvaria a partir d una

certa talla depen de la piscivoría

Alguns resultats ja publicats…g j p

Millora i validació dels models

Aproximació comparativa, estudis a altres àrees…

Afinament de la parametrització de variables fisiològiques mitjançant experimentació en condicions controlades

Campanyes amb mostrejos dirigit a estructures hidrográfiques de mesoescala específiques, seguiment intensiu de taques d’alta densitat larvaria marcades per boies lagrangianes, mostreig amb resolució vertical

Mostrejant altres indrets del Mediterrani…

Projecte TUNIS, assesorant als investigadors de la ribera sud…

ImportantsImportants concentracions de larves de túnids, incloguent t i jtonyina roja, s’han detectat al Golf de Gabes…Golf de Gabes…S’esxtenen aquestes àrees de posta encara mes al sud, a aigües d Libi ?de Libia?

From Koched W. et al. 2012

Afinament de la parametrització de variables fisiològiquesitj t i t ió di i t l dmitjançant experimentació en condicions controlades

Experiments creixementa diverses temperatures

Larval growth rates ~ 0 3 0 4 mm d-1

Experiments de sacietat

35

Larval growth rates ~ 0.3-0.4 mm d 1

Juvenile growth rates ~ 1.4-4.7 mm d-1

20

25

30

ngth (mm)

24ºC26ºC

10

15

20

Larval total len

0

5

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30Days post hatching   Patricia Reglero, IEO, Baleares

Un poc mes enllà, cap a laUn poc mes enllà, cap a la transferéncia de coneixements….

Projecte BLUEFIN: Desenvolupament deProjecte BLUEFIN: Desenvolupament de models operacionals per predicció en temps real d l di t ib ió d l á d tde la distribució de les árees de posta

Projecte ATAME: Determinació d’index de biomassa del estoc reproductor independents de p pla pesqueria

BIBLIOGRAPHY;REARING EXPERIMENTS

STATISTICALANALYSISHISTORICAL TUNIBAL DB

SOCIB FACILITIESREMOTE SENSING

IBM TOOL FOR ANALYZING PROCESSES AFFECTING

PATCHES/FRONTS SURVEYS PRELIMINARYCHARACTERIZATION

SPAWNING AREAS

TUNABITINFORMATION

SYSTEM

REMOTE SENSINGHYDRODYNAMIC MODELS

(Backtracking)

OPERATIVE

PROCESSES AFFECTINGLARVAL SURVIVALTUNABIT

DATABASESTATISTICAL

ANALYSIS

DEFINITIVE OPERATIVE MODEL OFPOTENTIAL SPAWNING

AREAS BASED ON RS/HM

NRT PRODUCTS

IBM

VALI

EXPE

VALI

MONI

SU

DEFINITIVECHARACTERIZATION

POTENTIAL SPAWNING AREAS

ON RS/HM

SHORT TERM PREDICTIONS OF

IBMCOUPLED TO ROMS

IDATI

RIME

IDATI

&

ITORI

RVEY

PROB. SPAWNING SITES

GLOBAL MODEL FOR LARVAL SURVIVAL PROBABILITIES

ION

NTS

ION

ING

S

GLOBAL MODEL FOR LARVAL SURVIVAL PROBABILITIES AT POTENTIAL SPAWNING SITES

NRT SPAWNING STOCKINFORMATION (TAGS

CLIMATC MODELSINFORMATION (TAGS,

FLEET, AERIAL SURVEYS)

SHORT TERM RECRUITMENT STRENGTH FORECAST

MODELS

LONG TERM RECRUITMENT STRENGTH FORECAST

Les campanyesLes campanyes BLUEFIN

ATAME: “Evaluation of ABT populations f p pspawning in the Mediterranean sea”

OBJECTIUS ESPECÍFICSTo estimate key reproductive parameters of eastern ABT

stockstockTo obtain ABT eggs and larvae abundances off Balearic

IslandsTo carry out a viability study of DEPM to estimate ABT

spawning biomassTo develop ABT larval indices in Balearic Islands area to

obtain spawning biomass estimatesTo analyze the impact of jelly fish predation on ABT eggsTo analyze the impact of jelly fish predation on ABT eggs

in the Balearic Islands spawningTo monitor the spawning activity of ABT adults p g y f

maintained in cages, estimaing eggs production and the duration of spawning period

P iSantander Pasaia

Blanes

Baleares

Malaga

MurciaCádiz

IEO Mediterranean and Atlantic

Malaga

Oceanographic Centers

Estudi preliminar determinació index larvari al estoc oriental

Survey Year Frequency N IndexScaled

NominalScaledIndex

CV LCL UCL

2001 0 16185 173 0 32946 0 54048 0 69097 0 27449 0 40304 1 184582001 0.16185 173 0.32946 0.54048 0.69097 0.27449 0.40304 1.184582002 0.12683 205 0.62566 1.19887 1.31219 0.35877 0.65426 2.631722003 0.12121 198 0.43832 1.03799 0.91930 0.35589 0.46079 1.834052004 0.14917 181 0.50728 1.48562 1.06392 0.31839 0.57149 1.980662005 0.18627 204 0.48330 0.73704 1.01362 0.21744 0.65946 1.55798

La campanya ATAME 2012ATAME 2012, aquesta va de

bó….

Resultats preliminars campanya p p yATAME 2012

Increment espectacular percentatge estacions positives per larves de tonyina rojapositives pe la ves de to yi a oja

A diferencia de fa uns anys, les larves de tonyina roja son molt mes freqüents i abundantstonyina roja son molt mes freqüents i abundants que les dels altres tunids

L li ió d d l d’ l í iLocalització de taques de larves d’altíssima densitat, milers de larves per mostra…

A més….

Ampliació del àrea de posta

Aparició el 2010 i gran increment al 2011 de concentracions de larves de tonyina a les costes

peninsulars….

Tots els indicis que aporten els estudis larvaris dels darrers anys apuntes cap a una

recuperació del estoc al manco de lesrecuperació del estoc, al manco de les poblacions que tenen el Mar Balear com

àrea de posta preferent.En breu, la aplicació del Index Larvari alEn breu, la aplicació del Index Larvari al conjunt de les dades disponibles permetrà

di j d i hi tò idisposar ja de una serie històrica que permetrà comparar la situació a principis de p p p pla década del 2000 i l’actual, confirmant i

donant suport estadístic a les tendenciesdonant suport estadístic a les tendencies observades.