L’ISLAMAL ANDALUS

INS MONTGRÒSSANT PERE DE RIBES

PROJECTE 2n TRIMESTRE

1. L’ISLAM

1.1 QUÈ ÉS L’ISLAM?

-L’Islam és una religió monoteista, com el cristianisme o el judaisme, aquesta religió creu en unúnic i veritable Déu. Pels fidels islàmics aquest Déu rep el nom d’Al·là.- Aquesta religió va ser fundada per Mahoma al segle VII a Aràbia. Ràpidament es va escamparper Àsia, el nord d’Àfrica i una part d’Europa.

Mahoma, el profeta

1. L’ISLAM

1.1 L’APARICIÓ DE L’ISLAM

-L’origen de la religió islàmica està a la desèrtica península d’Aràbia, que es troba a l’OrientPròxim.- Llurs habitants, els àrabs, es dedicaven bàsicament a l’agricultura, la ramaderia, i especialment,al comerç de caravanes.- Eren pobles politeistes. El centre religiós era la ciutat de la Meca, on acudien en pelegrinatge.

L’Orient Pròxim

1. L’ISLAM

1.1 L’APARICIÓ DE L’ISLAM

- Mahoma va néixer a la Meca. Era un home molt religiós. Pels musulmans, va rebre l’aparició del’arcàngel Gabriel, encomanant-li la missió de difondre la paraula d’Al·là com a nou profeta.- El precepte bàsic d’aquesta nova religió era la submissió a la voluntat divina (Islam). Els inicisforen difícils per Mahoma, ja que va estar rebutjat de la Meca.- Aquesta persecució va culminar l’any 622 en l’abandonament de la ciutat per part de Mahoma iels seus, que es refugiaren a la ciutat de Medina. Aquest fet és transcendental pels musulmans,el coneixen amb el nom d’Hègira i marca l’inici de la seva civilització.- La major part dels habitants de Medina van convertir-se a l’Islam. 10 anys després de l’Hègira,al 632, la major part dels habitants d’Aràbia ja eren musulmans. Començava la seva expansió.

Representació de l’aparició de l’arcàngel al profeta

1. L’ISLAM

1.1 L’APARICIÓ DE L’ISLAM

Mahoma predicant

Mahoma expulsat de la Meca

HÈGIRA

1. L’ISLAM1.3 TRETS FONAMENTALS DE L’ISLAM

-El llibre sagrat de la religió islàmica és l’Alcorà, on es recullen les revelacions d’Al·là a llurprofeta Mahoma. Aquestes revelacions s’escrigueren després de la mort de Mahoma.- La religió islàmica estableix cinc preceptes, obligacions, que tot musulmà ha d’acomplir:

- El monoteisme: han de creure en un Déu únic, etern i totpoderós, Al·là. Aquest preceptees manifesta mitjançant la shahada (professió de fe), “No hi ha més Déu que Al·là iMahoma és el seu profeta”. اللرسولمحمدهللا No es pot representar la imatge d’Al·là.- El Salat, l’oració. Els musulmans han d’orar cinc vegades al dia mirant cap a la Meca- L’almoina, l’Islam estableix l’obligació de donar una vegada a l’any almoina a les personesmés pobres de la seva comunitat, començant per la seva pròpia família i els seus veïns.- Restar tot un mes en dejuni, el Ramadà, no es pot menjar ni beure res mentre hi hagillum solar.- Tot musulmà està obligat a pelegrinar a la Meca una vegada a la seva vida.

1. L’ISLAM1.3 TRETS FONAMENTALS DE L’ISLAM

-Els temples dels musulmans, on es reuneixen per fer el seu culte, són les mesquites. Allà esreuneixen per resar, especialment els divendres, el seu dia sagrat.- L’Islam no té sacerdots. Té imams, encarregats de dirigir l’oració, i ulemes, que s’encarreguend’interpretar els textos sagrats.- L’Alcorà és el fonament de la vida pública i privada dels musulmans. Tan la conducta coml’organització social es troben al seu llibre sagrat, que estableix la tradició:

- Tot el poder pertany a Al·là. Els califes són els seus representants, i concentren el poderpolític i religiós.- Els musulmans han de practicar el gihad, és a dir, la promoció de Bé front el Mal. AquestBé pot anar-hi des de la superació personal fins als conflictes globals. Algunesinterpretacions parcials i fonamentalistes legitimen la Guerra Santa sota aquest concepte.- Al·là és el propietari de tots els béns. Tots els homes estan obligats a ajudar-semútuament i a prestar-se diners sense interès. La usura està prohibida.- L’encarregat de aplicar la justícia seguint les normes del de l’Alcorà és el cadí (jutge).

1. L’ISLAM1.3 TRETS FONAMENTALS DE L’ISLAM

1. L’ISLAM1.4 L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

-La primera expansió dels musulmans es va produir cap a Egipte, Síria i l’Iraq (632 – 644). Enmenys d’un segle van conquerir l’Iran, Afganistan, l’Àsia central, el Paquistan, el nord d’Àfrica i lePenínsula Ibèrica. L’expansió per Europa es va detenir a França, a la batalla de Poitiers (732).

1. L’ISLAM1.4 L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM

-Fins a mitjans del segle VII, els territoris islàmics van estar dirigits des de Damasc (Síria), pelscalifes de la dinastia Omeia. Els califes representaven el poder polític i religiós, però el delegavenen un visir (una mena de primer ministre) i en l’emir (una mena de governador).- Els pobles conquerits podien mantenir la seva religió a canvi de pagar un tribut. Molts es vanconvertir a l’islamisme per gaudir de les avantatges socials i econòmiques.- L’any 750 una nova dinastia va substituir als Omeia. Els abbàssides de Bagdad es van fer amb elpoder. Els nous califes van aturar l’expansió militar i foren els navegants i comerciants qui vanestendre l’Islam per Àfrica, Malàsia, Indonèsia..., arribant fins i tot a Xina, Filipines i les estepesasiàtiques.- L’afebliment del poder dels abbasides va permetre que alguns territoris, com Al-Andalus,aconseguiren l’independència política i religiosa.

Els califes delegaven el seu poder

1. L’ISLAM1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA

- L’any 711, a començaments del segle VII, els exèrcits musulmans van conquerir la PenínsulaIbèrica, encentant-se vuit cents anys de domini musulmà (van restar fins 1492).- El nucli de l’exèrcit musulmà el conformaven els berbers, només els alts càrrecs i oficials erend’origen àrab. Després de creuar l’estret de Gibraltar, van vèncer als visigots a la batalla deGuadalest. Van matar al rei Roderic i les forces visigòtiques es dispersaren.- Després d’aquesta batalla, els musulmans van conquerir gairebé tota la Península sensedificultats. En set anys, Taric i Musa, els comandants van finalitzar la conquesta. Només restarenfora del domini islàmic les zones muntanyoses d’Astúries on es refugiaren alguns nobles iclergues visigòtics. La major part de la població no es va resistir, convertint-se massivament a lafe dels conqueridors.- Els nobles que no fugiren, van arribar a pactes amb els musulmans D’aquesta manera, vanconservar les seves possessions, i en molts casos, els seus càrrecs. El camperolat va restarsotmès.

1. L’ISLAM1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA

Moment de la mort de Roderic a la batalla de

Guadalet

Els berbers són una tribu del nord d’Àfrica, aportaren la major part de

les tropes musulmanes

1. L’ISLAM1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA

-La Hispània visigòtica va donar lloc a Al-Andalus, territori que va néixer com un emiratdepenent (província) dels Omeia de Damasc.- Arran l’assassinat de l’últim Omeia i la seva família, l’únic supervivent de la dinastia, Abd al-Rahman I, va refugiar-se a la Península Ibèrica, declarant Al-Andalus com emirat independentdels abbàssides de Bagdad.- L’emirat independent, amb capital a Còrdova, va ser una època de gran apogeu econòmic icultural.

Abd al-Rahman I, fundador de l’emirat de Còrdova

1. L’ISLAM1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA

1. L’ISLAM1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA

1. L’ISLAM1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA

1. L’ISLAM1.5 AL ANDALUS: LA CONQUESTA

1. L’ISLAM1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES

-A principis del segle X, l’any 912, Abd al-Rahman III va arribar al govern. Sota el seucomandament, els atacs cristians van cèsar i es va obligar als regnes cristians de la Península apagar un tribut. A més, va refermar la seva autoritat interna i va afavorir el desenvolupament delcomerç.- L’any 929 va proclamar el Califat de Còrdova, trencant així els últims lligams d’Al Andalus amb elcalifat de Bagdad. Aquesta etapa és la de màxim esplendor d’Al Andalus. Hi hagué una granexpansió econòmica, i els exèrcits del califat, encapçalats per Al-Mansur va imposar-se alsdiferents regnes cristians.- Tanmateix, a inicis del segle XI el Califat va començar la seva desintegració, transformant-se en25 regnes independents, les taifes, que seguien el model de les polis de la Grècia clàssica, n’erenciutats Estat.

1. L’ISLAM1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES

1. L’ISLAM1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES

1. L’ISLAM1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES

1. L’ISLAM1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES

- Malgrat que econòmicament els regnes de taifes van prosperar, militarment eren molt febles ino van poder resistir els atacs dels cristians del nord de la Península que van començar la sevaexpansió a costa dels dominis musulmans.-Al segles XI i XII, primer els almoràvits, i després els almohades, ambdós procedents del nordd’Àfrica, intentaren aturar l’expansió cristiana, però totes les taifes, amb l’excepció de la deGranada, foren derrotades i ocupades militarment. Aquests pobles, d’origen berber, tenien unesfortes creences religioses.- La derrota a la batalla de las Navas de Tolosa, a inicis del selgle XIII, marca el punt d’inflexió, apartir d’aquest moment, els cristians s’imposaran progressivament a tota la Penínula.- La taifa de Granada incloïa les actuals províncies d’Almeria, Granada, Màlaga i una part deCadis.- La seva gran riquesa i orientació comercial, van permetre una lenta agonia de gairebé dossegles. Estava obligada a pagar un gran tribut anual a Castella.

1. L’ISLAM1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES

Els almoràvits

1. L’ISLAM1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES

Els almohades

1. L’ISLAM1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES

1. L’ISLAM1.6 AL ANDALUS: EL CALIFAT DE CÒRDOVA I ELS REGNES DE TAIFES

L’ALHAMBRA DE GRANADA

L’ALHAMBRA DE GRANADA

PATI DELS ARRAYANES

L’ALHAMBRA DE GRANADA

PATI DELS LLEONS

L’ALHAMBRA DE GRANADA

PATI DELS LLEONS

L’ALHAMBRA DE GRANADA

ARCS DEL PATI DELS LLEONS

1. L’ISLAM1.7 AL ANDALUS: ECONOMIA I SOCIETAT

-A diferència dels regnes germànics, al món islàmic la ciutat era el centre d’activitatseconòmiques. Per això, mentre a la resta d’Europa les ciutats es convertien en records d’unpassat llunyà, a Al Andalus, van recobrar el seu estatus primordial. Les ciutats eren nuclis de:

-Artesania: els tallers artesans prosperaven, l’expansió econòmica impulsava el comerç- Elssocs eren els pulmons de les ciutats al andalusines, on es podien comprar tot allò que esproduïa.-Comerç: generava una gran riquesa. Al Andalus era un punt fonamental en les rutescomercials que des del Nord d’Europa anaven fins l’Orient, passant pel Nord d’Africa.

- Malgrat això, la major part de la població es dedicava a l’agricultura. Els musulmans vanmillorar les tècniques agrícoles anteriors, introduint el regadiu. A més, portaren nous conreuscom ara l’arròs o els cítrics, que avui en dia són predominants al nostre territori.

1. L’ISLAM1.7 AL ANDALUS: ECONOMIA I SOCIETAT

- Dins d’Al Andalus podem diferenciar dos grans grups de població: els musulmans i els nomusulmans.-Podem dividir la població musulmana en:

- Àrabs: l’elit governant. La minoria propietària de gran part de les terres. Tenien el poderpolític i social.- Berbers: Que havien arribat del Nord d’Àfrica. Habitualment n’eren humils i es dedicavenal ramat.- Muladites: La gran part de la població. Els antics hispanovisigots que s’havien convertit al’Islam.

-La població no musulmana:- Mossàrabs: hispanovisigots que no s’havien convertit i van romandre cristians. Mols d’ellsemigraren als regnes cristians del nord de la Península.- Jueus: Respectats pels musulmans a canvi d’un impost. Feien tot tipus de feina (artesania,comerç, medecina, ciència...)- Esclaus: A Al Andalus existien els esclaus, però el maltractament vers ells estava prohibit.Tenien certs drets (no es podien vendre els menors de 7 anys, participacions a les empresesdels amos...)

1. L’ISLAM1.7 AL ANDALUS: ECONOMIA I SOCIETAT

1. L’ISLAM1.7 AL ANDALUS: ECONOMIA I SOCIETAT

- La vida quotidiana a l’Al Andalus es desenvolupava en torn a dos eixos: el soc i la mesquita.- Els banys públics tenien una gran importància. Els habitatges tenien lavavo i hi havia unclavegueram públic.- L’educació era pública. A partir dels 6 o 7 anys els nens aprenien a llegir, escriure, recitarl’Alcorà, gramàtica i matemàtiques.- L’ensenyament superior era més restringit. A les universitats s’estudiava l’Alcorà, gramàtica,medecina, ciències naturals, poesia...

1. L’ISLAM1.8 CULTURA ISLÀMICA

-Des de que la paraula de Mahoma va començar a difondre’s fins el segle XII, la civilitzacióislàmica va gaudir d’una gran rellevància. L’Islam, com temps enrere va fer l’Imperi Romà, vaimposar una llengua, l’àrab, facilitant l’integració i la transmissió cultural entre els diferentsterritoris del Califat.- El període comprès entre el segle VII i el XII representen el màxim esplendor de la civilitzacióislàmica. Durant aquest mateix període, l’Europa cristiana estava culturalment endarrerida imolt empobrida.- La cultura islàmica va integrar dins del seu patrimoni cultural els coneixements grecollatins,egipcis, indis... , afavorint el desenvolupament de ciències com les matemàtiques, la medicina il’astronomia..., a més, desenvoluparen la tecnologia, i aplicaren els seus coneixements alssistemes hidràulics de rec, a la fabricació de perfums, de papers, de porcellana...

Un dels més grans científics islàmics fou Averrois, vadestacar en molts camps, des de les matemàtiquesfins la filosofia. Els seus escrits van influir enl’evolució del pensament cristià occidental.Va néixer a Còrdova.

1. L’ISLAM1.8 CULTURA ISLÀMICA

Azarquiel (Al-Zarqali) fou un dels astrònoms mésimportants d’Al Andalus. Un dels craters de la Llunaporta el seu nom. Gràcies a les seves investigacions esva poder preveure el calendari dels eclipsis i del pasdels cometes. Va néixer a Toledo i morí a Sevilla.

Albucasis (Abu-L-Qàsim), fou un destacat metgeandalusí. Va influir destacadament en eldesenvolupament de la medicina amb la seva obra“Classificació dels coneixements de la medicina”. Vanéixer a Còrddva.

1. L’ISLAM1.8 CULTURA ISLÀMICA

-L’art islàmic recull moltes influències dels territoris conquerits (grec, llatí, persa, àrab, egipci...)però tindrà sempre unes característiques homogeneitzants: la prohibició de representar ladivinitat, la importància dels elements decoratius, les inscripcions coràniques...-Els edificis més característics de l’arquitectura islàmica foren la mesquita i el palau. S’empravael maó i s’utilitzaven cúpules i arcs, decorant tots els elements.

Formes geomètriques, llaceries, al sostre de la tomba del poeta Hafez (Iran)

1. L’ISLAM1.8 CULTURA ISLÀMICA

L’art islàmic va incorporar les cúpules bizantines

Decoració ataurica, vegetal, amb inscripcions coràniques

1. L’ISLAM1.8 CULTURA ISLÀMICA

L’arc característic de l’art islàmic és l’arc lobulat